INTRODUCCIÓ A LA PSICOPATOLOGIA

Psicopatologia: ciència que estudia les malalties mentals, la conducta anormal →

anormalitat psicològica.
1. Psicopatologia del desenvolupament
INTRODUCCIÓ:
Definició de psicopatologia (del desenvolupament): «Ciència que estudia
comportaments alterats o desviats, cognicions i emocions, les seves causes, els
esdeveniments amb què estan relacionats, i estratègies per prevenir la seva aparença,
tenint en compte que aquestes alteracions es produeixen en un context evolutiu en
què hi ha una estreta relació entre factors biològics, psicològics i socials»
La psicopatologia del desenvolupament ens exposa que els trastorns no van més enllà
de les persones, és a dir, no existeix el trastorn sense la persona. A més, són diferents
en cada individu, per tant, la mateixa patologia varia segons qui la pateixi.
D’altra banda, veiem que la psicopatologia només pot ser del desenvolupament
perquè un trastorn no apareix espontàniament sinó que ha tingut un recorregut en la
vida del individu. La patologia acaba sorgint i tenint pes perquè durant temps s’han
donat cert factors rellevants perquè aquesta es manifesti i adquireixi el pes que acaba
tenint.
El trastorn és més greu o menys segons la SUMA dels símptomes i les conseqüències
de viure amb ells, per tant, com més precoç sigui i més duri, el trastorn serà pitjor →
Desenvolupament. Per aquesta raò és important estalviar anys de patologia.
Ex: Una persona amb ansietat social. La majoria tarda molt en consultar el seu
problema o no ho fa mai i acaben desenvolupant un trastorn greu. Per tal de
solucionar això s’hauria de detectar la patologia molt abans, així seria menys greu i
més fàcil de tractar.
La psicopatologia del desenvolupament a passat a tenir més importància:
- La freqüència dels trastorns psiquiàtrics canvien segons l’edat de les persones,
és a dir, hi ha diferents trastorns que tendeixen a aparèixer més en edats
concretes.
- La circumstancia del trastorn y símptomes dels trastorns. Certs trastorns
afecten més quan estàs en una etapa concerta de la vida (tenir depressió de
petit és molt més greu que patir-la de gran. Pel que fa al símptomes canvien al
llarg de temps i la patologia pot tenir diferents símptomes.
- Les conseqüències a mig i llarg termini.
- Els factors de risc associats. Tenen més risc si es pateixen a la infància i són
diferents depenent de com actuïn entre ells.
- Els efectes patògens dels factors genètics i de l’estrès ambiental.
 - Els patrons de comorbilitat. Hi ha cert trastorns que tendeixen a tenir certes
relacions, com ara la ansietat i la depressió, però aquestes relacions canvien al
llarg de la vida.
- La gravetat i el pronòstic
- Els procediments terapèutics. Són diferents depenent de l’edat, a més si
pateixes una patologia de petit aquesta patologia potser és més fàcil de tractar
perquè el nen és més flexible però si no es tracta aquest trastorn serà molt
greu, difícil de tractar i te molt més camí per espllar.

2. Comorbilitat
És la manifestació de 2 o més trastorns en la mateixa persona amb molta més
freqüència de la que s’esperaria. Hi ha diferents tipus de comorbilitat:

 Segons el tipus de trastorn:

o C. Homotípica: mateix grup diagnòstic, és a dir, de la mateixa família.
(ansietat, depressió)
o C. Heterotípica: diferent grup diagnòstic. (TDH i depressió)
 Segons el moment en el que apareix:
o C. Concurrent: els
trastorns apareixen
en el mateix moment
o C. Successiu: el
trastorn apareix en
diferents moments
(tenir TDH i com a
conseqüència apareix
depressió)

3. Anormalitat
Considerem anormal tot allò que és atípic, poc comú, estrany. Detectem i decidim que
és una conducta o actitud anormal perquè tenim un criteri sobre la normalitat i
decidim que així és segons el patiment que presenta l’individu que estem tractan.

 Criteris d’anormalitat en la infància:

o Estadístic: quantitatiu
o Subjectiu: valoració del propi subjecte
o Simptomatologia: model mèdic
o Altres: FIND (Garber, 1984)