El Raonament.

• Raonar: El raonament és una facultat mental que permet resoldre

problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que
consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar
suport o justificar una idea. Una suposició prèvia a un raonament és
una premissa i, si és tal en la qual es basa tota una ciència aleshores és
un axioma.
• El raonament es correspon amb l'activitat verbal d'argumentar. En
altres paraules, un argument és l'expressió verbal d'un raonament.
 L’argumentació. Analogia, inducció i deducció

• Analogia consisteixen a defensar una conclusió sobre una realitat

determinada a partir de la comparació amb una altra realitat amb la
qual hi ha algunes semblances. A partir d’aquestes semblances,
precisament, es prolonga la similitud fins a l’aspecte específic sobre el
qual s’emet la conclusió.
 L’argumentació. Analogia, inducció i deducció

• Exemple
Conclusió: S’ha de privatitzar la sanitat pública del país perquè el
sistema funcioni amb més garanties.
Argument 1 (per analogia): A Nova Gal·les del Sud s’ha fet el mateix i
tot funciona molt bé.
Argument 2 (per analogia): La privatització d’altres serveis públics del
país com el de telèfons ha portat èxit econòmic i millora del servei.
 L’argumentació. Analogia, inducció i deducció

La inducció és aquell tipus de raonament que permet d’obtenir una

afirmació general o universal partint de premisses particulars.
• Els trossos de coure c1, c2, c3..., cn, s’esclafen quan són colpejats amb
una pedra.
Els trossos de coure c1, c2, c3..., cn s’escalfen quan són colpejats amb
un martell.
El coure s’escalfa quan es colpejat amb un objecte sòlid.
 Matisem sobre el raonament
Raonaments deductius:
• El condicional
• El bicondicional
• El disjuntiu

• Raonaments inductius:
• Enumeració completa
• Enumeració incompleta
• Sil·logisme inductiu
 Matisem sobre el raonament
La deducció:
Quan un raonament és deductivament vàlid o lògicament correcte?

• Un raonament correcte no és incompatible amb la V o F de les seves

premisses.
• Si les premisses fossin vertaderes, llavors la conclusió hauria de ser també
vertadera.

• Tots els gats són primats.

Tots els primats són vertebrats.
Per tant, tots els gats són vertebrats
 Matisem sobre el raonament
El raonament abductiu: Consisteix en l’acceptació d’una
conclusió a partir del fet que és la millor explicació possible de les
premisses.
• Estructura:
• A
La millor explicació del fet A és la hipòtesi H.
per tant, H
• Garanties: a) si la hipòtesi ha d’explicar realment el fet. b) No hi ha d’haver cap hipòtesi
alternativa millor. c) El fet que s’explica no s’aparti de les regles de qualsevol explicació raonable
 El raonament deductiu

És possible que un raonament sigui correcte i les seves

proposicions siguin falses?
• Indica si el següents raonaments és correcte:
• Tots els gats són primats.
Tots els primats són voladors.
Per tant, tots els gats son voladors.
-Tots els gats són vertebrats,
Tots els mamífers són carnívors.
Per tant, tots els gats són mamífers.

• És possible un raonament correcte format per premisses

veritables i conclusió falsa?
James Hugonin. Untitled XI (2001/2002). Oil/wax on board (detall
Vera Molnár. 197805 Mikrokosmos (1978). Sérigraphie
 L’art generatiu i la lògica

• L’art generatiu és aquell que ha estat creat, totalment o en part,

usant un sistema autònom. En aquest context, un sistema
autònom és un sistema artificial (no humà) que pot determinar
algunes característiques de l’obra sense que hi intervingui
l’artista. En l’art generatiu l’artista és autor de la idea i crea unes
regles de producció, però hi ha un sistema autònom
 L’art generatiu i la lògica

• Les regles de producció sovint juguen amb l’aleatorietat, de

manera que, encara que siguin poques i senzilles, hi ha una
impredictibilitat quant al resultat de l’obra. L’art generatiu, doncs,
té un component d’autonomia i un altre d’impredictibilitat.
• L’art generatiu és una forma de creació artística contemporània,
 Exemple d’argumentació. El condicional


En la programació hi ha unes instruccions molts importants anomenades
condicionals. Ens serveixen per a fer que es produeixin determinades accions si
es compleixen unes condicions.


EXEMPLE: Snap! té dues instruccions condicionals. Són les següents:


La primera ens permet fer que s’executi una seqüència d’instruccions si es
compleix una condició que hem d’establir. La segona fa el mateix, però podem
establir una seqüència d’instruccions que s’executaran si no es compleix la
condició.
 Exemple d’argumentació. El condicional


https://snap.berkeley.edu/
• “No, no; mai no faig conjectures. És un
costum lleig...Destructiu per a la
facultat lògica. Allò que a vostè li
sembla estrany ho és només perquè
vostè no segueix el curs dels meus
pensaments ni observa els petits fets
en els quals poden basar-se àmplies
inferències”
Sir Arthur Conan Doyle
(1859-1930)
 L’argument condicional

• https://snap.berkeley.edu/snap/snap.html#present:Username=uoc_tpi&ProjectName=aleatori%20senzill_v3
• https://snap.berkeley.edu/snapsource/snap.html#present:Username=uoc_tpi&ProjectName=aleatori%20senzill_v3
Programació en R

Observa la sintaxis. La sentencia comença amb la paraula

reservada if, seguida de l’expressió lògica tancada entre
parèntesis. Després, després tancada entre claus({}), ve
el conjunt d’instruccions a executar si el resultat d’avaluar
l’expressió lògica és verdadera. La part else (en altre
cas) inclou un altre conjunt d’instruccions (tancades entre
Claus) que s’executen si l’expressió lògica és falsa.
Modifica el codi per a que el divisor surti 0 i comprova
com s’executen les instruccions associades a la part else.

La part else és opcional, així que si no necessitem

executar instruccions en cas que no es verifiqui la
instrucció lògica es pot ometre.
 Raonament analògic
• A) El nombre d’entitats entre les quals s’afirmen les analogies
• B) El nombre d’aspectes en els quals s’estableixen analogies entre les coses
en qüestió.
• C) La força de les conclusions respecte a les premisses.
• D) EL nombre de dissemblances entre els exemples mencionats en l’analogia
• E) Quan més dissemblants els exemples mencionats, tant més fort és el
raonament
• F) Pertinença de les premisses amb allò que s’afirma Un raonament basat en
una sola analogia pertinent a la conclusió tindrà més força que un altre que
assenyali una dotzena de punts de semblança no pertinents entre l’exemple de
la conclusió i una vintena d’exemples enumerat en els premisses