LES NORMES JURÍDIQUES

Les normes jurídiques són regles o mandats que tenen com a objectiu
regular el comportament de la societat, atorgant dreets a la ciutadaniai
imposant-li deures.

Les normes jurídiques es diferencien d’una altra mena de regles del dret perquè són:
Heterònomes, és a dir, són imposades per altres persones alienes al ciutadà o la
ciutadana que s’hi ha de sometre.
Bilaterals, això és, hi ha dues parts: la part que ha de complir les normes i la part
encarregada d’exigir-ne el compliment.
Coactives, són obligatòries, i si s’incompleixen pot suposar una sanció a l’infractor.
Externes, per la cual cosa la persona està obigada a complir-les, encara que no hi
estigui d’acord.
En tota norma jurídica hem de diferenciar els elements següents:
El subjecte jurídic: a qui afeta el contingut de la norma?
L’objecte jurídic: què s’ha de complir?, quins són els drets i les obligacions?
La relació jurídica: quina relació o vincle hi ha entre els dos subjectes jurídics
afectats en l norma?
La conseqüència jurídica: quines conseqüències té incoplir la norma?
La finalitat de la norma: quin és l’objectiu de la norma?

TIPUS DE NORMES JURÍDIQUES

Podem clasificar les normes jurídiques en funció de diferents criteris. A continuació,
n’expliquem alguns:
Segons a qui involucrin les normes: parlem de dret comú quan les normes
involucren tota la ciutadania, o normes de dret especial quan estan dirigides a un
sector de persones en concret.
Segons el grau d’obligatorietat: poden ser normes imperatives, que afecten tots els
ciutadans i ciutadanes independentment de la seva voluntat, obligant a dur a terme
unes conductes determinades o prohibir-ne unes altres, o normes dispositives que
les persones poden modificar o eliminar per la seva pròpia vountat.
Segons la durada de les normes: diferenciem entrenormes permanents, que només
perden la vigència quan són derogades per una altra norma, o temporals, també
anomenades normes transitòries.
Segons el territori on s’apliquen: hi ha normes de dret general o comú, que
regeixen en tot el territori, i nomes de dret particular o local, que afecten una part
determinada del territori nacional.
Segons el grau de flexibilitat en l’aplicació: distingim ente normes rígides, que
només es poden aplicar als casos previstos sense cap variació, o normes flexibles o
d’equitat, que permeten matisacions en funció de cada cas concret.
Segons la forma: podem diferenciar lleis i reglamets (reials decrets, decrets, ordres
ministerials...)