Sistema nerviós perifèric:

7.2 INNERVACIÓ motora Vegetatiu (SNV) (m. llisos i glàndules) Visceromotor

INTRODUCCIÓ
Quan la informació procedent de la via sensitiva arriba a l’àrea telencefàlica
corresponent, es genera una resposta que serà enviada a una àrea motora
(normalment la 8).
A l’àrea motora hi ha neurones,
els axons de les quals arribaran
als nuclis d’origen dels nervis
cranials motors del tronc de
l’encèfal.
Simpàtic
Parasimpàtic
Somàtic (SNS) (m.esquelètics) Somatomotor
Via que segueixen les respostes motores eferents fins arribar a l’òrgan
efector, que pot ser un músul esquelètic (somàtic), un múscul llis
(vegetatiu) o una glàndula (vegetatiu)
EFECTORS RELACIONATS AMB EL SISTEMA VISUAL
Músculs estriats: sistema nerviós somàtic (somatomotor)
Músucls oculomotors
Múscul elevador (excepte el múscul de Müller
Múscul orbicular

Músucls llisos: sistema nerviós vegetatius (visceromotors)

Músucl de Müller
Múscul ciliar
Múscul constrictor de la pupil·la (esfínter)
Múscul dilatador de la pupil·la
NERVIS CRANIALS MOTORS (VIES EFERENTS)
Formen part del sistema nerviós perifèric.
Glàndula lacrimal: sistema nerviós vegetatiu (visceromotor)
Emergeixen de l’encèfal, de dins de la cavitat cranial i, per això, se’ls
anomena nervis cranials.
Poden ser purament motors o mixtos.
NERVIS CRANIALS SOMATOMOTORS
El sistema nerviós somàtic és el responsable de conduir les respostes
Transporten informació motora eferent des del SNC fins a l’òrgan
des del centre d’integració fins als òrgans efectors, els músculs estriats
efector.
esquelètics de contracció voluntària.

Així els nervis que transmeten les respostes als músculs esquelètics
són nervis somatomotors, formats per fibres motores.

Alguns nervis motors poden portar, a més de les fibres

somatomotores, fibres motores pertanyents al sistema nerviós
vegetatiu, com per exemple el nervi motor ocular comú que porta:

Fibres motores somàtiques pels músculs RS, RI, RN, OI i elevador.

Fibres motores vegetatives per al músucl ciliar i l’esfínter pupil·lar
Tots els músculs extraoculars són músculs esquelètics, innervats per 4
parells de nervis cranials somatomotors.

GENERALITATS DELS NERVIS CRANIALS PELS MÚSCULS ORBITARIS

Nervi motor ocular comú (iii parell) oculomotor

Rep aquest nom perquè, amb excepció del RT i OS, innerva la resta
de músculs oculomotors.

És un nervi motor somàtic perquèenvia fibres a la musculatura

estriada esquelètica.

És també un nervi motor vegetatiu (parasimpàtic) perquè envia

fibres a músculs intraouclars llisos.

Té dos nuclis d’origen real situats al mesencèfal.

nucli somatomotor
nucli vegetatiu

1. ORIGEN REAL
Origen real: nucli somatomotor
Se situa al mesencèfal, concretament a la base del tercer
ventricle, a l’alçada dels col·licles superiors.

Conté els cossos de les neurones les fibres de les quals

innervaran els músculs oculomotors RS, RI, RN, OI i elevador.

Tot just sortir dels nuclis d’origen es produeix la decussació de

les fibres dels RS i d’algunes dels elevadors per formar part del
nervi contralateral.

.
 Com a conseqüència, cada nucli oculomotor innerva el RN, RI i
OI ipsolateral, el RS contralateral i ambdós elevadors. 3. DISTRIBUCIÓ:
Les fibres nervioses avancen anteriorment des del nucli d’origen fins
deixar el mesencèfal i travessar el SI cavernós.

Just en entrar a l’òrbita per la fissura esfenoïdal (fenedura orbitària

superior), es divideix en dues branques. Cada branca travessa l’anell de
Zinn.

La branca superior emet dues branques, una per el RS i una altra

per l’elevador.

La branca inferior es ramifica per arribar fins al RN, RI i OI

Origen real: nucli vegetatiu: També hi passen les fibres parasimpàtiques preganglionars per dirigir-
Se situa lleugerament per sobre del nucli somatomotor. se al gangli ciliar des del que les prostganglionars innervaran l’esfínter
Conté el soma de neurones parasimpàtiques preganglionars, pupil·lar i el m.ciliar
els axons dels quals arriben al gangli ciliar.

2. ORIGEN APARENT FUNCIÓ DEL OCULOMOTOR

L’origen aparent és el lloc de la base de l’encéfal per on emergeix el Les fibres motores somàtiques controlen certs moviments oculars
nervi. voluntaris (supraducció, infraducció, aducció.

El III parell emergeix per la cara ventral del mesencèfal, per sobre de la Les fibres motores viscerals controlen la mida pupil·lar i al forma
protuberància. del cristal·lí (moviments involuntàris.
DISFUNCIÓ: Així el nervi procedent del cantó dret del mesencèfal, innerva el múcul
OS de l’ull esquerre i viceversa.
Gir de l’ull cap avall (hipotròpia, per paràlisi de l’OI) i cap enfora
(extròpia, per paràlisi del RN).

Ptosi palpebral (per paràlisi de l’elevador).

Midriasi (sense reacció a la llum) i paràlisi acomodativa.

Nervi troclear (vi parell)

1- ORIGEN REAL
Està situal al mesencèfal, a nivell dels col·licles inferiors i proper a FUNCIÓ:
l’aqüeducte de Sílvio. Contracció del múscul oblic superior.

Les fibres que s’originen en el cantó dret del mesencèfal s’entrecreuen DISFUNCIÓ:
amb les que s’originen amb l’esquerre (decussació). Provoca el gir de l’ull afectat cap amunt (hipertròpia, diplòpia) i cap
endins (endotròpia, faltad’abducció en depressió.

2-ORIGEN APARENT
Emmergeix per la regió dorsal del tronc de l’encèfal entre el
mesencèfal i la protuberància, per sota dels col·licles superiors.
No es fa visible fins que apareix a ambdós costats dels peduncles
celebrals.
3- DISTRIBUCIÓ
Travessa el si cavernós i entra a l’òrbita per la fissura orbitària superior,
per sobre l’anell de Zinn.
Nervi abducens (vi parell)
És un nervi motor somàtic que també s’anomena motor ocular
extern.
Innerva el múscul RT, provocant l’abducció de l’ull
També actua sobre el RN de l’ull contralateral. Es contrau el RT d’un
ull i el RN de l’altre simultàniament

S’estén per la paret nasal de l’òrbita, proper al sostre orbitari.

Creua en diagonal per sobre de l’elevador i arriba al seu efector. Degut

a la decussació de les fibres del mesencèfal, la innervació és
contralateral.
1- ORIGEN REAL DISFUNCIÓ:
El seu nucli d’origen es localitza a la La disfunció de l’abducens provoca en l’ull afectat:
protuberància, a la paret anterior del IV Gir cap endins (endotròpia) per falta d’abducció.
ventricle, per sota dels nuclis del III i IV. Visió doble (diplòpia)

El nucli d’origen conté dos tipus de somes

de neurones motores: neurones
internuclears i neurones motores inferiors.

Nervi facial (vii parell) pels músculs extraorbitaris

2- ORIGEN APARENT És un nervi mixt (sensitiu i motor).
Emergeix del tronc de l’encèfal per la zona Recull informació sensitiva des de la llengua i el paladar.
d’unió bulb-protuberàcia, igual que el VII i Porta informació somatomotora cap els músculs de l’expressió facial
VIII parell, però el VI és el més medial. i, per tant, també cap a l’orbicular.

Porta informació motora vegetativa parasimpàtica cap a la glàndula

3- DISTRIBUCIÓ lacrimal.
Es dirigeix anteriorment creuant el SI
cavernós. Té tres nuclis d’origen:
Nucli sensitiu
Entra a l’òrbita per la fissura orbitària Nucli somatomotor
superior, per dins de l’anell de Zinn. Nucli visceromotor

S’estèn per la paret temporal fins arriabr 1- ORIGEN REAL

al RT
Nucli sensitiu: conegut com nucli solitari del facial. Conté les
terminacions axòniques de les neurones sensitives del gangli
geniculat sensitiu. No està relacionat amb el sistema visual. Recull la
informació sensitiva del gust procedent de la llengua.

Nucli somatomotor: està localitzat a la part baixa de la

protuberància, per sota del nucli del VI parell.
 Nucli visceromotor: és un nucli parasimpàtic, anomenat nucli salival
superior (o lacrimal). Està situat a la protuberància, per sobre del nucli
motor i proper al nucli del VI parell.

Les fibres motores, després de passar per darrera del nucli del VI parell,
es dirifeixen cap endavant. S’uneixen a les fibres parasimpàtiques del
nucli salival (neurona preganglionar) i es dirigeixen cap a l’origen
aparent.

2- ORIGEN APARENT
Emergeix per la zona d’unió bulb-protuberància, en forma de dues arrels,
la del nervi facial (amb fibres motores) i la del nervi intermedi (amb fibres
sensitives i parasimpàtiques).

DISFUNCIÓ
Disfunció de la part somatomotora:
Tancament inadequat de la parpella superior (lagoftàlmia) que
pot conduir a una keratitis (inflamació cornial).

Ectropi de la parpella inferior que provoca exés de llagrimeig o

3- DISTRIBUCIÓ
epífora.
Les fibres motors es dirigeixen cap al conducte acústic intern i després
de travessar el gangli geniculat, les fibrs somatomotors (A) se separen de
Disfunció de la part visceromotora: reducció de la secreció lacrimal
les visceromotores (B).

Via somatomotora: dins de l’os temporal (part petrosa), les fibres Nervis cranials visceromotors
somatomotores segueixen un recorregut complicat fins sortir del crani
El sistema nerviós vegetatiu innerva efectors d’acció involuntària, tant en
per l’orifici estilomastoide.
funció de manteniment com d’emergència.

Des de l’orifici estilomastoide el nervi facial es dirigeix cap a la glàndula

El sistema nerviós parasimpàtic: funcions de repós i manteniment
paròtide. Es divideix i s’estén per tota la cara per innervar els músculs
facials. A la regió orbicular arriben 3 branques: la temporal, la zigomàtica
En el sistema ocular, la neurona preganglionar té el soma al tronc de
i al bucal.
l’encèfal (nucli d’Edinger-Westphal del III nucli lacrimal del VII) i la
postganglionar al gangli vegetatiu.
Via visceromotora: les fibres visceromotores (axons de les neurones
preganglionars), sinaptaran amb les neurones postganglionars al gangli
Els ganglis vegetatius parasimpàtics on sinapten ambdues neurones
pterigopalatí i innervaran la glàndula lacrimal.
estan prop de l’òrgan efector (gangli ciliar i esfenopalatí).
El sistema nerviós vegetatiu innerva efectors d’acció involuntària tant en Els nervis ciliars curts entren al globus ocular per la part posterior, al
funció de manteniment com d’emergència. voltant del nervi òptic, perforant l’escleròtica.

El sistema nerviós simpàtic: prepara el cos per les emergències. Finalitzen a l’esfínter o al múscul ciliar.

En el sistema ocular, la neurona preganglionar té el soma a la medul·la

espinal (vèrtebres T1-T3) i la postganglionar al gangli vegetatiu.

El gangli vegetatiu simpàtic, on sinapten ambdues neurones, està a prop

de la medul·la espinal (gangli cervical superior).

El sistema nerviós vegetatiu ocular innerva tots els músculs llisos oculars
i els dels vasos sanguinis i la glàndula lacrimal.

Innervació parasimpàtica de l’ull i annexos

Com ja s’ha comentat anteriorment, les fibres parasimpàtiques que
intervenen en la funció visual formen les branques parasimpàtiques del
nervi oculomotor (III parell) i del nervi facial (VII parell). A més de les fibres parasimpàtiques, pel gangli ciliar també hi passen:
Fibres simpàtiques: es dirigeixen (sense fer siapsi) cap a l’ull per
innervar els vasos de la coroide.
Branques parasimpàtiques del III parell (oculomotor)
Fibres sensitives: porten informació sensitiva cap al SNC passant per
Els somes o cossos cel·lulars de les neurones preganglionars la branca comunicant del nervi nasociliar.
parasimpàtiques formen el nucli vegetatiu de l’oculomotor o nucli
d’Edinger-Westphal, situat al mesencèfal.

Els seus axons formen part del nervi oculomotor (juntament amb els
axons que s’originen al nucli somatomotor).

Dins de l’òrbita, els axons preganglionars segueixen la divisió inferior del

III parell i finalitzen al gangli vegetatiu o gangli ciliar.

Al gangli ciliar, els axons preganglionars sinapten amb els cossos

cel·lulars de les neurones postganglinars parasimpàtiques.

Els axons de els neurones postganglinars abandonen el gangli ciliar en

forma de 6 o 10 nervis ciliars curts.
Branques parasimpàtiques del VII parell (facial) Branques parasimpàtiques del sistema visual
Com s’ha vist anteriorment, el nucli vegetatiu del facial (nucli lacrimal o
salival superior) conté els cossos cel·lulars de les neurones
preganglionars parasimpàtiques.

Els seus axons van pel nervi intermedi, seguint el mateix recorregut que
el nervi facial passen pel conducte acústic intern i després de travessar el
gangli geniculat, les fibres visceromotores se separen de les
somatomotores del nervi facial.

Després de travessar el gangli geniculat, els axons de les neurones

preganglionars s’incorporen al nervi petrós major i surten del crani per
l’orifici lacerum.

Llavors passen pel canal de pterigoide (per sota del si cavernós) en

vorma de nervi vidià i acaben al gangli pterigopalatí (o esfenopalatí) on
sinapten amb les neurones postganglionars.

Les neurones postganglionars s’incorporen al nervi zigomàtic (branca del

nervi maxil·lar del trigemin) i a través de la branca comunicant, arriben al
nervi lacrimal (branca del nervi trigemin) i amb ell, a la glàndula lacrimal,
provocant la secreció del component aquós de la llàgrima.
Innervació simpàtica de l’ull i annexos
És una via menys coneguda que la parasimpàtica.

Està controlada per l’hipotàlem, des del que surten fibres que baixen pel
mesencèfal i el bulb i acaben a les banyes laterals de la medul·la espinal
(tracte hipotàlem-espinal): els relacionats amb el sistema visual.

A les banyes laterals estan els cossos cel·lulars de les neurones

pregaglinars.

Els axons preganglionars abandonen la medul·la espinal a través de

l’arrel ventral del nervi espinal. Entren a la cadena ganglionar simpàtica
(lateral a la columna vertebral). Pugen per la cadena ganglionar
simpàtica fins el gangli cervical superior.

Al gangli cervical superior es localitza el soma de la neurona

postganglinar.
Les fibres de les neurones postganglinars es formen al plexe carotidi al
voltant de l’arteria caròtide interna i entren a la cavitat cranial a través
del canal carotidi. En deixar el plexe, segueixen diferents camins per
arribar fins l’efector:
Múscul dilatador pupil·lar: algunes fibres simpàtiques viatgen amb
el nervi oftàlmic i entren amb ell a l’òrbita, s’incorporen al nervi
nasociliar i, amb els nervis ciliars llargs, arriben fins el dilatador.

Vasos de la coroide: les fibres segueixen el mateix recorregut fins el

nervi nasociliar i, per la branca comunicant, arriben al gangli ciliar,
travessen i entren als nervis ciliars curts, estenent-se fins els vasos
coroides.

Músculs tarsals (Müller): les fibres s’incoroporen al nervi motor

ocular comú (III parell), entren amb ell dins l’òrbita i segueixen la
divisió superior (pel tarsal superior o de Müler) i la divisió inferior (pel
tarsal inferior), intervenint en el parpelleig reflex.

Vasos de la glàndula lacrimal: les fibres s’incorporen al nervi vidià,

travessen el gangli pterigopalatí, i seguint el mateix camí que les
fibres parasimpàtiques, arriben fins la glàndula lacrimal.