TEMA-7-control-del-moviment.

pdf

AndreaBat

Psicología Fisiológica I

2º Grado en Psicología

Facultad de Psicología
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TEMA 7: CONTROL NERVIÓS DEL

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
MOVIMENT
Hi ha vies descendents que controlen el moviment del cos, aquestes vies són exclusives de la espècie
humana i estan especialment dirigides i coordinades pel cerebel (vies piramidals). També hi ha nuclis
del mesencèfal i diencèfal que dirigeixen les vies extrapiramidals, es decideixen els moviments
complementaris dels moviments voluntaris.

Les vies piramidals (neixen a la circumvolució prerolandica (davant la fissura de Roland) i determinen
el moviment voluntari, les extrapiramidals els afinen) tenen un curs de maduració lent, triguen uns
dos anys en estar completada la seva mielinització.

L’aprenentatge motriu es fa a través de la observació gràcies a l’efecte de les neurones mirall, també
estan presents en els moments d’empatia emocional.

Reservados todos los derechos.

La maduració relativament lenta del sistema motriu s’ha relacionat amb el desenvolupament de la
intel·ligència, per exemple en comparació amb els primats més propers com ximpanzés i goril·les.
Malgrat tot, no està ben establert els límits que suposen aquesta maduració lenta pel que fa a imitació,
coordinació i aprenentatge. Això permet que es donin aprenentatges de processos complexos quan
encara no hi ha una maduració motriu, mentre estan quiets per seu immadurs motriument
adquireixen molta informació de les persones que estan al seu voltant.

EL SISTEMA MOTOR

Vies piramidals: encarregades de la motilitat voluntària. Tenen el seu origen a l’escorça, a la cinquena
capa de piràmides gegants de Betz, a la circumvolució pre-rolàndica i es connecten directament amb
neurones medul·lars de la banya anterior.

Vies parapiramdals (pertanyen a les extrapirmaidals): són vies no directes paral·leles a les piramidals,
tenen el seu origen a l’àrea premotora de l’escorça.

Vies extrapiramidals (origen subcortical): controlen la motilitat secundària, la coordinació dels

moviments i els reflexos complexos. El seu origen se situa en diferents nuclis subcorticals (cos estriat
i nuclis subtalàmics).

Via sistema límbic: filogenèticament estan relacionades amb l’olfacció, però en humans tenen funció
motora.

ORIGEN CORTICAL DE LES VIES MOTORES

Tot el còrtex esta compost per 5 capes, el còrtex motor primari té predomini de la capa V, piramidal
interna i les seves connexions.

→ Sistema piramidal

Les vies piramidals s’originen a l’escorça motora i arriben directament a les neurones motores de la
banya anterior de la medul·la espinal, principalment són contra laterals però algunes no es creuen a
la decussació, això permet recuperació i conservació de la motricitat després d’un accident.

Les vies piramidals són directes, fan sinapsis amb la neurona motora medul·lar i aquesta innerva el
múscul. Els axons són gruixuts i mielinitzats, són exclusius dels humans i es triga 2 anys en formar-se.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6834596
 La via piramidal es divideix a l’alçada del bulb raquidi en 2 tractes: el corticoespinal lateral i el
corticoespinal anterior. Hi ha una decusasió a nivell del bulb en el corticoespinal lateral, en canvi
l’anterior fa el canvi de costat en cada segment medul·lar.

Els axons de les capes piramidals han de dirigir-se a la zona que han de moure, si no creixen a la zona
on han d’anar seran inservibles, en canvi les dendrites sí que es poden redirigir. La medul·la esta
segmentada, els axons que mouran cada zona corporal es dirigeixen al segment en concret (són vies
piramidals directes a la medul·la → neurona piramidal fa sinapsis a la medul·la, al segment farà una
altra sinapsis amb la motoneurona que executarà el moviment).

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ÀREES MOTRIUS DE L’ESCORÇA

L’escorça motora primària està situada a la circumvolució prerolàndica o precentral i és l’origen de

les vies piramidals. Té somatotopia estricta i controla els moviments voluntaris (especialment
respostes ràpides de les extremitats).

L’escorça premotora està situada davant de la motora primària i és l’origen de les vies parapiramidals,
també hi ha vies descendents que baixen paral·lelament a les piramidals (s’anomenen
parapiramidals), però no són directes com les piramidals.

La motora suplemenentària (SMA) està situada a la part superior o dorsal de l’escorça i pot influir a
molts músculs, moltes parts del cos i ambdós costats. Per tant, el mapa del cos en el SMA està

Reservados todos los derechos.

àmpliament superposada. Té projecció directa a la medul·la espinal i pot tenir un control directe del
moviment.

Aquestes àrees tenen feed back propioceptiu amb un component sensorial important, això permet la
correcta execució del moviment. També hi ha decussacions parcials que permeten connexions entre
els dos costats del cos (la cooperació de les dues parts és molt important).

SISTEMA MOTOR: CENTRES SUBCORTICALS

També s’anomenen ganglis basals o cos estriat. Es troba:

- Estriat dorsal (neo-estriat): nucli caudat i putamen.

- Estriat ventral (paleo-estriat): globus pàl·lid, nucli accumbens, tubercle olfactiu, pàl·lid
ventral, substància negra i el nucli subtalàmic → la majoria estan relacionats amb el
moviment, alguns d’ells amb la significació emocional del moviment.

- Extra-estriat: nucli basal de Meynert (funcions reflexes i control, aprenentatge i memòria),

nucli subtalàmic i substància negra.

MEDUL·LA ESPINAL

La somatotopia és precisa, però difosa a nivell segmentari.

Hi ha dos tipus de neurones motores: alfa (conducció ràpida) i gamma (conducció lenta).

L’organització de la medul·la és contra lateral, una part de les vies són homolaterals amb funcions
conservadores del moviment en cas de lesió. A més, hi ha connexions entre els costats esquerres i dret
i entre els flexors i extensors articulars, per tal de tenir una bona alternació rítmica de la locomoció.

El que permet la connexió bilateral són les neurones comissurals que tenen axons que travessen la
línia mitja del cos, estan situats en la part ventral de la medul·la espinal. El que fan és proporcionar

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6834596
 excitació per l’activació muscular síncrona i inhibició per l’alternada (infereixen sobre neurones
motores o interneurones).

Per tal de controlar els patrons d’activació de flexió-extensió rítmica, hi ha inhibició recíproca de les
motoneurones (mitjançant inteneurones aigües amunt) que inhibeix les motoneurones antagonistes.

COORDINACIÓ MOTRIU

El cerebel està present a tot el procés motor, no envia ordres fora del cervell, sinó que rep informació
propioceptiva des de les neurones del gangli dorsal de la medul·la, és capaç de coordinar els

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
moviments i envia aquesta informació als nuclis de relleu extrapiramidal. Coordina tant els moviments
voluntaris com els reflexos.

El moviment coordinat i dirigit és variable degut a l’alt nombre de graus de llibertat que tenen la
majoria de moviments gràcies a tots els moviments neuro – musculo – esquelètics associats. Per
exemple, mai senyalarem dos vegades de la mateixa forma.

La coordinació és una tasca complexa, tot i que sembla molt senzilla per la quantitat de vegades que
es fa en el dia.

Podem diferenciar diferents components: coordinació ull – ma, coordinació interextremitats

(caminar), coordinació dins d’una mateixa extremitat.

Reservados todos los derechos.

La coordinació implica un ajustament temporal estricte entre components de resposta, harmonització
d’excitació i inhibicions musculars i seguiment de pautes imprescindibles.

Els moviments es poden automatitzar, inclús moviments complexos com la conducció d’automòbils,
es donen aquestes respostes gràcies a una via que controla la resposta habitual. En canvi, les respostes
que requereixen de consciència utilitzen una altra via, una característica és que aquest tipus de
moviment no es poden fer igual en repetides ocasions (el que és automàtic sí que segueix el mateix
patró).

Els moviments rítmics com caminar estan determinats per patrons d’activació muscular de flexió-
extensió, la inhibició recíproca de les motoneurones, mitjançant interneurones de les vies ascendents,
inhibeixen les motoneurones antagonistes, així és possible el moviment.

NEURONES MIRALL EN HUMANS

Les neurones mirall són tant sensorials com motores i es proposa que les neurones mirall són una base
per entendre les accions dels altres imitant internament les accions utilitzant els propis circuits de
control motor. Hi ha imitació del que s’observa. En humans s’ha estudiat amb resonància magnètica i
s’han descobert circuits, perquè no es poden estudiar neurones individuals (sí que es pot fer en micos,
així es van descobrir). S’ha suggerit que aquestes regions cerebrals contenen neurones mirall i s’han
definit com el sistema de neurones mirall humà.

Les neurones mirall en humans és un tema d’especulació, però s’observen conductes que mostren la
seva existència. Fins i tot s’ha relacionat amb el desenvolupament de l’empatia. A més, s’ha trobat
activitat cerebral consistent amb la de les neurones mirall a l’escorça motora, l’àrea motora
suplementària, l’escorça somatosensorial primària i l’escorça parietal inferior (les neurones mirall són
motores i sensorials).

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6834596
 Es poden fer servir per facilitar l’aprenentatge i per practicar entrenament en condicions de lesions o

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
altres contextos que no ho permetin.

Reservados todos los derechos.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6834596