TALLER DRENATGE I OSTOMIES

1
Contingut
OSTOMIES ................................................................................................................................................. 3
DEFINICIÓ ............................................................................................. ¡Error! Marcador no definido.
TIPUS D'ESTOMES ............................................................................................................................... 4
PERMANÈNCIA .................................................................................................................................... 6
LOCALITZACIÓ ANATÒMICA ................................................................................................................ 6
ESTOMES INTESTINALS: TIPUS DE DRENATGE FECAL ......................................................................... 7
OSTOMIES INTESTINALS: COLOSTOMIES I ILEOSTOMIES .................... ¡Error! Marcador no definido.
CURA DE L'ESTOMA: IMPORTANT IMPLICAR SEMPRE des de la primera cura a la persona
referent que assumirà les cures a domicili. .................................................................................... 7
CARACTERÍSTIQUES DELS DISPOSITIUS ........................................................................................... 7
RECOMANACIONS ........................................................................................................................... 9
PREPARACIÓ I PROCEDIMENT ............................................................................................................. 9
OSTOMIES URINÀRIES O UROSTOMIES ................................................................................................ 12
CURES DE L’ESTOMA I DE LA PELL..................................................................................................... 13
CARACTERÍSTIQUES DELS DISPOSITIUS ............................................................................................. 13
BOSSES D´UNA O DUES PECES .......................................................................................................... 14
TRANSPARENTS O OPAQUES ............................................................................................................ 14
RECOMANACIONS ............................................................................................................................. 14
PROCEDIMENT .................................................................................................................................. 15
DRENATGES ........................................................................................................................................... 17
INDICACIONS ..................................................................................................................................... 17
MECANISME ...................................................................................................................................... 17
TIPUS DE DÈBIT DEL DRENATGE ........................................................................................................ 18
DRENATGES MÉS UTILITZATS ............................................................................................................ 18
COL·LECTORS PER A DRENATGES .......................................................................................................... 23
PREPARACIÓ I PROCEDIMENT ........................................................................................................... 24
PRECAUCIONS GENERALS DELS DRENATGES ........................................................................................ 26

2
CONEIXEMENTS PREVIS: APARELL DIGESTIU
Podríem imaginar-nos a l'aparell digestiu com un tub on els extrems són la boca i l'anus. Els diferents
òrgans que componen l'aparell digestiu són: boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí
gruixut, recte i anus.

La funció principal de l'aparell digestiu és realitzar el procés

de digestió dels aliments per aconseguir les substàncies
que el nostre òrgan necessita per al seu equilibri i
desenvolupament.
Quan ingerim els aliments, aquests arriben a l'estómac a
través de l'esòfag. Un cop allà comença el procés digestiu
amb l'ajuda d'enzims i sucs gàstrics que són produïts en
l'estómac i l'intestí prim. En aquest punt els aliments
adquireixen un estat líquid i és quan el cos comença a
absorbir els nutrients i les vitamines que els constitueixen.
L’intestí prim mesura aproximadament entre 6 i 7 metres
de longitud i es troba enrotllat dins de la cavitat abdominal.
Després del seu pas per l'intestí prim, resulta un gran
abocament líquid que arribarà a l'intestí gros o colon.
La missió de l'intestí gros és totalment secundària, ja que
s'encarrega d'absorbir l'aigua perquè l'aliment no digerit
pel cos vagi prenent una consistència més ferma donant
lloc a la femta o deposicions. A més també s'encarrega
d'absorbir el sodi i fabricar algunes vitamines com la K. En
l’intestí gruixut es produeix la fermentació de la femta per
l'acció d'alguns bacteris produint gasos amb els seus
característics "olors". Al colon també es segrega moc,
gràcies a el qual la femta poden lliscar suaument fins a
l’anus.
L’intestí Gruixut o Colon es subdivideix en:
- Colon ascendent
- Colon transvers
- Colon descendent
- Colon sigmoide
Aquesta diferenciació de les seves parts es fa perquè el
colon comença a la part inferior dreta de l'abdomen,
ascendeix i creua des del costat dret a l'esquerre de la
mateixa, des d'on torna a baixar fent una mena de "S" per
acabar en el recte que s'obre a l'exterior a través de l'anus.
Font: Coloplast, Manual práctico Una ayuda
para las personas ostomizadas y sus familiars

3
OSTOMIA
Una ostomia és una obertura artificial (estoma) creada quirúrgicament per a la sortida artificial d’un
òrgan o víscera en un punt diferent de l'orifici natural d'excreció. D’aquesta manera, les persones
amb estomes urinàries no poden controlar voluntàriament les miccions ni les persones amb estomes
intestinals podran controlar les deposicions.

Exemples d’estomes

TIPUS D'ESTOMES
➢ D'ALIMENTACIÓ:
o Gastrostomia: Obertura des de l'estómac a l'exterior. Col·locació d’una sonda a l'estómac
per alimentació. Indicada per a pacients que no poden alimentar-se per via oral (trastorns
neurològics i disfunció de la deglució).
o Jejunostomia: Obertura des del jejú a l'exterior. Col·locació d’una sonda a la llum del jejú
proximal, amb la finalitat de mantenir una nutrició enteral precoç.

Gastrostomia Jejunostomia

➢ UROLOGICS:
o Ureterostomia: Obertura des dels urèters a l’exterior. Sempre porten un catèter per a
evitar l'estenosi (tancament) de l'estoma.
o Ureteroileostomia tipus Bricker: Intervenció quirúrgica on es practica una cistectomia
(extirpació de la bufeta) i els urèters es deriven a una porció intestinal de ili prèviament

4
 aïllada, que posteriorment s'exterioritza a la paret abdominal creant la ureteroileostomia.
o Nefrostomia: Col·locació d'un catèter a la pelvis renal, per tal de drenar l'orina del ronyó.
Està indicada per resoldre l'obstrucció del recorregut fisiològic de la orina. Normalment
es un tractament de urgència, i la permanència sols ser temporal. Es realitza al servei de
Rx.

Nefrostomia

➢ INTESTINALS:
o Ileostomia: Derivació intestinal de ili (budell prim) a paret abdominal.
o Colostomia: Derivació intestinal des de colon (budell gruixut) a paret abdominal.

Font: Coloplast, Manual práctico Una ayuda para las personas ostomizadas y sus familiars

5
➢ LOCALITZACIÓ ANATÒMICA
• Ileostomia: Generalment drena des de l’extrem distal del budell prim. Es practica sobre l’ili,
habitualment per colitis ulcerosa, càncer, malaltia de Crohn. Sempre a fosa ilíaca dreta.
• Cecostomia: Drena des de el cec, que es la primera part del colon ascendent.
• Colostomia ascendent drena de del colon ascendent. Les indicacions solen ser per diverticulitis
perforant, tumors inoperables de colon, traumatismes,…
• Colostomia transversa: Drena des del colon transvers. Les indicacions solen ser com la
colostomia ascendent, i és més freqüent.
• Colostomia descendent: Drena des de colon descendent. Les indicacions solen ser per càncer
en aquesta zona, diverticulitis crònica, traumatismes,…
• Sigmoidectomia: Drena des de colon sigmoide.
• Ureteroileostomia tipus Bricker: Sempre a fosa ilíaca dreta.
• Ureterostomia: Pot ser unilateral o bilateral. Habitualment a fosa ilíaca dreta.
• Nefrostomia: Situada a pelvis renal dreta o esquerre (segons la patologia).

Quadrants abdominals

CLASSIFICACIÓ SEGONS PERMANÈNCIA

• TEMPORAL: Solen realitzar-se quan es presenten lesions traumàtiques, obstruccions
intestinals, diverticulitis perforades, quadres inflamatoris abdominals, ... O per a afavorir
descans i cicatrització del punts de sutura. D'aquesta manera es permet que la porció distal
afectada de budell pugui cicatritzar i curar-se i , posteriorment, l’estoma no hi serà.
• PERMANENT: L'estoma és per sempre per a proporcionar una via d'eliminació que ja no es
podrà reconstruir (per neoplàsies, extirpació quirúrgica de recte, bufeta, ...).

6
ESTOMES INTESTINALS

➢ TIPUS: La localització de l’ostomia influeix sobre les característiques i el tractament del drenatge
fecal. És a dir, quan més distal sigui de l’intestí gros més formada estarà la femta perquè, és on
s’absorbeix l’aigua. Per tant:

− Ileostomia: produeix un drenatge fecal líquid i constant. Aquest drenatge conté alguns enzims
digestius que irriten la pell pel que s’haurà de prendre precaucions per tal d’evitar lesions a
la pell. L’olor és mínim perquè hi ha un nombre menor de bactèries.
− Colostomia ascendent: és similar a la ileostomia, ja que el drenatge és líquid i no pot ser
regulat, així com la presència d’enzims digestius. Presència d’olor, requerint un control.
− Colostomia transversa: produeix un drenatge amb mala olor i de consistència semi líquida.
− Colostomia descendent: presenta el drenatge de consistència més sòlida. En aquest nivell la
femta ja presenta la forma i la consistència normal, i per tant ja es pot regular la freqüència
de descàrrega. La femta no irrita tant la pell, presencia d’olor.

➢ CURA DE L'ESTOMA: IMPORTANT IMPLICAR SEMPRE des de la primera cura a la persona referent
que assumirà les cures a domicili.
o La mucosa intestinal de l’estoma té unes característiques diferents a la pell ja que
permet que pugui estar en contacte amb la femta sense irritar-se. No obstant, el contacte
de la femta amb la pell pot produir des d´una irritació fins a una dermatitis agressiva.
o És necessari que, al menys un cop al dia, es realitzi una bona higiene de la ostomia i un
canvi de bossa. Això contribuirà al benestar del pacient i facilitarà el control de l’estat de
la pell i de l’estoma.
o El millor lloc per realitzar la higiene de l’estoma és el bany, davant del mirall, i el moment
més adient acostuma a ser abans dels àpats (ja que és quan disminueixen les deposicions).
o En els dos primers mesos l´estoma redueix la seva mida.
o Es normal que es produeixi un lleuger sagnat quan manipulem l´estoma, és per la gran
vascularització de l´estoma. El sagnat cedirà en poca estona.

➢ CARACTERÍSTIQUES DELS DISPOSITIUS: Existeixen al mercat una amplia varietat de dispositius

(bosses i plaques). Caldrà seleccionar la més adequada pel pacient en funció de les característiques
individuals, anatòmiques, i quirúrgiques.
o Tots els dispositius tenen que reunir una sèrie de característiques comunes:
• Adhesiu protector de la pell.
• Segur i de fàcil maneig.
• Còmode i discret.
• Impermeable a la olor.
• Retallable.
• Amb bossa oberta (ileostomies) i tancades.
• Amb filtre o sense per a gasos.
• Transparents u opacs.

7
BOSSES TANCADES i BOSSES OBERTES:

TANCADES: Són les que habitualment estan indicades per a les colostomies. Al estar tancades no
podem buidar el contingut de la bossa i per tant l´haurem de canviar. Estan indicades per a deposicions
consistents.

OBERTES: Disposem d´un sistema de buidament per la part inferior. Son les que farem servir a les
ileostomies. En una colostomia pot ser útil si la femta és líquida o hi ha un excés de flatulències.

NOTA: Existeixen bosses obertes i tancades tant d´una peça com de dues peces.

BOSSES D´UNA O DUES PECES

UNA PEÇA: És un sol dispositiu, que porta placa i bossa tot junt. S’adhereixen directament a la pell,
al voltant de l’estoma. Prèviament cal retallar la mida de l´estoma, es retira el film protector de
l´adhesiu i s´adhereixen directament a la pell (neta i seca). Cada vegada que sigui necessari canviar-la,
l´haurem de retirar completament, per tant suposa una agressió a la pell . No és aconsellable si tenim
que realitzar molts canvis de bossa o la pell està lesionada.

DUES PECES: Consten de dues peces. Una placa o disc que inclou l´adhesiu i, la bossa pròpiament dita
la qual s´adapta al disc o placa per diferents sistemes. Aquest sistema ens permet el canvi de bossa
sense tenir que retirar la placa de la pell. Per tant estaran indicades en aquelles situacions que tinguem
que protegir especialment la pell.

TRANSPARENTS O OPAQUES

Es recomana utilitzar bosses transparents desprès de la cirurgia per tal de controlar l’aspecte,
característiques i ritme intestinal.

Una vegada tot normalitzat, es podran fer servir bosses opaques, que son més discretes.

MIDES

Posterior a la cirurgia es recomana bosses de mida gran, fins que es normalitzi el ritme intestinal.
Posteriorment es podrà seleccionar la mida en funció de la quantitat de deposicions.

8
RECOMANACIONS

Higiene corporal

Es pot realitzar bany o dutxa sense bossa .Cal fer servir aigua tèbia, ja que l’estoma no té sensibilitat.

Amb el temps el propi pacient adquireix experiència i arriba a saber quina és l’hora més apropiada,
que coincidirà probablement abans dels àpats quan hi ha menys sortida de femtes.

La roba

Es pot utilitzar la mateixa roba de sempre. Les úniques precaucions que s’han de tenir és que els
cinturons i les cintures no exerceixin pressió directament sobre l’estoma i evitar utilitzar faixes que
comprimeixin massa la panxa.

L’activitat física

En general, es poden practicar tot tipus d’esports, intentant evitar esports que puguin danyar la zona
de l’estoma (Karate, boxa,…); tot i que cal prèviament valoració pel metge o la infermera
estomaterapeuta.

A la platja o piscina es pot banyar sempre amb la bossa, tapant prèviament el filtre per a evitar fugues.

L’alimentació

La dieta ha de ser variada, saludable i equilibrada, però s’ha de restringir la ingesta d’aliments
flatulents i begudes gasoses i un excés de fibra.

La freqüència dels menjars hauria de ser de cinc vegades al dia; i és necessari beure de 1,5 a 2 litres
diaris d’aigua i/o líquids.

Mastegar bé els aliments amb la boca tancada. Menjar sense presses, mantenint un horari regular.

En el cas d´una ileostomia la introducció d’aliments a la dieta ha de ser progressiva i anar-se ampliant
gradualment segons la tolerància. En tot cas, cal seguir les recomanacions de l’equip especialista.

En el cas d´una ileostomia, alhora de prendre medicaments per via oral cal tenir en comte que
l’absorció intestinal és diferent.

PREPARACIÓ I PROCEDIMENT

RECURSOS PERSONALS

Pacient, Personal d’infermeria i persona que assumirà les cures de l’estoma al domicili.

PREPARACIÓ DEL PERSONAL

Rentat de mans.

Guants no estèrils.

9
PREPARACIÓ DEL PACIENT

Estirat al llit en decúbit supí (la primera cura de l’ostomia, es millor realitzar-la amb el pacient estirat).

A domicili: Es recomana al bany, prop del lavabo i davant un mirall per veure millor l´estoma

NOTA: El moment més adient acostuma a ser abans dels àpats ja que és quan disminueixen les
deposicions.

MATERIAL

• Aigua (de la aixeta).

• Sabó neutre/sabó de coco/esponja sabonosa (que venen a la farmàcia impregnades en sabó
neutre).
• Esponja suau (tipus esponja natural).
• Gasses (al domicili no li caldran).
• Tovallola suau/mocador de paper (tissues).
• Placa i bossa d’ostomia nova per a fer el canvi.
• Tisores.
• Cinturó ajustable (només si sovint hi han fugues del dispositiu).
• Bossa de plàstic o paper de diari per a llençar la bossa bruta de l’ostomia.

PROCEDIMENT

1. Garantir la intimitat de la persona i informar per aconseguir que col·labori activament.

2. Desenganxar amb cura la bossa d’ostomia de l ’abdomen. Subjectant la pell amb una mà i amb
l’altra retirar la bossa de dalt cap a baix per no tacar amb les femtes. Si es un dispositiu de 2
peces, retirar primer la bossa i desprès desenganxar la placa.
3. Llenceu la bossa d’ostomia dins d’una bossa de plàstic . Si utilitzeu una bossa oberta, buideu-
la al wàter.
4. Netegeu les restes de femtes de l’estoma amb gasses o mocadors de paper.
5. Renteu acuradament l’estoma i la pell del voltant amb aigua tèbia i sabó neutre. Utilitzeu una
esponja natural i eviteu refregar amb força.
6. Assequeu la pell amb una tovallola suau o mocadors de paper. Eviteu les friccions fortes. No
utilitzeu esprais (a no ser que sigui per recomanació de la estomaterapeuta), alcohol, cremes,
etc., ja que poden dificultar la fixació de l’adhesiu protector cutani de la bossa.
7. La mucosa de l’estoma sagna amb facilitat. Si veieu una petita quantitat de sang tingueu
present que és normal.
8. Amb l’estoma i la pell del voltant ja neta, observeu la coloració i l’estat de la pell. L’estoma ha
de ser rosat.
9. Prepareu la nova bossa d’ ostomia per realitzar el canvi. És important que el diàmetre de la
bossa s’ajusti al voltant de l’estoma. Si feu servir una bossa retallable, mesureu el vostre
estoma amb la plantilla de mides per saber la grandària que necessiteu i retalleu l’orifici uns
2 mil·límetres més gran que l’estoma.
10. Abans d’enganxar la placa (o la bossa si es un dispositiu de 1 sola peça), comproveu que la
pell estigui ben seca. L’excés d’humitat impediria la bona fixació de la bossa. Si és necessari
torneu a eixugar la pell.
11. Col·loqueu les mans damunt la bossa durant un parell de minuts per escalfar-la i ajudar que
s’enganxi millor.
12. Retireu el paper protector de la banda adhesiva de la placa/bossa i enganxeu- la a la pell que
envolta l’estoma de baix a dalt, ajustant-la tant com pugueu a la zona inferior de l’estoma i

10
 procurant no fer plecs amb el protector cutani/adhesiu. Finalment, comproveu que s’ha
adaptat correctament.
13. En el cas que utilitzeu una dispositiu de dues peces caldrà que canvieu la bossa cada dia,
mentre que la base/placa l’haureu de canviar cada tres dies i/o sempre que es detecti una
fuita.
14. És convenient enganxar la bossa en una posició adequada a les activitats que s´hagin de
realitzar. Si el pacient ha d’estar dempeus o assegut/da, col·loqueu la bossa en posició
vertical. Si pel contrari, ha d’estar més temps al llit, és millor col·locar-la inclinada.
15. Retirar el material sobrant, rentat de mans i acomodar al pacient.
16. Si utilitza una bossa oberta, comproveu que la bossa estigui ben tancada.

11
OSTOMIES URINÀRIES O UROSTOMIES

Com ja hem explicat anteriorment, dintre de les ostomies urinàries tenim: La nefrostomia, la
ureterostomia i la ureteroileostomia (tipus Bricker).

12
CURES DE L’ESTOMA I DE LA PELL

CURA DE L'ESTOMA: IMPORTANT IMPLICAR SEMPRE des de la primera cura a la persona referent
que assumirà les cures a domicili

És necessari que un cop al dia, es realitzi una bona higiene de l’ostomia a l’hora de realitzar el canvi
diari de bossa. Això contribuirà al benestar del pacient i facilitarà el control de l’estat de la pell i de
l’estoma. Els estomes urinaris son més petits que els intestinals. El millor lloc per realitzar la higiene
de l’estoma és el bany, davant del mirall. El moment més adient acostuma a ser a primera hora del
mati, abans d’iniciar la ingesta de líquids quan tenim poca orina formada.

És important, tenir en compte:

• La sortida d´orina mitjançant la urostomia sol ser de manera incontinent i continuada gota a
gota. Es normal que surtin restes de moc.
• En les urostomies s’utilitza bosses obertes per la part inferior amb una aixeta o tub
• connector per al seu buidament.
• Per evitar el retrocés de l´orina a l´estoma, les bosses contenen una vàlvula antirefluxe per tal
d´evitar infeccions de tracte urinari.
• Una característica especial de les urostomies és el caràcter líquid de l´orina, capaç d´introduir-
se per qualsevol racó podent ocasionar “petites fugues”, causant dermatitis de la pell. És per
aquest motiu que és de gran importància que la bossa quedi perfectament adherida a la pell.
• Pot donar-se el cas que a través de l´estoma surtin un o dos catèters els quals poden anar
sortint o ser retirats per l´uròleg passades unes setmanes de la cirurgia. La seva funció és
mantenir la permeabilitat de la via urinària evitant l’estenosi. Simplement, cal introduir el
catèter dins de la bossa d´urostomia manipulant-los amb compte per evitar acodaments.
• L’orina és molt irritant per a la pell, però no per a la mucosa de l’estoma. La millor manera de
mantenir la pell protegida d’irritacions, és la cobertura adequada amb la placa adhesiva ben
retallada a la mida adequada.
• Posteriorment a la cirurgia, l’estoma anirà reduint el seu tamany durant els dos primers mesos
(Bricker) i per tant, es recomana mesurar-lo per tal d’ajustar-lo correctament.
• No utilitzar el assecador per assecar l’estoma, ja que pot ocasionar cremades.

CARACTERÍSTIQUES DELS DISPOSITIUS

Existeixen al mercat una amplia varietat de dispositius (bosses i plaques). Caldrà seleccionar la més
adequada pel pacient en funció de les característiques individuals, anatòmiques, i quirúrgiques. Tots
els dispositius tenen de reunir una sèrie de característiques comuns:

• Adhesiu protector de la pell.

• El dispositiu ha de ser segur i de fàcil maneig.
• Còmodes i discrets.
• Impermeables a la olor.
• Retallables i pre-retallats.
• Amb vàlvula antirefluxe i aixeta per el seu buidament.
• Transparents.

13
BOSSES D´UNA O DUES PECES

UNA PEÇA: És un dispositiu que s´adhereix directament a la pell. Prèviament cal retallar la mida de
l´estoma, es retira el film protector de l´adhesiu i s´adhereix directament a la pell (neta i seca), de dalt
a baix. S’ha de canviar cada 24-48 h i buidar-la cada cop que sigui per la meitat.

Aquest dispositiu, no és aconsellable si tenim que realitzar molts canvis de bossa per fugues o si la pell
està lesionada.

DUES PECES: Dispositiu de dues peces. Una placa o disc que inclou l´adhesiu i, la bossa pròpiament
dita la qual s´adapta al disc o placa per diferents sistemes. Aquest sistema ens permet el canvi de bossa
sense tenir que retirar la placa de la pell. Per tant estaran indicades en aquelles situacions que tinguem
que protegir especialment la pell. La placa es canvia cada 3-4 dies i la bossa cada 24-48h.

TRANSPARENTS O OPAQUES
Es recomana utilitzar bosses transparents per tal de controlar l´aspecte i característiques de l´orina.

MIDES

Habitualment, es freqüent utilitzar les bosses petites durant el dia i per la nit, adaptar a la aixeta de la
bossa, una bossa de nit que té més capacitat (fins a 2L). Aquesta bossa de nit es penja al somier del
llit, per afavorir el descans nocturn del pacient.

RECOMANACIONS

Higiene corporal, roba i activitat física: Les mateixes recomanacions que les ostomies intestinals (punt
6.3).

L’ALIMENTACIÓ

La dieta ha de ser variada, saludable i equilibrada.

S’ha d’augmentar la ingesta de líquids fins a 2-3 litres diaris, sempre i quan no estigui contraindicat.
Incloure aliments rics en VIT C , així minimitzarem les riscos d’infeccions d’orina.
Cal tenir en comte que alguns aliments poden modificar el color (mora, remolatxa) i, la olor de l’orina
(espàrrecs).
14
PREPARACIÓ I PROCEDIMENT

• RECURSOS PERSONALS

o Pacient, Personal d’infermeria i persona que assumirà les cures de l’estoma al domicili.

• PREPARACIÓ DEL PERSONAL

o Rentat de mans.
o Guants no estèrils.
• PREPARACIÓ DEL PACIENT

Estirat al llit en decúbit supí (la primera cura de l’ostomia, es millor realitzar-la amb el pacient estirat).
A domicili: Es recomana al bany, prop del lavabo i davant un mirall per veure millor l´estoma
NOTA: El millor lloc per realitzar la higiene de l’estoma és el bany i el moment més adient acostuma a
ser a primera hora del mati abans d’iniciar la ingesta de líquids.
• MATERIAL

− Aigua (de la aixeta).

− Sabó neutre/sabó de coco/esponja sabonosa (que venen a la farmàcia impregnades
en sabó neutre).
− Esponja suau (tipus esponja natural).
− Gasses (al domicili no li caldran).
− Tovallola suau/mocador de paper (tissues).
− Placa i bossa d’urostomia nova per a fer el canvi.
− Tisores.
− Cinturó ajustable (només si sovint hi han fugues del dispositiu).
− Bossa de plàstic per a llençar la bossa bruta de l’urostomia.

PROCEDIMENT

Primerament, és molt important garantir la intimitat de la persona i informar de la cura que es

realitzarà per aconseguir que col·labori activament.

1. Desenganxar amb cura la bossa d’ostomia de l ’abdomen. Subjectant la pell amb una
mà i amb l’altra retirar la bossa de dalt cap a baix.
2. Buideu l’orina de la bossa al wàter i llenceu la bossa d’urostomia dins d’una bossa de
plàstic.
3. Netegeu les restes de moc i orina de l’estoma amb gasses o mocadors de paper.
4. Renteu acuradament l’estoma i la pell del voltant amb aigua tèbia i sabó neutre.
Utilitzeu una esponja natural i eviteu refregar amb força.
5. Assequeu la pell amb una tovallola suau o mocadors de paper (tissues). Eviteu les
friccions fortes. No utilitzeu esprais (a no ser que sigui per recomanació de la
estomaterapeuta), alcohol, cremes, etc., ja que poden dificultar la fixació de l’adhesiu
protector cutani de la bossa.
6. La mucosa de l’estoma sagna amb facilitat. Si veieu una petita quantitat de sang
15
 tingueu present que és normal.
7. Amb l’estoma i la pell del voltant ja neta, observeu la coloració i l’estat de la pell.
L’estoma ha de ser rosat, i la pell periestomal ha de estar integra.
8. Prepareu la nova bossa d’urostomia per realitzar el canvi. És important que el
diàmetre de la bossa s’ajusti al voltant de l’estoma. Si feu servir una bossa retallable,
mesureu el vostre estoma amb la plantilla de mides per saber la grandària que
necessiteu i retalleu l’orifici uns 2 mil·límetres més gran que l’estoma. Cal assegurar-
se que la l’aixeta o tub de buidament estigui tancat.
9. Si es una ureterostomia, introduir el catèter dins de la bossa d´urostomia manipulant-
los amb compte per evitar acodaments.
10. Abans d’enganxar la placa (o la bossa si es un dispositiu de 1 sola peça), comproveu
que la pell estigui ben seca. L’excés d’humitat impediria la bona fixació de la bossa.
Si és necessari torneu a eixugar la pell.
11. Col·loqueu les mans damunt la bossa durant un parell de minuts per escalfar-la i
ajudar que s’enganxi millor.
12. Retireu el paper protector de la banda adhesiva de la placa/bossa i enganxeu- la a la
pell que envolta l’estoma de baix a dalt, ajustant-la tant com pugueu a la zona inferior
de l’estoma i procurant no fer plecs amb el protector cutani/adhesiu. Finalment,
comproveu que s’ha adaptat correctament.
13. En el cas que utilitzeu una dispositiu de dues peces caldrà que canvieu la bossa cada
24-48h, mentre que la base/placa l’haureu de canviar cada 3-4 dies i/o sempre que
es detecti una fuita. Cal tenir en comte que caldrà buidar la bossa sempre que superi
la meitat de la capacitat de la bossa.
14. És convenient enganxar la bossa en una posició adequada a les activitats que s´hagin
de realitzar. Si el pacient ha d’estar dempeus o assegut/da, col·loqueu la bossa en
posició vertical. Si pel contrari, ha d’estar més temps al llit, és millor col·locar-la
inclinada.
15. Retirar el material sobrant, rentat de mans i acomodar al pacient.

16
DRENATGES
DEFINICIÓ

S’anomena drenatge a tot tipus de maniobres i materials destinats a evacuar gasos o líquids orgànics des d’una
cavitat natural, ferida o abscés cap a l’exterior de l’organisme per diferents motius i amb un sistema adequat.

OBJECTIU

Posarem un drenatge per tal d’evitar col·leccions o prevenir acumulacions que poden produir infeccions.
Aquestes acumulacions poden venir donades per diferents motius com traumatismes, abscessos o intervencions
quirúrgiques.

També podem instaurar un drenatge quan un òrgan que generalment està ple com la bufeta urinària, el
necessitem tenir buit per afavorir la cicatrització després d’una intervenció quirúrgica.

Així, establim un canal de sortida de líquids orgànics cap a l’exterior del cos. Podem realitzar aquesta
classificació:

• Drenatge terapèutic: Per a drenar i solucionar un problema patològic: Abscessos.

• Drenatge profilàctic: Per a prevenir la formació de col·leccions o advertir de possibles complicacions.
Es posen en intervencions quirúrgiques per prevenir l’acúmul de substàncies i valorar la presència
d’hemorràgia. Ajuden a evacuar el líquid que s’acumula durant la intervenció quirúrgica evitant
posteriors infeccions i també ens permet ajudar a detectar fallades de sutura.
• Drenatge diagnòstic: Per a determinar quina es la naturalesa de la col·lecció.

INDICACIONS
Els drenatges poden ser de formes i materials diferents. Això comporta triar el més adequat depenent de l’ús i
lloc on va destinat.

Algunes de les indicacions poden ser les infeccions com la peritonitis, en sutures intestinals, en cirurgia biliar i
pancreàtica per tal d’evitar que s’acumuli bilis o suc pancreàtic, abscessos, lesions traumàtiques, pneumotòrax,
hemorràgia, profilaxi de fuga després de cirurgia general o radical...

CARACTERÍSTIQUES DEL DRENATGE

• No irritant.
• Permet quantificar exudats.
• No deteriorar-se.
• Tou i flexible.

MECANISME
• Passiu: Drenatge obert. El material drenat surt per capil·laritat o per decliu.

17
 • Actiu: Drenatge tancat, amb buit o aspiració suau (redó, redó de baixa pressió, Jackson Pratt,
drenatge pleural).

TIPUS DE DÈBIT DEL DRENATGE

• Seròs: Groc clar.
• Serohemàtic: Color vermell clar (com aigua de rentar carn).
• Hemàtic: Color vermell, sang.
• Biliar: Color verd, bilis.
• Linfa: Color blanquinós.
• Purulent: Color blanc-marronós, pus.
• Fecaloide: Color marronós fosc, femta.

Els dèbits fisiològics d’un drenatge, són: Sang (hemàtic i serohemàtic), bilis (biliar), líquid ascític (serós).

Els dèbits patològics d’un drenatge, són: Orina (si no surt per sonda vesical, catèter suprapúbic o estoma urinari),
pus (purulent), femta (fecaloide), bilis (si no és un drenatge biliar).

QUANTITAT DEL DÈBIT

• Res: No productiu.
• Escàs: Indicis (escasses gotetes).
• Poc productiu: Menys de 100 mL.
• Moderadament productiu: Entre 100 i 500 mL.
• Molt productiu: Més de 500 mL.

DRENATGES MÉS UTILITZATS

➢ Drenatge capil·lar: Es fa servir com a mètode de drenatge davant de col·leccions d’escàs volum i molt
localitzades (ferida quirúrgica infectada). S’utilitza com material la gassa, deixant-la insinuada dintre de
la col·lecció superficial de la ferida. Aquestes gasses s’han de canviar sovint per a evitar passar la infecció
de fora a dins de la ferida.

** Desavantatges: Incapacitat per realitzar la medició del dèbit que surt a l’exterior al realitzar la cura amb gassa
i esparadrap.

➢ Drenatge Penrose: Drenatge obert molt utilitzat per a drenar petites col·leccions molt localitzades
(seromas, sang, pus). És de làtex tou i flexible de diferents diàmetres. Actua per capil·laritat arrossegant
18
 el líquid a través de la seva estructura cap a l’exterior. S’adapta perfectament a la zona que s’ha de
drenar, establint una sol·lució de continuïtat entre la cavitat i la superfície cutània. Pot col·locar-se dins
el camp estèril de quiròfan. Es pot suturar amb un punt. Si el col·loquem en altres llocs (urg. ,planta...),
cal fer un camp estèril per la seva col·locació. Serà necessari utilitzar unes pinces de dissecció i un
kocher.
** Desavantatges: Incapacitat per realitzar la medició del dèbit que surt a l’exterior al realitzar la cura amb gassa
i esparadrap. Es molt fàcil perdre el drenatge.

➢ Drenatge laminat o “en teula”: Làmines acanalades de cautxo, molt més dures que el Penrose. Actúa
per capil·laritat arrossegant el líquid a través de la seva estructura cap a l’exterior. S’adapta
perfectament a la zona que s’ha de drenar, establint una sol·lució de continuïtat entre la cavitat i la
superfície cutània.

** Desavantatges: Incapacitat per realitzar la medició del dèbit que surt a l’exterior al realitzar la cura amb gassa
i esparadrap.

➢ Drenatge de redó: Tub flexible i prim de polivinil amb orificis en el seu extrem distal. Funciona per
aspiració. Es radioopac. Ha d’anar connectat a un tub de succió o vuit que possibiliti l’aspiració.
Col·locació sempre a quiròfan. Utilitzats en cirurgia abdominal menor i major i, en Traumatologia (per
evitar la formació d’hematomes produïts per petits vasos no hemostasiats com en PTM, PTG).

** Precaucions: Retirar sempre el buit de l’ampolla del redó, ja que sinó, es pot produir una hemorràgia.

**Desavantatges: Obstrucció, pèrdua del buit de l’ampolla del drenatge, extravasació del líquid al voltant del
drenatge.

19
 ➢ Drenatge Sylàstic: Tub de silicona transparent, radioopac, flexible, amb punta roma atraumàtica, amb
molts orificis a l’extrem distal. Es col·loca a quiròfan. Molt utilitzat en cirurgia abdominal. Es connectarà
el tub a un sistema recol·lector tipus bossa de diüresis en decliu.

** Desavantatges: Mal funcionament del drenatge causat per una obstrucció per un coall, moc, etc. Extravasació
del líquid al voltant del drenatge.

➢ Drenatge Kher: És un drenatge biliar, de làtex en forma de “ T ”. Es col·loca a quiròfan. La seva funció és
mantenir el conducte colèdoc permeable i per assegurar el drenatge extern del líquid biliar quan
existeixen problemes per que aquest no pugui drenar normalment per arribar al duodè (és a dir,
s’assegura el pas de la bilis del fetge al duodè). Es connectarà el tub a un sistema recol·lector tipus bossa
de diüresis en decliu.

20
 ➢ Drenatge PigTail: Tub molt prim semi rígid de poliuretà, té l’extrem corbat perquè quedi fixat dintre de
la cavitat amb orificis laterals ovalats. Es col·loca a radiologia. Indicacions: Abscessos, col·leccions,
obstrucció de vies biliars. Es connectarà el tub a un sistema recol·lector tipus bossa de diüresis en decliu,
o bossa recol·lectora de ferida quirúrgica si el dèbit es baix.

** Desavantatges: Mal funcionament del drenatge causat per una obstrucció del drenatge per ser molt prim.

➢ Drenatge de Jackson Pratt: Tub de silicona tou, molt flexible, amb múltiples perforacions a la part
distal. Es col·loca a quiròfan. Es sol utilitzar en intervencions on es produeixen grans cúmuls de
exsudats inflamatoris o col·leccions serohemàtiques. Es connectarà el tub a un sistema de buit de
baixa pressió (redó de baixa pressió).

** Precaucions: Retirar sempre el buit del redó de baixa pressió, ja que sinó es pot produir una hemorràgia.

** Desavantatges: Obstrucció, pèrdua del buit del redó de baixa pressió, extravasació del líquid al voltant del
drenatge.

21
 ➢ Sonda Foley: Tub de làtex amb punta roma i dos orificis laterals atraumàtics Té dos llums (una amb una
vàlvula per omplir el globus i, l’altre per on surt el dèbit que es la que es connectaria a una bossa de
diüresis o es deixaria suelta dintre de una bossa recol·lectora de ferida quirúrgica). Es col·loca a quiròfan
com a drenatge biliar en las colecistostomies (amb o sense globus). A vegades també es pot col·locar
d’urgència quan s’ha sortit el drenatge que portava el pacient i s’ha de col·locar el drenatge sense
intervenció quirúrgica. Això ho faria el cirurgià a ull.

** Desavantatges: Mal funcionament del drenatge causat per una obstrucció del drenatge. Pèrdua del mateix.

22
COL·LECTORS PER A DRENATGES
• Mini redó o “ fuelle” : Té forma de fuell, és de PVC. És un drenatge de mig buit, amb una pressió de
100-200 mmHg. És una espiral d’accionament manual.

• Ampolla de redó : Drenatge d’alt buit de 200-700 mmHg. És un recipient d’un sol ús, no té vàlvula
anti-refluxe.

• Redó de Baixa pressió: Drenatge de baix buit, fins a 100 mmHg. És de silicona. Capacitat de 100-
400 ml. Accionament manual, vàlvula antirefluxe. Va connectat a una bossa de recollida amb una
capacitat de 700 ml.

23
 • Bossa de diüresis: Sense buit, es recull el material per gravetat en decliu. És una bossa re recollida
graduada i transparent, amb una capacitat de 2L i amb sistema antirefluxe.

• Bossa recol·lectora: Sense buit, transparent, sistema d’una sola peça, de mides diferents, es pot
buidar fàcilment i es pot connectar a una bossa de diüresis de 2L (si el dèbit es abundant).

PREPARACIÓ I PROCEDIMENT
Recursos personals: En funció de la tècnica a realitzar diplomat/graduat en Infermeria o personal mèdic.

Cures i precaucions:

• Tenir cura del punt de sutura.

• Control de l’apòsit.
• Cura estèril del punt d’entrada del drenatge.
• Apòsit sobre el drenatge sense embolicar-lo.
• Anotar característiques i quantitat real o aproximada de líquid drenat.
• Realitzar el número de cures necessàries per tal de garantir l’apòsit net. Si drena molt hem de
plantejar-nos el posar algun dispositiu de recollida tipus bossa d’ostomia.
24
 • Control del bon funcionament del drenatge.
• Mantenir-lo en una posició adequada respecte al pacient per garantir el bon funcionament.
• En cas que tingui tubuladures, mirar que no quedin recolzades i impedeixin el mal funcionament
del drenatge.

Preparació del personal

• Rentat higiènic de mans abans de fer la cura o manipular el drenatge.

• Si la cura ho requereix, posar-se guants estèrils per fer la cura estèril.

Preparació del pacient

• Explicar-li al pacient el procediment de la cura i demanar-li la seva col·laboració.

• Col·locar el pacient en la posició adequada per fer la cura, col·locar el drenatge o revisar-lo.
• En funció del drenatge que s’ha de col·locar, cal tenir a punt un camp estèril i el material necessari
per a realitzar la tècnica.
• En moltes ocasions es col·loca en el acte operatori i forma part de tot el procés de la intervenció.

Material

• El tipus de drenatge que necessitem.

• Material necessari per a la col·locació del drenatge específic: guants, gasses, material de cures,
esparadrap per a la subjecció, equip de sutura, bossa de recol·lecció de líquids orgànics, anestèsia,
connexions, aspirador...

Procediment

• Varia en funció del drenatge que volem posar, la indicació i el moment de posar-lo (en el acte
quirúrgic com a profilaxi per evitar col·leccions, post-quirúrgic per alguna complicació potencial,
per a drenatge d’abscessos, drenatge pleural, etc.).
• També varia en funció de si és un drenatge obert (no estan connectats a cap reservori i no fan
pressió negativa com per exemple el penrose), o tancat (estan connectats a un reservori que
sempre s’hauria de mantenir estèril com per exemple el segell d’aigua del drenatge pleural).
• Malgrat aquests detalls, sempre hem de mantenir l’esterilitat tant en el procediment de col·locació
com de manteniment del drenatge, es a dir a l’hora de fer les cures.

Manteniment

En el procediment d’inserció, infermeria te un rol de col·laboració. Pel que fa la manteniment, tenim el rol propi
de valorar:

• Que estigui ben col·locat. Valorar la correcta col·locació del recipient de recollida (normalment per
sota del drenatge).
• El bon funcionalment del drenatge. En el cas de drenatges que estan en aspiració cal valorar que
funcioni be de forma periòdica.
• Assegurar les connexions si cal.
25
 • Valoració de la quantitat, aspecte, densitat, textura del líquid orgànic.
• Fer la cura amb les mesures estèrils que corresponguin, utilitzant el material necessari perquè
quedi ben fixat i no hi hagi fugues ni perjudiqui la pell del pacient. Fer-ho les vegades que sigui
necessari.
• Enregistrar la valoració que hem fet del drenatge amb la freqüència pautada.
• Evitar desconnexions innecessàries.

Recomanacions

• Mantenir correctament subjectat el drenatge per tal que no surti.

• Valorar que el drenatge realitzi la funció per la qual ha estat posat: que funcioni correctament.
• Valorar que el drenatge de líquid orgànic no afecti o lesioni les estructures properes.
• Control de possibles signes d’infecció.

Recollida i neteja del material

• Cal seguir el protocol de neteja de material per la col·locació del drenatge.

• Quan es retiri, cal seguir el protocol de recollida de residus orgànics, tenint en compte de que si és
sang o citostàtics d’utilitzar els contenidors corresponents en cada cas.

PRECAUCIONS GENERALS DELS DRENATGES

• Les subjeccions han d’estar bé per evitar la pèrdua o mobilització del drenatge.
• No col·locar els drenatges per sobre del punt d’inserció, sempre per sota.
• Cal fer una valoració del punt de punció del drenatge i el de sutura (si en porta). És important que
estigui sec i no supuri. Si observem perill de lesió de la pell podem utilitzar pastes barrera. Recordar
de no utilitzar alcohol.
• Vigilar amb els líquids pancreàtic i intestinals, ja que són corrosius.
• Alerta al retirar l’apòsit quan volem curar-lo, podria estar enredat o recargolat amb la gasa
i podríem retirar o mobilitzar el drenatge.
• Curarem un apòsit brut, recordar fer-ho en un camp estèril.
• Controlar i visualitzar la permeabilitat del tub, no doblegar el drenatge.
• En el cas de ser necessari fer un rentat del drenatge, crear un medi estèril.
• En el cas dels drenatges en aspiració aquesta ha de ser suau i contínua (ASC)
• Observació, control i registre del líquid drenat.

26
27