TEMA 03C

COMPONENTS, ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA UNITAT CENTRAL DE

PROCESSAMENT.

ÍNDEX
1 INTRODUCCIÓ............................................................................................................... 2
2 COMPONENTS I ESTRUCTURA DE LA CPU ................................................................ 2
2.1 Components i Estructura ............................................................................................................... 2
2.2 Unitat Aritmètica i lògic (ALU) ..................................................................................................... 3
2.2.1 Funcions. Operacions............................................................................................................. 3
2.2.2 Components i Estructura ...................................................................................................... 3
2.3 Unitat de Control (UC) .................................................................................................................... 4
2.3.1 Funcions...................................................................................................................................... 4
2.3.2 Components i Estructura ...................................................................................................... 4
2.3.3 Tipus d’operacions.................................................................................................................. 4
2.4 Registres .............................................................................................................................................. 5
3 FUNCIONAMENT DE LA CPU ....................................................................................... 5
3.1 El cicle d’instrucció ........................................................................................................................... 5
3.1.1 Fase de cerca o captació de la instrucció....................................................................... 5
3.1.2 Fase de execució de la instrucció ...................................................................................... 6
3.2 Classificació dels jocs d’instruccions, CISC/RISC i ARM .................................................... 6
3.3 Tipus d’Instruccions ......................................................................................................................... 7
4 VINCULACIÓ A L’AULA ................................................................................................ 7
5 CONCLUSIÓ ................................................................................................................... 8
6 BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................... 8
TEMA 03C_e – COMPONENTS, ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA CPU.

1 INTRODUCCIÓ
• L'arquitectura d'un ordinador és la que defineix el seu comportament funcional.
• Von Newman va establir el model bàsic d'arquitectura emprada en els computadors
digitals s'usa actualment, amb petites modificacions.
• Els computadors treballaven amb programes cablejats establint manualment les
connexions entre les distintes unitats i Von Neumann va construir una computadora amb
programà emmagatzemant.
• La seva idea es va basar en connectar permanentment les unitats de la computadora, sent
coordinat el seu funcionament sota un control central

• CPU (Central Proccessing Unit), és el veritable cervell de l'ordinador. La seva missió

consisteix a controlar, coordinar i realitzar totes les operacions de sistema.
• En aquest tema s'analitzaran les seves característiques i components, la estructura per a
comunicar-se a la resta d’elements de l’ordinador, i finalitzarem amb una explicació sobre
el seu funcionament.

2 COMPONENTS I ESTRUCTURA DE LA CPU

2.1 COMPONENTS I ESTRUCTURA

CPU és un microprocessador fabricat en un xip amb milions de components electrònics i la

seva funció és el control i procés de dades en un ordinador.

• Unitat aritmètic-lògica (ALU), encarregada de realitzar operacions, una Unitat de

Control (UC), que interpreta i executa les instruccions i per uns Registres, memòria on
s'emmagatzema informació temporalment, repartits entre les dues unitats.
• Aquest gràfic= diagrama de blocs es veu
interconnexions entre la CPU i MP.
• Entre ALU i UC (intercanvi de senyals per
l’execució de les operacions)
• Entre ALU i MP a través de BD i BA per accedir
a les instruccions i les dades.
• Entre la UC i MP, La UC gestiona senyal de
lectura/escriptura en MP a traves del BC.

Aquesta és l’estructura de la CPU en blocs

2
TEMA 03C_e – COMPONENTS, ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA CPU.

Passem a detallar aquests components i l’estructura de cadascun.

2.2 UNITAT ARITMÈTICA I LÒGIC (ALU)

2.2.1 FUNCIONS. OPERACIONS.

• operacions aritmètiques i lògiques per a executar instrucció, amb indicacions de UC.

• Formada per un conjunt d’operadors que són quasi sempre del tipus combinacional.
• operacions molt elementals, ja que està format per un circuit sumador-restador.
• L'execució d'operacions complexes passa a descomposant-les en passos elementals.
• Les operacions que són capaços de realitzar l’ALU es classifiquen en:
• Aritmètiques. suma (ADD),resta (SUB), multipl.(MUL), divisió (DIV) i el canvi de signe.
• Lògiques. negació (NOT),suma lògica (OR), producte lògic (AND),suma exclusiva (XOR),
i comparatives (>, <, =..)
• Desplaçament. Consisteix en desplaçar els bits d'una paraula un número determinat
de posicions cap a la dreta o cap a l’esquerra.

2.2.2 COMPONENTS I ESTRUCTURA

La figura components bàsics ALU. Mirem funcionament elements i com es relacionen:

• Circuit operacional (COP). Té els circuits per fer les operacions amb les dades registres
d'entrada (REN).
o Varis circuits generals per a realitzar tot tipus
d’operacions i un circuit especialitzat per a realitzar les
operacions de coma flotant. (FPU)
o entrades microordres provinents deUC en què
s'introdueix el tipus d'operació que s'ha de realitzar en
cada moment.
• Registres d'entrada (REN1 i REN2). dades amb les que
es faran les operacions operands.

3
TEMA 03C_e – COMPONENTS, ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA CPU.

• Registre Acumulador (AC). Emmagatzema els resultats

operacions del COP.
o Connectat registres d'entrada (REN) per
realimentació i BD per enviar a MP p UC
• Registre d’estat. (RE) conjunt indicadors en què es deixa
constància d'algunes condicions que es van donar en
l'última operació realitzada i que hauran de ser
tingudes en compte en operacions posteriors pel seqüenciador.
o Zero (Z) Aquest indicador es posa a “1” quan el resultat ha estat “0”.
o Negatiu (N). Si aquest bit és “1” el resultat de l’operació és negatiu.
o Portant(C).Si el resultat té un portant (“Carry”) aritmètic, es posa a “1”.
o Desbordament (O): Es posa a “1” si el resultat produeix desbordament (“Overflow”).
o Paritat. Per a comprovar si a les dades són o no correctes, posant-se a “1” o a “0”
depenent de que es compleixi el criteri de paritat establert.

2.3 UNITAT DE CONTROL (UC)

2.3.1 FUNCIONS

Es la que governa la resta de les unitats i l’encarregada de buscar, carregar i interpretar

les instruccions dels programes que es tan en MP i emetre la seqüencia adequada d’ordres
perquè s’executin correctament. Les seves funcions més importants són les següents:

2.3.2 COMPONENTS I ESTRUCTURA

Per realitzat la seva feina, la UC utilitza els següents components:

• Registre comptador de programa (CP). registre de control de seqüència que sempre

conté l’adreça de memòria de la següent instrucció a executar.
• Registre d’instruccions (RI). Emmagatzema la instrucció en curs, que portarà amb si el
codi d'operació i, si escau, els operands o les adreces de memòria dels mateixos. La pren
de la MP.
• Rellotge (R). El rellotge és un circuit oscil·lador que genera autònomament un senyal
en forma de polsos a intervals constants que marquen els instants en què han de
començar els diferents passos de què consta cada instrucció.
• Descodificador (D). S'encarrega d'extreure el codi d'operació de la instrucció en curs,
analitzar-lo i emetre els senyals necessaris a la resta d'elements per a la seva execució a
través del seqüenciador.
• Seqüenciador (S). Genera una sèrie
d'ordres molt elementals (microordres)
que permeten executar la instrucció en
curs, de manera síncrona amb el rellotge
de sistema.

2.3.3 TIPUS D’OPERACIONS

- Lògica cablejada: sistemes combinacionals i seqüencials. Laboriosa i costosa, però és

més ràpida. els super-ordinadors les utilitzen.
- Microprogramació: emmagatzemar en memòria les ordres que produeixen
operacions. Simplicitat conceptual

4
TEMA 03C_e – COMPONENTS, ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA CPU.

2.4 REGISTRES

Espai petit d’emmagatzematge temporal de dades i instruccions dins el processador.

(SRAM) velocitat d’accés molt més ràpid que la MP.

ALU només treballa amb registres interns d’us general

• Registres interns dades: Emmagatz resultat operació o dades molt sol·licitats. AC

• Registres interns adreces: Emmagatzn l’adreça de memòria on es troba una dada
• Específics CP, (SP) (RI).
•

3 FUNCIONAMENT DE LA CPU
• Un programa és un conjunt d'instruccions emmagatzemades seqüencialment en posicions
successives de memòria i que seran executades una rere l'altra.
• Per a que un programa pugui ser executat per un ordinador, aquest ha d’estar en MP. La
CPU agafarà una a una les seves instruccions i anirà realitzant les tasques necessàries
per a completar la execució del programa.

3.1 EL CICLE D’INSTRUCCIÓ

• A la memòria hi ha instruccions i dades necessàries per a l'execució del programa.

• cicle d’execució de les instruccions és la seqüència d’operacions que es fa servir per a
executar cadascuna de les instruccions. :
1. Obtenció de la instrucció (Fetch)..
2. Descodificació de la instrucció i càlcul adreces operands
3. Execució de la instrucció extreure MP els operands implicats en
la instrucció, Enviament l’ALU i Tractament operands. (suma,...)
4. Emmagatzematge del resultat en MP en posició indicada per la
instrucció. Càlcul de l’adreça de la instrucció següent
• Cadascun d'aquests passos pot necessitar un nombre diferent de
cicles de rellotge, depenent de la seva pròpia complexitat i dels recursos de
què disposi la CPU.
• més simple, el procés per executar una instrucció, es
divideix en dues fases: Cerca (captació) i Execució de
la instrucció

3.1.1 FASE DE CERCA O CAPTACIÓ DE LA INSTRUCCIÓ

1) Tenim carregat el programa en la MP, se situa en el comptador de programa (CP)

l’adreça de memòria on comença aquest programa. La UC envia una microordre
perquè el contingut del CP sigui transferit al registre de adreça de memòria (RDM)
pel Bus d’adreces (1).
2) La posició de memòria que figura en el RDM, és utilitzada pel selector per transferir
el seu contingut al registre d'intercanvi de memòria RIM.(2)
3) Es transfereix la instrucció des del RIM mitjançant el bus dades al registre d'instrucció
(RI) situat a la UC. (3)

5
TEMA 03C_e – COMPONENTS, ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA CPU.

4) El descodificador de la UC procedeix a interpretar la instrucció que acaba de arribar

a l'RI i informa al seqüenciador. (4)Finalment, el CP s'incrementarà
automàticament en un, de tal manera que quedi apuntant a la següent instrucció
de el programa en memòria

3.1.2 FASE DE EXECUCIÓ DE LA INSTRUCCIÓ

• Fins aquest punt s'ha considerat només la fase de recerca, que és comú a totes les
instruccions. Després té lloc la fase d'execució, que és específica de el codi d'operació
de cada instrucció.
• El seqüenciador envia una microordre a l'ALU perquè s'executi l'operació de què es
tracti, emmagatzemant el resultat de l'operació en el registre acumulador (AC). (5)
• Emmagatzematge del resultat de l’execució, depenent de la instrucció, s’emmagatzema
en MP o s’envia a un dispositiu E/S
• Al acabar l'execució de la instrucció en curs, la UC torna a repetir el cicle
S’ha de tenir en compte que es pot activar una interrupció, ç
Una instrucció es una cadena de bits que s'agrupen en camps amb format diferents.
Aquestes instruccions estan codificades en llenguatge màquina, i el seu conjunt forma el
jocs d'instruccions de la CPU.

3.2 CLASSIFICACIÓ DELS JOCS D’INSTRUCCIONS, CISC/RISC I ARM

RISC (Reduced Instruction Set Computing).

• Poques instruccions màquina i amb modes d'adreçament senzills.
• Instruccions de la mateixa grandària, normalment 32 bits.
• Execució d'una instrucció per cicle.
• Nombre elevat registres (mínim 32), les operacions solen realitzar-se sobre registres,
• L’objectiu és augmentar el paral·lelisme perquè s’executi el nombre més gran
d'instruccions màquina possible per unitat de temps.

Permet disposar d'una UC més senzilla, pel que pot utilitzar-se lògica cablejada, però els
fitxers de codi màquina a executar hauran de ser més grans.

6
TEMA 03C_e – COMPONENTS, ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA CPU.

CISC (Complex Instruction Set Computing).

• Tantes instruccions màquina com es requereixin, volem el mapejat de cadascuna de
les instruccions d'un llenguatge d'alt nivell en una instrucció de màquina equivalent.
• Les instruccions disposen d'un elevat nombre de modes d'adreçament diferents.
• Instruccions de diferents grandàries fins al 64 bits. Es persegueix la reducció del temps
necessari per a la recuperació de les instruccions i dels operands que aquestes
requereixen fent que aquelles instruccions més freqüents tinguin la grandària més
reduïda possible.
• Hi ha pocs registres, ja que poden realitzar operacions directament sobre memòria..

Augment velocitat en l'execució d'un programa, ja que redueix el nombre de línies de

codi màquina a executar.
la UC sigui més complexa i dificulta l'augment de la freqüència de treball.

La tecnologia CISC una de les més antiga i comuna, no és tan eficient com RISC, però si
és la més expandida doncs va ser la usada des del principi per Intel i AMD.
Dins de la tecnologia RISC trobem plataformes com Nintendo 64, PlayStation i PowerPC. I
sobretot en l'àrea dels dispositius mòbils i integrats amb tecnologia (ARM) en Nintendo DS,
Iphone, Surface de Microsoft ..

En l'actualitat s'empra la tecnologia ARM (Advanced RISC Machine) que deriva de

l'arquitectura RISC, amb la versió V8-A de 64 bits. L'avantatge principal ARM resideix que
requereixen una quantitat menor de transistors que els CISC. Aquest enfocament de disseny
proporciona una reducció dels costos, calor i energia

3.3 TIPUS D’INSTRUCCIONS

1. Segons funcionalitat.
a. Transferència de dades (MOV m n)
b. Transferència de adreces (LDS)
c. Aritmètiques (ADD m)
d. Lògiques (AND m)
e. Desplaçament (SAL)
f. Crida (CALL m)
g. Control de flux (JMP)
h. Iteratives (LOOP)
2. Segons mode d’adreçament
3. Segons nombre d’operands
a. tres, exemple : ADD B,C,A A B + C
b. dos, exemple : ADD B,C, B B + C
c. un exemple: ADD B A A+B
d. Sense operands

4 VINCULACIÓ A L’AULA
És un tema que sorprèn molt a l’alumnat, ja que dona la visió de com funciona un ordinador
de manera funcional i per evitar que quedi abstracte realitzem una activitat amb Marie

7
TEMA 03C_e – COMPONENTS, ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LA CPU.

Simulator per tal que l’alumnat pugui entendre millor el que hem treballat de forma més
teòrica. Els continguts d’aquest tema els treballem amb metodologia activa amb mètodes
demostratius i interrogatius per implicar l’alumnat en espai de discussió i participació.

El tema està directament relacionat amb els següents cicles formatius i els mòduls formatius
(MF) especificats: CFGM SMIX (M1) UF2 i CFGS ASIX (M1 i M5) UF1

5 CONCLUSIÓ
Aquests tema serveix com a punt de partida perquè l’alumnat s’endinsi en el món del
maquinari des de un punt de vista funcional que desconeixen pràcticament tots.

La nostra missió és apropar-nos d’una forma amena i que es pugui entendre. La idea és que
l’alumnat tingui un esquema mental i uns coneixements mínims de como els elements
bàsics, arquitectura i funcionament d’un ordinador digital. Serà la base d’aprenentatge per
poder evolucionar a continguts més específics i detallats.

Els coneixements previs de la matèria són escassos i per mi se’n planteja el repte que en
acabar la unitat formativa quedi consolidat els conceptes i habilitats més importants.

6 BIBLIOGRAFIA
• De Miguel Anasagasti, P. (1996) Fundamentos de los computadores. Paraninfo
• Prieto Alberto (1997): Introducción a la informàtica. Mc Graw-Hill
• Ureña, Alfonso (1997) Fundamentos de la Informática. Ra-ma.
• UOC / IOC / Wikipèdia