ÍNDEX: Grup d’estudi teoria de l’organització

Introducció:

Des del la crisi immobiliària del 2008 que hem viscut una dècada d’agitació social, mobilització i
conflictes polítics i socials. Moltes de nosaltres hem crescut i ens hem socialitzat com a militants en
els diferents cicles i moviments que han agafat força durant aquest temps: el 15M, el procés, les
mobilitzacions feministes, els centres socials i l’ocupació, el moviment per l’habitatge. En paral·lel,
en relació amb o fins i tot partint de tals moviments, durant aquests anys també hem pogut veure
propostes d’organització política. Ja fos provinents de l’espai de l’esquerra independentista, o bé
intents des del món llibertari. O bé en el front institucional, amb la CUP o Podemos. Més enllà de
totes les valoracions i visions que tinguem d’aquests dos fenòmens, és una realitat que les diferents
limitacions i fortaleses d’aquests cicles han portat de nou a molts ambients militants el debat sobre
l’organització política revolucionària i la seva necessitat. En termes generals, des de mitjans dels
90’, a partir del triomf del projecte neoliberal, a gairebé tot el món va quedar enterrada la idea de la
revolució, i amb ella, va oblidar-se o apartar-se el debat sobre l’organització. Els moviments o
protestes que van sorgir a partir d’aleshores van esquivar-la o van reivindicar l’espontaneïtat. El
retorn de la crisi, la conflictivitat i els esclats socials arreu del món han tornat a posar sobre la taula
les possibilitats de la revolució i de retruc, el debat sobre l’organització.

No és un debat nou, certament. Des dels mateixos orígens del capitalisme i en el seu
desenvolupament històric, la lluita i la resistència dels desposseïts ha estat acompanyada de debat i
deliberació sobre quina és la manera correcta d’organitzar la lluita contra tal sistema. Grans debats,
diferències polítiques, grans confrontacions, grans encerts i grans errors acompanyen la qüestió.

Existeix un tipus d’organització que és implacable i majoritària: l’organització social que sosté el
sistema capitalista. Qualsevol individu que entri en confrontació, de manera conscient o
inconscient, amb aquesta sistema, es veurà obligat a preguntar-se per la qüestió de l’organització, a
preguntar-se amb qui i com s’ha d’ajuntar per lliurar tal batalla. Quan parlem de la manera correcta
d’organitzar-nos, no volem dir que sigui només una qüestió «tècnica», sinó també política: com
t’organitzes té a veure amb les possibilitats de confrontar amb èxit el capitalisme, però també de ser
coherent amb el tipus de societat per la que lluitem.

En aquest grup d’estudi mirarem d’explorar els diferents debats que han conformat la qüestió de
l’organització en la tradició revolucionària, per buscar pistes pels reptes del present.

Context comarcal:

A la nostra comarca ho hem viscut d’una manera particular, però no aïllada del que passava a nivell
nacional:

Entre el 2019 i l’actualitat, al Maresme, la combinació d’un moment d’intensitat de la lluita per
l’habitatge amb l’existència de centre socials i ateneus, i la difusió de la idea de les estructures
populars, ha configurat una reconfiguració de la militància al Maresme, centrada en un treball de
base al voltant de necessitats materials i l’apropament de perfils i sectors de la classe treballadora
dels que abans estàvem aïllats. D’alguna manera, tots els col·lectius, espais i persones que
participen d’aquesta dinàmica han anat conformant un teixit que anomenem moviment popular.
Podríem fer lectures o paral·lelismes amb la situació a barris com Ciutat Vella de BCN o Manresa.
Aquesta nova manera de concebre la militància ens ha estimulat i donat esperances, però també ha
suscitat moltes preguntes, en relació amb els cicles i situacions existents a nivell nacional:
Cal estar organitzades més enllà de la comarca? Quin diferència hi ha entre el moviment popular i
l’organització política? Cal organitzar per separat les diferents lluites? Quina diferència hi ha entre
organització i coordinació? L’assemblearisme funciona? Com podem ser més metòdics i organitzats
en la nostra militància? Com trenquem la diferència entre militants i afectades?

Aquestes serien algunes de les preguntes o debats recurrents que ens han anat sorgint els últims
anys. Són debats que connecten amb el debat sobre l’organització en general, retornat a molts
àmbits i espais militants a Catalunya i a l’estat espanyol en general.

Proposta d’àrees de debat, temes a investigar o discutir:

-Organització i subjecte de classe

-Organització i estratègia
-Exemples històrics de formes d’organitzar-se per la revolució
-Mètodes organitzatius, mètode de treball en una organització

Textos per començar:

-Article resum Pasado y Presente (resum teoria marxista de l’organització):

https://www.revistarosa.cl/2019/08/05/sobre-el-problema-del-partido-revolucionario-cinco-
lecciones-de-lucio-magri-para-las-discusiones-actuales-acerca-del-problema-de-la-organizacion-
politica/

-Los límites del asamblearismo, Linea Sur, https://lineasur.es/los-limites-del-asamblearismo/

-Mètodo de trabajo y organización popular, VVAA (MST)

Pàgs 25-51 i 113-141
http://cajondeherramientas.com.ar/wp-content/uploads/2017/02/metodos_de_trabajo_y_organizacio
n_popular.pdf

-Tratado para Radicales, Saul Alinsky, capítol 6 i 7

https://traficantes.net/sites/default/files/pdfs/Tratado%20para%20radicales-TdS.pdf