LÒGICA I MATEMÀTICA DISCRETA

Exercicis de lògica

GEINF
Departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada
TEMA 1: LÒGICA DE PROPOSICIONS
1. De les fórmules següents suprimiu-ne els parèntesis innecessaris i feu-ne l’arbre sintàctic:

(a) ((A ∧ B) ↔ (¬(C ∨ D)))

(b) (((A ∧ B) ∨ (C ∧ D)) ∧ (E ∨ F ))
(c) (((A ∧ B) ∨ (¬C ∧ ¬D)) → ((¬B ∨ D) ∧ ¬(C ∧ D)))
(d) (((A ∧ B) → (¬C ∧ D)) ∨ ((¬B ∨ D) → ¬(C ∧ A)))

2. De les fórmules següents restaureu-ne tots els parèntesis que s’hagin suprimit i feu-ne l’arbre
sintàctic:

(a) ¬A ∨ B → C (b) ¬A → B ∧ C (c) A ∧ B → C ∧ D

(d) (A ∧ B → ¬C) ∨ (A ↔ ¬B ∧ ¬C) ∨ (¬A → B ∨ C)

3. Construı̈u la taula de veritat de:

(a) ¬p ∨ q (b) p ∨ q → r (c) r ∨ q → r ∧ p

4. Suposeu que en un cert estat de coses P i R són veritat i Q i S són falsos. Dieu que seran:

(a) ¬(P ∧ Q → Q ∨ R) → (R → P )
(b) (P → ¬Q) ∧ (R → S)
(c) ¬(P ∨ ((Q → R) ∧ (R → ¬P )) ∨ (¬P → Q ∧ R))
(d) (P ∧ R) ∨ (Q ∧ S) → ¬((P ∧ S) ∨ (Q ∧ R))

5. Determineu quines de les següents expressions són tautologies:

(a) (p ∧ q) ∨ ¬p ∨ ¬q (c) (p ∧ ¬q) ∨ (¬p ∧ q)

(b) (p ∨ q) ∧ ¬p → q (d) (p ∨ q) ∧ (¬p ∨ q) ∧ (p ∨ ¬q)

6. Suposeu que P representa ”Li cal un metge”, Q ”Li cal un advocat”, R ”Ha tingut un accident”,
S ”Està malalt” i T ”Està ferit”. Interpreteu en llenguatge natural les següents fórmules:

(a) (S → P ) ∧ (R → Q) (c) P ∧ Q → R (e) ¬(S ∨ T ) → ¬P

(b) P → S ∨ T (d) P ∧ Q ↔ S ∧ T

7. Suposeu que F representa ”Fa fred” i S representa ”Fa sol”. Formalitzeu les següents propo-
sicions:

(a) Quan no fa sol fa fred. (d) Quan no fa sol fa fred i només llavors.
(b) Cal que no faci sol per a que faci fred. (e) Fa sol tret que faci fred.
(c) Només quan no fa sol fa fred. (f) Fa fred tret que faci sol.
 (g) Fa fred excepte quan fa sol.
(h) Fa fred excepte quan fa sol que depèn.
(i) No fa fred tret que no faci sol.
(j) No fa sol tret que no faci fred.
(k) Només fa sol quan no fa fred.
(l) Fa sol només quan no fa fred.
(m) Per a que faci fred n’hi ha prou amb que
no faci sol.
(n) Per a que faci fred cal què no faci sol.
(o) Quan i només quan fa sol no fa fred.

8. Poseu els següents enunciats en forma conjuntiva i a forma disjuntiva:

(a) ¬P ∧ Q → R (e) ¬(P ∧ Q) ∧ (P ∨ Q) (i) (¬P ∧ Q) ∨ (P ∧ ¬Q)

(b) P → (Q ∧ R → S) (f) P ∨ (¬P ∧ Q ∧ R) (j) ¬P ∨ Q → R ∧ ¬S
(c) ¬(P ∨ ¬Q) ∧ (S → T ) (g) ¬(P → Q) ∨ P ∨ Q
(d) (P → Q) → R (h) ¬(P → Q)

9. Es consideren les següents equivalències:

(a) (P → Q) ∧ (P → R) ⇔ P → Q ∧ R
(b) (P → Q) → P ∧ Q ⇔ (¬P → Q) ∧ (Q → P )
(c) P ∧ Q ∧ (¬P ∨ ¬Q) ⇔ ¬P ∧ ¬Q ∧ (P ∨ Q)
(d) P ∨ (P → P ∧ Q) ⇔ ¬P ∨ ¬Q ∨ (P ∧ Q)

Comproveu-les de dues maneres: utilitzant taules de veritat i transformant les expressions de

la dreta i de l’esquerra en la mateixa forma normal.
10. Formalitzeu les següents proposicions:

(a) Si el fiscal és deshonest i el gerent és un estafador, el president és un lladre. Si el gerent
és un estafador però el president no és cap lladre, el fiscal no és pas deshonest.
(b) Dormo o navego per internet o no tinc gana. Quan menjo tinc set i no tinc fred. Quan
tinc gana no dormo i no navego per internet. Quan no dormo menjo. Quan tinc gana i
no navego per internet tinc set.
(c) Quan em deprimeixo menjo rovellons i arengades. Quan menjo arengades tinc set i tinc
fred. Tant si tinc fred com si tinc set, en ambdós casos, menjo galetes. Quan menjo
galetes, si tinc set, no menjo arengades. Quan menjo arengades no menjo galetes i no em
deprimeixo.
(d) Si em gradués en Informàtica, aniria a fer un màster a l’estranger. Si no surto massa
per les nits em graduaré en Informàtica. Si no vull treballar en un banc cal que no surti
massa. Si treballés en un banc acabaria casant-me. Si no anés a fer un màster a l’estranger
acabaria casant-me.
(e) O treballo o estudio a la universitat. Si vaig a la universitat hauré de llogar un pis. Calen
diners per poder llogar un pis. Només treballant puc tenir diners.
(f) Si per la nit tinc son i no tinc feina dormo bé. Només tinc son per la nit si m’he llevat
d’hora al matı́ i no he fet la migdiada a la tarda. Quan em llevo d’hora al matı́ no tinc
feina per la nit. M’he llevat d’hora i no he fet la migdiada.
TEMA 2: LÒGICA DE PREDICATS
1. De les fórmules següents restaureu-ne tots els parèntesis que s’hagin suprimit i feu-ne l’arbre
sintàctic:

(a) ¬∀xP (x) → ∃xQ(x) ∧ ¬∀xR(x)

(b) ¬∀x(P (x) ∧ ∃yQ(y) → ∃yR(x, y))
(c) ∀x∀y(∃yQ(x, y) ∧ ∃xQ(y, x) → ∃zP (x, y, z))
(d) ∃x(∀y¬R(y) ∧ ∃x∃y(¬P (x) ∧ ¬Q(y)) ∧ (P (x) ∨ Q(x)))

2. De les fórmules següents suprimiu-ne els parèntesis innecessaris i feu-ne l’arbre sintàctic:

(a) ((∀xP (x) ∧ ∃xQ(x)) → ∃y¬Q(y))

(b) (∃x(P (x) ∧ Q(x)) ∧ ∀y(¬R(y) ∧ ¬S(y)))
(c) ∃x(¬∃yP (x, y) → (∃zQ(z) ∨ R(x)))
(d) (∀xP (x) → (¬∃yQ(y) ∨ ∀x∃y(R(x, y) ∨ R(y, x))))

3. Formalitzeu els següents enunciats:

(a) Les pomes i les taronges són gustoses i nutritives. (P (x), T (x), G(x), N (x)).
(b) Hi ha aliments que només es poden menjar si són cuits. (A(x), M (x), C(x)).
(c) Sense frens no hi ha cap auto segur. (F (x), A(x), S(x)).
(d) Els homes alts són atractius si són rossos i ben plantats. (H(x), A(x), T (x), R(x), B(x)).
(e) Els que guanyen en el joc són els que tenen sort i només aquests. (G(x), S(x)).
(f) Per Nadal els estudiants tenen vacances i només aquests.(N, E(x), V (x)).
(g) No pas tothom és ric, culte i educat, ni no tots els rics són educats i cultes. (R(x), C(x), E(x)).
(h) No totes les coses comprades a baix preu són flonges i trencadisses (C(x), B(x), F (x), T (x)).
(i) No tot home que deserta és un covard. (H(x), D(x), C(x)).
(j) Per tenir èxit cal treballar fort si s’està en un negoci, o estudiar de valent si s’entra en
una facultat. (E(x), T (x), N (x), V (x), F (x)).
(k) Hi ha francesos que només són amics dels catalans. (F (x), A(x, y), C(x)).
(l) Hi ha francesos que són amics de tots els catalans. (F (x), A(x, y), C(x)).
(m) A l’estiu en Bernat i tots els seus fills s’atipen d’hamburgueses. (E, B, F (x, y), A(x, y), H)
(n) Per passar curs no cal aprovar totes les assignatures. (P (x), AS(x), AP (x, y))

4. Si V (x): x és venedor d’autos de segona mà, H(x): x és honrat, i suposant que l’univers
d’interpretació és el conjunt de totes les persones, traduı̈u a llenguatge natural els següents
enunciats:

(a) ∀xV (x) (c) ∀x(V (x) → ¬H(x)) (e) ∃x(V (x) → ¬H(x))
(b) ∃xH(x) (d) ∃x(V (x) ∧ H(x)) (f) ∀x(V (x) ∧ H(x))
5. Si E(x, y): x estima a y, j: Joan, i suposant que l’univers d’interpretació és el conjunt de totes
les persones, traduı̈u a llenguatge natural els següents enunciats:

(a) ∀x∀yE(x, y) (d) ∀x∃yE(x, y) (g) ∃x∃yE(x, y) (j) ∀xE(j, x)

(b) ∀y∀xE(x, y) (e) ∃y∀xE(x, y) (h) ∃y∃xE(x, y) (k) ∃xE(x, j)
(c) ∃x∀yE(x, y) (f) ∀y∃xE(x, y) (i) ∀xE(x, j) (l) ∃xE(j, x)

6. Definim

a: Albert, b: Berta, G(x): x és generós, H(x): x és honrat, T (x, y): x tracta amb y

(a) Formalitzeu:
i. Tots els generosos tracten amb l’Albert.
ii. Si ningú fos honrat l’Albert no tractaria amb ningú.
iii. Si tots els honrats fossin generosos tothom tractaria amb tothom.
iv. L’Albert tracta només amb la gent que tracta amb la Berta.
v. La Berta no tracta amb ningú que no sigui honrat.
vi. Tothom tracta amb gent honrada.
(b) Interpreteu:

i. ∀x(H(x) → T (b, x)) iv. ∀x(T (a, x) → G(x))

ii. ∀xG(x) → ∀xT (b, x) v. ∀x∀yT (x, y) → ∀xG(x) ∧ ∀xH(x)
iii. ∃x(H(x) ∧ ¬T (x, a) ∧ ¬T (x, b)) vi. ∀x(G(x) → ∀yT (x, y))

7. En l’univers de totes les persones definim els predicats:

F (x): x és famós, I(x): x és italià, A(x, y): x adora y,

i la constant J: Joan. Determineu la correspondència entre les següents proposicions i les

següents fórmules:

1. Tots els italians adoren en Joan. a. ∀x(I(x) → ¬F (x)) → ∀y∀z¬A(y, z)

2. Els famosos només adoren als italians. b. ¬∃x(F (x) ∧ ∀y(I(y) → A(y, x)))

3. No hi ha cap famós que sigui adorat per tots els c. ∀x(I(x) → A(x, J))
italians.
d. ∃x(I(x) ∧ F (x)) → ∃yA(y, J)
4. Si cap italià fos famós ningú adoraria a ningú.
e. ¬∃x(I(x) ∧ A(x, J))
5. No hi ha cap italià que adori a en Joan.
f. ∀x(F (x) → ∀y(A(x, y) → I(y)))
6. Si algun italià fos famós hi hauria algú que ado-
raria en Joan.
 8. En el domini dels nombres naturals definim els predicats:

P (x): x és parell, Q(x): x és primer, R(x, y): x divideix a y,

x = y: x és igual a y, x < y: x és menor que y

Formalitzeu les següents proposicions:

(a) Algun nombre és parell i primer.
(b) Tot nombre parell és primer.
(c) Cap nombre parell és primer.
(d) Tot nombre parell és divisible per 2.
(e) Un nombre és parell si i només si és divisible per 2.
(f) Tot nombre en té un de major.
(g) Tot nombre en té un de menor.
(h) Si un nombre divideix a un altre, el primer és menor o igual que el segon.
(i) Tot nombre primer té un nombre parell més gran que ell.
(j) Els nombres primers són divisibles únicament per si mateixos o per 1.
(k) Un nombre és primer si i només si és divisible per ell mateix o per 1.
(l) Un nombre és primer si i només si és divisible per ell mateix, per 1 i no per cap altre.
9. Utilitzant el predicat igualtat i el predicat P (x): x és un planeta, formalitzeu:

(a) Com a molt hi ha un planeta. (d) Hi ha exactament dos planetes.

(b) Hi ha exactament un planeta.
(c) Hi ha almenys dos planetes. (e) Com a molt hi ha dos planetes.

10. Si H(x): x és honrat, p: Pere, i suposant que l’univers d’interpretació és el conjunt de totes les
persones, traduı̈u a llenguatge natural els següents enunciats:

(a) ∃x(H(x) ∧ ∀y(H(y) → x = y)) (d) ∃x∃y(H(x) ∧ H(y) ∧ x ̸= y)

(b) ∃x(H(x) ∧ x ̸= p) (e) H(p) ∧ ∀x(H(x) → x = p)
(c) ∀x(H(x) → x = p) (f) ∀x(x ̸= p → H(x))

11. A partir dels predicats:

P (x): x és professor, A(x): x és assignatura, I(x, y): x imparteix y,

x = y: x és igual a y, x < y: x és menor que y

de les constants: L: Lògica, J: Jordi

i de la funció: na(x): nombre d’alumnes de l’assignatura x
formalitzeu els predicats:
 (a) professor que imparteix l’assignatura de lògica
(b) professor que imparteix alguna assignatura
(c) professor que imparteix totes les assignatures
(d) professor que no imparteix cap assignatura
(e) professor que imparteix assignatures amb més de 20 alumnes
(f) professor que tota assignatura impartida per ell té més de 20 alumnes
(g) assignatura impartida per en Jordi
(h) assignatura no impartida per cap professor
(i) assignatura impartida per més d’un professor
(j) assignatura amb menys de 10 alumnes
(k) assignatura impartida per exactament un professor
(l) assignatura amb un nombre d’alumnes entre 10 i 30

12. En el referencial E = {1, 2, 3, 4} hi ha definits els predicats P i Q. P és cert sobre el conjunt
{2, 3, 4} i fals sobre {1} , mentre que Q és cert sobre {3, 4} i fals sobre {1, 2} . Decidiu quines
de les següents fórmules són verdaderes i quines són falses:

(a) ∀xP (x) (d) ∀x(Q(x) → P (x)) (g) ∃x(Q(x) → ¬P (x))

(b) ∃xP (x) (e) ∀x(P (x) ∨ Q(x))
(c) ∀x(P (x) → Q(x)) (f) ∃x(P (x) ∧ Q(x))

13. Sobre el domini de dos elements D = {1, 2} els predicats M , A, P , tenen la interpretació:
M (2) = P (1, 1) = F, M (1) = A(1) = A(2) = P (1, 2) = P (2, 1) = P (2, 2) = C. Determineu
quina de les següents fórmules és verdadera:

(a) ∀y∃z(A(z) → M (y) ∧ P (y, z)) (c) ∀y∃z(M (y) ∧ A(z) ∧ P (y, z))
(b) ∀y∃z(P (y, z) → M (y) ∧ A(z)) (d) ∀y∃z(M (y) → A(z) ∧ P (y, z))

14. Decidiu la certesa o falsedat de la fórmula ∀x(∀yP (x, y) → ∃yQ(y, x)) sota la següent inter-
pretació: E = {a, b}, P (a, a) = P (a, b) = C, P (b, a) = P (b, b) = F, Q(a, a) = Q(b, a) =
C, Q(a, b) = Q(b, b) = F

15. Decidiu la certesa o falsedat de la fórmula ∀x(∃yP (f (x), y) → Q(x)) sota la següent interpre-
tació: E = {a, b}, Q(a) = F, Q(b) = C, P (a, a) = C, P (a, b) = P (b, a) = P (b, b) = F, f (a) =
b, f (b) = a.

16. Considerem com univers de referència el conjunt

E = {1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, a, b, c, d, e, f, g}

En ell considerem els subconjunts

A = {1, 2, 4, 6, 8, b, c, d, f }, B = {1, 4, 7, a, d, g}, C = {3, 5, 9, a, e}
 Calculeu:

(a) A ∪ B, B ∩ C, (A ∪ B) ∪ C (d) ℘(C), ℘(A ∩ C)

(b) A ∩ C, (A ∩ B) ∩ C (e) A − A, A − B, B − A, A − C
(c) A, A ∪ B, A ∩ C (f) A △ B

17. Comproveu les següents propietats:

(a) A = A
(b) A ∩ A = A, A∪A=A
(c) A ∩ (B ∩ C) = (A ∩ B) ∩ C, A ∪ (B ∪ C) = (A ∪ B) ∪ C
(d) A ∩ B = B ∩ A, A∪B =B∪A
(e) A ∩ (A ∪ B) = A, A ∪ (A ∩ B) = A
(f) A ∩ (B ∪ C) = (A ∩ B) ∪ (A ∩ C), A ∪ (B ∩ C) = (A ∪ B) ∩ (A ∪ C)
(g) (A ∩ B) = A ∪ B, (A ∪ B) = A ∩ B
(h) A ∩ ∅ = ∅, A∪∅=A
(i) A ∩ E = A, A∪E =E
(j) A ∩ A = ∅, A∪A=E

18. Demostreu les següents identitats, tot suposant un conjunt E com a referencial:

(a) (A ∪ E) ∩ (A ∩ ∅) = ∅ (b) ((A ∪ E) ∩ A) ∪ ((B ∩ C) ∪ A) = E

19. Considerant com a univers el conjunt dels animals expresseu mitjançant el llenguatge dels
conjunts els conjunts següents:
(a) El conjunt format per els mamı́fers que neden i les aus que no neden
(b) El conjunt format per les aus que neden o volen però que no corren
(c) El conjunt dels animals que corren o neden i que no són mamı́fers
20. Considerant com a univers el conjunt dels animals expresseu mitjançant el llenguatge dels
conjunts les proposicions següents:
(a) Els animals que volen i corren no són ni mamı́fers ni peixos.
(b) No és veritat que totes les aus que corren i neden volin.
(c) Hi ha mamı́fers que volen i que no són ni peixos ni aus.
21. Formalitzeu en el llenguatge dels conjunts les proposicions següents:
(a) Hi ha periodistes que no són tafaners i hi ha tafaners que no són feliços. Hi ha periodistes
que no són feliços.
(b) Alguns catalans no parlen el català. Tots els catalans entenen el català. Hi ha gent que
entén el català però no el parla.
(c) Tots els animals que no són mamı́fers posen ous. Hi ha animals que posen ous que no són
aus. Les aus que neden posen ous. Els mamı́fers que posen ous no són aus que nedin.
TEMA 3: INFERÈNCIA LÒGICA
1. Demostreu que la conclusió és conseqüència de les premisses donades utilitzant regles d’in-
ferència o l’algorisme de resolució lineal.

(a) Avui és dissabte o diumenge. Ara bé, si fos diumenge, el correu no funcionaria. I funciona.
Doncs avui és dissabte.
(b) Si el fiscal és deshonest i el gerent és un estafador, el president és un lladre. Doncs bé: si
el gerent és un estafador però el president no és cap lladre, el fiscal no és pas deshonest.
(c) Dormo o navego per internet o no tinc gana. Quan menjo tinc set i no tinc fred. Quan
tinc gana no dormo i no navego per internet. Quan no dormo menjo. Per tant, quan tinc
gana i no navego per internet tinc set.
(d) Quan em deprimeixo menjo rovellons i arengades. Quan menjo arengades tinc set i tinc
fred. Tant si tinc fred com si tinc set, en ambdós casos, menjo galetes. Quan menjo
galetes, si tinc set, no menjo arengades. Per tant, quan menjo arengades no menjo galetes
i no em deprimeixo.
(e) Si em gradués en Informàtica, aniria a fer un màster a l’estranger. Si no surto massa
per les nits em graduaré en Informàtica. Si no vull treballar en un banc cal que no surti
massa. Si treballés en un banc acabaria casant-me. Per tant, si no anés a fer el màster a
l’estranger acabaria casant-me.
(f) O treballo o estudio a la universitat. Si vaig a la universitat hauré de llogar un pis. Calen
diners per poder llogar un pis. Només treballant puc tenir diners. Per tant, hauré de
treballar.
(g) Si per la nit tinc son i no tinc feina dormo bé. Tinc son per la nit si m’he llevat d’hora al
matı́ i no he fet la migdiada a la tarda. Quan em llevo d’hora al matı́ no tinc feina per la
nit. Avui m’he llevat d’hora i no he fet la migdiada. Per tant, aquesta nit dormiré bé.

2. Resoleu els problemes que es proposen en cada apartat.

(a) Si el rellotge està avançat, llavors en Joan va arribar abans de les deu i va veure sortir el
cotxe de l’Andreu. Si l’Andreu diu la veritat, llavors en Joan no va veure sortir el cotxe
de l’Andreu. O l’Andreu diu la veritat o estava dins de l’edifici en el moment del crim. El
rellotge està avançat. Quina conclusió podem treure?
(b) Si en Joan és més alt que en Pere, llavors la Maria és més baixa que la Joana. La Maria
no és més baixa que la Joana. Si en Joan i en Lluı́s tenen la mateixa alçada, llavors en
Joan és més alt que en Pere. En Joan i en Lluı́s tenen la mateixa alçada?
(c) Quan fa calor i humitat plou. Quan hi ha humitat fa calor. Ara hi ha humitat. Plourà?
(d) Si el carnisser fos l’assassı́ hauria saltat per la finestra, i si ho hagués fet tindria fang a la
sabata. Però no hi té pas fang. El carnisser és l’assassı́?
(e) Quan neva no es pot conduir. Amb boira no hi ha visibilitat. Només es pot conduir quan
hi ha visibilitat. Què es pot dir dels dies que es pot conduir?
3. Trobeu un contraexemple de:

A ∨ B → ¬C P ∨Q ¬A ∧ E → ¬P ∨ ¬Q
D ↔E∨C (b) Q ∨ S → T D ∨ ¬E → ¬B ∧ P
(a) (c)
A ∨ ¬F → B ∨ G ⇒ P ∨ ¬S → T ¬B ∨ ¬P → ¬C ∨ Q
⇒ C ∧ ¬F → E ⇒ C ∨ D → A ∨ ¬B

4. Demostreu:

P ↔Q∧R S↔T ¬A → B ∧ ¬C
¬(¬R ∨ ¬Q) → ¬S T ∨P ¬C ∧ D → A
(b) (c)
(a) (¬T → M ) ∧ (M → N ) S → ¬W A ∧ D → ¬B
T →S ⇒W →P ⇒ D → A ∧ ¬B
⇒P →N

5. Transformeu les següents fórmules a forma normal de Skolem:

(a) ∀xP (x) → ∃xQ(x)

(b) ∀x∀y(∃z(P (x, z) ∧ P (y, z)) → ∃zQ(x, y, z))
(c) ∀x(P (x) → ∃yQ(x, y))
(d) ∀x∀y(∃zP (x, y, z) ∧ (∃uQ(x, u) → ∃vQ(y, v)))
(e) ∃x(A(x) ∧ ∀yB(y)) → ∀zC(z)

6. Demostreu la validesa dels raonaments següents utilitzant regles d’inferència:

(a) Els estudiants són honrats. En Joan no és honrat. Llavors en Joan no és estudiant.
(b) St. Francesc és estimat per tothom que estima algú. No hi ha ningú que no estimi ningú.
Llavors tothom estima St. Francesc.
(c) Els atletes són forts. Tothom que és fort i intel.ligent triomfa a la vida. En Pere és atleta.
En Pere és intel.ligent. Llavors en Pere triomfarà.
(d) Els qui van llegir la carta estaven a l’apartament. Tothom qui va estar a l’apartament va
estar a la ciutat. Cap dels qui van anar a Mèxic van estar a la ciutat. En Ferran va anar
a Mèxic. Per tant, en Ferran no és cap dels qui van llegir la carta.
(e) Lancelot no estima cap dels seus amics. Els amics de Lancelot odien tots aquells que
Lancelot estima. El rei Artús es amic de Lancelot. Lancelot estima a la reina Ginebra.
Per tant, el rei Artús odia la reina Ginebra. (Considereu que odiar i estimar són oposats.)
7. Demostreu la validesa dels raonaments següents utilitzant l’algoritme de resolució lineal:
(a) Tothom és mortal. Per tant l’Albert ho és.
(b) Tothom comet equivocacions. Per tant l’Albert també.
(c) L’Albert és feliç si a tots els seus amics els agrada la música. Però avui no se’l veu pas
gens content. Doncs deu ser que algun amic seu li té mania a la música.
(d) No hi ha cap venedor d’autos de segona mà que se’n compri un. Entre els qui compren au-
tos de segona mà hi ha gent absolutament deshonesta. Doncs hi ha individus absolutament
deshonestos que no són venedors d’autos de segona mà.
 (e) Els pingüins són capaços de nedar. Hi ha pingüins carnı́vors. Doncs hi ha animals carnı́vors
capaços de nedar. (Afegiu la premissa adequada per a que el raonament sigui vàlid)
(f) Certs pacients senten admiració per tots els metges, però no hi ha cap pacient que admiri
cap curandero. Doncs no hi ha cap metge curandero.
(g) Deixant els diplomàtics a part, els duaners escorcollaven tothom que entrava al paı́s. Hi
va haver ”camells” que van passar, i que només van ser escorcollats per altres camells. A
més, se sap que cap diplomàtic no feia de camell. Per tant, algun duaner passava droga.
(h) Tot astre digne de menció és un estel, un planeta o bé un cometa. Venus és un astre, però
no és un estel. Els cometes tenen cua quan s’atansen al sol. Venus és a prop del sol, però
no té cua. Venus, és un planeta?
(i) No hi ha cap drac que visqui en un zoo que sigui feliç. Un animal que coneix gent amable
és feliç. La gent que visita zoos es amable. Els animals que viuen en zoos coneixen gent
que visita zoos. Llavors no hi ha cap drac que visqui en un zoo. (Afegiu la premissa
adequada per a que el raonament sigui vàlid)
(j) Els fills dels amics dels animals són amics dels animals. Els amics dels animals no mal-
tracten els animals. En Pere és amic dels animals. La Joana és filla d’en Pere. Per tant,
la Joana no maltracta els animals.
(k) A tots els esportistes que són poetes els agrada el mar. Hi ha esportistes que són in-
formàtics i que no els agrada navegar per internet. Els músics que no els agrada navegar
per internet són poetes que no els agrada el mar. Per tant, hi ha informàtics que no són
músics.

8. Demostreu:
∃x∀y(F (x) ∧ (E(y) → A(x, y)))
(a) ∀x∀y(F (x) ∧ C(y) → ¬A(x, y))
⇒ ∀x(¬E(x) ∨ ¬C(x))
∀x∀y((A(x) ∧ B(y) → ¬C(x, y))
∃x(A(x) ∧ ∀y(D(y) → C(x, y)))
(b)
∃x(A(x) ∨ ¬B(x)) → ∃yD(y)
⇒ ∃x¬B(x)

∀x(T (a, x) → G(x))

¬∃x(P (x) ∧ Q(a, x))
∀x∀yT (x, y) → ∀xG(x) ∧ ∀xH(x)
(c) (d) ∀x(R(x) → ∃y(Q(x, y) ∧ P (y)))
∀x(G(x) → ∀yT (x, y))
⇒ ∃x¬R(x)
⇒ ∃x¬H(x) → ∃x¬T (a, x)

∀x(¬∃y(Q(y) ∧ R(x, y)) → ¬∃y(P (y) ∧ S(x, y)))

(e)
⇒ ∃x∀y(S(x, y) ∧ ∀y(R(x, y) → ¬Q(y)) → ¬P (y))

9. Els esquemes lògics que a continuació s’indiquen són incorrectes. Trobeu-ne un contraexemple.

P (a) ∃x(P (x) ∧ A(x))

∀x(P (x) → S(f (x))) ∀x(P (x) → G(x))
(a) (b)
∀x(S(x) → P (f (x))) ∃x(P (x) ∧ ¬A(x))
⇒ S(f (f (a))) ⇒ ∀x(A(x) → G(x))
 ∃x(P (x) ∨ R(x))
∀x(A(x) → ¬B(x))
∃x(Q(x) ∨ R(x))
(c) (d) ∃x(B(x) ∧ C(x))
∀x(P (x) ∧ Q(x) → R(x))
⇒ ∃x(A(x) ∧ C(x))
⇒ ∃xR(x)

¬∃x(P (x) ∧ Q(x, a)) ∃x(A(x) → ¬B(x))

(e) ∀x(R(x) → ∃y(Q(x, y) ∧ P (y))) (f) ∀x(B(x) → ¬C(x))
⇒ ∃x¬R(x) ⇒ ∀x(C(x) → A(x))

∃x∃y(Q(x, y) → P (y)) ∃xP (x)

(g) ∃x∃yQ(x, y) (h) ∃xQ(x)
⇒ ∃yP (y) ⇒ ∃x(P (x) ∧ Q(x))
10. Demostreu la invalidesa dels raonaments següents:

(a) Els anarquistes porten barba, i els comunistes també. Per tant, els anarquistes són comu-
nistes. (A(x), B(x), C(x)).
(b) No hi ha cap diplomàtic que sigui extremista, però hi ha fanàtics que ho són. Aixı́ doncs,
hi ha diplomàtics no fanatitzats. (D(x), E(x), F (x)). Quina seria la conclusió correcta?
(c) Els militars són ben plantats, i alguns intel.lectuals també. Per tant, hi ha militars intel-
lectuals. (M (x), B(x), I(x)).
(d) Hi ha periodistes que no són tafaners i hi ha tafaners que no són feliços. Doncs: hi ha
periodistes que no són feliços. (P (x), T (x), F (x)).
(e) Hi ha metges perillosos, i hi ha persones perilloses irresponsables. Per tant hi ha metges
irresponsables. (M (x), P (x), R(x)).
(f) Hi ha polı́tics lı́ders i, de lı́ders, n’hi ha que no saben parlar. Per tant, hi ha gent que sap
parlar que no es dedica a la polı́tica. (P (x), L(x), S(x)).
(g) Ningú altre que els estudiosos mereix aprovar l’assignatura. Tot alumne és estudiós. Per
tant, ningú més que els alumnes mereix aprovar-la. (E(x), M (x), A(x)).
(h) Si hi ha alguna cosa metàl.lica, és fràgil. Hi ha adorns fràgils. Doncs: hi ha adorns
metàl.lics. (M (x), F (x), A(x)).
(i) Només els estudiants són socis del club, i només els socis són benvinguts. Per tant, tots
els estudiants són benvinguts. (E(x), S(x), B(x)). Quina seria la conclusió correcta?

11. Analitzeu la validesa o la invalidesa dels raonaments següents. En cas d’invalidesa intenteu
extreure alguna conclusió correcta.

(a) Els àcids i les bases són compostos quı́mics. El vinagre és un àcid. Doncs és un compost
quı́mic. (A(x), B(x), C(x), V (x)).
(b) Els professors o són entusiastes o fracassen. No tots fracassen. Això vol dir que n’hi ha
d’entusiastes. (P (x), E(x), F (x)).
(c) Els compostos d’argó i els de sodi són oliosos o volàtils. No pas tots els compostos de sodi
són oliosos. Doncs: alguns compostos d’argó són volàtils. (A(x), S(x), O(x), V (x)).
(d) Cap director que sigui desconsiderat o autoritari pot tenir èxit. Hi ha directors desconside-
rats. I n’hi ha d’autoritaris. Per tant, cap director pot tenir èxit. (D(x), C(x), A(x), E(x)).
 (e) Res que estigui fet d’or deixa de ser car. Cap arma no és feta de platı́. No totes les armes
són cares. Per tant, no tot és d’or o de platı́. (O(x), C(x), A(x), P (x)).
(f) Els rics i les persones amb bon cor ajuden els pobres. Els lladres que no tenen bon cor
són rics. La Quimeta és pobra. L’Enric és un lladre. La Neus té bon cor. Per tant, la
Neus i l’Enric ajuden a la Quimeta. (R(x), C(x), A(x, y), P (x), L(x), q, e, n).

12. Intenteu demostrar la seva validesa dels raonaments següents. Si no es pot, indiqueu on la falla
la demostració i doneu-ne un contraexemple.
∀t¬A(t, t)
∃x∀yR(x, y) → ∃y∀xQ(x, y)
(a) (b) ∀y∃x(A(x, y) ∨ B(x))
⇒ ∃z(∀yR(z, y) → ∀xQ(x, z))
⇒ ∃xB(x)

∀x∀y(Q(x, y) → P (x)) ∀t¬A(t, t)

(c) ∃x(Q(x, x) ∨ R(x)) (d) ∃x∀y(A(x, y) ∨ B(y))
⇒ ∀x(P (x) ∨ R(x)) ⇒ ∃yB(y)
13. Siguin A, B i C tres conjunts. Demostreu les següents igualtats:

(a) (A − (B ∪ C)) ∪ ((B ∩ C) − A) = ((B ∩ C) − (A ∩ B)) ∪ ((A − B) ∩ (A − C))

(b) C − (B − A) = (A ∩ B ∩ C) ∪ (C − B)
(c) (A − (B − C)) ∪ ((A ∩ B) − C) = (A ∩ B) ∪ (A ∩ C) ∪ ((A ∪ B ∪ C) − (B ∪ C))

14. Si A i B són dos subconjunts d’un referencial E, demostreu que:

(a) (A ∩ B) ∪ (A ∩ B) = ∅ ⇒ A = B (d) A ∪ B = A ∩ B ⇔ A = B
(b) (A ∩ B) ∪ (A ∩ B) = B ⇒ A = ∅ (e) (A ∩ B) ∪ (A ∩ B) = A ∪ B ⇔ A ∩ B = ∅
(c) (A ∪ B) ∩ B = A ⇔ A ∩ B = ∅ (f) A ∩ B = A ⇔ A ⊂ B
 SOLUCIONS EXERCICIS
TEMA 1: LÒGICA DE PROPOSICIONS
1. (a) A ∧ B ↔ ¬(C ∧ D)
(b) ((A ∧ B) ∨ (C ∧ D)) ∧ (E ∨ F )
(c) (A ∧ B) ∨ (¬C ∧ ¬D) → (¬B ∨ D) ∧ ¬(C ∧ D)
(d) (A ∧ B → ¬C ∧ D) ∨ (¬B ∨ D → ¬(C ∧ A))

2. (a) ((¬A ∨ B) → C)
(b) (¬A → (B ∧ C))
(c) ((A ∧ B) → (C ∧ D))
(d) ((((A ∧ B) → ¬C) ∨ (A ←→ (¬B ∨ ¬C))) ∨ (¬A → (B ∨ C)))

p q ¬p ∨ q
C C C
3. (a) C F F
F C C
F F C
p q r (p ∨ q) → r
C C C C
C C F F
C F C C
(b) C F F F
F C C C
F C F F
F F C C
F F F C
p q r (r ∨ q) → (r ∧ p)
C C C C
C C F F
C F C C
(c) C F F C
F C C F
F C F F
F F C F
F F F C

4. (a) C (b) F (c) F (d) C

5. (a) tautologia (b) tautologia (c) no tautologia (d) no tautologia

6. (a) Si està malalt li cal un metge i si ha tingut un accident li cal un advocat.

 (b) Si li cal un metge vol dir que està malalt o està ferit.
(c) Si li cal un metge i un advocat llavors ha tingut un accident.
(d) Li cal un metge i un advocat si i només si està malalt i ferit.
(e) Si no està ni malalt ni ferit llavors no li cal un metge.

7. (a) ¬S → F (e) ¬F ↔S (i) S ↔ ¬F (m) ¬S → F

(b) F → ¬S (f) ¬S ↔F (j) F ↔ ¬S
(n) F → ¬S
(c) F → ¬S (g) ¬S ↔F (k) S → ¬F
(d) ¬S ↔ F (h) ¬S →F (l) S → ¬F (o) S ↔ ¬F

8. (a) FC: P ∨ ¬Q ∨ R FD: P ∨ ¬Q ∨ R

(b) FC: ¬P ∨ ¬Q ∨ ¬R ∨ S FD: ¬P ∨ ¬Q ∨ ¬R ∨ S
(c) FC: ¬P ∧ Q ∧ (¬S ∨ T ) FD: (¬P ∧ Q ∧ ¬S) ∨ (¬P ∧ Q ∧ T )
(d) FC: (P ∨ R) ∧ (¬Q ∨ R) FD: (P ∧ ¬Q) ∨ R
(e) FC: (¬P ∨ ¬Q) ∧ (P ∨ Q) FD: (¬Q ∧ P ) ∨ (¬P ∧ Q)
(f) FC: (P ∨ Q) ∧ (P ∨ R) FD: P ∨ (Q ∧ R)
(g) FC: (P ∨ Q) FD: (P ∧ ¬Q) ∨ P ∨ Q
(h) FC: P ∧ ¬Q FD: P ∧ ¬Q
(i) FC: (Q ∨ P ) ∧ (¬P ∨ ¬Q) FD: (¬P ∧ Q) ∨ (P ∧ ¬Q)
(j) FC: (P ∨ R) ∧ (¬Q ∨ R) ∧ (P ∨ ¬S) ∧ (¬Q ∨ ¬S) FD: (P ∧ ¬Q) ∨ (R ∧ ¬S)
9. (a) (¬P ∨ Q ∨ R) ∧ (¬P ∨ Q ∨ ¬R) ∧ (¬P ∨ ¬Q ∨ R)
(b) (P ∨ Q) ∧ (¬Q ∨ P )
(c) 2
(d) T

10. (a) F:”El fiscal és deshonest”, G:”el gerent és un estafador”, P:”El president és un lladre”
F ∧ G → P, G ∧ ¬P → ¬F
(b) D:”dormo”, N:”navego per internet”, G:”tinc gana”, M:”menjo”, S:”tinc set”, F:”tinc
fred”
D ∨ N ∨ ¬G, M → S ∧ ¬F, G → ¬D ∧ ¬N, ¬D → M, G ∧ ¬N → S
(c) D:”em deprimeixo”, R:”menjo rovellons”, A:”menjo arengades”, S:”tinc set”, F:”tinc
fred”, G:”menjo galetes”
D → R ∧ A, A → S ∧ F, F ∨ S → G, G → (S → ¬A), A → ¬G ∧ ¬D
(d) G:”em graduo en Informàtica”, M:”faig un màster a l’estranger”, N:”surto massa a les
nits”, B:”treballo en un banc”, C:”em caso”.
G → M, ¬N → G, ¬B → ¬N, B → C, ¬M → C
(e) T:”treballo”, U:”estudio a la universitat”, P:”llogo pis”, D:”tinc diners”
T ∨ U, U → P, P → D, D → T
(f) S:”tinc son per la nit”, F:”tinc feina”, D:”dormo bé”, M:”em llevo d’hora pel matı́”,
T:”faig la migdiada a la tarda”
S ∧ ¬F → D, S → M ∧ ¬T, M → ¬F, M ∧ ¬T
 TEMA 2: LÒGICA DE PREDICATS
1. (a) (¬∀xP (x) → (∃xQ(x) ∧ ¬∀xR(x)))
(b) ¬∀x((P (x) ∧ ∃yQ(y)) → ∃yR(x, y))
(c) ∀x∀y(∃yQ(x, y) ∧ ∃xQ(y, x) → ∃zP (x, y, z))
(d) ∃x((∀y¬R(y) ∧ ∃x∃y(¬P (x) ∧ ¬Q(y))) ∧ (P (x) ∨ Q(x)))

2. (a) ∀xP (x) ∧ ∃xQ(x) → ∃y¬Q(y)

(b) ∃x(P (x) ∧ Q(x)) ∧ ∀y(¬R(y) ∧ ¬S(y))
(c) ∃x(¬∃yP (x, y) → ∃zQ(z) ∨ R(x))
(d) ∀xP (x) → ¬∃yQ(y) ∨ ∀x∃y(R(x, y) ∨ R(y, x))

3. (a) ∀x(P (x) → G(x) ∧ N (x)) ∧ ∀x(T (x) → G(x) ∧ N (x))

(b) ∃x(A(x) ∧ (M (x) → C(x)))
(c) ¬∃x(A(x) ∧ S(x) ∧ ¬F (x))
(d) ∀x(H(x) ∧ A(x) → (R(x) ∧ B(x) → T (x)))
(e) ∀x(G(x) ↔ S(x))
(f) N → ∀x(E(x) ↔ V (x))
(g) ¬∀x(R(x) ∧ C(x) ∧ E(x)) ∧ ¬∀x(R(x) → E(x) ∧ C(x))
(h) ¬∀x(C(x) ∧ B(x) → F (x) ∧ T (x))
(i) ¬∀x(H(x) ∧ D(x) → C(x))
(j) ∀x(E(x) → (N (x) → T (x)) ∨ (F (x) → V (x)))
(k) ∃x(F (x) ∧ ∀y(A(x, y) → C(y)))
(l) ∃x(F (x) ∧ ∀y(C(y) → A(x, y)))
(m) E → A(B, H) ∧ ∀x(F (x, B) → A(x, H))
(n) ¬∀x(P (x) → ∀y(AS(y) → AP (x, y)))

4. (a) Tothom és venedor d’autos de segona mà.

(b) Hi ha honrats.
(c) Els venedors d’autos de segona mà no són honrats.
(d) Hi ha venedors d’autos de segona mà honrats.
(e) N’hi ha que si fossin venedors d’autos de segona mà no serien honrats.
(f) Tothom és venedor d’autos de segona mà honrat

5. (a) Tothom estima a tothom. (e) Algú és estimat per tothom.
(b) Tothom és estimat per tothom. (f) Tothom és estimat per algú.
(c) Algú estima a tothom. (g) Algú estima a algú.
(d) Tothom estima a algú. (h) Algú és estimat per algú.
 (i) Tothom estima a en Joan. (k) Algú estima a en Joan.
(j) En Joan estima a tothom. (l) Algú és estimat per en Joan.

6. (a) i. ∀x(G(x) → T (x, a)) iv. ∀x(T (a, x) → T (b, x))

ii. ¬∃xH(x) → ∀y¬T (a, y) v. ∀x(¬H(x) → ¬T (b, x))
iii. ∀x(H(x) → G(x)) → ∀x∀yT (x, y) vi. ∀x∃y(H(y) ∧ T (x, y))

(b) i. La Berta tracta amb tots els honrats.

ii. Si tothom fos generós, la Berta tractaria amb tothom.
iii. Hi ha honrats que no tracten amb l’Albert ni amb la Berta.
iv. L’Albert només tracta amb generosos.
v. Si tothom tractés amb tothom, tothom seria generós i honrat.
vi. Els generosos tracten amb tothom.

7. 1c, 2f, 3b, 4a, 5e, 6d.

8. (a) ∃x(P (x) ∧ Q(x))

(b) ∀x(P (x) → Q(x))
(c) ¬∃x(P (x) ∧ Q(x))
(d) ∀x(P (x) → R(2, x))
(e) ∀x(P (x) ↔ R(2, x))
(f) ∀x∃y x < y
(g) ∀x∃y y < x
(h) ∀x∀y(R(x, y) → x < y)
(i) ∀x(Q(x) → ∃y(P (x) ∧ x < y))
(j) ∀x(Q(x) → R(x, x) ∧ R(1, x) ∧ ∀y(R(y, x) → y = x ∨ y = 1))
(k) ∀x(Q(x) ↔ R(x, x) ∧ R(1, x))

9. (a) ¬∃x∃y(x ̸= y ∧ P (x) ∧ P (y))

(b) ∃x(P (x) ∧ ¬∃y(x ̸= y ∧ P (y)))
(c) ∃x∃y(x ̸= y ∧ P (x) ∧ P (y))
(d) ∃x∃y(x ̸= y ∧ P (x) ∧ P (y) ∧ ¬∃z(z ̸= x ∧ z ̸= y ∧ P (z))))
(e) ¬∃x∃y∃z(x ̸= y ∧ x ̸= z ∧ y ̸= z ∧ P (x) ∧ P (y) ∧ P (z))

10. Hi ha un únic honrat.

Algú que no és en Pere és honrat.
Només en Pere pot ser honrat.
Hi ha com a mı́nim dos honrats.
En Pere és l’únic honrat.
Tot aquell que no sigui en Pere és honrat.
11. (a) P (x) ∧ I(x, L)
(b) P (x) ∧ ∃y(A(y) ∧ I(x, y))
(c) P (x) ∧ ∀y(A(y) → I(x, y))
(d) P (x) ∧ ¬∃y(A(y) ∧ I(x, y))
(e) P (x) ∧ ∃y(A(y) ∧ I(x, y) ∧ na(y) > 20)
(f) P (x) ∧ ∀y(A(y) ∧ I(x, y) → na(y) > 20)
(g) A(x) ∧ I(J, x)
(h) A(x) ∧ ¬∃y(P (y) ∧ I(y, x))
(i) A(x) ∧ ∃y∃z(P (y) ∧ P (z) ∧ y ̸= z ∧ I(y, x) ∧ I(z, x))
(j) A(x) ∧ na(x) < 10
(k) A(x) ∧ ∃y(P (y) ∧ I(y, x) ∧ ¬∃z(P (z) ∧ y ̸= z ∧ I(z, x)))
(l) A(x) ∧ na(x) > 10 ∧ na(x) < 30

12. F, C, F, C, F, C, C.

13. d)

14. C

15. C

16. (a) A ∪ B = {1, 2, 4, 6, 7, 8, a, b, c, d, f, g}, B ∩ C = {a}, (A ∪ B) ∪ C = E

(b) A ∩ C = ∅, (A ∩ B) ∩ C = ∅
(c) A = {3, 5, 7, 9, a, e, g}, A ∪ B = {3, 5, 9, e}, A ∩ C = E
(d) ℘(C) = {∅, {3}, {5}, {9}, {a}, {e}, {3, 5}, {3, 9}, {3, a}, {3, e}, {5, 9},
{5, a}, {5, e}, {9, a}, {9, e}, {a, e}, {3, 5, 9}, {3, 5, a}, {3, 5, e}, {3, 9, a}, {3, 9, e},
{3, a, e}, {5, 9, a}, {5, 9, e}, {5, a, e}, {9, a, e}, {3, 5, 9, a}, {3, 5, 9, e}, {3, 5, a, e},
{3, 9, a, e}, {5, 9, a, e}, {3, 5, 9, a, e}}
℘(A ∩ C) = {∅}
(e) A − A = ∅ A − B = {2, 6, 8, b, c, f }, B − A = {7, a, g}, A − C = A
(f) A△B = {2, 6, 7, 8, a, b, c, f, g}

19. M =Conjunt dels mamı́fers, N =Conjunt dels animals que neden,

A=Conjunt de les aus, C=Conjunt dels animals que corren.

(a) (M ∩ N ) ∪ (A ∩ N ) (b) A ∩ (N ∪ V ) ∩ C (c) (C ∪ N ) ∩ M

20. V =Conjunt dels animals que volen, C=Conjunt dels animals que corren,
M =Conjunt dels mamı́fers, P =Conjunt dels peixos, A=Conjunt de les aus.

(a) V ∩ C ⊂ M ∪ P (b) A ∩ C ∩ N ∩ V ̸= ∅ (c) M ∩ V ∩ P ∩ A ̸= ∅

21. (a) T =Conjunt dels tafaners, P =Conjunt dels periodistes, C=Conjunt dels feliços.
P ∩ T ̸= ∅, T ∩ F ̸= ∅, P ∩ F ̸= ∅.
(b) C=Conjunt dels catalans, P =Conjunt dels que parlen català,
E=Conjunt dels que entenen el català.
C ∩ P ̸= ∅, C ⊂ E, E ∩ P ̸= ∅.
(c) A=Conjunt dels animals, M =Conjunt dels mamı́fers, O=Conjunt dels que posen ous,
U =Conjunt de les aus, N =Conjunt dels que neden.
A ∩ M ⊂ O, A ∩ O ∩ U ̸= ∅, U ∩ N ⊂ O, M ∩ O ⊂ U ∩ N .
 TEMA 3: INFERÈNCIA LÒGICA
1. (a) S: ”avui és dissabte”, M :”avui és diumenge”, C:”el correu funciona”.
Raonament:
{S ∨ M, M → ¬C, C} ⇒ S
Clàusules:
S∨M
¬M ∨ ¬C
C
¬S
Demostració:
¬S ∧ (S ∨ M ) ⇒ M
M ∧ (¬M ∨ ¬C) ⇒ ¬C
¬C ∧ C ⇒ 2
(b) F :”el fiscal és deshonest”, G:”el gerent és un estafador”, P :”el president és un lladre”
Raonament:
{F ∧ G → P } ⇒ G ∧ ¬P → ¬F
Clàusules:
¬F ∨ ¬G ∨ P
G
¬P
F
Demostració:
F ∧ (¬F ∨ ¬G ∨ P ) ⇒ ¬G ∨ P
(¬G ∨ P ) ∧ G ⇒ P
P ∧ ¬P ⇒ 2
(c) D:”dormo”, N :”navego per internet”, G:”tinc gana”, M :”menjo”, S:”tinc set”, F :”tinc
fred”
Raonament: {D ∨ N ∨ ¬G, M → S ∧ ¬F, G → ¬D ∧ ¬N, ¬D → M } ⇒ G ∧ ¬N → S
Clàusules:
D ∨ N ∨ ¬G
¬M ∨ S
¬M ∨ ¬F
¬G ∨ ¬D
¬G ∨ ¬N
D∨M
G
¬N
¬S
Demostració:
¬S ∧ (¬M ∨ S) ⇒ ¬M
¬M ∧ (D ∨ M ) ⇒ D
D ∧ (¬G ∨ ¬D) ⇒ ¬G
¬G ∧ G ⇒ 2
(d) D:”em deprimeixo”, R:”menjo rovellons”, A:”menjo arengades”, S:”tinc set”, F :”tinc
fred”, G:”menjo galetes”
 Raonament:
{D → R ∧ A, A → S ∧ F, F ∨ S → G, G → (S → ¬A)} ⇒ A → ¬G ∧ ¬D
Clàusules:
¬D ∨ R
¬D ∨ A
¬A ∨ S
¬A ∨ F
¬F ∨ G
¬S ∨ G
¬G ∨ ¬S ∨ ¬A
A
G∨D
Demostració:
A ∧ (¬A ∨ S) ⇒ S
S ∧ (¬S ∨ G) ⇒ G
G ∧ (¬G ∨ ¬S ∨ ¬A) ⇒ ¬S ∨ ¬A
(¬S ∨ ¬A) ∧ S ⇒ ¬A
¬A ∧ A ⇒ 2
(e) G:”em graduo en Informàtica”, M :”faig un màster a l’estranger”, N :”surto massa a les
nits”, B:”treballo en un banc”, C:”em caso”.
Raonament:
{G → M, ¬N → G, ¬B → ¬N, B → C} ⇒ ¬M → C
Clàusules:
¬G ∨ M
N ∨G
B ∨ ¬N
¬B ∨ C
¬M
¬C
Demostració:
¬C ∧ (¬B ∨ C) ⇒ ¬B
¬B ∧ (B ∨ ¬N ) ⇒ ¬N
¬N ∧ (N ∨ G) ⇒ G
G ∧ (¬G ∨ M ) ⇒ M
M ∧ ¬M ⇒ 2
(f) T :”treballo”, U :”estudio a la universitat”, P :”llogo pis”, D:”tinc diners”
Raonament:
{T ∨ U, U → P, P → D, D → T } ⇒ T
Clàusules:
T ∨U
¬U ∨ P
¬P ∨ D
¬D ∨ T
¬T
Demostració:
¬T ∧ (T ∨ U ) ⇒ U
U ∧ (¬U ∨ P ) ⇒ P
 P ∧ (¬P ∨ D) ⇒ D
D ∧ (¬D ∨ T ) ⇒ T
T ∧ ¬T ⇒ 2
(g) S:”tinc son per la nit”, F :”tinc feina”, D:”dormo bé”, M :”em llevo d’hora pel matı́”,
T :”faig la migdiada a la tarda”
Raonament:
{S ∧ ¬F → D, M ∧ ¬T → S, M → ¬F, M ∧ ¬T } ⇒ D
Clàusules:
¬S ∨ F ∨ D
¬M ∨ T ∨ S
¬M ∨ ¬F
M
¬T
¬D
Demostració:
¬D ∧ (¬S ∨ F ∨ D) ⇒ ¬S ∨ F
(¬S ∨ F ) ∧ (¬M ∨ T ∨ S) ⇒ F ∨ ¬M ∨ T
(F ∨ ¬M ∨ T ) ∧ (¬M ∨ ¬F ) ⇒ ¬M ∨ T
(¬M ∨ T ) ∧ M ⇒ T
T ∧ ¬T ⇒ 2

2. (a) L’Andreu era dins l’edifici

(b) En Joan i en Lluı́s no tenen la mateixa alçada
(c) Plourà
(d) El carnisser no és l’assassı́
(e) No neva i no hi ha boira

A B C D E F G
3. (a)
F F C C F F C
P Q S T
(b)
C F F F
A B C D E P Q
(c)
F C C F C F C

4. (a) Clàusules:
¬P ∨ Q
¬P ∨ R
¬Q ∨ ¬R ∨ P
¬R ∨ ¬Q ∨ ¬S
T ∨M
¬M ∨ N
¬T ∨ S
P
¬N
Demostració:
 ¬N ∧ (¬M ∨ N ) ⇒ ¬M
¬M ∧ (T ∨ M ) ⇒ T
T ∧ (¬T ∨ S) ⇒ S
S ∧ (¬R ∨ ¬Q ∨ ¬S) ⇒ ¬R ∨ ¬Q
(¬R ∨ ¬Q) ∧ (¬P ∨ R) ⇒ ¬Q ∨ ¬P
(¬Q ∨ ¬P ) ∧ (¬P ∨ Q) ⇒ ¬P
¬P ∧ P ⇒ 2
(b) Clàusules:
¬S ∨ T
¬T ∨ S
T ∨P
¬S ∨ ¬W
W
¬P
Demostració:
W ∧ (¬S ∨ ¬W ) ⇒ ¬S
¬S ∧ (¬T ∨ S) ⇒ ¬T
¬T ∧ (T ∨ P ) ⇒ P
P ∧ ¬P ⇒ 2
(c) Clàusules:
A∨B
A ∨ ¬C
C ∨ ¬D ∨ A
¬A ∨ ¬D ∨ ¬B
D
¬A ∨ B
Demostració:
D ∧ (C ∨ ¬D ∨ A) ⇒ C ∨ A
(C ∨ A) ∧ (A ∨ ¬C) ⇒ A
A ∧ (¬A ∨ ¬D ∨ ¬B) ⇒ ¬D ∨ ¬B
(¬D ∨ ¬B) ∧ D ⇒ ¬B
¬B ∧ (¬A ∨ B) ⇒ ¬A
¬A ∧ A ⇒ 2
5. (a) ¬P (a) ∨ Q(b)
(b) ∀x∀y∀z(¬P (x, z) ∨ ¬P (y, z) ∨ Q(x, y, t(x, y)))
(c) ∀x(¬P (x) ∨ Q(x, y(x)))
(d) ∀x∀y∀u(P (x, y, z(x, y)) ∧ (¬Q(x, u) ∨ Q(y, v(x, y))))
(e) ∀x∀z(¬A(x) ∨ ¬B(y(x)) ∨ C(z))
6. (a) Raonament:
1: ∀x(E(x) → H(x))
2: ¬H(j)
C: ¬E(j)
Demostració:
{1} 3: E(j) → H(j)
{2,3} C: ¬E(j)
(b) Raonament:
1: ∀x(∃yE(x, y) → E(x, f ))
2: ¬∃x∀y¬E(x, y)
C: ∀xE(x, f )
Demostració:
{2} 3: ∀x∃yE(x, y)
{1,3} C: ∀xE(x, f )
(c) Raonament:
1: ∀x(A(x) → F (x))
2: ∀x(F (x) ∧ I(x) → T (x))
3: A(p)
4: I(p)
C: T (p)
Demostració:
{1} 5: A(p) → F (p)
{3,5} 6: F (p)
{4,6} 7: F (p) ∧ I(p)
{2} 8: F (p) ∧ I(p) → T (p)
{7,8} C: T (p)
(d) Raonament:
1: ∀x(L(x) → A(x))
2: ∀x(A(x) → C(x))
3: ¬∃x(M (x) ∧ C(x))
4: M (f )
C: ¬L(f )
Demostració:
{3} 5: ∀x(¬M (x) ∨ ¬C(x))
{5} 6: ¬M (f ) ∨ ¬C(f )
{4,6} 7: ¬C(f )
{2} 8: A(f ) → C(f )
{7,8} 9: ¬A(f )
{1} 10: L(f ) → A(f )
{9,10} C: ¬L(f )
(e) Raonament:
1: ∀x(A(x, l) → ¬E(l, x))
2: ∀x(A(x, l) → ∀y(E(l, y) → ¬E(x, y))))
3: A(a, l)
4: E(l, g)
C: ¬E(a, g)
Demostració:
{1} 5: A(a, l) → ¬E(l, a)
{3,5} 6: ¬E(l, a)
{2} 7: A(a, l) → ∀y(E(l, y) → ¬E(a, y))
{3,7} 8: ∀y(E(l, y) → ¬E(a, y))
{8} 9: E(l, g) → ¬E(a, g)
{4,9} C: ¬E(a, g)
7. (a) Raonament:
∀xM (x)
C: M (a)
Clàusules:
M (x)
¬M (a)
Demostració:
{x = a} M (x) ∧ ¬M (a) ⇒ 2
(b) Raonament:
∀xE(x)
C: E(a)
Clàusules:
E(x)
¬E(a)
Demostració:
{x = a} E(x) ∧ ¬E(a) ⇒ 2
(c) Raonament:
∀x(A(x, a) → M (x)) → F (a)
¬F (a)
C: ∃y(A(a, y) ∧ ¬M (y))
Clàusules:
A(b, a) ∨ F (a)
¬M (b) ∨ F (a)
¬F (a)
¬A(y, a) ∨ M (y)
Demostració:
{y = b} (¬A(y, a) ∨ M (y)) ∧ (A(b, a) ∨ F (a)) ⇒ M (b) ∨ F (a)
(M (b) ∨ F (a)) ∧ (¬M (b) ∨ F (a)) ⇒ F (a)
F (a) ∧ ¬F (a) ⇒ 2
(d) Raonament:
¬∃x(V (x) ∧ C(x)))
∃y(C(y) ∧ D(y))
C: ∃z(D(z) ∧ ¬V (z))
Clàusules:
¬V (x) ∨ ¬C(x)
C(a)
D(a)
¬D(z) ∨ V (z))
Demostració:
{z = a} (¬D(z) ∨ V (z)) ∧ D(a) ⇒ V (a)
{x = a} V (a) ∧ (¬V (x) ∨ ¬C(x)) ⇒ ¬C(a)
¬C(a) ∧ C(a) ⇒ 2
(e) Raonament:
∀x(P (x) → N (x)))
∃y(P (y) ∧ C(y))
C: ∃z(C(z) ∧ N (z))
 Clàusules:
¬P (x) ∨ N (x)
P (a)
C(a)
¬C(z) ∨ ¬N (z))
Demostració:
{z = a} (¬C(z) ∨ ¬N (z)) ∧ C(a) ⇒ ¬N (a)
{x = a} ¬N (a) ∧ (¬P (x) ∨ N (x)) ⇒ ¬P (a)
¬P (a) ∧ P (a) ⇒ 2
(f) Raonament:
∃x(P (x) ∧ ∀y(M (y) → A(x, y)))
¬∃z(P (z) ∧ ∃t(C(t) ∧ A(z, t)))
C: ¬∃u(M (u) ∧ C(u))
Clàusules:
P (a)
¬M (y) ∨ A(a, y)
¬P (z) ∨ ¬C(t) ∨ ¬A(z, t)
M (b)
C(b)
Demostració:
{y = b} M (b) ∧ (¬M (y) ∨ A(a, y)) ⇒ A(a, b)
{z = a, t = b} A(a, b) ∧ (¬P (z) ∨ ¬C(t) ∨ ¬A(z, t)) ⇒ ¬P (a) ∨ ¬C(b)
(¬P (a) ∨ ¬C(b)) ∧ P (a) ⇒ ¬C(b)
¬C(b) ∧ C(b) ⇒ 2
(g) Raonament:
∀x(P (x) ∧ ¬D(x) → ∃y(Du(y) ∧ E(y, x)))
∃z(C(z) ∧ P (z) ∧ ∀t(E(t, z) → C(t)))
¬∃u(D(u) ∧ C(u))
C: ∃v(Du(v) ∧ C(v))
Clàusules:
¬P (x) ∨ D(x) ∨ Du(y(x))
¬P (x) ∨ D(x) ∨ E(y(x), x)
C(a)
P (a)
¬E(t, a) ∨ C(t)
¬D(u) ∨ ¬C(u)
¬Du(v) ∨ ¬C(v)
Demostració:
{v = y(x)} (¬Du(v) ∨ ¬C(v)) ∧ (¬P (x) ∨ D(x) ∨ Du(y(x))) ⇒ ¬C(y(x)) ∨ ¬P (x) ∨ D(x)
{t = y(x)} (¬C(y(x)) ∨ ¬P (x) ∨ D(x)) ∧ (¬E(t, a) ∨ C(t)) ⇒ ¬P (x) ∨ D(x) ∨ ¬E(y(x), a)
{x = a} (¬P (x) ∨ D(x) ∨ ¬E(y(x), a)) ∧ (¬P (x) ∨ D(x) ∨ E(y(x), x)) ⇒ ¬P (a) ∨ D(a)
(¬P (a) ∨ D(a)) ∧ P (a) ⇒ D(a)
{u = a} D(a) ∧ (¬D(u) ∨ ¬C(u)) ⇒ ¬C(a)
¬C(a) ∧ C(a) ⇒ 2
(h) Raonament:
∀x(A(x) → E(x) ∨ P (x) ∨ C(x))
 A(V ) ∧ ¬E(V )
∀y(C(y) ∧ S(y) → Q(y))
S(V ) ∧ ¬Q(V )
C: P (V )
Clàusules:
¬A(x) ∨ E(x) ∨ P (x) ∨ C(x)
A(V )
¬E(V )
¬C(y) ∨ ¬S(y) ∨ Q(y)
S(V )
¬Q(V )
¬P (V )
Demostració:
{x = V } ¬P (V ) ∧ (¬A(x) ∨ E(x) ∨ P (x) ∨ C(x)) ⇒ ¬A(V ) ∨ E(V ) ∨ C(V )
(¬A(V ) ∨ E(V ) ∨ C(V )) ∧ A(V ) ⇒ E(V ) ∨ C(V )
(E(V ) ∨ C(V )) ∧ ¬E(V ) ⇒ C(V )
{y = V } C(V ) ∧ (¬C(y) ∨ ¬S(y) ∨ Q(y)) ⇒ ¬S(V ) ∨ Q(V )
(¬S(V ) ∨ Q(V )) ∧ S(V ) ⇒ Q(V )
Q(V ) ∧ ¬Q(V ) ⇒ 2
(i) Raonament:
¬∃x(D(x) ∧ Z(x) ∧ F (x))
∀y(A(y) ∧ ∃z(C(y, z) ∧ M (z)) → F (y))
∀t(V (t) → M (t))
∀u(A(u) ∧ Z(u) → ∃v(C(u, v) ∧ V (v)))
∀w(D(w) → A(w)) (Premissa que falta: ”Els dracs són animals”)
C: ¬∃s(D(s) ∧ Z(s))
Clàusules:
¬D(x) ∨ ¬Z(x) ∨ ¬F (x)
¬A(y) ∨ ¬C(y, z) ∨ ¬M (z) ∨ F (y)
¬V (t) ∨ M (t)
¬A(u) ∨ ¬Z(u) ∨ C(u, v(u))
¬A(u) ∨ ¬Z(u) ∨ V (v(u))
¬D(w) ∨ A(w)
D(a)
Z(a)
Demostració:
{w = a} D(a) ∧ (¬D(w) ∨ A(w)) ⇒ A(a)
{u = a} A(a) ∧ (¬A(u) ∨ ¬Z(u) ∨ C(u, v(u))) ⇒ ¬Z(a) ∨ C(a, v(a))
(¬Z(a) ∨ C(a, v(a))) ∧ Z(a) ⇒ C(a, v(a))
{y = a, z = v(a)} C(a, v(a)) ∧ (¬A(y) ∨ ¬C(y, z) ∨ ¬M (z) ∨ F (y)) ⇒ ¬A(a) ∨ ¬M (v(a)) ∨ F (a)
(¬A(a) ∨ ¬M (v(a)) ∨ F (a)) ∧ A(a) ⇒ ¬M (v(a)) ∨ F (a)
{t = v(a)} (¬M (v(a)) ∨ F (a)) ∧ (¬V (t) ∨ M (t)) ⇒ F (a) ∨ ¬V (v(a))
{x = a} (F (a) ∨ ¬V (v(a))) ∧ (¬D(x) ∨ ¬Z(x) ∨ ¬F (x)) ⇒ ¬V (v(a)) ∨ ¬D(a) ∨ ¬Z(a)
{u = a} (¬V (v(a)) ∨ ¬D(a) ∨ ¬Z(a)) ∧ (¬A(u) ∨ ¬Z(u) ∨ V (v(u))) ⇒ ¬D(a) ∨ ¬Z(a) ∨ ¬A(a)
(¬D(a) ∨ ¬Z(a) ∨ ¬A(a)) ∧ D(a) ⇒ ¬Z(a) ∨ ¬A(a)
(¬Z(a) ∨ ¬A(a)) ∧ Z(a) ⇒ ¬A(a)
¬A(a) ∧ A(a) ⇒ 2
 (j) Raonament:
∀x(∃y(F (x, y) ∧ A(y)) → A(x))
∀z(A(z) → ¬M (z))
A(P )
F (J, P )
C: ¬M (J)
Clàusules:
¬F (x, y) ∨ ¬A(y) ∨ A(x)
¬A(z) ∨ ¬M (z)
A(P )
F (J, P )
M (J)
Demostració:
{z = J} M (J) ∧ (¬A(z) ∨ ¬M (z)) ⇒ ¬A(J)
{x = J} ¬A(J) ∧ (¬F (x, y) ∨ ¬A(y) ∨ A(x)) ⇒ ¬F (J, y) ∨ ¬A(y)
{y = P } (¬F (J, y) ∨ ¬A(y)) ∧ F (J, P ) ⇒ ¬A(P )
¬A(P ) ∧ A(P ) ⇒ 2
(k) Raonament:
∀x(E(x) ∧ P (x) → A(x))
∃y(E(y) ∧ I(y) ∧ ¬N (y))
∀z(M (z) ∧ ¬N (z) → P (z) ∧ ¬A(z))
C: ∃t(I(t) ∧ ¬M (t))
Clàusules:
¬E(x) ∨ ¬P (x) ∨ A(x)
E(a)
I(a)
¬N (a)
¬M (z) ∨ N (z) ∨ P (z)
¬M (z) ∨ N (z) ∨ ¬A(z)
¬I(t) ∨ M (t)
Demostració:
{t = a} (¬I(t) ∨ M (t)) ∧ I(a) ⇒ M (a)
{z = a} M (a) ∧ (¬M (z) ∨ N (z) ∨ P (z)) ⇒ N (a) ∨ P (a)
(N (a) ∨ P (a)) ∧ ¬N (a) ⇒ P (a)
{x = a} P (a) ∧ (¬E(x) ∨ ¬P (x) ∨ A(x)) ⇒ ¬E(a) ∨ A(a)
(¬E(a) ∨ A(a)) ∧ E(a) ⇒ A(a)
{z = a} A(a) ∧ (¬M (z) ∨ N (z) ∨ ¬A(z)) ⇒ ¬M (a) ∨ N (a)
(¬M (a) ∨ N (a)) ∧ M (a) ⇒ N (a)
N (a) ∧ ¬N (a) ⇒ 2

8. (a) Clàusules:
F (a), ¬E(y) ∨ A(a, y), ¬F (z) ∨ ¬C(t) ∨ ¬A(z, t), E(b), C(b)
Resolució:
{y = b} E(b) ∧ (¬E(y) ∨ A(a, y)) ⇒ A(a, b)
{z = a, t = b} A(a, b) ∧ (¬F (z) ∨ ¬C(t) ∨ ¬A(z, t)) ⇒ ¬F (a) ∨ ¬C(b)
(¬F (a) ∨ ¬C(b)) ∧ F (a) ⇒ ¬C(b)
¬C(b) ∧ C(b) ⇒ 2
 (b) Clàusules:
¬A(x) ∨ ¬B(y) ∨ ¬C(x, y), A(a), ¬D(z) ∨ C(a, z), ¬A(t) ∨ D(b), B(t) ∨ D(b), B(v)
Resolució:
{v = y} B(v) ∧ (¬A(x) ∨ ¬B(y) ∨ ¬C(x, y)) ⇒ ¬A(x) ∨ ¬C(x, y)
{x = a} (¬A(x) ∨ ¬C(x, y)) ∧ A(a) ⇒ ¬C(a, y)
{z = y} ¬C(a, y) ∧ (¬D(z) ∨ C(a, z)) ⇒ ¬D(y)
{y = b} ¬D(y) ∧ (¬A(t) ∨ D(b)) ⇒ ¬A(t)
{t = a} ¬A(t) ∧ A(a) ⇒ 2
(c) Clàusules:
¬T (a, x) ∨ G(x), ¬T (b, c) ∨ G(z), ¬T (b, c) ∨ H(t), ¬G(u) ∨ T (u, v), ¬H(d), T (a, s)
Resolució:
{t = d} ¬H(d) ∧ (¬T (b, c) ∨ H(t)) ⇒ ¬T (b, c)
{u = b, v = c} ¬T (b, c) ∧ (¬G(u) ∨ T (u, v)) ⇒ ¬G(b)
{x = b} ¬G(b) ∧ (¬T (a, x) ∨ G(x)) ⇒ ¬T (a, b)
{s = b} ¬T (a, b) ∧ T (a, s) ⇒ 2
(d) Clàusules:
¬P (x) ∨ ¬Q(a, x), ¬R(z) ∨ Q(z, y(z)), ¬R(z) ∨ P (y(z)), R(t)
Resolució:
{t = z} R(t) ∧ (¬R(z) ∨ Q(z, y(z))) ⇒ Q(z, y(z))
{z = a, x = y(a)} Q(z, y(z)) ∧ (¬P (x) ∨ ¬Q(a, x)) ⇒ ¬P (y(a))
{z = a} ¬P (y(a)) ∧ (¬R(z) ∨ P (y(z))) ⇒ ¬R(a)
{t = a} ¬R(a) ∧ R(t) ⇒ 2
(e) Clàusules:
Q(y(x)) ∨ ¬P (z) ∨ ¬S(x, z), R(x, y(x)) ∨ ¬P (z) ∨ ¬S(x, z), S(t, u(t)), ¬R(t, v) ∨ ¬Q(v),
P (u(t))
Resolució:
{x = t, z = u(t)} S(t, u(t)) ∧ (Q(y(x)) ∨ ¬P (z) ∨ ¬S(x, z)) ⇒ Q(y(t)) ∨ ¬P (u(t))
(Q(y(t)) ∨ ¬P (u(t))) ∧ P (u(t)) ⇒ Q(y(t))
{v = y(t)} Q(y(t)) ∧ (¬R(t, v) ∨ ¬Q(v)) ⇒ ¬R(t, y(t))
{x = t} ¬R(t, y(t)) ∧ (R(x, y(x)) ∨ ¬P (z) ∨ ¬S(x, z)) ⇒ ¬P (z) ∨ ¬S(t, z)
{z = u(t)} (¬P (z) ∨ ¬S(t, z)) ∧ S(t, u(t)) ⇒ ¬P (u(t))
¬P (u(t)) ∧ P (u(t)) ⇒ 2

f P S
9. (a) E = {a, b}, a b , a C F
b a b F C
P A G
a C C C
(b) E = {a, b, c},
b C F C
c F C F
P Q R
(c) E = {a, b}, a C F F
b F C F
A B C
(d) E = {a},
a F C C
 Q
P R a a F
(e) E = {a, b}, a C C , a b C
b C C b a F
b b C
A B C
(f) E={a},
a F F C
Q
P a a F
(g) E={a,b}, a F , a b C
b F b a F/C
b b F/C
P Q
(h) E={a,b}, a C F
b F C

10. (a) Raonament:

∀x(A(x) → B(x))
∀y(C(y) → B(y))
C: ∀z(A(z) → C(z))
Contraexemple:
A B C
E={a},
a C C F
(b) Raonament:
¬∃x(D(x) ∧ E(x))
∃y(F (y) ∧ E(y))
C: ∃z(D(z) ∧ ¬F (z))
Contraexemple:
D E F
E={a},
a F C C
Conclusió correcta: ”Hi ha fanàtics que no són diplomàtics”, ∃z(¬D(z) ∧ F (z))
Clàusules:
¬D(x) ∨ ¬E(x)
F (a)
E(a)
D(z) ∨ ¬F (z)
Demostració:
{z = x} (D(z) ∨ ¬F (z)) ∧ (¬D(x) ∨ ¬E(x)) ⇒ ¬F (x) ∨ ¬E(x)
{x = a} (¬F (x) ∨ ¬E(x)) ∧ F (a) ⇒ ¬E(a)
¬E(a) ∧ E(a) ⇒ 2
(c) Raonament:
∀x(M (x) → B(x))
∃y(I(y) ∧ B(y))
C: ∃z(M (z) ∧ I(z))
Contraexemple:
 M B I
E={a},
a F C C
(d) Raonament:
∃x(P (x) ∧ ¬T (x))
∃y(T (y) ∧ ¬F (y))
C: ∃z(P (z) ∧ ¬F (z))
Contraexemple:
P T F
E={a,b}, a C F C
b F C F
(e) Raonament:
∃x(M (x) ∧ P (x))
∃y(P (y) ∧ ¬R(y))
C: ∃z(M (z) ∧ ¬R(z))
Contraexemple:
M P R
E={a,b}, a C C C
b F C F
(f) Raonament:
∃x(P (x) ∧ L(x))
∃y(L(y) ∧ ¬S(y))
C: ∃z(S(z) ∧ ¬P (z))
Contraexemple:
P L S
E={a},
a C C F
(g) Raonament:
∀x(M (x) → E(x))
∀y(A(y) ∧ E(y))
C: ∀z(M (z) → A(z))
Contraexemple:
E M A
E={a},
a C C F
(h) Raonament:
∀x(M (x) → F (x))
∃y(A(y) ∧ F (y))
C: ∃z(A(z) ∧ M (z))
Contraexemple:
M F A
E={a},
a F C C
(i) Raonament:
∀x(S(x) → E(x))
∀y(B(y) → S(y))
C: ∀z(E(z) → B(z))
Contraexemple:
E S B
E={a},
a C F/C F
 Conclusió correcta: ”Només els estudiants són benvinguts”, ∀z(B(z) → E(z))
Clàusules:
¬S(x) ∨ E(x)
¬B(y) ∨ S(y)
B(a)
¬E(a)
Demostració:
{y = a} B(a) ∧ (¬B(y) ∨ S(y)) ⇒ S(a)
{x = a} S(a) ∧ (¬S(x) ∨ E(x)) ⇒ E(a)
E(a) ∧ ¬E(a) ⇒ 2

11. (a) Vàlid.

(b) Vàlid.
(c) Invàlid. Conclusió correcta: ”Alguns compostos de sodi són volàtils”.
(d) Invàlid. Conclusió correcta: ”Hi ha directors que no tenen èxit”.
(e) Vàlid.
(f) Vàlid.

12. (a) Clàusules:

¬R(x, y) ∨ Q(t, a), R(u, v), ¬Q(w(u), u)
Resolució:
{x = u, y = v} R(u, v) ∧ (¬R(x, y) ∨ Q(t, a)) ⇒ Q(t, a)
{u = a, t = w(a)} Q(t, a) ∧ Q(w(u), u) ⇒ 2
A
B a a F
(b) E={a,b}, a F , a b C
b F b a C
b b F
Q
P R a a C
(c) E={a,b}, a C F/C , a b C
b F F b a F
b b F
(d) Clàusules:
¬A(t, t), A(a, y) ∨ B(y), ¬B(z)
Resolució:
{z = y} ¬B(z) ∧ (A(a, y) ∨ B(y)) ⇒ A(a, y)
{y = a, t = a} A(a, y) ∧ ¬A(t, t) ⇒ 2