LES RADIACIONS, ELS

ÀTOMS I LES MOLÈCULES

1. MÈTODES ESPECTROSCÒPICS
D’ANÀLISI
Quan irradiem una substància amb radiació electromagnètica, aquesta
substància pot absorbir part d’aquesta radiació i deixar-ne passar una
altra part. L’anàlisi de la radiació que absorbeix o la que transmet ens
dona informació de l’estructura d’aquesta matèria.
Nivells energètics d’una molècula
Efecte de les radiacions sobre els àtoms i les
molècules
 Nocions bàsiques sobre
radiacions electromagnètiques

• Una radiació és qualsevol cosa que vingui d’un cos emisor, que es
propagui fins i tot en el buit, i que no es pugui identificar com a sòlid,
líquid, gas o qualsevol altra forma de matèria.
• La naturalesa de les radiacions electromagnètiques s’explica
mitjançant dues teories:

• Ondulatòria
• Corpuscular
 Teoria ondulatòria

Unitats: m, nm ....
T=1/f
En física:
f(x,t) = A sin (kx+t)

on K és el nombre d’ona circular o angular

2
k= en rad/m en comptes de cicles/cm com la

Teoria corpuscular
1.1. ESPECTROSCÒPIA D’INFRAROIG
Espectròmetre IR
L’espectroscòpia IR ens dona informació sobre el tipus de grups
funcionals que té una molècula.
Una molècula absorbeix radiació infraroja si l’energia incident coincideix amb
l’energia necessària perquè es doni una transició vibracional en la molècula, és a
dir, la molècula passa del nivell fonamental d’energia de vibració a un nivell
excitat.
Existeixen dos tipus bàsics de
vibracions:

- Estiraments o tensió (varia la

distància d’enllaç) stretching

- Flexió (varia l’angle d’enllaç)

bending
En un espectre d’infraroig podem distingir dues zones:

• Zona dels grups funcionals (4000-1400 cm-1)

• Zona empremta dactilar (1400-600 cm-1)

La majoria de grups funcionals absorbeixen energia en la primera zona.

La segona zona correspon a cada molècula. Quan es realitza una

identificació comparant espectres per ordinador, s’analitza la zona dactilar.
1.2. RESONÀNCIA MAGNÈTICA NUCLEAR DE 1H
• La RMN està relacionada amb el nucli dels àtoms.

• Qualsevol nucli que tingui moment magnètic diferent de zero es pot

estudiar per RMN, però el nucli més estudiat amb la RMN és el de
protó ( 11𝐻).

• Els protons es comporten com a petits imants que en situar-se en

camps magnètics externs, es poden orientar paral·lels (mínima
energia) o antiparal·lels al camp (alta energia).
• Si s’aplica una radiació electromagnètica de radiofreqüència a una
mostra, els protons absorbeixen energia i passen de la posició
paral·lela a l’antiparal·lela al camp.

• La quantitat d’energia que absorbeixen depèn del camp extern però

també del camp local degut als electrons dels àtoms veïns.

• Quan aquests protons retornen al nivell d’energia inferior emeten

energia que es detecta i s’enregistra en forma d’espectre.
En els espectres de RMN apareix un pic corresponent al tetrametilsilà
(TMS), (CH3)4Si, que té 12 hidrògens equivalents i s’ha escollit com a
referència.

La distància a la qual es situa un pic respecte al del TMS s’anomena

desplaçament químic (δ) i es representa en l’eix d’abscisses. Es mesura
en ppm i es calcula:
f és la freqüència de la mostra
𝑓−𝑓𝑇𝑀𝑆
= ·106 f TMS és la freqüència del TMS
𝑓 𝑇𝑀𝑆
El pic del TMS té per tant un valor de δ = 0,000 ppm.

L’àrea de cada pic es proporcional al nombre de protons.

Un espectre de RMN ens dóna informació doncs de la quantitat de

protons i dels tipus de protons que té un compost.
Espectre del 1,2-dibromoetà CH2Br-CH2Br
Espectre del 1,1-dibromoetà (CHBr2-CH3)
1.3. ESPECTROSCÒPIA DE MASSES
Els espectres de masses aporten informació sobre la massa
molecular i la disposició de diversos fragments dintre la
molècula.
En l’espectroscòpia de masses, una molècula es bombardeja amb un
feix d’electrons d’alta energia de manera que aquesta s’ionitza formant
el que es denomina ió molecular (M+) i després aquest es trenca en
fragments. La manera com s’ha produït la fragmentació d’una molècula
ens pot donar informació sobre la seva estructura.
Com hem dit un espectròmetre de masses converteix les molècules del
compost a estudiar en una mescla de fragments carregats composta
per l’ió molecular i altres fragments iònics.
Aquestes partícules són ordenades d’acord amb la seva relació
massa/càrrega i les seves abundàncies són mesurades respecte l’ió més
estable que es pren com del 100%.
CH3CH2COCH3
C4H8O+ 72 (ió molecular)
CH3CH2CO+ 57
CH3CO+ 43
CH3CH2+ 29
CH3+ 15