Apunts Aules III

QUERALT
ARTACHO AULES D’HABILITATS III

VALLS
Aules d’habilitats III Queralt Artacho Valls
2
ÍNDEX
MARÍA GÓMEZ.............................................................................................................................. 4
ABDOMINALS ............................................................................................................................ 4
GIULIA NAGEB............................................................................................................................... 8
FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR POPIOCEPTIVA (PNF) ............................................................. 8
HELENA FERNÁNDEZ................................................................................................................... 15
PELVIS ...................................................................................................................................... 15
PELVIS VALORACIÓ .................................................................................................................. 15
PELVIS TRACTAMENT .............................................................................................................. 19
AIDA MONGE .............................................................................................................................. 26
HISTÒRIA CLÍNICA I VALORACIÓ DE FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA ......................................... 26
AUSCULTACIÓ RESPIRATÒRIA ................................................................................................. 33
PART PRÀCTICA AUSCULTACIÓ RESPIRATÒRIA ....................................................................... 41
TÈCNIQUES MANUALS DE FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA ........................................................ 44
TÈCNIQUES INSTRUMENTALS DE FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA ............................................. 54
JUDITH ALMAZÁN ....................................................................................................................... 60
ESTIMULACIÓ SENSORIAL ....................................................................................................... 60
MASSATGE INFANTIL ............................................................................................................... 69
MARIA MASBERNAT ................................................................................................................... 74
FISIOTERÀPIA EN NEUROLOGIA .............................................................................................. 74
PRÀCTICA – FISIONEURO ......................................................................................................... 86
ALBERT BIGORDÀ........................................................................................................................ 92
CINESITERÀPIA ACTIVA: INTRODUCCIÓ................................................................................... 92
CINESITERÀPIA ACTIVA: TRONC .............................................................................................. 94
CINESITERÀPIA ACTIVA: MEMBRE SUPERIOR ....................................................................... 101
CINESITERÀPIA ACTIVA: MEMBRE INFERIOR ........................................................................ 113
3
MARÍA GÓMEZ
ABDOMINALS
1. GRUP ABDOMINAL
1) Transvers de l’abdomen
2) Oblic intern
3) Oblic extern
4) Recte abdominal
Transvers: s'estén transversalment des de la columna vertebral fins a una aponeurosi que
entrecreua les fibres amb el múscul contralateral. Rotació del tronc cap al mateix costat.
Oblic intern: s'origina a la fàscia toracolumbar i s'insereix a la línia alba i 9-12 arcs costals.
Acció unilateral, rotació cap al mateix costat i acció bilateral inclinació anterior.
Oblic extern: s'origina a la cara externa de 5a – 12a costella i s'insereix al llavi extern de la
cresta ilíaca. Acció unilateral, rotació del tronc cap a costat contrari + inclinació tronc +
elevació vora pèlvica.
2. FUNCIONS DE L’ABDOMEN
- Absorció impactes produïts per salts, rebots...
- Compensació efectes de traccions del psoes i músculs lumbars.
- Estabilització del cos de manera que els braços i les cames puguin realitzar qualsevol
moviment tenint com a suport a aquesta musculatura i formar una cadena muscular
transmissora de forces entre cames i braços (adequada cadena cinètica).
- Proporciona pressió interna (intraabdominal) que manté la columna vertebral estable,
reduint l'estrès a la zona lumbar, produint una acció de descàrrega de pressió sobre
discos intervertebrals lumbars i estabilitzant la columna.
- Col·labora en la ventilació (espiració) a la pràctica d'activitat física.
- Manteniment de vísceres en posició adequada.
- Conservació actitud estàtica i durant el moviment (estabilització de la pelvis).
- Disminució de l'anteversió pèlvica.
4
Abdominals  pressió intrabdominal
3. GAH
- És una tècnica que inclou exercicis respiratoris, posturals i propioceptius que
aconsegueixen reduir la pressió intraabdominal.
- Creada per Marcel Caufriez (Doctor en Ciències de la Motricitat i Readaptació) l'any
1980, es coneix amb el nom actual de Gimnàstica Abdominal Hipopressiva des de l'any
1987.
- Objectiu: reforçar la musculatura de la faixa endonpèlvica al postpart, sense que tingui
efectes negatius al perineu. Millorar el to, fibres tipus I del diafragma pèlvic.
- Principis:
Hiperpressió, augment de pressió abdominal, =30>30 mmHg.
Hipopressió, disminució de pressió abdominal intraabdominal, <0 mmHg.
Mesures de les pressions intracavitàries amb manòmetres intracavitaris.
Els exercicis hipopressius aconsegueixen reduir la pressió intracavitária amb
tècnica de respiració i postura.
4. LPF
- Low Pressure Fitness és un programa d´entrenament postural i respiratori. Inspirat en
la tècnica hipopressiva, combina l'stretching miofascial, la reeducació postural, la
respiratòria i la mobilització dinàmica neural. S'ensenya sobre la base de la
metodologia didàctica més avançada de neuroeducació.
- Els anys d'experiència i innovació en la tècnica hipopressiva i les altres tècniques del
sistema d'entrenament LPF van portar els fundadors a crear la certificació
internacional de Low Pressure Fitness l'any 2014 per a professionals de l'àrea de la
salut i de les ciències de l'exercici .
Des de llavors, Low Pressure Fitness ha esdevingut líder de formació a nivell
internacional, present al llarg dels cinc continents. Milers de persones ja gaudeixen
ensenyant practicant LPF.
5
5. ABDOMINALS VS. GAH
En alguns estudis es va comprovar que la gimnàstica abdominal hipopressiva més

l'entrenament muscular del sòl pèlvic davant l'entrenament muscular del sòl pèlvic de forma
aïllada tenien el mateix efecte en l'enfortiment del sòl pèlvic, sense donar una tècnica més
resultats que l'altra. Cap estudi va donar resultats davant de l'entrenament amb gimnàstica
abdominal hipopressiva de manera aïllada.
S'han trobat discrepàncies entre els fonaments teòrics de la GAH als punts següents.
- La GAH estimula els centres espiratoris i inhibeix els inspiratoris.

- La GAH estimula el centre pneumotàxic.
- La GAH aconsegueix una relaxació postural diafragmàtica.
- Els centres supraespinals respiratoris modulen la tensió postural de la musculatura
respiratòria.
- Entrenar la musculatura abdominal mitjançant exercicis fàsics disminueix el to
postural.
- Per prevenir la incontinència urinària d'estrès, cal prioritzar la tonificació de les fibres
musculars tipus I del sòl pèlvic.
6. ESTABILITZACIÓ CORE
El Hollowing és una tècnica que cerca l'activació selectiva de la musculatura profunda de
l'abdomen, intentant aïllar aquesta contracció de la musculatura superficial. Realitzant
l'anomenat “drawing-in”, que es basa a enfonsar el ventre cap a la columna lumbar sense que
aquesta modifiqui la seva curvatura neutra, es pretén activar de manera conscient el transvers
de l'abdomen associant una co-contracció involuntària dels multífids de la zona lumbar.
El Bracing és la coactivació global de tota la musculatura que pertany a la línia mitjana del cos.
A més del transvers de l'abdomen i els multífids, amb aquesta maniobra s'activen oblic intern,
extern, recte abdominal, diafragma i sòl pèlvic creant una contracció conjunta de fibres en
diferents plans.
Quina diferència trobem en aquestes tècniques i quina és millor en cada cas?
6
El debat està servit. Un gran nombre d'estudis han intentat aclarir quina és la millor recepta
per entrenar aquest complex muscular per buscar estabilitat. Durant l'última dècada del segle
XX i principis del XXI, nombrosos autors es van encarregar d'investigar el benefici de les
diferents maniobres d'activació de la línia mitjana, enfocant aquests estudis a la rehabilitació
del “low back pain” (LBP) o dolor lumbar.
7. TREBALL COMBINAT
- La prioritat és reforçar la musculatura del sòl pèlvic.
- Introduir la feina abdominal.
8. SÒL PÈLVIC
Conjunt de músculs i lligaments que tanquen la cavitat abdominal a la seva part inferior. La
seva funció e¡és sostenir els òrgans pèlvics (bufeta, uretra, úter, vagina i recte) en la posició
adequada perquè no es vegi afectat el seu funcionament normal.
CONCEPTES IMPORTANTS CLASSE
- Els abdominals tradicionals augmenten la pressió intraabdominal i els hipopressius la

redueixen.
- Els hipopressius no milloren la força abdominal, no substitueixen ni a un kegel ni a un
abdominal.
- Els hipopressius només tenen evidència pels prolapses de grau I.
- Contrainidicacions dels hipopressius: embaraç, HTA, patologia respiratòria aguda,
asma...
- Si algú es mareja fent hipopressius normalment és per hipercàpnia.
- Pipi-stop prohibit, pot provocar infecció d’orina. S’ha d’aprendre a fer kegel sense la
sensació del pipi.
PART PRÀCTICA CLASSE
Hipopressius: 2-3 segons inspiració, 7 d’espiració i 10-25 apnea.
Kegel
El propòsit d’aquests exercicis és enfortir la musculatura del sòl pèlvic (bufeta + intestins).
Objectius: controlar les pèrdues d’orina i femta (incontinències) i millora la salud sexual.
Els exercicis de Kegel han de seguir aquests passos:
- Contracció dels músculs del sòl pèlvic durant 5 segons.

- Relaxació lenta durant 5 segons.
- Repetició del procediment 10 vegades, 3 vegades al día.
Els exercicis de Kegel no han de causar dolor. Si s’utilitzen els músculs inadequats durant els
exercicis poden aparèixer molèsties.
- Dolor d’esquena o estómac.

- Mal de cap: mala respiració, contracció dels músculs del pit.
7
GIULIA NAGEB
FACILITACIÓ NEUROMUSCULAR PROPIOCEPTIVA (PNF)
- És un mètode de tractament que va ser creat als EUA pel Dr. Herman Kabat i les
fisioterapeutes Margarett Knott i Dorothy Voss (1940-1950).
- Kabat va basar gran part de l'estructura teòrica de PNF a l'obra de Charles Sherrington,
les investigacions del qual a principis i mitjans del segle XX van ajudar a desenvolupar
un model sobre el funcionament del sistema neuromuscular.
- El mètode va començar a desenvolupar-se per al tractament de pacients amb paràlisi
muscular produïda per la poliomielitis.
- És un mètode terapèutic que pretén obtenir respostes específiques del sistema
neuromuscular a partir de l'estimulació dels propioceptors orgànics.
- Perquè es realitzi un moviment normal, cal la integració entre la informació sensitiva
procedent dels receptors artocinètics i exteroceptors, el SNC i la musculatura
esquelètica.
- El funcionament anormal d'algun d'aquests components donarà un moviment
desorganitzat.
1. INDICACIONS
 Neuropaties perifèriques
 Patologia del sistema nerviós central:
- Pertorbació de la coordinació (traumatisme cranial), elevació de la tensió
muscular d’origen central (hemiplegia).
 Traumatologia:
- Debilitat com a conseqüència d’immobilització prolongada, limitació de la
mobilitat.
 Reumatologia
 Patologia cardio-respiratòria
 Geriatria
2. ¿QUÈ ÉS PNF?
- Facilitació: fer més fàcil un moviment.
- Neuromuscular: relacionat amb nervis i músculs.
- Propioceptiva: associada als receptors sensorials que transmeten informació de la
posició corporal i el moviment.
3. FILOSOFIA DE PNF
- “Tots els éssers humans, incloent-hi aquells amb discapacitats, tenen un potencial real
sense explotar.” (Kabat, 1950)
8
- El cervell no sap res d'acció muscular analítica, només de moviments (AXIOMA DE

BEEVOR): quan un múscul perd la capacitat normal de contracció, és substituït per
altres músculs sinèrgics  reintegració d'un múscul a la seva funció normal mitjançant
la realització d'un patró cinètic adequat.
- Ús de l'estimulació i l'activitat repetitiva per millorar l'aprenentatge motor. Exemples:
aprenentatge d’un nen, aprendre a tocar el piano.
4. PRINCIPIS NEUROFISIOLÒGICS BÀSICOS (SHERRINGTON, 1947)

- Sumació temporal: una successió d'estímuls febles que tenen lloc en un breu període
de temps es combinen (sumen) per provocar una contracció muscular més forta o
activar més unitats motores.
- Sumació espacial: si s'apliquen estímuls febles simultàniament a zones diferents del
cos, aquests es reforcen els uns als altres per produir una contracció muscular més
forta.
- Reflex miotàtic d'estirament: és la resposta dels fusos musculars a l'estirament del
múscul mitjançant una acció reflectida que inicia una contracció més forta per reduir
l'estirament.
- Postdescàrrega: prolongació de l'efecte de l'estímul després del seu cessament. Si la
força i la durada de l'estímul augmenten, la postdescàrrega també augmenta. La
sumació d’estímuls multiplica l’estat excitatori d’una motoneurona (després d´una
contracció isomètric tenim la sensació d’augment de força a causa de la
postdescàrrega).
- Irradiació o desbordament d'energia: quan el nombre d'estímuls o la força d'aquests
augmenta es produeix un desbordament d'energia a altres músculs i augmenta la força
de la resposta (obriu bot cigrons).
- Innervació o inhibició recíproca: la contracció del múscul agonista ve acompanyada de
la inhibició simultània de l'antagonista. La innervació recíproca és una part necessària
de moviment coordinat.
- Inducció successiva: un augment d'excitació dels músculs agonistes segueix una
estimulació (contracció) dels seus antagonistes. És la base per a les tècniques
d‟inversió d‟antagonistes.
5. PATRONS DE MOVIMENT
 Patrons d’escàpula
 Patrons de pelvis
 Patrons combinats d’escàpula i pelvis
 Patrons de membre superior
 Patrons de membre inferior
 Patrons bilaterals:
- Bilaterals de membre superior
- Bilaterals de membre inferior
9
Els moviments utilitzats a la reeducació neuromuscular estan copiats dels moviments

eficaços dels esportistes.
La resistència ha de ser dosificada seguint l'amplitud: aquesta és mínima a l'inici del
moviment mentre l'individu no arriba a la posició de força màxima a l'amplitud
articular favorable. La resistència augmenta fins a arribar al màxim durant el temps
d'amplitud favorable, per després decréixer i permet a l'individu acabar el moviment.
6. POSICIÓ DEL FISIOTERAPEUTA

- Sempre es col·locarà homolateral a l’extremitat que es treballi.
- Una mà resistirà des de l’articulació distal i l’altra des de l’articulació intermèdia.
- La resistència s'ha de fer aprofitant el pes del cos.
7. PATRONS DE MMSS
7.1. DIAGONAL 1
DIAGONAL 1: PATRÓ BA
- Dits: extensió
- Canell: extensió, desviació radial
- Avantbraç: supinació
- Colze: extensió
- Espatlla: flexió, abducció, rotació externa
- Escàpula: adducció, posteroelevació
- La posició inicial és la contrària.
- La seqüència de moviment és segons l’ordre descrit.
10
MUSCULATURA IMPLICADA
- Escàpula realitza adducció i posteroelevació: trapezi, elevador de l'escàpula, serrat

anterior.
- Espatlla realitza flexió-ABD-RE: deltoides, bíceps (porció llarga), coracobraquial,
supraespinós, infraespinós, rodó menor.
- Colze manté extensió: tríceps, anconi.
- Avantbraç realitza supinació: bíceps braquial, braquiorradial, supinador.
- Canell realitza extensió i desviació radial: extensor radial del carp (llarg i curt).
- Dits realitzen extensió i desviació radial: extensor llarg dels dits, interossis.
- Polze realitza extensió: extensor del polze (llarg i curt).
DIAGONAL 1: PATRÓ AB
- Dits: flexió
- Canell: flexió, desviació cubital
- Avantbraç: pronació
- Colze: extensió
- Espatlla: extensió, adducció, rotació interna
- Escàpula: abducció, anterodepressió
- Escàpula realitza anterodepressió: romboides, serrat anterior, pectorals menor i major.

- Espatlla realitza extensió-ADD-RI: dorsal ample, pectoral major, porció llarga del
tríceps, rodó major, subescapular.
- Avantbraç realitza pronació: pronador rodó, pronador quadrat.
- Nina realitza flexió i desviació cubital: flexor cubital.
- Dits realitzen flexió i desviació cubital: flexor comú dels dits (superficial, profund).
- Polze realitza oposició: oponent del polze, flexor del polze (curt i llarg), adductor del
polze.
7.2. DIAGONAL 2
11
DIAGONAL 2: PATRÓ DC
- - Dits: flexió
- - Canell: flexió, desviació cubital
- - Avantbraç: supinació
- - Colze: extensió
- - Espatlla: flexió, adducció, rotació externa
- - Escàpula: abducció
- Escàpula realitza anteroelevació: serrat anterior (superior), trapezi, romboides.

- Espatlla realitza flexió-ADD-RE: pectoral major (superior), deltoides anterior, bíceps,
coracobraquial.
- Canell realitza flexió i desviació radial: flexor radial del carp.
- Dits realitzen flexió i desviació radial: flexor del polze (llarg i curt), adductor del polze,
oponent del polze.
- Polze realitza oposició: flexor del polze (llarg i curt), adductor del polze, oponent del
polze.
DIAGONAL 2: PATRÓ CD
- Dits: extensió
- Canell: extensió i desviació radial
- Avantbraç: pronació
- Colze: extensió
- Espatlla: extensió, abducció, rotació interna
- Escàpula: adducció
- Escàpula realitzada posterodepressió: romboides, serrat anterior (inferior), dorsal

ample.
- Espatlla realitza extensió-ABD-RI: dorsal ample, deltoides (mitjà i posterior), rodó
major, subescapular.
- Canell realitza extensió i desviació radial: extensor radial del carp (llarg i curt).
- Dits realitzen extensió i desviació radial: extensor llarg dels dits, interossis.
- Polze realitza extensió: extensor del polze (llarg i curt).
12
8. PATRONS DE MMII
8.1. DIAGONAL 1
DIAGONAL 1’: PATRÓ B’A’
- Dits: extensió, desviació medial

- Turmell: flexió dorsal, supinació
- Genoll: extensió
- Maluc: flexió, adducció, rotació externa
- Maluc realitza flexió-ADD-RE: psoes-ilíac, adductors, sartori, pectini, recte femoral,

obturador extern, quadrat femoral.
- Genoll manté extensió: quàdriceps.
- Turmell realitza dorsiflexió, supinació i adducció: tibial anterior.
- Dits realitzen extensió i desviació medial: extensor del hallux, extensor dels dits.
DIAGONAL 1’: PATRÓ A’B’
- Dits: flexió i desviació lateral

- Turmell: flexió plantar, pronació
- Genoll: extensió
- Maluc: extensió, abducció, rotació interna
- Maluc realitza extensió-ADD-RE: adductors (major, llarg i curt), gluti major,

isquiotibials, rotadors externs en extensió (piriforme, gemm superior, gemm inferior,
obturador intern, obturador extern, quadrat femoral).
- Turmell realitza flexió plantar i supinació (inversió): gastrocnemi, soli, tibial posterior,
flexor comú dels dits i llarg de l'hallux.
- Dits realitzen flexió i desviació medial: flexor del hallux (llarg i curt), flexor comú dels
dits.
13
8.2. DIAGONAL 2
DIAGONAL 2’: PATRÓ D’C’
- Dits: extensió, desviació lateral

- Turmell: flexió dorsal, pronació (eversió)
- Genoll: extensió
- Maluc: flexió, abducció, rotació interna
- Maluc realitza flexió-ABD-RI: tensor de la fàscia llauna, recte femoral, gluti mitjà
(anterior), gluti menor.
- Turmell realitza dorsiflexió i pronació (eversió): peroneu anterior (tercer peroneu),
extensor llarg dels dits.
- Dits realitzen extensió i desviació lateral: extensor del hallux (llarg i curt), extensor
comú dels dits (llarg i curt).
DIAGONAL 2’: PATRÓ C’D’
- - Dits: flexió, desviació medial

- - Turmell: flexió plantar, supinació (inversió)
- - Genoll: extensió
- - Maluc: extensió, adducció, rotació externa
- Maluc realitza extensió- ADD-RE: adductors (major, llarg i curt), gluti major,
isquiotibials, rotadors externs en extensió (piriforme, gemm superior, gemm inferior,
obturador intern, obturador extern, quadrat femoral).
- Turmell realitza flexió plantar i inversió: gastrocnemi, soli, tibial posterior.
- Dits realitzen flexió i desviació medial: flexor del hallux, flexor comú dels dits.
14
HELENA FERNÁNDEZ
PELVIS
 Formada per:
- 2 articulacions sacroilíaques (ASI)
- Símfisi púbiques
 Una de les regions més importants a valorar per les
seves funcions.
FUNCIONS
 Transmissió de forces
- Absorbeix les F ascendents (de reacció del sòl) i descendents (gravetat).
 Estàtica corporal
- Fulcre per a posició erecta.
- Fixació musculatura tronc i MMII.
- Protecció i manteniment de la posició de les vísceres (bufeta, recte, conducte
anal i aparell reproductor).
 Dinàmica
- Implicació molt important de les ASI a la marxa.
 Gestació, part
PELVIS VALORACIÓ
1. EXPLORACIÓ PALPATÒRIA
Cara anterior Cara posterior
- EIAS (Sartori i TFL) - EIPS
- EIAI (Recte anterior) - Tuberositats isquiàtiques (isquiotibials)
- Branques púbiques - Crestes ilíaques
- Carilles articulars - Sacre
- Cóccix
- Carilles articulars
15
2. TEST DE SENSIBILITAT ASI

Test de sensibilitat: pressió ASI; percebre resistències i presencia de dolor.
1) Test de compressió ales ilíaques

 P: supí.
 F: finta anterior cranial.
 Preses: palmell a ales ilíaques, cara externa.
 Acció: compressió.
*Separem part posterior carilles articulars (braç llarg).
2) Test de descompressió ales ilíaques

 P: supí.
 Preses: taló de la mà a ales ilíaques cara interna. Mans creuades.
 Acció: obertura.
*Separem part anterior carilles articulars (braç curt).
3) Pressions contrariades
 P: prono.
 F: finta doble.
 Preses: EIPS (pisiforme mà caudal), àpex sacre (mà cranial).
 Acció: pressió perpendicular a l’articulació (cisallament).
4) Test de Patrick – Fabere

 P: supí.
 Preses: abdominal i EIAS contralateral.
 Acció: ABD + RE passives.
*+dolor ASI; si dolor anterior  problema cxofem.
3. TEST MOBILITAT ANALÍTICA ASI
Moviments
 Transversal:
- Nutació / contranutació sacre
- Anteversió / retroversió ilíaca
 Eix vertical:
- RI / RE
 Eix oblic:
- Torsió sacra
 Postero-anterior:
- Aproximació / separació ales ilíaques i
tuberositats isquiàtiques (part)
16
Restriccions articulars
 Transversal:
- Anterioritat / posterioritat
 Eix vertical:
- Obertura / tancament
*La terminologia expressa la dificultat d’estirar els - Lesions per elevació
teixits veïns propis de l’articulació afectada en una  Eix oblic:
direcció que sembla oposada al desplaçament. - Torsió sacra
Test de flexió en bipedestació (TFB/TFP)

Objectiu: determina el costat de la disfunció (en el
quadre d’una disfunció sacroilíaca).
 F: darrera del pacient.
 P: bipedestació. Alineació maluc taló.
 Preses: polzes sota les EIPS. Tou del polze
cap al sostre. Angle de visió perpendicular.
 Acció: es demana al pacient que flexioni el
tronc cap endavant, deixant caure els
braços i doblegant a continuació el raquis
dorsal i lumbar, al màxim d’amplitud.
Observar EIPS.
Test: + restricció on EIPS ascendeixi més.
Observem també comportament CV.
Test de flexió en sedestació (TFS)

Objectiu: determina una disfunció sacra sobre una
disfunció ilíaca.
 F: darrere del pacient.
 P: sedestació en tamboret.
 Presa: polzes sota les EIPS. Tou del polze
cap al sostre. Angle de visió perpendicular.
 Acció: es demana al pacient que flexioni el
tronc cap endavant. En posició assegut els
ilíacs es mantenen fixes.
Test: + restricció sacra on EIPS ascendeix més.
Observar el comportament de les curves per
reforçar el test.
Test de Downing Pas 1
Objectiu: determinar la direcció de la restricció,
anterior/posterior.
 F: bipedestació.
 P: supí.
Pas 1: alineació pelvis
Abans de realitzar el test sol·licitem al pacient que
elevi la pelvis de la camilla durant 2 segons.
Pas 2: marcar mal·lèols interns
Pas 3: test d’allargament
- Preses: supramaleolar i 1/3 distal de la cuixa.
- Acció: ADD + RE (llisquem l’ilíac a anterior i
17
provocarem que el maleol descendeixi). Pas 3

*Si la cama NO s’allarga hi ha restricció.
Pas 4: alineació de la pelvis
“Borrar test”
Pas 5: test d’escurçament
- Preses: supramaleolar i 1/3 distal de la cuixa.
- Acció: ABD + RI (llisquem l’ilíac a posterior i
provocarem que el maleol ascendeixi).
*Si la cama NO s’escurça hi ha restricció.
*Test de Downing: fa intervenir els elements no Pas 5

contràctils (càpsula, lligament iliofemoral,
isquiofemoral i pubofemoral).
*La menció de l’ós ilíac anterior no implica una

posició anatòmica de subluxació de tal ós.
*La terminologia expressa la dificultat d’estirar els
teixits veïns propis de l’articulació afectada en una
direcció que sembla oposada al lliscament.
Test de Obertura / Tancament ilíac
Objectiu: determinar la disfunció en obertura
ilíaca.
Realitzar 1r TFP per determinar el costat de la
restricció.
- F: bipedestació cap a cranial.
- P: supí.
- Presa: polzes sobre EIAS.
- Acció: observar distancia polzes respecte el
melic.
Lesió en tancament: distància EIAS – melic < costat
TFP (+)
Lesió en obertura: distància EIAS – melic > costat
TFP (+)
18
4. RESUM
PELVIS TRACTAMENT
1. POSTERIORITAT ILÍACA
Diagnòstic
 Palpació: EIAS més alta
 Test sensibilitat: positiu i percepció de més resistència (test descompressió + branca
menor).
 TFB: positiu al costat de la disfunció.
 Test Downing: ilíac en posterioritat (s'escurça però no s'allarga).
 Musculatura: insercions isquiotibials en tuberositats isquiàtiques, rectes abdomen a la
branca símfisi púbica. Piramidal, gluti, espinals lumbars.
 Causes:
- Primària: caigudes unipodals / tuberositat isquiàtica
- Secundàries (adaptativa) ++: AVD (ex. posicions son, rotacions raquis, treball),
dismetria.
1.1. TÈCNICA MIOTENSIVA

- F: abordatge contralateral i en finta anterior cap a cranial.
- P: DP amb genoll flexionat o estesa (vora llitera).
- Toma: mà cranial amb pisiforme a EIPS i dits cap a trocànter.
- Contratoma: 1/3 inferior cuixa.
- Acció:
1) EXT + ADD passives. Arribem a la 1a barrera i empenyem
EIPS.
2) FLX +ABD contraresistid
- T. energia muscular: 3 cicles 3 contraccions
19
1.2. TÈCNICA AMB IMPULS

Pas 1: Col·locació del pacient
 P: DL a la vora de la camilla (Lumbar rol).
 F: bipedestació a l’alçada de la pelvis del pacient. Ben a sobre del pacient evitant que
es caigui.
 Preparació de la palanca superior.
- Mà caudal: perceptiva a ASI.
- Mà cranial: col·locar la columna lumbar en lleugera flexió sense rotació amb la fi
de no arrastrar-la a la manipulació. Col·locar les mans del pacient sobre el seu
tòrax. La nostra mà passa a fixar la palanca superior.
 Preparació de la palanca inferior.
Canviem les preses:
I) Mà cranial passa a la ASI.
II) Mà caudal prepara la palanca inferior controlant l’obertura de la ASI.
Pas 2: Aplicació de la tècnica  tècnica ilíac posterior

 P: Lumbar rol amb flexió de maluc menys de 90º.
 F: finta anterior oblic cap a cranial (girar peu avançat, evita xoc camilla). Centre
gravetat darrere del pacient).
 Preses:
I) Mà cranial: fixa l’espatlla o aixella del pacient.
II) Mà caudal: eminencia hipotenar sobre EIPS
(torsió pell). Colze 90º. Direcció branca
menor.
III) Cauixa/genoll sobre la cara lateral de la
cuixa/genoll del pacient.
 Acció: pretensió i impuls manipulatiu en espiració. Coordinar flexió de genoll i impuls.
1.3. TÈCNICA ARTICULATORIA. VOLANT.

 F: finta doble a l’alçada de la pelvis del pacient.
 P: DL o Lumbar rol amb flexió de maluc menys de 90º.
 Preses:
- Abdominal al genoll del pacient. Pujar bé la camilla. Eix
del fèmur paral·lel al terra.
- Mans creuades o avantbraços amb un volant.
I) Cranial a cresta ilíaca.
II) Caudal a tuberositat isquiàtica.
 Acció: portar ilíac a anterior. Rítmica.
20
2. ANTERIORITAT ILÍACA
Diagnòstic
 Palpació: EIAS més baixa.
 Test sensibilitat: positiu i percepció de més resistència (test compressió; + ram major).
 Test Downing: ilíac en anterioritat (s'allarga però no s'escurça).
 Musculatura: quadrat lumbar, TFL, sartori, recte femoral.
 Causes:
- Primària++: traumatisme.
- Secundària: assegut inadaptat, disfx. cuboides.

- F: abordatge contralateral.
- P: DS amb flexió de maluc i genoll (vora llitera).
- Presa: mà cranial EIAS i taló mà cabal al tub. Isquiàtica. Fixar
genoll amb hemitòrax.
- Acció: es demana al pacient que empenyi el genoll contra
l'hemitòrax del fisioterapeuta (10% de força). En relaxació
apliquem parell de forces (EIAS-isquió) portant ilíac a posterior.
- T. energia muscular: 3 cicles 3 contraccions
- Es pot aplicar com a tècnica articulatòria (mov abd i add, per a obertura ASI).

Pas 1. Col·locació
Pas 2. Tècnica ILÍAC ANTERIOR
 P: LUMAROL amb FLX maluc 90º o més.
 F: finta anterior obliqua cap a craneal.
 Preses:
1) Mà cranial: espatlla o aixella del pacient en eix de
reducció.
2) Mà cabal: pisiforme en tuberositat isquiàtica. Colze en
direcció ram major.
3) Cuixa fisio sobre la cuixa del pacient. O genoll pacient
entre cuixes del fisio controlant la flexió de maluc.
 Acció: pretensió i impuls manipulatiu en espiració. Coordinar flexió genoll i impuls.
FLX maluc MÉS de 90º  per a una ANTERIORITAT IL·LIACA
21
2.3. TÈCNICA ARTICULATÒRIA. VOLANT.

 F: contralateral. Finta cranial.
 P: DL o LUMBAROL amb FLX maluc 90º o més.
 Preses:
1) Abdominal al genoll pacient. Pujar bé la llitera. Eix del
fèmur paral·lel a terra.
2) Mans o avantbraços com un volant.
Cranial en cresta ilíaca.
Caudal en tuberositat isquiàtica.
 Acció: portar ilíac a posterior. Rítmica.
3. OBERTURA ILÍACA
Diagnòstic
 Palpació: EIAS lateral. Sacre verticalitzat.
 Test sensibilitat: positiu i percepció de més resistència (test compressió).
 Test Obertura/Tancament: distància EIAS-melic > costat TFB (+)
 Musculatura: perineu, gluti major, mitjà i menor, TFL.
 Causes: mateixa disfunció ilíaca.

 F: finta cranial. Abordatge homolateral.
 P: DS amb flexió de maluc i genoll (vora llitera).
 Presa: mà lateral EIPS (traccionar portant a tancament).
 Contrapresa: 1/3 inferior cuixa. Avantbraç a la cama. Estabilitzar amb
tòrax.
 Acció:
1) RI + ADD passives.
2) RE + ABD contraresistida
 T. energia muscular: 3 cicles 3 contraccions.
4. TANCAMENT ILÍAC
Diagnòstic
 Palpació: EIAS medial. Sacre horitzontalitzat.
 Test sensibilitat: positiu i percepció de més resistència (test descompressió).
 Test Obertura/Tancament: distància EIAS-melic < costat TFB (+).
 Musculatura: quadrat lumbar.
 Causes: mateixa disfunció ilíaca
22

 F: finta caudal. Abordatge homolateral.
 P: DS amb flexió de maluc i genoll (vora de la camilla).
 Preses: a l’alçada del turmell, genoll del pacient recolzat sobre la
cuixa/maluc del fisio.
 Contrapresa: EIAS.
 Acció:
1) ABD y RE passives.
2) Sol·licitem RI + ADD resistides
3) Anem guanyant extensió de maluc i genoll passives en els cicles de contracció-
relaxació.
 T. Energia muscular: 3 cicles 3 contraccions.
5. ILÍAC EN SUPERIORITAT
Diagnòstic
 Palpació:
- Tres punts alts del mateix costat
1) EIAS / EIPS
2) Cresta ilíaca
3) Isquió
- Lig sacrotuberal distès
 Test sensibilitat: intolerància suport unipodal i marxa.
 Test Downing: sempre ilíac anterior o posterior.
 Musculatura: espasme quadrat lumbar.
 Causes: primària traumàtica.
23

 F: vora caudal camilla.
 P: DS.
 Preses:
- Turmell (índex i polze en calcani).
- Coll del peu.
 Acció:
1) Comprimir l’extremitat inferior. Relaxar quan es percebi que se
sobrepassa la ASI.
2) Reducció: tracció.
3) Thrust: impuls breu i sec.
*Colzes per sota de l’articulació talocrural.
6. TORSIÓ SACRA NO ENTRA
7. PSOES ILÍAC
7.1. TÈCNICA D'INHIBICIÓ

Objectiu: eliminar restriccions del psoes associades a quadres dolorosos i
les restriccions de moviment de la columna lumbar, amb la consegüent
aparició d'anteversió de la pelvis i hiperlordosi.
 F: bipedestació homolateral.
 P: DS i flexió genolls (sobre cama del fisio o coixins).
 Presa: palmells units i perpendiculars sobre el psoes (3 cm
lateralment al melic). Pressió en direcció vertical.
 Tècnica:
- Lliscament transvers a les fibres: flexoextensió de les
articulacions metacarpofalàngiques, sense hiperestendre (moviment de cordes de
guitarra).
- Mantenir la pressió
- Moviment rítmic 7 o 15 recorreguts.
8. PIRAMIDAL
8.1. TÈCNICA MIOFASCIAL

Objectiu: eliminar les restriccions miofascials i la hipertonia del piramidal de la pelvis.
 F: bipedestació homolateral
 P: DP homolateral.
 Preses:
1) Mà cabal per sobre del turmell i flexió genoll 90º.
2) Dits de la mà cranial es col·loquen sobre la regió glútia i el dit
polze sobre el tendó del piramidal, per sobre del trocànter.
24
 Tècnica: efectuar un suau moviment rotatori de la cuixa. La pressió s'aplica segons la

tolerància al pacient. Es fan al voltant de 15 moviments.
9. QUADRAT LUMBAR
9.1. TÈCNICA MIOFASCIAL (1) NO ENS HO PREGUNTARÀ
9.2. TÈCNICA MIOFASCIAL (2)

Objectiu: produir l'estirament lumbar i els erectors de la columna lumbar, així com la
descompressió de les arrels de la columna lumbar. La tècnica actua sobre els teixits connectiu i
contràctil.
 P: DL amb els genolls flexionats uns 90º.

 F: bipedestació davant del pacient.
 Preses: col·loca el seu avantbraç cranial sobre l'arc costal, i el cabal
sobre la porció lateral de l’ilíac. Els dits de totes dues mans
contacten amb els erectors de la columna del costat tractat.
 Tècnica: estirament amb ambdós avantbraços alhora que s'efectua
un lliscament transvers de l'erector de la columna.
10. RESUM TÈCNIQUES DE TRACTAMENT
25
AIDA MONGE
HISTÒRIA CLÍNICA I VALORACIÓ DE FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA
Avaluació de fisioteràpia del malalt respiratori
- Anamnesi
- Exploració funcional
- Interpretació del registres clínics
- Inspecció
- Palpació
- Valoració del tòrax
- Patró ventilatori
- Percussió
- Auscultació i sorolls respiratoris
- Saturació d’oxigen
1. ANAMNESI
Sabent el diagnòstic del pacient, el fisioterapeuta haurà de ser capaç de realitzar un programa
de fisioteràpia adequat, establert a través de l’exploració clínica i funcional.
Escollirà les tècniques a utilitzar segons:
- Característiques del pacient

- Mecanismes fisiopatològics
- Comportament en AVDs
- Repercussions de la seva malaltia (comorbiditats)
- Situació familiar
- Acceptació de la malaltia
- Expectatives del pacient
Dades personals
Procedència Servei: NML, AP, etc. Nº de consulta (1ª,
repetició...)
Motiu de la consulta
Diagnòstic actual Antecedents personals Hª familiar
Hàbits tòxics Fumador/exfumador (nº Altres
paquets/any)
Exposició laboral
26
2. EXPLORACIÓ FUNCIONAL
SÍMPTOMES/QUALITAT DE VIDA/EXERCICI
Tos
Secrecions bronquials
Dispnea
Dolor
Qualitat de vida
Capacitat d’exercici
2.1. TOS
Acte reflex o voluntari mitjançant el qual s’expulsa a l’exterior el contingut de les vies aèries
mitjançant una espiració forçada, brusca i explosiva de l’aire a través de la glotis.
És una resposta a la irritació dels receptors químics i mecànics de la VA.
Inspiració o càrrega:
- Inspiració profunda (entre 2’5 i 3L d’aire)

- Tancament de la glotis
- Contracció del diafragma i músculs accessoris inspiratoris
Compressió:
- Contracció dels músculs espiratoris

- Manteniment de la glotis tancada
Expulsió:
- Obertura brusca de la glotis

- Contracció dels músculs espiratoris
 Cal determinar:
- Temps d’instauració de la tos: aguda (<3ss), subaguda (3-8ss) o crònica (>8ss)
- Intensitat: pot descansar durant la nit?
- Freqüència: diària o esporàdica? Diürna o nocturna?
- Productivitat: secrecions bronquials o no?
Tipus de tos:
- Tos productiva amb expectoració, significativa de patologia inflamatòria del

parènquima pulmonar.
- Tos seca o irritativa: a l’inici de la inflamació de la VA o després d’infeccions víriques
que han afectat l’epiteli.
- Tos espasmòdics: amb atacs bruscos de dia i de nit, produïda per fenòmens al·lèrgics o
d’irritació de l’aparell respiratori.
Eficàcia:
- És eficaç o ineficaç?
27
2.2. SECRECIONS BRONQUIALS

Substància produïda a l’arbre bronquial que conté moc, sals protèiques, líquis plasmàtic i
proteïnes  ESPUT: producte obtingut de l’eliminació per la boca de secrecions que es
dipositen a la laringe, tràquea i bronquis.
- Procedència: VAS/VAI
- Quantitat/broncorrea: afectació dels bronquis donant una hipersecreció bronquial
excessiva.
- Composició: adherència (hidratació) i viscositat (perlat, espumós o rosat).
- Olor i gust (infecció)
- Color Esput
Mucosa
Mucopurulent
Purulent
Fosc o rovellat
Hemoptoic
2.3. DISPNEA
Sensació subjectiva de dificultat al pas de l’aire. Es pot produir durant l’exercici, en repòs, en
canvis posturals, ofec paroxístic nocturn, etc.
Escales de valoració:
- MRCm: Escala Medical Research Council modificada

GRAU ACTIVITAT
0 Absència de dispnea excepte al realitzar exercici intens.
1 Dispnea al caminar ràpid en pla o al caminar pujant una pendent poc
pronunciada.
2 La dispnea li produeix una incapacitat de mantenir el pas d’altres persones
de la mateixa edat caminant en pla o haver de parar a descansar al caminar
en pla al propi pas.
3 La dispnea fa que hagi de parar a descansar al caminar uns 100 metres o
després de pocs minuts de caminar en pla.
4 La dispnea impedeix al pacient sortir de cada o apareix en activitats com
vestir-se o desvestir-se.
28
- Escala de Borg
2.4. DOLOR
 Pleurític:
- Inici brusc, intens i dura vàries hores
- Punxant, localitzat a punta de dit i a vegades intermitent
- Pot irradiar-se a coll i espatlla del mateix costat o al quadrant inferior de
l’abdomen
- S’agreuja amb la inhalació profunda, la tos, l’esternut, etc.
- Causa: inflamació de la pleura (pleuritis, preumotòrax, etc.) o propagació del
pulmó (pneumònia, etc.).
 Tumor: dolor constant
 Traqueal: per irritació de la tràquea (traqueïtis)
2.5. QUALITAT DE VIDA

Qualitat de vida relacionada amb la salut:
- “The Short Form-36 Health Survey” (SF-36)

- “Sant George Respiratory Questionnaire” (SGRQ)
- “EuroQol-VAS” (EQ-VAS)
- “EuroQol-5D” (EQ-5D)
- “COPD Assessment Test” (CAT) (específic MPOC)
- “European Organitzation for Research and Treatment of Cancer Quality of Life
Questionnaire Lung Cancer” (EORTC QLQ-LC13) (específic càncer de pulmó)
2.6. CAPACITAT D’EXERCICI

Valoració de l’esforç
 6MWT:
- Prova d’esforç cardiorespiratòria que mesura la distància màxima que el pacient
és capaç de recórrer durant 6 minuts.
- Valora la tolerància a l’exercici en patologia respiratòria.
- Cada minut es valora la FC, SatO2 i dispnea.
- Interessa els metres recorreguts i la variació de la saturació d’O2.
29
 Shuttle test:
- Test progressiu fins a la màxima capacitat de l’individu.
- Valora la FC, SatO2, TA, dispnea.
- Es marca la velocitat al pacient mitjançant una senyal sonora. Aquesta augmenta
fins a 12 nivells.
 Sit to stand test:

- Consisteix en aixecar-se i asseure’s en una cadira el màxim número de vegades
possible.
- Valora la FC i SarO2 pre i post, número de repeticions i dispnea.
- Versió: 30”, 1’.
3. INTERPRETACIÓ DELS REGISTRES CLÍNICS

- Espirometria
- Gasometria arterial
- Valoració de la musculatura (PIM/PEM)
- Radiologia
4. INSPECCIÓ
 En pla frontal i sagital
 Tipus: prim i estret o curt i ample
 Situació dinàmica del tòrax
 Deformitats del tòrax
- Pectus excavatum o carinatum
- Cifosis o cifoescoliosis
- Tòrax en bota (MPOC emfisematós)
 Dits del pacient
- En banqueta: ungles amples i rodones
 Cara, expressió desorientada
 Color: pàl·lid, rosat, cianòtic
 Coll
30
5. PALPACIÓ
 Estructures: costelles, clavícules, estèrnum
 Angle de Charpy: 90º
 Valoració del moviment ventilatori i mobilitat de la caixa toràcica
- Col·loquem les mans a:
LS en tòrax anterior
LM i língula en tòrax anterolateral
LI en tòrax posterior
 Musculatura respiratòria (manual o instrumental)
 Cicatrius
6. VALORACIÓ DEL TÒRAX

 Toracometria:
- Valoració dels perímetres toràcics i la capacitat d’expansió de la CT.
- S’utilitza una cinta mètrica.
- Permet objectivar el patró ventilatori del pacient.
- Perímetre axil·lar, xifoide o umbilical.
- BP, S, DS.
7. PATRÓ VENTILATORI
 Coordinació entre el tòrax i l’abdomen
- Pac en SD o DS.
- Toràcica, T-A, abdominal
- Normal / paradocal / assimètrica / tiratge
 Freqüència respiratòria
- Eupnea (12-18 adults, 25 nens), bradipnea, taquipnea
- Profunditat: eupnea, hiperpnea, hipopnea
 Ritme respiratori
- Rítmic o arrítmic (tl/tE): normal 1:2
 Altres:
- Espiració allargada, llavis frunzits, espiració forçada (activació abd), apnees, etc.
- Modo ventilatori: respiració nasonasal, nasobucal o bucobucal.
8. PERCUSSIÓ
 Capacitat de ressonància
 So sonor: so normal
 Timpanisme: sonoritat excessiva a la percussió en una zona
aèria
 Matidesa: so sord
31
9. AUSCULTACIÓ
Etapes d’un soroll:
GÈNESIS (excitador)  RESSONADOR (transmissió)  CAPTADOR (receptor)
- En sedestació amb les mans recolzades sobre les cames, pelvis horitzontal.
- Posterior: pulmó des de costella 9-10 fins a les fibres superiors del trapezi.
- Anterior: des de costella 7-8 fins a sobre de les clavícules.
- De caudal a cranial comparant amb l’altre hemitòrax.
- Inspiració profunda amb boca oberta.
9.1. AUSCULTACIÓ POSTERIOR

Línia medial posterior
Línia mig escapular
Nº REGIÓ PULMONAR
1-2 Lòbul inferior – segment inferior
3-4 Lòbul inferior – segment lateral
5-6 Lòbul inferior – segment apical
7 Lòbul superior – segment apical
8 Lòbul superior – segment apical/posterior
9.2. AUSCULTACIÓ ANTERIOR

Línia esternal
Línia mamaria o mig-clavicular
Línia axil·lar anterior
Nº REGIÓ PULMONAR
9-10 Lòbul inferior – segment anterior
11 Lòbul mig
12 Lòbul superior – língula
13-14 Lòbul superior – segment anterior
15-16 Lòbul superior – segment apical
32
10. Pulsioximetria
- Monitorització no invasiva de la saturació arterial de la oxihemoglobina (SaO2) i dels
pols.
- La presència de pintaungles, icterícia o haver fumat una hora abans, pot interferir en
la medició.
AUSCULTACIÓ RESPIRATÒRIA
1. INTRODUCCIÓ D’ANATOMIA
33
1.1. CONEIXEMENT DE L’ANATOMIA NORMAL

Lòbul superior dret
Lòbul mig
Lòbul inferior dret
34
Lòbul superior esquerre
Língula
Lòbul inferior esquerre
35
2. AUSCULTACIÓ RESPIRATÒRIA (AR)

“La interpretació dels sorolls respiratoris durant l’auscultació amb el fonendoscopi, o inclús
simplement, l’escolta del soroll respiratori a la boca, constitueix per el fisioterapeuta un mitjà
d’observació irreemplaçable, capaç d’orientar les seves pròpies decisions terapèutiques i
objectivar l’eficàcia de les seves tècniques.”
3. ORIGEN DEL SOROLL RESPIRATORI

El pas del flux aeri per les vies respiratòries de mig i gran diàmetre, genera unes turbulències
que són transmeses per tot el pulmó en forma d’ona vibratòria.
4. CARACTERÍSTIQUES FÍSICO-ACÚSTIQUES DELS SOROLLS

 TO
- Baixa freqüència: so greu
- Alta freqüència: so agut
 DURADA
- Ones periòdiques: sons continus
- Ones aperiòdiques: sons discontinus
 INTENSITAT: amplitud de l’ona
- Gran amplitud: fort, intens i més ventilació.
- Petita amplitud: dèbil, poc intens i menys ventilació.
 TIMBRE: soroll que escoltem quan l’aire travessa el pulmó. Depèn de la densitat del
teixit. Ens permet diferenciar sons que tenen la mateixa intensitat i el mateix to.
5. DETECCIÓ, LOCALITZACIÓ I INTERPRETACIÓ D’UN CICLE VENTILATORI

 HOLOFASE RESPIRATÒRIA
- Profase, mesofase i telefase inspiratòria.
- Profase, mesofase i telefase espiratòria.
 TONALITAT
- Alta freqüència
- Mitja freqüència
- Baixa freqüència
Inspiració Espiració
Profase Mesofase Telefase Profase Mesofase Telefase
. --------- --------- ------------ ---------- AF
. . --------- ------------ ---------- MF
--------- ----------- --------- ---------- BF
36
6. TIPUS DE SOROLLS
 Fisiològics
- Soroll Respiratori Normal (SRN)
- Soroll Respiratori Bronquial (SRB)
 Patològics
- Anormals
- Adventicis
Evolució històrica...
Guia corsa
 Computerized Respiratory Sound Analysis

 Any 2000 experts euorpeus
 Vinculada a la European Respiratory Society (ERS)
 Objectius:
- Unificar la semàntica dels sorolls
- Categoritzar-los per les seves propietats físico-acústiques
6.1. SOROLL RESPIRATORI NORMAL (SRN)

- “Murmullo vesicular”
- Localització: bases pulmonars i regió subaxil·lar
- To de baixa freqüència i timbre greu
- Indica un correcte pas de l’aire pel parènquima pulmonar
- Anormalitat: hipofonesis o afonesis
6.2. SOROLL RESPIRATORI BRONQUIAL (SRB)

- Buf acústic o tubàric
- Localització: tràquea i part superior anterior i posterior del tòrax (àpex pulmonars)
- To d’alta freqüència i timbre agut
- Anormalitat: presència en regions no habituals
37
- Tipus:
Traqueal: correcte pas de l’aire pel parènquima pulmonar
Bronquial: correcte pas de l’aire pels cartílags tranqueals
6.3. SOROLLS ANORMALS

 Afonesis: absència del SRN
- Respiració superficial
- Paràlisis diafragmàtica
- Obstrucció de les VA
- Pneumotòrax
- Vessament pleural
- Obesitat
 Hipofonesis: disminució del SRN
- Vessament pleural
- Hiperinsuflació pulmonar
 Localització anòmala del SRB
- Condensació pulmonar
6.4. SOROLLS RESPIRATORIS DEL NEN
6.5. SOROLLS ADVENTICIS

- Són patològics
- Poden localitzar-se en qualsevol zona pulmonar
- Es distingeix entre:
Sibilàncies: llarga duració i continus (> 30 mseg fins a 125 mseg)
 Poden aparèixer tant en fase inspiratòria com espiratòria.
 Origen:
o Vibració de la paret bronquial produïda pel pas de l’aire en un
bronqui que ha disminuït el seu diàmetre (broncoespasme i/o
inflamació de la mucosa bronquial)
 Tipus:
o Monofòniques: una única sibilància. Tant en I com en E.
Informen de la reducció del diàmetre d’una VA.
o Polifòniques: diverses sibilàncies simultànies. Tant en I com
en E. Informen de la reducció del diàmetre de varies VA.
o Roncus: llarga sibilància polifònica de baixa freqüència de
predomini espiratori. Informen sobre una acumulació de
secrecions a VA proximals que redueixen el seu diàmetre.
Desapareix amb la tos.
Més greu sibilància que se sent en I o en E?

Més greu sibilància que se sent molt o que se sent poc?
Cruixits: curta duració i discontinus (<30 mseg)

 Poden aparèixer tant en fase inspiratòria com espiratòria.
38
 Origen:
o Soroll transmès per fricció de l’aire amb les secrecions
bronquials.
o Obertura sobtada d’una via respiratòria col·lapsada.
 Tipus:
o Baixa freqüència: a l’inici de la inspiració. Timbre greu.
Informen de secrecions a via proximal.
o Mitja freqüència: a meitat de la inspiració. Informen de
secrecions a via mitja i petita.
o Alta freqüència: al final de la inspiració o, ocasionalment, al
principi de l’espiració. Informen de l’obertura de zones
col·lapsades de via molt petita o territori alveolar.
 El reconeixem com arrugar un paper, trepitjar fulles o fregar els
cabells.
Estridor
 Soroll continu monofònic, de forta intensitat.
 En fase inspiratòria i, a vegades, espiratòria.
 Obstrucció en laringe o tràquea.
 Freqüent en nens.
 Més estrany i més greu en adults
7. ARBRE DE DECISIÓ TERAPÈUTICA
8. FONENDOSCOPI O ESTETOSCOPI
39
9. RECOMANACIONS PRÀCTIQUES
- Pacient assegut amb les cames flexionades.
- Nens i recent nascuts en DCS.
- Escalfar la membrana de la campana amb les mans.
- Aplicar amb fermesa directament sobre la pell.
- Sol·licitar al pacient una inspiració i espiració bucal profunda amb la glotis oberta.
- Seguir una seqüència simètrica.
- Detectar i evitar la hiperventilació del pacient.
9.1. SEQÜÈNCIA AUSCULTACIÓ POSTERIOR

[fotos a la pàgina 32]
9.2. SEQÜÈNCIA AUSCULTACIÓ ANTERIOR

[fotos a la pàgina 32]
9.3. AUSCULTACIÓ EN DCL
9.4. PERCUSSIÓ TORÀCICA

 Normal
 Mat
 Timpànic
40
PART PRÀCTICA AUSCULTACIÓ RESPIRATÒRIA
1. FASES DEL TRACTAMENT EN FR
Tractament fisioteràpia
Extratoràciques
- Rentats nasals amb SSF
- Aspiració nasal
- Desobstrucció Rinofaríngea Retrógrada
- Tos nasal
2. TÈCNIQUES EXTRATORÀCIQUES
2.1. RENTAT NASAL ANTERIOR

 Indicacions:
- Infeccions de via aèria superior (VAS): rinosinusitis, rinitis al·lèrgica, postcirurgia
nasal.
- Ventilació Mecànica No Invasiva
- Obstrucció nasal pot donar lloc a:
Distrés respiratori
Disminució de l’alimentació
Alteració del son reparador
 Contraindicacions:
- Prematurs inestables
- Situació d’inestabilitat hemodinàmica
- Mal estat nutricional amb important amitròfia
- Hipertensió pulmonar severa
- Malalties cardiovasculars
- Tromboembòlia pulmonar
- Tumors en l’aparell respiratori
 Efectes adversos:
- No es documenten efectes adversos importants
- Irritació Nasal: solució salina
- Nàusees
- Otitis mitja: si es realitza amb aigua no salina
41
 Posició:
 Utensilis
Els nadons, fins als 6 mesos, respiren pràcticament només pel nas.
Producte a utilitzar: solució salina fisiològica, aigua marina o aigua amb sal o solució salina
hipertònica.
Nebulitzacions sèrum fisiològic o hipertònic: fluïdificar el moc.
Sempre a baixa velocitat!!

Els últims 2ml es poden introduir a alta pressió per netejar el circuit retronasal.
No fer-lo després de les menjades!
No més de 4 cops al dia.
3. QUÈ FER DESPRÉS DEL RENTAT NASAL?
42
4. DRR = RENIFLER
 Maniobra inspiratòria forçada
 Objectiu: desobstrucció de la nasofaringe
 Modes d’aplicació: amb/sense instilació
Tècnica passiva (menors de 2 anys)
- Deflació 2-3 cicles respiratoris
- Mantenir mà abdomen i provocar extensió del cap del bebè
- Tancar la boca per aconseguir una inspiració nasal forçada
Tècnica activa (a partir dels 2-3 anys): ensumar i fer soroll de ronc amb la boca tancada
 Indicacions: obstrucció rinofaringia posterior
 Precaucions:
- Absència de reflex de la tos
- Problemes de la deglució
- Estridor laringi
 Beneficis:
- Millora de la tos
- Desaparició del ronc nocturn
- Restablir la respiració nasal
- Bona alimentació
- Aquesta tècnica es pot associar als rentats nasals
5. DRA = MOUCHER
 Indicacions: obstrucció rinofaringia anterior
 Precaucions: epistaxis
43
TÈCNIQUES MANUALS DE FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA
1. MECÀNICA VENTILATÒRIA
2. FLUX D’AIRE
- Només es dona quan hi ha una diferència de pressions.
- Es desplaça de regions d’alta pressió a regions de baixa pressió.
- A la inspiració entra (Pa<Patm) i a l’espiració surt (Pa>Patm).
- Tipus:
Laminar: flux lent per tubs estrets. Més ordenat i lineal.
Turbulent: flux ràpid per tubs amb parets irregulars. Desorganitzat.
3. VIES AÈRIES I FLUX D’AIRE

Tubs ramificats, cada cop més estrets, més curts i més nombrosos.
A menys diàmetre  més àrea transversal

A més ramificacions  menys velocitat de l’aire
44
4. INTRODUCCIÓ
- “L’evacuació del moc de l’arbre bronquial de l’individu sa es compleix bàsicament per
la diferència, en sentit cefàlic, entre la velocitat de l’aire de la inspiració i de l’espiració
a volums corrents, i gràcies al transport mocuciliar, els sospirs i la tos ocasional
estimulada per la irritació”.
- Factors que determinen el pas de l’aire espiratori:
R bronquial i de les VAS
Estabilitat de les parets de l’arbre bronquial
El diàmetre i la longitud de les VA
La compliance i la força de retracció dels alvèols
El grau d’inflació (ompliment) dels alvèols
Les propietats físiques i químiques del moc
La compliance i la força de retracció de la bomba ventilatòria
L’homogeneïtat d’inflació pulmonar
Aclariment mucociliar i flux aeri
- Epiteli de la mucosa respiratòria: cèl·lules caliciformes i cèl·lules ciliades.

INSPIRACIÓ: flux d’aire va en contra del moviment dels cilis  evitar moviment
del moc cap a distal.
ESPIRACIÓ: flux d’aire va a favor del moviment dels cilis  afavoreix moviment
del moc cap a proximal.
- S’utilitza una apnea de 3 segons per activar la ventilació col·lateral.
5. EN CAS D’HIPERSECRECIÓ BRONQUIAL

- Augment de la R bronquial
- Inestabilitat dels bronquis
- Disminució de la retracció alveolar
- Desplaçament i canvi dels volums pulmonars
- Disminució de la mobilitat de la bomba ventilatòria
- Valors dels gasos sanguinis alterats
- Moviments ventilatoris paradoxals
- Músculs ventilatoris i perifèrics dèbils
45
6. DEFINICIÓ DE CONCEPTES
 Volum (L): quantitat d’espai ocupat per una substància.
 Velocitat (L/seg): volum que passa per unitat de temps.
 Flux (L/ ): velocitat a la qual surt un volum (dels pulmons) per una unitat de
superfície.
 Resistència: depèn del diàmetre, la longitud de la VA i de la densitat del gas
(viscositat).
7. OBJECTIUS GENERALS DE LA FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA

- Normalitzar la resistència bronquial.
- Optimitzar les propietats físiques del moc a fi d’afavorir el seu transport.
- Millorar la ventilació de totes les regions pulmonars.
- Optimitzar les propietats mecàniques de la bomba ventilatòria i augmentar la seva
capacitat d’esforç.
8. TÈCNIQUES MANUALS
“ Conferencia de Consenso de Fisioterapia Respiratoria”
 1994 – Lyon (França)
 Tècnica de vibració:
- Pretén disminuir la viscositat de les secrecions. Dificultat pel fisioterapeuta de
realitzar la tècnica durant el temps suficient (fatiga) i de produir una vibració
mínima eficaç de 13 Hz, amés dels límits físics de la transmissió de la vibració a
través d’un òrgan buit.
- Primeres evidències de la baixa eficàcia.
 Tècnica de Clapping:
- La freqüència ideal pel transport de secrecions seria 25-35 Hz i la capacitat
manual està molt per sota 1-8 Hz.
- Útils per estimular la tos o en persones amb moltes secrecions a nivell proximal.
- No es pot considerar per si mateixa una tècnica de drenatge.
 Tècnica de Drenatge Postural:
- Consisteix en utilitzar l’efecte de la gravetat sobre les secrecions acumulades en
un lòbul o segment, mantenint la posició durant 15’.
- S’utilitza en enllitats, però més per pal·liar la immobilitat que per drenar.
- S’associa a altres tècniques.
 Tècniques de modulació del flux aeri:
- Hi ha moltes tècniques amb moltes semblances però noms diferents.
- És la tècnica que ha rebut més acceptació general.
- Engloba la Tos controlada, AFE, ELTGOL i DA, entre d’altres.
X 46
9. TÈCNIQUES DE MODULACIÓ DEL FLUX AERI
10. TÈCNIQUES MANUALS INSPIRATÒRIES

 Respiració diafragmàtica
 Ventilació dirigida
- V.D. Costal Inferior
- V.D. Costal Superior
 EDIC
- EDIC anterior
- EDIC posterior
- EDIC + inspiròmetre d’incentiu
 RIM
10.1. RESPIRACIÓ DIAFRAGMÀTICA
- Serveix per reeducar el diafragma i ventilar les bases pulmonars.

- Afavoreix el retorn venós al cor.
- Es treballa amb alt volum i baix flux.
47
- Segons la posició:
DCS: treball DFG post  expansió bases pulmonars.
DCL: bloqueig hemicúpula superior  pulmó infralateral en deflació i
supralateral en hiperinsuflació.
Quadrupèdia: treball DFG anterior  expansió anterior lòbuls inferiors.
Sedestació: poc recorregut DFG. Treball global.
- Posicionament:
DCS amb cames semiflexionades.
Fisio: mà cranial al tòrax i mà caudal a l’abdomen.
- Realització de la tècnica:
Inspiració lenta i profunda dirigint l’aire cap a la panxa.
Pausa teleinspiratòria de 3 segons.
Espiració lenta amb llavis frunzits.
El fisio ajuda amb un moviment de la mà en cullera en direcció cranial.
10.2. VENTILACIÓ DIRIGIDA

V.D. Costal inferior:

- S’utilitza per guanyar mobilitat de les costelles inferiors.
- Millora l’expansió dels lòbuls mig, língula i lòbuls inferiors.
- Es pot treballar en DCS, DCL, DCP i S.
- Posicionament:
DCS amb cames semiflexionades o en sedestació.
Fisio al costat de la camilla.
Mans del fisio a les costelles baixes.
Inspiració lenta i profunda dirigint l’aire cap a les costelles inferiors.
Pausa teleinspriatòria de 3 segons.
El fisio ajuda a tancat les costelles suaument durant la espiració.
48
V.D. Costal superior:

- S’utilitza per guanyar mobilitat de les costelles superiors.
- Millora l’expansió anteromedial i lòbuls superiors.
- Es pot treballar en DCS, DCL i S.
- Posicionament:
DCS amb cames semiflexionades o en sedestació.
Fisio al costat de la camilla o al capçal.
Mans del fisio a les costelles altes.
Inspiració lenta i profunda dirigint l’aire cap a les costelles superiors.
El fisio ajuda a baixar les costelles suaument durant la espiració.
10.3. EDIC
- Exercici a dèbit inspiratori controlat (EDIC).
- Reexpansió de zones concretes de pulmó afegit rotacions del tronc.
- Indicat sobretot en problemes de lòbul mig i língula i part posterior mitja.
- Sempre es treballa en DC supralateral.
- Es pot combinar amb l’inspiròmetre d’incentiu.
- Requereix la col·laboració activa del pacient (a partir de 6 anys).
EDIC posterior:
- Posicionament:
Pelvis vertical.
Cama supralateral estirada.
Cama infralateral doblegada.
Braç cap endavant a 100º de flexió.
49
Inspiració lenta i profunda + rotació cap a anterior.
Espiració lenta i retorn a la posició inicial.
EDIC anterior:
- Posicionament:
Pelvis vertical.
Cama supralateral estirada.
Cama infralateral doblegada.
Mà del pacient a la nuca.
Mà del fisio fixant el maluc.
Inspiració lenta i profunda + rotació cap a posterior.
Espiració lenta i retorn a la posició inicial.
11. TÈCNIQUES PER DRENAR SECRECIONS

Són tècniques majoritàriament espiratòries.
11.1. ELTGOL
- Espiració lenta total amb glotis oberta en DL.

- Objectiu: transportar les secrecions des de via mitja o distal fins a via proximal.
- Es treballa a alt volum i baix flux.
- El pulmó que es tracta és l’infralateral.
- No es pot realitzar en menors de 8-10 anys.
50
- Si al pacient li costa obrir la glotis, ens podem ajudar d’un tub.

- Posicionament:
Pelvis vertical.
EI supralateral estirada, EI infralateral doblegada.
ES infralateral en lleugera flexió.
Mà cranial del fisioterapeuta recolzada a les costelles i mà caudal en forma de
safata en l’espai que queda entre les últimes costelles i la cresta ilíaca,
recolzant l’avantbraç a la faixa abdominal del pacient.
Espiració lenta i perllongada amb glotis oberta.
Espiració lenta, iniciada a CFR fins a VR.
Inspiració lenta i a baix volum.
11.2. DRENATGE AUTOGEN

- És una tècnica més complexa que requereix una comprensió i un aprenentatge.
- Objectiu: transportar les secrecions des de via mitja o distal fins a via proximal i
facilitar l’expectoració augmentant el flux espiratori.
- No es realitza compressió toràcica ni excessiva força.
- Tècnica suau, progressiva i modulada.
- Utilitza l’aire a volums, fluxes i velocitats variables tant en I com en E.
- Té menys efectes adversos (broncoespasme).
- No necessita l’ajuda del fisio.
- Posicionament:
Preferible pacient en S i esquena recta, però pot realitzar-se en qualsevol altra
posició.
Inspiració lenta nasal.
Pausa inspiratòria de 3 segons però mantenint glotis oberta.
El volum inspiratori es modularà dins de la CPT.
Espirar el Vc escollit mantenint glotis oberta.
Flux espiratori elevat sense arribar a generar compressions dinàmiques dins de
la VA.
Es pot combinar amb dispositius PEP.
- Consta de tres fases:
Desenganxar mucositat de vies perifèriques.
Acumular secrecions a vies de mig i gran diàmetre.
Expulsió secrecions.
51
11.3. DRENATGE AUTOGEN ASSISTIT

- Basat en els principis del DA.
- Realitzem una contenció de tòrax per fer respirar al pacient a “nivell funcional”, segons
on estiguin les secrecions.
- Estabilitzem la caixa toràcica.
*Precaucions:
Pacients neuromusculars
Tècnica molt especialitzada i de difícil aprenentatge.
11.4. ELPr
- Maniobra passiva desenvolupada per la compliança toracopulmonar dels nens menors
de 3 anys.
- Es realitza en DS o S.
- S’allarga l’espiració fins a VRE.
- El fisio s’ha d’adaptar a la respiració del pacient.
- Durant l’espiració es pot comprimir la caixa toràcica, portar les vísceres a cranial o fer
una presa toràcica i l’altra abdominal (dos fisios).
- En bebés, es pot combinar amb la DRR.
*Precaucions:
Difícil realitzar amb polipnea.

Altera significativament el ritme respiratori.
Pot provocar tos dispneitzant.
11.5. CICLE ACTIU

- Objectiu: mobilitzar i expulsar les secrecions de vies mitges i proximals.
- Consta de tres fases:
Respiració diafragmàtica
Inspiracions profundes
AFE
- J. Chevaillier va comparar el ACBT amb el DA i va veure que la descripció era molt
similar.
- 2-3 respiracions a Vc + 3-4 inspiracions profundes + AFE
11.6. AFE
- S’utilitza per eliminar secrecions de via aèria de gran diàmetre.
- Es treballa amb alt flux i baix volum.
- Acceleració del flux espiratori.
- No es realitza apnea ni tancament de glotis.
- Menys agressiva que la tos.
- Inspiració màxima + espiració forçada amb boca oberta.
52
*Precaucions:
Associat a RGE i a fx costals.

Si es produeix una pressió toràcica elevada pot provocar un col·lapse pulmonar o
una interrupció del flux aeri.
11.7. TOS DIRIGIDA / TOS ASSISTIDA

- Es treballa en sedestació o DS semiincorporat.
- Pacient col·laborador o poc col·laborador.
- Inspiració màxima + apnea + demanar tos.
- Es poden realitzar dos o tres cicles seguits.
- En l’assistida el fisioterapeuta ajuda fent pressió abdominal o costal.
11.8. TOS PROVOCADA

- Pacient no col·laborador o bebés.
- El fisio busca els mecanorreceptors de la tràquea amb el polze. Ens podem ajudar
d’una E cervical.
Resumint...
53
TÈCNIQUES INSTRUMENTALS DE FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA
1. AJUDES INSTRUMENTALS SIMPLES

- Inspiròmetre d’incentiu
- IMT
- PEP
- PEP oscil·lant
- EMT
1.1. INSPIRÒMETRE D’INCENTIU

 Objectius:
- Augmentar la pressió transpulmonar i els volums inspiratoris.
- Promoure i optimitzar el funcionament de la musculatura inspiratòria.
- Restablir el patró normal d’hiperinsuflació pulmonar (suspirs i badalls).
 Tipus:
- Inspiròmetres de flux
- Inspiròmetres de volum
 Indicacions:
- Atelèctasis
- Disfunció diafragmàtica
- Cirurgia abdominal o toràcica
- Repòs perllongat
- Tòrax inestable
- Hemoptisis
- Alcalosis respiratòria
- Pneumotòrax no tractat
- Broncospasme
- IAM
54
1.2. PEP
En condicions normals: P espiratòria supra-atmosfèrica:
- Retrocés elàstic del pulmó

- Tensió superficial alveolar
- Cc abdominal (espi forçada)
- Pneumotòrax
- Hemoptisis, hepistaxis
- Situació hemodinàmica inestable
- Augment del treball respiratori
- P intracranial > 20 mmHg
- Sinusitis
- Ruptura timpà
- Barotrauma no tractat
55
1.3. THERA – PEP

 Indicacions:
- Drenatge de secrecions
- Administració d’aerosols
- Tt i prevenció de complicacions post cirurgia abdominal superior
Optimització de la ventilació col·lateral  millora el reclutament
1.4. FLUTTER
 Indicacions:
- Pneumotòrax, hemoptisis, situació hemodinàmica inestable
56
1.5. CORNET
 Indicacions:
 Avantatges:
- Independent de la posició
- Modificació de les característiques reològiques del moc
- Efecte mucocinètic
1.6. ACAPELLA
 Indicacions:
- Prevenció i tt d’atelèctasis
- Optimització de l’aerosol
 Avantatges:
- Vibració endobronquial + PEP
- Independent de l’orientació
- Es pot modificar la Fq de la vibració i la resistència de l’aparell
2. AJUDES INSTRUMENTALS COMPLEXES

 COUGH-ASSIST
 IPPB
 CPAP
 HFCWO
 VMNI
3. VARIACIÓ DE LA TOS
 Anamnesi:
- Capacitat subjectiva tussígena
- Ennuegament amb les secrecions i/o saliva
- Hª d’infeccions respiratòries de repetició
57
4. COMPROMÍS DE LA TOS
 Per debilitat de la musculatura inspiratòria que impedeix assolir la TLC.
 Per debilitat de la musculatura de la glotis, que impedeix el seu tancament.
 Per debilitat de la musculatura espiratòria, que dificulta la fase expulsiva.
5. VALORACIÓ DE LA TOS
Peak flow
 Mesurador del pic de flux espiratori.
 Avalua el flux aconseguit durant una maniobra d’espiració forçada.
 Espiració forçada després d’una inspiració màxima. Repetir tres vegades.
 Correlació amb el FEV1 (obstrucció bronquial).
 Poc útil en fases avançades.
5.1. RESPIRACIÓ GLOSSOFARÍNGEA (RGF)  PFT 270-160 l/min
Consisteix en agafar múltiples insuflacions mitjançant moviments de la boca, galtes, llengua,

faringe i laringe per aconseguir “empassar aire” enviant-lo cap als pulmons.
5.2. HIPERINSUFLACIÓ MANUAL  PFT 270-160 l/min

 Utilització de l’AMBÚ pel control manual dels volums insuflats i la percepció en directe
de les resistències intrapulmonars possibles.
 Consisteix en insuflar al pacient de manera artificial i després se li demana una tos
activa.
 Precaucions:
- Risc de barotrauma
58
5.3. TOS DIRIGIDA / TOS ASSISTIDA  PFT 270-160 l/min

 S’utilitza per eliminar secrecions de via aèria de gran diàmetre.
 Es treballa amb alt flux i baix volum.
 Es treballa en sedestació o DS semiincorporat.
 Pacient col·laborador o poc col·laborador.
 Inspiració màxima + apnea + demanar tos.
 Es poden realitzar dos o tres cicles seguits.
 En l’assistida el fisioterapeuta ajuda fent pressió abdominal o costal.
5.4. TOS PROVOCADA  PFT 270-160 l/min

 S’utilitza per eliminar secrecions de via aèria de gran diàmetre.
 Es treballa amb alt flux i baix volum.
 Pacient no col·laborador o bebés.
 El fisio busca els mecanorreceptors de la tràquea amb el polze. Ens podem ajudar
d’una extensió cervical.
5.5. COUGH ASSIST  PFT <160 l/min

 Dispositiu mecànic capaç de reproduir el mecanisme de la tos fisiològic.
 Drenar les secrecions de la via aèria proximal de forma mecànica i no invasiva.
o Insuflació profunda +40cmH2O

o Exuflació immediata -40cmH2O
o Sistema automàtica o manual
o Alerta disfunció bulbar greu, emfisema, bulles...
59
JUDITH ALMAZÁN
ESTIMULACIÓ SENSORIAL
CONCEPTE DE PLURIDEFICIENT SEGONS FRÖHLICH
“Aquells nens, adolescents i adults en els quals el seu desenvolupament global està
severament retardat, especialment en les àrees de motricitat, de la cognició i de la
comunicació. les conseqüències són alteracions i dèficits complexes del potencial de
desenvolupament del nen i de les seves funcions elementals. aquests nens, adolescents i
adults severament afectats no són en principi, capaços d’assolir una autonomia elemental i
depenen d’una ajuda exterior intensa en tots els aspectes de la vida. les seves possibilitats
d’acció se situen en un nivell de desenvolupament comparable, amb certes reserves, al
desenvolupament d’un lactant”.
NECESSITATS BÀSIQUES SEGONS FRÖHLICH
 Necessitats d’evitar gana, set i dolor

 Necessitat elemental d’activació, canvi i moviment
 Necessitat de seguretat, estabilitat i relacions de confiança
 Necessitat d’establir vincles, ser acollit i de tendresa
 Necessitat de reconeixement i consideració d’un mateix
 Necessitat d’independència, autonomia i autoafirmació
LA PERCEPCIÓ
 Origen en la interacció física amb el medi

 Lligada a les funcions cognitives
 Procés inconscient  resultat final conscient
 Varia segons les característiques del subjecte
LA INTEGRACIÓ SENSORIAL
 És el procés neurològic encarregat d’organitzar la informació que percebem del nostre

cos i de l’entorn que ens rodeja.
 Processament sensorial, transforma la sensació en percepció.
TRASTORNS DE LA PERCEPCIÓ
 Anomalia receptors d’informació perifèrics

 Anomalia en la comunicació entre l’individu i el medi extern
 Anomalia en la integració cerebral
60
ANOMALIA EN LA INTEGRACIÓ CEREBRAL
 Trastorns del registre sensorial: no registra l’ estímul o el registra lentament donant

una resposta tardana
 Trastorns de la modulació sensorial: les respostes són desajustades a l’estímul,
exagerades (hiperrespostes) o tènues (hiporespostes).
 Problemes de discriminació i percepció: mancança per diferenciar la relació espacial i
temporal entre estímuls.
 Desordres de processament vestibular: dificultats per a processar estímuls vestibulars.
falta d’adreçament i equilibri.
 Dispràxies: dificultat en la planificació i execució d’un acte motor. no són associades a
diagnòstics.
L’ESTIMULACIÓ BASAL
 Andreas Fröhlich als anys 70 a alemanya

 Reflexions  considerar i adaptar
 Acció recíproca: percepció- motricitat- percepció
 Possibilita estimulacions ben organitzades
 Possibilita un aprenentatge
QUÈ NO ÉS L’ESTIMULACIÓ BASAL
 No és una teràpia (no es preté curar res)

 No és un mètode de tractament on s’apliquen diferents tècniques depenent del
problema a tractar (no hi ha una pauta ni un protocol a seguir)
 No és només un mètode d’estimulació multisensorial, sinó que va més enllà
 No és un concepte de “relax i benestar”
OBJECTIUS ESSENCIALS
 Experimentar el desenvolupament
 Experimentar seguretat i crear confiança
 Desenvolupar el propi ritme
 Integrar l’experiència d’un món exterior (que coneguin què hi ha més enllà d’ell/ella
 Donar i experimentar sentit i significació (a tot allò que estem estimulant)
1. ESTIMULACIÓ VISUAL
1.1. DESENVOLUPAMENT VISUAL

1. Fixació visual
2. Seguiment visual
3. Percepció de l’objecte
4. Coordinació visomotriu
61
1.- Fixació visual (de menys a més, primer començant pel punt i acabar conseguint la fixació en
la persona)
 Punt de llum estàtic

- En contrastes absoluts
- En contrastes relatius
- En llum natural
 Canviant la localització del punt
- En llum natural
 Rostre de persona
- En llum natural
2.- Seguiment visual (un cop s’aconsegueix la fixació visual es va a aconseguir el seguiment)
 Punt lluminós en el pla horitzontal

 Punt lluminós en tots el plans
 Rostre humà
 Objecte
3.- Percepció visual (quin sentit li dona a allò que està veient, es veu si hi ha percepció si veiem
canvis de tò i fins i tot augment de la respiració i freqüència cardíaca)
 Reacciona al veure persones conegudes

 Reacciona al veure objectes coneguts
 Mostra elements conceptuals davant persones conegudes
 Mostra elements conceptuals davant objectes coneguts
4.- Coordinació visomotriu (en aquest ordre aproximat)
 Tocar / agafar
 Manipular
 Introduir objectes en recipients
 Apilar
 Recepcionar
 Deixar caure
 Llençar
 Punteria
1.2. OBJECTIUS
 Millora de l’eficàcia visual
 Motivar la persona per explorar l’entorn
 Optimitzar l’ús de la capacitat visual de la persona
 Fomentar la capacitat d’imitació i resposta (com el simple fet de di adéu amb la mà)
62
 Millorar el control muscular dels òrgans relacionats amb la vista

 Consolidar les habilitats perceptives
 Extrapolar les conductes visuals adquirides a la resta de situacions de la vida diària
1.3. MATERIAL
 Llum ultraviolada
 Llanternes
 Llums interactives
 Columnes amb bombolles d’aigua
 Bola de miralls
 Projectors solars
 Fibres òptiques
 Pals fluorescents
 Pilotes de llums
 Diapositives
 Jocs ordinador
 Mòbils
 Teles de colors
 Pintura fluorescent
 …
1.4. ACTIVITATS
 Estímuls visuals amb llums
 Jocs amb contrasts i propietats de la llum
 Estímuls visuals amb objectes
 Seguiments dels estímuls visuals
 Localitzacions i alternança de la mirada
 Llum ultraviolada i blancs brillants
 Estimular el moviment cap aquests objectes
 Coordinació dels moviments oculomanuals
 Visualització de la música
 Reconeixement de cares i expressions facials
 Reconeixement d’objectes
 Projeccions a la paret
 Buscar semblances i diferències entre imatges (hi ha fixació visual)
 Identificació visual de missatges escrits (spc)
 Discriminacions figura - fons (fem reconeixement dels objectes perquè els tenim
integrats)
 Jocs d’ombres
 Reconeixement de siluetes i contorns
 …
63
1.5. PROGRAMES INFORMÀTICS

 Fàcil adaptació al ritme de cada usuari
 Increment de la motivació
 Estimulació visual, auditiva i tàctil
2. ESTIMULACIÓ TÀCTIL/HÀPTICA
2.1. DESENVOLUPAMENT TÀCTIL

1. Reaccions defensives (per veure si reacciona a allò que està tocant)
2. Dessensibilització i sensibilització tàctil (promoure que hi hagi obertura de mà perquè hi ha
gent que té un reflex de prensió i no obren les mans)
3. Activació manual (el fet de voler anar a tocar/agafar)
4. Prensió voluntària
2.2. OBJECTIUS
 Ser conscient de les parts sensibles de la mà
 Capacitar a la persona per poder sentir amb les seves mans
 Possibilitar l’obrir les mans i moure-les
 Experimentar amb el tacte dels objectes
 Ajudar en el desenvolupament de la prensió voluntària
2.3. MATERIAL
 Material de diferents textures i mides (pinzells, esponges, raspalls, plomes, pedres,
fustes, pinyes, petxines, ...)
 Olis i cremes
 Objectes de la vida diària (pinta, cullera, mocador, ulleres, roba,...)
 Caixes de tactes ( cigrons, llenties, arròs, caniques, petxines, sorra, ...)
 Taules de tactes
 ...
2.4. ACTIVITATS
 Dessensibilització del palmell de la mà
 Estimulació de les diferents parts de la mà
 Estimulació de la prensió
 Jocs d’encaix
 Jocs d’encerts
 Donar impuls
 Estimulació de donar i deixar caure
 Descobriment de les sensacions tàctils del propi cos
 Agafar objectes fixos
 Reconèixer objectes
 ...
64
3. ESTIMULACIÓ SOMÀTICA
3.1. DESENVOLUPAMENT SOMÀTIC

1. Percepció segmentària corporal
2. Diferenciació segmentària corporal (diferenciar un hemicós de l’altre)
3. Integració segmentària
3.2. OBJECTIUS
 Descobrir el propi cos a través de tota la superfície
 Localitzar les diferents parts del cos
 Afavorir l’esquema corporal
 Afavorir diferents percepcions a tota la superfície
 Ajudar a assimilar els diferents estímuls procedents de l’entorn material
 Material de diferents textures i mides (pinzells, esponges, raspalls, plomes, pedres,
fustes, pinyes, petxines, ...)
 Olis i cremes
 Objectes de la vida diària (pinta, cullera, mocador, ulleres, roba,...)
 Caixes de tactes ( cigrons, llenties, arròs, caniques, petxines, sorra, ...)
 ...
3.3. ACTIVITATS
 Banys
 Massatges (massatge shantala)
 Pluja seca
 Contrast de fred i calent (dutxa, esponja, secat)
 El raspallat
 Piscina de pilotes
 ...
4. ESTIMULACIÓ VIBRATÒRIA
A través de protuberàncies òssies, no al ventre muscular, perquè els hi dones informació
del seu esquema corporal i al ventre muscular simplement provoques relaxació i no és
aquest l’objectiu en aquest moment.
4.1. DESENVOLUPAMENT VIBRATORI

1. Reacció davant estímuls vibratoris
2. Localització de la part del cos que s’està estimulant (a partir d’imatges, verbalitzant...
Però sempre depèn del que aquella persona pot fer)
3. Adaptació a la relaxació o excitació
4.2. OBJECTIUS
 Estimular els receptors específics
 Treballar d’una altra manera la percepció corporal
 Aprendre a captar fenòmens acústic de manera corporal activitats
 Massatge corporal amb elements vibratoris
65
 Descobriment dels ritmes interns (respiració, ritme cardíac, vocalitzacions...)

 Activitat amb instruments i altaveus
 Colxonetes vibratòries
 ...
4.3. MATERIAL
 Columnes de bombolles
 Instruments
 Altaveus
 Matalassos i colxonetes vibratòries
 ...
5. ESTIMULACIÓ VESTIBULAR
5.1. DESENVOLUPAMENT VESTIBULAR

1. Estimulació sense aparatatge
2. Estimulació amb objectes al terra
3. Estimulació amb objectes penjats
5.2. OBJECTIUS
 Proporcionar punts de referència sobre el seu cos a partir d’estímuls vestibulars
 Associar experiències visuals tàctils i propioceptives amb els moviments del propi cos
 Millorar l’actitud postural
 Reforçar les reaccions d’equilibri
 Afavorir la tolerància al moviment activitats i material
 Pilota bobath
 Balancí
 Gronxador
 Colxoneta
 Matalàs d’aigua
 Hamaca
 Pla basculant
 Patinet
 ...
6. ESTIMULACIÓ OLFACTO-GUSTATIVA
6.1. DESENVOLUPAMENT OLFACT-GUSTATIU

1. Sensibilització i dessensibilització
2. Anticipació a l’estímul
66
6.2. OBJECTIUS
 Sentir olors i sabors de diferents substàncies
 Oferir punts de referència a partir de les olors
 Discriminar olors i sabors per poder tenir preferències
 Afavorir la deglució i si és possible la masticació
 Millorar el control de la succió i la deglució
6.3. MATERIAL
 Perfums, olis i sabons
 Incens, cremadors d’olis essencials
 Aliments
 Begudes
 Materials naturals
 Materials quotidians (pasta de dents, locions, polvos talco...)
 Humificadors
 ...
6.4. ACTIVITATS
 Diferenciació d’olors
 Diferenciació de gustos
 Anticipació d’activitats
 ...
7. ESTIMULACIÓ AUDITIVA
7.1. DESENVOLUPAMENT AUDITIU
1. Reacció auditiva
2. Localització auditiva
3. Associació auditiva
4. Identificació auditiva (quina és la font sonora)
7.2. OBJECTIUS
 Fer conscient del món sonor que envolta la persona
 Conèixer i diferenciar els sons com a elements d’informació significatius
 Captar i diferenciar la veu humana
 Reconèixer la font dels sons
 Experimentar i aprendre a produir activament sorolls i sons articulars
 Escoltar i gaudir amb la música
7.3. MATERIAL
 Banc de sons
 Instruments
 Equip de música
 Joguines sonores
 Jocs de causa- efecte
 ...
67
7.4. ACTIVITATS
 Jocs amb diferents instruments
 Pujar i baixar el volum de la música o auriculars
 Localitzar estímuls auditius en diferents llocs de la sala
 Cançons, contes, poesies, endevinalles...
 Reconèixer diferents sons (de la natura, animals, produïts per l’home, ...)
 Reconèixer veus
 Contrastos aguts/ greus, fort/ fluix, prop/lluny...
 Repetició de ritmes
 Associar sorolls semblants o diferents
 ...
8. MUNTATGE D’UNA SALA MULTISENSORIAL
8.1. PAUTES PER A UN CORRECTE MUNTATGE

 Facilitar l’accés a la comunicació i a la mobilitat
 Facilitar la relaxació per permetre la vivència corporal
8.2. TIPUS D’ESPAIS

 Espai visual
 Espai de projecció
 Espai d’olors i gustos
 Espai tàctil
 Espai auditiu
Tenir en compte les necessitats i les capacitats dels usuaris que utilitzaran la sala:
 Espai d’acollida
 Espai de relaxació i estimulació somàtica
 Espai interactiu
8.3. MATERIAL
“Allò que presenta propietats tals que permet la seva utilització per a fins específics”
8.4. CARACTERÍSTIQUES
 Seguretat, evitar situacions de risc
 Diversitat i multiplicitat de funcions, no limitar-ne les funcions
 Adaptacions per les persones més greument afectades
8.5. MATERIAL FIXE

 Columnes de llums i bombolles
 Feix de fibres òptiques
 Llit d’aigua musical
 Matalàs de vibromassatge
68
 Llum ultraviolada
 Panells de llum i so
 Piscina de boles
 Focus i bola de miralls
 Projector solar i accessoris
 Equip de música i música variada
 Instruments
 Caixes de tactes
 Panell tàctil o objectes de diferents tactes
 Peces d’escuma de diferents mides i formes
 Pilotes de diferents mides
 Pufs
 Hamaques o balancins
 Miralls
 ...
8.6. MATERIAL FUNGIBLE

 Globus
 Cremes i olis
 Essències, aromes, encens...
 Material de gust i olfacte
 ...
8.7. MATERIAL DE CREACIÓ PRÒPIA

 Murals
 Botelles visuals i auditives
 Mòbils
 ...
“No hi ha res en l’intel·lecte que no hagi passat abans pels sentits”.
MASSATGE INFANTIL
El massatge infantil ens arriba a occident des d’una regió del sud de la índia on fa molts d’anys
que passa de generació en generació el massatge anomenat xantala.
El massatge és una eina molt rica ja que intervé en el nadó a diferents nivells:
 Proporciona un benestar físic

 Estimula el món sensorial del nen
 Crea un vincle comunicatiu entre el pare/mare i el nen
69
1. A NIVELL FÍSIC
 relaxem la musculatura, li donem elasticitat a uns músculs que estan en creixement i
que han pogut acumular diferents tensions en la vida dins de l’úter i en el moment del
part.
 si reduïm aquestes tensions, l’estructura òssea podrà créixer en llibertat i evitarem
possibles mals hàbits posturals quan el nen sigui més gran.
 en el sistema gastrointestinal del nadó, de vegades poc madur, alleugerirem els còlics i
el restrenyiment.
 en el sistema respiratori, si intervenim en la musculatura que s’encarrega de l’acte
respiratori evitarem l’acumulació de mucositats que podrien donar lloc a les bronquitis
i altres problemes respiratoris.
 afavorim la circulació sanguínia i indirectament el sistema immunològic que millorarà
les defenses naturals del nen.
En general, alleugerirem els possibles dolors i proporcionarem un estat de tranquil·litat i

relaxació del nen.
2. A NIVELL SENSORIAL
 Proporcionarem informació als diferents sistemes sensorials del nen, molts d’ells
encara en formació.
 La informació del nostre voltant ens arriba pels diferents sentits que tenim (vista, oïda,
tacte, gust i olfacte, també els sistema propioceptiu i vestibular), aquesta informació
arriba així al nostre cervell que crearà noves connexions neuronals que ens serviran
per entendre el que passa al nostre voltant.
 Amb el massatge estem donant informació sensorial a diferents nivells, amb les
nostres mans treballarem el tacte, amb les mirades la visió, amb les paraules, cançons
o música l’oïda, amb les olors de la mare i de les cremes l’olfactiva amb els diferents
moviments la propiocepció i el sistema vestibular.
 Estem ajudant al nen a desenvolupar el seu mon sensorial que li donarà referències del
que passa al seu entorn i per tant li donarà seguretat.
Quan comprenem el que passa al nostre voltant i podem anticipar el que passarà ens
sentim segurs.
70
3. A NIVELL DE VINCLE
 Crearem un espai d’interacció del pare/mare amb el nen.
 La comunicació entre els adults és bàsicament verbal. Els més petits encara no han
assolit un nivell de comunicació verbal i per tant necessitarem un altre canal per poder
interaccionar amb ells. Ells es fan entendre mitjançant el plor, els somriures, les
mirades, i sobretot mitjançant el to muscular.
 Podem saber que un nen està tranquil si la seva musculatura està relaxada i si està
nerviós si aquesta musculatura es fica en tensió. No hem d’oblidar que els canals
comunicatius tenen doble direccionalitat, el nen ens dóna informació del que li passa
però nosaltres també estem donant informació del que ens passa a nosaltres i ho
estem fent pel seu canal no verbal.
 Per tant és important abans de fer un massatge que prenguem consciència d’en quin
estat emocional ens trobem per que serà el que li transmetrem amb el nostre to
muscular.
 Si estem enrabiats transmetrem ràbia, si estem tristos transmetrem tristesa, si tenim
por transmetrem por, si estem tranquils transmetrem tranquil·litat.
 És millor no fer un massatge que fer-lo amb un estat d’ànim no adequat!!!
L’objectiu del massatge és crear un espai i un moment on pugui fluir una bona interacció
amb el nen.
El massatge com eina de comunicació
4. EN RESUM
 Si després del massatge hem aconseguit millorar el benestar físic del nen
 Si hem aconseguit donar-li referències sensorials que l’ajudaran a comprendre i
relacionar-se amb el seu entorn
 Si hem reforçat el vincle comunicatiu dels pares amb el nen
El que hem aconseguit és donar-li seguretat i confiança que més endavant es manifestarà
amb un correcte nivell d’autoestima.
Estimular el desenvolupament afectiu
71
5. PRÀCTICA
5.1. ABANS DE COMENÇAR...

 Buscar el moment òptim
 Respectar el nadó
 Espai òptim i bona temperatura
 Duració
 Música/ silenci
 Material: tovallola i oli de massatge
 Comoditat de tots!
 Anticipació visual i verbal
 Moviments amplis, lents i rítmics
 De les parts més pròximes cap a les més distals
5.2. TÈCNIQUES
 EL PIT
- Llibre obert, de la línia mitja cap als laterals
- Diagonals en x, d’espina ilíaca a espatlla contrària
 ELS BRAÇOS
- En braçalet amb mans alternades, des de l’espatlla fins a la punta dels dits
- En braçalet amb mans juntes i petites rotacions, de l’espatlla fins les mans
 LA MÀ
- Amb els nostres polzes, de palmell cap a dits
- Rotació de cada dit
 EL VENTRE
- Mans alternes de la base de les costelles fins la pelvis
- Amb una mà sostenim les cames en vertical i amb l’altre avantbraç continuem de
costelles cap a pelvis
 CAMES
- En braçalet amb mans alternades, des de maluc fins a la punta dels dits
- En braçalet amb mans juntes i petites rotacions, de maluc fins els peus
 EL PEU
- Amb els nostres polzes, de la planta del peu cap a dits
- Rotació de cada dit
 L’ESQUENA
- Mans alternades, d’un costat a l’altre. Comencem a zona cefàlica i anem baixant i
després pujant.
- A tot el llarg de l’esquena, de cap a pelvis
- Tot el llarg de l’esquena fins a peus
 LA CARA
- El front, del mig cap a fora
- La base del nas, de baix a dalt i de dalt a baix
- Les comissures del nas, dels ulls fins la base de les galtes
72
5.3. EXERCICIS HATHA-IOGA

 Tots dos braços, creuem sobre el pit i obrim
 Un braç i la cama contrària, creuem sobre el pit i obrim
 Padmàsana, el lotus, creuem les cames al ventre i obrim
73
MARIA MASBERNAT
FISIOTERÀPIA EN NEUROLOGIA
REHABILITACIÓ:
És multifactorial, es basa en el raonament clínic i està centrat en el pacient. Les intervencions a

la pràctica clínica van evolucionant a mesura que el pacient evoluciona.
Pràctica basada en la eivdència: integrar l’experiència (expertise) clínica amb l’evidència

clínica disponible fins al moment. L’evidència derivada de RCT on es demostra l’eficàcia
d’alguna intervenció. Però aquesta integració és difícil degut a la variabilitat dels pacients
neurològics que hi ha.
CONTROL MOTOR:
Cooperació de diferents estructures del sistema nerviós organitzades de forma jeràrquica

(entre els nivells ascendents-descendents) i en paral·lel (la mateixa senyal és processada
simultàniament a varies estructures) per donar lloc a la realització correcta d’un moviment.
Shumway-Cook 2010
Teoria jeràrquica: El SNC s’organitza de manera jeràrquica, a les àrees d’associació superior,
còrtex motor i nivells espinals de funció motora i cada nivell superior exerceix control sobre el
nivell inferior. Cano de la Cuerda 2011
Còrtex pre-motor i suplementari. Reben inf. cerebel i ganglis basals. Coordinació i planificació
de les seqüències de moviment complexes. Projeccions al Còrtex motor primari.
Còrtex motor primari. Projeccions medul·la espinal a traves del Tracte cortico-espinal (via
piramidal). Moviment de la musculatura esquelètica.
Projeccions al Tronc del encèfal a traves del tracte cortico-bulbar). Moviment ulls, cara i
llengua.
Tronc del encèfal (bulb raquidis, protuberància y mesencèfal). Moviments bàsics musculatura
distal, control postural. Moviment Ulls i cap. (S’encarrega de la funció respiratòria,
cardiovascular, gastrointestinal)
Medul·la espinal. Moviments reflexes i automatismes rítmics
74
Ganglis Basals (nucli caudat, putamen, globus pàl·lid, substancia negra i nucli subtalàmic).
Iniciació correcta del moviment, planificació. Projecten a la medul·la espinal i al Tàlem.
Tàlem. Rep projeccions dels ganglis basals i els envia al còrtex cerebral.
Cerebel. Coordinació sensitiu-motora. Projecten a la medul·la espinal per mitjà del tronc del
encèfal
75
Part groga  aspecte sensitiu, agafem aferències corporals i ambientals (si una ampolla està
de peu o tombada). També intervé la memòria i la motivació (si és el primer cop o no que
realitzem aquest moviment).
Procés de filtratge  es filtra aquella informació que no és important (els colors dels objectes
no passen, passarien la posició dels objectes i la meva posició).
Part lila  una part de planificació i predicció o feedforward, el nostre cervell calcula, fa una
previsió, de com serà l’acció (fa una aproximació de com pesa l’objecte abans d’agafar-lo). Es
realitza l’acció. Hi ha un resultat, obtenim un feedback (ens diu si l’hem realitzat correctament
o no). Quan hi ha aquest feedback es passa al centre de comparació, on compara si s’assembla
el feedforward i el feedback de l’acció (ens pensem que una ampolla pesa poc, l’agafem, pesa
molt, no coincideixen feedforward i feedback). Si no coincideixen tornaríem a començar des
del principi del recorregut, si coincideixen es quedaria ja gravat a la memòria.
Exemple Control Motor:
1. Fase de disseny i planificació de l’acció

Definir un objectiu i intenció (cognitiu)
Recollida i selecció d’informacions (de l’objecte, de l’entorn, del cos, relació cos-
objecte…) (sensitiu i cognitiu)
Determinar un pla de moviment/ programa d’acció (cognitiu)
Anticipació de les conseqüències sensorials (feedforward) (cognitiu)
2. Fase d’execució de l’acció
Execució de l’acció (motor)
Recollida d’informacions generades per l’execució: (feedback del moviment del cos i
de l’objecte) (sensitiu)
Comparació entre feedback i feedforward (cognitiu)
Refinament del moviment (Aprenentatge motor)
La informació de retroalimentació sensitiva o feedback determina la successiva anticipació o

feedforward essent fonamental per l’excecució correcta de l’acció.
1. CONCEPTE BOBATH
El Concepte Bobath és un concepte terapèutic per al tractament holístic de persones amb
alteracions neurològiques.
Va ser desenvolupat pel Dr. Karel Bobath i la Sra. Berta Bobath (fisioterapeuta) als anys 50,
basant-se en els coneixements de la neurociència d’aleshores.
Inicialment Bobath, es basava en la inhibició de les reaccions anormals i en la reeducació dels

moviments normals mitjançant la facilitació des dels punts clau.
 Punt Clau Proximal (cap): depenent de la pº, el cos va cap a un costat o cap a l’altre
 Punt clau central o PCC: entre la apòfisi xifoide i vèrtebra dorsal D7-D8
 Punt clau pelvià o PCP: Entre s2 i s3 coincideix amb el centre de gravetat del cos.
 Punts clau escapulars: Nivell escapular
76
 Punts clau distals : mans i peus
Aquests punts ja no s’utilitzen, estan obsolets.
Bobath deia que quan hi havia una Lesió apareixen uns patrons anormals de la postura i
del moviment. Com a conseqüència, hi haurà una alteració del to muscular. Activitat
reflexa anormal (els reflexos primaris). Ex. Reflex prensió que tenim les primeres setmanes
de vida i després desapareix.
Postura + moviments normals requereixen l’adaptació constant del to postural a través de

mecanismes que actuen mitjançant innervació reflexa.  Excitació d’un grup muscular i la
inhibició de l’antagonista és el principi essencial de l’organització motora.
Innervació recíproca  permet que els músculs efectuïn accions contràries durant el
moviment voluntari. Contracció simultània o control d’agonistes i antagonistes, completat
pel control dels diferents sinergistes per a la coordinació espacial i temporal del moviment.
p. ex: pel control de la postura.
Rigidesa en roda dentada i espasticitat, per hipertonia. Aquestes alteracions ens les podem
trobar en el to postural, la marxa i en el moviment voluntari.
Bobath creia:
To era influenciable a través de l’input aferent, per això va desenvolupar els termes “postura
reflexa inhibitòria” i “patrons reflexos inhibitoris”.
Per tant, l’aparició dels reflexos posturals i les reaccions d’endreçament, així com l’equilibri i
l’adaptació automàtica dels músculs als canvis de posició van ser les bases principals del seu
tractament.
Reaccions posturals normals del procés d’equilibració:
En condicions normals el ser humà presenta una sèrie de mecanismes

reflexes fisiològics que ens asseguren el manteniment del equilibri:
Reaccions d’equilibri (1)
Mantenir i restablir l’equilibri en les AVD. Requereix mínims reajustaments

contínuament per petit que sigui el moviment. L’objectiu es mantenir la
postura. Automàtic.
77
Reaccions d’endreçament (2)
Mantenir i restablir la pº normal del cap a l’espai amb relació al tronc i les extremitats. Solen
ser moviments automàtics de cap, tronc o extremitats realitzats com a contrapès per
contrarestar el desequilibri. Automàtic i voluntari.
Reaccions de recolzament (3)
Augment de la base de sustentació, recolzament de mans o peus. Última línia de defensa

abans de caure. Automàtic i voluntari.
El CONCEPTE BOBATH ACTUAL ja no es basa en la teoria dels reflexos, ni des de la

perspectiva de la seqüència del desenvolupament humà (en nens si) ni en la inhibició de
l’activitat reflexa
Concepte Bobath
El concepte Bobath és: inclusiu, individualitzat, dirigit a la resolució de problemes, es basa en

la teoria de sistemes del control motor, fa èmfasis a l’anàlisi del moviment i la recuperació
motora des de la perspectiva de la integració del control postural en el desenvolupament de la
tasca i en la contribució dels inputs sensorials (Vaughan-Graham et al 2016).
Busca optimitzar la independència funcional:
 Readquisició de la conducta motora

 Minimitzant la conducta motora atípica (parts + afectades) i la conducta motora
compensatòria (parts – afectades)
 Minimitzar el desenvolupament danys secundaris.
Mala adaptació plàstica pot impedir la recuperació o reaparició de patrons més eficaços.
Concepte:
 Coneixements teòrics
 Context individual del pacient
 Coneixements de la pràctica clínica
Principis:
 Orientat al potencial del pacient

 Optimitza activitat i participació
 Soluciona un problema
 Treball 24 h
 Interacció entre tractament i avaluació
 Diàleg interactiu pacient-terapeuta
 Orientat als objectius del pacient
78
Mètodes:
 Activació
 Modela les tasques
 Repetició
Tècniques:
 Comunicació
 Facilitació
 Elecció de la tasca
 Entorn regulat
El concepte Bobath es basa en els sistemes del control motor, la plasticitat, els principis
d’aprenentatge motor y entendre la funcionalitat del moviment humà  Bàsic per al procés
de raonament clínic. The Bobath Concept 2009
Moviment funcional com la base per al raonament clínic
El Concepte Bobath es basa el control motor i l’aprenentatge motor per a proporcionar el

millor resultat possible al pacient.
La facilitació forma part de la practica del concepte Bobath i s’utilitza per:
 Augmentar la informació sensoriomotora i augmentar la consciència corporal

 Promocionar una seqüencia més eficient d’activitat en el desenvolupament, per
exemple, de les APAS (ajustaments anticipatoris posturals)
Moviment/ acció és el resultat de la interacció de tres factors. Newell 1886
- Individuo
- Tasca/activitat
- Entorn
Un individu genera un moviment per complir la demanda d’una tasca que es realitza en un
ambient específic. The Bobath Concept 2009
El objectiu del concepte Bobath és maximitzar el potencial del pacient, avaluant com
l'execució de la tasca realitzada pot millorar.
Però, actualment la rehabilitació emfatitza el compliment de la tasca per sobre la qualitat de

moviment.
La majoria de les intervencions en rehabilitació estan enfocades en que la tasca es realitzi amb
èxit, per tant es permet la compensació Kitago 2013
79
2. RECUPERACIÓ VS COMPENSACIÓ
La rehabilitació es un procés d’aprenentatge per recuperar el control motor i no ha de
fomentar la compensació.
Hi ha estudis que afirmen que si les estratègies compensatòries s’estableixen poden bloquejar
el potencial de recuperació del pacient a nivell neuronal i funcional (Levin M. 2009)
Aquests canvis en el sistema nerviós poden organitzar-lo o desorganitzar-lo produint

comportaments adaptatius o mal adaptatius.
Per tant, els moviments compensatòries de l’extremitat més afectada son el resultat de un mal
control motor i son una maladaptació plàstica que impedeixen la recuperació o reaparició de
patrons de moviment més eficaços Michelsen 2006
Moviment/acció és resultat de la integració sensitiu i motora de la informació sensorial que

arriba al SNC i la resposta que surt en forma d’ordre motriu. Control motor: Shumway-Cook
and Woollacott 2007
Moviment/acció ha de ser eficient:
Resposta és coordinada, precisa, adaptada, velocitat adequada, màxima seguretat en

l’objectiu, mínima despesa energètica i mínim temps de moviment. Schmidt & Wrisberg 2000)
Concepte Bobath busca la promoció del moviment eficient en el potencial màxim de cada
individu, més que el moviment normal (Raine 2007)
Compte! Abans Bobath buscava el moviment normal, ara moviment eficient.
3. REQUISITS PER AL MOVIMENT EFICIENT

Control postural  Terapeutes de Bobath analitzen la postura i el moviment a traves de
l’alineació dels punts clau en relació a ells mateixos i a la base de sustentació.
Estratègies d’equilibri  Són patrons de moviment resultants dels mecanismes de

feedforward i feedback que estan influenciats per l’experiència i els inputs sensorials. Ex:
pAPAS (preparatory postural ajustments), APAS (anticipatori postural ajustments), equilibri
reactiu
Patrons de moviment  Tots els moviments succeeixen en patrons que són coordinats i
segueixen una trajectòria eficient en relació a la tasca i l’ambient.
Força i resistència muscular  entrenament de força i resistència específics amb repeticions

és una part important per millorar el moviment eficient.
Velocitat i precisió  L’habilitat per adaptar la velocitat i la precisió del moviment esta
directament relacionat amb la qualitat i la selectivitat dels moviments en els patrons
funcionals per aconseguir les tasques apropiades.
80
Un dels punts clau per aconseguir la funcionalitat dels moviments es el control postural. El
control postural està associat a l’execució de moviments (tasques d’alcanç, garra, marxa i
transferències) Van Emmerik & Van Wegen 2000
És necessària una activació de la cintura escapular i tronc per a proporcionar una base estable
per al moviment de la mà. Huang & Brown 2013
4. ALTRES ABORDATGES PER L’ALTERACIÓ DEL TO MUSCULAR

1. Tècniques neuromotores
Rood:
Gràcies als estímuls sensorials es pot aconseguir una resposta muscular apropiada a causa
de la normalització del to i a l’evocació d’una resposta motora reflexa (facilitació del
moviment). Aplicació de gel, estímul vibratori, estiraments, massatge d’amassament
muscular, colpeig suau, raspallat de la pell.
Facilitació neuromuscular propioceptiva (PNF):
Coneguda també amb el nom de Kabat. És la utilització d’informacions d’origen superficial

(tàctil) i profund (posició articular, estirament dels tendons i dels músculs) per a produir
una excitació del SN i desencadenar una resposta motora.
2. Tècniques neurocognitives
Exercici terapèutic cognoscitiu (Aules d’habilitats 4t):
Gràcies als processos cognitius com l’atenció, percepció, vista, llenguatge i imaginació, es
contribueix al desenvolupament de noves habilitats motores. El pacient aprèn a organitzar
el moviment resolent les tasques cognitives mitjançant el sistema sensitiu, perceptiu i
motor.
81
Concepte Affolter :
El pacient experimenta una interacció sensitiva amb l’entorn. El FT guia al pacient durant la
resolució d’una activitat (problema cognitiu) en un entorn controlat a partir
d’informacions tàctils i cinestèsiques. Es tracta d’un aprenentatge en el qual s’activen els
processos mentals per a la resolució de problemes.
3. Tècniques mitjançant medis físics
Estímuls tèrmics: crioteràpia i termoteràpia
 Estimulació cerebral no invasiva: Estimulació elèctrica transcranial (TMS) (Kumru H. et

al 2010) (Gunduz A. et al 2017)
 Estimulació directa transcranial (tDCS)
Hidroteràpia: a causa de les seves propietats úniques
Ajuda a millorar els símptomes com ara l’espasticitat.
Neurodinàmica: tractament alteracions doloroses, disestèsies i transtorns motors del SNP i

meninges.
Hipoteràpia: Animals (cavalls) que assisteixen la teràpia
DNHS® (Dry Needling for Hypertonia and Spasticity) Punció seca per la hipertonia i
l’espasticitat. (Calvo et al. 2017)
5. MARXA NORMAL
Per a la correcta activació de la marxa és necessari la integració de:
 Aferències sensitives (vista, oïda, sentit espacial, orientació)

 Àrees d’integració motora cortical (A. primària, A. premotora, A. Suplementària)
 Tronc del encèfal, ganglis basals, cerebel, medul·la espinal, unitat motora i múscul
Control de la postura + Equilibri dinàmic + correcta deambulació + coordinació extremitats
Equilibri dinàmic:
Control proactiu:
 Anticipació
 Predicció
Control reactiu
Coordinació dels grups musculars
82
Cicle de la marxa
Aspectes a observar:
 Amplitud base sustentació

 La simetria
 La fragmentació articular, l’arribada amb el taló-terra, transferència de càrregues...
(segons cada fase)
 La duració de les fases de desplaçament
 La postura inici marxa
 L’oscil·lació dels braços i girs
 La rotació del tronc
 L’equilibri (dinàmic)
 La velocitat
 La resistència
Marxa Patològica
Marxa patològica a causa de problemes freqüents:
 Escurçament musculatura EI
 Anquilosis o limitació del rang articular
 Inestabilitat articular
 Marxa antiàlgica
Exemples de marxa patològica:
 Debilitat dels extensors de maluc: Ocasiona una marxa lordòtica, inclinant el tronc cap
al costat de l’EI recolzada
 Debilitat del gluti mig: marxa en Trendelenburg; durant la fase de recolzament
 Debilitat del quàdriceps: Genoll en flexió durant la fase de recolzament del taló i
recolzament mitjà.
 Debilitat dels isquiotibials: La debilitat provoca un sobreesforç del gluti major per
evitar la flexió de maluc.
Exemples de marxa patològica a causa de dèficits neurològics d’origen central:
 Marxa Hemiplègica: Es caracteritza per una sinergia extensora de l’EI durant tot el
cicle de la marxa; a la fase de balanceig realitza un moviment de circumducció, i en la
fase de recolzament eleva el centre de gravetat amb caiguda de pelvis cap al costat
contrari per falta de m. abductora.
 Marxa atàxica: És irregular i inestable a causa de l’afectació dels cordons posteriors o
lemnisc posterior, provoquen l’alteració de la sensibilitat profunda. Sense el feedback
visual empitjora molt la marxa. Realitza una marxa en “esses” o del borratxo típica de
l’atàxia cerebel·losa.
83
 Marxa parkinsoniana: Postura inclinada cap endavant i pèrdua del balanceig, en fases
inicials. En fases avançades, l’inici de la marxa és lent, i a continuació hi ha una
acceleració. Base de sustentació amplia i una reducció de la fase d’oscil·lació.
Altres Propostes RHB marxa lesions d’origen neurològic:
 Marxa en suspensió LOKOMAT, AndaGO, motek

 FES (Estimulació elèctrica funcional)
 Ortesis i productes de suport
 Realitat Virtual
6. EXTREMITAT SUPERIOR HABILITAT MANUAL

Coordinació bimanual és indispensable per a realitzar les AVDs.
L’habilitat manual es classifica:
 Prènsil:
- Força: presa palmar (1) i la presa de força (4)
- Precisió
Simples: presa lateral, presa de precisió
Recíprocs: agafar un cigarret
Seqüenciats: girar un llapis
 No prènsil: pegar, tocar, escriure pc
Avaluació específica
Funció motora:
 Mobilitat activa voluntària, força muscular

 To muscular i el trofisme
 Reflexes
 Coordinació, moviments involuntaris
 Les pràxies.
Ex. Sde Piramidal: mans en garra, hiperreflèxia, Lesió en els ganglis basals: rigidesa
muscular, moviments involuntaris incontrolats
Funció sensitiva:
 Superficial:
- Mapa dermatomes (agulla i pinzell) (tacte groller i termoanalgèsia)
- Discriminació entre dos punts (tacte fi epicrític)
 Profunda:
- Sensibilitat cinestèsica: Posició
- Sensibilitat barestèsica: pressió
- Sensibilitat barognòsica: pes
- Sensibilitat esterognòsica: identificació d’objectes
84
- Sensibilitat grafoestèsica: reconèixer figures o números a la pell.

 Coordinació
- Bi-manualitat: dominant o no.
Coordinació bimanual: realitzar moviments i dissociar-los una mà de l’altra. Ex.
Cordar les sabates
- Ull-mà
Coordinació ull-mà: accions en les que participa la percepció visual i el gest
manual de manera que la visió ajuda a anticipar el moviment. Ex. Llançar una
pilota
7. ANÀLISIS DEL GEST

1. Preparació (APAS i PAPAS)
 Estabilitat ipsilateral pel mov. contralateral
 Visió (forma, pes, localització, distancia, direcció)  Comença al còrtex visual
 Escàpula
 Postura mà (lumbricals i interossis)
APAS (ajustaments posturals anticipatòris)
- preparen el cos cap a una pertorbació esperada a partir d’un moviment voluntari
- Reaccions d’endreçament i equilibri
PAPAS precedeixen al moviment
2. Fase transport de la mà a l’objecte (mov. en trajectòria lineal)

 Escàpula estabilitat fins a la flexió de 60°
 Mobilitat de la glenohumeral
- Agonista: Deltoides anterior, Bíceps Braquial PL., Coracobraquial flexió
concèntrica
- Antagonista: Dorsal Ample, Rodó Major, Infraespinós (estabilitat escàpula
- Estabilitzador  Serrà
 Colze:
- Agonista: Tríceps  extensió
- Antagonista: Bíceps Braquial i Supinador
 Canell:
- Estable per la musculatura extrínseca de la mà
 Mà:
- En el 70% del recorregut la mà s’obra al màxim i en el 30% final la mà agafa la
forma de l’objecte
3. Pre-shaping
 Extensió de canell
 Desviació cubital o radial i una supinació
 Abd polze
 MCF i IF extensió
85
4. Agarre
 Dits i polze fan contacte amb l’objecte
Altres estratègies de rehabilitació de l’extremitat superior:
 Bobath, Perfetti...
 Estimulació elèctrica funcional
 Teràpia per restricció induïda del moviment (CIMT- Constrain induced movement
therapy)
 Teràpia mirall (dolor neuropàtic o del membre fantasma)
 Realitat virtual
 Teràpia assistida mitjançant robots
PRÀCTICA – FISIONEURO
Anàlisi del moviment:
Pràctica 1: Observació d’un pacient en bipedestació i sedestació
Observació NO ENTRA
Pràctica 2: Moviments selectius de pelvis en SD
Desplaçament de pelvis en anteversió i retroversió:
 Fisio per davant: Col·loquem polze a les EIAS i dits a les crestes resseguint pelvis per
controlar el moviment.
 Pacient SD, amb els paus al terra en línea amb els genolls. Li facilitem al pacient una
anteversió i una retroversió de pelvis.
 No moviment de tronc! (Si veiem que el pacient mou el tronc, col·loquem els braços
del pacient sobre les nostres espatlles i cap amb cap (foto).
Opció 2: El fisio es col·loca darrere del pacient
 Li facilitem al pacient una anteversió i una retroversió de pelvis estimulant la

musculatura lumbar i paravertebral
86
Desplaçaments laterals de pelvis
 Col·loquem polze a les EIAS i dits a les crestes resseguint pelvis per controlar el
moviment.
 Li facilitem al pacient un desplaçament lateral
 Una mà fa pressió cap a baix i l’altra facilita l’elevació del costat contrari.
Desplaçaments en diagonal de pelvis
 Col·loquem polze a les EIPS i dits a les crestes resseguint pelvis per controlar el
moviment.
 Li facilitem al pacient un desplaçament en diagonal
 Una mà fa pressió cap a baix i l’altra facilita l’elevació del costat contrari. Un cop està
elevada desplacem aquest costat cap endavant, tornem endarrere i baixem fins ala
posició inicial.
 “Portar el genoll endavant”.
Ens serveix per a valorar el pacient. Podem trobar que el pacient presenta retraccions,
escurçaments, debilitat etc.
P ex. Si un pacient presenta un escurçament del recte anterior veurem dificultats en la flexió
de maluc.
Amb aquesta posició també es pot fer tractament com per exemple estirar o relaxar els
multífids de la part lumbar.
Abans de continuar, tractar les possibles disfuncions que ens trobem en aquesta valoració.
Exemple d’examen: realitzeu els moviments selectius de pelvis en SD (fer els 3).
Raonament:
 Desplaçaments laterals ens serveixen per poder realitzar pressa lateral

 Desplaçaments en diagonal ens serveixen per aproximar-se per a poder aixecar
després
 Ens serveix per a valorar el pacient. Poder trobar que el pacient pressenta retraccions,
escurçaments, debilitat, etc.
87
 Amb aquesta posició també és pot fer tractament com per exemple estirar o relaxar
els multífids de la part lumbar
 Abans de continuar, tractar les possibles disfuncions que ens trobem en aquesta
valoració
Observació de Sedestació a Bipedestació  Fases de SD a BP
1. Flexium momentum (flexió de maluc)

2. Momentum transfer (transferència de pes de les extremitats inferiors)
3. Extension Phase (extensió de maluc)
4. Stabilization Phase (estabilització)
Musculatura i articulacions implicades:
- Articulació + mòbil: maluc

- Musculatura Agonista: paravertebrals  excèntric
- Musculatura Antagonista: flexió de maluc  concèntric
- Sinergista: musculatura del CORE
- Articulació + estable: turmell, genoll
Pràctica 3: Facilitació de SD a BP
Facilitar la bipedestació.
A. Poca ajuda
 Pacient: SD peus en línia amb els genolls i recolzats al terra
 Posició de fisio: BP costat del pacient, presa a nivell de l’estèrnum i entremig de les
escàpules
 Facilitem la bipedestació
B. Molta ajuda
Previament haurem d’haver treballat amb el pacient els desplaçaments laterals i ante i
retroversió.
Si el pacient necessita molta ajuda per a la BP participaran 2 fisios:
 Pacient: SD paus per darrere dels genolls i recolzats al terra
 Fisio 1: Per darrere, presa per sota de les aixelles, inclina el tronc cap endavant i
facilita cap a dalt i endarrere. Un cop de peu col·loquem una mà a nivell del
estèrnum i entremig de les escàpules
 Pasar a SD: Inclinació cap endavant i facilitem la SD.
 Fisio 2: Al davant del pacient, presa a nivell de la pelvis. Facilita la bipedestació. I
finalment controla amb els seus genolls la flexió de genoll.
88
C. Una mica d’ajuda

Posició 1:
 Pacient: SD davant del fisio, peus en línea amb els genolls i recolzats al terra
 Posició de fisio: SD davant del pacient, les mans a nivell de malucs o glutis. Genolls
fisio a nivell dels genolls del pacient.
 Li demanem que flexioni el cos cap endavant i d’allí facilitem el moviment cap a
dalt.
Pocisió 2:
 Pacient: SD, peus en línia amb els genolls i recolzats al terra.
 Fisio: Al costat de la cama afectada del pacient. Amb el nostre genoll frenem la
flexió del genoll afectat del pacient. Una ma a nivell del sacre i l’altra a nivell del
pit. Li facilitem la flexió del cos cap endavant i posteriorment facilitem el
moviment cap a dalt.
Un cop tenim el pacient de peu podem treballar les diferents mancances del pacient, com per
exemple l’extensió de genoll, malucs, core, activació glutis, treball monopodal, etc.
Examen: un pacient amb un ictus a l’hemisferi dret  cama afectada serà esquerra
Pràctica 5: Facilitació de la marxa (proposta RHB marxa pacient hemiplègic segons Bobath)
(Prèviament haurem treballat la musculatura del pacient per reduir el to muscular o

augmentant-lo segons el pacient. També es treballa la sensibilitat, la barestèsia, la barognòsia
etc. )
1. Iniciació marxa
 Pacient en BP (pot recolzar-se amb la camilla darrera)
 Fisio: Per davant del pacient, presa a nivell de EIAS
 Demanem que realitzi el pas amb el peu sa (Dificultat per avançar el peu sa,
degut al poc control del peu afectat). Cada vegada fer el pas una mica més
gran  Millorar la fase de recolzament peu afectatIMP amb les dues
extremitats
2. Millorar la fase d’oscil·lació peu afectat
 Mateixa posició que l’anterior
 Li ensenyem / facilitem al pacient pas per pas la fase d’oscil·lació. Demanem
que amb el peu sa realitzi una passa més gran i posteriorment que mantingui
el pes en aquesta cama. La cama afectada es relaxa permeten el pas.
 Facilitant la fragmentació articular.
89
3. Facilitació marxa en les fases d’oscil·lació i de recolzament

 Un cop el pacient ha assolit el punt 1 i 2, i es capaç de desplaçar-se li facilitem
tant la fase d’oscil·lació com la de recolzament durant la marxa.
 Fisio per darrera: Presa a nivell de la pelvis i ajudem a realitzar el pas facilitant
la marxa.
 També hi ha l’opció de fisio per davant però és més perillós pel fisio, i el
pacient sol recolzar-se més.
Pràctica 6: Observació del pacient en SD
 Cintura escapular
 Pelvis
 Columna
 Com realitzar el gest
Pràctica 7: Moviments selectius de Cintura Escapular
Desplaçaments enteroposteriors cintura escapular
 Fisio per darrera: Col·loquem mans a nivell del estèrnum per controlar el moviment.
 Pacient SD, amb els peus al terra en línia amb els genolls. Li facilitem al pacient
desplaçament anterior i posterior de la cintura escapular
 No flexió de tronc!
Desplaçaments laterals de la cintura escapular
 Fisio per darrera: Col·loquem mans a per sota les aixelles a nivell de les costelles.
 Pacient SD, amb els peus al terra en línia amb els genolls. Li facilitem al pacient
desplaçament lateral de la cintura escapular
 Els malucs no es mouen
 Activació core
90
Finalment valorem com realitza el gest i tractem quines possibles retraccions presenta a nivell
de la cintura escapular (retracció pectoral, musculatura del manegot dels rotadors,
musculatura escàpula, etc)
ALTRES PROPOSTES RHB MARXA (LESIONS D’ORIGEN NEUROLÒGIC)
91
ALBERT BIGORDÀ
CINESITERÀPIA ACTIVA: INTRODUCCIÓ
Assistida:
- Manual
- Mecànica (politges…)
Lliure (contragravetat)
Resistida:
- Manual
- Mecànica (peses, gomes…)
1. CONCEPTES
Cadena cinètica Oberta
L’articulació distal està lliure
respecte la proximal que està
fixa.
Tancada
Es mou l’articulació proximal
respecte la distal que està
fixa.
Estàtics
Dinàmic Concèntric
Contracció muscular contra
resistència, es guanya a la
resistència (s’acosta origen i
inserció).
92
Excèntric
Contracció muscular contra
resistència, guanya la
resistència (s’allunya origen i
inserció).
Recorregut Total
Extern
Intern
Mig
2. VARIABLES
- Tipus o mode d'exercici
- Intensitat de l'exercici (càrrega de l'exercici)
- Arc de moviment
- Velocitat
- Nombre de repeticions
- Nombre de sèries o tandes d'exercici
- Freqüència de l'exercici (vegades a la setmana)
- Posició del pacient i extremitat
93
3. PRECAUCIONS
- Respiració adaptada a l’exercici
- NO apnees (no “maniobra Valsalva”)
- Evitar desequilibris musculars
- Càrrega progressiva sense dolor
- Escalfament o/i estirament previ (si cal)
- Control d’art. intermèdies i compensacions
- Ordres senzilles i comprensibles
4. PRECAUCIÓ A
- Hipertensió (evitar apnees)
- Malaltia cardíaca
- Malaltia vascular
- Malaltia respiratòria
- Malaltia neuromuscular
- Febre, digestió, …
- Osteoporosi
- Pacient geriàtric
- Artrosi / artritis (isomètrics)
- Pacient fase aguda de COVID-19
- Membre superior
CINESITERÀPIA ACTIVA: TRONC
Tronc - Flexió
- Extensió
- Inclinació
- Rotació
Cervical (i cap) - Flexió

- Extensió
- Inclinació
- Rotació
94
1. TRONC
1.1. GRUPS MUSCULARS

Flexió - Recte del abdomen
- Oblic extern i intern
- Psoas
Extensió - Espinos, longísim i il·liocostal

- Quadrat lumbar
- Musc. Profunda (m. intertransv., interesp. Transv. -esp.)
Inclinació - Quadrat lumbar

- Oblic extern i intern
- Recte abdominal
- Musc. Profunda (intertransv., multífidus,…)
Rotació - Oblic extern

- Oblic intern
- Musc. Profunda (multífids, rotadors, semiespinal,…)
1.2. ISOMÉTRICS – CONCÉNTRICS DE FLEXIÓ
- La musculatura abdominal és expiratòria.

- A l’exercici de pujar i baixar les cames al baixar-les diem que primer baixi una i després
l’altra.
- Al fer abdominals demanem mans a tocar genolls, si posen mans darrere el cap faran
flexió cervical i no ho volem.
- Vigilar les respiracions, no han de fer apnea. Es fa abdominal quan expirem. Al de pujar
i baixar les cames s’expira al baixar-les.
- Incorporar cine passiva pel mig dels exercicis d’abdominals.
- Millor fer els exercicis lents i pujar pocs mm.
- Sempre fer-los empenyent periné.
- No forçar coll ni aixecar la zona lumbar.
95
- Al primer expirem quan fem força contra els genolls.
1.3. ISOMÉTRICS – CONCÉNTRICS DE EXTENSIÓ
- En DP vigilar la hiperlordosi, si el pacient en té hem de posar coixí a la panxa.

- Si no tenim coixí per rectificar el posem en quadrupèdia.
- Normalment va més unit a reeducació postural, però en general es fa poc.
96
1.4. ISOMÉTRICS – CONCÉNTRICS D’INCLINACIÓ
- Vigilar que no mogui el cap.

- El millor és dir que vagi a tocar el peu amb la mà (braç estirat)
- Afegim genolls doblegats i es puja el peu quan l’anem a buscar.
- Les planxes laterals es poden fer de genolls o de peus si volem augmentar el braç de
palanca.
1.5. ISOMÉTRICS – CONCÉNTRICS DE ROTACIÓ
- Si al pacient li fa mal el coll es poden pujar cames i rotar-les cap a un costat i cap a
l’altre + baixar-les poc a poc.
- Vigilar no doblegar el coll.
- Fer exercici empenyent periné.
- No aixecar zona lumbar.
- Genolls doblegats.
- Portar la punta dels dits al genoll contrari.
- Isomètric empenyent el genoll contrari (genoll recolzat creuat per sobre l’altre).
- Treballem oblics sobretot.
97
1.6. ISOMÉTRICS – CONCÉNTRICS AMB GOMA

FLEXIÓ – EXTENSIÓ INCLINACIÓ ROTACIÓ
- Amb espatllera (menys inclinació).

- No desenganxar la zona lumbar de la cadira.
1.7. REDREÇAMENT DEL TRONC
1.8. DESEQUILIBRIS DEL TRONC
- Al de dalt treballen extensors per aguantar.

- Al de sota treballen abdominals per aguantar.
98
1.9. ISOMÉTRICS – CONCÉNTRICS AMB FISIO
- Li fem força i ha de mantenir la postura.

- Assegut o estirat si no s’aguanta assegut.
- Estirat (aguantem cames doblegades, flexió 90º genolls i maluc).
Flexió
Inclinació: genolls quiets, movem peus.
Rotació: podem fixar parrilla costal.
Extensió NO: si ho intentem forçaríem gluti
2. COLL – CAP

Flexió - Recte anterior del cap
- Llarg del cap
- Llarg del coll
- Escalens (sobretot l’anterior)
- Esternocleidomastoidal (si contrau musc. pre-vertebrals, sino
antepulsió de cap)
- Musc. infrahioidea i suprahioidea (si contrau musc. tancament de
boca)
Extensió - Musc. suboccipitals (recte posterior major I menor I oblic superior)

- Musc. profunda (interespinós, intertransvers, rotadors, multífids…)
- Musc. erectors columna (espinós, longuísimo, iliocostal)
- Semiespinós de cap i coll
- Espleni de cap i coll
- Elevador escàpula
- Trapezi (f. sup.)
Inclinació i - Musc. profunda i suboccipitals

rotació - Musc. dorsals del coll
- Musc. escalens i esternocleidomastoidal
99
2.2. ISOMÈTRICS
- Flexió i extensió de cervicals altes i baixes  No fer antepulsió

- Rotació
- Inclinació
- No és mal consell dir-li al pacient que no faci força de cap i parar de cop, sinó
progressivament.
2.3. ISOMÈTRICS – CONCÈNTRICS
- Coll en posició neutra.

- Per la musculatura profunda aguantar aixecant una mica el cap  DS i DP.
- Vigilar no fer antepulsions.
- Es pot fer esfingomanómetre, empenyent per sota.
2.4. RESISTITS AMB FISIO

Flexió (antepulsió) Extensió Inclinació – rotació
100
- Flexió cervicals altes  tou dels dits al mentó, demanem flexió i resistim.
- Rotació
- Inclinació
- Flexió cervicals baixes  que vagi a mirar-se els peus.
*Depèn del BM del pacient es farà més resistència o menys.
CINESITERÀPIA ACTIVA: MEMBRE SUPERIOR
Escàpulo-toràcica Elevació
Descens
Antepulsió
Retropulsió
(Basc. Medial)
(Basc. Lateral)
Espatlla Flexió
(Gleno-humeral) Extensió
Abducció
Adducció
Rotació medial
Rotació lateral
Colze/avantbraç Flexió
(Humerocubital) Extensió
(Humeroradial) Pronació
(Radiocubital) Supinació
Canell Flexió
(radiocarpiana) Extensió
Abducció – Desv. Radial
Adducció – Desv. Cubital
Dits Flexió
(mtcfalàngica) Extensió
(ifalàngica proximal) Adducció
(ifalàngica distal) Abducció
Polze Flexió
(trapezi-mtc) Extensió
(mtcfalàngica) Adducció
(ifalàngica) Abducció
Oposició
Reposició
101
1. ESCÀPULA

Elevació - Trapezi (f. sup.)
- Elevador de la escàpula
Descens - Trapezi (f. inf.)

- Pectoral menor
Retropulsió - Trapezi (principalment f. med.)

- Romboides major i menor
Antepulsió - Serrat anterior

- Pectoral menor
1.2. ELEVACIÓ – DESCENS
1.3. ANTEPULSIÓ – RETROPULSIÓ
102

Elevació Descens Antepulsió Retropulsió
- Elevació  empenyem, pacient eleva.

- Descens  empenyer cap a dalt per la caixa toràcica, pacient descendeix.
- Antepulsió  ABD cintura escapular.
- Retropulsió  ADD cintura escapular.
2. ESPATLLA

Flexió - Pectoral major (f. claviculars)
- Deltoides (f. ant.)
- Coracobraquial
Extensió - Dorsal ample

- Rodó major
- Deltoides (f. post.)
- Rodó menor
Abducció - Deltoides
- Supraespinós
Adducció - Dorsal ample

- Rodó major
- Pectoral major
Rotació medial - Dorsal ample

- Rodó major
- Subescapular
- Pectoral major
Rotació lateral - Infraespinós

- Rodó menor
- Escàpula ajuda en el 1/3 final del moviment.

- Músc. Escàpula: romboides i trapezi  no fan rotació externa, mouen escàpula.
103
2.2. ASSISTITS AMB FISIO

Flexió – Extensió ADD – ABD Rotació interna – externa
2.3. RESISTITS AMB FISIO (D/S)

Flexió – extensió ADD – ABD Rotació interna – externa
- IMP  ABD fins a 70º, per fer més hem de fer RE.
Isomètric
104
Concèntric
2.4. ISOMÈTRICS
- Vigilar rotació interna amb ADD
2.5. FLEXIÓ
105
2.6. EXTENSIÓ
2.7. ADDUCCIÓ – ABDUCCIÓ
- Si fem el del pal  fer-lo en RE.
2.8. ROTACIÓ MEDIAL – LATERAL
106
CAS CLÍNIC
- Persona que no bascula externament.

- No té els últims graus de moviment = serrato no funciona i trapezi està intentant fer
tota la força, no pot i compensa en inclinació.
- Per què pot ser que serrato no funcioni? Mirar amb resso.
 Nervi  nervi motor
Vigilar que no sigui per un tumor que comprimeix el nervi.
Per treballar-ho amb cine active seria fer-li fer antepulsió.
3. COLZE

Flexió - Braquial
- Braquioradial
- Biceps braquial
Extensió - Triceps braquial
3.3. FLEXIÓ – EXTENSIÓ
107
3.4. EXTENSIÓ – ACTIVITATS VIDA DIARIA

- Fer bici
- Aixecar una caixa
4. AVANTBRAÇ

Supinació - Supinador
- Bíceps braquial
Pronació - Pronador rodó

- Pronador quadrat
4.2. PRONACIÓ – SUPINACIÓ
- La roda ja NO s’utilitza  fa més mal que bé
4.3. PRONO – SUPINACIÓ: ACTIVITATS DE LA VIDA DIARIA

- Rentar-se les mans
- Obrir una porta (girar el pom)
108
5. RADIOCARPIANA

Flexió - Flexor radial del carp
- Palmar llarg
- Flexor cubital del carp
- Flexor superficial/profund dits (i flexió llarg polze)
Extensió - Extensor radial llarg del carp

- Extensor radial curt del carp
- Extensor cubital del carp
- Extensor dits, manovell I índex (extensor curt/llarg
del polze)
Desviació radial (abducció) - Extensor radial llarg i curt del carp

- Flexor radial del carp
- Abductor llarg polze – extensor curt polze –
(extensor llarg polze)
Desviació cubital (adducció) - Flexor cubital del carp

- Extensor cubital del carp
109
6. MÀ

MTC –FAL: flexió (i IF extensió) - Lumbricals
- Interossis
- Flexor curt menovell
IF: flexió - Flexor superficial dels dits
- Flexor profund dels dits
MTCFAL – IF: extensió - Extensor dels dits
- Lumbricals
- Interossis – abductor menovell
MTC – FAL: abducció - Interossis – abductor menovell
MTC – FAL: adducció - Interossis palmars
6.3. FLEXIÓ
- Persones amb artritis/artrosis  pilota de tenis, millora dura pels isomètrics.
- Flexors profunds dels dits, canell en flexió dorsal  pinça a la falange mitja
- Flexors superficials dels dits, canell en flexió dorsal  pinça a la falange proximal
110
6.4. EXTENSIÓ
6.5. ACTIVITATS VIDA DIÀRIA

- Rentar els plats
7. POLZE

Flexió - Flexor llarg del polze
- Flexor curt del polze
- Abductor curt del polze
- Adductor del polze
- Oponent
Extensió - Extensor llarg del polze
- Extensor curt del polze
Abducció - Abductor llarg del polze
- Abductor curt del polze
Adducció - Adductor del polze
Oposició - Oponent del polze i del menovell
- Abductor llarg i curt del polze i abd. Menovell
- Flexor curt del polze i menovell
- Adductor del polze
Reposició - Abductor llarg del colze
- Extensor curt del polze
- Extensor llarg del polze
111

- Rentar-se les dents
- Agafar el telèfon
8. GLOBAL DE TOTA L’EXTREMITAT SUPERIOR

 Diagonals de Kabat (PNF)
 Propiocepció
8.1. POTENCIACIÓ – DESESTABILITZACIÓ – PROPIOCEPCIÓ

- Cuinar
- Netejar
112
CINESITERÀPIA ACTIVA: MEMBRE INFERIOR
Maluc Flexió
Extensió
Abducció
Adducció
Rotació medial
Rotació lateral
Genoll Flexió
Extensió
Rotació medial
Rotació lateral
Turmell Flexió plantar
Flexió dorsal
Eversió
Inversió
Arts. dits Extensió
MTIfalàngica Flexió
Abducció
Adducció
IFalàngica proximal Flexió
IFalàngica distal Flexió
1. MALUC

Flexió - Iliopsoas
- Sartori
- Recte femoral
- Pectini
Extensió - Gluti major
- Isquiotibials
Abducció - Gluti mig
- Gluti menor
- Tensor de la fascia lata
- Gluti major
Adducció - Adductor major, llarg i curt
- Gràcil
- Pectini
Rotació medial - Gluti menor
- Gluti mig
- Tensor de la fascia lata
Rotació lateral - Gluti major
- Piriforme
- Obturador intern i extern
- Gemin superior i inferior
- Quadrat femoral
Gluti major  múscul més extens i més potent
113
1.2. IRRADIATS AMB FISIO
- Tenim un pacient amb BM 1 (contracció palpable, visible però sense moviment).

 Demanem ABD, ADD, flexo-extensió (poc) de la cama bona i involuntàriament
contraurà la cama dolenta (això quan demanem contracció i diu que en fa però no
veiem res).
BM 2  amb moviment sense gravetat
BM 3  amb moviment en contra de la gravetat
- Pacients que fan veure que no poden moure una cama, encara que fos BM 0 si ho
intenta la cama contraria es notaria una mínima contracció (perquè contrarresta). Si
no es nota res és perquè està mentint.
1.3. CONCÈNTRICS ASSISTITS O RESISTITS
- BM 2  es poden jugar amb les resistències i amb un pla inclinat i jugar amb les
inclinacions. També es pot jugar amb una cincha però es pot fer mal als LC del genoll o
recurbatums.
114
1.4. ASSISTITS – RESISTITS AMB FISIO
- BM 2, 3 o 4
- Flex-ext.  DS (genoll que no usa flexionat)
- Preses rares (mirar bé les fotos)
1.5. ISOMÈTRICS – CONCÈNTRICS (DECÚBIT)
- BM 3  flexió maluc  genoll contrari doblegat perquè no facin mal les lumbars
(fotos esquerra)
- BM 4  amb resistència (fotos mig)
Cames màxim flexionades  gluti
Cames poc flexionades  isquios
115
1.6. ISOMÈTRICS – CONCÈNTRICS (SEDESTACIÓ)
1.7. ISOMÈTRICS – CONCÈNTRICS (BIPEDESTACIÓ)
1.8. TREBALL EQUILIBRI TRANSV. PELVIS (GLUTI MIG)
- Explicació important, video al drive.
116
1.9. ACTIVITAT FÍSICA

- Pujar escales
- Fer bici
2. GENOLL

Flexió - Isquiotibials
- Gràcil, sartori i popliti
Extensió - Quàdriceps femoral
Rotació medial - Semimembranoso
- Semitendinoso
- Gràcil
- Sartori
- Popliti
Rotació lateral - Bíceps femoral
- No hi ha múscul que faci RI de genoll amb el genoll estirat  perquè no es pot fer
2.2. DESEQUILIBRIS – IRRADIATS
- Si t’empenyen per darrere treballen isquios

- Si t’empenyen per davant treballen quàdriceps
*No fer mai recurbatum de genoll
117
2.3. ISOMÈTRICS – CONCÈNTRICS
- Al fer flexió aguantar cuixes

- RI i RE de genoll sempre amb genoll flexionat!

- Pujar escales
- Esquiar
118
3. TURMELL

Flexió plantar - Tríceps (soli, gastrocnemis)
- Peroneu curt i llarg, tibial
posterior, flexor llarg dit gros i
dels dits
Flexió dorsal - Tibial anterior
- Extensor llarg dels dits i del dit
gros
- Tercer peroneu
Eversió del peu - Peroneu curt
- Peroneu llarg
- Tercer peroneu
Inversió del peu - Tibial anterior
- Tibial posterior
3.3. CONCÈNTRICS – DESEQUILIBRI FLEXIÓ PLANTAR-DORSAL
119
3.4. CONCÈNTRICS – DESEQUILIBRIS EVERSIÓ-INVERSIÓ
4. PEU
Art. Dits: extensió - Extensor llarg i curt del dit gros
- Extensor llarg i curt del dit gros
- Lumbricals – interossis
MTT-Fal.: flexió - Lumbricals
- Interossis
- Flexor curt del dit gros
- Flexor curt del cinquè dit
IFal.: flexió - IFAL proximal flexor curt dels dits
- IFAL distal flexor llarg dels dits
- IFAL dit gros flexor llarg dl dit gros
Dits: abducció - Interossis dorsals
- Abd. Dit gros
- Abd. Cinquè dit
Dits: adducció - Interossis palmars
- Adductor del dit gros
4.1. CONCÈNTRICS FLEX./EXT./LUMBRICALS DITS
120

- Escalar
- Córrer per la platja
5. GLOBALS DE MEMBRE INFERIOR (PROPIO)
6. GLOBALS DE MEMBRE INFERIOR (PNF)
121

Apunts Aules III

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Aules III

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

QUERALT

ARTACHO AULES D’HABILITATS III

Abdominals  pressió intrabdominal

5. ABDOMINALS VS. GAH

En alguns estudis es va comprovar que la gimnàstica abdominal hipopressiva més

- La GAH estimula els centres espiratoris i inhibeix els inspiratoris.

Quina diferència trobem en aquestes tècniques i quina és millor en cada cas?

CONCEPTES IMPORTANTS CLASSE

- Els abdominals tradicionals augmenten la pressió intraabdominal i els hipopressius la

PART PRÀCTICA CLASSE

Hipopressius: 2-3 segons inspiració, 7 d’espiració i 10-25 apnea.

- Contracció dels músculs del sòl pèlvic durant 5 segons.

- Dolor d’esquena o estómac.

- El cervell no sap res d'acció muscular analítica, només de moviments (AXIOMA DE

4. PRINCIPIS NEUROFISIOLÒGICS BÀSICOS (SHERRINGTON, 1947)

Els moviments utilitzats a la reeducació neuromuscular estan copiats dels moviments

6. POSICIÓ DEL FISIOTERAPEUTA

- Escàpula realitza adducció i posteroelevació: trapezi, elevador de l'escàpula, serrat

- Escàpula realitza anterodepressió: romboides, serrat anterior, pectorals menor i major.

- Escàpula realitza anteroelevació: serrat anterior (superior), trapezi, romboides.

- Escàpula realitzada posterodepressió: romboides, serrat anterior (inferior), dorsal

- Dits: extensió, desviació medial

- Maluc realitza flexió-ADD-RE: psoes-ilíac, adductors, sartori, pectini, recte femoral,

DIAGONAL 1’: PATRÓ A’B’

- Dits: flexió i desviació lateral

- Maluc realitza extensió-ADD-RE: adductors (major, llarg i curt), gluti major,

- Dits: extensió, desviació lateral

DIAGONAL 2’: PATRÓ C’D’

- - Dits: flexió, desviació medial

2. TEST DE SENSIBILITAT ASI

1) Test de compressió ales ilíaques

2) Test de descompressió ales ilíaques

4) Test de Patrick – Fabere

3. TEST MOBILITAT ANALÍTICA ASI

Test de flexió en bipedestació (TFB/TFP)

Test de flexió en sedestació (TFS)

provocarem que el maleol descendeixi). Pas 3

*Test de Downing: fa intervenir els elements no Pas 5

*La menció de l’ós ilíac anterior no implica una

1.1. TÈCNICA MIOTENSIVA

1.2. TÈCNICA AMB IMPULS

Pas 2: Aplicació de la tècnica  tècnica ilíac posterior

1.3. TÈCNICA ARTICULATORIA. VOLANT.

2.1. TÈCNICA MIOTENSIVA

2.2. TÈCNICA AMB IMPULS

FLX maluc MÉS de 90º  per a una ANTERIORITAT IL·LIACA

2.3. TÈCNICA ARTICULATÒRIA. VOLANT.

3.1. TÈCNICA MIOTENSIVA

4.1. TÈCNICA MIOTENSIVA

5.1. TÈCNICA AMB IMPULS

6. TORSIÓ SACRA NO ENTRA

7.1. TÈCNICA D'INHIBICIÓ

8.1. TÈCNICA MIOFASCIAL

 Tècnica: efectuar un suau moviment rotatori de la cuixa. La pressió s'aplica segons la

9.1. TÈCNICA MIOFASCIAL (1) NO ENS HO PREGUNTARÀ

9.2. TÈCNICA MIOFASCIAL (2)

 P: DL amb els genolls flexionats uns 90º.

10. RESUM TÈCNIQUES DE TRACTAMENT

Avaluació de fisioteràpia del malalt respiratori

Escollirà les tècniques a utilitzar segons:

- Característiques del pacient

És una resposta a la irritació dels receptors químics i mecànics de la VA.

- Inspiració profunda (entre 2’5 i 3L d’aire)