M4.

610 -
Discapacitat i
sobredotació
intel·lectual i TEA

1r REPTE
PAC 1
“LA IMPORTÀNCIA DEL CONTEXT I LES ACTITUDS
PER A UNA SOCIETAT INCLUSIVA”

Professor/a responsable de l’assignatura: Ana Luisa Adam Alcocer

Professor col·laborador: Ramon Duch i Almo

2n Semestre – Curs 2022-2023

 Màster Universitari en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

ÍNDEX

Activitat 1: Resposta educativa, context i actituds pàg. 3

Activitat 1.1 pàg. 3
Activitat 1.2 pàg. 4
Activitat 1.3 pàg. 4

Activitat 2: En primera persona pàg. 6

Activitat 2.1 pàg. 6
Activitat 2.2 pàg. 7
Activitat 3: Accions en el context pàg. 8

REFERÈNCIES BIBILIOGRÀFIQUES pàg. 10

2
 Màster Universitari en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

DESPLEGAMENT

RESPOSTA EDUCATIVA, CONTEXT I ACTITUDS:

1.1: Nieva, ens diu que parlem d’una societat inclusiva, però la inclusió no ha de
quedar-se només en aquest terme, sinó que ha de ser un acte que es noti en el nostre
dia a dia entre els diferents col·lectius.

Creu que per a que hi hagi una inclusió real les persones no hauríem de prejutjar
les persones amb discapacitat. D’altra banda, pensa que molts dels comentaris que
se’ls fa, no són per malícia, sinó per desconeixement. La sobreprotecció limita a les
persones amb discapacitat, ja que mereixen les mateixes oportunitats que qualsevol
altra persona per a gaudir de la vida.
Ens diu que lamentablement creiem que aquesta societat és més inclusiva del que
realment és. Nieva, argumenta que les persones amb discapacitat mereixen igualtat
d'oportunitats per exercir una professió, estudiar o simplement conèixer-se a ells
mateixos. Denuncia la condescendència i infantilització que sovint projecta la societat
sobre les persones amb discapacitat, la qual cosa no ajuda a avançar com a societat.
Reivindica que en les feines destinades a persones amb discapacitat es deixi de
cobrar una misèria, això no és inclusió. Creu que les veritables oportunitats i el tracte
equitatiu són el que ajuda la societat a avançar cap a la inclusió. Sosté que la societat
ha de prendre accions concretes per ser realment inclusiva i adaptar-se a la inclusió de
totes les persones en tots els aspectes de la vida, no només en paraules. Nieva
explica que ha experimentat prejudicis en la seva vida diària, com ser discriminat quan
demana una cervesa en un bar, i el cambrer qüestiona si pot beure alcohol. Afirma que
la societat ha de superar les preconcepcions sobre les persones amb discapacitat i
reconèixer el seu dret a gaudir de coses bàsiques de la vida, com prendre una beguda
alcohòlica, sortir de festa, tenir sexe i divertir-se.
Finalment, Nieva destaca que cada persona amb discapacitat viu aquestes
situacions de manera diferent i que, en el seu cas, la seva tendència a la depressió pot
afectar-lo més que la seva paràlisi cerebral.

3
 Màster Universitari en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

1.2: L'escena en la qual Nieva va a un bar amb amics, demana una cervesa i el
cambrer li pregunta si pot beure alcohol degut a la seva discapacitat, es relaciona amb
el model mèdic. En aquest model, es veu la discapacitat com una condició individual
que requereix d'atenció mèdica o terapèutica per a tractar de "rehabilitar" o "curar" a la
persona. En aquesta escena, el cambrer assumeix que la discapacitat de Nieva
implica que té alguna limitació o contraindicació mèdica per a consumir alcohol, la qual
cosa reflecteix una visió mèdica de la discapacitat. Per tant, aquesta escena
exemplifica la necessitat de superar el model mèdic-assistencial i adoptar un
enfocament més social i de drets humans en relació amb la discapacitat, que tingui en
compte les capacitats i necessitats individuals de cada persona.

L'escena en la qual una dependenta li demana dos petons la podem relacionar amb el
model social. La idea que la discapacitat no ha de ser un obstacle per a tenir
relacions interpersonals i perquè les persones amb discapacitat puguin interactuar
amb altres persones en igualtat de condicions. En l'entrevista, Nieva assenyala que
moltes vegades les persones amb discapacitat són tractades de manera infantilitzada
o paternalista, la qual cosa pot afectar la seva autoestima i limitar les seves
oportunitats de participar en la societat. En aquesta escena, la dependenta assumeix
que la discapacitat de Nieva implica que ha de ser tractat de manera diferent o
especial, no el tracta de manera natural, ja que, imagino, que no demana dos petons a
tots els seus clients. Per tant, aquesta escena exemplifica la importància de promoure
una cultura d'inclusió i respecte cap a la diversitat, en la qual la discapacitat sigui vista
com una característica més de la diversitat humana.

1.3: La segregació és la pràctica de separar i excloure de la resta de la societat les

persones que presenten diferències, com ara discapacitats, sobredotació intel·lectual o
trastorns de l'espectre autista, etc. Això es pot fer mitjançant la segregació física, com
ara la ubicació en edificis o instal·lacions separades, o mitjançant la segregació social,
com ara la discriminació o la marginació (Duch et al., 2013).

Murillo i Duk (2016) defineixen la segregació escolar com la separació dels

estudiants en grups homogenis, ja sigui pel seu origen socioeconòmic, el seu origen
ètnic o racial, o per les seves habilitats acadèmiques. La segregació escolar pot portar
a la formació d'escoles i aules segregades, la qual cosa al seu torn pot perpetuar la
desigualtat i l'exclusió social.

Un exemple de segregació podria ser una escola o institut on els alumnes de

diferents orígens culturals són separats en classes diferents i se'ls imparteixen

4
 Màster Universitari en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

programes educatius diferents. Això limitaria la interacció i la comprensió entre els

estudiants de diferents orígens culturals i podria crear una divisió entre ells.

Segons Font (2021), la integració fa referència a l'adaptació i alineació entre les

persones amb discapacitat i el seu entorn, és a dir, les característiques i la qualitat del
context són les que faciliten l'accés, la participació, el benestar, la qualitat de vida i
l'assoliment de resultats personals valuosos en les persones amb discapacitat.

D'acord amb Fernández (1999), la integració escolar al·ludeix a “aquella educació

que rep l'alumnat amb necessitats especials en centres ordinaris, basant-se en la
creença que tots els nens i les nenes tenen dret a ser educats juntament amb els seus
companys, en un mitjà normalitzat” (p. 66). Per exemple: els alumnes que presenten
alguna necessitat específica són situats en centres i en aules en els quals conviuen
amb alumnes que requereixen atenció educativa ordinària, establint els ajustos i
suports necessaris per a afavorir el màxim desenvolupament.
Finalment, la inclusió implica la participació activa i significativa de les persones
amb diferències en tots els aspectes de la societat, amb ajustaments i adaptacions per
acomodar les seves necessitats. Això pot incloure la modificació de les estructures i
les pràctiques existents per assegurar que totes les persones puguin participar
plenament en la societat, sense barreres ni exclusions. Per exemple, la inclusió
educativa implica adaptacions pedagògiques per assegurar que els estudiants amb
diferències tinguin accés a l'educació de la mateixa manera que la resta d'estudiants
(Duch et al., 2013).

Per a Booth i Ainscow (1998) la inclusió escolar és aquell “procés que duu a
augmentar la participació dels estudiants i a reduir la seva exclusió de la comunitat, de
la cultura i del currículum comú.” (p. 2). No es tracta d'alguna cosa que es dona o està
disponible, sinó que en ella s'accentua la participació per sobre la normalització. A més
a més, de la mateixa manera que es vincula amb la possibilitat d'aportar i de contribuir,
també es relaciona íntimament amb la idea de qualitat dels processos educatius
(Echeita, 2013).
Per tant, la inclusió educativa pot ser definida com una manera de viure; com una
manera idiosincràtica de participar i actuar en la comunitat; com una manera de
comprendre i de considerar a l'ésser humà (Slee, 2000). És una manera diferent de
comprendre l'educació, en tant que es desvincula de tota forma de competitivitat i
selecció i no deixa a ningú fora de la vida escolar ni de la comunitat.

5
 Màster Universitari en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

Un exemple d'inclusió podria ser una escola on s'impulsa l'aprenentatge en grup i es

fomenta la participació de tots els estudiants en les activitats escolars. Això podria
ajudar a establir un entorn d'aprenentatge en què tots els estudiants es sentin valorats
i respectats, independentment de la seva identitat cultural o altres diferències.

EN PRIMERA PERSONA:

2.1: Quan parlem d’identificar i classificar les altes capacitats i miro com es fa en el
meu entorn, veig que fallem en la identificació. El meu TFG i TFM han estat relacionats
amb les altes capacitats, a més, treballo com a orientadora educativa en un institut. A
l’hora d’identificar les altes capacitats dins de l’escola, el primer en observar què passa
ha de ser el tutor, aquest, un cop detectada la necessitat ha de parlar amb els altres
especialistes que entren a l’aula i fer altres observacions. Aleshores, si el centre
disposa d’orientador ha de fer una demanda perquè faci una valoració. Al meu institut,
després de veure a l’alumne, es fa la derivació a l’EAP per tal que es puguin fer les
diferents proves i elaborar dictamen. A l’escola dels meus fills, la psicòloga els passa
el Wisc-V, si puntuen alt, els passa el PIC- N (prova de creativitat), i si els resultats
d’ambdues proves són bons, aleshores fan demanda a l’EAP per tal que elabori el
dictamen.

Quant a la classificació, encara hi ha desconeixement sobre la precocitat, la

superdotació, el talent (simple o complex) i la doble excepcionalitat.

Per tant, és de vital importància millorar la identificació i la classificació de les altes

capacitats i com ens diu Touron (2021):

- Ampliar la definició del que es considera "alta capacitat" i considerar la

multidimensionalitat de la intel·ligència.
- Diferenciar entre el rendiment acadèmic i les capacitats intel·lectuals, ja que el primer
pot estar influenciat per factors com l'entorn i la motivació.
- Realitzar una avaluació més completa i no basar-se únicament en proves
estandarditzades d'intel·ligència.

- Tenir en compte el context social i cultural de l’alumne, ja que pot influir en el

reconeixement i desenvolupament de les seves capacitats.

6
 Màster Universitari en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

- Proporcionar un enfocament educatiu personalitzat i adaptat a les necessitats

individuals de cada alumne amb altes capacitats.

- Formació adequada dels professionals que treballen en l'àmbit de la identificació i

atenció a les altes capacitats.
- Coordinació entre els diferents agents implicats en el procés d'identificació i atenció,
com els centres escolars, les famílies i els serveis d'orientació.

Per tant, hem de tenir en compte aspectes més enllà del rendiment acadèmic i de
les proves estandarditzades, i que s'han de proporcionar recursos educatius
personalitzats i adaptats a les necessitats individuals.

2.2: No identificar les altes capacitats d'un infant pot tenir diverses conseqüències,
algunes de les quals poden ser negatives i duradores. En l’article de Moltó en podem
veure algunes com ara:

- Avorriment i desmotivació: els nens amb altes capacitats acostumen a aprendre

més ràpid i necessiten un nivell d'exigència més gran. Per tant, si no els proporcionem
un nivell d'ensenyament adequat, poden avorrir-se i desmotivar-se, la qual cosa pot
portar a un baix rendiment acadèmic, fins i tot, es pot produir fracàs escolar. A més,
pot provocar la frustració per part de la família, ja que poden pensar que l’escola no
està proporcionant als seus fills tot el que necessiten per a desenvolupar totes les
seves potencialitats.
- Baix rendiment acadèmic: si no se senten desafiats, poden perdre interès en
l'aprenentatge i obtenir resultats acadèmics pobres. La falta d'adaptació del currículum
escolar pot provocar un baix rendiment acadèmic i ens pot fer creure que té dificultats
d'aprenentatge.

- Problemes emocionals: poden sentir-se diferents als seus companys i tenir

dificultats per a adaptar-se socialment, això els pot provocar problemes emocionals
com pot ser una baixa autoestima, ansietat o depressió. L'avorriment i la falta
d'estímuls a l'aula, així com la falta de comprensió i suport per part de l'entorn, poden
portar al nen a desenvolupar els problemes emocionals citats anteriorment, així com
desmotivació. A més, les famílies poden experimentar dificultats per a entendre les
necessitats dels seus fills i brindar-los el suport adequat.
- Frustració: si no identifiquem la seva capacitat intel·lectual, poden sentir-se frustrats
i tenir problemes per a entendre per què tenen dificultats en certes àrees de la vida.

7
 Màster Universitari en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

- Dificultats socials: si se senten diferents dels seus companys o el seu entorn no els
entén, poden tenir dificultats per a adaptar-se socialment i desenvolupar relacions
saludables amb els seus iguals.
- Dificultats per a desenvolupar tot el seu potencial: si no els donem l'oportunitat de
desenvolupar tot el seu potencial, poden perdre l'oportunitat de destacar en àrees en
les quals són especialment hàbils.

Per concloure, no identificar les altes capacitats d'un nen pot tenir
conseqüències negatives a nivell emocional, acadèmic i social, i pot impedir que
puguin desenvolupar tot el seu potencial. Per tant, és important que els nens amb altes
capacitats siguin identificats i atesos de la manera més adequada, perquè puguin
rebre l'educació que necessiten i mereixen.

Segons Silverman (1992) és important detectar les altes capacitats el més aviat
possible, considerant que l’edat ideal seria entre els 4 i els 8 anys (Martínez, 2021).

ACCIONS EN EL CONTEXT:

3:
CONTEXT
MESURES FAMILIAR ESCOLAR SOCIAL
Fomentar la Fomentar la comunicació oberta i honesta entre els
comunicació oberta i membres de la família per a promoure un ambient
honesta segur i positiu.
Establir un canal de comunicació regular entre els
pares i els professors per a intercanviar informació
sobre el rendiment acadèmic i el comportament
dels estudiants.
Establir objectius En el context escolar, els pares, els professors i els estudiants podrien
comuns i un pla treballar junts per a establir objectius educatius i de comportament per a
d’acció conjunt, l'estudiant. D'aquesta manera, tots estaran treballant en la mateixa
perquè una direcció i podran maximitzar el seu impacte.
col·laboració sigui
efectiva, és
important que totes
les parts
involucrades
comparteixin
objectius comuns
Capacitació Fomentar la col·laboració interdisciplinària i el
interdisciplinària i treball en equip, és important que els diferents
treball en equip. professionals rebin formació específica sobre
com treballar junts de manera efectiva. Es poden

8
 Màster Universitari en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

establir reunions regulars per a discutir casos

específics i desenvolupar estratègies conjuntes
per a abordar les necessitats dels nens.
Fomentar la Fomentar la
col·laboració entre col·laboració entre els
diferents diferents professionals
professionals involucrats (psicòlegs,
pedagogs, terapeutes
ocupacionals,
treballadors socials,
etc.), perquè puguin
treballar junts per a
abordar les necessitats
de l’alumne.
Col·laboració amb altres professionals i serveis
externs que treballin en la comunitat, com ara
els serveis de salut mental, serveis socials,
ONGs, etc. D'aquesta manera, es podria obtenir
una visió més àmplia i holística del context en el
qual es desenvolupa l’alumne, permetent, així,
dissenyar intervencions més efectives.
Potenciar la Fer-los partícips en activitats educatives i culturals que es duguin a terme
participació de la a l'escola, com a xerrades, tallers, esdeveniments culturals, etc. D'aquesta
comunitat manera, es podria involucrar als pares i als membres de la comunitat en el
procés educatiu i es podria crear una xarxa de suport i col·laboració entre
ells i els professionals de l'escola.
Promoció de la Implementar
inclusió i la programes i activitats
diversitat, fomentant que fomentin la
el respecte i la tolerància, el diàleg i la
valoració de les comprensió entre els
diferències estudiants i la
individuals i comunitat en general.
culturals.

9
 Màster Universitari en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Booth, T. y Ainscow, M. (1998). From them to us. Londres: Routledge

Echeita, G. (2013). Inclusión y exclusión educativa. De nuevo “voz y quebranto”.

REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación,
11(2), 100-118.

https://www.redalyc.org/pdf/551/55127024005.pdf

Fernández, S. (1999). Pautas metodológicas de intervención educativa especializada.

Oviedo: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Oviedo.

Ferreira, M. (18 de desembre de 2022). Inazio Nieva, joven con parálisis cerebral: “La
sobreprotección limita. Merecemos salir de fiesta, tener sexo y divertirnos”.
elDiario.es.
https://www.eldiario.es/euskadi/inazio-nieva-joven-paralisis-cerebral-sobreproteccion-
limita-merecemos-salir-fiesta-sexo-divertirnos_1_9803449.html

Font, J. (2021) Estratègies de suport educatiu per a l’alumnat amb discapacitat

intel·lectual. (pp. 10-21). Editorial UOC. Capítol 1: La importància del context escolar
en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Fundació Universitat Oberta de
Catalunya (FUOC).

Martínez, M. (2021). L’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals. Identificació i

intervenció educativa. Editorial UOC.
Moltó, D. (18 de març de 2019). Luces y sombras en la educación de menores con
altas capacidades. El Mundo.

https://www.elmundo.es/comunidadvalenciana/alicante/2019/03/18/5c8bf7cdfc6c83e55
f8b460d.html

Murillo, F. J., & Duk, C. (2016). Segregación escolar e inclusión. Revista

latinoamericana de educación inclusiva, 10(2), 11-13.

https://scielo.conicyt.cl/pdf/rlei/v10n2/art01.pdf
Pié, A. coord. (2014) Discapacitat, sobredotació intel·lectual i trastorns de l’espectre
autista. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). Bloc 1: Aproximació
als trastorns de l’espectre autista des d’una perspectiva interdisciplinària. Apartat
6: El treball en equip. La perspectiva interdisciplinària; bloque 7: Necessitats dels

10
 Màster Universitari en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge

pares i intervenció en el context familiar. Fundació Universitat Oberta de

Catalunya (FUOC).

Slee, R. (2000). Talking Back to Power. The Politic of Educational Exclusion.

Manchester: ISEC
Tourón, J. (17 de juny de 2021). Tener altas capacidades no es lo que parece. The
conversation.

https://theconversation.com/tener-altas-capacidades-no-es-lo-que-parece-161244

11