Professional Documents
Culture Documents
Ciències Polítiques
i de l’Administració
Introducció
a la Ciència
Política
Lluís Pérez
1r Curs
1r trimestre
Grup 1
Guió de l’Assignatura
Avaluació
Seminaris: 35% de la nota
Article o ponència optatiu: 15% de la nota
Examen final: 50% de la nota
Ciència Política
• Ciència social que intenta trobar el poder entre les relacions socials. És l’estudi
científic de la política.
• Distinció postures:
- Globalista: la ciència política no va sola, és un punt de trobada entre altres
ciències socials que estudien la ciència política des del seu punt de vista
- Secessionista: és una disciplina diferenciada de les altres
podem provocar fenòmens per estudiar-los; i tampoc podem tenir del tot clar
que les causes que nosaltres atribuïm a fenòmens que passen són les
correctes, la causalitat és impossible d’estudiar al 100%
• Cal evitar extrems: no hi ha UNA única teoria que valgui, però tampoc val tot
à sospita permanent
• L’Estat liberal, en un inici, també és elitista. Pot votar inicialment molt poca
gent (3%). Es limita a protegir la llibertat d’acció dels individus en la seva vida
privada, particularment l’econòmica (per això l’Economia neix més aviat com a
ciència).
• Les elits eren molt homogènies, aleshores tenien idees similars, i per això
s’impedia reflexionar als pensadors polítics que contradeien aquestes elits.
• Maquiavel per exemple deia que les societats estan dividides entre els rics i els
pobres, i que això farà que sorgeixin institucions que defensaran la voluntat i
llibertat del poble. En base a això, va tenir crítiques dient que s’apropava
massa a la democràcia.
• Conseqüència:
- La política es fa present a la societat i es fa evident que la societat influeix a
la política
- La política es fa anònima. El sentit comú i els coneixements anecdòtics
deixen de ser suficients per estudiar-la. Es fa necessari fer servir el mètode
científic, així com tècniques empíriques (quantitatives o qualitatives)
- Les preguntes normatives passen a dependre del coneixement científic
(preguntes morals, de teoria política, etc tenen a veure amb els mitjans a
utilitzar per solucionar-les)
• Sistema polític: format per l’Estat i conjunt d’elements que interactuen amb
l’Estat (religió, economia...)
• Comportament polític:
- Estudi del comportament dels actors polítics: què vota la gent, per què ho
fa, com i per què apareix l’acció col·lectiva, el paper dels lobbies...
- Tres enfocaments en base a les causes del comportament: estructura (el
teu comportament va determinat pel teu lloc a l’estructura social),
socialització (en funció de les influències socialitzadores que has rebut,
com la família, l’entorn social, els amics...) i racionalitat (som persones
racionals que intentem aconseguir els nostres objectius sigui de la manera
com sigui. Per tant, votarem aquell qui creiem que farà allò que tu vols.)
• Política comparada:
- L’estudi comparat de diferents sistemes, institucions i règims polítics
- L’objectiu no és la mera descripció del sistema polític de cada país sinó la
recerca de pautes comunes entre sistemes polítics similars, mitjançant l’ús
• Ciència de l’Administració:
- L’estudi de l’organització administrativa de l’Estat
- Es comparen els diferents tipus de règims d’administració púbica, se
n’analitza el funcionament, el paper de la burocràcia...
• Relacions Internacionals:
- Estudi de les relacions entre els Estats, en totes les seves variants: des de
les seves relacions directes fins els actors interessats (ONGs,
organitzacions internacionals, empreses transnacionals...)
• Positiu / Normatiu: normatiu té a veure amb com haurien de ser les coses.
Positiu et preguntes com son les coses, i no com haurien de ser. Pots tenir
preguntes mig i mig
• Normativa / criança: els éssers humans som animals (naturalesa comuna més
o menys universal) però també tenim cultura, cosa que ens fa diferent dels
animals, i això fa que l’espècie humana tingui una extraordinària varietat de
comportaments (criança; es pot explicar amb l’ambient i com t’han educat)
Què és la política?
• Política: terme polisèmic
- Política ve de “polis”. Designa el conjunt dels afers propis de la societat.
Comunitat última (superior) a la que estaven lligats els grecs com a societat
- Antropologia aristotèlica: l’home com a “zoon politikon” (animal social,
animal polític). La participació en política és pròpia de l’home
- Problema de la definició aristotèlica: massa ampla. Ho abasta tot.
Impossibilitat de definir un objecte d’estudi propi d’una ciència
- Autonomia de la política es descobreix amb Maquiavel i remata amb
Hobbes
- David Held i Adrian Leftwich: “La política és un fenomen que es troba en
tots i entre tots els grups, institucions i societats, tant de la vida pública
com de la vida privada. No tracta del govern, o no només del govern. De
fet, no hi ha res més polític que els intents constants d’excloure certs tipus
de problemes de la política”
- Lerner: “Una transacció econòmica és un problema polític resolt.
L’economia ha guanyat el títol de Reina de les Ciències Socials per escollir
com a domini els problemes polítics resolts.”
- Societat civil
• Ètica i política:
- Relacionades: política suscita qüestions de principi, morals, i implica
escollir entre valors contradictoris i sovint s’inicia i es manté per raons
ètiques.
- Tanmateix, ètica i política són independents. Allò que és més correcte
moralment pot no tenir gaire a veure amb el que acaba passant. “És” no
implica “ha de ser”.
• Reflexió final: No pots fer bona política sense uns principis ètics però alhora de
fer-ho et trobes en situacions d’ètica de responsabilitat que t’has d’embrutar
les mans si o si.
- “La política és l’art de perforar una taula gruixuda lentament...Max Weber
- Hi ha d’haver un equilibri entre ser pràctic i realista i respectar els principis
ètics
• L’ésser humà és un ésser social. La política serveix per “orientar les situacions
socials cap a un objectiu, o a ordenar-les i integrar-les adjudicant papers,
recompenses i sancions i resolent conflictes”
• “Té poder aquell individu o grups d’individus que aconsegueixen que altres
facin o deixin de fer el que ell vol”
• La doble naturalesa del poder: el poder es pot concebre com l’instrument pel
qual s’obtenen tots els altres valors. Per a moltes persones el poder també és
un valor en si mateix, per a alguns sovint és el premi principal. Constitueix un
valor clau en la política.
• Naturalesa complexa
- Diversitat i influència ambiental (cultural) són reals i innegables, però que
estan construïdes sobre, i limitades per, la construcció biològica de
l’espècie
- Calen ponts entra biologia psicologia i Ciències Socials per entendre com
funciona la societat
• Resistències
- Resistència ètico-política: el perill de la legitimació de l’status quo à
justifiques que les coses que passen, passen perquè ens ve de naturalesa
- Resistència epistemològica: el perill del reduccionisme. La reducció ens
pot solucionar la major part dels problemes que tenim en ciència
(parsimònia)
- Resistència ontològica: el perill del determinisme. Les teories neguen la
llibertat humana i diuen que tot té una causa i una conseqüència. El seu
contrari és l’atzarisme.
• Selecció natural
- Espècie humana és una espècie més. Per entendre les seves
característiques cal entendre d’on ha sortit
- Biologia moderna explica el sorgiment d’espècies com a producte de
l’evolució per selecció natural (causa principal, no única)
- Selecció natural: reproducció diferencial de genotips (conjunt de gens d’un
organisme) en una població d’organismes vius determinada.
• La sociabilitat humana
- L’ésser humà és l’espècie socialment més complexa, per tant les seves
formes de poder també ho són
• Societats segmentàries:
- Economia: societats agrícoles, poc desenvolupades. Primers excedents
econòmics.
- Societat: sedentària, tribal, però comença a contemplar vincles no-
familiars. Estratificació social basada en desigualtats de riquesa i justificada
i controlada per la religió, que esdevé un límit al poder dels rics
- Poder polític: guanya una relativa identitat respecte la societat. El poder
polític s’estabilitza. Aparició d’elits polítiques basades en el llinatge i
justificades amb la religió.
• Ciutat-Estat:
- Economia: la base continua sent l’agricultura, però es dóna expansió de
l’artesania i el comerç. Esclavisme.
- Societat: urbanització, diferenciació entre camp i ciutat. Els vincles de
llinatge i tribu es debiliten. Aparició del concepte de ciutadania.
- Poder polític: participació de la ciutadania al govern. Rotació de les
magistratures.
• Imperi burocràtic:
- Economia: similar a la de la Ciutat-Estat, però sorgeixen nous projectes
que requereixen alts nivells de coordinació: obres hidràuliques,
manteniment de fronteres extenses...
- Societat: composta per súbdits units per creences religioses i lleialtat a la
dinastia imperial.
- Poder polític: centralitzat en mans d’una dinastia governant, normalment
legitimada per la religió. Executa el seu poder mitjançant un aparell
burocràtic. Les disputes es donen dins el palau.
• Feudalisme:
- Economia: agrícola, basada en la ruïna dels imperis per excessiva
demanda del centre. Economia de subsistència, disminueix el comerç i
l’activitat econòmica es descentralitza. Burocràcia deixa de ser necessària.
Poder i legitimitat
• Legitimitat = justificació de poder
• Que per hom un polític sigui legítim o no, no vol dir estar-hi d’acord o no.
- Ex: No estic d’acord amb les polítiques de Mariano Rajoy però és un polític
legítim perquè ha estat escollit democràticament.
• Doble ús de la paraula
- Legitimitat: concepte normatiu à trobes justificat que X exerceixi el poder
- Però en Ciència Política: legitimitat à sentit descriptiu
o Ex: parlem de crisi de legitimitat quan un govern no es reconegut com a
legítim per part d’una gran part de la societat
• Legitimitat
- Important pels poderosos perquè redueix els costos de la dominació à és
més fàcil que la gent es deixi dominar
- Important pels poderosos perquè atorga una major estabilitat al sistema à
hi ha obediència per part de la majoria de la societat
• El poder assoleix la legitimitat des del moment que les seves decisions
s’ajusten als valors i creences que dominen en una societat
Fonts de legitimitat
• La tradició:
- Les coses es fan perquè sempre s’han fet així à costum, tradició
- El que justifica un lideratge, una decisió és que s’ajusta als costums
passats
- Molt habitual en les societats de tipus pre-modern à amb la modernització
hi ha una racionalització del pensament
- El precedent és un argument clau
• La racionalitat legal:
- El que justifica una decisió, un lideratge és que es troba en conformitat
amb el marc legal existent
- Ex: un diputat defensa la legitimitat del seu poder sobre la base de que se
l’ha votat segons unes normes del joc idealment acceptades per tothom, la
democràcia.
- Reflexió crítica: on resideix la sobirania? El marc legal l’han decidit els
ciutadans plenament? Qui és el sobirà que ha posat en marxa aquestes
lleis?
• El carisma:
- Justificació d’un govern o d’una institució es troba en la qualitat
excepcional de les persones o, normalment, la persona, que els formula o
els autoritza.
- El líder desperta admiració + les seves decisions són acceptades com a
conseqüència d’aquesta admiració
- Són líders amb capacitat de seducció, que són capaços d’impulsar una
visió convincent del que ha de ser el futur col·lectiu
- Ex: grans lideratges personals del segle XX
Les lleis
• Legalitat i legitimitat no són conceptes equivalents
• Definicions bàsiques:
- Llei: tipus de norma jurídica amb caràcter obligatori i l’ha de garantir tota la
societat. Ets membre d’una societat (independentment de la teva
procedència: l’has de complir à obligació)
- Norma: principi de conducta (positives i condicionals)
- Norma jurídica: principi de conducta amb una base judicial que fa complir
aquesta norma, autoritat d’una unitat externa à sinó hi ha una sanció (Ex:
associació de veïns à estatuts)
• Descripció:
- Exposar l’aspecte d’un fenomen (com és) sense preocupar-nos en principi
ni per les seves causes ni pels seus efectes ni per la valoració que en fem.
- “fer una fotografia”
- Té valor per si mateixa
- Però sempre ens deixa a la porta de la pregunta: i per què aquest fenomen
és com és?
• Explicació:
- Reduir-lo a les seves causes. Per exemple: el sentit del vot d’una persona
es deu a l’educació rebuda a casa.
- A l’hora d’explicar un fenomen podem patir biaixos, ja siguin causat per
prejudicis o per una selecció inadequada de la informació.
- “fer una foto del que ha passat abans i del que ha passat després” à
cercar una explicació no només basant-nos en el passat.
- Mètodes clàssics per fer inferència
o Deducció:
§ Passem d’una premissa general a una conclusió particular
§ Ex: tots els alumnes de la classe beuen cafè; la Judith beu cafè.
§ Problema: No ens aporta informació nova. Si tots es alumnes beuen
cafè i ho sabem, és evident que la Judith també ho farà.
o Inducció:
§ De moltes premisses particulars se’n deriva una conclusió general.
§ Ex: la Judith beu cafè, la Pepa beu cafè, el Mario beu cafè...per tant,
tots els alumnes beuen cafè.
§ Problema: És un argument feble. Poden existir excepcions.
o Hipòtesi-deducció:
§ Partint d’un problema o una pregunta establim una hipòtesi i a partir
d’aquí ideem un experiment que posi a prova aquesta hipòtesi.
§ Si el resultat és positiu à la hipòtesi es corrobora
§ Si el resultat és negatiu à la hipòtesi es refutada
§ No partim d’una afirmació o certesa sinó que la comprovem
• Explicació i Comprensió:
- Comprendre i explicar són activitats diferents. Comprens un fenomen
social quan entens el significat que té pels actors implicats.
- Ex: Edipo rei no sabia que estava casat amb la seva mare. No ho
comprenia al 100%
- Hi ha diferents corrents de les Ciències Socials que:
o Exclouen la comprensió com a anàlisi científicament legítima
o La consideren complementària i necessària per l’explicació (Weber),
perquè els humans atribuïm significat a les nostres accions, i és
fonamental tenir en compte aquests significats per estudiar el nostre
comportament
o La consideren substituta de l’explicació en Ciència Social
o Tema de debat
• Prescripció:
- Lligada als aspectes normatius: com haurien de ser les coses
- Prescripció pura: lligada exclusivament als judicis de valor, com haurien de
ser els valors de la societat. En principi, impossible de desenvolupar
científicament
o No es pot provar
- Prescripció instrumental: connecta judicis de valor amb judicis de fet.
Susceptible d’anàlisi científica
o Quins són els mitjans més fàcils per arribar a complir els meus objectius
Què és l’Estat
• Concepte polisèmic
- Bodin: “conjunt de famílies i les seves possessions comunes governades
per un poder de comandament segons la raó” à Justifica la monarquia
absoluta
- Ciceró: “una multitud d’homes lligats per una comunitat de dret i d’utilitat”
- Weber: “comunitat humana que reclama amb èxit el monopoli de la
violència legítima sobre un territori”
• Dues visions:
- Visió àmplia: l’Estat com a qualsevol comunitat política dotada de govern i
instruments coercitius
- Visió estreta: l’Estat modern, amb fronteres, població i institucions
estables. Adoptarem aquesta visió
• Definició de Weber:
- L’Estat és sedentari, no podem parlar d’Estats nòmades
- L’Estat és la única font del “dret” a la violència: presons, policia i Exèrcit
(instruments coercitius)
- Aquests mètodes no són els principals pel funcionament de l’Estat
• Sobirania:
- Terme polisèmic
• Govern:
- Tres significats:
o Règim polític
o Classe política
o Poder executiu
- L’Estat no es redueix al govern, però no hi ha Estat sense govern (n’és el
“director”)
• Administració / Burocràcia:
- L’administració pública no governa à executa les decisions dels governs
- Burocràcia: conjunt de funcionariat que desenvolupa aquesta funció
executora
- Característiques:
o Jerarquia clara
o Funcions molt definides
o No-propietat dels mitjans d’execució
- A la pràctica desenvolupen funció política
• Marc legal:
- Pedra angular de l’Estat modern: la Constitució
- Accions de govern emmarcades i limitades per les lleis
- El marc legal preveu mecanismes per la seva pròpia modificació, més
exigents com més profunda és la modificació proposada
• Instruments de coerció:
- L’Estat es caracteritza pel monopoli de la violència legítima. Precisa
d’instruments per exercir aquest monopol
- Ex: policia, exèrcit, presons...
- Excepcions: Estats petits, Estats associats, etc.
• Identitat col·lectiva:
- De manera conscient o inconscient, els Estats són creadors d’identitat
nacional: seleccions nacionals, llengua o llengües oficials, banderes,
himnes...
- Identitat normalment expressada mitjançant el llenguatge del nacionalisme
- La identitat més forta és la que no es visualitza com a tal à Nacionalisme
banal: aquell que és poc important, prescindible. És aquell nacionalisme
que no crida l’atenció sinó simplement aquell que et fa entendre que hi ha
una nació conjunta
Funcions de l’Estat
• Segons el liberalisme:
- Defensa: de la comunitat enfront amenaces exteriors
- Justícia: dins la comunitat, enfront d’opressions i injustícies que uns
ciutadans puguin practicar sobre uns altres a l’interior
- Provisió de béns públics: que no siguin proveïdes pel sector privat
- Variants:
o Conservadores: inclouen el manteniment de tradicions i de l’status quo
o Progressistes: inclouen la redistribució de la riquesa i la igualtat
d’oportunitat
• Segons el marxisme:
- L’Estat llegit des del prisma del materialisme històric: tot és fruit de rles
relacions de classe
- L’Estat com a eina de dominació de classe
- No som tots iguals davant la llei. Existeix una jerarquia de classes
(amagada dins el liberalisme)
• Síntesi:
- Defensa
- Seguretat i ordre públic
- Protecció i promoció dels Drets Humans bàsics
- Promoció del creixement econòmic
- Redistribució de la riquesa
- Provisió de determinats béns públics bàsics pel funcionament de la
societat
• Estats fallits: estats que en algun sentit han deixat de complir amb les funcions
pròpies dels Estats. Què els hi ha passat? (criteris del Fund for Peace)
• 2a etapa de l’evolució: l’Estat liberal (neix a finals del s. XVIII principis del XIX)
- Economia: transit definitiu del feudalisme al capitalisme.
- L’agricultura perd importància enfront d’indústria i comerç.
- Política econòmica de laissez-faire (l’Estat no “s’hi fica”, principalment en
l’àmbit empresarial però no en el cas de el comerç internacional: es fixen
aranzels)
- Societat: desaparició definitiva del feudalisme i ascens de la burgesia
conflicte amb noves classes socials (Treballadors, proletariat industrial)
- Poder polític: la burgesia acaba amb el poder absolut del rei
o Les revolucions liberals van instaurar Estats representatius però no
tothom podia votar.
- Cal recordar que els primers Estats liberals NO són democràtics pel que fa
els drets polítics. (ciutadans de 1a i ciutadans de 2ª)
- Estat amb poders limitats, controlat per la burgesia
Transformacions de l’Estat
• Del poder patrimonial al poder públic:
- A l’Edat Mitjana, territoris i govern són possessió personal dels nobles, sent
el Rei un més.
- Hi ha algunes institucions no-patrimonials (e.g. alguns parlaments), però
recolzats en realitat patrimonial i societat estamental.
L’Administració Pública
• Concepte i antecedents:
- Conjunt de persones i agències que implementen la política del govern
- No és nova. Ja es troben cossos burocràtics a imperis (romà, egipci) i de
manera molt inicial, a l’Europa medieval
- L’administració pública moderna té un grau d’especialització i
racionalització extremadament superior
• Dilemes:
- L’Administració Pública sempre es mou en el centre d’un debat en el qual
o bé se li qüestiona la seva rigidesa, o bé se li qüestiona la seva politització
• El republicanisme:
- Panoràmica:
o Tòpics erronis sobre el republicanisme:
§ Absència de rei o reina
§ La república francesa
§ “Els valors republicans” com a calaix de sastre de bones intencions,
que en el fons està buit de contingut
o Definició: tradició política en què es relacionen, en alguna mesura, els
valors de la llibertat, la independència, l’autogovern i la virtut cívica
§ Aristòtil i Ciceró
§ Problemes:
• Vigilància de la tirania, doncs aquesta acaba amb la república
• Equilibri entre faccions (grup de gent que té uns interessos en
comú que es tradueixen en una activitat política en comú). Tota
societat està dividida en faccions, i això és un problema del
republicanisme perquè la gent pot actuar mirant per la seva
facció i no pel bé comú, cosa que condueix a la política com a
un camp de batalla. La política ha d’equilibrar aquestes faccions,
per mantenir la república com a cosa de tots, cosa pública. La
lluita de faccions més important és la lluita de classes.
• Gestió de la lluita de classes, divisió entre rics i pobres
§ Solucions:
• Governs col·lectius, ja siguin democràtics, oligàrquics o mixtos,
que es controlaven entre ells per evitar la tirania
• Accepten el vincle entre llibertat i propietat
• Dispersió del poder i control d’aquest
• Excloure a esclaus, dones i estrangers de la condició de
ciutadans
o Republicanisme renaixentista i barroc:
§ Maquiavel, Harrington
§ Durant l’Imperi Romà, el republicanisme es veu eclipsat i durant
l’Edat Mitjana també
§ Problemes:
• Els mateixos que els clàssics
• Pluralisme religiós (tolerància i intolerància)
(i) S’enfronten al repte de com articular la convivència en
societats religiosament plurals
• Organització d’una república basada en el comerç?
(i) Antigament eren tot repúbliques agràries
(ii) En aquesta època, el comerç té importància i es comença a
perfilar una societat capitalista
• El liberalisme
- Panoràmica:
o És la filosofia política predominant a Occident
o Terme polisèmic. El seu significat varia segons el context cultural i
geogràfic
o És “absència en la naturalesa d’una guia moral positiva, prioritat de la
llibertat per sobre l’autoritat, secularització de la política, promoció de
constitucions i principis de dret que estableixin els límits del govern i
determinin els drets dels ciutadans enfront d’ell” (David Miller)
o Igualtat, en algun sentit; els éssers humans neixen lliures en drets i
dignitat. No hi ha ningú millor que tu mateix sap què t’interessa.
o El liberal acostuma a desconfiar de la societat per dir-li com ha de viure.
o Desconfiança en la influència de la religió en política
o El poder del govern s’ha de limitar posant èmfasi en els drets
individuals
o No és necessàriament contradictori amb el republicanisme
- Dues fonts normatives:
o Iusnaturalisme:
§ Postula l’existència de drets humans fonamentals d’àmbit universal
(“drets naturals”), basats en la naturalesa humana
• El conservadorisme
- Panoràmica:
o Concepte polític modern: neix per reacció a les forces de canvi
(l’igualitarisme liberal, a l’optimisme social de la il·lustració i el
republicanisme democràtic modern, encarnats particularment a la
Revolució Francesa)
o El contrari de conservador: progressista
o Distinció de Mannheim (1926) entre tradicionalisme i conservadorisme
§ Tradicionalisme: oposició al canvi; defensa de la tradició i el costum
per la idea que el canvi en si mateix és dolent.
§ El conservadorisme és un concepte diferent.
o Hi ha diferents variants dins de la família del conservadorisme però els
trets generals són:
§ Pessimisme antropològic
§ Confiança en el costum i les jerarquies establertes
§ Creença en la desigualtat natural entre els humans
§ Prudència i escepticisme ver la democràcia i el canvi social guiat per
la raó
§ La jerarquia és bona
- Autors: Burke, l’autor referent:
o Edmund Burke (1729-1797): diputat del partit Whig (liberal) à
representant de liberalisme i conservadorisme
o Defensa la Revolució Americana però observa amb horror la Revolució
Francesa i el seu desenvolupament.
o Des del seu punt de vista:
§ Revolució Americana: (+) defensa de les institucions tradicionals
angleses traslladades a Amèrica
§ Revolució Francesa: (-)
• El socialisme
- Panoràmica:
o Terme polisèmic. Depenent del context geogràfic, cultural i polític
significa diferents coses.
o Altres corrents:
§ Anarcocol·lectivisme
§ Comunisme dels consells
§ Sionisme socialista
§ Socialisme de mercat
§ Ecosocialisme
- El socialisme avui:
o Crisi d’imatge, crisi d’identitat i de discurs de la socialdemocràcia
o Que distingeix un socialdemòcrata de un liberal progressista?
o Crisi de l’esquerra anticapitalista: moviments socialistes que tenen com
a objectiu la superació del capitalisme, no queda clar quin és el model
que proposen (el model de la URSS queda molt lluny)
o Desaparegut el comunisme soviètic des de la caiguda del mur de Berlín
o Quina és l’alternativa a la combinació d’economia mixta i Estat de
Benestar?
o Què significa ser socialista?
• El nacionalisme:
- Panoràmica:
o Terme polèmic i polisèmic. Significa coses diferents segons context,
lloc i moment (ex: nacionalista a Escòcia: independentista/ nacionalista
a Alemanya: ultradretà)
o Definició temptativa: un moviment ideològic amb l’objectiu d’assolir i
mantenir l’autonomia, unitat i identitat d’un grup humà que segons
alguns dels seus components constitueix, de fet o en potència, una
nació. (Anthony D. Smith)
§ Caldria afegir-hi la prosperitat: per a un nacionalista mirar pels
interessos de la seva nació és primordial. Aquest es caracteritza per
defensar l’interès nacional.
o Diferència amb altres tradicions ideològiques: no parla només sobre
com s’ha de governar, sinó també (i especialment) sobre qui s’ha de
governar.
• Cal conèixer les diferències entre ambdós sistemes per entendre l’origen de la
democràcia liberal
La democràcia antiga
• El model atenenc:
- Espai temporal: des de 507 a.C. fins 322 a.C., amb interrupcions i canvis
o Esparta instaurarà un sistema oligàrquic en guanyar la guerra del
Peloponès
o Hi haurà una revolució democràtica per desbancar el govern oligàrquic i
es tornarà a instaurar la democràcia, però amb restriccions (menys
poder per l’assemblea)
- Objectiu: evitar l’hybris (arrogància desmesurada en l’exercici del poder. És
la característica fonamental del tirà), la tirania i el govern de minories
privilegiades
• Models alternatius:
- Repúbliques oligàrquiques: Esparta
o Assemblees populars buides de poder
o Magistratures electives
o Predomini dels òrgans controlats per l’aristocràcia (com el Consell
d’Ancians)
- Repúbliques “mixtes”: Roma
o Equilibri de poder entre magistrats (element monàrquic), Senat (element
aristocràtic) i comicis (element democràtic)
La democràcia liberal
• Estats liberals on els drets polítics bàsics (sufragi, dret d’associació, etc) estan
estesos al conjunt de la població
• Paper de la societat civil com a mitjancera entre els dos espais (sindicats,
patronals, organitzacions, etc), i entre l’individu i l’Estat. Pluralisme.
• República:
- Cap d’Estat electiu
- El poder del cap d’Estat varia segons la forma de govern
- Tipus de repúbliques:
o Parlamentaria
o Presidencial
o Semi-presidencial
Separació de poders
• Poder legislatiu:
- En principi és el més important
- Funció: fer les lleis
- Es diposita en una assemblea de representants. Segons el país, té un nom
diferent
o Parlament en països parlamentaris o semi-presidencials
o Congrés en països presidencials
- Origen dels parlaments: corts i parlaments medievals
- Ruptura crucial amb els parlaments medievals: pas del mandat imperatiu a
mandat representatiu à no es nomenen delegats que fan el que els
• Poder executiu:
- Funció: l’aplicació de les lleis
- Coordina la formulació de les lleis però necessita del parlament per
aprovar-les
- La relació amb el legislatiu varia segons la forma de govern
• Poder judicial:
- Funció: interpretació i aplicació de les lleis
- Arbitra conflictes i determina quan i qui vulnera les lleis
- En alguns casos té la funció de revistar la constitucionalitat de les lleis (ex:
Estats Units)
- Els tribunals no formen part del poder judicial (!!), són aquells qui
interpreten la constitucionalitat de les lleis però no formen part d’aquest
poder. És el cas d’Espanya.
Formes de govern
• Parlamentarisme:
- Pot donar-se tant en monarquies (Regne Unit i Japó) com en repúbliques
(Alemanya, Israel)
- El cap d’Estat normalment és decoratiu i té poquíssim poder
- Característica principal: el poder executiu es troba formalment subordinat
al legislatiu, concentrat al Parlament
o El parlament escull el cap de l’executiu i pot destituir-lo
o El cap de govern pot dissoldre el parlament i convocar eleccions
o L’executiu està separat del cap d’Estat
- Té el seu origen al règim liberal més antic: Regne Unit
o Sorgeix de l’adquisició progressiva dels parlaments medievals enfront
dels monarques
- Crítica: dóna massa poder a l’executiu, ja que el legislatiu i l’executiu són
del mateix color
• Presidencialisme:
- Només es dóna en repúbliques (EUA, Mèxic, Brasil)
- Característiques;
o El cap d’Estat és el cap de govern, escollit per votació popular
o Legislatiu i executiu són independents
o No es poden destituir entre ells
- Origen en la Constitució dels EUA (1787)
- Crítiques (Linz):
o Conflicte de legitimitats: poders diferents en l’executiu i el legislatiu
o Rigidesa de mandats: marcats per la constitució
o Lògica de guanyador únic: no es poden formar governs de coalició
o Estil presidencial de fer política: el president ha de representar a l’Estat i
al seu partit
o Més inestable que el parlamentarisme segons Linz
o Debat al respecte
• Semi-presidencialisme:
- Només es dóna en repúbliques (França, Romania, Rússia)
- Característiques:
o Híbrid entre les formes anteriors
o Cap d’Estat i cap de govern són persones diferents (si són partits
diferents es diu cohabitació). Quan els colors són iguals, el que mana
és el president de la república.
o El parlament nomena el cap de govern
o El cap d’Estat:
§ Director de política exterior
§ President del consell de ministres juntament amb el cap de govern
§ Té la capacitat de dissoldre l’assemblea nacional
- L’origen prové de la Cinquena República Francesa (1958)
- Crítiques:
o Conflicte de legitimitats
o Problema de governabilitat en cas de cohabitació, similar al problema
que tenen els règims presidencialistes
o Hiper-presidencialisme si no hi ha cohabitació: molt més poder pel
president de la república
Sistemes electorals
• Panoràmica general:
- Mètode o conjunt de mètodes que serveixen per traduir vots en escons
(Lijphart)
- Al centre de qualsevol sistema electoral hi ha el sufragi, que a les
democràcies universals és:
o Universal: sense distinció de classe social ni ètnia ni gènere
o Lliure: possibilitat de votar a qualsevol partit
o Igual: el vot val el mateix per a tothom, no hi ha distinció
o Directe: tu esculls els teus representants (excepció: eleccions
presidencials Estats Units)
o Secret: tens el dret de no dir a qui votes, si no vols
§ Etc.
o Fórmules proporcionals:
§ Vot únic transferible
§ Fórmules de la resta més gran: es calcula una quota (la més
utilitzada és la quota d’Hare) i en base a aquell número s’assigna un
escó per a cada número. Té problemes perquè queden escons per
atribuir.
• Quota d’Hare: Vots / Escons
§ Fórmules de la mitjana més elevada: es fa una divisió i s’atribueixen
escons del nombre més gran fins que s’acabin els escons
• Llei d’Hondt: vots de cada partit / sèrie de nombres naturals