16/11/2020

TEMA 8:
EL DETERIORAMENT COGNITIU LLEU I LES
DEMÈNCIES: CONCEPTE, CLASSIFICACIÓ I
AVALUACIÓ NEUROPSICOLÒGICA
Anna Carnes Vendrell
Curs 2020-2021

Índex
• Deteriorament cognitiu associat a l’edat
• Canvis cognitius associats a l’envelliment normal
• Canvis cerebrals associats a l’envelliment normal
• Deteriorament cognitiu lleu
• Definició i criteris diagnòstics
• Fisiopatologia
• Demència
• Definició i criteris diagnòstics
• Classificació de les demències
• Factors de risc i protectors
• Símptomes psicològics i conductuals de les demències
• Avaluació neuropsicològica
• Avaluació cognitiva
• Avaluació conductual/emocional
• Avaluació funcional
• Avaluació neurològica

1
 16/11/2020

Continuum DCAE a demència

Demència

Deteriorament
cognitiu lleu

Deteriorament
cognitiu
associat a l’edat

Deteriorament cognitiu associat a l’edat

• El DCAE fa referència als canvis cognitius que es produeixen durant el procés
d’envelliment normal, i que són fruit dels canvis a nivell cerebral.
• No suposen cap repercussió funcional per a la persona.

“Oblits quotidians associats a l’edat”

2
 16/11/2020

DCAE: canvis cerebrals

• Pèrdua neuronal mínima i no generalitzada (en contra del què s’havia dit durant anys).
• Disminució del pes i volum cerebral, augment dels solcs cerebrals i disminució del
gruix del còrtex, dilació ventricular.
• Substància gris: atrofia cerebral, tot i que no és homogènia a tot el cervell les
zones prefrontals y temporals són les més afectades.
• Substància blanca: leucaraioisis (pèrdua difosa de densitat de la substància blanca en
zones pròximes als ventricles) fruit d’alteracions en la microcirculació cerebral, que
provoca una diesmielinització vascular (HTA, DM i malalties cardíaques).
• Canvis neuroquímics: major afectació dels sitemes de Ach, NA i DA.
• Variabilitat (inter i intraindividual) i especificitat d’aquests canvis.

Imagen de RM con tres niveles de leucaraiosis

2A imágenes de RM de los cortes coronal, axial y sagital de

una persona adulta joven (27 años) y en la 2B de un adulto
mayor (76 años) sanos

3
 16/11/2020

DCAE: canvis cognitius (1)

Atenció i memòria • L’efecte de la edat depèn de la complexitat de la tasca (span directe menys afectat vs
span invers).
de treball • Afectació de la memòria de treball, per reducció del reg sanguini frontal.

• Lentitud de processament de la informació, que pot afectar al rendiment en altres

VPI dominis cognitius.
• Afectació secundària als canvis a la substància blanca.

• Queixes generalitzades en persones grans en forma d’oblits quotidians.

Memòria • Major afectació memòria explícita o declarativa (adquisició i evocació, amb benefici del
reconeixement), però no es perd la capacitat per fer nous aprenentatges.
• Per afectació hipocampal (còrtex entorrinal), connectivitat cerebral i pèrdua colinèrgica.

DCAE: canvis cognitius (2)

• Un dels dominis cognitius més preservats amb l’edat.
Llenguatge • Inclús algunes habilitats (com el vocabulari) poden incrementar-se amb l’edat.
• Fenomen “punta de la llengua” (Facal-Mayo y cols. 2006).

Funcions executives • Dificultats de flexibilitat mental, resolució de problemes, capacitat d’inhibició i planificació, etc.
• Degut a l’afectació del còrtex prefrontal, i a l’alteració dels circuits fronto-subcorticals.

Funcions • Dificultats de raonament visoperceptiu.

• Praxis preservades.

visuoespacials i praxis • Dificultats en tasques manipulatives (vs. verbals) ja que requereixen de connexions cortico-
subcorticals (a diferència de les verbals que majoritàriament són córtico-corticals).

4
 16/11/2020

Deteriorament cognitiu lleu

• El DCL es refereix a l’estadi intermedi entre el DCAE i la demència.
• Al 1980 Reisberg i cols. van proposar aquesta entitat, que ha anat canviant de nom
al llarg dels anys.

DCL: criteris diagnòstics

• Durant any, els criteris de Petersen i cols. (2009) han estat el més acceptats i
utilitzats.
• Al 2004 es va reunir un grup d’experts a la International Group on Mild Cognitive
Impairment (Winblad y cols. 2004) per revisar tots els criteris publicats fins
aleshores i arribar a un consens.
• Criteris diagnòstics actuals:
• La persona no presenta demència.
• Evidència d’un deteriorament cognitiu demostrat per queixes subjectives referides pel
pacient i/o informador, juntament amb dèficits cognitius objectivats en test
neuropsicològics.
• Les activitats de la vida diària estan intactes i les funcions instrumentals complexes
també o amb mínima afectació.

5
 16/11/2020

DCL: prevalença i evolució

• Prevalença variable, segons els criteris diagnòstics utilitzats.
• 3-26%, i del 10-20% en persones >60 anys.

• La taxa de progressió a demència varia del 6 al 19%, tot i que augmenta al 50%
en població clínica (conversió als 4-5 anys). Un 7,5% mostren un curs estable i un
20% pot revertir els dèficits.
• Les variables que poden influir en el curs i evolució del DCL són:
• Severitat dels dèficits cognitius.
• Biomarcadors: atrofia del lòbul temporal medial, hipometabolisme còrtex
temporoparietal i nivells de b-amiloide. També del perfil neuropsicològic (major
afectació de la capacitat de codificació, emmagatzematge i recuperació de la
informació, memòria declarativa episòdica i atenció visual alternant, així com flexibilitat
cognitiva).

6
 16/11/2020

Les demències (1)

• Segons l’OMS, es calcula que hi ha 50 milions de persones al món amb demència, i
cada 3,2 segons es diagnostica un nou cas.
• Amb l’augment de l’esperança i qualitat de vida, es preveu un augment de la
població envellida, i per tant, un increment de les persones amb risc de patir
demència.
• Demència prové del llatí de- (privatiu de), -mens- (intel·ligència o ment) i –ia (estat
de) privació de l’estat d’intel·ligència o ment.
• La seva història es remunta 500 anys a.C. a l’antiga Grècia, on ja es van descriure
els primers casos de persones grans amb aquestes característiques. Els criteris
però han anat evolucionant al llarg dels anys.

Les demències (2): criteris diagnòstics

• Junqué i Barroso (2009) descriuen la demència com una disminució de les funcions
cognitives en comparació amb el nivell previ del funcionament del pacient.
• Criteris diagnòstics comuns:
• Ha de ser adquirida.
• Hi ha d’haver afectació de múltiples dominis cognitius (dos o més, la memòria no ha de
ser necessàriament un d’aquests).
• No ha d’estar afectat l’estat d’alerta de la persona (per diferenciar-ho del delírium o
síndrome confusional).
• Hi ha d’haver repercussió funcional de les activitats diàries que interfereixi al dia a dia.

7
 16/11/2020

Taupatías Enfermedad de Alzheimer

CRITERIO ANATOMATOLÓGICO
Demencia frontotemporal

Les demències (3): Alfa-Sinucleopatías

Degeneración corticobasal
Parálisis supranuclear progresiva
Demencia con Cuerpos de Lewy

classificacions
Enfermedad de Parkinson
Atrofia multisistémica
Proteinopatías TDP-43 Demencia frontotemporal
Esclerosis lateral amiotrófica
Enfermedades priónicas Enfermedad de Cretzfeld-Jakob
Insomnio familiar letal

• A nivell mundial, la prevalença Primarias o degenerativas

Enfermedad de Gerstman-Sträussler-Sheinker
Taupatías
total de les demències és del 3,9%. Sinucleopatías

CRITERIO ETIOLÓGICO
Enfermedades que cursan con corea y otros trastornos del movimiento
(ej. Enfermedad de Huntington)
• A nivell europeu les xifres oscil·len Secundarias Demencia vascular

entre 4,6 i 6,4%, i poden arribar al Demencia por mecanismos expansivos intracraneales (como tumores o
hidrocefalia crónica del adulto)
28,5-30% en persones >85 anys. Demencia por casusa infecciosa (como VIH, priónicas, virus, o
meningoencefalitis crónica).
Otras etiologías (demencia post traumática, tóxica por alcohol,
• La malaltia d’Alzheimer és la desmielinizante, metabólica, etc.).
Corticales Enfermedad de Alzheimer
demència més freqüent (60-70%), Demencia fronto-temporal
CRITERIO TOPOGRÁFICO
seguit de la demència vascular Subcorticales
Atrofias focales
Parálisis supranuclear progresiva
(12,5-27%) i la demència fronto- Enfermedad de Huntington
Enfermedad de Parkinson
temporal (2-15%). Enfermedad de Binswanger
Globales Demencia vascular
La mayoría de demencias en estadios avanzados
Focales Afasia progresiva primaria
Atrofia cortical posterior

Les demències: factors de risc

No modificables Modificables

• Edat (>65 anys) • HTA

• Sexe femení • Obesitat
• Antecedents familiars • DM2
• Tabaquisme i alcoholisme
• Ictus o malalties cerebrovasculars
• Apnea del son
• Estrès
• Dieta
• Dèficits vit D, B12, B6
• Exercici físic
• Baix nivell educatiu previ
• Depressió

8
 16/11/2020

Les demències: factors protectors

Estimulació cognitiva o vida intel·lectualment activa

Dieta mediterrània

Exercici físic

Bona qualitat del son

Control dels FRV

Reserva cognitiva

Símptomes psicològics i conductuals de

les demències
• Els símptomes psicològics i conductuals de les demències (SPCD) és un
concepte proposat per la Associació de Psicogeriatria Internacional al 1999 per fer
referència a totes aquelles alteracions de la percepció, del contingut del
pensament, de l’estat d’ànim o la conducta.
• Les repercussions que tenen tant al curs de la malaltia com en el pacient i entorn,
fan que siguin d’especial interès pels clínics.
• Són el segon gran problema per als cuidadors.

• Generalment augmenten a mesura que progressa la malaltia i s’accentuen.

Poden estar presents en el 60-80% dels pacients.

La prevalença pot variar segons el símptoma i la
demència.

9
 16/11/2020

SPCD: prevalença
Alteracions de la percepció i contingut Deliris 20-70%
del pensament Al·lucinacions 15-50%
Falsos reconeixements 23-50%
Alteracions de l’estat d’ànim Depressió 20-50%
Mania 3-15%
Apatia, fins el 74%
Ansietat 48-54%
Personalitat i conducta Canvis de personalitat, fins el 90%
Trastorns de conducta, fins el 50%
Agressivitat o agitació, fins el 20%
Irritabilitat, fins el 68%
Deambulació, fins el 60%
Alteracions del son 45-70%
Alteracions de l’apetit 28%

SPCD: etiologia
FACTORS
PSICOSOCIALS
• Necessitats no satisfetes
• Llindar d’estrès disminuït
• Teoria de l’aprenentatge
FACTORS FACTORS
BIOLÒGICS AMBIENTALS
• Neuropatologia • Entorn físic
• Alteració circuits cerebrals • Relació amb el cuidador
• Neurotransmissió alterada • Família
• Malaltia concomitant • Societat

SPCD

10
 16/11/2020

SPCD: clúster de símptomes

APATIA PSICOSIS AGITACIÓ
Aïllar-se Al·lucinacions Deambulació
Pèrdua motivació
Deliris Inquietud
Pèrdua interès
Trastorns de la Accions repetitives
identificació
Vestir-se i desvestir-se

DEPRESSIÓ AGRESSIVITAT ALTRES

Tristesa Resistència Trastorns del son
Plor
Agressivitat verbal Trastorns de
Baixa autoestima l’alimentació
Ansietat
Agressivitat física
Alteracions sexuals
Culpabilitat i/o inutilitat

SPCD: classificació

Símptomes psicològics Símptomes conductuals

• Deliris • Agitació
• Errors d’identificació • Agressivitat
• Depressió • Desinhibició / impulsivitat
• Ansietat • Deambulació
• Eufòria • Conducta motora anòmala
• Apatia • Alteracions de la gana
• Alteracions del son • Hiperoralitat
• Resistència als cuidadors

11
 16/11/2020

SPCD: principals símptomes associats a

les demències

SPCD: què cal fer?

• Per avaluar-los cal una entrevista complerta (metge i/o psicòleg), tant amb el
propi pacient com els familiars i/o cuidadors.
• Es disposa també d’instruments d’avaluació psicomètrics per quantificar aquests
símptomes.
• La principal intervenció és amb els cuidadors: cal proporcionar informació i
pautes pel maneig al domicili.
• Conèixer-los, identificar-los i tractar d’interpretar què signifiquen, per poder cobrir les
necessitats bàsiques del pacient, de la manera més adequada segons les circumstàncies
de cadascun.
• També és important explicar-los que molts tenen tractament farmacològic que
pot fer disminuir o eliminar completament els símptomes.
• L’objectiu final és millorar la qualitat de vida (tant del pacient com del
cuidador/entorn), minimitzant els símptomes o fent-los tolerables.

12
 16/11/2020

Avaluació neuropsicològica
• L’objectiu de l’avaluació neuropsicològica és analitzar el rendiment cognitiu de la
persona, i valorar l’estat emocional/conductual i funcional de la persona.
• És important determinar els dominis cognitius alterats però també els
preservats, i conèixer el grau d’afectació (lleu, moderat, sever).
• L’avaluació té diferents finalitats:
• Per fer una descripció del rendiment cognitiu actual.
• Per dissenyar un programa de rehabilitació neuropsicològica.
• Per monitoritzar els efectes d’aquesta intervenció (revaloracions longitudinals).
• I per identificar possibles factors de pronòstic i evolució.

Avaluació neuropsicològica, en
demències
• Permet establir quin és el perfil cognitiu de la persona i veure amb quin tipus de
perfil cognitiu de demència encaixa.
• Actualment el diagnòstic de les demències és eminentment clínic, és a dir, en base
a un perfil de deteriorament cognitiu.
• Per tant, cal una avaluació neuropsicològica, que juntament amb les proves de
neuroimatge i examen neurològic permet al metge especialista fer el diagnòstic.
• El diagnòstic de demència l’ha d’establir un neuròleg o geriatra, no el podem fer
únicament amb els resultats d’una exploració neuropsicològica.

13
 16/11/2020

Avaluació cognitiva
• Als anys 90 els neuropsicòlegs comencen a disposar d’una àmplia varietat de test
neuropsicològics que permeten contribuir al diagnòstic de demència. Existeixen
bateries de diagnòstic estandarditzades, així com diferents test.
• L’avaluació neuropsicològica ha de constar d’una entrevista al pacient i als
familiars/cuidadors, que permet fer una hipòtesis diagnòstica selecció dels
instruments i administració de les proves al pacient.
• Cal que els instruments tinguin bones propietats psicomètriques.

Global Deterioration Scale (GDS, Reisberg 1982)

GDS 1: No déficit cognitivo. Rendimiento normal.
GDS 2: Déficit cognitivo muy leve. Quejas subjetivas de olvidos con un rendimiento normal en el test.
GDS 3: Déficit cognitivo leve. Déficits en tareas complejas: como ir al banco, ir a una ciudad diferente, dificultad en
recordar palabras y hechos, retiene poca información de lo que lee. Negación o tristeza emocional como respuesta.
GDS 4: Déficit cognitivo moderado. Olvidos de hechos recientes, dificultad en tomar decisiones, en ir solo a lugares
poco habituales, aún reconoce caras y lugares.
GDS 5: Déficit cognitivo moderado-grave. Necesidad de supervisión en vestirse, come solo, continente, conoce el
nombre de los familiares próximos, desorientación en lugar, tiempo, no recuerda aspectos importantes de su vida.
GDS 6: Déficit cognitivo grave. No se puede vestir solo, no es autónomo en la ducha, incontinencia doble.
GDS 7: Déficit cognitivo muy grave. Pérdida del habla y de la capacidad de moverse, caminar, dificultad en mantener el
tono muscular de la cabeza, no puede permanecer sentado.

14
 16/11/2020

Test de cribatge breus (1)

• Estan dissenyats per la detecció de dèficits cognitius de forma ràpida (temps
d’administració breu <15min), i perquè puguin se administrats per professionals
experts malgrat no siguin neuropsicòlegs.
• Hi ha els clàssics test de cribatge (5-8 minuts) d’administració, i després un altre
grup d’instruments que requereixen 15min aprox. i que ofereixen més informació
detallada sobre el rendiment cognitiu en algunes àrees.

Test de cribatge breus (2)

• S’han fet molts
estudis (Kelvin y cols,
2015; Olazarán y cols,
2016; Sheehan, 2012;
Villarejo y Puertas-
Martin, 2011) per
determinar quin
d’aquests instruments
és el més sensible i
útil per detectar
deteriorament
cognitiu, i/o per
diferenciar entre DCL
i demència.

15
 16/11/2020

• Mini-Mental State Examination

(MMSE, de Folstein, 1971).
• El més utilitzat a nivell mundial,
també en publicacions
científiques i assaigs clínics sobre
demències.
• Validació espanyola per Lobo
(1999) Miniexamen cognoscitivo
(MEC).
• Valora diferents dominis
cognitius.
• Punt de tall per a deteriorament
cognitiu (24/30), així com
severitat de la demència.

• Montreal Cognitive Assessment

(MoCA, 2005).
• Es va dissenyar per valorar
pacients amb DCL que obtenien
puntuacions normals al MMSE.
• Avalua els mateixos dominis
cognitius que el MMSE però de
forma més específica FFEE i
visuoespacial.
• Punt tall per a DCL 26/30.

16
 16/11/2020

Altres test de cribatge breus

• 7 Minute Screen (Solomon y cols. 1998), amb la validació espanyola de Teodoro del Ser
(2004).
• Valora orientació temporal, fluïdesa semàntica d’animals, test del rellotge i test de memòria.

• Clock drawing test (CDT, de Goodglass y cols, 1972), amb la validació espanyola de Cacho
y Garcia (1999).
• Valora praxis constructiva, habilitats visuoespacials, atenció i FFEE. Punt de tall 6/10.

• Addenbrooke’s Cognitive Examination (ACE, de Mioshi y cols. 2006), amb la validació

espanyola de Torralba y cols. (2011), i ACE-III per Matias-Guiu y cols. (2014).
• Permet avaluar orientació, memòria, llenguatge, atenció, FFEE i habilitats visuoespacials.

• T@M (Rami y cols. 2007), dissenyat per la detecció de DCLa i MA en fases inicials. No s’ha
avaluar la seva utilitat com a instrument de cribatge en demències en general.
• Avalua la memòria verbal episòdica i semàntica, així com orientació.

Bateries neuropsicològiques
estandarditzades
• Programa Integrat d’exploració neuropsicològica Test Barcelona-2 (Peña-
Casanova, 2019). La primera versió és del 1990.
• Consta de 106 subtest que permet avaluar tots els dominis cognitius. Es disposa d’una
versió abreujada.
• Cambridge Mental Cognitive (CAMCOG), que forma part de la Cambridge Mental
Disorders for the Elderly Examination (CAMDEX , 1986), amb la validació espanyola
al 1988.
• Valora orientació temporal i espacial, llenguatge, càlcul, atenció, memòria, pràxies,
pensament abstracte i gnòsies.
• Inclou el CDT i MMSE.

• Repeatable Battery for the Assessment of Neuropsychological Status (RBANS,

de Randolph 1998), amb la validació espanyola de Muntal Encinas (2012).
• Avalua 5 funcions cognitives (atenció, llenguatge, habilitats
visuoespacials/constructives, memòria immediata i diferida) amb 12 subtest.

17
 16/11/2020

Test neuropsicològics
• Per a una correcta avaluació neuropsicològica d’un pacient amb sospita de
deteriorament cognitiu no és suficient escollir només un test, cal seleccionar-ne
diversos que permetin avaluar els diferents dominis cognitius.
• La majoria disposen de validació i adaptació a la població espanyola, i tenen bones
propietats psicomètriques.
• A través del Projecte Neuronorma (Peña-Casanova, 2009) s’han obtingut barems
espanyols de la majoria dels test neuropsicològics clàssics.
• Validació població jove de 18 a 49 anys, i de 50 a 90 anys (amb diferents rangs d’edat).

Test neuropsicològics: orientació

• Cal avaluar l’orientació en les tres esferes:
• Temps
• Espai
• Persona

• Una de les opcions més utilitzades són les

preguntes d’orientació del MMSE, així com el
subtest del Test Barcelona.

Test Barcelona

18
 16/11/2020

Test neuropsicològics: atenció

• Test Stroop (Golden, 1978).
• Per avaluar l’atenció selectiva i capacitat d’inhibició.

• Dígitos directos WAIS

• Per avaluar span atencional

• Test d2 (Brickenkamp, 1962), amb la validació espanyola de Seisdedos

• Per avaluar atenció sostinguda i selectiva.

• Trail MakingTest, part B (Reitan, 1992)

• Per avaluar atenció sostinguda (part A) i alternant (part B)

• Test de cancel·lació.
• Per avaluar atenció sostinguda i selectiva.

Test Stroop TMT, part B

Test Cancel·lació

19
 16/11/2020

Test neuropsicològics: VPI

• Trail MakingTest, part A (Reitan, 1992)
• Symbol Digit Modalities Test (SDMT, Smith, 1973) amb validació espanyola
publicada al 2002. Versió escrita i oral.
• Clau de números del WAIS

TMT part A
SDMT

20
 16/11/2020

Test neuropsicològics: memòria verbal

• Dígits directes i inversos del WAIS
• Per avaluar la memòria a curt termini i memòria de treball.

• Test de Aprendizaje Audio-Verbal España-Complutense (TAVEC, Benedet i

Alejandre, 1998). Seria la versió espanyola de la California Verbal Learning Test
(CVLT, Delis, 1987)
• Llistes de paraules per avaluar capacitat d’aprenentatge.
• Permet avaluar el tipus de codificació utilitzada (serial o semàntic).

• Test de aprendizaje verbal de Rey (RAVLT, de Rey, 1958)

• Llistes de paraules per avaluar capacitat d’aprenentatge.

• Free and Cued Selective RemindingTest (FCSRT, de Buschke, 1973)

• Capacitat d’aprenentatge, amb la influència de les claus semàntiques.

RVLT
TAVEC A1 A2 A3 A4 A5 B1 A6 A7
A B
Timbal Escriptori
Cortina Pastor

Cintura Colom
Cafè Sabata

Escola Pipa
Pare Muntanya
Jardí Ulleres
Sol Esponja

Gorra Làmina
Pagès Barca

Nas Ovella
Gall Fusell

Color Llapis
Casa Església
Riu Peix

Total Total

21
 16/11/2020

Test neuropsicològics: memòria

• Test de memòria de Rivermead (De Wall, Wilson i Baddeley, 1994)
• Per avaluar la memòria de forma ecològica (processos de la vida quotidiana com trobar
unes claus, orientar-se en un despatx, recordar una cita o recordar cares).
• Permet obtenir informació sobre memòria prospectiva i retrospectiva, tant amb
material verbal com visual.

• Wechsler Memory Scale (WMS-IV, de Wechsler 2008), amb la validació espanyola

del 2013
• Consta de 7 subproves que permeten avaluar diferents components de la memòria
(auditiva, verbal, de treball, immediata i demorada).

Test neuropsicològics: memòria visual

• Memory Impairment Screen (MIS, de Buschke, 1999)
• Per avaluar memòria visual, lliure i amb claus semàntiques.
• Sovint s’utilitza com a eina de cribatge per la seva ràpida administració.

• Figura complexa de Rey-Osterrieth (FCRO, de Rey i Osterrieth, 1959), amb la

validació espanyola del 1980.
• La fase de reproducció de memòria immediata i diferida.

• Test de paisajes (Valls-Pedret y cols. 2011)

• Per avaluar la memòria visual de reconeixement.

22
 16/11/2020

FCRO

MIS

Test neuropsicològics: FFEE

• Controlled Oral Word Association test (COWAT, de Benton i Hamsher, 1989), amb
la validació espanyola de les lletres F-A-S.
• Per avaluar la fluència verbal fonètica.
• Amb la validació espanyola del Projecte Neuronorma es va optar per la P-M-R.
• “Animals”
• Per avaluar la fluència verbal semàntica. També es poden fer servir altres categories com
fruites i verdures, o utensilis de cuina.
• Test de Stroop
• La tercera làmina permet avaluar la capacitat d’inhibició verbal (efecte de la
interferència).
• Wisconsin Card SortingTest (WCST, de Grant i Berg, 1948).
• Per avaluar el raonament i la capacitat de categoritzar, així com la flexibilitat cognitiva.

23
 16/11/2020

Test neuropsicològics: FFEE

• Torre de Londres (ToL, de Shallice, 1992)
• Per avaluar la capacitat de planificació i resolució de problemes.

• Semblances del WAIS

• Per avaluar la capacitat d’abstracció verbal.

• Matrius del WAIS

• Per avaluar la capacitat d’abstracció visual.

• Càlcul, alguns ho consideren una FFEE

• Aritmètica del WAIS.
• Problemes aritmètics del Test Barcelona.

ToL

WCST

Matrius, WAIS

24
 16/11/2020

Test neuropsicològics: llenguatge

• Test Barcelona
• Permet avaluar el llenguatge de forma molt complerta (llenguatge espontani, fluència,
repetició verbal, denominació, comprensió oral i escrita, lectura i escriptura).

• Boston NamingTest (BNT, de Godglass i Kaplan, 1972), forma part de la bateria.

• Permet avaluar la denominació visuo-verbal.
• La bateria inclou altres subproves per avaluar comprensió, fluïdesa, lecto-escriptura, etc.

BNT

Test Barcelona

25
 16/11/2020

Test neuropsicològics: praxis

• Habitualment s’utilitzen els subtest del Test Barcelona, que permeten avaluar els
diferents tipus de praxis (ideomotora/simbòlica i ideatoria).
• Per avaluar la praxis constructiva també es pot utilitzar la còpia de la FCRO
(bidimensional) o el subtest de Cubs del WAIS (tridimensional).
Test Barcelona

Test neuropsicològics: gnosis

• Tradicionalment s’han utilitzat les proves de figures
sobreposades per avaluar la gnosis visual, com el
Poppelreuter o el 15-Object Test (Alegret y cols. 2014),
o les incloses al Test Barcelona.
• També es disposa de la Visual Object and Space
Perception Battery (VOSP, de Warrington i James,
1991), que consta de 8 subproves per valorar diferents
aspectes de la percepció visual.

15-object test

26
 16/11/2020

Avaluació conductual/emocional
• Escala de Yesavage
• Per avaluar la depressió, tot i que no és específica per persones amb demència ha
demostrat tenir una alta sensibilitat per al diagnòstic.
• 15 ítems de resposta si/no, amb punt de tall

• Cornell Scale for Depression in Dementia (CSDD)

• Escala heteroaplicada de 19 ítems.
• Valora estat d’ànim, trastorns de conducta, alteració del son i la gana i ideació suïcida.
• Escala de Ansiedad y Depresión de Goldberg (GADS)
• Escala heteroaplicada de cribatge de depressió i ansietat.
• Escala de Depresión Geriátrica (GDS)
• Construida específicament per avaluar l’estat d’ànim de la gent gran.
• 30 ítems de resposta si/no.

27
 16/11/2020

Avaluació conductual/emocional
• Inventari Neuropsiquiátric
(Cummings, 1997)
• Entrevista semiestructurada amb
el cuidador/familiar.
• Permet avaluar diferent
alteracions conductuals: deliris,
al·lucinacions,
agitació/agressivitat, depressió,
ansietat, apatia, eufòria,
desinhibició, irritabilitat, activitat
motora inapropiada, alteracions
de la son i la gana.

Avaluació funcional, què és?

• Quan parlem de funcionalitat o autonomia de la persona ens referim a la
capacitat per adaptar-se als problemes de la vida diària, el seu desenvolupament
en les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD), les instrumentals (AIVD) i les
avançades (AAVD).
• Les escales de funcionalitat permeten fer una valoració quantitativa i qualitativa
de com la persona s’adapta a les demandes de l’entorn.

28
 16/11/2020

Avaluació funcional (1)

• Índex de Barthel (1965)
• Avalua les ABVD, a través de 10 ítems que es puntuen de 0 a 100 (màxima
independència).
• Valora aspectes com la higiene personal, vestir-se, deambulació, control d’esfínters,
capacitat per pujar escales, etc.
• Índex de Katz (1963)
• Avalua les ABVD amb 6 ítems, que es puntuen de forma jeràrquica segons 3 possibles
respostes per cada ítem.
• Valora aspectes com la higiene personal, la mobilitat, alimentació o ús del bany.

• Índex de Lawton y Body (1969)

• Avalua les AIVD amb 8 ítems, que es puntuen de 0 a 8 (màxima independència).
• Valora aspectes com anar a comprar o fer el dinar, utilitzar el telèfon o el transport
públic i la gestió de la pròpia economia.

Avaluació funcional (2)

• Qüestionari d’Activitat Funcional (FAQ, de Pfeffer, 1982)
• Avalua les AIVD amb 11 ítems, i cadascun es puntua de 0 a 3, segons el grau de
dependència.
• Valora aspectes com la gestió de la medicació, capacitat per anar a comprar o cuinar,
orientació al carrer, etc.

• Deterioro de las Actividades Cuotidianas en pacientes con Demencia (IDDD, de

Teunisse y cols. 1911)
• S’administra al cuidador i permet avaluar tant les ABVD com les AIVD i les AAVD.

29
 16/11/2020

Avaluació funcional, de qualitat de vida (1)

• La valoració funcional de la salut també inclou la qualitat de vida o percepció de
salut.
• Tenint en compte que la demència és una malaltia crònica i que cursa amb
dependència, la qualitat de vida és de gran rellevància.

Avaluació funcional, de qualitat de vida (2)

• Notthingham Health Profile (de Hunt, 1989), amb la validació espanyola (Alonso,
1990).
• Valora el grau de patiment emocional, psicològic i social associat a malalties mèdiques.
Es va dissenyar per a persones amb malalties cròniques i gent gran.
• Autoadministrat, amb respostes sí/no.

• EuroQoL-5D (1990).
• Permet valorar la salut i la qualitat de vida en 5 dimensions (mobilitat, cura personal,
activitats quotidianes, dolor/malestar, ansietat/depressió).
• Disposa també d’una escala visual analògica per puntuar l’estat de salut de 0 a 100.

• COOP-WONCA (1988), amb la validació espanyola (Lizán, 1997).

• Permet valorar l’estat funcional, el benestar físic, emocional i social dels pacients a
atenció primària.

30
 16/11/2020

Avaluació funcional, de qualitat de vida (3)

• Cuestionario de Salud SF-36 sobre el Estado de Salud (de Ware i Shebourne,
1992), amb l’adaptació espanyola (Alonso, 1998).
• Valora l’estat funcional i benestar emocional mitjançant la percepció del subjecte de la
seva salut física, la funció social, si hi ha limitacions als seus rols habituals pels problemes
físics o emocionals, la percepció de vitalitat i la percepció de canvis de salut.
• Autoadministrat i es puntua de 0 a 100 (millor estat de salut possible).

• Escala QoL-AD (Logsdon, 2002) amb la validació espanyola (Gómez-Gallego,

2012).
• Escala autoaplicada de 13 ítems amb 4 opcions de resposta tipus Likert per avaluar
l’autopercepció de salut físic, ànim, capacitat funcional, relacions personals i d’oci,
situació financera i vida en conjunt.
• DEMQOL (2007), amb la validació espanyola (Lucas-Carrasco, 2010).
• Valora activitats diàries, funcionament cognitiu i l’autoconcepte.
• Autoadministrada de 28 ítems amb 4 opcions de resposta tipus Likert.

EVA del Euro-QoL-5D

COOP_WONCA FAQ

31
 16/11/2020

Avaluació neurològica (1)

• Tot i que no sigui competència del neuropsicòlegs, és important conèixer quines
són les proves complementàries que els neuròlegs utilitzen per confirmar o no un
diagnòstic de demència.
• Els biomarcadors han aparegut recentment a la pràctica clínica habitual per
ajudar al diagnòstic, especialment de la MA. Tant els biomarcadors en LCR com els
de neuroimatge funcional i estructural han demostrat una probabilitat de certesa
de quasi el 80%.

Avaluació neurològica
(2)
• Els més consistents i fiables són els valors
de la proteïna b-amiloide i tau.
• Els biomarcadors genètics més relacionats
amb la MA són els gens de la proteïna
precursora del b-amiloide (βAPP) cerebral,
la presenilina 1 (PSEN-1) y la presenilina 2
(PSEN-2), relacionats sobretot amb la MA
d’inici precoç o formes familiars. El gen que
més s’ha associat a la MA tardana segueix
sent el ApoE Ɛ4.

32
 16/11/2020

Avaluació neurològica
(3)

Bibliografia
• Deus-Yela J, Devi Bastida J, Sáinz Pelayo MdP. (2018). Neuropsicología de la Enfermedad de Alzheimer. Madrid: Síntesis.
• Junqué C. y Barroso J. (2009). Manual de Neuropsicología. Madrid: Síntesis.
• Lezak MD, Howieson DB, Bigler ED & Tranel D. (2012). Neuropsychological Assessment 5th edition. Oxford: Oxford University.
• León-Salas, B., & Martínez-Martín, P. (2010). Revisión de instrumentos de calidad de vida utilizados en personas con demencia: I.
Instrumentos genéricos. Psicogeriatría, 2(1), 15-24.
• León-Salas, B., & Martínez-Martín, P. (2010). Revisión de instrumentos de calidad de vida utilizados en personas con demencia: II.
Instrumentos específicos. Psicogeriatría, 2(2), 69-81.
• López-Álvarez y Agüera-Ortiz (2015). Nuevos criterios diagnósticos de la demencia y la enfermedad de Alzheimer: una visión
desde la psicogeriatría. Psicogeriatría. 5 (1): 3-14
• Olazarán J., Hoyos-Alonso MC., del Ser T., Garrido Barral A., Conde-Sala JL., Bermejo-Pareja F., López-Pousa S., Pérez-Martínez
D., Villarejo-Galende A., Cacho J., Navarro E., Oliveros-Cid A., Peña-Casanova J. y Carnero-Pardo C. (2016). Aplicación práctica de
los test cognitivos breves. Neurología. 31(3): 183-194.
• Peña-Casanova J, Gramunt N y Gich J. (2004). Test neuropsicológicos. Barcelona: Masson.
• Tirapu Ustárroz, J, Ríos Lago. M., y Maestú, Unturbe F. (2011). Manual de Neuropsicología, 2ª edición. Barcelona: Viguera.
• Tsoi KK, Chan JY, Hirai HW, Wong SY, Kwok TC. (2015). Cognitive Tests to Detect Dementia: A Systematic Review and Meta-
analysis. JAMA Intern Med. 175(9):1450-1458.
• Villarejo A. y Puertas-Martin. (2011). Utilidad de los test breves en el cribado de demencia breves. Neurología. 26(7):425—433

33