“La cortina de fum” és el tercer episodi de la sèrie de televisió “Sí, Primer Ministre”

(BBC). Els escriptors d’aquest capítol foren Antony Jay i Jonathan Lynn i el productor
va ser Sydney Lotterby. Finalment, fou protagonitzada per  Paul Eddington, Nigel
Hawthorne y Derek Fowlds.

A la primera escena, quan es reuneixen H. Appleby, el secretari permanent del ministre,

amb F. Gordon, el secretari permanent del Tresor Públic, per parlar sobre la proposta de
retallar impostos de Jim Hacker (el Primer Ministre) i per veure com podien detenir-la,
s’evidencia el caràcter manipulador d’ambdós secretaris, amb l’assoliment de que el
Canceller es negués a la proposta. Finalment, quan Appleby marxa de la reunió a causa
d’un partit de cricket, es pot deduir que el secretari dona més importància al partit de
cricket que al tema del Primer Ministre.

Durant el transcurs del capítol, es pot observar tot un sistema de relacions de poder entre
els protagonistes. Normalment, la gent pensa que, en aquestes situacions, la persona que
té més poder, la més important és el Primer Ministre juntament el Canceller. Ningú no
pensa pas que els més poderosos/importants són els secretaris permanents. Aquest
capítol de la sèrie de televisió “Si, Primer Ministre” demostra que aquests pensaments
són erronis i que realment, qui té el poder és aquell que té la capacitat de convèncer o de
manipular els altres per aconseguir el que volen. Això es demostra, per exemple, a
l’escena on H. Appleby i F. Gordon estan parlant de les dificultats que van tenir alhora
d’aconseguir que el Canceller s’oposés a la proposta del Primer Ministre de retallar
impostos.

A l’escena on apareix Hacker, el Primer Ministre, parlant amb H. Appleby, després de

que el Primer Ministre tingués la reunió amb Thorn, el ministre de salut, s’aprecia com
el secretari s’interessa per aquesta reunió. Quan el Primer Ministre li comenta que dona
suport a la proposta de Thorn d’eliminar progressivament el costum de fumar prohibint
la publicitat del tabac i augmentant-li el tipus impositiu, el secretari intenta contra
argumentar la proposta del ministre de salut. En aquesta escena, entre moltes altres,
s’observa com l’interès personal d’uns pocs poderosos preval per sobre dels interessos
comuns o interessos públics. En aquest cas, veiem com els interessos de les tabaqueres,
els interessos del ministeri d’esports i, finalment, els interessos de H. Appleby (aquest
últim afirma que al Tresor Públic ja li va bé que els pensionistes continuïn morint al
ritme actual, en relació a l’argument que Thorn dona informant de la quantitat de vides
que es perden a causa de malalties relacionades amb el tabac) acaben superposant-se als
interessos comuns.
Inclòs, com es comenta al paràgraf anterior, es superposen els interessos d’uns pocs a
la vida de la gent.

En conclusió, considero que aquest capítol ens mostra com algunes persones, que són a
l’ombra, manipulen i controlen els fils del sistema per tal d’aconseguir que els seus
interessos prevalguin i així assolir els seus objectius. A més a més, en aquest capítol
també es mostra com l’intent del Primer Ministre de fer canvis i aprovar noves lleis es
veu sempre frustrat. Finalment, crec que el títol del capítol és molt adequat ja que
realment la figura del Primer Ministre és com una cortina de fum: el Primer Ministre
només es la cara publica d’un sistema polític, realment els que manen són aquells que
estan darrere del Primer Ministre.

Marc Macias Rodríguez

Grup de seminari: 101
Professora: Luisa Torres