Tema 2: Condicionament Clàssic

Condicionament clàssic: només en animals?

1- Estructura bàsica

2- Situacions experimentals de CC

3- Procediments Cond Excitatori

Contigüitat-Contingència.

4- Cond. Inhibitori.

Bibliografía: Domjan (2003) Cap. 3

Condicionament clàssic: només en animals?
Condicionament clàssic: només en animals?
On prefereixes seure, aquí...
Condicionament clàssic: només en animals?
O aquí?
Condicionament clàssic: només en animals?
L’agafaries amb la mà?
Condicionament clàssic: només en animals?
L’agafaries amb la mà?
Aportacions de Pavlov

Ivan Pavlov, premi Nobel de

fisiologia i medicina per les
investigacions sobre els
processos digestius dels gossos.
Pavlov va començar les seves
investigacions a Rússia a finals
del segle XIX.
 El fenomen del Condicionament Clàssic (CC) va ser descobert
independentment també per Edwin B. Twitmyer l’any 1902 (en la lectura de
la seva tesis doctoral). Tot i així, no va dedicar-hi més investigació, i els seus
descobriments van ser ignorats durant molts anys.
Twitmyer estudiava el reflex patel·lar (flexió genoll quan es dona un cop).
Per avisar als participants, feia sonar una campaneta 0.5 s abans de donar el
Twitmyer

cop. Un dia va fer sonar la campana accidentalment davant d’una persona

que havia participat prèviament en els experiments. El genoll es va moure i
quan Twitmyer va preguntar per quin motiu havia mogut el genoll, el
participant li va dir que no ho sabia.
Va presentar el seu descobriment a la conferència d’APA de 1904, amb
William James presidint la taula. No va tenir ressó
En canvi, els escrits de Pavlov es van difondre àmpliament
pels Estats Units.
 Les investigacions de Pavlov sobre CC eren una prolongació
de les seves investigacions sobre els processos de la
digestió. La mesura del reflex salivar era el seu mètode
usual per l’estudi d’aquests processos digestius. Recordem
que la digestió comença a la boca, a on es mastega el menjar
Aportacions de Pavlov

i es barreja amb la saliva.

L’interès inicial de Pavlov per les funcions

digestives estava relacionat amb temes
purament fisiològics. Tot i així, va observar
que els gossos que havia utilitzat en varis
experiments no esperaven a que es
col·loqués el menjar a la boca per a
salivar: començaven a salivar al veure el
menjar. Més tard, els gossos començaven
a salivar quan ell entrava a l’habitació,
abans que s’iniciés la sessió experimental.
 A l’observar que aquestes respostes de
salivació anticipatòria es produïen en
absència d’estímuls biològics
(suposadament necessaris per a
Aportacions de Pavlov

provocar salivació), les va anomenar

"secrecions psíquiques".

Per què els gossos amb experiència

prèvia comencen a salivar abans de
rebre el menjar?

Pavlov va considerar la salivació

anticipatòria com la manifestació
d’una nova resposta reflexa,
provocada per l’estímul del menjar.
 El gos és preparat per
l’experiment
implantant-li un tubet
de cristall al conducte
salivar, per a poder
recollir la saliva en un
matràs. S’acomoda al
Procediment

gos en un arnés i se li
presenten els estímuls.
 En primer lloc el so d’un metrònom que en la
primera presentació podia produir una resposta
d’orientació, però no produïa salivació.
Procediment

Seguidament, una petita quantitat de menjar,

que en contrast amb l’estímul anterior, aquest
no provocava únicament moviments
d’orientació, sinó una abundant salivació, inclús
la primera vegada que se li presentava.
Procediment
 Després de repetir deu Anrep, 1920

cops la combinació so- 80

menjar, s‘observava que

Procediment

el so del metrònom 60

provocava per si mateix

Gotes de saliva
la salivació. Primer 40

poques gotes de saliva,

però al cap de 20 20

aparellaments, gran
quantitat. 0
0 10 20 30 40 50 60

Assajos
 Estímul incondicionat (EI)

• Estímul biològicament potent que produeix

Terminologia bàsica del CC - EI

una reacció massiva de tipus reflex.

• EI: menjar, aigua, descàrregues elèctriques,

• Tot i que no es pot donar una definició

precisa del qualificatiu "potent", sí que es
poden identificar molts estímuls que
produeixen reaccions reflexes, intenses,
fiables i persistents (els que el subjecte ha
de poder predir per actuar adaptativament i
sobreviure). Els estímuls dèbils no tenen
conseqüències importants.
 Estímul condicionat (EC):
Terminologia bàsica del CC - EC

Clau que en un principi és pràcticament neutra.

• EC = so d’un metrònom, estímuls tàctils

(vibracions), visuals, auditius, olfactius o
gustatius.
• Al definir l’EC com a un estímul dèbil, ens
trobem amb el mateix problema que al definir
a l’EI com a estímul “fort”. Primer, l’EC no
provoca una resposta intensa i duradora.
Segon, no hi ha relació entre els ECs i el
benestar o malestar de l’animal.
 Resposta incondicionada (RI)
Terminologia bàsica del CC - RI

Resposta fiable i mesurable no apresa,

provocada per l’EI.

• RI=Salivació
• La RI està determinada per l’EI. És
fonamentalment una reacció reflexa,
biològicament connectada a l’EI. Tot i així,
un EI pot provocar vàries RIs. El menjar pot
provocar salivació, canvis en el ritme cardíac
o en la pressió sanguínia, dilatació pupil·lar i
activitat motora general.
 Resposta condicionada (RC)
Terminologia bàsica del CC - RC

Resposta apresa, una nova conducta

indicativa de la formació d’una expectativa.

• RC=salivació pel so del metrònom

• La salivació (RC) es la manifestació

externa de la formació d’una expectativa o
associació entre el so del metrònom (EC) i
el menjar (EI).
 CONDICIONAMIENT CLÀSSIC
Situacions experimentals
Situacions Experimentals en CC

Condicionamiento aversiu (de defensa):

- Condicionamiento de parpalleig
- Condicionamiento d’aversió al sabor
- Resposta emocional condicionada (REC)

Condicionamient apetitiu:

- Condicionament salivar
- Seguiment del signe o Autoemmotllament
- Condicionament Respostes de Magazine
 Procediment
Condicionament del Parpelleig

EC = To, LLum, etc.

EI = Buf d’aire a l’ull Gormezano (1965)
Condicionament del Parpelleig en nadons
Condicionament de parpelleig en bebès de 5 mesos.
Ivkovich i cols. (1999)

Condicionament Prova Resposta

Grup experimental EC EI EC RC

Grup control EC / EI EC rc

EC = To.
EI = Buf d’aire a l’ull
Condicionament del Parpelleig en nadons

Ivkovich i cols. (1999)

 Aversió al Sabor

• Les nostres preferències (i aversions) per determinats

1
Aversió al Sabor

aliments també poden aparèixer mitjançant

condicionament clàssic.

2
 Aversió al Sabor
• Indigestió… 1
Aversió al Sabor

Quin és l’EC, EI i RI?

 • Succeeix amb molt pocs assajos d’entrenament (inclús1amb
un únic assaig).
Aversió al Sabor

• Succeeix tot i que passi bastant temps (hores) entre l’EC

(sabor) i l’EI (malestar).
2
• Succeeix tot i que la persona sàpiga racionalment que no hi
ha relació entre el menjar i el malestar (condicionament que
succeeix de forma irracional).
 Condicionament d’aversió al Sabor

Procediment de cc: 1
Aversió al Sabor

• Accés a aigua amb un gust distintiu

(p.ex. dolç) (1). El gust actua com a EC.
• Poc després se li provoca a l’animal un
malestar gastrointestinal (p.ex. amb una
injecció intraperitoneal de ClLi) (2). El
malestar actua com a EI. 2
• La RC consisteix en l’evitació o en la
preferència pel gust condicionat.
 • Conducta d’evitació:

Després del condicionament l’animal té accés al gust

condicionat. Si el gust s’ha associat al malestar, llavors
l’animal rebutjarà consumir el gust en properes
Aversió al Sabor

oportunitats de fer-ho:

A menys consum més aversió

14
Consumo de fluido (ml)

12
10
8
6
4
2
0
Antes Después
Aversió al Sabor

Smith, Roll. 1967. Psychonomic Science. 9:11-12

 Prova de preferències a l’aversió
Prova de preferència a Aversió al Sabor

condicionada
La preferència ve definida per la proporció de gust
condicionat consumit durant la prova, respecte al líquid total
consumit (gust condicionat + aigua).

Consum gust condiciona t

Preferència pel gust 
Consum gust condiciona t  Consum aigua
 Nàusees i vòmits anticipats en la
quimioteràpia
• Bernstein (1978, 1991) va mostrar que pacients amb càncer tractats
amb quimioteràpia desenvolupaven aversions als aliments consumits
Aversió al Sabor

abans dels tractaments

Actualment se sap que els
estímuls del context també
poden associar-se amb els
efectes de la quimioteràpia i
provocar nàusees i vòmits
anticipats (Andrykowski i
Redd, 1987).
Best, Brown i Sowell (1984)
van demostrar l’adquisició
d’aversions al context en
rates.
Aversió al Sabor
Els Coiots

Els coiots es mengen les ovelles. Si es maten els coiots, augmenta la

proporció de conills i rosegadors i disminueixen les collites. Què fer?

Gustavson (1974) -> Carn d’ovella amb pell d’ovella impregnada de clorur
de liti (indueix el vòmit). Posteriorment els coiots refusaven de menjar
ovelles però no altres animals com conills.
 Condicionament de la por o REC:
L’experiment de Watson i Rayner (1920)
El Petit Albert

EC
Rata blanca
RC
EI Por
Gong fort RI

Vídeo a http://youtube.com/watch?v=aG6A66iV5tk
 Condicionament de la por:
Paradigma de la Resposta Emocional Condicionada (REC)
Condicionament de la por

1. S’entrena a les rates per executar una

conducta instrumental (prémer una
palanca) (1)
2. Mentre l’animal executa la resposta
instrumental, es presenten assajos de
condicionament en que un EC (p.ex. 1
una llum) va seguida d’una
descàrrega elèctrica (EI aversiu).
3. Quan l’EC s’associa amb l’EI aversiu,
la rata mostra por davant l’EC. La por
provoca una resposta d’immobilització
que interfereix amb la resposta
instrumental. (2) 2
Cálcul de la raó de supressió

EC 30”

temps

Respostes
de pressió període pre-EC període EC
de palanca

A • Rs : Raó de supressió
rs  • A: Respostes en presència de l’EC
( A  B) • B: Respostes pre-EC

En el condicionament de la por, rs serà major o menor que 1?

 A l’inici de l’entrenament l’EC no provoca por i, per tant,
Interpretació de la raó de supressió

la rata mostra la mateixa taxa de resposta en presència

de l’EC com en la seva absència: A = B

A B B 1
rs   rs   rs   rs   rs  0,5
A B BB 2B 2

Després de diversos assaigs de condicionament, l’EC

s’ha associat amb la descàrrega elèctrica i, per tant,
provoca molta por a la rata. L’animal suprimeix la
resposta instrumental en presència de l’EC: A = 0

A 0 0
rs   rs   rs   rs  0,0
A B 0 B B
Interpretació de la raó de supressió

 Una raó de 0.5 indica absència de supressió.

La rata no altera en absolut el ritme de
pressió de palanca quan es presenta l’EC,

 Mentre que les raons inferiors a 0.5 indiquen

una pertorbació de la conducta en curs per
l’EC i, per tant, un condicionament efectiu.

 Quan la raó sigui 0 el subjecte haurà deixat

de prémer la palanca per complet durant la
presentació de l’EC.
Quins animals mostren condicionament
OCT: 3-Octanol (olor a terra)
MCH: 3-methylcyclohexanol
aversiu?

Quinn et al, 1974

Tully & Quinn 1985
Ànec a l’atac

http://www.youtube.com/watch?v=tpUPi47
qhqE
Resultats d’un experiment utilitzant la resposta
emocional condicionada

Resposta Emocional
Condicionada (Lovibond, Preston i
Mackintosh, 1984)

0,5
Raó de Supressió

0,4

0,3

0,2

0,1

0
1 2 3 4 5 6
Assaigs
Condicionament de respostes de Magazine
30

Permanencia comedero en
25

presencia del EC
20
15
10
5
0
1 2 3 4
Rizley y Rescorla (1972) Bloques de ensayos
Llum de 30 seg. como EC

EI: aliment → RI: menjar (R, relacionades)

EC: tons; lums → RC: entrada a la menjadora;
Aprox. A la menjadora en presencia de EC
 Condicionament de respostes de Magazine

Bueno & Álvarez, 2001

Autoemmotllament o Seguiment del Signe
Caixes de condicionament amb coloms

Tecles de resposta:
• L’EC consisteix en la
il·luminació de la tecla

Menjadora:
• L’EI consisteix en el
menjar
Autoemmotllament o Seguiment del Signe
Caixes de condicionament amb coloms

Tecles de resposta:
• L’EC consisteix en la
il·luminació de la tecla

• La RC consisteix en
picotejar la tecla
il·luminada. Es
mesura per la taxa de
respostes.
Menjadora:
• L’EI consisteix en
menjar
http://youtube.com/watch?v=cacwAvgg8EA
Autoemmotllament o Seguiment del Signe

• Experiment de Pearce
(Pearce, 1998)
40
• EC = Una tecla il·luminada de

Respostes per minut

color blanc, 10 seg. de 30
duració.
20
• EI = Menjar.
10
• Cada sessió consistia en 10
assaigs de condicionament. 0
1 2 3 4
Sessions
 • Hearts i Jenkins (1974) utilitzen una gàbia amb un passadís
Autoemmotllament o Seguiment del Signe
llarg, de manera que la llum que precedeix al menjar
queda lluny de la menjadora.
• La llum (EC) indica que la menjadora estarà oberta uns
segons (EI). El colom picoteja la llum (seguiment del signe),
de manera innecessària, ja que de vegades perd massa
temps i perd l’oportunitat d’arribar a la menjadora a
temps.

http://youtube.com/watch?v=KnJPPaiJG6Y
Extinció i Recuperació espontània
Extinció i Recuperació espontània

espontània
Recuperació
 Amb l’extinció, s’oblida el que s’ha après?
Recuperació
espontània
Extinció i Recuperació espontània

Brooks & Bouton, 1993

Conceptes bàsics del procediment

Assaigs de condicionament

ECs

EIs

Interval entre estímuls Interval entre assaigs

Esquemes dels procediments típics de CC
Temps

EC Condicionament
de demora
EI

EC Condicionament
de demora llarga
EI

EC Condicionament
d’emprempta
EI

EC Condicionament
simultani
EI

EC Condicionament
cap enrera
EI
Esquemes dels procediments típics de CC  Condicionament de demora. L’EC dura almenys fins la
presentació de l’EI, podent ambdós estímuls coincidir en
part. L’EC segueix present almenys fins que s’inicia l’EI.

 De demora curta: L’inici de l’EC precedeix al de l’EI

per un període de temps curt.

 De demora llarga: L’inici de l’EC precedeix al de l’EI

per un període de temps llarg.

 Condicionament d’empremta. L’acabament de l’EC es

produeix abans que es presenti l’EI, quedant un interval
buit entre el final de l’EC i el començament de l’EI.
Aquest procediment es denomina d’empremta perquè el
que és contigu amb el principi de l’EI és l’activitat neural
decreciexent.
Esquemes dels procediments típics de CC  El condicionament simultani consisteix en
exposar als subjectes a l’EC aparellat amb l’EI
presentant-los a la vegada.

 El condicionament cap enrere l’EC es

presenta poc després que el EI.

 El condicionament temporal no hi ha un EC
distintiu. L’EI es presenta a intervals regulars i
amb el pas del temps es produirà la RC just
abans de l’aparició de l’EI.
 Percentatge d’assaigs en els que es produïa una RC
de parpelleig en funció de l’allargada de l’interval EC-
EI. El condicionament va ser pobre en els
Efectes del temps entre estímuls

procediments cap enrere (-50 mseg.) i simultani (0

mseg.). El màxim condicionament es va produir quan
l’interval EC-EI va ser de 200 mseg (Smith, Coleman i
Gormezano, 1969).
 • Experiment de Sheafor
(1975)
• EC = To
• EI = Aigua
Necessitat del grup control

• RC = Percentatge de
moviments de
mandíbula en presència
del To
• Entrenament: 1 assaig 100
90
diari EC-EI

Percentatge de respostes
80
70
60
50
40
30
20 Grup T/A
10 Grup T-A
0
1 2 3 4 5 6 7 8
Blocs de 6 Assaigs
 Procediments de Control
Necessitat del grup control

Control descorrelacionat o desemparellat

EC

EI

Control verdaderament aleatori

EC
EI

Rescorla (1968): Modelo de la Contingencia

 Contigüitat: Nombre d’emparellaments EC i EI + temps entre
aparellaments
Contigüitat vs Contingència

EC
EI

EC
EI

Rescorla (1968)
El CC NO depèn de la contigüitat EC-EI, si no del valor informatiu
de l’EC respecte l’EI (Contingència)
May the force be with you
Il·lusió de Causalitat

70% dels pacients es recuperaven

(independentment del tractament)

¿Fins a quin punt creus que el

medicament ha estat efectiu?

Blanco, Barberia & Matute, 2014

 Ha rebut el medicament? El medicament, és la
Ha sigut efectiu? causa de la curació?

El medicament, és
efectiu?
Il·lusió de Causalitat

High p(C) group = 80% de les persones prenen el medicament

Low p(C) group = 20% de les persones prenen el medicament

En tots els casos, 80% de les persones es curen, independentment

del medicament Blanco, Barberia & Matute, 2014
 El fet que dos esdeveniments A i B vagin units no implica que un
Il·lusió de Causalitat

sigui la causa de l’altre.

PSEUDOCIÈNCIES

CURES MIRACULOSES

Contigüitat no implica causalitat.

 Contingència EC - EI
Rescorla (1968)
El valor informatiu de l’EC depèn de la probabilitat relativa
Contigüitat vs Contingència

d’ocurrència de l’EI en PRESÈNCIA o ABSÈNCIA de l’EC:

p (EI | EC) ; p (EI | noEC)

p (EI | EC) > p (EI | noEC) -> EC serà un senyal
informatiu de la ocurrència de l’EI ->
CONDICIONAMENT EXCITATORI

p (EI | EC) = p (EI | noEC) -> EC no aporta

informació sobre ocurrència o no de l’EI
ABSÈNCIA DE CONDICIONAMIENT

p (EI / EC) < p (EI / noEC) ) -> EC serà un

senyal informatiu de la NO ocurrència de l’EI ->
CONDICIONAMENT INHIBITORI
 Contingencia

Les probabilitats es calculen de forma

relativa
Contingència

p (EI | EC) es calcula en relació als

assajos on es presenta el EC

p (EI | no EC) es calcula en relació als

assajos on NO es presenta el EC
Grup 0,4

EC
EI

EC
EI

p (EI | EC) = 4/10 = 0,4

p (EI | noEC) = 0/10 = 0,0

p (EI | EC) – p (EI | noEC) = 0,4 – 0 = 0,4

CONDICIONAMIENT EXCITATORI
 Grup 0,0

EC
EI

EC
EI

p (EI | EC) = 4/10 = 0,4

p (EI | noEC) = 4/10 = 0,4

p (EI | EC) – p (EI | noEC) = 0,4 – 0,4 = 0,0

ABSÈNCIA DE CONDICIONAMIENT
 Grup p( EI / EC ) p ( EI / noEC ) Contingència
0.0 0.4 0.0 0.4
0.1 0.4 0.1 0.3
Contigüitat vs contingència

0.2 0.4 0.2 0.2

0.4 0.4 0.4 0.0

0,6

Raó de Supressió
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
0
0,0 0,1 0,2 0,4
Grups
Conclusió Contigüitat vs Contingència

En conclusió

CONTIGÜITAT: necessària, però NO SUFICIENT

per produir CC

Vs

CONTINGÈNCIA: explica CC
PRÀCTICA
Condicionament Pavlovià Inhibitori

 Però, i si la conseqüència de l’EC no

fos un EI? Què passa si l’EC preveu
l’absència de l’EI?

 En aquest cas l’EC és també una

senyal fiable d’una conseqüència i,
per tant, proporciona informació.
Així doncs, no s’hauria de produir
també condicionament?
Condicionament Pavlovià Inhibitori

 També es produeix condicionament

quan l’EC prediu l’absència de l’EI.

 A aquest condicionament se’l

denomina condicionament inhibitori
(Rescorla, 1969).
Condicionament Pavlovià Inhibitori

 L’EC inhibitori (que es representa per

EC-, a diferència de l’EC+ del CC
excitatori) no és un estímul neutre, sinó
que també adquireix la força
associativa, evocant l’expectativa d’un
determinat event, la no aparició de
l’EI, de la mateixa manera que un EC+
evoca l’expectativa de l’aparició de l’EI.
Procediments de Condicionament Inhibitori

• Requisit: Per a que un EC senyali l’absència

de l’EI és necessari que el subjecte esperi l’EI
en aquella situació o context.

• Dos procediments:
– Estàndard
– Inhibició diferencial
Mesura de la inhibició condicionada

• Sistemes de conducta bidireccional

• El problema del silenci conductual
– Prova de la sumació
  Inclou dos ECs i dues modalitats d’assaig de
condicionament, repetides en ordre aleatori.
Procediment estàndard

 L’EI només es presenta en alguns assajos.

 Quan apareix l’EI, un dels ECs l’anuncia, és el
EC+ (p. ex. un to).
 En l’altre tipus d’assaig, l’EC+ es presenta
juntament amb l’EC- (p. ex., una llum).
 L’animal rep assajos repetits d’EC+ seguit d’EI
i EC+/EC- seguit de NO EI; l’EC- es converteix
gradualment en una senyal que indica
l’absència de l’EI.
 EC+
Procediment estàndard

Condionament
Condicionament
excitatori
exitatori EC-

EI

EC+

Condicionament
Condionament EC-
inhibitori
inhibitori
EI
  La prova de la sumació requereix la
presentació conjunta de EC+ i EC-.
Prova de sumació

 L’EC+ és el component que provoca una

reacció mesurable (la RC excitatòria), mentre
que l’EC- és el que suposadament provoca una
RC inhibitòria. Si així fos, és a dir, si l’EC-
provoqués una reacció oposada a l’evocada
per l’EC+, la RC total resultant hauria de ser
d’inferior magnitud quan es combinessin
ambdós estímuls que quan l’EC+ es presentés
per separat.
 Prova de la sumació

Cole, Barnet i Miller (1997)

Prova de sumació

Prova de
Condicionament
Sumació

A
A → Descàrrega
B
AX → Ø AX
BX
B → Descàrrega
BY

A = Llum; B = So1; X = So2; Y = So3

 Condicionament Sumació

A
A+ → Descàrrega B
AX- → Ø AX
B+ → Descàrrega BX
BY Cole, Barnet i Miller (1997)
Prova de sumació

2,25

Temps mitjà (segons)

2,00

1,75

1,50
A = Llum
1,25
B = So1
X = So2 1,00
B BX BY A AX
Y = So3
Temps que es requereix per acumular
cinc segons d’ingestió ininterrompuda
(més, més por)
 EC excitador (EC+)

Excitació
Prova de sumació

RC neta
Inhibició

EC inhibidor (EC−)
  L’EI es presenta en alguns assajos, i la
Procediment diferencial

seva aparició sempre ve anunciada per

la presentació de l’EC+.
 En altres assajos, l’EI no es presenta, i
els animals experimenten només l’EC-.
 Així doncs, l’EC+ sempre va seguit de
l’EI i l’EC- seguit de l’absència d’EI.
 EC+
Procediment diferencial

Condionament
Condicionament
excitatori
exitatori
EC-

EI

EC+

Condicionament
EC-
Condionament
inhibitori
inhibitori
EI
 Wasserman, Franklin i Hearst (1974)
Sistemes de resposta bidireccional

Grups Condicionament
G1 Llum → Menjar
G2 Llum → no menjar
G3 Llum sola

Proper
Índex apropament /allunyame nt 
Proper  Lluny

Proper = Temps a l’àrea propera a l’EC durant la seva presentació

Lluny = Temps a l’àrea allunyada de l’EC durant la seva presentació
 Wasserman, Franklin i Hearst (1974)
Sistemes de resposta bidireccional

Grup Condicionament
G1 Llum → Menjar
G2 Llum → no menjar
G3 Llum sola

G1

Index apropament/allunyament
1

0,5 G3

G2

0
1 2 3 4 5
Blocs de 4 sessions
 p (EI | EC) > p (EI | noEC) = condicionament excitatori
Contingència EC - EI

EC
EI

p (EI | EC) = p (EI | noEC) = no condicionament

EC
EI

p (EI | EC) < p (EI | noEC) = condicionament inhibitori

EC
EI
Contingència EC - EI

Condicionament Excitador

Condicionament Inhibidor

Impredictibilitat
Condicionament clàssic i publicitat
Trastorns relacionats amb la impredictibilitat

• Trastorns relacionats amb la impredictibilitat

d’estímuls aversius
d’estímuls aversius

– Ansietat
– Estrès
– Úlceres
– Trastorn Estrès Post-Traumàtic
• Tècniques per prevenir els trastorns
– Procurar estímuls que assenyalin a l’estímul
aversiu o la seva absència.
 • Desensibilització sistemàtica a les fòbies
Aplicacions a teràpia conductual

– Fòbia: por excesiva i irracional a un objecte, lloc o situació.

• Des d’un punt de vista de CC fòbia és l’aprenentatge d’un CS
davant d’una situació de por (Watson & Rainer)
• Avui en dia es sap que fòbies són complexes, però els principis del
CC poden ajudar a curar-les.

• Desensibilització sistemàtica: el pacient és sotmès

gradualment a l’objecte per tal que la por i la sensació
de manca de control i seguretat es mantingui al mínim i
es pugui donar extinció. Tres fases: construcció d’una
jerarquia de pors, aprenentatge de relaxació i
presentació gradual dels ítems de la jerarquia.
 Exemple (Kushner, 1965)
Adolescent que té por a conduir després d’haver patit un
accident.
Aplicacions a teràpia conductual

Jerarquia de pors:
1. Imagina veient el teu cotxe com era abans de l’accident.
2. Imagina’t recolzat sobre el teu cotxe.
3. Imagina’t assegut dins del cotxe apagat.
4. Imagina’t assegut dins del cotxe i encenent el contacte
amb el cotxe aturat.

8. Imagina’t que t’apropes a una intersecció sense tràfic.

9. Imagina’t que t’apropes a la mateixa intersecció amb un
altre cotxe que ve en la teva direcció (la situació de
l’accident).

Després de sis sessions el pacient va conduir un altre cop

sense por. No retorn de la por en un seguiment de 3
mesos.