Ciencia Política Apunts

Ciencia-Politica-apunts.
pdf
martinaruubio
Ciencia Política
1º Grado en Sociología
Facultad de Ciencias Políticas y de Sociología

Universidad Autónoma de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
CIÈNCIA POLÍTICA
Tema 1: Poder i política

EL PODER
El poder és la capacitat que té una persona o un conjunt de persones de fer determinada cosa.
El poder es pot tenir a través de recursos econòmics, recursos cognitius (accés a la informació),
recursos legals, recursos simbòlics, recursos politicosocials...
El poder polític és la capacitat de convertir un projecte col·lectiu en una realitat. Existeix una
diferència entre la concepció tradicional del poder polític i la concepció moderna. És la capacitat
d’intervenir en la regulació d’un conflicte social. Sense poder no podem portar la política.
Tenim diferents concepcions sobre el poder polític:
En l’època tradicional el poder polític el veiem com un atribut, és a dir, es pot expressar com
una posició. A més, el poder és un monopoli, només el controla una persona. Per últim, podem
dir que el poder és sòlid, ja que només l’organitza una persona.
En l’època moderna el poder polític es veu com una capacitat, es pot expressar com una relació.
Aquest poder com a capacitat ja no necessita només a una persona, necessita una pluralitat
d’actors. Per últim, en aquesta concepció el poder flueix, podem dir que és líquid.
CONCEPCIÓ TRADICIONAL DEL PODER CONCEPCIÓ MODERNA DEL PODER

Atribut Capacitat
Posició Relació
Monopoli Pluralitat d’actors
Sòlid Líquid
Podem distingir 5 bases que fan que el poder s’expressi en una relació:
1. Recursos institucionals o legals: (els més clàssics) S’expressa en jerarquies, veient la

capacitat que té cada individu de decidir. Un alcalde tindrà més poder polític que un
simple treballador. Aquesta base està regulada per unes lleis.
2. Idees o valors: La fe mou muntanyes, és el motor ideològic. Aquestes idees fan que les
lleis antigues puguin anar renovant-se per poder anar avançant com a societat.
3. Econòmics: quan més diners tens, a més poder podràs aspirar.
4. Comunicatius o informatius: les persones que disposen de més informació, poden tenir
més poder. A més, si saps parlar amb el poble i transmetre aquesta informació, podràs
aspirar a més poder.
5. Organització o mobilització: és el poder de la força ciutadana (manifestacions...).
Col·lectivament tots tenim més poder.
Les 5 bases son igual d’importants, el més important és saber utilitzar el recursos i combinar-les
per fer-te escoltar. El poder polític s’activa mitjançant aquests recursos.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7078534
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Hi ha una estructura més o menys equitativa en la distribució d’aquests recursos? Com estan
distribuïts?
Segons les teories elitistes del poder, no hi ha una distribució equitativa. Aquestes teories son
aquelles que diuen que el poder està acumulat en un nombre reduït d’actors i, per tant, la
distribució és desigual.
En canvi, segons les teories pluralistes del poder, el poder està repartir equitativament.
Tot i això, les dues teories son útils per entendre la distribució del poder.
La manera més efectiva d’exercir el poder és combinant tres elements:
➔ Força: pot ser física o econòmica. Capacitat per negar o limitar als altres l’accés a
determinats recursos.
➔ Influència: capacitat de persuadir als altres de quines accions son o no son necessàries.
Els instruments per aconseguir aquesta influència son la propaganda (transmissió
d’informació) i la organització)
➔ Autoritat: capacitat d’imposar la pròpia opinió sense gaudir d’un càrrec precís ni donar
cap explicació.
EXERCEIX RECURREIX A PRODUEIX

Força Amenaça Temor
Influència Persuasió Convicció
Autoritat Reputació Confiança
Tres formes de manifestar-se el poder: (LES TRES DIMENSIONS DEL PODER, segons S.Lukes)
➔ Primera dimensió (unidimensional): el poder està força equitatiu entre els grups
socials. Es manifesta a partir d’intentar aconseguir el que a cadascú li interessa. Qui
tingui més poder és qui aconseguirà que l’alternativa que es triï sigui del seu interès.
Capacitat d’incidir en el conflicte per poder buscar les solucions que responguin a totes les
ideologies.
Exemple: A Sagrada Família hi han dos tipus de maneres de veure aquest barri, hi ha l'associació
de veïns i l'associació de les empreses. Els veïns volen reduir els espais de les terrasses per
guanyar espai i l’horari de d'obertura i de tancament per poder obtenir un bon descans, en canvi,
els comerciants volen obtenir les mateixes condicions proposades després de la pandèmia ja
que és un interès econòmic.
És un conflicte obert, ja que, els veïns els hi va bé donar diners al barri a través del comerç però
també els hi va malament, ja que, l’horari de descans és una mica més inestable.
➔ Segona dimensió (bidimensional): el poder consisteix en evitar que es prengui una

decisió. És l’estadi previ de poder, evitar que es discuteixin certs temes.
Capacitat d’evitar que una qüestió socialment conflictiva es canalitzi políticament.
Exemple: La il·legalitat del matrimoni homosexual a Italià i a Polònia, ja que l’església esta en
contra i té molta influència sobre el poder polític i per això encara no és legal.
➔ Tercera dimensió (tridimensional): aquesta forma de poder es desenvolupa a través

dels processos d’aprenentatge social que impedeix la formació d’una consciència
Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales
humana crítica amb la societat. Capacitat de convèncer als altres individus o grups que
els nostres interessos també són dels altres.
S’exerceix el poder quan s’aconsegueix que una determinada qüestió que hauria de ser social
no sigui percebuda a les persones i els grups socials com un problema social.
Exemple: Els ZIETS son unes organitzacions que acullen a les persones immigrants i els han de
donar un refugi durant 60 dies fins que aconsegueixin resoldre que fer amb ells. En aquest refugi
hi ha d’haver unes certes condicions de sanitat que son incomplides, el que no es sap és que
mor molta gent per falta de higiene i de fam, encara que això realment no ho sapiguem els
ciutadans, succeeix.
LA POLÍTICA
La política és la capacitat de gestionar conflictes i resoldre’ls democràticament i se li pot donar

una connotació positiva o negativa depèn de com s’exerceixi. L’activitat política s’inicia en el
moment on les comunitats s’assenten un territori, per tant, l’activitat política neix al Neolític.
La política és una activitat substancial dins l’home en la societat. Per tant, podem dir que aquesta
és una activitat humana col·lectiva, però que és concentrada i exercida en un reduït grup de
persones encarregades de resoldre problemes que sorgeixen de les desigualtats. A més, aquesta
serveix per aconseguir béns públics, que son aquells serveis proveïts per part de l’Estat a través
dels organismes que formen part del sector públic, que estan produïts per les institucions.
Existeixen tres dimensions de la política:
POLITICAL
POLITY POLITICS POLICY

(com a
(com a procés) (com a resultat)
estructura)
fa referència a les regles del son els sectors polítics, els resultats de la política, les
joc, les constitucions, les partits, les eleccions, la polítiques públiques, la
normes que estructuren la formació d'un govern, la política d'habitatge...Aquell
forma d'organització mobilització social...tot allò conjunt que tenen el seu
política d'una societat. Són que engloba el procés de origen en el procés públic i
les normes bàsiques. fer política. impacten en les persones.
Encara que es puguin distingir, sempre podem trobar interseccions de dues maneres diferents
de dirigir la política.
La política com a estructures, processos o resultats és una activitat col·lectiva amb unes
característiques pròpies. Està orientada a:
→la gestió i la regulació dels conflictes socials
→l’articulació i la construcció de projectes col·lectius
La política no està orientada a eliminar els problemes, està orientada a trobar equilibris o acords
que ens permetin gestionar o regular els problemes socials. A més, també és una activitat
destinada a construir projectes de futur, per tal que el futur sigui millor que el present i, per
tant, es vegi un progrés social.
Per tant, aquestes dues coses es complementen, la política no pot gestionar un conflicte social
sense crear un procés col·lectiu.
En resum, la política és aquella activitat en la qual es prenen decisions que es porten en pràctica
en i per la comunitat amb l’objectiu d’aconseguir un progrés social i arribar a un equilibri.
L’abstenció no afavoreix a cap partit en concret.
Tema 2: Legalitat i legitimitat

La legitimitat és la capacitat d’un determinat poder polític d’aconseguir acceptació social en una
decisió. Mai el poder polític no renuncia a fer servir algun tipus d’element que justifiqui les seves
decisions.
Per tant, la legitimitat seria la justificació a través de diferents elements per aconseguir
l’acceptació social. Té a veure amb quins son aquells elements de justificació que utilitza aquell
poder polític amb l’objectiu de tenir el màxim nivell d’acceptació i suport social possible. La
legitimitat és aplicable a decisions polítiques, institucions i accions polítiques. Com més justa
sembli una decisió menys resistència provoca.
Hi ha dues cares del poder polític: la coacció i la legitimitat. A més legitimitat, menys coacció.
Segons Weber, un tradicionalista que ens va aportar dues teories tradicionals de la legitimitat
política, la legitimitat era molt important. Esmenta dues fonts de legitimitat de caràcter
tradicional:
1. La tradició→ el poder es justifica perquè s’ajusta als usos i costums, a la tradició.
Importància dels precedents “sempre s’ha fet així” n’és el principal argument.
2. El carisma→ aquí el poder es justifica per les aptituds personals. És la capacitat de
transmetre confiança i fer-se escoltar. Té a veure amb la personalització del poder ja
que és un conjunt de virtuts que s’atribueixen a una persona en concret.
Les fonts tradicionals canvien constantment i, per tant, sorgeixen noves fonts de legitimitat:
3. La racionalitat→ és el poder que s’exerceix d’acord a les normes. Aquest poder serà
relativament fàcil de justificar en la mesura en que les decisions s’han pres d’acord les
normes.
4. Els resultats→ el poder polític aconsegueix justificar-se quan respon a les demandes de
la ciutadania. Quan és capaç de generar estabilitat, progrés, benestar econòmic...
La legalitat no és estrictament equivalent a la legitimitat, va molt més enllà. Per exemple, la

tortura d’animals és legal però cada cop té menys capacitat de justificació, per tant, cada cop és
menys legítim.
La legalitat son els comportament que s’ajusten a la llei en vigor. La població pot tenir per no
legitimes les lleis en vigor.
El que fa fort el sistema democràtic és que intenti buscar l’acord entre legitimitat i legalitat, però
no es pot confondre democràcia amb legalitat.
Tema 3: L’Estat. Concepte, evolució i tipologies
L’Estat és una forma d’organització política concreta (moderna) que sorgeix a l’Europa
Occidental amb unes determinades característiques.
Aquest Estat evolucionarà des de la seva forma absolutista inicial fins l’Estat democràtic i social
de dret vigent en molts països. Abans dels Estats tal i com els coneixem hi van haver moltes
formes de fer política sense denominar.
L’antecedent de l’Estat és l’Edat Mitjana. Existien relacions de poder de caràcter feudal

(relacions de poder que estableixen uns vincles de servitud sense límits). Tenen el predomini del
cristianisme molt tancat, d’una manera que no volen canvis, el cristianisme de l’època establia
la relació de tot. Existien petites monarquies en les que no hi trobem realment un gran poder.
Hi ha uns monarques que poc a poc estableixen el poder monàrquic i fan que ens representi
certs aspectes de la societat
Els factors que van accelerar l’existència específica dels estats que coneixem son:
➔ El descobriment d’Amèrica: va significar moltes coses.
A més de l’impacte cultural que va tindre (la terra és rodona), es van obrir noves vies de
comunicació que van suposar una revolució a nivell econòmic, polític i comercial, un canvi
absolut. L’impacte que van tenir els recursos que van arribar d'Amèrica va ser fabulós, tot tipus
de recursos (minerals, aliments). Va implicar una transformació brutal a la vida. Les causes
fonamentals son que els monarques van ser concentrats. Neix la competència amb altres
nacions. Va haver un canvi important a nivell d’exèrcits, de mecanismes de navegació, apareix
la competència entre potències per controlar els mars.
➔ El naixement o renaixement de la cultura grecoromana: apareix el racionalisme i la

societat es comença a qüestionar l’estructura de la societat. Es produeix una visió del
món clàssic com una unitat política enfront del poder fragmentat del feudalisme. (la
il·lustració i el racionalisme). Apareix, també, Hobbes amb el leviatan, explicant com és
l’estructura de la societat. Es comença a veure el món com una unitat política enfront
del poder fragmentat del feudalisme.
➔ La visió monopolista: només a l’Estat (REI) li correspon la producció de lleis i la seva
aplicació
➔ La nova organització militar: noves armes i noves tecnologies. Cada cop s’aprecia més
un nivell d’especialització en què es denominen els cossos i burocràcies de diferents
funcions en referència al sistema polític. Per primera vegada es veu una estructura
organitzativa organitzada (corporacions i organitzacions vinculades al poder central)
La suma dels canvis econòmics i els canvis socioculturals que s’entrellacen i interactuen entre
ells, acaben generant canvis polítics.
Els canvis econòmics més rellevants van ser: La ruta de les espècies, els descobriment d’Amèrica
i el naixement de l’economia financera. Això porta al creixement de ciutats i de les transicions
mercantils (apareix el mercantilisme)
Els canvis socioculturals més rellevants van ser: El renaixement, la reforma protestant, la
impremta...
El canvi polític es va aconseguir a través d’un acord o pacte entre dos grans actors socials: les
monarquies i els sectors burgesos, urbans vinculats a l’economia comercial que cada cop prenien
més força. Per tant, la construcció de l’Estat equival a un procés d’expropiació dels mitjans de
dominació política: producció legal, administració de la justícia, recaptació fiscal, recursos
militars, relacions diplomàtiques....
Aquest pacte es va fer en contra dels senyors feudals que posseïen el poder polític i, per tant,
els hi beneficiava.
Les monarquies absolutes son les primeres formes d’estat modern, és producte d’un pacte per
enderrocar la noblesa, amb el suport d’aquests nous sectors urbans burgesos.
A l’Europa del segle XVIII comença el període de la il·lustració, el qual situa una persona al centre
ja que es creu que la raó és més important que la religió. Les revolucions liberals obtenen una
gran resposta política.
LES QUATRE CARACTERÍSTIQUES QUE ENS PERMETEN DEFINIR L’ESTAT

- Població: no hi ha estat sense població
- Territori: l’Estat és una forma territorialitzada d’organitzar el poder polític.
- Sobirania: la sobirania s’aplica sobre un determinat territori i una determinada població,
excloent qualsevol altre poder. És la concentració de poder, el monopoli del poder legal.
L’Estat té la capacitat d’adoptar decisions que son d’obligat compliment per a la seva
població, decisions de les quals l’incompliment deriva a una penyora. Si no segueixes les
normes, sorgeix un monopoli de la violència legal.
- Institucions: és l’especialització del poder. En tot estat hi ha institucions que
s’especialitzen en una determinada tasca, que conformen l’arquitectura de l’Estat. Ex: el
govern, el parlament...De mateixa manera que als hospitals es cobreixen diferents
malalties.
Només amb la suma d’aquests quatre elements es produeix l’Estat.
En resum, si tenim un col·lectiu humà, assentat en un territori, sobre el qual l’Estat exerceix
un poder sobirà i ho fa a través d’unes determinades institucions especialitzades, es produeix
l’Estat.
ELS AUTORS QUE HAN APORTAT BASES A L’ESTAT

Maquiavel: planteja la necessitat d’un estat que funcioni amb una lògica política. Allò que
justifica i legitima que una persona sigui bon governant és que hagi entès les regles i la lògica
del poder.
Bodin: segons ell calia canviar la fórmula política. L’única manera de mantenir la supervivència
d’una comunitat és amb la creació del concepte “sobirania estatal”, d’un poder absolut, suprem
i incontestable...
Hobbes: l’home és un llop per l’home. Crea el concepte “leviatan” que diu que tot poder està
concentrat. Quan aquest es debiliti o no pugui assegurar l’estabilitat/seguretat, perdrà la seva
raó de ser.
LES MONARQUIES ESTAMENTALS

Es tracta d’una forma d’organització política de trànsit entre les poliarquies feudals i els Estats
absoluts. Aquesta forma d’organització es relacions amb la consolidació de les ciutats i dels
mercats, que comporta una diversificació social (pre-burgesa). Es comencen a establir
oligarquies locals que d’alguna manera comencen a competir amb els poders feudals. Això
també explica que per primera vegada es produeix un intent de concentrar el poder en una
persona (el rei) en detriment dels senyors feudals. Aquesta concentració de poder és la que
donarà lloc al naixement de l’Estat.
LES 4 CARACTERÍSTIQUES CLAU QUE DEFINEIXEN L’ESTAT LIBERAL
L’Estat liberal és la segona forma d’estat modern (després de la monarquia absoluta) i sorgeixen
les revolucions.
1. L’Estat al servei del desenvolupament econòmic liberal liderat per la burgesia industrial
(que comencen a fer les primeres grans implantacions a Europa). El lliure mercat.
2. L’Estat liberal planteja els límits del poder de l’Estat. Per primera vegada hi ha el
reconeixement d’una esfera de drets civils.
3. Divisió de poder. Aquests tres poders (executiu, legislatiu i judicial) neixen amb l’estat
liberal.
4. El sufragi censatari: pot ser interpretat de manera revolucionària ja que, per primer cop,
es va deixar que una part de la població tingués representació política.
Criteris d’exclusió:
→gènere: cap dona podia votar
→econòmic: segons el patrimoni o riquesa que tinguessis podies votar o no
→edat: podien votar persones de 35 anys, o 40. Quan l’esperança de vida era
de màxim 50 anys.
→formació: si erets analfabet, no podies votar. En aquella època el 90% de la
població era analfabeta.
Amb tots aquests requisits, només podia votar el 2% de la població. Per tant, no era gens
democràtic realment.
L’Estat liberal és el fruit de les grans revolucions, la població va començar a demanar drets.
Aquest va durar menys d’1 segle, a finals del s.XIX i principis del s.XX ja començava a trontollar
per dos grans processos que fan entrar en crisi a l’Estat liberal (finals S.XIX-principis S.XX):
1. Les lluites socials per millorar les condicions de vida: es lluitava per aconseguir
condicions laborals mínimament humanes. De totes les reivindicacions, la més
important en aquell moment era la reducció de la jornada laboral.
El 1886 s’estableix per primer cop l’obligatorietat d’una jornada de 8h a EEUU. Això es deixa
d’incomplir i, per tant, els obrers han de tornar a sortir al carrer per demanar un altre cop
els seus drets. A Chicago es produeix la manifestació més gran abans vista als EEUU per
aconseguir la jornada de 8 hores, acaba sortint malament i acaben havent 5 obrers
condemnats a mort.
Després d’aquestes vagues als EEUU, va costar molt que a altres països s’establís la jornada
de 8 hores, però poc a poc es van anant fent vagues i manifestacions per establir-les arreu
del món.
El 1919 es fa la vaga de la Canadenca i s’aconsegueix la jornada de 8 hores, encara que fins
el 1982 no es va establir a tot l’estat espanyol, ja que anteriorment es realitzava com a fet
però no es legislava.
2. Les lluites socials per democratitzar la representació política: es lluita per aconseguir,
entre d’altres, el sufragi femení.
El 1893 Nova Zelanda estableix el sufragi universal. És la primera vegada al mon que
s’estableix sufragi universal en forma política.
El 1907 s’estableix a Finlàndia.
El 1927 s’estableix a l’Amèrica llatina. Emmeline Pankhurst es converteix en la dona que va
revolucionar la gran manifestació amb un moviment sufragista que va aconseguir el sufragi
universal a UK al 1918.
Clara Campoamor va ser la lluitadora pel sufragi universal a l’any 1983 a Espanya.
Aquest Estat Liberal no dura massa, a principi del S.XX es produeixen aquestes dues lluites.
Experiències històriques primeres d’aquest canvi, no havien passat mai abans. Societats que
s’organitzen democràticament i comencen a generar millores socials:
➔ República de Weimar. S'aconsegueixen unes eleccions constituents per redactar una

constitució a Alemanya després de la derrota de la 1a guerra mundial. Existeixen dos
grans blocs: SPD amb 165 diputats i la Dreta amb 91 diputats. La constitució de Weimar
incorpora unes millores socials dins la constitució. Aquesta experiència arriba fins al
1932, quan Hitler arriba al poder.
➔ Labour Party. La política liberal britànica s'havia conservat en dos blocs grans: Els teòrics
i els Wicks. Emergeix el “Labour Party”, té poques possibilitats, però es va obrint el
sufragi i al 1924, guanya les eleccions. Al 1929 les torna a guanyar, és una època de
governs laboralistes a Gran Bretanya. Liberals donen suport al govern laborista.
L’Impost de caràcter progressiu s’imposa en aquesta època.
➔ New Deal. Son les reformes econòmiques i socials aplicades sota l'administració del
president Franklin Delano Roosevelt entre el 1933 i 1938, per lluitar contra els efectes
de la Gran Depressió. Va ser el primer polític que va aprovar un conjunt de lleis
d’inversió pública marcades per l'expansió de la despesa pública com mai.
➔ 2a república Espanyola. D’unes eleccions municipals es proclama una república. No hi
havia sufragi universal. Al 1933 a les corts republicanes s’aprova el sufragi universal.
➔ Primer govern de Suècia. Guanya una força política amb sufragi universal durant 44
anys ininterromputs.
ELS MOTIUS DE LA RUPTURA DE L’ESTAT LIBERAL:

→Revolució 1917 Russia
→Revolució orientada a una transformació social. Sistema de caràcter autoritari. Els reprimeix
de forma autoritària a les millores democràtiques.
→Naixement dels Feixismes: Mussolini esdevé el màxim representant feixista.
→De la 2aGM, en el feixisme surt derrotat en Mussolini i Hitler. A Grècia i Portugal no cauen en
el feixisme, però no es restableixen les millores socials. 3 tipus de societats a Europa occidental.
Les conseqüències polítiques d’això perviuen sistemes políticament autoritaris nascuts del
feixisme.
→Neix la tercera gran forma de govern: l’estat de Benestar. Després de l’estat absolut, l’estat
liberal i després l’estat de benestar, apareix l'estat social-democràtic. Sorgeix i es consolida i
després de la 2aGM derrota al feixisme.
→L’Estat del benestar hereta de l’estat liberal: La divisió de poders. Executiu legislatiu judicial,
govern, parlament, tribunal de justícia. Estat políticament democràtic, sufragi universal i els
drets socials. L’Estat del benestar recull aquestes demandes i les dota de caràcter estructural.
Els estats governi qui governi han de garantir aquests drets.
L’ESTAT DEL BENESTAR
GRANS NOVETATS DE L’ESTAT DE BENESTAR

pel que fa a les polítiques públiques…
→ intervenció pública sobre els sectors estratègics de l'economia: en aquells moments era la
siderúrgia, la mineria. Tot això ha d’estar sota control i nacionalitzat per intentar repartir la
riquesa
→ regulació condicions laborals: tot això passen a ser polítiques públiques
→ polítiques socials:
• serveis públics universals (exemple: l’educació pública, on tothom pugui accedir-hi
independentment de la seva riquesa, sexe, edat…)
• transferències econòmiques (exemple: pensions, l’atur…)
CRISI I CANVIS DE L’ESTAT DEL BENESTAR
a partir del s.XX s’entra en un període de crisi i canvis en l’estat del benestar
Què provoca aquesta crisi?:
• factor ideològic: als anys 80 es produeix un atac ideologic, a partir del sorgiment del
neoliberalisme. Aquesta ideologia considera que s’han de produir tres grans canvis:
→Necessitat de privatitzar les nacionalitzacions
→Desregular mercat de treball
→Necessitat reduir despesa social
Tot això es deu a que es pensa que aquestes tres coses son un obstacle pel creixement econòmic.
Aquest primer atac a l’estat del benestar es produeix per Margaret Thatcher (1970-1990)
• factors econòmics: als anys 80 es produeix la primera gran crisi econòmica a Europa,
quan es surt d’aquesta crisi es produeix la globalització i la digitalització.
A partir de la globalització, les empreses decideixen deslocalitzar-se. A partir de les noves
tecnologies es necessiten menys treballadors, la qual cosa provoca atur.
• canvis socials: feminisme, envelliment, migracions globals.
Les relacions de gènere i el feminisme va ser un gran canvi social, no hi havia dones al govern
però això comença a canviar a partir dels anys 90. Per tant, forma un gran impacte en l’estat del
benestar.
Els canvis demogràfics i l’envelliment, cada vegada la societat està envellida ja que l’esperança
de vida creix i la natalitat és menor.
Tres grans canvis econòmics que provoquen la primera gran crisi els anys 80 i la globalització.
Tema 4: Política, economia i ecologia

TENSIONS ENTRE ECONOMIA I POLÍTICA:
Les tensions i conflictes es produeixen avui en dia entre la democràcia i el capitalisme.

La democràcia i el capitalisme son principis ètics incompatibles entre si però, tot i així, poden
coexistir amb un cert equilibri, com l’aigua i l’oli.
Què vol dir que son incompatibles?
Per molt que funcioni per un benestar col·lectiu, no vol dir que això sigui just o igualitari. El
benestar col·lectiu ve de la mà de la democràcia. Una cosa i l’altre poden coexistir però son
radicals entre les dues.
Si la democràcia crea benestar col·lectiu a través de la ciutadania i el capitalisme només obté
beneficis de mercat a un nombre menor, vol dir que es basen teòricament igual però la seva
part pràctica no. Aquesta coexistència, per tant, al ser tan diferent crea conflictes.
La democràcia com a model i utopia és un model d’organització social que prioritza la màxima
distribució i equitat del poder polític econòmic.
En canvi, el capitalisme és un model econòmic que implica la concentració del poder econòmic
en un nombre reduït d’agents.
La democràcia busca generar el benestar de la ciutadania i col·lectiu a través dels seus drets,
prioritzant la màxima distribució social en el poder polític i econòmic.
En canvi, el capitalisme considera que el benestar col·lectiu va de la mà dels beneficis de
mercat i de les operacions econòmiques dels agents privats, concentrant així tot el poder en
un nombre reduït d’agents, sent així un model totalment antidemocràtic.
Conflictes fràgils entre democràcia i capitalisme → neoliberalisme (màxima influència política)
i globalització (el capitalisme creix i la democràcia es queda en els mateixos estats).
ECONOMIA POLÍTICA
capitalisme democràcia
equilibri en tensió
Mentre que la política es centra en gestionar els conflictes, l’economia es centra en trobar la
manera més eficient de gestionar els recursos escassos, equilibrant la oferta i la demanda.
TENSIONS ENTRE ECONOMIA I ECOLOGIA:
Existeixen 5 dinàmiques que provoquen aquest conflicte:

- canvi climàtic: existeix des de sempre, però avui en dia es genera a conseqüència d’un
determinat model d’organitzar la societat i l’economia
- contaminació de l’aire: és la degradació de la qualitat de l’aire que respirem, sobretot en
les grans concentracions urbanes i metropolitanes. Avui està objectivament contrastat,
és la principal causa de mortalitat per les malalties cardiovasculars.
- reducció de la biodiversitat: pèrdua progressiva i constant del nombre d’espècies
naturals i destrucció de les cadenes tròfiques, que son la principal assegurança de vida
- ús i consum depredador dels recursos naturals
- generació insostenible de residus
Fins avui en dia cap sistema polític ni forma d’organitzar economia i política ha aconseguit
interioritzar i respectar als límits ambientals del planeta.
Principals polítiques públiques per revertir les dinàmiques i una transició ecològica:
→polítiques de transició a energies netes i renovables
→polítiques de transició a una mobilitat activa i pública
→polítiques de renaturalització de ciutats i metròpolis
→polítiques d’agroecologia i sobirania alimentària
→polítiques de gestió sostenible del cicle de l’aigua
→polítiques de reducció, reutilització i reciclatge de residus
→polítiques de transició a economies circulars
Tema 5: Nació i territori. Etnicitat i política

Com s’ha dit al tema 3, l’estat és format per una població, un territori, una sobirania (aquest
punt amb el pas del temps s’ha anat fent més flexible i ha anat canviant) i unes institucions i si
faltés alguna d’aquestes coses no podríem parlar d’Estat.
Tot i que aquestes característiques SÍ que defineixen el concepte d’Estat, no poden definir el
concepte de nació
Però fins a quin a punt les característiques de l’Estat afecten a la nació?
- Població: sense població no tenim col·lectiu humà i, per tant, tampoc tenim una nació
- Territori: aquesta idea no és tan clara per una nació però sí que és imprescindible.
Necessitem un territori perquè hi hagi un espai d’assentament col·lectiu. De tota manera
hi ha identitats col·lectives que no tenen un territori de referència (ex: el poble gitano)
- Sobirania: la nació no és una categoria directament relacionada amb la sobirania. Per
tant, no és un concepte essencial en una nació.
- Institucions: tampoc són essencials per una nació.
CARACTERÍSTIQUES IMPRESCINDIBLES DE LES NACIONS:
- L’existència d’un sentiment col·lectiu de pertinença: el sentiment és un element
intangible, que no té a veure amb una sobirania, ha de ser un sentiment compartit.
Aquest sentiment vincula a la persona amb el col·lectiu. Per exemple: la llengua, la
religió, les tradicions...
Elements que també poden funcionar com a fonament:

La llengua: un exemple és el català, uneix a les persones. Tot i que a vegades les llengües
compartides son parles per milions de persones però no acaben generant una identitat
nacional compartida.
La religió: Bòsnia, Croàcia, Sèrbia...comparteixen la mateixa llengua però cadascú té la seva
pròpia religió. Un exemple molt clar és Irlanda. El col·lectiu nacional irlandès ha sigut un
exemple de religió molt important contra el protestantisme anglès o britànic. Irlanda s’ha
construït com a nació a partir d’una contraposició religiosa, el catolicisme irlandès.
El territori: Suïssa, tot i no tenir una llengua ni una religió compartida, tenen un territori
assentat.
La nació ha de tenir voluntat d’autogovern, que és el quart element.
CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DELS CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LES

ESTATS NACIONS
- Població - Població
- Territori - Identitat territorial
- Sobirania - Sentiment col·lectiu de pertinença
- Institucions - Voluntat d’autogovern
Exemple de llengües plurilinguals, és a dir, que es parlen en varis territoris:
LLENGUA TERRITORIS PARLANTS

Guaraní Paraguai, Brasil, Argentina 8 Milions
Quítxua Equador, Bolívia, Perú, 8 Milions
Argentina
Maia Guatemala, Mèxic 6 Milions
Aimara Bolívia, Perú, Xile, 2,2 Milions
Argentina
Maputxe Xile, Argentina 450.000
Relació dels processos històrics de la nació i de l’estat:

→processos històrics d’encaix:
Son aquells processos en què l’estat i la nació han acabat estant coincidents o si no és bastant
coincident. Estat uninacionals.
1. La nació com a base de constitució de l’estat: Portugal, Finlàndia...
2. L’estat com a eina de construcció de la nació: França, Itàlia...
→processos històrics de desencaix:
Son aquells tipus de relacions estat-nació on no es donen els encaixos anteriorment vistos.
Aquest desencaix ha estat donat a
1. Nacions a cavall de diferents estats: Corea, Irlanda, Kurdistan, Caixmir...
2. Estats plurinacionals: Espanya, Regne Unit, Bèlgica, Canadà...
Estats segons la distribució territorial del poder polític:

→centralitzats: una única font de poder polític
→descentralitzat: es porta el poder des de diversos centres polítics
En resum...
Podem trobar dos tipus d’Estats:
- Uninacionals: només tenen una nació a l’Estat
- Plurinacionals: hi ha més d’una nació dins l’Estat
UNINACIONAL PLURINACIONAL
CENTRALITZAT FRANÇA TURQUIA
PORTUGAL MARROC
DESCENTRALITZAT ALEMANYA MÈXIC ESPANYA
ÀUSTRIA BRASIL BÈLGICA
Alemanya i Àustria son estats uninacionals i son dos estats molt descentralitzats i federals,
amb estats federals dins de cada estat. Aquests dos tenen el poder polític distribuït en
conseqüència de la 2a GM, on els hi van prohibir, les forces aliades, tornar a tenir un poder
centralitzat.
Mèxic i Brasil el mateix, son estats uninacionals però federals, amb el poder descentralitzat en
el territori. Això passa ja que, al tenir una extensió tan gran de territori, els hi és més fàcil
organitzar-se i repartir-se el poder dins del territori.
Estats descentralitzats:
- Nivell de descentralització competencial: les competències son temes sobre els quals es
legisla. Per exemple, Catalunya té competències educatives, pot imposar lleis sobre
educació només en aquesta comunitat.
- Nivell de descentralització de la despesa i dels impostos: cada comunitat pot gestionar
uns certs impostos. Catalunya gestiona la despesa en transport públic però el govern
central gestiona les pensions. Quan als impostos, cada estat pot controlar uns certs
impostos, com l’IRPF però, per exemple, l’IVA només el controla el poder central.
- Nivell de descentralització judicial: cada estat o comunitat pot tenir el seu tribunal de
justícia o constitucional. Un exemple és el TSJC, el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya.
- Nivell de reconeixement nacional: es reconeix la llengua o els símbols. A Catalunya es
reconeix el català i a Galícia el gallec.
- Dret a decidir: es fan referèndums
Quant a la Unió Europea, és una unió d’estats sobirans? O és un estat descentralitzat

plurinacional?
Bé, la resposta es situa més en la segona opció però és l’únic cas al món on els membres de
l’Estat tenen dret a decidir si hi volen pertànyer o no. Per tant, és més un estat descentralitzat
plurinacional.
Tema 6: Organització institucional dels Estats
L’arquitectura institucional de l’Estat està formada de manera territorial i funcional. La manera

territorial és l’estudiada al tema 5. Per tant, a continuació veurem la manera funcional
d’estructurar els Estats.
Funcional:
PARLAMENT PRESIDENCIAL
MONARQUIA Monarquia parlamentària --------------------------------------
ESPANYA, SUÈCIA, UK
REPÚBLICA República parlamentària República presidencial
ALEMANYA ESTATS UNITS
SISTEMA PARLAMENTARI
Funcionament d’una monarquia parlamentària:
1a fase→ Sistema democràtic: la ciutadania vota al representant que desitja. Nosaltres votem
als parlaments o als plens dels ajuntaments o als estats, nosaltres no votem a qui volem de cap
d’estat, ja que, cada partit polític és constitueix i escull quin representant tindrà sense tenir en
compte que opina la ciutadania. És un vot directe perquè votem la composició del congrés i del
senat. Però no votem directament a quina persona volem en cada posició, nosaltres només
volem quina composició governamental volem.
2a fase➔ el grup representant que hagi sortit guanyador a les eleccions fa una investidura per
escollir el cap de l’executiu. Com s'investeix el cap d’un executiu? Qui decideix quina persona
será investida? El rei és reuneix amb el president i el president li presenta els candidats que hi
han. Els hi exposa les diferents candidatures i d’aquesta manera el rei va parlant de quants vots
porta amb cada un d’aquests candidats. Per ser investit ha de tindre la majoria absoluta del seu
partit polític. Per tant, el rei investiga quants vots porta cadascun i el que porta la majoria
absoluta és el que el rei decideix que és investit. El primer que farà el parlament després de que
el rei l'hagi escollit serà triar un president del parlament.
Votació ciutadana → Parlament → votació presidència parlament → Persona amb una

investidura → Torna al parlament.
Hi han alguns estats on et poden trucar i buscar per ser president sense haver sigut abans diputat
del parlament o de l’Estat. (A Catalunya, per exemple, no pots ser president sense haver set
diputat del parlament).
El procés d’investidura del president del Govern es realitza després de les eleccions generals i
en els altres supòsits de cessament (deixar d’exercir un càrrec): pèrdua de la confiança
parlamentària, dimissió o mort del president del Govern.
→Majoria absoluta: ha d’aconseguir el 50% +1 per poder ser escollit.
→Majoria simple: ha d’aconseguir més vots a favor que en contra, la quantitat és igual.
- Si en el ple d’un ajuntament en una votació única d’investidura no surt ningú per majoria
absoluta, acaben escollint a la persona més votada a les eleccions per ser investida.
El president/a li deu l’envestida al govern ja que és ell qui li envesteix però el govern també el
pot destituir. El president ha de ser responsable davant de la majoria que ha obtingut, no pot
fer el que ell/a vulgui, ha de saber gestionar les promeses que compleix davant de la gent.
Com es pot fer efectiva la destitució del cap de govern?
→Responsabilitat política del cap de govern davant del parlament.
1. Moció de Censura: és una eina en mans del parlament (no del govern) i serà
presentada per qui vulgui aspirar al paper de president del parlament, per
exemple. Aquesta s’activarà obligatòriament presentant una candidatura i, per
a que es pugui fer, s’ha de presentar amb un substitut de la persona que es
vulgui destituir. Per presentar la moció de censura, el candidat ha d’obtenir la
majoria absoluta en les eleccions, sinó el president no serà destituït.
Per exemple: l’any 2018 Espanya va canviar de president. Es va passar de Pedro Sánchez a
Mariano Rajoy, ja que Pedro Sánchez va presentar una moció de censura cap a Rajoy.
2. Qüestió de confiança. El president presenta una qüestió de confiança al govern,

on per guanyar-la necessita la majoria simple. El parlament ha expressat
explícitament que tenen la confiança en el cap de govern. Si no obtenen la
majoria simple i , per tant, no li donen la qüestió de confiança, aleshores el
president queda destituït. En el cas de la qüestió de confiança quan un president
queda destituït, es posa en marxa novament l’acció d'investidura, per tant
tornem a la fase 1. Seria com preguntar al parlament si realment estan d’acord
amb el president actual, si no surt una majoria simple de persones que estan
d’acord, aquesta persona quedarà destituïda.
Fase 1: PARLAMENT→Fase 2: INVESTIDURA per ser cap de govern→Fase 3: FORMACIÓ del

govern →Fase 4: RESPONSABILITAT POLÍTICA del cap de govern→Fase 5: cap de govern passa a
ser cap polític i es dissol el govern.
Un sistema parlamentari pot ser una monarquía o una república, entre elles a nivell parlamentari
s’assembla molt. Les dues tenen un cap de govern on té el poder sobre tot, però la monarquia
parlamentaria te com a cap de govern al rei i a la república parlamentaria te com a cap de govern
un president. De la mateixa manera, que tindran les dues un cap d’estat que tindrà funcions
simbòliques.
En una monarquia parlamentaria el cap de l’estat és hereditari, en canvi, en una república

parlamentaria el cap de l’estat és escollit pel parlament, no per la ciutadania.
SISTEMA PRESIDENCIAL
Doble elecció directa: en un sistema presidencial la població escull directament→
- President de la república (Cap d’estat)

- Parlament : Senat i Cambra de Representants
Un exemple és Estats Units, on Biden va ser escollit com a president de la república.
En un sistema presidencial el cap del govern és el mateix que el cap de l’estat. Com coexisteixen
un president i un parlament que no son del tot iguals? Quan el president té una idea d’un
projecte, una llei nova o alguna cosa nova, ha d’anar al parlament a que li aprovin, per tenir la
majoria. Si el president i el parlament son del mateix color serà més senzill. Si no, segurament
serà més difícil, fins i tot hauria d’arribar a cedir en les seves idees si el parlament no li aprova la
seva petició.
Doble elecció directa: en aquest sistema la ciutadania elegeix d’una banda el president de la
república (Cap d’Estat) i d’altre banda el parlament (US, Brasil), el sistema deixa la porta oberta
a que la majoria parlamentària sigui políticament diferent a el president, això succeeix perquè
es vota en dies diferents.
Fases:
Un cop el govern està format, el que s’ha de fer es formar el seu govern, el cap d’aquest govern
també serà cap d’Estat. En un sistema presidencial el cap de govern i el cap d’estat són la
mateixa persona. El cap de govern NO és responsable políticament davant del parlament ja que
aquest no l’ha escollit, igual que tampoc pot dissoldre el parlament.
Com poden coexistir un parlament i cap de govern políticament diferents?
Cadascú te les seves funcions/competències. Però si el president vol fer una mesura important
ha d’anar al parlament, on ho tindrà difícil si la majoria és POL diferent.
Impeachment: és un mecanisme político-judicial amb l’objectiu de fer caure un president. Per

tant, és el procés de destitució. Per fer-ho s’ha de demostrar que el president en l'exercici del
seu càrrec ha incorregut en en una il·legalitat. Si queda demostrat però la càmera vota en contra,
l’impeachment queda tancat→ NO és equivalent a una moció de censura.
En un sistema presidencial, el cap de govern i el cap d’estat són la mateixa persona. El president
de la república no és políticament responsable del parlament i el parlament no té cap eina per
destituir aquest president.
Entre aquestes dues formes de governar (parlamentari o presidencial) hi trobem el sistema

semi-presidencial:
Un sistema semi-presidencial és un sistema que té coses en comú del sistema parlamentari i del
sistema presidencial. La ciutadania escull al president de la república i al parlament. Té en comú
amb el sistema presidencial que té doble elecció directa. I amb el parlamentari té en comú que
un cop elegit el parlament, s’investeix un primer ministre.
Un exemple d’un estat semi-presidencial és Portugal i França. Té un primer ministre investit pel
parlament i un cap d’estat (president de la república). El cap d’estat no és elegit per la ciutadania,
és hereditari o és elegit pel parlament. L’elecció és fa fent triar a la ciutadania (elecció pel
president de la república), hi ha dues voltes, és una mateixa elecció en dues voltes. Un candidat
pot ser escollit en una primera volta, si obté més d’un 50%, en aquesta segona volta només van
el primer o el segon.
A la UE escollim el parlament europeu de forma directa, elecció directe. No hi ha cap altre

càrrec d’elecció directe per tant no escollim al cap d’estat, no cal triar al cap de la unió europea
per tant ens fa descartar poder caracteritzar la unió com una república presidencial.
U.Von der Leyen és el més semblant a una primera ministra, perquè després d’ella nomenarà
els membres del seu govern.
Els comissaris de la comissió europea han de ser aprovats pel parlament i han d’aprovar la
idoneïtat, han d’haver obtingut l’aval del parlament, i si en rebutja a un, no serà comissari, per
tant, el parlament té una capacitat de vetar que no tenen en contra els consellers, etc.
El parlament → legislatiu elegit per la ciutadania La comissió → executiu elegit pel parlament
Consell → està format pels estats membres, institució que formen part els actuals 27 països de
la unió.
La proposta la fa el consell per majoria qualificada. Una majoria qualificada és aquella que té un
plus per sobre de l'absoluta. És a dir, té un requisit extra per sobre de l’absoluta. Per exemple:
2⁄3 o 3⁄5 . El consell proposa per majoria qualificada la persona candidata a la comissió i que
haurà de ser investida pel parlament. No hi ha elecció de la unió perquè hi ha un consell on estan
els estats i aquest proposa qui serà el president de la unió.
FUNCIÓ LEGISLATIVA
ESTRUCTURA - Unicameral (Unió Europea)

- Bicameral: Simètric/Asimètric (Espanya
i Regne Unit, els dos asimètrics)
ORGANITZACIÓ - Presidència
- Mesa
- Grups parlamentaris
- Plenari/comissions
FUNCIONS - Representació de la ciutadania
- Legislativa: elaboració i aprovació de
lleis
- Control del govern (control executiu)
- Impuls del govern: el parlament
demana a l’executiu que faci tal cosa.
L’estructura bicameral:
Simètric: les dues cambres tenen un poder equivalent, no n’hi ha una que tingui poder sobre
l’altre. Ex: EEUU
Asimètric: una cambra té més poder que l’altre. Ex: Espanya. El congrés de diputats té més poder
que el senat.
INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR (ILP): és un mecanisme on qui inicia el tràmit perquè una
determinada qüestió es converteixi en llei és la ciutadania. El primer que ha de fer un grup de
ciutadans que volen iniciar una iniciativa legislativa popular és elaborar un escrit on s’elabori la
proposta, després s’han de recollir un mínim de signatures. Un cop s’han aconseguit un mínim
de signatures es té el dret de ser debatut al parlament. Si s’aprova pel parlament, es convertirà
en una altra llei, com qualsevol altre.
MIGRACIONS REGULARS O IRREGULARS: quan una persona entra a un país per una via no
establerta, aquesta situació de irregularitat complica molt la vida de la persona. Per tant, el que
pretén la ILP és regularitzar aquesta via i que els migrants irregulars puguin passar a la via
regular.
FUNCIÓ EXECUTIVA
DUAL: tenim un cap d’estat (president de la CAP D’ESTAT

república o monarca) i un cap de govern (primer→ president/a de la república
ministre, conseller, president del govern…). En→ monarca
un sistema parlamentari mai hi haurà una CAP DEL GOVERN
persona que exerceixi les dues. →president/a del govern: primer ministre,
canceller…
MONISTA: en un sistema presidencial, una sola Coincidència en una mateixa persona dels dos rols.
persona exerceix les dues funcions, son cap de
l’estat i cap del govern.
(ex: Biden)
PRESSUPOST PARTICIPATIU: mecanisme de democràcia directa que permet als ciutadans influir
o decidir directament sobre els pressupostos públics, generalment el pressupost del seu
municipi, mitjançant processos de participació ciutadana.
QUI PREDOMINA?
COMPOSICIÓ DEL TIPUS DE VOT AL

PARLAMENT PARLAMENT
PREDOMINI EXECUTIU Majoria absoluta de suport Disciplina de vot
al govern
PREDOMINI EGISLATIU Absència de majories Llibertat de vot
FUNCIÓ JUDICIAL
TASQUES Regulen el conflicte sobre l’aplicació i

interpretació de les normes produïdes pel
sistema polític.
COMPOSICIÓ Dos models de composició dels tribunals:
jurat de ciutadans (seleccionats per sorteig i
assistits per experts), jurat de magistrats i
jutges (reclutats per vies diverses segons el
sistema)
ORGANITZACIÓ Dos criteris d’organització dels tribunals: per
especialització i per jerarquia

Ciencia Política Apunts

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ciencia Política Apunts

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Ciencia-Politica-apunts.

Facultad de Ciencias Políticas y de Sociología

Reservados todos los derechos.

Tema 1: Poder i política

Tenim diferents concepcions sobre el poder polític:

CONCEPCIÓ TRADICIONAL DEL PODER CONCEPCIÓ MODERNA DEL PODER

1. Recursos institucionals o legals: (els més clàssics) S’expressa en jerarquies, veient la

La manera més efectiva d’exercir el poder és combinant tres elements:

EXERCEIX RECURREIX A PRODUEIX

➔ Segona dimensió (bidimensional): el poder consisteix en evitar que es prengui una

Capacitat d’evitar que una qüestió socialment conflictiva es canalitzi políticament.

➔ Tercera dimensió (tridimensional): aquesta forma de poder es desenvolupa a través

La política és la capacitat de gestionar conflictes i resoldre’ls democràticament i se li pot donar

Existeixen tres dimensions de la política:

POLITY POLITICS POLICY

Tema 2: Legalitat i legitimitat

La legalitat no és estrictament equivalent a la legitimitat, va molt més enllà. Per exemple, la

L’antecedent de l’Estat és l’Edat Mitjana. Existien relacions de poder de caràcter feudal

➔ El descobriment d’Amèrica: va significar moltes coses.

➔ El naixement o renaixement de la cultura grecoromana: apareix el racionalisme i la

LES QUATRE CARACTERÍSTIQUES QUE ENS PERMETEN DEFINIR L’ESTAT

ELS AUTORS QUE HAN APORTAT BASES A L’ESTAT

LES MONARQUIES ESTAMENTALS

➔ República de Weimar. S'aconsegueixen unes eleccions constituents per redactar una

ELS MOTIUS DE LA RUPTURA DE L’ESTAT LIBERAL:

L’ESTAT DEL BENESTAR

GRANS NOVETATS DE L’ESTAT DE BENESTAR

Tema 4: Política, economia i ecologia

Les tensions i conflictes es produeixen avui en dia entre la democràcia i el capitalisme.

TENSIONS ENTRE ECONOMIA I ECOLOGIA:

Existeixen 5 dinàmiques que provoquen aquest conflicte:

Tema 5: Nació i territori. Etnicitat i política

Elements que també poden funcionar com a fonament:

CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DELS CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LES

Exemple de llengües plurilinguals, és a dir, que es parlen en varis territoris:

LLENGUA TERRITORIS PARLANTS

Relació dels processos històrics de la nació i de l’estat:

Estats segons la distribució territorial del poder polític:

Quant a la Unió Europea, és una unió d’estats sobirans? O és un estat descentralitzat

L’arquitectura institucional de l’Estat està formada de manera territorial i funcional. La manera

Funcionament d’una monarquia parlamentària:

Votació ciutadana → Parlament → votació presidència parlament → Persona amb una

→Majoria absoluta: ha d’aconseguir el 50% +1 per poder ser escollit.

Com es pot fer efectiva la destitució del cap de govern?

→Responsabilitat política del cap de govern davant del parlament.

2. Qüestió de confiança. El president presenta una qüestió de confiança al govern,

Fase 1: PARLAMENT→Fase 2: INVESTIDURA per ser cap de govern→Fase 3: FORMACIÓ del

En una monarquia parlamentaria el cap de l’estat és hereditari, en canvi, en una república

Doble elecció directa: en un sistema presidencial la població escull directament→

- President de la república (Cap d’estat)

Un exemple és Estats Units, on Biden va ser escollit com a president de la república.

Com poden coexistir un parlament i cap de govern políticament diferents?

Impeachment: és un mecanisme político-judicial amb l’objectiu de fer caure un president. Per

Entre aquestes dues formes de governar (parlamentari o presidencial) hi trobem el sistema

A la UE escollim el parlament europeu de forma directa, elecció directe. No hi ha cap altre

ESTRUCTURA - Unicameral (Unió Europea)

DUAL: tenim un cap d’estat (president de la CAP D’ESTAT

COMPOSICIÓ DEL TIPUS DE VOT AL

TASQUES Regulen el conflicte sobre l’aplicació i

You might also like