Aprenentatge, Motivació i Emoció Curs 2019-2020

Examen avaluació continuada

Nom i cognoms: Mikel Díaz-Santos Nadal

D.N.I.: 48211293G

N.I.U.B.:18057745

PRIMER PARCIAL
Preguntes breus (màxim 15 línies)

1.- La gràfica mostra l’evolució de la resposta de

sobresalt d’un grup de rates a les quals es va presentar
un to de 1000 Hz de freqüència i 110 dB d’intensitat. Els
animals van rebre dues sessions en dies consecutius
amb 100 presentacions del to en cada sessió.

Analitzeu l’evolució de les corbes i indiqueu

raonadament quins fenòmens reflecteixen.

Resposta: A la gràfica es pot veure un increment en la

taxa de respostes al començament de la fase primera de
la primera sessió, posteriorment el percentatge de
respostes disminueix ja que es dona una habituació a
l’estímul, al començament de la segona sessió es torna a veure un augment en el percentatge
de respostes degut a una recuperació espontània, es així degut a que la intensitat de la
recuperació no es total, posteriorment torna a haver una habituació deguda a la repetició de
l’estímul.

2.- Wasserman, Franklin i Hearst (1974) van

realitzar un experiment amb coloms.

Els animals es van distribuir en tres grups.

En el grup G1 s’il·luminava una tecla durant
10 segons i en apagar-se es presentava el
menjar. En el grup G2 es presentaven l’EC i
l’EI amb igual freqüència que en el grup G1,
però l’EI mai es va presentar mentre
estigués la tecla il·luminada, ni durant un
temps després que s’apagués. Finalment, el
tercer grup (G3) només va rebre
presentacions de l’EC, i en cap moment se li presentà el menjar.

La gràfica mostra els resultats que van obtenir Wasserman i cols. (1974). Les corbes es
corresponen a l’evolució de l’índex d’apropament/allunyament que van mostrar cada grup
durant la prova.

Dilluns, 8 de juny de 2020 1

Aprenentatge, Motivació i Emoció Curs 2019-2020

Identifiqueu els procediments de condicionament clàssic (excitador i/o inhibidor) emprats en

cada grup i relacioneu-los amb el concepte de contingència. Argumenteu la vostra resposta.

Resposta:

En el grup G1 es tracta d’un condicionament excitador ja que la llum consisteix en ser una
senyal del menjar, per tant el subjecte s’apropa cap a la llum ja que es dona una contingencia
positiva entre EC i EI, ja que l’EI apareix sempre que es presenta l’EC i no passa que es presenti
l’EI quan l’EC no el senyala, per aixó aprenen que hi ha una relació entre la llum i el menjar fent
que l’index d’apropament sigui el més alt.

En el grup G2 es dona un cas de condicionament inhibidor ja que l’ EI no es presenta quan es

presenta l’EC i sí passa que es presenta l’EI quan l’EC no es present, per tant es tracta d’una
contingencia negativa en la qual s’aprèn que la llum és un indicador de la no ocurrència de l’EI,
el menjar, per aixó s’allunyen de la tecla lluminosa.

Al grup G3 mai se li ha presentat l’EI en presencia o absencia de l’EC, per tant no aprenen cap
relació entre l’EC i EI, i per tant la contingència serà nul·la

3.- Plantegeu un disseny experimental per mostrar el fenomen del precondicionament

sensorial. Utilitzeu nomenclatura conceptual (EC i EI). El disseny ha d’incloure els grups
implicats i les diferents fases experimentals (utilitzeu una taula). Feu una predicció dels
resultats esperats per poder afirmar que s’ha donat el fenomen.

Resposta:

Hi ha dos grups de rates un grup E1 i grup C, que es el de control. Al grup E1 se li presenten en

una primera fase dos estímuls emparellats, una llum i un to, es a dir 2 Ec’s diferents, en una
segona fase es presenten el to seguit d’un EI, que es una descàrrega eléctrica. En la fase de
prova es presente la llum sola per veure quina es la seva reacció.

AL grup de control en la primera fase només es presenta la llum sola, sense aparellar amb el
to, en la segona fase el to s’aparella amb la descàrrega eléctrica, i a la fase de prova es
presenta la llum per veure quina es la seva reacció.

Si es dona precondicinament sensorial en el grup expreimental s’hauría de veure davant de la

presentació de la lllum una resposta de por ja que la presentació de la llum fa representar el
to i la descàrrega amb aquest. En el grup control no hauría de mostrar aquesta por ja que en
el primer assaig no s’ha emparellat la llum amb el to.

E Llum-to / to- descàrrega/ Llum ( prova)

C Llum / to- descàrrega/ Llum ( prova)

4.- En un experiment
de Holland i Straub
(1979) es va treballar

Dilluns, 8 de juny de 2020 2

Aprenentatge, Motivació i Emoció Curs 2019-2020

amb dos grups de rates. En una primera fase, ambdós grups van rebre un entrenament en el
que un soroll precedia sempre la presentació de menjar. La resposta condicionada que es va
mesura va ser la resposta d’apropament a la menjadora en presència del soroll. Quan els dos
grups van estabilitzar la seva RC, es va passar a la fase 2. El grup Experimental (E) va rebre un
procediment de devaluació de l’EI utilitzat a la fase 1. Concretament, els animals del grup E
van tenir accés al menjar i posteriorment se’ls provocava un malestar gastro-intestinal
mitjançant una injecció de ClLi. El grup de control (C) només va rebre les injeccions de ClLi
durant la fase 2, per tant, pels animals d’aquest grup, el menjar seguia mantenint el seu
valor inicial. Finalment, en una fase de prova, es va presentar el to sol (durant la prova no es
va presentar ni el menjar ni el malestar gastro-intestinal). A la gràfica es presenten els
resultats obtinguts per Holland i Straub durant la fase 1 i la prova.

A) Indiqueu de forma raonada els resultats que prediu la teoria E-R per als grups E i C.

B) Compareu els resultats de l’experiment amb les prediccions que heu fet. Quina conclusió
en traieu? Perquè?

Resposta:

a) La teoría E-R prediu que el grup experimental s’hauria d’apropar a la menjadora en

presencia del to, ja que es el que s’apren en la primera fase perque queda associada el soroll
amb la resposta d’entrar a la menjadora.

b) el grup experimental no s’apropa a la menjadora en la fase de prova en comparació amb

el grup control, aixó passa perque es representa la devaluació del menjar i amb ella el seu
malestar, en canvi el grup control no li passa, per aixó l’index d’apropament es major. Com a
conclusió es pot treure que l’explicació E-E pot resoldre el problema de la devaluació del
menjar ja que la representació sería sobre les propietats dolentes per el subjecte del menjar
devaluat.

5.- Imagineu un experiment en el qual s’utilitza el procediment experimental de la REC. El

grup experimental rep 6 assaigs de condicionament que consisteixen en presentar un to
durant 30 segons i una descàrrega elèctrica lleu que es presenta just quan s'acaba el so.

Una rata realitza, en un assaig concret, 10 pressions de palanca durant la presentació de el so

i 40 pressions de palanca en el període de 30 segons anteriors a la presentació de el so.

a) Identifiqueu de forma raonada el procediment utilitzat (demora, empremta, simultani o

cap enrere).

b) Indiqueu quin és el valor de la raó de supressió per a aquesta rata en aquest assaig i
interpreteu els resultats.

c) Després d'aquest condicionament, es presenten 15 assaigs en els que el to apareix sense la

descàrrega. Què espereu respecte a la conducta de supressió de la pressió de palanca durant
aquests assaigs? De quin fenomen es tractaria?

Resposta:

Dilluns, 8 de juny de 2020 3

Aprenentatge, Motivació i Emoció Curs 2019-2020

b) el valor de la raó de supressió seria de 10,25 es així perque hi ha hagur un condicionament

de la por, i la rata disminueix la resposta de palanca en preséncia de l’EC

C) es tractaria d’una extinció en la qual pujaria la raó de supresió de la palanca ja que es

presenta l’EC sense l’EI, la descàrrega.

6.- En la pràctica sobre el condicionament

afectiu, vareu veure el paper del
condicionament clàssic en la publicitat.
Analitzeu el següent anunci i responeu a les
preguntes.

A) Identifiqueu els elements bàsics del

condicionament clàssic.

B) Indiqueu quin és l’efecte que persegueix el publicista sobre el consumidor potencial.

Resposta:

A) es pot veure un EC en la presentació del producte, les ampolles de color verd, l’ EI serien
els lleons, un amb un aspecte més natural, l’altre passat per el filtre dels efectes del
producte i les lletres actuarien com estímuls neutres.

B) l’efecte que busca es una resposta condicionada cap al fet de comprar el producte si es vol
estar ben pentinat com el lleó de la dreta.

Problema (màxim 60 línies)

En un experiment, un grup de rates va rebre una exposició no reforçada d’un to durant 6

assajos en una caixa de condicionament. En una segona fase, es va aparellar el to amb una
descàrrega elèctrica en 2 assajos (Grup Exp). Un segon grup de rates només va rebre la fase 2
de l’experiment (Grup Ctrl). Durant les dues fases, els animals van rebre els assajos de
condicionament mentre premien una palanca per obtenir menjar de manera que es podia
avaluar si el to interferia en aquesta conducta a mesura que avançava el condicionament.

A) Completeu la taula amb el disseny experimental.

B) A quin fenomen del condicionament clàssic correspon aquest disseny?

Correspon a la inhibició latent ja que en la primera fase hi ha una preexposició

només al EC en el grup experimental, es a adir al to, i aixó farà retardar
l’aprenentatge posterior respecte el grup control que no te aquesta preexposició.

C) Quin procediment experimental s’utilitza en l’experiment descrit?

D) Feu una gràfica amb els resultats esperats a la fase 2.

E) Feu una simulació del fenomen analitzat amb el model de Rescorla i Wagner (1972).

Dilluns, 8 de juny de 2020 4

Aprenentatge, Motivació i Emoció Curs 2019-2020

Respostes:

Gru Fase 1 Fase 2

p

Exp to To – EI( descàrrega)

Ctrl To- EI( descàrrega)

SEGON PARCIAL
Preguntes breus (màxim 15 línies)

1.- A continuació es presenten diverses situacions. Heu d’indicar de forma raonada en quines
no hi ha estat implicat un aprenentatge i en quines sí. A més, en aquest darrer cas,
identifiqueu si es tracta d’un condicionament clàssic o instrumental. Raoneu la resposta.

A) Un nen plora després de punxar-se amb una agulla.

B) Un nen plora quan veu al metge amb una xeringa.

C) Un nen plora per a què el seu avi li compri una joguina.

Resposta:

A) condicionament instrumental ja que es dona una conducta i les conseqüències son

aversives, tindrà com a conseqüència la reducció de apropar-se a les agulles, per tant hi ha
aprenentatge.

B) condicionament clàssic, plorar es la resposta condicionada al fet de veure un estímul

condicionat, la xeringa, ja que anticipa un EI desagradable, la punxada, es pressuposa que hi ha
hagut aprenentatge ja que plora quan veu la xeringa, no després en aquest cas.

C) si l’ avi li compra la joguina el més probable es que el nen torni a plorar quan vulgui una
joguina ja que se li està reforçant la conducta del plor amb la seva compra. Aleshores es
tractaria d’un condicionament instrumental i hi hauría aprenentatge, però tal i com s’exposa
s’infereix que si plora per a què li compri una joguina es probable que en un altre ocasió aixi
sigut així també, per tant hi ha hagut aprenentatge en un altre moment sobre les
conseqüències de la conducta que te el plor.

2.- Imagineu el cas d'un nen que mostra moltes rebequeries. La psicòloga de la seva escola
comenta amb el pare i la mare del nen que aquests estan reforçant aquestes conductes
inadequades, ja que el nen rep molta atenció quan comença les rebequeries (molta més
atenció que quan està calmat), i els recomana que li deixin de prestar atenció durant les
rebequeries. Quin és, segons la psicòloga, el reforçador de la conducta de rebequeria en
aquesta situació? Quin procediment està tractant d'aplicar la psicòloga?

Resposta:

Dilluns, 8 de juny de 2020 5

Aprenentatge, Motivació i Emoció Curs 2019-2020

El reforçador de la conducta del nen es l’atenció dels pares cap el nen i la psicòloga intenta
aplicar una extinció en la qual es dongui la conducta de rebequeria sense el reforçador dels
pares de tal manera que s’anirà extingint la conducta.

3.- Indiqueu quin programa de reforçament s'aplica en cadascuna de les següents situacions.
Raoneu breument la teva resposta.

A) Un venedor ambulant rep 25 euros de comissió per cada 5 vendes realitzades.

B) En un supermercat regalen un joc de paelles l'últim dia de cada mes, sempre que el client
realitzi una compra mínima de 50 euros aquest dia.

C) Mario compra usualment llibres per Internet. Una vegada realitza el pagament li arriba la
compra a casa, encara que depenent del dia de la setmana en el qual ho sol·liciti triga més o
menys dies a arribar.

Resposta:

a) Es tracta d’un reforçament de raó fixa ja que rep els 25 euros si i només si realitza 5
vendes

b) Es tracta d’un interval fix ja que s’ha d’esperar a l’últim dia de cada mes per aconseguir el
reforçador.

c)es tracta d’un interval variable ja que en Mario no sap el temps que trigarà a aparèixer el
reforçador un cop a realitzat la resposta.

4.- A l'experiment de transposició de Kohler es realitzava un entrenament en el qual

s'ensenyava als animals a discriminar entre dos estímuls que variaven en la tonalitat de gris
(E+ gris més clar i E– gris més fosc). Així, si els animals s'acostaven a l’E+ tenien accés a
menjar i si s'acostaven a l’E– no. Posteriorment es realitzava una prova en la qual es
presentava l’E+ prèviament entrenat i un estímul nou (un gris que era més clar encara que
l’E+). El resultat d’aquesta prova va ser que els animals van escollir l’estímul nou en lloc de
l’E+ prèviament aparellat directament amb el menjar. Segons la teoria de Spence, hauríem
d'observar sempre en la prova una preferència per estímuls nous que siguin més clars que
l'E+? És a dir, s’esperaria sempre una preferència per l'estímul més clar, tot i que
s'utilitzessin estímuls fins i tot més clars que el que es va utilitzar com a estímul nou en
aquest experiment? Justifiqueu la resposta.

Resposta:

Sí, s’hauria d’observar una preferència cap als estímuls oposats a l’E-, si aquest estímuls son
clars, per el desplaçament del vèrtex s’haurien d’escollir un color més clar que l’E+ inicial ja
que es crearia un gradient de generalització positiu i negatiu en relació a cadascun dels EC’s de
tal manera que aquests es contrarestarien fent que la línia neta inicial cap al EC+ es veiés

Dilluns, 8 de juny de 2020 6

Aprenentatge, Motivació i Emoció Curs 2019-2020

desplaçada cap a la posició contrària a l’E-, com que l’E- es un gris fosc, el desplaçament faria
seleccionar un gris més clar que l’E+.

5.- A gràfica es pot observar la velocitat

mitjana de carrera d'unes rates en un
corredor recte durant 40 assaigs
d’entrenament. En els primers 20 assaigs, els
animals dels diferents grups van rebre
diferents quantitats de pellets en arribar a la
caixa meta: el G1 va rebre 4 pellets, el G2 va
rebre’n 16 i el G3 en va rebre 64. A partir de
l'assaig 21, tots els animals van rebre 16
pellets com a reforçador.

Hull proposa una teoria del comportament

basada en tres conceptes claus que queden reflectits en la següent fórmula matemàtica: EPR
= EHR * D * I. Pot aquesta teoria explicar els resultats que s’observen a la gràfica? Perquè?

Resposta:

Sí, ja que es tracta de la fórmula revisda de Hull en la cual s’incorpora el concepta d’incentiu.
Els animals a partir de la fase 21 canvien la seva velocitat mitjana en funció de la motivació
adquirida per el canvi en el valor d’incentiu dels reforçadors previs en relació als reforçadors
nous adquirits, de tal manera que l’aprenentatge previ i l’augment de reforçadors en el grup 1
faria estar més motivat al grup ja que l’experiència prèvia era de menys reforçadors. Els
reforçadors actuaríen coma a causes externes que reduiirien l’estat d’impuls de tal manera
que es seleccionarien les conductes d’arribar a obtenir el reforçador, per altra banda
l’anticipació i l’expectativa de les propietats edèniques dels noves reforçadors es veurien
augmentades degut a l’augment dels reforçadors en el G1, mentre que en el grup 3 i hauria
una reducció de la motivació deguda a la desvalorització de les propietats sensorials dels nous
reforçadors i les seves conseqüències, ja que passen d’obtenir 64 a rebren 16.

6.- Imagineu que a una persona li fan la següent proposta: ha d’escollir entre 30€ ara o 50€
d’aquí a trenta dies. La persona en qüestió té un nivell d’impulsivitat de 0’005. D’acord amb
la funció de descompte de Mazur (1987): Quins valors percebuts de la recompensa tindran
cadascuna de les alternatives entre les quals ha d’escollir (mostreu els càlculs)? En
conseqüència, quina serà l’elecció més probable?

Resposta:

V= 30/1+ 0’005.50= 24

La recompensa demorada tindrà un valor de 24.

Problema (màxim 60 línies)

Dilluns, 8 de juny de 2020 7

Aprenentatge, Motivació i Emoció Curs 2019-2020

En un estudi de camp clàssic (Langer & Rodin, 1976), es van estudiar els efectes d'una
intervenció dissenyada per fomentar que la gent gran d'una residència prengués més
decisions i sentís major control i responsabilitat sobre la seva vida quotidiana. Es van establir
dos grups. Es va animar a un primer grup de participants a trobar maneres de prendre més
decisions per ells mateixos. Per exemple, se'ls va permetre triar on i quan rebre els visitants i
quan veure pel·lícules. Cadascun també va triar una planta d'interior per cuidar-la, on
col·locar-la dins de la seva habitació, així com quan regar i amb quina quantitat d'aigua. Als
participants d’un segon grup, de control, no se'ls permetia prendre decisions basant-se en la
idea de que a la residència els treballadors s'ocupaven de tot; per exemple, se'ls va donar les
plantes d'interior, però era el personal d'infermeria el que cuidaria d'elles. Un any i mig més
tard, es va trobar que els membres del primer grup estaven més alegres i més actius ja que
participaven en moltes més activitats socials. Per contra, els membres del grup de control
manifestaven una major tristesa, insatisfacció i apatia i no participaven gairebé a les
activitats socials que estaven programades. Tenint en compte el fet que tots ells eren
persones d'edat avançada i de salut bastant fràgil al principi, van morir moltes més persones
en el grup control que en el grup experimental durant el temps que va durar l'estudi.

Responeu a les següents qüestions i argumenteu la resposta.

A) Analitzeu la situació anterior en termes de controlabilitat i incontrolabilitat segons la

teoria de la indefensió apresa.

El grup control, que manifestava una major tristesa era degut a que en una primera fase no
van tenir control sobre les circumstancies del seu entorn i aleshores es crea l’espectativa de
que la seva conducta no pot controlar l’entorn, per tant el grau d’incontrolabilitat era més
gran que en el grup experimental, desprès en el moment en que es pogués tenir control
sobre la seva conducta aquestes persones no podrien respondre de la mateixa manera que
ho fan les que sí sel’s ha permés cuidar de les plantes i tenir un grau d’informació i de
contingència entreconducta i reforçador axí com les propietats edóniques dels estímuls
sobre els que s’han de fer càrrec. Aquestes persones com a conseqüència estan més
motivades per poder realizar conductes.

B) El tractament experimental al que s’ha sotmès al grup control en l'anterior estudi amb
ancians, amb quin grup s'equipararia en el disseny triàdic?

S’identifica amb el grup inescapable, el qual en una primera fase no es podien escapar de la
descàrrega Eléctrica.

C) Quin tipus de dèficits causats per la situació de controlabilitat vs. incontrolabilitat es van
mesurar en l'estudi?

Es van mesurar dèficits motivacionals i emocionals ja que no volíen participar en les

activitats socials, mentre que el grup experimental mostrava respostes diferents en quan
aquests aspectes, eren mes sociables i estaven més motivats per realitzar les activitats.

Dilluns, 8 de juny de 2020 8