20.

437 INTRODUCCIÓ AL DRET

Semestre Set. 21 – Gener 22 Mòduls 2 i 3

Unitat d’Aprenentatge 2 – GES 2

(M2) El dret: què és i com és

(M3) Els conceptes jurídics fonamentals

• Itinerari d’estudi de la Unitat d’aprenentatge

• Presentació de la GES
• Objectius
• Conceptes més importants
• Lectures complementàries
 20.437 INTRODUCCIÓ AL DRET
Guia d’estudi 2

• Itinerari d’estudi de la Unitat d’Aprenentatge 1

LLISTAT DE TASQUES I DEDICACIÓ HORÀRIA ESTIMADA

- Lectura de la GES 2
- Lectura i estudi del Mòduls 2 i 3
- Lectura (opcional) dels materials complementaris indicats a la GES 2
- Lectura de l’enunciat de la PAC 2
- Realització de la PAC 2
- Lectura de les solucions de la PAC 2
La dedicació horària total estimada per aquesta unitat d’aprenentatge és de 25 hores

MÒDUL 2. EL DRET: QUÈ ÉS I COM ÉS

Presentació
El mòdul 2 pretén subministrar una definició de dret que possibiliti la seva diferenciació d'altres
mecanismes que intervenen també en la regulació de la conducta humana. En aquest sentit,
proposa una comprensió del mateix com un sistema, el qual reuneix certes característiques.
En segon lloc, aquest mòdul s'acosta a la noció de norma jurídica, oferint diferents tipologies,
evitant d'aquesta manera incórrer en reduccionismes. En tercer lloc, es proposa un acostament
a les nocions de validesa i d'aplicabilitat jurídiques, identificant les relacions existents entre
totes dues. Finalment, s'atura en els mecanismes característics d'introducció i derogació de les
normes jurídiques.

Objectius
L'objectiu principal és que l’estudiant sigui capaç d'articular una definició mínimament rigorosa
del que és el dret enfront d'altres àmbits, mecanismes o instruments que també serveixen per
regular les relacions socials. Amb aquest propòsit, mitjançant l'estudi del present mòdul,
l'estudiant ha de ser capaç de:

- Identificar i comprendre quines són les característiques distintives del dret enfront d'altres
instruments que guien també el comportament social.
- Identificar i comprendre la tipologia i l'estructura de les normes jurídiques.
-Comprendre el concepte de validesa jurídica.
-Comprendre el concepte d'aplicabilitat.
-Entendre les relacions del concepte de validesa jurídica amb el concepte d'aplicabilitat.
- Identificar i comprendre els canvis que fan possible la introducció i l'eliminació de normes.

Conceptes més importants

Els conceptes centrals que són objecte d'estudi són:
- Aplicabilitat: una norma jurídica és aplicable quan pot/ha de ser usada pels jutges i altres
2
 20.437 INTRODUCCIÓ AL DRET
Guia d’estudi 2

operadors jurídics per prendre i justificar decisions.

- Criteri de deduïbilitat: és un criteri de validesa/pertinença d’acord amb el qual una
determinada norma forma part d'un sistema jurídic (és vàlida) si es dedueix lògicament d'una
altra o altres normes d'aquest sistema.

- Criteri de legalitat: és un criteri de validesa/pertinença d’acord amb el qual una

determinada norma forma part d'un sistema jurídic (és vàlida) si hi ha una altra norma en el
sistema que autoritza a un òrgan a dictar-la i aquest òrgan l'ha dictada.
- Derogació: mecanisme en virtut del qual una norma és eliminada o expulsada del sistema
jurídic. Pot ser expressa (si es porta a terme mitjançant una disposició derogatòria) o tàcita
(sense necessitat de disposició derogatòria, per aplicació del criteri lex posterior). La derogació
expressa, al seu torn, pot ser nominada o innominada, segons que la disposició derogatòria
identifiqui o no de forma clara i precisa les normes que són objecte de derogació.
- Norma constitutiva: es tracta d'una categoria de norma que correlaciona un cas amb un
altre cas.
- Norma de competència: categoria de norma mitjançant la qual s'atorga a cert òrgan la
capacitat per dictar normes sobre certa matèria, seguint un determinat procediment.
- Norma dependent: categoria de norma la validesa de la qual deriva del criteri de legalitat
o del criteri de deduïbilitat.
- Norma irregular: és un exemple de norma invàlida (ja que no satisfà tots els requisits de
validesa establerts pel criteri de legalitat) però en alguns casos aplicable.
- Norma jurídica: norma que pertany al sistema jurídic, el qual es caracteritza per reunir
certes propietats, fonamentalment la coactivitat i el caràcter institucional.
- Norma prescriptiva: es tracta d'una categoria de norma que correlaciona un cas amb una
solució. S'ajusta a un ús directiu del llenguatge (perquè pretendre guiar la conducta del seu
destinatari).
- Norma sobirana: s'anomena també norma independent. Es caracteritza perquè la seva
validesa és originària, és a dir, no depèn ni del criteri de legalitat ni del criteri de deduïbilitat.
- Regla de reconeixement: és la regla que en la teoria de Hart indica el criteri o criteris que
determinen la pertinença d'una norma al sistema jurídic.
- Regles secundàries: en la teoria de Hart, són normes referides a les normes primàries (que
serien les normes prescriptives o de mandat). Són de tres tipus (la regla de reconeixement,
les regles de canvi i les regles d'adjudicació) i servirien per solucionar, respectivament certs
problemes que un sistema jurídic integrat únicament per prescripcions no podria enfrontar amb
èxit. A saber: la manca de certesa, el caràcter estàtic i la ineficàcia de la pressió social difusa.
- Sistema: conjunt d'elements estructurats per una o diverses relacions. Poden ser estàtics
(estan compostos sempre pels mateixos elements) o dinàmics (es caracteritzen per la
possibilitat de canvis en els elements que integren el conjunt).
- Usos del llenguatge: finalitats amb què es fan servir les expressions lingüístiques. Els usos
principals del llenguatge són: el assertiu, el prescriptiu, l'emotiu i el realitzatiu.
- Validesa jurídica: afirmar que una norma jurídica és vàlida equival a afirmar que aquesta
norma pertany a un determinat sistema jurídic.

Completat l'estudi, l’estudiant ha de ser capaç de respondre de forma raonada a les següents
preguntes:
1. Són les normes jurídiques, a diferència d'altres normes (per exemple, les normes morals),
coactives?

3
 20.437 INTRODUCCIÓ AL DRET
Guia d’estudi 2

2. Una norma vàlida és necessàriament aplicable?

3. Una norma aplicable és necessàriament vàlida?
4. És el mateix sistema que conjunt?
5. Les normes jurídiques ordenen o prohibeixen sempre realitzar alguna conducta?
6. És possible derogar una norma sense que hi hagi un acte exprés de derogació?

Lectures complementàries
C. E. Alchourrón, E. Bulygin, Normative Systems, Nueva York/Viena, Springer Verlag, 1971.
Existeix traducció castellana (1975). Introducción a la metodología de las ciencias jurídicas y
sociales, Buenos Aires, Astrea.

H. L. A. Hart, The Concept of law, Oxford, Oxford University Press, 1961. Existeix traducció
castellana (1963). El concepto de derecho, Buenos Aires, Abeledo Perrot.

H. Kelsen, Reine Rechtslehre (2ª. Ed.), Viena, Deuticke, 1960. Existeix traducció castellana
(1986). Teoría pura del derecho, México, UNAM.

J. J. Moreso, J. M. Vilajosana, Introducción a la teoría del derecho, Madrid, Marcial Pons, 2004.

C. S. Nino, Introducción al análisis del derecho, Barcelona, Ariel, 1987.

J. Raz, The concept of a legal system, Oxford, Oxford University Press, 1970. Existeix traducció
castellana (1986). El concepto de sistema jurídico, México D. F., UNAM.

G. H. Von Wright, Norm and action. A logical enquiry, Londres, Routledge and Kegan Paul,
1963. Existeix traducció castellana (1971). Norma y acción. Una investigación lógica, Madrid,
Tecnos.

MÒDUL 3. ELS CONCEPTES JURÍDICS FONAMENTALS

Presentació
En el mòdul 3 es porta a terme una presentació, així com una anàlisi breu, dels anomenats
conceptes jurídics bàsics. Aquests es caracteritzen perquè són comuns a totes les branques del
dret i a tots els sistemes jurídics, a més que serveixen de base a conceptes més concrets.
Específicament, en aquest mòdul centrarem l'atenció en els conceptes següents: la personalitat
jurídica, la sanció, l'acte il·lícit, el deure i l'obligació jurídica, la responsabilitat, i el dret subjectiu.

Objectius
L'objectiu principal és que l'estudiant identifiqui i conegui els conceptes jurídics bàsics. Amb aquest
propòsit general, mitjançant l'estudi del present mòdul, l'estudiant ha de ser capaç de:

- Caracteritzar i diferenciar el concepte de personalitat jurídica.

- Caracteritzar i diferenciar el concepte de sanció.
- Caracteritzar i diferenciar el concepte d'acte il·lícit.
- Caracteritzar i diferenciar els conceptes de deure i d'obligació jurídica.
- Caracteritzar i diferenciar el concepte de responsabilitat jurídica.
- Caracteritzar i diferenciar el concepte de dret subjectiu.

4
 20.437 INTRODUCCIÓ AL DRET
Guia d’estudi 2

Conceptes més importants

Els conceptes centrals que són objecte d'estudi en aquest mòdul són:

- Acte il·lícit: segons Kelsen, és la conducta que resulta la condició per a la imposició d'una
sanció per part dels jutges. No obstant això, és més plausible vincular aquesta noció a la de deure
jurídic, de manera que direm que un subjecte comet un acte il·lícit si es comporta de manera
oposada o incompatible al que constitueix un deure jurídic.

- Capacitat d'obrar: és la capacitat per realitzar actes jurídicament vàlids, exercir els seus drets
i complir les seves obligacions.

- Capacitat jurídica: és l'aptitud per ser titular de drets i obligacions.

- Dret subjectiu: amb caràcter general és un àmbit d'acció o una facultat que l'ordenament
jurídic reconeix i tutela en relació amb una persona o grup. Kelsen va articular una tipologia dels
drets subjectius, assenyalant les quatre categories següents: com a conducta no prohibida, com
permissió o autorització expressa, com correlació d'una obligació activa o passiva d'un altre
subjecte, i com a acció processal. Hohfeld, per la seva banda, analitza aquesta noció en termes
de relacions entre dues famílies de conceptes a les que anomena posicions actives i posicions
passives. D'aquesta manera, arbitra quatre categories bàsiques en cadascuna d'elles: pretensió,
privilegi, poder i immunitat (per a les actives), i deure, no dret, subjecció i incompetència (per a
les passives).

- Personalitat jurídica: aptitud per ser subjecte del dret.

- Responsabilitat jurídica: en termes generals es diu que algú és jurídicament responsable en

la mesura que se li imposa una conseqüència legal negativa (per exemple, una sanció). Per a la
configuració de la responsabilitat jurídica, s'empren diversos esquemes: així, es parla d'una
responsabilitat subjectiva (per mereixement o culpa) i d'una responsabilitat objectiva (pel
resultat). També, d'una responsabilitat directa (que recau sobre el subjecte que va realitzar l'acte
il·lícit) i d'una responsabilitat indirecta (que recau sobre un subjecte diferent del que va realitzar
l'acte il·lícit).

- Sanció: segons Kelsen, és un acte coactiu, dictat per l'autoritat competent, que consisteix en
la privació d'un bé i que porta la seva causa en una conducta prèvia.

Completat l'estudi, l’estudiant ha de ser capaç de respondre de forma raonada a les següents
preguntes:

1. En dret només són persones les persones físiques?

2. Significa el mateix que algú es vegi obligat a fer alguna cosa a que tingui l'obligació de fer-ho?
3. És el mateix l'ordre d'un assaltant que l'acte d'establir un impost?
4. Puc ser responsable per alguna cosa que jo no he fet?

Lectures complementàries
H. L. A. Hart, The Concept of law, Oxford, Oxford University Press, 1961. Existe traducción
castellana (1963). El concepto de derecho, Buenos Aires, Abeledo Perrot.

W. N. Hohfeld, “Some fundamental legal conceptions as applied to judicial reasoning”. 23 Yale

Law Journal.

H. Kelsen, Reine Rechtslehre (2ª. Ed.), Viena, Deuticke, 1960. Existeix traducció castellana
(1986). Teoría pura del derecho, México, UNAM.

5
 20.437 INTRODUCCIÓ AL DRET
Guia d’estudi 2

C. S. Nino, Introducción al análisis del derecho, Barcelona, Ariel, 1987.

J. Raz, “On the nature of rights”. MIND, vol. 93, nº 370, pp. 194-214.

Fe d’errades
A la pàg. 7 del mòdul, quan es fa referència als arts. 29 i 31 del Codi Civil, en realitat es tracta
dels arts. 30 i 32, respectivament.