Wuolah Free Fonaments Tema 3 Tema 4

Fonaments-Tema-3-Tema-4.
pdf
user_2868146
Fundamentos del Derecho
1º Grado en Derecho
Facultad de Derecho
Universidad de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEMA 3. DIMENSIÓ INSTITUCIONAL. DRET I PODER POLÍTIC
3.1 Reflexió sobre el poder. Tipologia. El poder polític
Poder: La capacitat d’un individu o d’un grup d’individus de condicionar la conducta o voluntat d’una altre individu o
grup d’individus.
Són molts els individus o grups que tenen, amb més o menys grau, poder. Ex: relació dels pares respecte als fills, dels
mestres amb els alumnes, els empresaris amb els treballadors, les autoritats religioses amb els fidels...
TIPUS DE PODER
En funció del tipus de recurs utilitzat:
Ideològic: variant del poder cultural.

- Possibilitat de condicionar la representació social de la realitat (imaginari social) en benefici propi, relacionat amb
la naturalesa simbòlica i lingüística
- Ideologia neix com una ciència: la indagació racional de les lleis de la formació i desenvolupament de les idees
(ideo-logia, ciència de les idees)

- 5 sentits:
1. Sentit ampli, ideologia fa referència al conjunt d’idees, creences, valors que conformen la cultura d’una
societat. Denota tot el conjunt de pràctiques de significació i processos simbòlics d’una societat determinada.
Es presenta com políticament i epistemològicament “neutral” i seria equivalent al “poder cultural”
2. Menys general, gira entorn a les idees, creences i valors que simbolitzen l’experiència d’un grup o classe
concret i socialment significatiu (no grups “equip waterpolo”, “associació ex-alumnes”...)
3. Idea d’expressió simbòlica col·lectiva, promoure i legitimar els interessos d’aquest grup social respecte a
altres amb interessos oposats. Incorpora una dimensió relacional i conflictiva. Ideologia apareix com un
discurs més retòric i persuasiu que guiat per la veritat.
4. Més específic, promoció i legitimació d’interessos sectorials, però limitats a un poder social dominant
5. Encara més específic, afegeix la distorsió i l’engany en benefici d’una determinada classe social. Marx i Engels,
utilitzat en l’actualitat
- El professor John B. Thompson, ha sostingut que l’ús negatiu és el més important ja que permet vincular ideologia
i poder com dominació. Per aquest autor, la ideologia té que veure en com s’utilitzen les idees per a ocultar,
justificar o legitimar els interessos dels grups dominants en l’ordre social. És també aquesta la nostra perspectiva
al diferenciar el poder ideològic (sempre relacionat amb la dominació) com diferent al poder cultural.
Econòmic: La font del poder és la possessió de certs recursos escassos necessaris per a viure.
- Si necessitem diners ens posem a les ordres d’una altra persona. Si soc rendista ningú em supedita, els que no ho
són, han d’entrar en relacions salarials. No poder fer certes coses perquè estan treballant. Mitjans de subsistència
estan en unes mans i no unes altres.
- El poder econòmic s’origina en el treball, que és una relació natural dels humans amb la naturalesa. Els humans
necessitem de la naturalesa per a viure, i per tal de poder obtenir aquests medis de subsistència hem de treballar.
En aquest sentit, el treball és natural.
- Quan els medis de producció (béns que serveixen per a aconseguir altres béns) no estan a disposició de tothom,
comença a generar el poder econòmic
- El poder econòmic comporta, doncs, el poder de condicionar l'accés a altres dels medis per a viure. Segons sigui
aquest tipus de control han aparegut històricament formes diverses: l’esclavitud, la servitud, el treball assalariat...
En el món modern, aquests medis de producció estan en mans de les empreses.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6919512
Coactiu (militar): La font de poder és la possessió dels instruments necessària per a exercir la força física, la
violència.
- El poder militar seria una manifestació d’aquest tipus de poder.

- Són les armes les que s’utilitzen per condicionar la voluntat dels altres, donen superioritat:
• Numèrica • Estratègica • Tecnològica
Poders individuals/específics: condicionen la nostra conducta, no suposen necessàriament relacions de dominació
Cultural/Simbòlic: de les idees.
- Ens fan fer coses sense que ens adonem que les estem fent. Ex: dones a la llar, violència masclista.
- Infra Poder radical: (el poder més important) ens fa introjectar idees que donen valor a les coses.
- Poder estarà legitimitat si aquest poder cultural li dona legitimació.
- Normalment desconsiderat en l’àmbit de les ciències socials, fa referencia al poder de la socialització, passa
desapercebut perquè forma part de la nostra pròpia identitat com a animals lingüístics i essers socials.
- No obstant, condiciona la nostra manera de viure, de representar el món depenent amb quin tipus d’essers i amb
quina societat i cultura socialitzem.
- Quan aquesta representació del món està en mans d’una altra cosa (ex: patriarcat les dones per sota per satisfer
als homes).
- No es pot fer desaparèixer perquè al ser una infra poder radical es el que dona sentit a la nostra vida (llenguatge,
que volen dir les coses...)
Polític: en la forma moderna es un poder de dominació -estat ciutadans.

- Poder expliciti d’una societat, el poder visible, el que assumeix el poder de dictar normes, establir
incorrecte/correcte, que s’ha de fer i que no.
- Al llarg de la història adopta diferents formes.
- Està en mans del poder social (individus)
- No ha de comportar necessàriament relacions de dominació
No sempre, en cada època, ha prevalgut un tipus de poder, però sempre han estat relacionats. A l’actualitat, l’Estat
assumeix gran part d’ells
EL PODER POLÍTIC
MODELS EXPLICATIUS:
- Divisió social (Émile Durkheim): el factor de canvi essencial és el perfeccionament de la divisió social del treball
que es produeix a una comunitat. L'especialització de les tasques afecta també les funcions per gestionar els
conflictes i això condueix a l'aparició de noves estructures
- Mode de producció (Karl Marx): segons les relacions econòmiques, cada tipus de relació econòmica estableix un
tipus de poder polític. El factor de canvi fonamental és la forma d’organització econòmica o mode de producció.
Cada mode de producció exigeix uns instruments coactius suficients per assegurar una determinada distribució
dels recursos produïts i legitimar aquesta distribució desigual. Quan hi ha un desajust entre la forma d'organització
econòmica i la forma de dominació política es genera una crisi o ruptura revolucionària de la qual neix una nova
forma política d'organització
- Formes dominació (Max Weber): clau explicativa en les maneres d’evolució. el canvi de les estructures polítiques
s'atribueix a l'evolució dels mitjans de dominació –armes, administració legal i tributària, coneixement– que varia
segons el mode de producció
- Competència recursos guerra (Ludwig Gumplowicz): competència pels recursos escassos i l’energia per la guerra.
el canvi en clau de competició pels recursos naturals –terra, mines, aigua, etcètera– i, posteriorment, de rutes
comercials –rius, mars, vies de comunicació, etc. –, cosa que exigeix el desenvolupament d'un aparell militar. Des
d'aquesta perspectiva, aquest aparell i la guerra condicionen el canvi a les estructures polítiques
Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Cap d’aquests models explicatius de manera independent, no poden explicar de manera satisfactòria el poder polític.
Depenen del moment històric, un model o altre doncs ens serà útil un model o un altre.
DIFERENTS FORMES DE PODER POLÍTIC ABANS DE L’ESTAT MODERN (formes pre-modernes de poder polític)
1. Comunitat primitiva: no hi ha un poder polític explícits sinó que està en mans de la comunitat. El conflicte social
és molt poc, la majoria es resol per mecanismes de la moral positiva, compartida per tota la comunitat. El propi
individu s’autocastiga, ja que per a ell la comunitat es el que li dona sentit a la seva existència
2. Polis/ciutat: autoorganitzada, forma polític que acompanya naixement i desenvolupament de l’agricultura,
poblacions nòmades es converteixen en sedentàries en un territori. Els petits assentaments, normalment a prop
de rius, es convertiran en els primers nuclis urbans com Síria, Iran, Palestina...
3. Imperis pre-moderns: Imperi perquè forma política articulada a nivell superior al de la ciutat, s’estenen sota un
mateix comandament. Al màxim hi apareix una figura que segons el territori rep un nom diferent (califa, cèsar,
faraó...). el poder polític va associat a formes de coacció, poder militar.
4. Poliarquia medieval (molts poders): Entrant a l’edat mitjana. Protagonista de les primeres formes d'estat
modern→ el Rei. 3 elements clars:
• Grans poders: església catòlica encapçalada pel papa i l’imperi romà-germànic encapçalats pels emperadors.
Historiadors els nombren com poders universals
• Senyors feudals: monarques, comptes, ducs. El monarca serà qui, amb el pas del temps, s’independitzarà i
serà el de l’estat actual.
• Habitants ciutat: el poder de les ciutats que comencen a aparèixer, amb el desenvolupament del comerç
apareix la classe social dels burgesos, els primers comerciants.

3.2. El poder polític en la Modernitat: l’Estat. Elements.
Sorgiments lent, Segles XV fins s XVII, com a conseqüència de la progressiva desintegració que dona origen a l’estat
nació. Causes de desintegració:
• Econòmica: Augment comerç de llarga distància entre ciutats, comença l’exploració d’altres continents, contacte
entre ciutats, fa més necessari la creació d’alguna entitat que marqui normes i doni seguretat al moviment
mercantil
• Cultural: Idees. Pas de societat teocèntrica a una antropocèntrica, una societat que deixa de tenir unes creences
compartides (tb pel contacte amb altres pobles). Finals XVII, la fe queda substituït per la raó
• Militar: creació pólvora i nous armaments, força permanent d’armes a un lloc, aquestes armes requereixen una
capacitat econòmica que només uns quants poden permetre’s, com a conseqüència alguns comencen a adquirir
un poder diferent al que havien tingut fins al moment.
Els monarques expropien als enemics. Formes imposició: guerra (força militar) o acords (casar fills/es). Els monarques
aconsegueixen ser sobirans en un territori, allà sorgeix l’estat nació
ELEMENTS DE L’ESTAT
- Monopoli de la coacció: exclusivitat per poder exercir activitat. En la modernitat (S. XV) és només l’estat qui té
l’exclusivitat en matèria de coacció, l’únic que té legitimitat per utilitzar la violència.
- Legitimitat: No hi ha prou amb que l’Estat tingui la possessió de les armes, la població ha de donar suport ja que
només amb la violència és molt difícil que perduri.
- Territori: el territori es fonamental per delimitar la frontera on aquest sobirà exerceix el seu poder:
• Estats unitaris: radica en únic centre poder polític, poder exerceix sobretot al territori. Tot i que pot tenir
delegacions que depenen del poder central, aquestes delegacions poden ser revocades.
• Estats compostos: poder originari reparteix en les institucions, voluntat per compartir el poder, pacte
repartiment poder i no només delegar-lo entre diferents nivells de govern
Aquest conjunt d’elements es coneix com a sobirania: Eix polític que no reconeix poder per sobre d’ell.

Resum:
Monarquia absoluta→ Estat liberal (estat no intervencionista) → Estat social (entra en crisi, intervencionista i
assistencial)→ Globalització→ Conseqüències globalització.
3.3. L’estat com producte històric. Transformacions de l’estat.
Pas de l’Estat Liberal (abstencionista) a l’Estat Social (intervencionista i assistencial)
ESTAT LIBERAL
Funcions estat liberal:
1. Subministrament condicions activitat econòmica
2. Repressió amenaces i assegurar estabilitat
3. Legitimació del sistema / garantir la cohesió social
1. Subministrament de condicions per l’activitat econòmica
I. Condicions Tècniques:
- Proveir infraestructura transports i comunicacions, perquè així les mercaderies puguin arribar d’un lloc a un
altre
- Proveís instal·lacions i fonts d’energia
- Horaris i mides de mesura, monedes vàlides per tot el territori
II. Condicions Socials: son les que canvien més en el pas de l’estat social
- Delimitació mercat nacional / Duanes i aranzels, taxes per passar d’un país a un altre, a l’estat liberal qui les

fixa és l’estat
- Protecció propietat i llibertat mercat
- Activitat científica i recerca bàsica, perquè els productes puguin ser millors i més competitius. Si l’estat no
inverteix el país perd competitivitat.
2. Repressió amenaces i assegurar estabilitat (funció repressiva, castigar conductes que considera dolentes)
• Normativa ordre públic i un sistema penal

• Exèrcit i policia (són el nucli d’aquesta primera forma d’estat liberal
• Institucions educatives
• Arquitectura ciutat
• Simbologia del poder
• Festivitats i celebracions
TRANSFORMACIÓ DE L’ESTAT
Al 1945 S’arriba a un nou pacte social, un nou consens socials que genera transformacions: capitalisme competitiu →
capitalisme regulat; estat liberal → estat social; positivisme com a cultura jurídica →inici constitucionalisme
Causes de les transformacions
- Guerres
- Crisis de l’estat liberal
- Naixement de l’estat social, com a pacte del individus
- Al 1945 es dona un nou pacte social que genera transformacions en les diferents funcions de l’estat
- A partir dels anys 80 s'inicia un nou canvi de època que dona lloc a la crisi de l’estat social, que dona pas a la
globalització social que té trets semblants al liberalisme de l’estat social.
- Anys 60: processos democratització (moviment drets civils població afroamericana, revolta dels estudiants, auge
moviment feminista, i consciència antimilitarista i antinuclear).

- 1972: Publicació 1r Informe del Club de Roma sobre Límits del creixement, on predeia que el creixement econòmic
no podia continuar indefinidament a causa de la disponibilitat limitada dels recursos naturals
- 1973: Crisi del petroli, detonant de la crisi econòmica del capitalisme.
- 1975: Informe de la Comissió Trilateral sobre la governabilitat de las democràcies (on s’adverteix de les
conseqüències d’un “excés de democràcia”)
- A partir de 80
• Anys 80: Inici • 2000-2008: la crisi • 2020: Pandèmia
• Anys 90: ‘decenni feliç’ • 2008-actualitat: post-crisi
ESTAT SOCIAL
Funcions de l’estat social:
1. Subministrament condicions activitat econòmica

2. Repressió amenaces i assegurar estabilitat

1. Subministrament de condicions per l’activitat econòmica
• Econòmiques: S’oblida de que el mercat s’autoregula i l’estat entra com un subjecte més a participar en l’activitat
econòmica
- Administrar cicle econòmic i les crisi (Planificació)
- Socialització pèrdues industries indispensables (nacionalitzacions)
- Creació sector públic
- Socialització innovació tecnològica
- Recerca bàsica per a la innovació industrial
• Socials assistencials: mecanismes estatals que garanteixen un coixí per garantir la igualtat de tots els ciutadans.
Incorporar objectius al dret per garantir la igualtat substancial. Incorpora uns drets fonamentals i els incorpora a la
constitució
- Educació pública
- Sanitat
- Pensions i assistència : per quan algú es jubila o es queda sense treball
- Habitatge
2. Repressió amenaces i assegurar estabilitat (funció repressiva, castigar conductes que considera dolentes)
- Canvis propietat i contracte (funció social)

- Transformacions dret penal (nous delictes “de guant blanc”), es persegueixen els delictes del dret privat
econòmic (empreses). Expropiació forçosa, dret laboral (sèrie de condicions: hores, salari, vacances
garantides...), etc
- Junt funció repressiva, funcions noves funcions preventives, promocionals
- Generalització TV: Adquireix molta importància la TV. A traves TV es pot legitimar l’acció de l’estat (actualment
XXSS)
- Expansió consumisme: creixement societat consum, classe treballadora pot accedir primers electrodomèstics,
fills poden anar a la universitat, cotxe termini, anar de vacances... Ja no es conflictivitat social, gent s’integra
al sistema a partir del consum. Es veuen reflectits en el sistema.
NOU CAMP DE PODER: estats “oberts”, genera una privatització del drets, el dret que regeix la nostra vida ja no ve de
l’estat, ara son els poders privats qui fa la lleis, nou sobirà privat supraestatal de caràcter difós
3.4. L’ideal de l’estat de dret. Noció i característiques
ESTAT DE DRET
L’estat crea el Dret (poder normatiu). El Dret legitima el poder polític (Estat)
Constitucionalisme: Ideal on estableix qui, com i què mana
- Qui: poble amb la democràcia, el sistema de govern, qui mana

- Com: amb l’Estat de Dret, la forma d’exercir el poder, com es mana
- Què: Drets humans/ drets fonamentals. Els continguts materials del dret, què es mana
Anomenarem estat de dret a una part del constitucionalisme que és com es mana.
Forma que exigeix l’estat perquè el pugem anomenar Estat de Dret: l’estat queda sotmès a la llei, (submissió del poder
polític a la llei). El sobirà no té cap poder per sobre, i ell es sotmet a la llei.
És més exigent que un estat amb Dret (els nazis també tenien Dret)
No tots els estats són estats de dret, però tots els estats són estats amb Dret
Si un estat no és democràtic ningú dirà que és un Estat de Dret
ELS DIFERENTS SENTITS DE L’ESTAT DE DRET:
Noció de l’estat de dret té un sentit ampli (ideal constitucionalista) que inclou la democràcia i els drets humans, i té
un sentit restringit que diu com es mana.

1) Sentit ampli: que inclou la democràcia i els drets humans: a classe li diem estat de dret/ideal
constitucionalisme. Parlem de concepció “material” o “substancial” perquè exigeix determinats continguts
materials per al dret: la democràcia i els drets fonamentals. Sentit + utilitzat avui dia.
2) Sentit restringit: referencia de com es mana/governa. S’al·ludeix a un tipus d'estat caracteritzat només per la
manera d'exercir el poder, independentment del sistema de govern i del reconeixement o no dels drets
fonamentals. Designa una “forma” d'exercir el poder, independentment de qui l'exerceixi i de l'orientació amb
què s'exerceixi.
TOT ESTAT ÉS UN ESTAT DE DRET?
En les societats modernes, parlar de la relació de dret i el poder polític es parlar de la relació entre dret i l’Estat, ja que
avui l’Estat concentra i monopolitza el poder polític. Aquesta relació es manifesta en un doble aspecte:
- D’una banda, l’Estat produeix les normes jurídiques i garanteix que es compleixin. El Dret és un producte del
poder polític. L’Estat crea el Dret.
- D’altra banda, però, l’Estat necessita també el dret per a legitimar el seu propi poder. El Dret és un mecanisme
de legitimació del poder polític. El Dret legitima l’Estat
Així doncs, tot Estat crea Dret i tot Dret legitima l’actuació de l’Estat. Un estat pretén el monopoli del poder polític en
un territori i respecte d'una població relativament gran, i aquest monopoli no és imaginable si no és mitjançant normes
jurídiques que regulen diferents aspectes de l'exercici del poder. De fet, històricament, l'aparició, la consolidació i
l'evolució de l'estat està lligada al desenvolupament del dret. Per tant, en aquest sentit, tot estat a primera vista es
podria anomenar “estat de dret”.
Però no és així. L'expressió “estat de dret” es reserva a un tipus d'estat en el qual tota l'activitat del poder públic està
sotmesa a normes jurídiques establertes prèviament. No tot estat és un estat de dret. En les primeres formes de l'estat
modern, per exemple a l'estat absolut, moltes àrees de l'acció estatal quedaven al marge del dret.
És a partir de finals del segle XVIII, amb l’aparició del republicanisme iusnaturalista racionalista com a filosofia
inspiradora de les institucions polítiques i jurídiques, quan sorgeix la idea de que tot el poder polític ha d'estar sotmès
al dret, per tal d'evitar o, al menys, disminuir la possibilitat que els seus titulars n'abusin. En efecte, si les finalitats del
poder polític estan establertes per normes jurídiques, aleshores els titulars del poder veuen reduïda la seva capacitat
per exercir-lo arbitràriament o abusivament.

3 CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTAT DE DRET:
1. L’imperi de la llei /principi de legalitat: El més clàssic, el Dret està per damunt dels poders públics. L’estat és
sobirà però es sotmet al Dret. El poder de la llei i no dels homes (Plató)
Per la tradició republicana, la llibertat política era una creació de la llei. La llibertat s'entén com a autonomia,
és a dir, com la capacitat de lligar la voluntat a la llei de conducta que un s’atorga a si mateix.
El liberalisme, en canvi, parteix d'una concepció de llibertat com a no-interferència i la llei es considera una
restricció o un obstacle a aquesta llibertat
2. Divisió / separació de poders: separació dels poders legislatiu, judicial i executius. Objectiu és evitar la
concentració, per tal que el poder sigui més controlable. Evitar que aquest poder es corrompi, articular
diferents funcions del poder per tal que entre ells mantinguin una certa vigilància.
Element essencial sempre en tot Estat de dret. La rellevància atorgada al principi de la divisió o separació dels
poders és perquè obliga al repartiment del poder polític i l'equilibri entre les diferents institucions de l'estat,
permetent així la vigència de l'imperi de la llei. En tot cas, convé advertir que el principi de divisió de poders
es refereix, més aviat, a la divisió de les “funcions” de l'estat o, en tot cas, que els poders executiu, legislatiu i
judicial tenen una naturalesa molt diferent.
3. El principi de responsabilitat de l’administració: deriva de les dues anterior. Si l’estat es sotmet a la llei i tenim
poders dividits que es controlen entre ells com a conseqüència surt que el ciutadà surt ben, ja que si veu un
incompliment pot anar a un poder a avisar de l’altre. Pot anar a l’administració a queixar-se del mateix poder
polític i això també passa en diferents camps. Hi ha 2 vies: via administrativa i la via jurisdiccional ( òrgan

judicial, en cas que la via administrativa falli).
Conseqüències del control jurisdiccional de l’activitat administrativa:

• Possibilitat d’anular actes administratius (deixar-los sense efectes jurídic)
• Indemnització pels danys causats
MÉS CARACTERÍSTIQUES PEL QUE FA LA PRÀCTICA, que contribueixen que aquest estat de dret s’allunyi o aproximi
a l’ideal d'estat de dret:
Per que un estat de dret funcioni, podem afegir més característiques, si les lleis son clares contribueix a fer un estat
de dret millor, ja que les llei que no son clares no contribueixen a que l’estat sigui clar. Una ciutadania conscient dels
seus drets i fa una denuncia quan aquests es vulneren està ajudant a evitar la corrupció i l'enfortiment del dret.
ESTAT DE DRET COM A IDEAL ( no es plasma en la realitat necessàriament, sinó un objectiu que es vol arribar) O
ESTAT DE DRET COM A REALITAT.
Ser conscient de la distancia entre la realitat i ideal, es profitós en la formació dels juristes, per tal de que no siguin
excessivament formalistes. Si una cosa està plasmada en la llei, no vol dir que es plasmi en la realitat. Mirada sobre la
realitat estrictament jurídica que no ens permet diferenciar el que és realitat i ideal.
L'ESTAT DE DRET COM A REALITAT I COM A MITE.

Cap estat no és plenament un estat de dret, i això per dues raons principals.
1. L’estat de dret requereix el compliment perfecte de les normes jurídiques vigents, cosa que no succeeix en
cap estat del món. En tots ells es produeixen amplis marges d'ineficàcia jurídica, és a dir, de discordança entre
allò que les normes exigeixen i allò que els òrgans públics fan, sigui per unes raons o per unes altres.
2. El dret vigent no sempre regula tota l'acció dels poders públics. Encara subsisteixen marges d'acció política no
sotmesos a normes jurídiques establertes prèviament, típicament en l'àmbit de la política exterior de l'estat,
tradicionalment no sotmesa al dret, però també en altres àmbits. Cal aprendre a diferenciar la versemblança
formal de la veritat material. Per això, sovint caldrà anar més enllà de les aparences jurídiques.

Textos que reflecteixen el que hem explicat a classe:
“Es mejor reservar la expresión ‘estado de derecho’ para un determinado tipo de estado en el cual toda la actividad
del poder público está sometida a normas jurídicas previamente establecidas. Esto no sucedía en las primeras formas
del estado moderno, por ejemplo, en el estado absoluto, donde muchas áreas de la acción estatal quedaban al margen
del derecho (...) Si los fines del poder político están establecidos por normas jurídicas, entonces los titulares de dicho
poder ven reducida su capacidad para ejercerlo arbitraria o abusivamente. Este ideal de control jurídico sobre el poder
se llamó, en los países anglosajones rule of law, en Francia regne de la loiy en Alemania rechsstaato ‘estado de
derecho’, que es la fórmula que ha tenido más éxito en el continente europeo”
RICARDO GARCÍA MANRIQUE, “El ideal del estado de derecho”.
“’Un gobierno de leyes y no de hombres’, en expresión del presidente de los EEUU John Adams, en el siglo XVIII: o
justificar el poder por su sometimiento a normas; o la idea de que existen normas prejurídicas que ni el mismo
soberano puede violar legítimamente: he aquí, diversamente expresadas, concepciones que formulan el ideal de que
todos los actos del estado queden sometidos a normas jurídicas y entrañen por tanto responsabilidad.
Muchos estados afirman satisfacer unos requisitos mínimos para ser considerados ‘estados de derecho’, esto es,
estados regulados por una ley no arbitraria y no sometidos a dominio despótico. Desgraciadamente en esta materia
hay que aprender a distinguir en seguida la verosimilitud formal de la verdad material, las ‘verdades de papel’ de las
verdades. Para ello, es preciso ir más allá de las apariencias jurídicas”.
JUAN-RAMÓN CAPELLA, Fruta Prohibida
Textos de l’Estat en sentit ampli:

El Estado de Derecho es un concepto doctrinal bien delimitado espacial y temporalmente: con importantes
precedentes en Kant y Humboldt, surge en Alemania (Rechsstaat) a comienzos del siglo XIX, centrado en la idea de
derecho racional (Mohl, 1829). Para esta concepción originaria es más importante la justicia (lo material) que la
seguridad (lo formal), idea olvidada después, con la consolidación del positivismo legalista.
La concepción de Mohl es desarrollada por la influyente doctrina alemana del siglo XIX, en diversas tendencias, unas
de tipo liberal y otras, las predominantes, de tipo institucional, dirigidas sobre todo a someter al Derecho la actividad
de la administración, mediante técnicas novedosas, como el control de la arbitrariedad y la responsabilidad
patrimonial. Estamos todavía en el contexto del estado liberal y no democrático, donde solo se pretende, sin intención
de transformar el statu quo, limitar una parte de la Administración, cuya legitimidad general no se cuestiona. A lo largo
del siglo XIX se pierde la idea originaria del Derecho racional, pues todo se supedita a afianzar la obediencia al Derecho
vigente, cualquiera que sea su contenido.
La concepción del Derecho que se consolida es formal, esto es, el Derecho al que debe someterse el Estado no tiene
unas determinadas características de contenido sino solo de forma o estructura.
(...) Al Estado formal de Derecho se le acusa de haber sido incapaz de frenar los desmanes del nazismo. En este
contexto, se entiende la propuesta de la doctrina alemana posterior a 1949 a favor de un Estado material de Derecho,
que incorpore no solo elementos formales sino también elementos de contenido. La concepción material asume como
propia la dimensión formal del Estado de Derecho, pero le añade una dimensión sustantiva, que se refiere no ya a la
estructura y forma del Derecho sino a su origen y contenido. La concepción material exige que el origen del Derecho
sea democrático y que su contenido sea acorde con el que supone ideal último del Estado de Derecho: la garantía de
los derechos humanos”.
GUILLERMO ESCOBAR, El Derecho, entre el poder y la justicia

3.5. Democràcia i democratització.
Tot estat de Dret és un Estat democràtic? En sentit ampli, sota la noció de dret s’inclou l’ideal democràtic i dels drets
humans. No té perquè coincidir, però per molts autors en el concepte d’Estat ja està inclòs el concepte democràtic.
Que és la democràcia?: un regim en el qual els ciutadans tenen una llibertat per poder expressar la seva opinió a través
del vot, així poder escollir els representants que prendran les seves decisions per ells. Sentit de la opinió lliure
Enfocaments/perspectives per descriure la democràcia
- Històrica: no es para de democràcia, sinó de democratització. Procés històric per estendre la igual llibertat a
tothom, perquè grups més amplis tinguin llibertat, que no estiguin dominats sota ningú, que siguin essers
autònoms. Permet introduir matisos, no és democràtic o no, hi ha graus.
- Prescriptiva o normativa: com a de ser una democràcia, quins requisits ha de tenir. Allò que ha de ser
- Empírica: com és un democràcia, com funciona realment una democràcia. Allò que és
El nivell empíric, descansa algun model teòric de democràcia, els índex de democràcia doncs valoraran certes coses
( nivell d’alfabetització de la societat, o fins estan garantits els drets socials..).
Des de com jo considero que es satisfà la democràcia, doncs segons el meu criteri ( exigent o no), valoraré certs

aspectes o no respecte si estan democratitzats.
Tot i que aquests 3 es diferencien, tenen algun tipus de relació. Segons el grau que utilitzin la manera de mesurar el
nivell canvia.
La democràcia es una practica, es un tipus de disseny, de participació de tothom de la presa de decisions, que apareix
abans que el seu propi nom, que creen el seu nom els filòsofs. La seva pràctica es desenvolupa 2 segles abans del seu
nom.
El mon grec partia de:
- Oligarquia: el poder d’uns pocs és el poder de molts. Els pocs rics s’imposen
- Democràcia: les majories pobres s’imposen
• Tirania
• Politeia (república)
PUNT DE VISTA HISTÒRIC
Plató i Aristòtil: democràcia no és desitjable, es tirania, es de facció, no agrupa a tota la població, només agrupa a un
segment petit.
Les raons de la crítica a la democràcia entesa com el règim de la gent més necessitada, és perquè en el món grec (i
tradició republicana fins món modern) ser lliure vol dir ser propietari (no capitalista) en el sentit de tenir les bases
materials de la existència, la satisfacció de les necessites cobertes, no dependre de ningú per sobreviure. Només
concedeixen la ciutadania a les persones lliures (imperi romà sui iuris), a la resta de la població depenent (dones →
paterfamilies, treballadors → patró, esclaus → amo) no tindran ciutadania, no podran votar (si aquesta gent depenen
d’un altre, no son lliures, per que han de votar si no tenen veu). Democràcia restringida a un grup molt reduït (homes
blancs lliures y propietaris).
Il·lustració proposa emancipar-se, sortir del domini del senyor, adquirir autonomia per a un mateix. Estendre la
llibertat i democràcia.
Segle XIX es perd, amb liberalisme i la tradició socialista.
Només modernament la democràcia té una accepció positiva i acceptada. Abans volia dir perdre els privilegis.
A partir del S XIX, apareixen noves maneres d’entendre la democràcia del món modern. El capitalisme industrial ha
privatitzat, molta gent ha d’anar a la ciutat a buscar feina (entrar en relacions amb altres persones) per sobreviure.
L’equiparació entre propietat i llibertat canvia, el liberalisme si un no és propietari no pot ser lliure, per tant considera
a tothom propietari (treballadors propietaris de la seva força de treballar, de les seves mans). Però Marx i la tradició
socialista denuncien que les propietats no són iguals (es diferent tenir terres, que tenir mans per treballar les terres
d’un altre). Qui advoca per l’extensió dels sufragi universal (dones y treballadors amb drets), era la tradició socialista,
els partits no eren democràtics.
Al s XX amb la experiència soviètica la tradició socialista queda congelada, i la tradició liberal queda equiparada a la
democràcia liberal.
PUNT DE VISTA NORMATIU I PRESCRIPTIU
Criteris. Dissenys institucionals, teories normatives entorn a la democràcia. Diferents models es distingeix amb 3
criteris: com a de ser en funció de...
1. En funció del subjecte que pren les decisions
• Delegatius
• participatius
2. Abast de la decisió, que podem escollir, sobre que podem escollir, que ens deixen escollir...
• Models més sobirans
• Model més restringits/limitats.
Uns deixen escollir sobre qualsevol cosa i altres limiten
3. Procediment
• Negociació
• Deliberació (raonar intercanviar arguments)
Simplificació dels models:
Model democràcia liberal: delegatiu, model limitat (no deixa escollir sobre qualsevol tema, restringeix els

temes, hi ha coses que no es poden discutir), negociador (segons nombre de vots es decideix, no arguments
sobre qui té raó o no), ésser humà és egoista
La sobirania queda limitada per els drets (la Constitució delimita els aspectes que poden sotmetre’s a
democràcia de la sobirania popular, a referèndum)
Model deliberatiu, limitat i negociador. Hobbes, que no intervinguin en el meu model de vida. Ningú es mou
dels seus desitjos i decidim en funció dels vots.
Model normatiu Republicà: participativa (participació directa de la ciutadania), sobirania (qualsevol qüestió
pot ser debatuda) i deliberalista (intercanvi de raons, no simple pes, es basa en l’interès general, qui aporta
els millors arguments), ésser humà es converteix en reflexiu i deliberatiu
Som animals socials i històrics, els nostres desitjos no neixen en els nostres gens, sinó que són resultat de la
socialització. posa en qüestió el que pensa, el seu pla de vida. El seu objectiu es portar un estil de vida guiat
per la raó. Com volem viure? Ho decidim en comunitat, hi ha moltes maneres de viure no hi ha una única. Si
només participen els homes hi ha coses que les dones necessitin en les que no pensin perquè no seria una
necessitat seva (sense maldat). Té menys por a les decisions i no necessita delimitar-les a priori, intercanviant
opinions en un debat públic i transparent s’arribarà a un acord, confia en que la raó humana podrà guiar les
decisions.

TEMA 4. DIMENSIÓ NORMATIVA. NORMA I ORDENAMENT JURÍDIC.
4.1. Què és una norma? Elements de les normes.
1. Norma per convenció

Hi ha aspectes de la realitat humana que son per naturalesa i altres per convenció.
Physis → Naturalesa (per naturalesa tenim cabell), existirien encara que els humans no existissin a la Terra, animals,
aliments.... per naturalesa el lleó és un animal, per naturalesa mengem. Objectes naturals.
Nómos → Acord per convenció (per convenció ens el tenyim), només existeix en un món humà, dimensió cultural dels
humans. Per convenció el lleó es un signe del zodíac, per convenció tenim gastronomia. Objectes per convenció
(contractes...)
Per naturalesa tenim la possibilitat de flotar a l’aigua, per convenció fem submarinisme. Per naturalesa no hi ha gossos
voladors, per convenció domestiquem els gossos i els portem amb una corretja
Les necessitats: per naturalesa necessitem respirar, per convenció els humans necessitem inscriure als nadons al
registre civil. Per naturalesa es impossible que un elefant voli, per convenció es impossible tenir la ciutadania humana.
Les normes són per convenció. No té sentit obligar o prohibir allò impossible per naturalesa )obligar a respirar, prohibir
tornar-se invisible.
2. Les normes s’expressen per mitjà del llenguatge
Les normes s’expressen per mitjà del llenguatge. En concret, hem de prestar atenció allò que es diu la dimensió
pragmàtica del llenguatge, que és aquella que fa referència a les relacions del llenguatge amb els usuaris.

Funcions del llenguatge
1. Funció descriptiva, assertiva o informativa: Informar. Es pot predicat la veritat o falsedat de les afirmacions.
Direcció de les paraules al món.
Ex: la pissarra és negra, la cadira està trencada
2. Funció interrogativa: formular preguntes per obtenir informació. No es pot predicar la veritat o falsedat.
Ex: Que ha explicat avui la professora a classe?
3. Funció expressiva: Expressar emocions, sentiments o valoracions.
Ex: Oh, quina llàstima!
4. Funció prescriptiva, directiva o deòntica: Guiar o influir en les conductes d’un l’altre. No es pot predicar la veritat
o falsedat. Direcció del món cap a les paraules. Les normes pertanyen aquest ús del llenguatge.
Normes prescriptives → tenen un supòsit de fet i una conseqüència jurídica (sanció).
Supòsit de fet: fet que s’han de fer i han de succeir perquè es doni una conseqüència jurídica
Ex: Qui mati a un altre (supòsit de fet) tindrà una pena (conseqüència jurídica)
5. Funció constitutiva/ performativa: Sense dir allò que diem amb les paraules no podem fer el que volem ( casar
civilment: jo et prometo que t'estimaré sempre, jutge: condemno a l’acusat a una multa de 500€...) tots aquests
exemples es fa ja que s’utilitzen paraules. No podem jurar, prometre, nomenar hereu sense utilitzar el llenguatge,
en canvi sí podem córrer, respirar, dormir.
Aquestes normes constitutives son molt semblants a les regles dels jocs, si les vulneren hi ha sanció. Normes que
marquen com ha de ser el joc, ex: només serà considerat una hipoteca…
El dret té una sèrie de normes que manen com funcionarà el joc (serà major d’edat a partir dels 18 anys, Madrid
es la capital...)
Pregunta examen: frase+ quina funció està complint el llenguatge

3. Les normes jurídiques (la gran majoria de normes)
Els filòsofs del llenguatge antics creien que el dret era un conjunt de prescripcions, es a dir, que estava format de per
un conjunt d’enunciats
Més modernament van entendre que les normes jurídiques estaven formades per altres normes constitutives, que
pertanyien al llenguatge
Elements de la norma
Nucli normatiu (essencial en la norma, han d’estar en qualsevol norma):
• Caràcter (generador normatiu): Fa referència a la modalitat deòntica que s’estableix per a la consecució del seu
propòsit. 3 modalitats possibles: obligació / prohibició / permissió (prohibit fumar aquí) → es poden distingir
entre les imperatives (prohibicions i obligacions) i les permissives
• Contingut: Es refereix a l’objecte de la prescripció. Por ser una acció prohibida, obligada o permesa (fumar aquí).
Des d’aquest punt de vista es distingeix entre normes abstractes (contenen classes generals d’accions) o normes
concretes (es refereixen a accions determinades)
• Condicions d’aplicació: les circumstàncies que han de donar-se per a que existeixi la prohibició, l’obligació o la
permissió. Segons les condicions d’aplicació una norma por ser:
o Categòrica: la condició d’aplicació forma part o es dedueix del propi contingut de la norma. Normes morals
(“s’ha d’estimar a tothom”)
o Hipotètica: requereix o incorpora condicions addicionals. Normes jurídiques (si succeeix X, aleshores cal fer Y)

Poden ser de naturalesa molt variada: poden descriure certa acció (“qui mati a un altre...”) o un determinat fet
(“En cas de sequera extraordinària...), o qualsevol altre circumstància, com una simple creença (“Quan la vídua
cregui que pot haver quedat embarassada...”).
Si aquestes condicions d’aplicació son molt obertes o indeterminades, alguns autors parlen de “principis”,
diferenciant-los de les normes prescriptives o regles.
Altres elements:
• Autoritat: Individu o òrgan que dicta la norma. Trobem les normes personals o impersonals, heterònimes o
autònomes.
• Subjecte normatiu: És el destinatari de la norma, aquella persona que si es donen les circumstàncies requerides
per la norma, han de complir l’obligació, la prohibició o allò que està permès. Es diferencien normes:
o De caràcter general: Adreçades a un grup de persones en general, tots els membres d’una determinada classe
o Particulars: Adreçades a individus concrets
• Ocasió: Es refereix a la localització espai-temporal en el que ha de complir-se el contingut de la norma (espanya)
mentre està en vigor una determinada llei (prohibit portar l’ordinador a classe durant tot l’any)
Sovint aquest tret es confon amb les condicions d’aplicació, que pot contenir circumstàncies d’espai i temps com
condicionants de la seva aplicabilitat. Però cal diferenciar-les bé: una cosa és que una norma regeixi només a una
determinada Comunitat o a una determinada ciutat, per exemple, la ciutat de Barcelona, i una altra les seves
condicions d’aplicació, això és, que el seu contingut incorpori límits espai-temporals, per exemple, “en el casc antic
de 22h a 7:00h”.
• Promulgació: Consisteix en l’acte de formulació de la norma mitjançant símbols, normalment els del llenguatge
natural, a fi que els subjectes normatius (destinataris) puguin conèixer-la i complir-la
• Sanció: És l’amenaça d’un perjudici en el cas de incompliment de la norma. És el criteri més clar per diferenciar les
normes jurídiques, de les morals o socials. A les normes jurídiques la sanció ve imposada per un aparell
constitucional de força, l’Estat.

Noció de sistema jurídic
Les normes no estan aïllades, sempre estan integrades en el que diem sistemes normatius per tant una situació estarà
prohibida o no segons el sistema normatiu i context. Es a partir de aquest sistema, podem descobrir si una norma es
vàlida, vigent…
Hi ha diferents sistemes normatius de caràcter jurídic, es caracteritzen per tenir una clara autoritat (estat) per
sancionar enfront dels seus incompliments. No tots els sistemes de normes tenen aquesta autoritat i estan proveïdes
d’aquestes sancions
4.2. L’especificitat de les normes jurídiques. Classificació de les normes.
A més de les normes prescriptives també hi ha d’altres formes.

TIPUS DE NORMES
Normes primàries: Són les prescriptives, les que han estan considerades tradicionalment específicament jurídiques.
Normes com a prescripcions.
Kelsen: només considerava com a normes jurídiques les normes prescriptives (les anomenava primàries).

Hart: s’adona de la deficiència de la teoria Kalseniana, juntament a les primàries també hi havia unes secundàries
Normes secundàries: Totes les altres nomes que no establien clarament una sanció per l’incompliment d’una conducta
(que no són prescriptives). Hart les va dividir en 3 tipus:
- Regles de reconeixement: Especifica les condicions que han de tenir les normes per considerar-se vàlides
- Regles de canvi: Normes que estableixen quines condicions han de complir determinats actes per canviar
l’ordenament jurídic
- Regles d’adjudicació: Especifiquen les condicions q han de complir determinades decisions per ser considerades
veritats jurídiques
Ex: Art 93 CE, no és qui faci x tindrà una multa, ens està dient com s’han de signar els tractats internacionals. Està
establint com s’han de fer els tractats perquè siguin vàlids.
REGLES I PRINCIPIS
Es diferencien en com s’apliquen i s’interpreten
Regles: Normes com a prescripcions, serien les normes primàries (normes jurídiques, dret penal -imposició de multes),
s’apliquen amb un mecanisme de subsumpció . Es produeix A, aleshores B.
Principis: Drets fonamentals recollits a la Constitució. No poden operar per subsumpció. Els principis es ponderen,
cobren primordial importància les circumstàncies de cada cas concret, el principi ha de prevaldre o no depenent de
les circumstàncies.
Ex: dret a intimitat, pròpia imatge, a l’honor i dret a la llibertat de premsa: si entren en conflicte els 2 principis s’actuarà
diferent que amb les regles (es decideix amb uns certs criteris quina norma prevaldrà i quina serà anul·lada), qui i com
s’ha vulnerat el dret d’imatge/intimitat (com es van fer les fotos, on era, etc) en virtut de les circumstàncies, es
ponderen i en alguns casos prevaldrà la llibertat de premsa o el dret a la intimitat.
En les normes una desapareix i l’altre prevaldrà, en els principis depèn de les circumstàncies. A la pràctica costa
distingir-los.
4.3. Predicats sobre les normes jurídiques.
PREDICATS NORMES JURÍDIQUES
Normes i fets externs Eficàcia

Relació entre les normes i la realitat social, l’exterior
Efectivitat
PREDICATS
NORMES Normes i normes Validesa
JURÍDIQUES Tipus de predicats que apareixen entre les normes entre sí, no cal
Vigència
mirar l’exterior, mirant l’ordenament jurídic podem saber si una
norma es vàlid, vigent... estableixen relacions entre normes Aplicabilitat
Eficàcia: podem mesurar l’eficàcia d’una norma però hem de mirar a l’exterior, a la realitat social, no només al llibre.
- Eficàcia jurídica: es refereix als efectes o conseqüències d’una norma d’actuar segons les previsions establertes
en l’ordenament jurídic. Ex: el testament tindrà els efectes quan mori la persona.... si es compleix, tindrà eficàcia
en senti jurídic, les previsions establertes a la norma es compleixen.
- Eficàcia sociològica: si aconsegueix o no produir efectes en els seus destinataris (subjectes jurídics). Si els
destinataris compleixen les normes, aquest son eficaces en sentit sociològic. Ex: si una norma prohibeix fumar en
un bar però la gent segueix fumant aquesta norma no es eficaç en sentit sociològic
- Eficàcia política: la norma aconsegueix complir la finalitat per la qual ha estat creada. Ex: gravem amb més
impostos el tabac perquè la gent fumi menys, si l’objectiu no es compleix, la norma no es eficaç políticament
Efectivitat: La producció dels efectes esperables de les normes en les institucions públiques, en els funcionaris.

Ex: El Carnet Jove. Si la llei demana uns requisits però els funcionaris no els duen a terme, aquesta norma es inefectiva
Validesa: el principi de validesa de la norma es transforma del positivisme al iusnaturalisme. Una norma es valida quan
compleix les condicions que l’ordenament exigeix perquè aquesta norma pugui ser vàlida:
- Formal: qui ha de fer la norma (òrgan competent) i com (procediment)
- Material: què diu la norma (examinar el seu contingut)
Pot ser una norma que l’hagi fet l’òrgan competent amb el procés correcte però diu alguna cosa que l’ordenament
prohibeix, per tant no seria vàlida. La norma es vàlida si la dicta un òrgan competent (els de M4 han decidit X... no té
validesa, però si ho diu l’ajuntament de Barcelona si que pot tenir validesa).
Vigència: es una norma que fa referencia a certs requisits de caràcter pragmàtic. 2 dimensions:
- Personal: a qui va adreçada la norma, el conjunt de destinataris. 2 criteris:
• Ius soli / criteri territorial: la norma s’aplica a tothom que està en territori espanyol
• Ius sanguinis / criteri gentilici: la norma s’aplica normalment en el dret eclesiàstic
- Temporal: el procés de temps durant el qual la norma és activa. Es activa a partir de 20 dies de la seva publicació
al BOE fins que sigui derogada (la derogació pot ser Expressa: una norma posterior estableix la derogació de la
norma anterior o Tàcita: el contingut d’una nova norma entra en contradicció amb l’anterior, es decideix per
temporalitat, l’anterior es deroga i es queda la nova encara que aquesta no ho digui expressament).
Aplicabilitat: es donen o no els fets que descriuen l’aplicació d’una norma. Les condicions d’aplicació.
Hi ha normes que remeten les seves condicions d’aplicabilitat a altres normes que ja han estat desenvolupades i no
han estat derogades (si una norma estableix les seves condicions en una norma no desenvolupada les seves condicions
no seran vàlides i no serà aplicable)
Hi ha normes que són vigents però no aplicables
Ex: Prohibit aparcar aquí de 00-12h → les condicions d’aplicabilitat són “aquí de 00-12h”
Ex: els considerats estupefaents segons el reglament farmacèutic no podran ser transportats..... → les condicions són
segons el reglament farmacèutic

4.4. L’organització de les normes jurídiques. Unitat, coherència i plenitud.
ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA POLÍTIC
Què volem dir amb “sistema”/ordenament jurídic? 23.11.2022
- No és un mer agregat de normes, una acumulació de normes sense cap mena d’ordre.
- L’origen és el racionalisme il·lustrat, la pretensió de la burgesia de “seguretat jurídica” per desenvolupar el
capitalisme
Sistema → conjunt de normes ordenat, o sigui organitzat
Quins són els criteris d’organització?
1. Principi de jerarquia normativa
Organització a través d’un ordre esglaonat format per diversos nivells jeràrquics. Hi ha normes superiors a
altres.
2. Principi de competència territorial
Organització poder entre ens central i ens territorials dotats d’autonomia política (estats compostos)
CRITERI DE JERARQUIA NORMATIVA
Se sol representar gràficament des de finals del segle XIX, gràcies a l’obra de Hans Kelsen

CRITERI DE COMPETÈNCIA POLITICOTERRITORIAL
En els “estats compostos”, federals (EEUU, Alemanya, Índia…) o regionals (Espanya, Itàlia, Bèlgica…) hi ha una
distribució del poder entre l'estat central, l'aparell central de l'estat, i uns ens de base territorial dotats d'autonomia
política, és a dir, no subordinats jeràrquicament a l'aparell central de l'estat (estats, comunitats autònomes, regions,
Länder…).
Competències exclusives de l’Estat: art. 149 CE
El poder total de l'estat és dividit, trossejat, en un gran nombre de facultats o poders més petits, els quals, sumats,
equivaldrien, és clar, a aquest poder total de l'estat. Cadascuna d'aquestes facultats o poders rep el nom de
competència politicoterritorial
Per a les CCAA → 2 tipus de competències:
1. Competències pròpies: art. 148 (exclusives) + aquelles que no figurin en l’art 149 com exclusives de l’Estat
(caldrà que figurin en l’Estatut d’Autonomia)
2. Competències delegades: mitjançant acord de l’Estat amb la CCAA, Estat cedeix gestió de determinades
matèries
Segons grau de potestat Titularitat Capacitat normativa Capacitat de gestió

que exerceix CCAA
Exclusives X X X
Plenes o concurrents X X
De gestió o compartides X

ATRIBUTS DE L’ORDENAMENT JURÍDIC
Criteris d’ordenació
1. Criteri jeràrquic: Piràmide kelseniana: sistema esglaonat presidit per la Norma Fonamental (Constitució: Font de
validesa de tot l’ordenament)
2. Especialitat: Territorial i Material
3. Cronològic: Normes posteriors prevalen a les anteriors
Ordenament jurídic
1. Unitat: Relació vinculació estat sobirà i autonomia

2. Coherència/consistència: Absència d’antinòmies. Antinòmies: Contradicció, no pot ser alhora a i no a.
3. Plenitud/completitud: Absència de llacunes. L’ordenament té resposta per tot.
Llacunes: Coses no regulades pel dret, el dret no li concedeix una conseqüència jurídica
Ordenament jurídics coherent o consistent
Absència d’antinòmies: Regular de manera no contradictòria els diferents supòsits de fet. Les antinòmies es
produeixen entre normes en sentit estricte, no entre disposicions, entre textos.
Tipus de contradiccions segons Alf Ross:
1. Total-Total: àmbit d’aplicació de Norma 1 i N2 son totalment coincident (permès aparcar i prohibit aparcar,
antinòmia → o una cosa o una altra). Sempre que sigui aplicable N1 ho és també N2 i com que atribueix
conseqüències incompatibles sempre hi ha conflicte.

N1: prohibit aparcar
N1
N2 N2: permès aparcar
2. Total- Parcial: àmbit aplicació N1 (general) coincideix àmbit d’aplicació N2 (específic). On s’aplica N2 (la
concreta) sempre cau N1, però hi ha una zona de N1 que no afecta a N2. N1: Es prohibeix fumar al recinte
universitari, N2: Es permet fumar al bar de la universitat
N1: prohibit fumar al recinte

N1
N2: fumar al bar de la universitat
N2
3. Parcial-Parcial: hi ha supòsits de conflicte entre N1 i N2 i supòsits que no. N1 es pot aplicar en determinats
casos sense que entri en conflicte amb N2 i, al reves, N2 es pot aplicar en determinats casos sense que entri
en conflicte amb N1. Però hi ha supòsits que N1 i N2 sempre entren en conflicte N1: “Ha de pagar l’impost X
els vehicles de més de 3 rodes” N2: “Els vehicles que transportin mercaderies no estaran subjectes a l’impost
X. Els supòsits entren en conflicte amb els vehicles de 3 rodes (N1) que transporten mercaderies (N2)
N1: vehicles de 3 rodes

N1 N2
N2: transporten mercaderies
Vehicles de 3 rodes que transporten mercaderies

Criteris de resolució d’antinòmies
1. Jerarquia: norma superior deroga inferior. Una norma de caràcter reglamentari queda per sota d’una llei
orgànica
Es relaciona amb el principi competencial o distribució de matèries:
2. Cronològic: norma posterior deroga anterior. Si estan al mateix estatus normatiu, a la mateixa CCAA la que
s’ha fet posterior ment deroga a la que s’ha fet abans
3. Especialitat: norma específica per raó de la matèria (no territorial) deroga general. Sempre i quan la jerarquia
i el principi cronològic no hi hagi conflicte..
Conflictes entre criteris (antinòmies de 2n grau)
Quan segons un criteri hi haurà una solució però segons un altre criteri hi hauria una solució diferent.
Abans que res: jerarquia de la construcció ( dota unitat al ordenament jurídic)
Després, en general: Criteri de competencial
Entre la resta, dins del mateix àmbit, el jeràrquic preval sempre

Entre el criteri cronològic i el d’especialitat, no clar: trobem casos on preval un o altre.
Ex: Hi ha una llei posterior i general:
Segons el criteri cronològic hauria de prevaldre la més nova i segons el criteri de especialitat ha de prevaldre la
específica.
El criteri jeràrquic es el que sempre preval en un conflicte entre criteris. El competencial s’imposa quan hi ha un
conflicte competencial
Els que generen més problemes són el cronològic i l’especialitat, la jurisprudència no ho deixa clar.
Ordenament jurídic complet/ple
1. Significa que per tot supòsit de fet l’ordenament atribueix una conseqüència jurídica
2. Prohibició del non liquet (art 1.7 del Codi Civil): deure dels jutges de resoldre tots els casos que se li plantegin
3. Quan manca una norma expressa per resoldre un problema (llacuna normativa) cal resoldre-ho.
Per resoldre aquestes llacunes normatives es disposa de diferents criteris, en funció rama del Dret:
a) Criteris tradicional d’interpretació: arguments excloents, expansius com analogia...
b) En Dret Penal. Regeix sempre el principi de legalitat (no permet interpretacions extenses o per analogia): “tot
allò que no està prohibit expressament està permès”.
Altres tipus de llacunes
a) Llacunes de coneixement: ens manca coneixement sobre les fets per poder determinar conseqüència jurídica.
Ex: una persona va matar a una altra però manquen proves per determinar si és homicidi, assassinat?→ quins
dipòsit de fet i quina conseqüència s’ha d’aplicar (homicidi, nocturnitat, etc)
b) Llacunes de reconeixement: el problema en aquest cas deriva no del desconeixement dels fets sinó de
l’ambigüitat de la disposició. No es que es desconeguin els fets, sinó com interpretar els fets a la llum de les
disposicions jurídiques.
Ex: un home té com domicili habitual (dorm, es vesteix, etc). El registre en un domicili exigeix autorització
judicial (i en un automòbil?)
c) Llacunes axiològiques: Situacions on la conseqüència prevista en la norma sembla no haver contemplat el cas
concret ja que es produeix una solució que es considera incoherent amb els valors de l’ordenament.
Ex: prohibició entrada animals a un hospital planteja problema amb el gos pigall d’un cec que vol entrar
PODER CULTURAL VS PODER IDEOLÒGIC
Cultural no implica necessàriament relacions de dominació
Ideològic els recursos que s’utilitzen son igual que els cultural però està al servei d’uns interessos particulars, per tant
implica la relació de dominació, que no sempre és explicita
El poder ideològic es el cultural en relació als interessos particulars. Es difícil trobar un poder cultural que no estigui
sota una dominació. La ideologia pot estripar-se però el cultural no. Cultural: La societat sempre influeix a l’individu,
es socialitza als infants amb alguna idea del món. L’ideològic és quan això està al servei d’alguna ideologia.


Wuolah Free Fonaments Tema 3 Tema 4

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free Fonaments Tema 3 Tema 4

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Fonaments-Tema-3-Tema-4.

Fundamentos del Derecho

Reservados todos los derechos.

En funció del tipus de recurs utilitzat:

Ideològic: variant del poder cultural.

Reservados todos los derechos.

- El poder militar seria una manifestació d’aquest tipus de poder.

Poders individuals/específics: condicionen la nostra conducta, no suposen necessàriament relacions de dominació

Cultural/Simbòlic: de les idees.

Polític: en la forma moderna es un poder de dominació -estat ciutadans.

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

3.3. L’estat com producte històric. Transformacions de l’estat.

Pas de l’Estat Liberal (abstencionista) a l’Estat Social (intervencionista i assistencial)

Funcions estat liberal:

1. Subministrament condicions activitat econòmica

1. Subministrament de condicions per l’activitat econòmica

Reservados todos los derechos.

• Normativa ordre públic i un sistema penal

3. Legitimació del sistema / garantir la cohesió social

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Funcions de l’estat social:

1. Subministrament condicions activitat econòmica

Reservados todos los derechos.

- Canvis propietat i contracte (funció social)

3. Legitimació del sistema / garantir la cohesió social

Constitucionalisme: Ideal on estableix qui, com i què mana

- Qui: poble amb la democràcia, el sistema de govern, qui mana

Si un estat no és democràtic ningú dirà que és un Estat de Dret

ELS DIFERENTS SENTITS DE L’ESTAT DE DRET:

Reservados todos los derechos.

TOT ESTAT ÉS UN ESTAT DE DRET?

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Reservados todos los derechos.

Conseqüències del control jurisdiccional de l’activitat administrativa:

L'ESTAT DE DRET COM A REALITAT I COM A MITE.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Textos de l’Estat en sentit ampli:

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

1. Norma per convenció

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

A més de les normes prescriptives també hi ha d’altres formes.

Reservados todos los derechos.

PREDICATS NORMES JURÍDIQUES

Normes i fets externs Eficàcia

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA POLÍTIC

Què volem dir amb “sistema”/ordenament jurídic? 23.11.2022

Sistema → conjunt de normes ordenat, o sigui organitzat

Quins són els criteris d’organització?

CRITERI DE JERARQUIA NORMATIVA

Reservados todos los derechos.

Competències exclusives de l’Estat: art. 149 CE