Tema 1 — Marc Teòric

DESENVOLUPAMENT El context, el seu entorn és el que fa que una persona sigui més
——————————————————- adaptativa o menys.
El desenvolupament és el conjunt de processos i canvis de la
persona que li permeten assolir una conducta més adaptativa.
+ El desenvolupament és multicausal, fruit de la interacció de
factors personals i ambientals.
TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT
————————————————————————————
Entenem per trastorn del desenvolupament aquella alteració,
disfunció o dificultat en qualsevol de les àrees que possibiliten a
Àrees que possibiliten l’adaptació a l’entorn: les persones l’adaptació a l’entorn (àrees cognitiva, motriu, sensorial
- cognitiva - sensorial i conductual),que comporta la necessitat d’elements de suport i
- motriu - conductual recursos en els contextos que es desenvolupa.
+ Si parlem de trastorns del desenvolupament és perque aquestes o S’originen en la infantesa o adolescència
dificultats es produeixen durant el creixement, a l’infancia o
l’adolescència. o Es produeixen dificultats diverses en el es capacitats,
habilitats, coneixements, etc.
o Les dificultats són de caràcter crònic.
o La intervenció psicoeducativa requerirà de recursos i
TIPOLOGIA DELS TRASTORNS DEL DESENVOLUPAMENT suports de caràcter extraordinari (nee).
o En l’aspecte social necessitaran suports o xarxes d’ajuda..
o Discapacitat intel·lectual
o Trastorns de l’espectre autista
o Discapacitat auditiva
o Discapacitat visual Els trastorns específics, tenen suports específics per a cada
o Discapacitat motriu trastorn.
o Trastorns específics de l’aprenentatge (llengua oral i
escrita, càlcul i matemàtica).
o Trastorns per dèficit d’atenció, hiperactivitat i
comportament DEFICIÈNCIA, DISCAPACITAT I MINUSVALIDESA (OMS, 1980)*
Deficiència:
La deficiència és qualsevol pèrdua o anormalitat d’una estructura o
TERMINOLOGIES DESFASADES funció psicològica, fisiològica o anatòmica. Representa, per tant, les
La OMS marca la Norma, la del 1980 és la que ha tingut més pes. pertorbacions a nivell de l’òrgan.
Hi ha 3 conceptes principals ( deficiencia discapacitat i Discapacitat:
minusvalidesa) La discapcitat és tota restricció o absència (a causa d’una
La deficiència és orgànica, l’òrgan no funciona bé. deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o
Ex. Causa orgànica el globus ocular, no funciona bé. dintre del marge que es considera normal per a l’ésser humà.
Representa, per tant, les pertorbacions a nivell funcional de la
A conseqüència del dèficit apareix la discapacitat. La deficiència persona.
dona lloc a la discapacitat. Minusvalidesa
Ex. Causa acció: percepció de la profunditat. La minusvalidesa és una situació desavantatjada per a un individu
determinat, conseqüència d’una deficiència o una discapacitat, que
La minusvalia és la tercera esfera. limita o impedeix el desenvolupament d’un rol que es normal en el
És la conseqüència en la participació d’aquella persona en la societat. seu cas (en funció de l’edat, sexe i factors socials i culturals)
Ex. No puc accedir a X feines perque necessiten que jo hi vegi. Representa, per tant, la socialització d’una deficiència o discapacitat,
i com a tal reflecteix les conseqüències (culturals, socials,
ÒRGAN - ACTIVITAT - SOCIETAT econòmiques i ambientals) que per a l’individu es deriven de la
deficiència i de la discapacitat.
CLASSIFICACIÓ INTERNACIONAL DEL FUNCIONAMENT, DE LA
DISSCAPACITAT I DE LA SALUT (CIDDM-2; OMS 2001)
Funció i Activitats Participació Factors
estructura context
Aspectes + Integritat Activitats Participació Facilitadors
(Funcionament) funcional i
estructural
Aspectes - Deficiències Limitacions Restriccions Barreres /
(Discapacitat) en les en la obstacles
activitats participació
El terme de diversitat funcional va ser creat pel FORO DE
VIDA INDEPENDIENTE - persones amb discapacitat motriu
adquirida
o No hi ha cap organisme internacional on s’utilitzi el
terme “diversitat funcional” a nivell anglosaxó no es
parla de “functional diversity”.
Penseu que s’ha de canviar el terme de discapacitat?
Si! Perque la validesa afecta al mon global de la persona.
Ex. Tots tenim discapacitat: (yo) discapacitat musical, però
esta reconeguda com a una discapacitat ? No, perque no
generen prou interferències per fer que necessiti uns suports
específics que la gran majoria de discapacitats necessiten.
Hi ha un munt de col·lectius que reivindiquen la seva
discapacitat. Soc dismi, i ho reivindica, que jo tingui una
discapacitat no dona peu a que se li faci veure a la resta. No
soc una persona amb autisme, soc autista. L’autisme forma
L’autisme forma part de la seva esencia. Ex. No soc una persona cega, soc ceg.
IMP! Nosaltres sempre hem de dir una persona amb —— si més no quan t’ho digui la persona, respectant sempre la seva opinió.
ERRORS DE BASE 1980
Crítica: MINUSVALIA: Fa qu d’una persona no sigui vàlida.
1. No parla de l’entorn. Defineix la minusvalia segons la persona
i sense tenir en compte el seu entorn, quan l’entorn en realitat
és la clau i la part més important.
2. Nomès es centra en els aspectes negatius de la persona.
Descriure el que algú no pot fer, és la part més fàcil. La part
complicada es trobar les necessitats de la persona i donar
suports i solucions a les sebes necessitats.
2001 - Afegeix els aspectes positius de les persones i els
factors de context.
Es parla de FUNCIO i ESTRUCTURA
A més de les deficiències, tenen moltes altres coses positives.
Però tot depèn del context, si aquest facilita o no superar les
barreres i/o obstacles.
DIVERSITAT FUNCIONAL
Terme alternatiu a Discapacitat que s’ha començat a utilitzar a
Espanya per iniciativa de les persones afectades, amb la intenció
d’eliminar les connotacions negatives associades al terme original.
Se’n deriven: diversitat funcional física, diversitat visual, diversitat
funcional intel·lectual, diversitat funcional auditiva ….
(FORO DE VIDA INDEPENDIENTE)

NO HI HA CAP CONDICIÓ QUE SIGUI MÉS DESITJABLE QUE UNA ALTRA? Estem d’acord?
Ex. Us podeu jugar a cara o creu una característica de la vostra descendència, però et deixen triar entre que sigui Ros o moreno o que
camini o no ho faci. Que us jugarieu? Ros o moreno.
Ex.2 Fet real: 2 persones que s’identifiquen amb la seva discapacitat, volen tenir un fill, i necessiten tècniques de reproducció assistida.
Durant el procès sol·liciten que mínim un embrió sigui sord o més, ja que consideren que així tenen més coses en comú i s’entendran
millor.
Realitat: No pots seleccionar aquesta característica una altra si. Com s’arriba a aquesta decisió ? Perque un comité d’ètica diu
que no, perquè està seleccionant una característica o condicoó que es un desavantatge per a la nostra societat.

CONCLUSIÓ: si aquesta condició és un desavantatge no podem dir que totes les condicions són iguals. La discapacitat no s’entén com un
insult, no s’utilitza com a tal. Si tots estem d’acord en que totes les condicions no son iguals, estem sent paternalistes, a un nen sense roba
li diem que porta i la més bonica.

Les persones que tenen una discapacitat i volen rebre ajuts, necessiten que l’administració els reconegui que aquella persona té X
discapacitat, i es transforma en un %, més del 33 % suposa rebre uns ajuts. Perquè? Perque en una societat més o menys avançada
intentem que l’administració identifiqui les persones que necessiten més ajudes, o parteixen de desavantatges, d’aquesta manera intentem
identificar qui necessita més suports.

Si tots som persones amb diversitat funcional = tenim maneres diferents de ser, perquè alguns tenen un 33% reconegut i jo no?
ARGUMENTAR!!!
DIVERSITAT FUNCIONAL: concepte amb èxit en molts àmbits, ja que canviar el nom és gratis i donar els suports que necessiten les
persones és molt car,.
A nivell anglosaxó, les persones amb diversitat funcional, viuen millor que molts espanyols, i el que els fa més dignes no es reconèixer-los
com a tal, sino cobrir les necessitats que tenen.
La solució no és canviar la paraula cada 2X3, la veritable revolució està en utilitzar el terme discapacitat amb naturalitat, i entendre que
tenir-la és una manera diferent de fer, i tenir unes necessitats especials.

En realitat la discapacitat té una definció objectiva, la capacitat de (realitzar qualsevol tasca) que està per sota de la mitja. EX. Identificar
les notes musicals, Això no es negatiu, una persona amb cadira de rodes no te la capacitat per caminar. En canvi si tu dius “es
discapacitat” si és negatiu, ja que estàs condicionant a algú per la seva capacita de fer alguna cosa. .

CREURE EN LA DIVERSITAT NO VOL DIR DISSIMULAR SINO, PODER PARLAR DE DISCAPACITAT, PERQUE FORMA PART DE LA DIVERSITAT

Una persona amb hepatitis parla d’ella dient que té hepatitis no diversitat hepàtica, ja qu eno funciona ni millor ni pitjor, senzillament
funciona diferent. No hi ha discapacitat perquè tots som diferents. S’ha de canviar la connotació de la societat per tal que no hi hagi una
mirada paternalista.

FACTORS D’HETEROGENEÏTAT Fa referència a que una mateixa discapacitat o deficiència o

Existeixen aspectes comuns i aspectes diferents en el limitació (segons la definició de la OMS 80) pot tenir diferents
desenvolupament de les persones afectades per un mateix trastorn característiques i suport en base a diversos factors.
en base a: En funció del moment d’aparició: ex. Sordesa, no és el mateix la
o Moment d’aparició sordesa prelocutiva a la postlocutiva.
o Estable o progressiu En funció de si es estable o progressiu, progressiva és sinònim de
o Grau d’afectació degenerativa, es recomana utilitzar progressiva.
o Discapacitats associades En funció de les discapacitats associades no te res a veure una
o Diferents oportunitats (mèdiques, socio-familiar, persona sorda amb una persona sorda i cega, no es suma sinò que
educatives) de vegades es multiplica.
En funció de les diferents oportunitats; l’entorn, una persona amb
paràlisi cerebral BCN no és igual que si està a l’Àfrica.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONCEPTE DISCAPACITAT

Giné (2003) considera 3 etapes principals
1. Benèfica - assistencial
2. Rehabilitadores- terapèutica
3. Educativa.
Les pràctiques són tributàries del model explicatiu adoptat.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONCEPTE DISCAPACITAT

(abans del 1800)
Poca informació, manca de drets, pràctiques eugenèsiques,
infanticida i homicidis.

Éssers infrahumanes Mort

Mancats d’ànima Humiliació

Càstigs divins o malediccions Ocultació

Motiu de burla i vergonya Abandonament
EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONCEPTE DISCAPACITAT
Orígen dels serveis (aprox del 1800 - 1880)
o Moviments a favor de grups marginats (mitjans segle xix)
o Consciència de responsabilitat de la societat sobre aquest
grup
o Experiències puntuals (Itard, 1800; Seguin, 1840 Howe,
1848).
o Resultats limitats

• Certa confiança en la potencialitat de les persones amb

discapacitat.
• Interés formatiu
• Atenció diferenciada
• Responsabilitat social davant les persones amb
discapacitat

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONCEPTE DISCAPACITAT

Benèfica - assistencial (aprox del 1880 - 1950)
o Obsessió per protegir-los (finals segle XIX)
o Sentiments de caritat i pietat
o Societat perillosa per als discapacitats
o De l’optimisme antropológic i el progressisme a la
protecció i caritat

• Confinament en asils i albergs (de l’escola a l’Asil)

• Resposta assistencial
• Grans institucions amb concentració de serveis (aïllament
i segregació social)
• Repercussió en l’organització i ubicació dels serveis a llarg
termini.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONCEPTE DISCAPACITAT

Alarma eugenèsica l (aprox del 1912 - 1920 en zones aïllades )
o Estudi sobre descendència dels dèbils mentals (Goddard,
1912)
o Els dèbils mentals entendrem persones tapades
o Els discapacitats son perillosos per a la societat
o Harry Haiselden (“The Black Stork”)

• Aura Àsia a nounats

• Estserilització
• Aïllament i control
 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONCEPTE DISCAPACITAT
Regabilitadora - terapèutica (aprox del 1950 - 1960)
o Objectius rehabilitadores
o Experimentació en noves teràpies
o Professionals provinents de camp de la medicina
o Dret a l’educació “terapèutica”

• Ús del model clínic (diagnòstic centrat en el dèficit,

causes “dins” del subjecte)
• Especialització (centres diferents per a cada
discapacitat, centres ordinaris VS especials, fragmentació
de l’atenció).
• Proliferació de centres d’educació especial amb
predomina la de model mèdic (és el metge qui determina
el que pot i no pot fer la persona)
• Diagòstic i tractament descontextualitzat.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONCEPTE DISCAPACITAT

Educativa (aprox 1960 - actualitat)
o Reconeixement social i legal dels drets dels discapacitats,
equiparació amb la resta de la població
o Dret a l’eduació
o Principi de normalització.

• Educació basada en suports i no en el dèficit.

• Polítiques d’integració social
• El centr de referència és l’escola.
• Escola inclusiva (èmfasi en el context)

CRIP CAMP
Anys 70
Moviments pels drets civils de les persones amb discapacitat.

ENFOCAMENT REHABILITADOR
Procediments de tractament de durada limitada i centrats molt
directament en el subjecte, amb la finalitat que aquest aconsegueixi
un nivell físic, mental i socio-funcional semblant al dels altrs, és a
dir, que recuperi les funcions que no ha adquirit o que ha perdut.

Sense excloure la rehabilitació quan és possible, els procediments

d’habilitació consisteixen a establir els mitjans per a compensar la
funció que la persona té limitada, amb l’objectiu de que pugui fer
tantes activitats com les altres persones encara que sigui d’una
manera diferent. La intervenció va dirigida no només a la persona
sinó també a l’entorn.
HABILITACIÓ I REHABILITACIÓ
REHABILITACIÓ

- Reduccions
- Fisioteràpia
- Teràpia ocupacional
- Logopèdia
- Tractaments mèdics…
Funcional; ha de ser un avantatge
Normalització; la forma i la funció, el que més igual et fa als altres,
és allò que prioritza que tu puguis fer el mateix que els altrs, encara
que d’una manera diferent amb el mateix grau d’autonomia.
Adequació a l’edat, en quin punt ens ajusten més a l’edat sobretot
o amb la discapacitat intel·lectual.

CRITERIS D’HABILITACIÓ
o Funcionalitat
o Normalització
o Adequació a l’edat.

Igualtat VS. EQUITAT. El que s0ha de donar al alumnat es equitat en els suports que
incrementa la igualtat en oportunitats.
No igualtat de suports, si igualtat d’oportunitats.
AJUDES PUA; ajudes que dona la Generalitat amb persones amb
discapacitat.
Igualtats injustes, quan els nenes son menors d’edat no tenen renta
independentment de si els pares són milionaris o estàn a l’atur, però
tenen dret a la mateixa subvenció o ajuda.
L’equitat en els suports incrementa la igualtat d’oportunitats
.

Igualtat VS. EQUITAT.

INTEGRACIÓ - NORMALLITZACIÓ -QUALITAT DE El que s0ha de donar al alumnat es equitat
VIDA Inclusió seria la normalització i qualitat de vida seria el segÜent
pas.
Una inclusió autèntica no es mesurar-la els paràmetres de la inclusió
sino qualsevol altre que es valora a la societat.

Les persones amb discapacitat es desenvolupen en diversos

contextos:
 o ESCOLAR
Modalitats d’escolarització:

En principi hi ha 3 modalitats principals d’escolarització (ordinaria, especial i compartida (a escoles especials i

ordinàries)) - compartida : 4 dies en una i 1 dia a l’altre per ex. Hi ha moltes conveinacions possibles: la filosofia en
principi és: el decret diu que d’entrada tots els infants han

• Centres ordinaris
- sense suports intensius: Majoria d’escoles, abans es deien USEE pero era una forma de segregar un grup actualment
son SIEI.
Ni les USEE ni les SIEI no estaben creades per fer espais a part, no com una classe a part.
- Amb suports intensius a l’escola inclusiva (SIEI, abans USEE).

- amb agrupament preferent, com els suports intensius a l’audició i el llenguatge (SIAL) és el que abans es deien
escoles d’agrupament de sords. Centres ordinaris en que tenen algun professional per donar respostes a dificultats
d’alumnes en dificultat de l’aprenentatge de sons i llenguatge ex tel(transtorn del dèficit del llenguatge.

Qui proposa la modalitat d’escolarització es l’EAP, és qui es fa el primer plantejament. Finalment la decisió la prenen
les families. Hi ha EAPS a catalunya que són més inclusius que d’altres ja que l’equip es humà i tenen tarenàs diferents
La majoria de les families d’entrada tendeixen a preferir la modalitat ordinaria.
• Escolarització compartida
• Centres d’educació especial

PROFESSIONALS DE SUPORT:
• Auxiliars d’educació especial o Vetlladores
Per ser vetlladora no es demana cap formació, les funcions són; estan pensades per alumnes amb discapacitat motriu,
i en principi les funcions eren purament manipulativa (ajudar a l’Infant a aquelles coses que L’alumna per si mateix
no pot fer) i per tant mai serà responsable de l’aprenentatge de l’Infant.
• Mestres d’educació especial i/o d’audició i llenguatge (MALLS)
• Psico pedagogues; al centre concertat hi ha a l’escola, en canvi al públic, si nomès es de primaria aquesta
figura es troba a l’EAP, a no ser que tingui ESO.
• Logopedes CREDA, en una escola especial hi ha logopeda
• Fisioterapeutes, en principi venen de l’EAP, si es una escola especial ja en tenen.
CEEPSIR: escoles especials reconegudes amb habilitats i coneixements d’aqulla discapacitat, consituides com a CEEPSIR i van a a escoles
ordinàries a donar suport específic a l’alumnat amb discapacitat.
Quan una mestra es pregunta si l’alumne hauria d’estar en un centre ordinari o especial, la pregunta que s’hauria de
fer és, on podrà aprendre més el nen? Què aprendrà l’alumne l’any que bé a l’especial que no aprendrà a l’ordinària?
Encara que la ràtio sigui menor, encara que tinguin més recursos. porque encara que la ràtio sigui menor, de vegades
és millor atendre a un alumne amb dificultats en un aula amb 20 alumnes de desnvolupament típic, que no pot ser
un alumne amb grans necessitats en un aula amb. 5 alumnes que tenen grans necessitats i comportaments poc
exemplar. A més a més el camí de l’ordinaria a l’especial és més sencill i es pot realitzar sempre, en canvi de l’especial
a l’ordinaria és més dificil i complex.

Infantilitzar a les persones amb discapacitat; no surt de si mateix fer-li un peto a algú; sinò que l’educació rebuda, els
em modelat, em modelat totes les conductes socials d’ells. Si volem que tinguin conductes socials ajustades, les
habilitats socials que els ensenyem, haurien ser futures, no tan permetre conductes de 4 anys encara que els tingui,
per què quan hagi de des aprendre les conductes dels 4 anys quan ja en té 6 serà més complex perque haurà
d’aprendre les noves i desaprendre les antigues.
SERVEIS DE SUPORT:
• Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP)
• Equips específics: CREDA, CREDV, UTAC, CRETDIC (Centre de Recursos Educatius per a Alumnes amb
Transtorns del Desenvolupament i la Conducta)
La UTAC depen de la UB, no del departament de la gene.
• Centra d’educació especial proveÏdors de servei i recursos (CEEPSIR)
• Equips relacionats fora de la xarxa d’ensenyament CSMIJ (Centre de salut mental infantil i juvenil)
• Gabinets privats (psicòloga)

i
 o FAMILIAR
Les families de les persones amb discapacitat
• Gran diversitat( segons el tipus i el grau de discapacitat, el clima afectiu de la familia, els valors, les actituds,
les creences i les expectatives, la formació i la situació cosí al i econòmica)
• Fort impacte psicològic i emocional, seguit d’un procés d’adaptació i redefinició del funcionalment familiar.
• Canvis en les relacions amb el cònjuge, els germans ( la teva germana tindrà molta més atenció que tú),
entre els pares del fill amb discapacitat, i d’aquests amb els altres fills, amics, feina i altres grups socials.
• Necessitat d’ajut i assessorament mèdic psicològic psicopedagògic i assistencial.
SUPORT A LES FAMILIES: CONTINGUTS
• INFORMACIÓ ALS FAMILIARS;: sobre la problemàtica de la persona (característiques, diagnòstic, pronòstic)
i sobre les mesures i opcions terapèutiques i habilitadores.
• Suport emocional: ajudar els familiars en el procés d’adaptació a la realitat de la persona amb discapacitat,
per afavorir un clima emocional positiu.
• Assessorament i entrenament en els objectius i estratègies habilitadores: er poder donar suport a la persona
amb discapacitat, sense descuidar altres relacions familiars, socials o laborals.
• Respirar i accés als ajuts per a la dependència: proporcionar els recursos necessaris per tal de descarregar
els familiars d’un pes excessiu en la cura de la persona amb discapacitat. ( buscar para que sirve!!)
SUPORT A LES FAMILIES: ESTRATÈGIES
• Participació dels familiars en les activitats d’avaluació i d’intervenció que duen a terme els professionals
• Entrevistes dels familiars amb els professionals
• Grups de familiars guiats per un professional
• Participació dels familiars i dels propis interessats en moviments associatiu s
o LABORAL
o COMUNITARI
Atenció primerenca:
Esta vinculat amb les families perque es la primera atenció que reben CDIAP (centre d’atenció i desenvolupament
precoç/primerenca). En principi van els infants dels 0 als 4 anys, com a molt una vegada a la setmana, excepcionalment
2.. Depenen dels drets socials, i són centres la gran majoria concertats.
Legalment poden allargar fins als 6 anys, però estan tan saturats que fan seguiment fins als 4.