Aquest text és una part d’un llibre escrit per Ferran Requejo, catedràtic en ciència

política, i l’Eduard Gonzalo que s’anomena Desigualtats en democràcia. Les teories de

la justícia socioeconòmica al segle XXI. Aquest llibre va ser escrit l’any 2009 i el seu
editorial és Eumo.
El tema principal d’aquest text es focalitza en les desigualtats i en les teories de la
justícia socioeconòmica del segle XXI. Durant l’epígraf 2.1 del text, l’autor explica
l’evolució de pensament que hi ha respecte el tema de la justícia. S’explica com, fins els
anys setanta del segle XX, es parlava de justícia social, un terme que, segons l’autor,
«plantejava la qüestió de la justícia en termes d’igualtat versus desigualtat». D’ençà, es
comença a parlar, no de justícia social, sinó de justícia distributiva, un concepte que,
segons els autors, «planteja la qüestió de la justícia en termes de quines són les
desigualtats justes (o legítimes) i quines són les desigualtats injustes (o il·legítimes)». A
més a més, els autors expliquen que hi ha dos factors que afavoreixen aquest canvi de
pensament. Tot el que s’explica en aquesta part del text suposa un canvi de pensament
força important ja que, a partir dels anys setanta, es passa de tractar la qüestió de les
desigualtats sense mirar perquè s’han produït, a analitzar el com s’han produït les
desigualtats i perquè, i si són justes i legítimes o injustes i il·legítimes. Aquest fet
suposa un canvi tant en les teories sobre la justícia socioeconòmica, com en els
arguments dels partits socialdemòcrates (d’esquerres) de l’època sobre la justícia.
A continuació, s’explica la naturalesa de la igualtat, és a dir, els autors passen a explicar
l’essència i les propietats de la igualtat. Els autors exposen la complexitat de la igualtat
ja que pot referir-se a molts àmbits diferents i, seguint en aquesta línia, els autors
afirmen que hi ha set factors o aspectes que influeixen en la complexitat de la igualtat.
Així doncs, s’acaba concloent que «I ‘estructura lògica del concepte d'igualtat ha de
respondre, per tenir sentit, a la fórmula: X és igual a Y en Z». A més a més, s’afirma
que la igualtat com a ideal d’una societat ha de respondre tres qüestions relacionades
amb què és distribueix, com es distribueix i entre qui es distribueix. En aquesta part del
text es deixa entreveure que és impossible ser completament igual en tots els aspectes i
àmbits ja que la igualtat en certs àmbits suposa la desigualtat en altres àmbits.
S’evidencia la impossibilitat de que un Estat, un individu o una societat sigui
completament igual en tots els aspectes i àmbits que abasteix la igualtat.
Finalment, s’expliquen les teories de la justícia com a teories normatives, és a dir, com a
teories que intenten explicar el que hauria de ser i no el que és. A més a més, també
s’expliquen els requisits necessaris per poder ser un tipus de teoria, els principals tipus
de teories que hi ha i les condicions formals que resulta convenient que les teories de la
justícia presentin. Cal remarcar que, l’explicació de les tipologies es fa en forma de
contraposició dual, és a dir, que s’expliqui vuit teories de manera que quatre d’aquestes
teories es contraposen a les altres quatre teories que són antònimes. Això significa que
les teories de la justícia socioeconòmica acostumen a caracteritzar-se seguint les
aquestes contraposicions.
Marc Macia, grup 101, 9 de Novembre del 2017