Professional Documents
Culture Documents
SA - Lógica - Documents de Google
Uploaded by
jadeswaybm8Original Title
Copyright
Available Formats
Share this document
Did you find this document useful?
Is this content inappropriate?
Report this DocumentCopyright:
Available Formats
SA - Lógica - Documents de Google
Uploaded by
jadeswaybm8Copyright:
Available Formats
lOMoARcPSD|312 468 72
ògica i
L
argumentació..
FILOSOFIA. 1r DE BATXILLERAT.
A. ARGUMENTACIÓ, LÒGICA, FALÀCIES I
S
RETÒRICA.
INTRODUCCIÓ.
otssabemqueunadelesfuncionsdelaintel·ligènciahumanaéslacapacitatderaonar
T
, és a dir, de poder adquirir nous coneixements partint d'altres prèviament coneguts.
Aquesta és la capacitat que ens ha permès als éssers humans dominar la natura
mitjançant la ciència i la tècnica.
ra bé, perquè el raonament compleixi lasevafunciódeferprogressarelsaberhumà,
A
cal queestiguibenconstruït,ésadir,queelconeixementaquèensportisiguiveritable.
Per progressar en el coneixementcal raonar, però raonar bé.
mésamés,lacapacitatderaonardel'ésserhumànoésinfal·lible.Ambfreqüència,el
A
raonamenthaconduïtl'homeanombrososerrors.Laraóhumanahadepotenciar-se,sent
els seus principals mitjans de perfeccionament laLògicai lesMatemàtiques.
omencem per definir què és un raonament , inferència o argumentació . En tot
C
raonamentpartimd'unesveritats-osuposadesveritats-queanomenempremissesambel
propòsit d'assolir una novaveritatque anomenemconclusió.
( Exercici: Diferencia les premisses i la conclusió dels arguments
següents:
hir em vaig refredar ja que feia molt de fred i se'm va oblidar agafar la
A
bufanda.
Tots els homes són mortals, Sòcrates és un home. Per tant,
Sòcrates és mortal.
'avi de Miquel, que era fumador, va acabar desenvolupant un càncer de
L
pulmó. La mare de la Lluïsa, que fumava molt, té càncer de pulmó. A
l'oncle de Manuel, fumador empedreït, li han diagnosticat càncer de pulmó.
Per tant, el tabac provoca càncer de pulmó.
1 lOMoARcPSD|312 468 72
a pèrdua de pes, les suors nocturns, tossir molt i escopir sang són
L
símptomes de tuberculosi. Aquest malalt manifesta aquests símptomes.
Després, aquest malalt té tuberculosi.
l lleó és un felí i té urpes, el tigre és un felí i té urpes, el puma és un felí i té
E
urpes. Aleshores, tots els felins tenen urpes).
erò,aquèésdegutqueunsraonamentsensportinaunconeixementveritableid'altres
P
no? Acabem de dir que quan raonem partim d'uns coneixements previs –anomenats
premisses–; és natural pensar que si aquests coneixements, o algun, són falsos, el
raonamentsiguidefectuósienscondueixial'error.Aquesttipusderaonamentsqueens
portenaunaconclusióerròniaperhaverpartitdeconeixementsopremissesfalsosesdiu
que són “defectuosos per raó del contingut” o que són “materialmentfalsos”.
erò és més greu el cas en què, partint de judicis veritables, puguem arribar a una
P
conclusió falsa, és a dir, que partint de la veritat puguem arribar a l'error. Com és
possible quepartintdepremissesveritablesarribemfinsaunaconclusiófalsa?Lacausa
és que el raonament està mal estructurat. Tècnicament diríem que es tracta d'un
raonament “formalment invàlid”.
1.- QUÈ ÉS LA LÒGICA?
eterminar si les premisses que conformen un raonament són o no vertaderes no és
D
missió de la Lògica, sinó de les diverses ciències empíriques. La competència de la
Lògicaés determinarquinesformesderaonarsónvàlides.Peraixò,sesoldefinirla
Lògica com la “ciència dels principis de la validesa formal d'una inferència”.
J ahemditlíniesadaltqueelstermes“Inferència”,“Raonament”o“Argumentació”són
termes sinònims. I també sabem que allò específic d'un raonament, argumentació o
inferència és que consisteix aderivar una conclusió a partir d'unes premisses.
omencem per assenyalar que les inferències o raonaments seranvàlids o invàlids,
C
correctes o incorrectes, peròmai veritables o falsos. La veritat o falsedat és una
característica de les premisses i la conclusió que integren la inferència, però mai no es
poden aplicar a la inferència com a tal.
nainferènciaésvàlidaquan, suposant que lespremisses siguin veritables, serà
U
impossiblederivar-ne a partir d'elles unaconclusió falsa.
el que acabem de dir se segueix –i això és fonamental– la idea que la validesa d'un
D
raonamentnodepèndelaveritatolafalsedatdelespremissesilaconclusió.Pertant,hi
pot haver raonaments formalment vàlids tot i que les premisses i la conclusió siguin
falses. I viceversa. El que és decisiu és comprendre queun
2
lOMoARcPSD|312 468 72
r aonament o inferència és vàlid només quan és impossible que, sent veritables les
seves premisses, en sigui falsa la conclusió.
o obstant això, cal assenyalar que no totes les inferències o raonaments són iguals o de
N
la mateixa naturalesa.Hi ha raonaments deductius i inductius.
esDEDUCCIONSsón aquells raonaments en quèla veritat de les premisses
L
garanteix amb absoluta certesa la veritat de la conclusió. De estudiar aquest
tipus de raonaments s'ocupa laLògica deductiva, que és la que nosaltres
estudiarem.
esINDUCCIONSsón aquells raonaments en quèla veritat de les premisses
L
fonamenta únicament la probabilitat que la conclusió també sigui veritable
. D'estudiar aquestes formes de raonament se n'ocupa laLògica inductiva,
molt més complexa, i de la qual nosaltres no anem a ocupar-nos.
Aquí teniu un exemple d'un raonament deductiu:
“Si tots els pucel·lans són espanyols (Pr)
i Sòcrates és pucelà (Pr)
Aleshores Sòcrates és espanyol” (Concl).
Aquí teniu un exemple d'un raonament inductiu:
“Plou a Tordesillas (Pr)
plou a Olmedo (Pr)
plou a Medina de Rioseco (Pr)
plou a Torrelobatón (Pr)
Aleshores, plou a tota la província de Valladolid” (Concl).
1.1.- La Lògica com una Ciència Formal.
J a sabem que tot raonament té una forma i un contingut, una estructura i un assumpte de
què tracta. Vegem els dos raonaments següents:
“ Si tots els estudiants són mentiders, i tots els mentiders van a l'infern, aleshores
tots els estudiants van a l'infern”.
“ Si tots els escriptors són fumadors, i tots els fumadors pateixen problemes
respiratoris, aleshores tots els escriptors pateixen problemes respiratoris”.
3 lOMoARcPSD|312 468 72
sevidentqueestractadedosraonamentsdiferentsquantalcontingut.Peròlaformaés
É
lamateixa.Aquestaformaseriamésomenyslasegüent:“Sitotselsasónb,itotselsb
sónc,llavorstotselsasónc”,ona,bicsónvariablesquepodenseremplenadesamb
qualsevol contingut.
a Lògica és una Ciència Formal, la qual cosa indica que només li interessalaforma
L
dels raonaments, no s'ocupa del contingut, sinó únicament delesformesoesquemes
vàlids de raonament.
quèanomenemunaformavàlidaderaonament?Aunesquemad'inferènciatalque,
A
atès qualsevol raonament que puguem fer dotant de contingut les variables d'aquest
esquema, podem tenir la certesa que si les premisses del raonament són vertaderes,
aleshores també ho serà necessàriament la conclusió.
eprenentl'exempleanterior,l'esquemad'inferència“Sitotselsasónb,itotselsbsón
R
c, aleshores tots els a són c” és un esquema vàlid, ja que siguin quins siguin els
continguts ambquèomplimaquestesvariables,estaremsempredavantd'unraonament
formalment vàlid.
omveiem,allòessencialenunraonamentformalmentvàlidéslarelaciódenecessitat
C
que s'estableix entre les premisses i la conclusió, de manera que la veritat de les
premisses comporta necessàriament la veritat de la conclusió.
nresum,latascadelaLògicaésesbrinarquinesformesderaonamentsónvàlides
E
iquinesno.Apartird'aquí,seràtascadelesdiferentsCiènciesEmpíriqueselemplenar
decontingutalesformesvàlidesderaonardescobertesperlaLògica.Ésenaquestsentit
que la Lògica –igual que les Matemàtiques- es converteix en una eina auxiliardeles
Ciències Empíriques, en proporcionar a aquestes les formes vàlides de raonar.
1.2. La necessitat dun llenguatge formal a Lògica.
a Lògica necessita un llenguatge artificial –anomenaremllenguatge formal- que li
L
permeti exposar amb més facilitat i precisió la forma lògica dels arguments.
questllenguatgeformalté,davantdelllenguatgenatural-elllenguatgequeutilitzema
A
lanostravidadiària-l'avantatgedelaprecisióil'exactitudambquètractalesmaneres
d'argumentar, però no serveix per a res més. És un llenguatge artificial construït pels
lògics amb aquest únic propòsit.
fectivament,elllenguatgenaturalserveixperaqualsevolcosaqueproposemmillorque
E
elllenguatgeformaldelaLògica,exceptepermostrarlaformalògicad'unargument.En
aquest cas, la seva flexibilitat li fa ser excessivament ambigu, la qual cosa és,
precisament, el menys indicat per analitzar la validesa d'una manera de raonar.
4
lOMoARcPSD|312 468 72
l llenguatge formal de la Lògica va ser construït pels lògics de fins del segle XIX i
E
primeresdècadesdelXX;igràciesaelllaLògicahaavançatmésenaquestsdarrers100
anys que el que ho va fer des de la seva aparició al món grec.
El llenguatge formal de la Lògica ens permet dues coses:
raduirun argument exposat en llenguatge natural al llenguatge formal, per
T
així poder examinar-ne la correcció o incorrecció lògica amb més facilitat i
precisió.
alculartots els passos que es dedueixen d'unes premisses, per complexes que
C
siguin, i extreure'n la conclusió que se'n deriva, o bé reproduir tots els passos
d'un argument que ens han de portar a una conclusió, i veure si estan ben
realitzats.
ràcies a aquest segon avantatge del llenguatge formal de la Lògica, aquesta se'ns
G
presenta –igual que les Matemàtiques- com un càlcul , o millor, com un conjunt de
càlculs, en funció de la major o menor complexitat dels arguments que s'analitzin .
continuació, estudiarem el càlcul més elemental de la Lògica, laLògica de la
A
proposició sense analitzar.
2.- LA LÒGICA DE LES PROPOSICIONS.
l càlcul més simple de tots els que integren la lògica deductiva és el que correspon a la
E
lògica de les proposicions o lògica de la proposició sense analitzar.
2.1 Què és una proposició?
es expressions lingüístiques que tenen significat poden ser de diverses classes:
L
interrogatives (“quina hora és?”); desideratives (“tant de bo torni aviat!”); imperatives
(“fes-me el sopar!”); i enunciatives (“està plovent a Galícia”). De totes elles, només
aquestesdarrerespodenserconsideradesproposicions.Aixòésdegutalfetquenomés
les oracions enunciatives poden ser qualificades com averitables o falses.
er tant, podemdefinir una proposiciócom unaoració enunciativa que pot ser
P
veritable o falsa.
( EXERCICI: Indica quins dels enunciats següents són
proposicions i quins no: a) “Esperem que vingui abans de
l'hora”; b) “Compra'm el diari!”; c) “Em pots acostar la sal,per
f avor?”; d) “Els taxistes són bons conductors”; e) “Alguns
estudiants de Matemàtiques no saben la taula de multiplicar”).
5
lOMoARcPSD|312 468 72
Tipus de proposicions: Segons l'anàlisi de Bertrand Russell, podem
istingir dues classes de proposicions que es fan servir en el càlcul lògic:
d
proposicionsatòmiquesimoleculars.Sónproposicionsatòmiquesaquellesque
ja no poden ser descompostes enpartsquesiguinalhoraproposicions(Ex.:“La
Terra és un planeta”).Sónproposicionsmolecularsaquellescompostesperdues
omésproposicionsatòmiques(Ex.:“Pedroesvaaixecar,vaobrirlaneveraiva
veure que era buida”).
imbolització de les proposicionsVariablesproposicionalsEn el llenguatge
S
formal de la Lògica, les proposicions se simbolitzen mitjançant les darreres lletres
minúscules de l'alfabet a partir de la “p”. Així, la primera proposició que es
s imboliceesdesignaràambuna“p”,lasegonaambuna“q”…Aaquesteslletres
se'lsanomenavariablesproposicionals.Unavariableés,doncs,unsímbolque
pot ser substituït –interpretat– per una proposició qualsevol.
a veritat d‟una proposició se simbolitza mitjançant un “1”; falsedat, mitjançant un “0”.
L
En el llenguatge formal de la Lògica ho expressaríem així:
p
1 (quan “p” és veritable)
0 (quan “p” és falsa).
Si en lloc d'una variable (“p”) considerem dues (“p” i “q”), la combinació de valors
ossiblesseran4(doselevatadues),perquèsónduesvariablesambdospossiblesvalors
p
de veritat cadascuna.
pq
1 1
1 0
0 1
0 0
I si prenem tres variables, la taula de valors oferirà 8 possibilitats (dues elevat a
tres).pq r
1 1 1
1 1 0
1 0 1
1 0 0
0 1 1
0 1 0
6 lOMoARcPSD|312 468 72
0 0 1
0 0 0
2.2 Noció de junt o connector.
nqualsevoltextescritnosolstrobemproposicions,sinótambépartículeslingüístiques
E
que “connecten” de determinada manera les proposicions entre si. Són els juntres o
connectors.
ls connectors, a la Lògica proposicional són els que permeten unir proposicions
E
atòmiques per formar proposicions moleculars.
xposarem a continuació l'ús i la formalització dels cinc connectors més freqüents en el
E
llenguatge ordinari.
egació:Se simbolitza“¬”, i respon a les expressions del llenguatge corrent:
N
“no”, “no és cert que”... La negació d'una proposició es realitza anteposant a la
variable proposicional el símbol¬. Ex.: si “Ara està plovent” ho simbolitzem
com a “p”, “Ara no està plovent” ho simbolitzem com a “¬p”.
i una proposició és veritable, la seva negació serà falsa; i viceversa. La seva taula
S
de veritat és la següent:
p¬ p
1 0
0 1
onjunció: Se simbolitza “^”, i respon a les expressions del llenguatge
C
natural “i”, “però”, “no obstant això”... Ex.: “Juan estudia i veu la
televisió”.
a conjunció de dues o més proposicions atòmiques constitueix una proposició
L
molecular. La proposició molecular formada per dues proposicions atòmiques només
serà vertadera quan ho siguin les dues composicions atòmiques que la componen.La
seva taula de veritat és la següent:
p^ q
11 1
10 0
00 1
00 0
7
lOMoARcPSD|312 468 72
isjunció:Se simbolitza “V”, i respon a les expressions del llenguatge natural
D
“o”, “o bé”... Ex.: “Un es fa ric guanyant la loteria o descobrint una mina d'or”.
a disjunció de dues o més proposicions atòmiques constitueix una proposició
L
molecular. La proposició molecular formada per la disjunció de dues proposicions
atòmiques només serà falsa quan ho siguin les dues proposicions atòmiques que la
componen. La seva taula de veritats la següent:
pV q
1 1 1
1 1 0
0 1 1
0 0 0
ondicional:Se simbolitza“--->”, i respon a les expressions del llenguatge natural
C
“Si…. aleshores”, “Quan….llavors”…L'expressió “p-->q” es llegeix “si
aleshoresq”,on“p”ésl'antecedenti“q”elconseqüent.L'únicacosaqueindica
p
el condicional és que l'antecedent és condició suficient, però no necessària,
perquè es doni el conseqüent. Dit d'una altra manera, sempre que es doni
l'antecedent s'ha de donar el conseqüent, però aquest es pot donar a causa de
l'antecedentoper qualsevolaltracausa.Ex.:“Sidormsmés,llavorsrendiràsmés
a la feina”. Un condicional només és fals quan l'antecedent és veritable i el
conseqüent no ho és. La seva taula de veritat és la següent:
p----> q
1 1 1
1 0 0
0 1 1
0 1 0
dona'tqueelsdosprimerscasosdelataulasemblenclars.Però,quècaldirdelscasos
A
3r i 4t? Com que l'antecedent erafals,estaríemtemptatsdedirqueelcondicionalserà
també fals. Res més il·lògic. El condicional només és fals en el cas (1,0); pertant,és
veritableenlaresta.Enelcas(0,1),endir“sipaleshoresq”,l'únicquediemésque“p”
és condició suficient de “q”, però no condició necessària, ésadir,nol'únicacondició.
Cal, doncs, que “p” sigui falsa i “q” veritable. En el cas (0,0) (ex.: “Si Cervantes va
escriure La Celestina , llavors Quevedo era un famós ciclista”), tant “p” com “q” són
f alsos, però el condicional és veritable. Ve a expressar una cosa així com la connexió
entre absurds: si fos veritat l'absurd
8
lOMoARcPSD|312 468 72
ue Cervantes va escriureLa Celestina, també seria veritat l'absurd que Quevedo era
q
un gran ciclista.
icondicional:Se simbolitza “< ---- >”, i respon a les expressions del llenguatge
B
natural “Si i només si…, llavors…”, “Només en el cas que…, llavors…”… Ex.:
“Només en el cas que estudiïs, aprovaràs”. L'expressió “p < --- > q” es llegeix “Si p,
i només si p, aleshores q” El bicondicional indica que “p” no és només condició
suficient, sinó també necessària, perquè es doni “q”. Del fet que es doni “p” inferim
amb absoluta certesa que es dóna “q”; i també a la inversa.
n enunciat bicondicional és veritable en dos casos: quan el seu antecedent i el seu
U
conseqüentsóntotsdosveritables;oquantotsdossónfalsos.Lasevatauladeveritatés
la següent:
p< ----- > q
11 1
10 0
00 1
01 0
( Símbols auxiliars) : A més de variables iconnectors,laLògicaproposicionalutilitza
altressímbolsauxiliarsqueserveixenperevitarambigüitatsenlesexpressions.Aquests
símbols són fonamentalment parèntesis i claudàtors.
( EXERCICI: Formalitza –és a dir, trasllada del llenguatge natural
al llenguatge formal de la Lògica- les expressions següents:
A.Els animals, com les plantes, són éssers vius.
B.Dues rectes són paral·leles si tenen la mateixa adreça.
C.Si perseveres en les teves decisions i no cedeixes al desànim davant dels
obstacles, veuràs com l'èxit et somriu.
D.Ni Alemanya ni França van guanyar el darrer Mundial de futbol.
E.No ho reconeixes, però m'has enganyat.
F.O ho recull tot o no vas d'excursió i no et regalo el vestit.
G.Si arribes després de les 10, et trobaràs amb la porta tancada i no hi podràs
entrar.
9 lOMoARcPSD|312 468 72
H.Els gats són mamífers, però les aranyes no.
I.En cas que un polígon tingui tres costats, llavors és un triangle.
J.Sempre que fa fred m'acatarro.
K.Els ànecs no són gasteròpodes.
L.Era de nit, però plovia.
2.3 Les taules de veritat.
estaulesdeveritatsónunmètoded'avaluacióquemitjançantlacombinaciódelsvalors
L
de veritat de les proposicions atòmiques ens permet indagar el valor de veritat de les
proposicions moleculars.
La manera de procedir per fer una taula de guitat de qualsevol expressió és la següent
i. Es troba la taula de veritat de la proposició o proposicions afectades per la
connectivademenorextensió,entenentperextensiód'unaconnectivaelnombre
de proposicions i d'altres connectives que abasta
ii. Es continua trobant la taula de veritat corresponent a les altres connectives, en
progressió creixent quant a la seva extensió.
iii. El procés acaba quan trobem la taula de debò corresponent a la proposició
molecular sencera.
( EXERCICI: Realitza la taula de veritat de les expressions
següents):
1) [(p ^ q) V (¬p ^¬r)] ---- > (q < ---- > r)
2) [ (p ^ q) V r ] < ---- > ( p ^ ¬ r)
3) ( p ---- > q) V¬q
4) [( p --- >q ) ^ p ] ---- > q
2.4 Tautologies, contradiccions i contingències.
uanfemlatauladeveritatd'unaexpressiópodensucceirtrescoses:queenelresultat
Q
finalensapareguinnomésuns;queapareguinnomészeros;oqueapareguinunsizeros
indistintament.
10 lOMoARcPSD|312 468 72
l que vol dir la primera possibilitat és que la fórmula o expressió és necessàriament
E
vertadera, independentment que les proposicions que la componen siguin vertaderes o
falses. A les proposicions d'aquest tipus se'ls anomena Tautologies , fórmules
necessàriament veritables. Un exemple d'una tautologia seria
[(p --- >q)^p] --- > q(Si fas la taula de veritat veuràs que el resultat són tot uns).
ecessàriament falsa, siguin les seves proposicions components veritables o falses A les
n
proposicions d'aquest tipus se'ls anomenaContradiccions
falses. Exemple:(p^ ¬p)(Fes la taula de veritat per veure que surten tot zeros).
a tercera possibilitat ens informa que la fórmula en qüestió no és ni necessàriament
L
veritable ni necessàriament falsa, sinó unes vegades una cosa i altres.
les proposicions d'aquest tipus se'ls anomenaContingències. Exemple:[(p^q) V¬
A
r] <
- ---> (p^ ¬r)(Fes la taula de veritat per veure que surten uns i zeros
indistintament).
( EXERCICI: Realitza la taula de veritat de les expressions
següents i indica si es tracta de tautologies, contradiccions o
contingències):
1.-¬p V q
2. - (p^q) ---- > p
3. - p < ---- >¬p
4. - (p < --- >¬q)^( p V¬q)
5. - (p < ---- >¬q) V (p V¬q)
6. - (¬p V q) < ---- > (p ---- > q)
om que les tautologies són veritables necessàriament, podem dir que són veritats de la
C
Lògica proposicional, oLleis de la Lògica proposicional.
Arribats aquí, hem de fer la precisió següent:
na proposicióimplicauna altra quan és impossible que la primera sigui
U
veritable i la segona falsa.
11 lOMoARcPSD|312 468 72
Una proposicióequivala una altra quan totes dues s'impliquen mútuament.
Per exemple,(p ^ q)implicap; peròpno implica(p^q).Per tant,pi(p^q)no són
equivalents. En canvi,¬(p^q)equival a¬pV¬q.
2.5 Lleis lògiques i regles d‟inferència.
a idea d implicació té una relació molt estreta amb la idea de validesa (o de deducció
L
vàlida).
nefecte,enunainferènciaoraonamentvàlidlespremissesimpliquenlaconclusió.
E
En altres paraules, si la conjunció de premisses implica la conclusió , llavors la
deducció és vàlida.
a validesa de les inferències o raonaments ja sabem que escomprovasobrelaforma
L
lògica. I allò que provem quan demostrem queunainferènciaésvàlida,és,enrealitat,
quehihaunacertamanerad'argumentarqueésvàlida,formasegonslaqualpodranser
construïts tots els arguments concrets vàlids que vulguem.
otesleslleislògiquesquesóncondicionalsitoteslesquesónbicondicionalsdonenlloc
T
a “regles d'inferència justificades” . Entenem per regla d'inferència una manera de
deduir o inferir vàlidament una conclusió a partir d'una o més premisses.
n altres paraules, les lleis de la Lògica proposicional representen formes vàlides
E
d‟inferència, esquemes que poden donar lloc a raonaments formalment vàlids.
Vegem-ne un exemple: si prenem una llei com aquesta:[(p ---- >q)^¬q] --- >¬p, la
r egla corresponent seria: “Si prenem com a premissa un condicional i la negació del seu
conseqüent sempre dos.
epresentarem les regles d'inferència de manera que la forma de la premissa (o
R
premisses) i la forma de la conclusió quedinunesasobredel'altra,enaquestordre,i
separades per una ratlla horitzontal.
Exemple: de la llei(p^q) ---- > pextraiem la regla d'inferència següent:p^q
p
De la llei¬(p^q) < ---- > (¬pV¬q)extraiem dues regles d'inferència:
¬(p^q)i¬pV¬q
¬pV¬q¬(p^q)
12 lOMoARcPSD|312 468 72
2.6 Mètodes de decisió sobre la validesa o la invalidesa formal d'un argument.
oneixerem dos mètodes per comprovar la validesa o invalidesa d'una
C
inferència. Vegem-ne cadascun per separat.
-PROVA DE VALIDESA MITJANÇANT TAULES DE VERITAT.
J a sabem que la validesa d'un raonament consisteix que tingui tal estructura que la
conclusió sigui necessàriament de les premisses. Suposem que hem establert unes
determinadespremissesquesónvertaderes;sielraonamentésvàlid,laconclusióhaurà
de ser necessàriament veritable. És inconcebible que, partint de premisses veritables i
raonant correctament arribem a una conclusió falsa.
s en allò que acabem de dir en allò que es basa l'anomenadaprova de validesa o
É
invalidesa d'un raonament mitjançant el mètode de taules de veritat. La manera de
procedir seria el següent:
Hi ha la taula de veritat de cadascuna de les premisses i de la conclusió.
i es dóna el cas que, tenint valor veritable totes les premisses, la conclusió és
S
falsa, aleshores el raonament o inferència és invàlid.
Si no es dóna el supòsit anterior, es tracta d'una inferència vàlida.
Vegem-ne un exemple: considerem el raonament següent:pVq
¬p
q
Calculem la taula de veritat de les premisses i de la conclusió:
pVq ¬pq
1 0 1
1 0 0
1 1 1
0 1 0
bservem que no hi ha cap cas en què, sent vertaderes les premisses, la conclusió sigui
O
falsa. Després, l'argument és vàlid.
1313
lOMoARcPSD|312 468 72
Vegem-ne un altre exemple:(pV¬q) ---- > p
p ---- > q
p^q
Calculem la taula de veritat de les premisses i de la conclusió:
(pV¬q) ---- > pp ---- > qp^q
1 1 1
1 0 0
1 10
0 1 0
n aquest cas, veiem que a la tercera fila de la taula es dóna el cas que les dues
E
premisses són veritables i la conclusió és falsa. Per tant, el raonament és invàlid.
( Una altra variant del mètode que acabem de presentar consisteix a realitzar
completamentlatauladeveritatdel'expressió.Així,sil'expressióésunatautologia–és
a dir, el resultat sóntotuns–estractaràd'unesquemad'inferènciavàlid,jaquenoserà
possible quelespremissessiguinveritablesilaconclusiósiguifalsa;enqualsevolaltre
cas,lamanerad'argumentarnoseràvàlida,jaquesempreseràpossibleelfetquepartint
de premisses veritables arribem a una conclusió falsa).
XERCICI: Comprova la validesa o la invalidesa dels arguments
E
següents utilitzant el mètode de les taules de veritat:
pà
p---- >q g---- q p---> (qVr)
pVqp----> (q---- >r)r---- > (q^p)
pàg p---- > rq---- > r
p< ---- >q
-MÈTODE DE DEDUCCIÓ NATURAL.
Aquest mètode ens subministra un instrumenteficaçpercomprovarlavalidesad'un
r aonament,deduint-nelaconclusióapartirdelespremissesmitjançantunasuccessió
de raonaments elementals, cadascun dels quals és un raonament correcte.
er passar de les premisses a la conclusió utilitzarem lesRegles d'inferència, per les
P
quals podem passar d'una fórmula ben formada a una altra.
14 lOMoARcPSD|312 468 72
ls avantatges que presenta aquest mètode sobre l'anterior són dos. Enprimerlloc,
E
aquestmètodeensmostranosolssiunraonamentéscorrecte,sinótambéperquèho
és. En segon lloc, ens permet calcular quina conclusió cal seguir necessàriament
d'unes premisses donades.
Ja sabem que regles d'inferència n'hi ha tantes com a lleis lògiques, i, per tant,
infinites. Nosaltres presentarem ara les méscomunes,lesqualsensserviranperfer
qualsevol demostració.
1.-IntroducciódelCondicional(IC):Sisuposemlaveritatd'unaproposicióqualsevol,
i per passos que siguin tots i cadascun d'ells inferències vàlides, arribem a haver
d'afirmar unaaltraproposicióqualsevol,aleshoresdiemquelaquevamsuposarimplica
a la segona. En altres paraules, aquesta regla garanteix la legitimitat d'introduir una
relació d'implicació entre dues proposicions una vegada que s'ha demostrat que de la
suposició d'unaproposicióqualsevol–perexemple“p”–se'ndedueixlegítimamentuna
conseqüència –per exemple “q” . (Ull: quan suposem alguna cosa en unadeduccióho
assenyalem obrint a la seva esquerra un angle).
p
q.
p---- > q
.-Modus Ponens (MP) o regla d'eliminació del condicional:La regla diu que si
2
tenim una implicació en un pas d'una deducció, i, en un altre pas, l'antecedent, podem
inferir ne el conseqüent.
p---- >q
p.
q
3.-Regla del producte (prod.).
a regla diu que si tenim en dues premisses o passos de la deducció dues fórmules
L
qualssevol (per exemple, “p” i “q”), les podem unir mitjançant una conjunció. Ésclar
que si “p” i “q” són vertaderes per separat, també ho serà la seva conjunció.
p
q.
p^q
4.-Regla de simplificació (simp).
a regla diu que si tenim en una premissa o pas d'una deducció una fórmula que sigui
L
una conjunció (per exemple p^q), podem deduir cadascun dels dos
15 lOMoARcPSD|312 468 72
embres de la conjunció. En efecte, si la conjunció de “p” i “q” és veritable, també ho
m
seran per separat “p” i “q”.
p ^qp ^q
pq
5.- Regla d'addició (ad.).
a regla diu que si tenim en una premissa o pas d'una deducció una fórmula, per
L
exemple, p, podem afegir mitjançant el disjuntor una altra fórmula qualsevol, per
exempleq,estigui onoenladeducció.Jasabemqueenunadisjunción'hihaprouque
un dels membres sigui veritable perquè ho sigui la disjunció. Per tant, si “p” és
veritable, també ho serà “p” en disjunció amb qualsevol altra fórmula.
p.
pVq
6.- Regla de la doble negació (DN.).
questa regla ens permet eliminar un doble negador perquè és el mateix que una
A
afirmació.
¬¬pp .
p¬¬p
7.-Regla de la reducció a l'absurd (Abs.).
a regla diu que de tot allò que se segueixi una contradicció en podem garantir la
L
falsedat, iafirmarnecessàriamentlaveritatdelseucontrari.Lareglasuposaelspassos
següents: a) Suposem que volem demostrar una cosa (difícild'inferirdirectament);b)
Partimdel supòsitcontrarialquevolemdemostrar;c)Extraiemconseqüènciesintentant
assoliruna contradicció(l'afirmacióilanegaciódelmateix);d)Totallòquegenerauna
contradicció noéspossible,pertantafirmemcomaconclusióelquevolíemdemostrar
al pas a).
p
q^¬q
¬p
8.- Regla del bicondicional (B.).
Aquesta regla ens permet substituir el bicondicional per la conjunció de dos condicionals.
p< ---->q .(p---->q) ^(q---- >p)
(p---->q) ^ (q---- >p) p<---- >q
16 lOMoARcPSD|312 468 72
9.- Regla de transitivitat del condicional (TC.).
a regla afirma que si una proposició implica una altra, i aquesta segona implica una
L
tercera, llavors la primera també implica la tercera.
p---->q
q---->r
p---->r
10.- Modus Tollens (MT.).
a regla diu que, si donada una expressió condicional, no es produeix la conseqüència
L
esperada, aleshores podem garantir que tampoc no es dóna l'antecedent.
p---- >q
¬q .
¬p
11.- Regla bàsica del sil·logisme disjuntiu (SD.).
lsentitdelareglaésclar:sisabemqueunadisjuncióésveritable,itambésabemque
E
un dels termes de la disjunció és fals, aleshores sabem que l'altre terme ha de ser
necessàriament veritable.
pVq pVq
¬p .¬ q
q p
12.- Regles de De Morgan (DM).
ns permeten permutar la conjunció per la disjunció, i viceversa. Atenció a aquestes
E
regles perquè són de les més utilitzades.
¬(p^q) ¬(pVq)
¬pV¬q (i viceversa) ¬p^¬q (i viceversa)
13.- Regla de definició del condicional (Def. Cond.).
Ens permet permutar el condicional per la disjunció i viceversa.
p ---- >q
¬p V q (i viceversa)
17 lOMoARcPSD|312 468 72
(Atén els exemples que resoldrem a la pissarra per aprendre a fer servir les regles)
XERCICI: Prova la validesa dels arguments següents utilitzant el
E
mètode de deducció natural o regles d'inferència (Vegeu el full
d'exercicis).
Formalitza els arguments següents i demostra la seva validesa:
i fossis un mandarí de la Xina, viuries amb luxe i no hauries de
S
treballar. Si visquessis d'aquesta manera, et distrauries fent viatges
arreu del món o alimentant els faisans del teu palau. Com que no és
el cas que et distreguis amb aquestes coses, dedueixo que no ets
un mandarí de la Xina.
i pugen els salaris, llavors pugen els preus. Si pugen els preus,
S
baixa el pode adquisitiu de la moneda. És així que no pugen els
salaris. Després baixa el poder adquisitiu de la moneda.
i no hi ha control de naixements, aleshores la població creix
S
il·limitadament. Però si la població creix il·limitadament,
augmentarà l'índex de pobresa. Per tant, si no hi ha control de
naixements, augmentarà l'índex de la pobresa.
3.- LES FALÀCIES.
ntenem per fal·làcies aquells raonaments incorrectes que tenen l'aparença d'un
E
argument peròqueestanconstruïtsincorrectament.Lesfal·làciestambésónconegudes
amb el nom de sofismes (quan la fal·làcia és utilitzada conscientment amb voluntat
d'engany)o paralogismes(quanelraonamentfalsésutilitzatsensevoluntatd'engany).
Saber que són arguments invàlids és molt important per poder raonar millor i per
impedir que altres ens enganyin amb la defensa de tesis sustentades en arguments
invàlids.
Les fal·làcies se solen classificar en dos grups:fal·làcies formalsifal·làcies materials.
1.1 Fal·làcies formals.
ón aquelles degudes a un error en la forma o l'estructura de l'argument. Les més
S
freqüents són:
18 lOMoARcPSD|312 468 72
al·làcia d'afirmar el conseqüent: Aquest fals raonament s'assembla alModus
F
Ponens, però es tracta d'un argument invàlid:
Modus Ponens:Fal·làcia:
p--- >qp--- >q
p. q .
q p
xemple:“Sivostèésunesvalotador,estàencontradelesmesuresadoptadespel
E
govern. Ets encontradelesmesuresadoptadespelgovern.Desprésvostèésun
esvalotador”.
al·làcia de negar l'antecedent:Aquest fals raonament s'assembla alModus
F
Tollens, però es tracta d'un argument invàlid.
Fal·làcia
Modus Tollens:
:
p--- >q p--- >q
¬q .¬p .
¬p¬q
xemple:“Sivostèésunesvalotador,estàencontradelesmesuresadoptadespel
E
govern. Però com que vostè no és un esvalotador, això indica que vostè estàa
favor de les mesures adoptades pel govern”.
1.2 Fal·làcies materials. Coneixerem algunes de les més típiques:
al·làciesad hominem:Consisteixen a apel·lar a les circumstàncies personals
F
del contrincant per desqualificar els seus arguments. Hi subjau la suposició que
si la persona no és de fiar, els arguments que defensa no tenen valor. Per a qui
empra aquest tipus de fal·làcies, el que és fonamental és derrotar l'adversari
abans que desqualificar les seves idees. (Exemple: argumentar que la filosofia de
Nietzsche és errònia perquè el filòsof va acabar boig). Un cas especial de
fal·làciaad hominemés la coneguda com a fal·làcia delteu quoque(“tu
també”): consisteix a replicar a una argumentació en què som acusats d'alguna
cosa acusant al contrari del mateix. Per exemple: suposem que els dirigents d'un
partit polític són acusats pels dirigents d'un partit rival de
19 lOMoARcPSD|312 468 72
finançament il·legal, i que es defensen acusant-los d'haver fet ells el mateix.
al·làciaad populum:Consisteix a afalagar l'oient, o apel·lar als seus
F
sentiments per tal que admeti la nostra proposta, però sense aportar proves reals
de la bondat d'aquesta proposta. Aquest tipus d'argumentació és freqüent als
discursos electorals. Per exemple: suposem que un polític, davant d'un acte
violent protagonitzat per un immigrant, argumenta que cal recloure els
immigrants en guetos perquè alteren la nostra tranquil·litat i ens fan sentir-nos
insegurs.
al·làciaad verecundiam:També anomenada “argument d'autoritat”.
F
Consisteix a defensar una tesi invocant alguna persona de gran reputació,
autoritat o poder que hagi sostingut aquesta tesi. Exemple: durant segles la
cultura occidental va considerar que la Terra estava situada al centre de l'Univers
perquè així ho havia dit Aristòtil.
al·làciaad ignorantiam:Consisteix a pretendre que alguna cosa és falsa
F
perquè no s'ha pogut demostrar que és veritable (o viceversa). Per exemple,
argumentar que Déu existeix perquè ningú no ha pogut demostrar la seva
inexistència.
al·làciaad baculum:Suposa recórrer a la força oa l'amenaça per convèncer,
F
en cas de discrepància, qui discuteix amb nosaltres. Exemple: “Estic en raó; i si
no estàs d'acord amb mi, atempti les conseqüències”.
al·làcia d'eludir la qüestió:Consisteix a respondre una qüestió diferent de la
F
que se'ns pregunta. Imaginem que preguntem a un dirigent polític sobre una
qüestió espinosa, per exemple, les retallades en Educació o Sanitat, i ens respon
al·ludint a la baixada de la Prima de Risc.
Fal·làcia de la generalització precipitada. Consisteix a fer una generalització
a partir duna petita mostra que no és representativa. Per exemple, llegim a la
premsa un succés protagonitzat per un immigrant i concloem que la causa de la
delinqüència al nostre país es troba a la població estrangera.
Fal·làciaex populo:Consisteix a defensar una tesi apel·lant que tothom està
'acord. Exemple: la televisió escombraries és boníssima ja que moltíssima gent
d
la veu.
al·làcia de confondre una relació accidental amb una relació causal:
F
Coneguda pel seu nom llatípost hoc, ergo propter hoc. Consisteix a establir una
relació causal entre dos fenòmens només perquè un va després de l'altre. Per
exemple, després de veure un gat negre et deixa la teva parella i atribueixes
l'abandó a la visió del gat negre.
Fal·làcia de petició de principi:També coneguda com a argumentació circular.
Consisteix que, per demostrar alguna cosa, partim precisament d'allò
20
)
lOMoARcPSD|312 468 72
ue cal demostrar. Per exemple, intentar demostrar el principi de causalitat (“tot
q
passa per una causa”) argumentant que res no pot existir sense una causa.
EXERCICI: Assenyala la fal·làcia que apareix en els arguments
següents: Com va dir Aristòtil, tothom és curiós per naturalesa.
És pobre, i per tant és un ximple.
Ha guanyat la carrera perquè portava l'amulet que li vaig
regalar. Per què Mozart componia música? Perquè era
compositor.
spero que estudiïs la lliçó, perquè, si no, et quedaràs sense
E
esbarjo.
s clar que hi ha els Reis Mags, però si no creus no et portaran
É
regals.
uan un alumne estudia, acaba aprovant. Sandra ha aprovat; sens
Q
dubte, ha estudiat.
Clinton va ser un mal president perquè va enganyar la seva dona.
4.- LA RETÒRICA.
l'origen, la Retòrica és el conjunt de tècniques necessàries perquè el
A
llenguatge parlat o escrit sigui eficaç per convèncer, agradar o commoure. La
retòricarepresentavaunaeinafonamentaldelsciutadansalespolisgreguesde
la Grècia Antiga. El sistema democràtic directe donava a tots els ciutadans el
dretdeprendrelaparaulaal'assemblea;peraixò,elsquevolienparticiparala
vidapolíticaespreocupavenperdonaralsseusdiscursoselcontingutilaforma
més adequada per persuadir els oients.
Roma es va continuar amb aquesta tradició, i, així, Ciceró (segle I aC) i
A
Quintilià (segle I dC) van sistematitzar les tècniques retòriques. De
21 lOMoARcPSD|312 468 72
acord amb Ciceró, per elaborar un bon discurs cal seguir les fases següents:
1. INVENTIO: consisteix a recopilar el material amb què s'elaborarà el
discurs.
2. D
ISPOSITIO: es tracta d'ordenar les idees per la seva importància,
impacte, ordre lògic. L'estructura bàsica que se sol seguir és:
introducció/desenvolupament/conclusió.
3. ELOCUTIO: es refereix a tot allò relatiu a com s'exposarà
aquest discurs: recursos estilístics, tipus de llenguatge, exemples…
4. MEMÒRIA: cal memoritzar el discurs, ja que no és el mateix llegir un
discursqueanarrecitant-lo.D'aquestamaneraésmésfàcilconvèncerel
públic que es domina la matèria de què s'està parlant.
5. ACTIO: és l'acte de pronunciar el discurs, la posada en
escena: to de veu, ritme, silenci, gestos, mirades, imatge de qui
pronuncia el discurs, ús de recursos…
22
You might also like
- El poder de la mentida: Manipular la veritat per construir relatsFrom EverandEl poder de la mentida: Manipular la veritat per construir relatsNo ratings yet
- Classes de RaonamentsDocument2 pagesClasses de RaonamentsxxrogercNo ratings yet
- Mètode CientíficDocument8 pagesMètode Científiccorazondmelo02No ratings yet
- Tema 3 El Coneixement 20-21 EsborranyDocument12 pagesTema 3 El Coneixement 20-21 EsborranyChristian Manuel Requena BanicaNo ratings yet
- Temari LògicaDocument12 pagesTemari LògicaIvan Munoz saminoNo ratings yet
- El Raonament I Les Seves Parts. TeoriaDocument8 pagesEl Raonament I Les Seves Parts. TeoriaarodrNo ratings yet
- Tema 4-HistoriaDocument11 pagesTema 4-HistoriaPablo Leal RoigNo ratings yet
- Tipus de ConeixementDocument7 pagesTipus de ConeixementAleixNo ratings yet
- Annex I. El RaonamentDocument4 pagesAnnex I. El RaonamentmariamamagoNo ratings yet
- Activitats Tema 2Document6 pagesActivitats Tema 2roalex967No ratings yet
- Els Raonaments I La Lògica RESUM SETMANA EXAMENSDocument4 pagesEls Raonaments I La Lògica RESUM SETMANA EXAMENSPau Juscafresa RodejaNo ratings yet
- Tema 2 La VertitatDocument16 pagesTema 2 La VertitatalexrodriguezarguelloNo ratings yet
- Teoria Del ConeixementDocument5 pagesTeoria Del Coneixementsarahgorsil.5No ratings yet
- ApuntsmonDocument30 pagesApuntsmonGerard Sala TurullNo ratings yet
- Lògica No FormalDocument24 pagesLògica No Formalsergiperez304No ratings yet
- LogicaDocument15 pagesLogicadouaeNo ratings yet
- DESCARTESDocument6 pagesDESCARTESPaula Santin GonzalezNo ratings yet
- FilosofiaDocument7 pagesFilosofiamariia.qdsNo ratings yet
- Dossier Unitat 3 EpistemologiaDocument29 pagesDossier Unitat 3 EpistemologiaCristina Teixidó BrufalNo ratings yet
- Introducció A La LògicaDocument79 pagesIntroducció A La LògicaGloria de la Llave CuevasNo ratings yet
- 2.1 Epistemologia. El Problema Del ConeixementDocument20 pages2.1 Epistemologia. El Problema Del ConeixementGirik a17 JainNo ratings yet
- Fal Lc3a0ciesDocument22 pagesFal Lc3a0ciesJúlia ParapanovNo ratings yet
- UNITAT 2 - Podem Assegurar Que Demà Sortirà El SolDocument12 pagesUNITAT 2 - Podem Assegurar Que Demà Sortirà El Solarantxaop06No ratings yet
- Apunts LògicaDocument6 pagesApunts LògicaAriadna CuberoNo ratings yet
- Apuntes de FilosofiaDocument4 pagesApuntes de FilosofiaLaia MaideuNo ratings yet
- Tema 7. Introducció A La LògicaDocument24 pagesTema 7. Introducció A La LògicaAnonymous pKAxe6kNo ratings yet
- Historia de La Filosofía ADocument4 pagesHistoria de La Filosofía AElena Plaza SánchezNo ratings yet
- Activitats La Veritat2Document5 pagesActivitats La Veritat2alexrodriguezarguelloNo ratings yet
- Arguments Deductius I InductiusDocument38 pagesArguments Deductius I InductiusCarme CNo ratings yet
- Apunts Activitats Saber ConeixementLlenguatge 23 24Document9 pagesApunts Activitats Saber ConeixementLlenguatge 23 24necbeniganim32No ratings yet
- Ciencia Induccio DeduccioDocument5 pagesCiencia Induccio Deducciovicesi4791No ratings yet
- Activitat 2.4 - Racionalisme Vs EmpirismeDocument4 pagesActivitat 2.4 - Racionalisme Vs EmpirismeCarla Gallardo ToroNo ratings yet
- Temario PDFDocument82 pagesTemario PDFCloe Torcuato RodríguezNo ratings yet
- Filo SofiaDocument6 pagesFilo SofiaValeria SalazarNo ratings yet
- 1 Pre 2 Trim ResumDocument5 pages1 Pre 2 Trim ResumMarcel Bonet PlaNo ratings yet
- DescartesDocument6 pagesDescartesMarc Oliver AmengualNo ratings yet
- T. 1 HepDocument8 pagesT. 1 HepAitana MendezNo ratings yet
- Teoria DescartesDocument11 pagesTeoria DescartesPAU VIVES HORTELANONo ratings yet
- Preguntes Filosofia Tema 4Document2 pagesPreguntes Filosofia Tema 4David Lopez ParrasNo ratings yet
- Copia de T5 - GnoseologiaDocument10 pagesCopia de T5 - GnoseologiaelmatadorlamuerteNo ratings yet
- Filo Trimestral 2n TrimDocument5 pagesFilo Trimestral 2n Trimmarouaneboukabous140No ratings yet
- T2-El Problema Filosòfic Del ConeixementDocument12 pagesT2-El Problema Filosòfic Del ConeixementNúria Martínez GarciaNo ratings yet
- El Coneixement I La CiènciaDocument4 pagesEl Coneixement I La CiènciaTxell Casassas DorcaNo ratings yet
- Examen Descartes ParcialDocument10 pagesExamen Descartes ParcialPAU VIVES HORTELANONo ratings yet
- Filo SofiaDocument11 pagesFilo SofiaEduard ConiacNo ratings yet
- Activitats David HumeDocument3 pagesActivitats David HumeAndrea Rodriguez ValdiviaNo ratings yet
- Tema 1Document10 pagesTema 1Gala GuitarteNo ratings yet
- Filosofia Examen 1r BatDocument8 pagesFilosofia Examen 1r BatIASMINA NISTORNo ratings yet
- Apunts Bloc IiDocument12 pagesApunts Bloc IiblancacanyellasseijasNo ratings yet
- Descartes 5Document3 pagesDescartes 5luciamorenomillan8No ratings yet
- Arguments Deductius I InductiusDocument38 pagesArguments Deductius I InductiusManuel MorilloNo ratings yet
- Unitat 3-1Document9 pagesUnitat 3-1mar.adroverNo ratings yet
- Recu Filo 2ntrimstreDocument14 pagesRecu Filo 2ntrimstre07mproblesNo ratings yet
- Teoria Del Coneixement 1er BatxDocument24 pagesTeoria Del Coneixement 1er BatxLolaNo ratings yet
- APUNTS T. CONEIX I (Prevosti)Document73 pagesAPUNTS T. CONEIX I (Prevosti)Manuel Joseph OlivéNo ratings yet
- Examen Historia de La Filosofà A de La Comunidad Valenciana (Extraordinaria de 2023) (WWW - Examenesdepau.com)Document6 pagesExamen Historia de La Filosofà A de La Comunidad Valenciana (Extraordinaria de 2023) (WWW - Examenesdepau.com)raulprim7956No ratings yet
- Histria de La PsicologaDocument23 pagesHistria de La PsicologaDenisse GonzálezNo ratings yet
- Trimestre 2 - FilosofiaDocument10 pagesTrimestre 2 - Filosofiaariel.salaiNo ratings yet
- El Coneixement - FilosofiaDocument7 pagesEl Coneixement - FilosofiaXènia PitarqueNo ratings yet
- Filosofia Tema 2 ConeixementDocument58 pagesFilosofia Tema 2 ConeixementMiguel Angel Gallardo LlaveroNo ratings yet
