Departament de Física

Laboratori de Física II (ESEIAAT)

NOMS: Antonio Espejo García, Josep Andoni Rivera Moreira

GRUP DE CLASSE (1.1, 1.2, 2.1, ...): 2.4

(Practica feta amb valors del cuadrimestre pasat)

RESULTATS: ONES SONORES A L'AIRE.

(omplir amb ordinador i color negre, imprimir, i entregar la propera sessió de laboratori,
afegint al final les mesures preses al laboratori segellades)

1. Freqüències de ressonància. [3 p]

Calcula les freqüències de ressonància teòriques a partir de les expressions (5) i (6).

a) (1.5 p). Tub obert pels dos extrems: confecciona una taula amb tres columnes: les primeres cinc
freqüències de ressonància calculades (n = 1, 2, 3, 4, 5), les corresponents freqüències de ressonància
mesurades, i la divisió de les freqüències de ressonància mesurades entre la freqüència fonamental calculada
f1 (n=1).

f calculada (Hz) f mesurada (fn) fn/f1

n=1 214 331 1’55

n=2 428 526 2’46

n=3 646 681 3’18

n=4 856 888 4’15

n=5 1070 1185 5’54

Podem observar que, aproximadament, els valors són correctes ja que la divisió d’ambdues freqüències
(una d’elles sempre la fonamental i les altres les mesurades) ens determina el nombre de l’harmònic
1
corresponent al indicat a banda esquerra.

b) (1.5 p). Tub obert per un extrem i tancat per l’altre: confecciona una taula amb tres columnes: les
primeres cinc freqüències de ressonància calculades (m = 1, 3, 5, 7, 9), les corresponents freqüències de
ressonància mesurades, i la divisió de les freqüències de ressonància mesurades entre la freqüència
fonamental calculada f1 .

f calculada (Hz) f mesurada (fn) fn/f1

n=1 95 105 1’10

n=3 285 293 3’08

n=5 476 482 5’06

n=7 660 730 7’67

n=9 856 897 9’42

n=11 1038 1078 11’32

n=13 1223 1263 13’27

- Comenta els resultats obtinguts

Com podem veure, els resultats obtinguts són correctes, ja que, com hem dit anteriorment, si dividim 𝑓𝑛
entre la freqüència fonamental (𝑓𝑖 ), el resultat que obtenim és el nombre de l’harmònic. Podem veure, per
tant, que el valor de la primera columna s’aproxima al de la quarta. Tot i així, per exemple, en l’harmònic
número 7, podem veure que fn/f1 ens dóna un valor de 7’67, el qual és més proper a 8 que a 7. Això és degut
a que, com podem veure a la taula, el valor de la freqüència calculada és bastant diferent al de la freqüència
mesurada (el perquè d’aquest d’error l’expliquem a l’últim apartat). Però, pel que fa a la resta de
freqüències, observem que la primera i quarta columna pràcticament coincideixen en el seu valor.

2
2. Ones estacionàries. [3 p]

Tant pel tub obert com pel tub tancat:

a) (0.5 p). Indica la freqüència de l’ona sonora utilitzada.

Com que era complicat obtenir els resultats amb precisió, hem decidit utilitzar dues freqüències diferents
per a cada tub.

- tub obert: 875Hz (propera a 897Hz) i 1114Hz (propera a 1263Hz).

- tub tancat: 875Hz (propera a 888Hz) i 1111Hz (propera a 1185Hz).

b) (1 p). Confecciona una taula amb les posicions dels màxims i mínims de pressió.

TUB OBERT-OBERT

freqüència (Hz) Màxims Mínims

24 31

875 43 51

62 72

14 23

1114 31 40

47 56

3
 TUB OBERT-TANCAT

freqüència (Hz) Màxims Mínims

11 20

875 27 38’5

49 59

46 7

1111 15 22’5

30 38

4
c) (1.5 p). Representa gràficament, de forma qualitativa, l’amplitud (que és sempre positiva!) en funció de
la posició tant per l’ona de pressió com per l’ona de desplaçament, en els dos casos.

TUB OBERT-OBERT

(DIBUIXOS DEL CUADRIMESTRE PASSAT)

FREQÜÈNCIA DE 875Hz

PRESSIÓ

DESPLAÇAMENT

FREQÜÈNCIA DE 1114Hz

Serà molt semblant a l’anterior ja que la distància entre màxims/mínims, o sigui la longitud d’ona, és
aproximadament la mateixa, per tant no cal tornar-la a dibuixar.

5
 TUB OBERT-TANCAT

FREQÜÈNCIA DE 875Hz

PRESSIÓ

DESPLAÇAMENT

FREQÜÈNCIA DE 1111Hz

Serà molt semblant a l’anterior ja que la distància entre màxims/mínims o sigui la longitud d’ona és
aproximadament la mateixa per tant no cal tornar-la a dibuixar (mateixa conclusió que amb el cas de tub
obert-obert).

6
- Comenta els resultats obtinguts.

Es pot apreciar com clarament hi ha un desfasament entre les gràfiques de pressió i desplaçament
d’aproximadament 𝜋ja que, en el punt on hi ha un màxim en la gràfica referent a la pressió, observem que
2
en aquell mateix punt però en la gràfica envers el desplaçament hi ha un mínim i viceversa. Amb això,
podem veure que, quan obtenim un màxim´de pressió significa que les partícules estan molt juntes entre sí,
la qual cosa produeix que hi hagi el mínim moviment d’aquestes. Contràriament, quan tenim un mínim de
pressió, les partícules es troben més disperses, de manera que es poden moure amb més “llibertat” i, per
tant, el seu desplaçament és màxim. En definitiva, observem que quan hi ha un node a la gràfica de pressió,
a la de desplaçament hi haurà un ventre, i viceversa.

També podem veure a les gràfiques de desplaçament en quin harmònic ens trobem. En el primer cas
(obert-obert) ens trobem en el 4rt harmònic ja que tenim 4 longituds d’ona complertes i en el segon cas
(obert-tancat) hem de basar-nos en quantes mitges longituds d’ona trobem i en el nostre cas podem
comptar 7 per tant ens trobem en el 7è harmònic.

7
3. Longitud d’ona. [3 p]

a) Indica la freqüència de l’ona sonora utilitzada: 2021Hz.

b) (1 p). Confecciona una taula amb les posicions del pistó i l’ordre m de cada lectura.

Sabem que, tenint el tub obert per un extrem i tancat per l’altre, la longitud del tub és de 90cm.

Per a calcular la m, hem seguit els següents passos:

- El primer punt on hem escoltat el mínim so i, per tant, on hi havia una ona estacionària, ha sigut
quan el pistó es trobava a 4cm de l’altaveu i, per tant, considerem que la llargada del tub tenint en compte
la posició del pistó és de 4cm, la qual cosa equival a 0’04m.
- Seguidament, hem substituït els valors en la següent equació:

𝜆
𝐿=𝑚·
4
- L’únic valor que ens falta de l’equació és 𝜆, que el trobarem amb la següent fórmula:

𝑣
𝜆=
𝑓
- Tenint en compte que nosaltres hem près una freqüència de 2021Hz i que la velocitat del
so l’hem calculat de la següent forma, sabent que la temperatura del laboratori era de 18ºC:

𝑉𝑠𝑜 = 331′5 + 0′607 · 𝑇𝐶 = 331′5 + 0′607 · 18 = 342′43𝑚/𝑠

- Trobem que el valor de 𝜆 és:

342′43
𝜆= = 0′17𝑚 = 17𝑐𝑚
2021
- Per tant, aïllant m de la primera equació i substituint L=0’04 i 𝜆=0’17, obtenim que, en el
primer cas, m és igual a:

4𝐿 4 · 0′04
𝑚= = = 0′94
𝜆 0′17
- A partir dels càlculs anteriors, podem veure que la freqüència serà la mateixa per a les
diferents posicions del pistó (2021Hz), de manera que 𝜆 serà la mateixa en tots els casos. Per
tant, podem veure que, l’únic valor que varia de l’última equació escrita és L, que equival a la
posició del pistó en metres.

8
 posició m

4 0’94

10 2’35

24 5’65

32 7’53

39 9’18

47’5 11’18

55’5 13’06

66 15’53

72 16’94

A part d’això, a la pràctica se’ns demanava calcular el període de l’ona amb l’ajuda de l’oscil·loscopi. En
el nostre cas, l’oscil·loscopi ens marcava un període de 494’5𝜇𝑠.

Tenint en compte que nosaltres hem pres una freqüència de 2021Hz, si calculem el període mitjançant la
fórmula 𝑇 = 1/𝑓 = 1/2021 = 0′0004948𝑠 = 494′8𝜇𝑠 , veiem que concorda amb el període calculat
mitjançant l’oscil·loscopi.

b) (1 p). Representa gràficament la posició del pistó en funció de m i realitza la corresponent regressió
lineal. Calcula la longitud d’ona (Inseriu els gràfics, amb la regressió lineal, aquí).

La longitud d’ona correspon a la pendent de la regressió lineal dels punts (el terme que acompanya a la “x”)
multiplicat per 4 i observem que surt un valor molt allunyat per la qual cosa deduïm que existeix alguna
mena d’error ja sigui de càlcul o mesura.

9
0,2353 ⋅ 4 = 0,94𝑚 respecte dels 0,17m teòrics obtenim un error de 0,77
⋅ 100 = 327,2%
0,2353

c) (1 p). A partir de la longitud d’ona i la freqüència, calcula la velocitat del so. Compara el resultat amb el
valor obtingut amb la expressió (4).

𝜆 = 0,17𝑚

𝑓 = 2021𝐻𝑧

𝑉𝑠𝑜 = 𝜆 ⋅ 𝑓 = 0,17 ⋅ 2021 = 343,57 𝑚/𝑠

𝑉𝑠𝑜 = 331,5 + 0,607 · 𝑇𝐶 = 331,5 + 0,607 · 18 = 342,43𝑚/𝑠

343,57 ≈ 342,43

Per tant la fórmula utilitzada és correcta ja que de ambues maneres dona un resultat semblant.

4. Qüestions. [1 p]
1. (0.25 p). Calcula la longitud d’un tub d’orgue tancat per un extrem i obert per l’altre de freqüència
fonamental 256Hz.

𝑓 𝑜 = 𝑣/2𝐿 → 𝐿 = 𝑣/2𝑓 0 = 340/2 ⋅ 256 = 0,664 𝑚

2. (0.25 p). Sabent que a per l’aire γ = 1,4 i M = 0,029 Kg/mol dedueix l’expressió (4). Comprova si
la velocitat del so obtinguda està d’acord amb aquesta expressió i comenta les causes de les possibles

10
discrepàncies.

yd (x,t) = y0 sin(kx −ωt) ; ye (x,t) = y0 sin(kx +ωt)

y(x,t) = yd (x,t)+ ye (x,t) = 2y0 sin(kx)cos(ωt)

Ja que la temperatura ambient és molt més petita en graus centígrads que 273 ens permet fer la següent
aproximació:

𝛾𝑅𝑇(𝑘) 𝛾𝑅(𝑇(º𝐶) + 273) 𝛾𝑅 (𝑇(º𝐶) 273𝛾𝑅

𝑐 = √ =√ = √ √273( + 1) ≈ √ ≈ 331,02 𝑚/𝑠
𝑀 𝑀 𝑀 273 𝑀

Aproximadament obtenim 340 m/s que és la velocitat real del so a l’aire per tant és una aproximació prou
bona, per a tenir el valor exacte hauríem de posar una temperatura d’uns 16ºC .

3. (0.25 p). Es veuen afectades les freqüències de ressonància d’un tub d’orgue quan disminueix la
temperatura?

𝛾𝑅𝑇 Per tant deduïm que la velocitat del so depèn proporcionalment a la temperatura i llavors com
𝑐 = √ →
𝑀

que la freqüència és directament proporcional a la velocitat, concluïm que al disminuir la temperatura

disminueix la freqüència.

11
4. (0.25 p). Quina flauta és capaç de produir sons més aguts, la flauta dolça o la contralt?
Nota: la flauta contralt és més llarga que la flauta dolça.

Com la longitud és inversament proporcional a la freqüència i sabem que els sons més aguts són els que es
fan a una freqüència més gran deduïm que la flauta dolça és capaç de realitzar sons més aguts.

5. Comentaris (opcional): En aquest apartat podeu indicar possibles errors que hagueu observat al
guió, millores que voldríeu proposar, o comentaris en general que vulgueu fer sobre aquesta pràctica.

En el primer apartat, en el qual havíem de calcular les freqüències pels diferents valors de n (tub tancat-
tancat) i m (tub tancat-obert), ens ha sigut difícil trobar a l’oscil·loscopi uns valors de freqüències semblants
als calculats. Creiem que això deu ser per un error de precisió de l’aparell o, perquè hem obtingut que la
velocitat del so té un valor de 342’43 m/s, quan en realitat aquesta té un valor lleugerament diferent, però
que pot afectar al càlcul de les freqüències.

A part d’això, ens ha sigut bastant difícil poder trobar les posicions del pistó amb les quals hi havia una ona
estacionària (apartat 3b), ja que hi havia bastant soroll al laboratori, amb la qual cosa els resultats no han
sigut gaire acurats.

12
13
14
15