12/11/2020

TEMA 8:
INTRODUCCIÓ A LA NEUROPSICOLOGIA
Anna Carnes Vendrell
Curs 2020-2021

Índex
• Què és la neuropsicologia?
• Breu repàs històric
• Els dominis cognitius
• Atenció
• Velocitat de processament de la informació
• Memòria
• Llenguatge
• Funcions executives
• Praxis
• Gnosis

1
 12/11/2020

Què és la neuropsicologia?
• La neuropsicologia és la ciència que estudia les bases biològiques de la
conducta. (Junqué, 1997, 2009).
• La Neuropsicologia Humana utilitza el mètode científic hipotètic-
deductiu, quan planteja hipòtesis a partir de models de funcionalment
cerebral en relació a la conducta del subjecte.
• La neuropsicologia clínica és una ciència aplicada a l’anàlisi de la disfunció
cerebral expressada a través de la conducta (Lezak, 1995).

Breu repàs històric

• El primer a utilitzar el concepte de neuropsicologia a principis del segle
XX al Canadà va ser William Osler.
• Al 1949 en un llibre del canadenc Donald H. Hebb es parla de la
neuropsicologia i la relació amb l’organització de la conducta.
• Els primers estudis estaven basats en la conducta animal i la seva
capacitat d’aprenentatge (rates i monos).
• Al 1905 Alfred Binet va crear el primer instrument per mesurar la
intel·ligència.
• El rus Alexander R. Luria va ser el impulsor del mètode quantitatiu en
neuropsicologia.

2
 12/11/2020

Estructures cerebrals
Lòbul parietal
Lòbul frontal

Lòbul occipital

Cerebel
Lòbul temporal

Atenció (1)
• No és un procés unitari.
• Luria va definir l’atenció com un procés selectiu de la informació necessària, la
consolidació dels programes d’acció elegibles, i el manteniment d’un control
permanent sobre ells.
• Sistema complex de subprocessos específics, a través dels quals dirigim
l’orientació, el processament de la informació, la presa de decisions i la conducta.

3
 12/11/2020

Substrat neuroanatòmic de l’atenció (1)

• Còrtex frontal dorsolateral: permet el manteniment actiu de la informació i la
inhibició del processament en curs.
• Còrtex cingulat anterior: està implicat en el control de l’atenció selectiva, i també
s’ha suggerit el seu paper en l’atenció dividida (més relacionat amb processos de
supervisió).
• Àrea motora suplementària: implicada en l’execució de tasques de tipus
atencional.
• Còrtex parietal: aporta un mapa intern del món exterior, necessari per a dirigir
correctament l’atenció a l’entorn (processos de canvi atencional i reorientació).
• Estructures subcorticals: implicació dels ganglis basals (caudat) en tasques de
canvi atencional, o del tàlem o el component reticular (nivell necessari d’activació).

4
 12/11/2020

Substrat neuroanatòmic de l’atenció (2)

• Mesulam destaca un
component perceptiu (parietal
posterior), un component motor
(dorsolateral premotor i
prefrontal) i un component
límbic (temporal).

Velocitat de processament de la
informació (VPI)
• Reflexa la quantitat d’informació que pot ser processada per una unitat de temps,
o inclús, la velocitat a la que es poden fer una sèrie d’operacions cognitives.
• També es pot considerar com el temps que transcorre des de l’aparició d’un
estímul fins a l’execució d ‘una resposta.
• Es podria definir com el ritme al que, a igualtat de condicions ambientals, un
subjecte és capaç de realitzar una tasca més ràpid que un altre, mantenint les
mateixes operacions cognitives.

5
 12/11/2020

Substrat neuroanatòmic de la VPI

• La VPI s’ha relacionat més amb la substància blanca, amb certes característiques
com el diàmetre de les vies nervioses, la integritat de les baines de mielina, el grau
de mielinització, el número de canals iònics i l’eficiència de les sinapsis.
• Els canvis en la disminució de substància blanca que expliquen alteracions en la VPI
alguns autors senyalen que pugui ser generalitzada i d’altre ho atribueixen a les regions
més anteriors del cervell.

• Tot i que la substància blanca és determinant per la VPI, la substància gris també
tindria el seu paper. Alguns mecanismes es relacionen amb les regions del cervell
encarregades de les primeres fases del processament de la informació (parieto-
occipitals en la discriminació perceptiva o determinats processos atencionals), o
pel que fa al moment de la planificació i execució de la resposta (àrea motora
suplementària)

Memòria (1)
• La memòria com un domini que integra, almenys, sis conceptes diferenciats:
• Com la capacitat de codificar, emmagatzemar i recuperar informació.
• Com a hipotètic magatzem on es registre la informació.
• La informació d’aquest magatzem.
• Com alguna propietat d’aquesta informació.
• Com el procés de recuperació d’aquesta informació.
• Com a experiència individual que sorgeix al recordar alguna cosa.

• Descobriment de la memòria amb el pacient H.M. (extirpació dels lòbuls

temporals per frenar les crisis epilèptiques).
• Amnèsia retrògrada.

6
 12/11/2020

Memòria (2)

Memòria (3)
• La memòria operativa o de treball,
com un sistema que no només
permet mantenir la informació sino
que possibilita la seva manipulació,
de tal manera que intervenen
processos superiors com el
llenguatge, raonament, etc.

7
 12/11/2020

Substrat neuroanatòmic de la memòria

Llenguatge (1)
• El llenguatge com a mitjà de comunicació, tant a nivell receptiu com expressiu. Es
pot dividir en diferents subcomponents:
• Fluïdesa verbal
• Comprensió
• Repetició
• Denominació
• Lectura
• Escriptura

• La afàsia com una alteració de la capacitat per utilitzar el llenguatge, una pèrdua
adquirida en el llenguatge com a resultat d’algun dany cerebral.

8
 12/11/2020

Llenguatge (2)

Substrat neuroanatòmic del llenguatge

9
 12/11/2020

Funcions executives
• Conjunt de funcions “superiors” o metacognitives i d’autoregulació de la conducta.
Inclouen processos com la memòria de treball, l’orientació i adequació dels
recursos atencionals, la inhibició de respostes automàtiques o estímuls
irrellevants, la monitorització de la conducta, la capacitat de planificar, la presa de
decisions, la flexibilitat cognitiva, etc.
• Són les funcions cognitives més complexes i evolucionades de l’ésser humà.
• El seu total desenvolupament no s’assoleix fins passada l'adolescència.
• Inclouen la interacció d’alteracions emocionals, conductuals i cognitives.
• Luria va ser el primer en conceptualitzar-les, i qui va encunyar el terme “funcions
executives” va ser M.Lezak.

Substrat neuroanatòmic
de les FFEE

10
 12/11/2020

Praxis (1)
• Els processos pràxics es poden descompondre en 2, tot i que treballen de forma
independent estan relacionats:
• Component cognitiu: aspectes interns i no observables, com la intenció d’actuar, la
planificació de diferents etapes en les que es compon un acte motor, o l’odre en què
s’han de dur a terme, etc.
• Component motor: implementació de l’acte motor.

• En neuropsicologia ens centrem sobretot en el component cognitiu, que

s’encarrega de l’organització motora que permet aconseguir un objectiu, planificar
i executar una acció, poder realitzar gestos i mímica.

Praxis (2)

11
 12/11/2020

Substrat neuroanatòmic de les praxis

• La funció pràxica es troba distribuïda en diferent àrees cerebrals que han de
treballar conjuntament per aconseguir el moviment, i cadascuna controla un
procés específic.
• Lesions en circuits parietofrontal produeix errors en l’orientació a l’hora de
realitzar accions amb objectes relacionats amb l’orientació o configuració dels
membres.
• Lesions en àrees frontals s’han vist associades a dificultats en la seqüenciació de
moviments.
• Paper de l’hemisferi esquerre, per la dominància manual dreta en la majoria de la
població. Dificultats sempre a l’hemicòs contra lateral a la lesió cerebral.

Gnosis
• Fa referència a la capacitat d’interpretar i comprendre la informació a través dels
sentits.
• Agnòsia (alteració de les gnòsies):
• Visual: objectes, cares, cromàtica, cinètica, topogràfica.
• Tàctil: astereognòsia (dificultat en reconèixer objectes en les mans amb els ulls tancats),
agnòsia digital (dits), amorfognòsia (formes i tamanys).
• Somàtiques: anosognòsia, desorientació dreta-esquerra, autotopoagnòsia (propi cos).
• Auditives: alteració en la percepció de sons, amúsia (alteració en reconèixer melodies).
• Gustatives: agèusia (pèrdua o incapacitat pel gust).
• Olfactives: anòsmia (pèrdua o incapacitat per l’olfacte).
• Alguns signes d’agnòsia: quan no valoren la profunditat, el tamany d’un objecte,
dificultat en copiar, escriure, en col·locar els nº d’una suma, en distingir vocals (p/q;
d/b) o distingir números (1/9).
• El substrat neuroanatòmic dependrà de cada sistema sensorial.

12
 12/11/2020

Bibliografia
• Junqué C. i Barroso J. (2009). Manual de neuropsicología. Editorial: Síntesis.
• Lezak Muriel (2012). Neuropsychological Assessment. 5th edition. Hardcover.
• J. Tirapu-Ustárroz, A. García Molina, M. Rios Lago y A. Ardila Ardila (2012).
Neuropsicología de la corteza prefrontal y las funciones ejecutivas. Barcelona:
Viguera
• J. Tirapu Ustárroz, M. Ríos Lago y F. Maestú Unturbe. (2011). Manual de
Neuropsicología 2ª edición. Barcelona: Viguera.

13