NF3 · LA RELACIÓ LABORAL ·

3.1. El treball i les relacions laborals.

Relacions laborals: en el treball es generen unes relacions entre els diferents
agents que hi participen.
→ Individual: es genera entre la persona que treballa i la que contracta,
mitjançant un contracte de treball.
→ Col·lectiva: es desenvolupa entre els representants dels treballadors i
l’empresa o els seus representants i es formalitzarà en els convenis
col·lectius.
3.1.1. El dret del treball.
Es poden classificar en dues grans branques.
→ Dret públic: s’ocupa de regular els interessos col·lectius.
(el dret penal, financer, processal, administratiu, etc.)
→ Dret privat: regula els interessos particulars.
(el dret civil, el mercantil, etc.)
→ Dret laboral: regula tant les relacions laborals que passen entre els
treballadors i l’empresa, com les que es contrauen amb la participació
d’organismes i institucions públiques.
→ Dret del treball: la banca del dret que regula les relacions individuals i
col·lectives.
·Relacions laborals.
→ Personal: ha de ser portada a terme pel treballador.
→ Voluntària: cap persona pot ser obligada.
→ Retribuïda: rep un salari com a contraprestació.
→ Per compte d’altri: cedeix els resultats del seu treball a l’empresa.
→ Dependent: la persona que treballa està sotmesa al poder organitzatiu i
disciplinari de l’empresa.
·Relacions laborals especials.
Son relacions laborals que estan regulades per una normativa pròpia.
→ Personal d’alta direcció.
→ Personal al servei de la llar familiar.
→ Persones en institucions penitenciaries.
→ Esportistes professionals.
→ Artistes en espectacles públics.
·Relacions no laborals.
Relacions on no es compleixen algunes de les característiques, o estan regulades
per una normativa que les exclou de l’Estatut dels Treballadors.
→ Els treballs familiars (fins el segon grau).
→ Prestacions personals obligatòries.
→ Els treballs realitzats a títol d’amistat.
→ Treballadors per compte propi o autònoms.
→ Transportistes amb autorització administrativa.
3.1.2 Les fonts del dret laboral.
El principi de la jerarquia normativa implica que una norma de rang inferior en
cap cas pot contradir el que ha regulat una norma de rang superior.
Les fonts externes de relació laboral són aquelles que procedeixen de fora del
territori espanyol.
Les fonts internes de relació laboral són aquelles que procedeixen del nostre
ordenament jurídic intern.
·Principis generals del dret laboral.
→ Principi d’irrenunciabilitat de drets: els treballadors no poden renunciar a
els drets que tinguin reconeguts.
(vacances, salari)
→ Principi de norma mínima: les normes de rang superior estableixen
mínims drets que han de ser respectats per les inferiors.
(un conveni no pot establir menys temps de descans del que mana l’Estatut)
→ Principi de norma més favorable: quan hi hagi més d’una norma d’un cas
en concret, es farà servir la que sigui millor per al treballador.
(si el contracte estableix tres pagues extra)
→ Principi in dubio pro operario: els tribunals en cas de dubte en una norma
l’aplicaran en el sentit que afavoreixi el més al treballador.
(a l’hora de determinar els conceptes de la liquidació d’un contracte)
→ Principi de condició més beneficiosa: Si una norma laboral es pitjor que
l’establerta al contracte de treball, es mantindrà el més beneficiós.
(si en el contracte apareix un complement salarial que en el nou conveni no
apareix)
·La jurisdicció social.
Jutjats socials: Tenen jurisdicció a tota la província i són competents per conèixer
els conflictes de treball i de Seguretat Social individuals i col·lectius.
Sales socials dels tribunals superiors de justícia de les comunitats
autònomes: Tenen jurisdicció en les respectives autonomies. Resolen els recursos
de suplicació contra les sentències dels jutjats socials, i també els conflictes
col·lectius i sindicals que tinguin un àmbit superior a la província però no excedeixi
de la comunitat autònoma.
Sala Social de l’Audiència Nacional: Té la seu a Madrid i competència a tot
Espanya. Coneix els conflictes i sindicals quan l’àmbit supera la comunitat
autònoma.
Sala Social del Tribunal Suprem: És la part de major rang jeràrquic del poder
judicial. Té jurisdicció a tot Espanya. Resol els recursos d’anul·lació contra les
sentències dels tribunals de justícia i Audiència Nacional.