Promoció de l’Autonomia personal i social

UF 1Entrenament d'habilitats d'autonomia

personal i social
:.
Els programes d'entrenament d'habilitats
d'autonomia personal i social.
 Què treballarem?
1. Conceptes bàsics relacionats amb les habilitats
d’autonomia personal i social: autonomia,
independència i autodeterminació.
2. Procés d’adquisició de les habilitats al llarg del
desenvolupament de les persones.
3. Tècniques de modificació de conducta.
4. Programes d’entrenament. Elements.
5. TIS en la intervenció socioeducativa.
 Conceptes bàsics relacionats amb les habilitats
d’autonomia personal i social: autonomia,
independència i autodeterminació.
1. Classificació Internacional de les Deficiències, Discapacitat i
Minusvàlues (CIDDM) de l’OMS en 1980.
2. Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i
de la salut (CIF) de l’Assemblea Mundial de la Salut en 2001.La
Classificació Internacional del Funcionament i la Discapacitat –
CIDDM2. Planteja una definició basada en la interacció de la
persona i el context.
3. Diversitat funcional introduït pel Fòrum per a la vida independent
(2005).
4. Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones
amb discapacitat (2006)
5. LLEI 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia
personal i atenció a les persones en situació de dependència.
(«BOE» 299, de 15-12-2006.)
 Classificació Internacional de les Deficiències, Discapacitat i
Minusvàlues (CIDDM) de l’OMS en 1980.
• Deficiència: pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o
anatòmica. La deficiència representa l’exteriorització d’un estat patològic i, en principi,
reflexa pertorbacions a nivell de l’òrgan.
• Discapacitat: restricció o absència (deguda a la deficiència) de la capacitat de realitzar una
activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per un ésser humà. La
discapacitat representa l’objectivació d’una deficiència i reflexa alteracions en l’àmbit de la
persona. Concerneix a aquelles habilitats en forma d’activitats i comportaments que són
acceptats com a elements essencials de la vida quotidiana.
• Minusvalidesa representa la socialització d’una deficiència o discapacitat i reflexa les
conseqüències culturals, socials, econòmiques i ambientals que per l’individu es deriven de
la presència de la deficiència i la discapacitat.

MALALTIA DEFICIÈNCIA DISCAPACITA T MINUSVÀLUA

Deficiència (pertorbacions Discapacitat (pertorbacions Minusvàlua (pertorbacions en
orgàniques) funcionals) l'àmbit social)

Per poder escoltar

A l'oïda De comunicació́
Per poder caminar
A les extremitats D'accés a certs espais
Per poder veure
A la vista De relació́ amb els altres De
Per poder parlar amb els altres
A la parla comunicació́ i de relació́
Per comprendre les coses que
En la capacitat psicològica D'adaptació́ social
ens diuen
Classificació Internacional del Funcionament i la
Discapacitat – CIF (2001) CIDDM2.(2003)
LIMITACIONS EN L’ ACTIVITAT
Dificultats que pot tenir una persona en el
desenvolupament o realització d’activitats.

RESTRICCIONS EN LA PARTICIPACIÓ
Són problemes que una persona pot
experimentar al involucrar-se en situacions
vitals.
 DEFICIÈNCIA
Pèrdua o anomalia d’una estructura o funció
anatòmica, fisiològica o psicològica, permanent o
temporal.
OMS, Clasificación Internacional de Deficiencias,
Discapacidades y Minusvalías (CIDDM) 1980

Problemes en les funcions o estructures corporals

tals com una desviació significativa o una "pèrdua".
OMS, Clasificación Internacional del Funcionamiento,
de la Discapacidad y de la Salud, 2001 (CIF o CIDDM-2)

CFGS INTEGRACIÓ SOCIAL.

Institut SALVADOR SEGUÍ
 DISCAPACITAT
La reducció o pèrdua de capacitat funcional,
secundària a la deficiència, per fer una activitat de
la manera o dins dels nivells considerats normals en
el ser humà.
OMS, Clasificacion Internacional de Deficiencias,
Discapacidades y Minusvalias (CIDDM) 1980

LIMITACIONS EN L’ ACTIVITAT
Dificultats que pot tenir una persona en el
desenvolupament o realització d’activitats
OMS, Clasificacion Internacional del Funcionamiento, de la
Discapacidad y de la Salud, 2001 (CIF o CIDDM-2
CFGS INTEGRACIÓ SOCIAL.
Institut SALVADOR SEGUÍ
 MINUSVALIDESA
La minusvalidesa és un desavantatge, derivat de les
deficiències i incapacitats, que limita la realització o el
compliment del paper que és normal en cada individu.
OMS, Clasificacion Internacional de Deficiencias,
Discapacidades y Minusvalias (CIDDM) 1980

RESTRICCIONS EN LA PARTICIPACIÓ
Són problemes que una persona pot experimentar al
involucrar-se en situacions vitals.
OMS, Clasificacion Internacional del Funcionamiento, de la
Discapacidad y de la Salud, 2001 (CIF o CIDDM-2
CFGS INTEGRACIÓ SOCIAL.
Institut SALVADOR SEGUÍ
 Diversitat funcional introduït pel Fòrum per a la vida
independent (2005).
Diversidad: La diversitat funcional és part de la diversitat
humana. S’ha de proporcionar plena dignitat a totes les
persones, sigui quina sigui la seva diversitat. Això vol dir donar
el mateix valors a tots els éssers humans i donar els mateixos
drets a totes les persones.
•Desinstitucionalització
•Autodeterminació
•No discriminació
•Desmedicalització
•Autogestió dels suports
•Suport entre iguals
 LLEI 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de
l’autonomia personal i atenció a les persones en
situació de dependència. («BOE» 299, de 15-12-2006.)

L’objecte de la llei és reconèixer un nou dret de la ciutadania a Espanya, un

dret universal, subjectiu i perfecte: el dret a la promoció de l’autonomia
personal i a l’atenció a les persones en situació de dependència, mitjançant
la creació d’un Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la dependència.
(Article 1 de la llei)

La normalització de la dependència passa per un doble objectiu:

• Que l’entorn social actualitzi la seva percepció sobre les persones en
situació de dependència.
• Que la societat els proporcioni oportunitats per participar en situacions
diverses.
Autonomia és la capacitat de controlar, afrontar, i prendre, per iniciativa
pròpia, decisions personals sobre com viure d’acord a les normes i
preferències pròpies així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la
vida diària. (Article 2.1)
Dependència és l’estat de caràcter permanent en el que es troben les
persones que, per raons derivades de l’edat, malaltia o discapacitat, i lligades
a la falta d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, precisen de
l’atenció d’una o altres persones o ajudes importants per a la realització de
les activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb
discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d’altres ajudes per a la seva
autonomia personal. (Article 2.2)
Activitats bàsiques de la vida diària són aquelles que permeten a la persona
desenvolupar-se amb un mínim d’autonomia i independència, tal com: la cura
personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat essencial,
reconèixer persones i objectes, orientar-se, entendre i executar ordres o
tasques senzilles. (Article 2.3)
Graus i nivells de dependència
Grau I. Dependència moderada.
Grau II. Dependència severa.
Grau III. Gran dependència.
Els suports:
–Tipus:
• De serveis i/o prestació econòmica.
–Amb quina intensitat els requereix?
• Intermitent.
• Limitat.
• Extens.
• Generalitzat.
Serveis de prevenció de les situacions de dependència i de
promoció de l’autonomia personal.
• Servei de Teleassistència.
• Servei d’ajuda al domicili.
• Atenció de les necessitats de la llar.
• Cura personal.
• Servei de Centre de Dia i de Nit.
• Centre de Dia per a majors de 65 anys. Centre de Dia per a
menors de 65 anys. Centre de Dia d’atenció especialitzada.
Centre de Nit.
• Servei d’Atenció Residencial.
Residència per a persones grans en situació de dependència.
Centre d’atenció a persones en situació de dependència
segons els tipus de discapacitat.
Prestacions econòmiques:
•Prestació econòmica vinculada al servei. (Article 17)
•Prestació econòmica per a la cura en l’entorn familiar i ajuda a
cuidadors no professionals. (Article 18)
•Prestació econòmica d’assistència personal. (Article 19)