Maria Fernandez Jimenez

GS INT 1r
MP1 – UF1

REFLEXIÓ

L'exclusió social és un concepte que cada vegada és més visible degut l'estructura de la
societat i l'evolució que aquesta duu a terme, ja que propícia a la fragmentació de la ciutadania
i la desigualtat socials de les persones. Aquest concepte sol atribuir-se a aquells col·lectius
que per unes certes circumstàncies la seva vida no encaixa amb els estendards de la societat.

Si ens fixem, les persones per a entendre el nostre entorn, tendim a dividir o separar allò a
comprendre o estudiar a vegades inconscientment, simplement perquè ens és més fàcil
centrar-nos en una cosa per separada que conjunta, per exemple, com a futurs integradors
socials se'ns diu que hem de predicar i fomentar el concepte d'inclusió, però per a poder
entendre la societat en la qual vivim l'estudiem por col·lectius o grups, per exemple, persones
amb discapacitat, persones d'ètnia gitana, persones en situació de pobresa... Aquest mètode
encara que a priori sembli més comprensible i racional, al meu parer no deixa de ser un
mètode en una certa manera exclusiu i això fa que es traspassi a la manera de veure i entendre
el món. Per a la societat la comoditat resideix en dividir la seva estructura per a poder
controlar-la i entendre-la i al seu torn per a poder diferenciar-la una de l'altra, atorgant trets i
característiques distintives que les separen de les altres. Aquests trets es globalitzen i al seu
torn es distorsionen i és llavors quan apareixen pensaments, actuacions i visons que
perjudiquen els altres. Això ho podem veure en el vídeo de "Lo Incorrecto" el qual representa
la situació que sofreixen les persones amb diversitat en diferents activitats quotidianes. Per
exemple, es tendeix a actuar com si fossin "nens petits" amb persones que presentin diversitat
intel·lectual o cognitiva, perquè la idea o tret que la societat ha atorgat a aquest col·lectiu és
"d'incompetents" o "inadaptats" per a comprendre les coses de manera habitual, és a dir,
mitjançant una comunicació senzilla, quotidiana i global. Un altre aspecte a destacar i per a
mi de gran rellevància és la insistent necessitat d'ajudar a les persones amb diversitat
funcional perquè tornem a caure en l'estereotip que no poden fer les coses per ells mateixos.
Crec que existeixen dos tipus d'ajuda l'egoista i la solidària. La primera estaria basada en la
pena, és a dir, en el que jo penso, en el que la situació o la persona em fa sentir i la necessitat
imminent d'ajudar-la per a sentir-me millor jo mateixa, mentre que la segona estaria basada
en la disposició de les persones per a brindar ajuda quan se'ls demana, quan la persona en
qüestió demana ajuda perquè realment no pot fer l'activitat per si sola.
Després de reflexionar sobre el vídeo he arribat a la conclusió que una de les necessitats que
presenta la societat és la falta d'informació i consciència per a actuar davant de persones que
presenten una diversitat. Per això crec, que hauríem de començar partint de què són persones
que tenen la capacitat de fer les activitats quotidianes igual que qualsevol altre i que com
qualsevol pot demanar ajuda, i un cop tinguem això integrat, intentem millorar la societat.