Andrea Ferragut MP9.

Formació i Orientació Laboral

UNITAT 1: EL DRET I LES RELACIONS LABORALS

El dret: conjunt de normes i principis que regulen la convivència humana i eviten els
conflictes.

Els primers llibres de normes van començar en la civilització romana.

Diferents branques que regulen el dret:

● Civil: regula les relacions bàsiques entre persones.

● Mercantil: regula l’àmbit empresarial.

● Penal: estableix les penes corresponents a faltes i delictes per incompliment

de l’ordre jurídic.

● Processal: regula la funció jurisdiccional de jutges i tribunals i recull la

normativa relativa als processos judicials.

● Administratiu: ordena les relacions entre l’Estat, Administració-ciutadania o

les relacions laborals dels funcionaris públics.

● Internacional: regula les relacions entre diferents estats i les relacions

particulars entre ciutadans de diferents països.

● Laboral: regula les relacions entre treballadors i empresaris.

Fonts del dret del treball:

1. Normes comunitàries
2. Constitució Espanyola
3. Normes Internacionals
4. Lleis
5. Normes amb rang de llei: decrets
6. Reglaments: de funcionament intern (ET)
7. Convenis Col·lectius: sectorials (cada conveni per sector,
sindicats i empresaris).
8. Costum laboral: la manera de treballar a diferents llocs canvia.
Andrea Ferragut MP9. Formació i Orientació Laboral

Principis d’aplicació i interpretació de les normes:

Principi de jerarquia normativa: Estableix que una norma amb rang inferior no pot
contradir el que disposa una altra de rang superior.

Principi de la norma més favorable: Si hi ha dues normes aplicables, en cas de

conflicte s’aplica la que sigui més favorable/beneficiosa pel treballador.

Principi de la condició més beneficiosa: El treballador pot segui gaudint dels

drets adquirits a títol individual encara que després s’aprovi una norma que reculli
condicions menys beneficioses.

Irrenunciabilitat de drets: El treballador no pot renunciar legalment als drets que li

atorguen les normes laborals.

In dubio pro operario: Si un jutge dubta de la interpretació que cal donar a una
norma, ha d’escollir la més favorable al treballador.

CAS PRÀCTIC:

Un treballador es vol casar i vol esbrinar quants dies li corresponen de permís

retribuït:

A. Què ha de fer per saber quants dies li corresponen?

Ha de mirar el conveni col·lectiu per mirar quants dies li corresponen

legalment.

B. Si el conveni col·lectiu estableix 17 dies de permís, però l’Estatut dels

treballadors n’atorga 15, quants li corresponen?

Li corresponen 15 dies perquè l’Estatut dels treballadors té més poder que el

conveni col·lectiu.

C. El treballador recorda que quan va signar el contracte amb l’empresa, va

renunciar a aquest permís. Podrà gaudir del permís?

No podrà gaudir del permís perquè ja ho ha firmat assegurant que acceptava

renunciar a aquest permís. En el cas que vulgui el permís hauria de
demandar a l’empresa reclamant el dret al qual ha renunciat.
Andrea Ferragut MP9. Formació i Orientació Laboral

La relació laboral:

Els subjectes de la relació laboral són:

A. TREBALLADOR: persona física que presta serveis a un empresari i compleix:

a. Majors de 18 anys.

b. Major de 16 si està emancipat legalment.

c. Menors de 16 anys amb autorització dels pares o tutors legals. En el

sector dels espectacles públics també es necessita autorització de
l’autoritat laboral.

d. Estrangers no comunitaris: permís de treball i residència.

B. EMPRESARI: persona física o jurídica que rep els serveis dels treballadors.

a. PERSONA FÍSICA:

i. Tenir més de 18 anys.

ii. Tenir més de 16 anys i estar emancipat legalment.
iii. No estar emancipat judicialment per contractar.

b. PERSONA JURÍDICA: ha d’estar constituïda legalment. Qualsevol

empresa.

Característiques de la relació laboral:

Tota relació laboral ha de reunir:

1. FEINA PERSONAL (el treballador ha de ser una persona física i no és

substituïble per una altra persona per fer la feina acordada).

2. FEINA VOLUNTÀRIA (no s’ha de fer de manera forçada).

3. RETRIBUCIÓ (el treballador ha de rebre un salari).

4. PER COMPTE D’ALTRI (el treballador no assumeix cap risc de l’empresari i

cedeix a l’empresari el fruit de la seva feina).

5. FEINA DEPENDENT (el treballador segueix instruccions i ordres de

l’empresari).
Andrea Ferragut MP9. Formació i Orientació Laboral

Relacions laborals especials:

Algunes relacions laborals tenen peculiaritats, per la qual cosa es consideren

especials i es regulen amb normes específiques al marge de l’Estatut dels
Treballadors.

● Personal d’alta direcció

● Servei de la llar familiar
● Serveis de persones discapacitades en els centres especials d’ocupació
● Esportistes professionals
● Artistes en espectacles públics
● Estibadors portuaris: Carreguen i descarreguen els vaixells.
● Reclusos en institucions penitenciàries
● Menors en institucions d’internament
● Metges residents

Relacions no laborals:

Són les que manquen d’alguna de les característiques de la relació laboral o es

regulen per branques diferents al dret del treball (no segueixen ET):

FEINA MOTIU EXCLUSIÓ

Funcionaris. Els regula el dret administratiu.

Representants del comerç que Assumeixen riscos, actuen com

assumeixen risc operacions. autònoms.

Voluntariat. No existeix retribució.

Prestacions personals obligatòries (jurat No són voluntàries.

popular, meses electorals).

Feines per amistat, benevolència o bon No són retribuïdes i no hi ha

veïnatge. dependència.

Treballadors autònoms. Treballen per compte propi. Es regeixen

per l’Estatut del treball autònom.

Feines familiars no retribuïdes. Cònjuge, parents fins a segon grau

(avis, nets i germans) que conviuen
amb ell.
Andrea Ferragut MP9. Formació i Orientació Laboral

CAS PRÀCTIC:

Digues quines relacions són laborals, quines especials i quines no laborals:

a) Relació laboral ordinària.

b) Relació especial.
c) Relació no laboral.
d) Relació especial.
e) Relació no laboral.
f) Relació especial.

Drets i deures dels treballadors:

Constitució ET:

● Drets fonamentals:

○ A la vaga
○ A la lliure sindicació

● Altres drets:

○ A treballar i elegir lliurement la professió

○ A la negociació col·lectiva
○ A adoptar mesures de conflicte col·lectiu
○ A la informació, la consulta i la participació en l’empresa a través dels
seus representats.
○ A reunir-se en assemblea.

ET:

● Drets respecte de la relació laboral:

○ A l’ocupació efectiva.
○ A la promoció i formació professional a la feina.
○ A no ser discriminats directament o indirectament per la feina.
○ A la seva integritat física i una política de seguretat i higiene
adequades.
○ Al respecte a la seva intimitat i dignitat.
○ A percebre puntualment la remuneració.
○ A exercir individualment les accions derivades del contracte de treball.
○ Altres específiques que es derivin del contracte de treball.
Andrea Ferragut MP9. Formació i Orientació Laboral

Obligacions i poders de l’empresari:

L’empresari ha de garantir els drets laborals dels treballadors, però també té

determinats poders.

El poder empresarial fa referència a la facultat de dirigir i ordenar la seva empresa,

fixar les mesures de vigilància i control que estimi oportunes i sancionar els
comportaments que constitueixen un incompliment laboral.

El poder de direcció:

Poder general que té l’empresari per organitzar i ordenar la feina:

● Dictar instruccions generals sobre organització i funcionament.

● Donar ordres concretes a cada treballador sobre el contingut de la feina.
● Modificar de manera unilateral les condicions pactades en la relació laboral.
● Controlar el compliment efectiu de les tasques demanades.
● Implantar mesures de vigilància:

○ Comprovar l’estat de malaltia del treballador per justificar les seves

absències.

○ Escorcollar el treballador, les taquilles o els seus efectes personals

quan sigui necessari per protegir el patrimoni de l’empresa o el de la
resta de treballadors. Cal que hi hagi present un representant dels
treballadors o un altre treballador.

El poder disciplinari:

Faculta a l’empresari a sancionar incompliments laborals del treballador. Els

incompliments es regulen al conveni aplicable i poden ser lleus, greus o molt
greus.

A. Sancions disciplinàries

Amonestació verbal Suspensió de salari i feina

Amonestació escrita Inhabilitació per ascens

Trasllat forçós Acomiadament disciplinari

Andrea Ferragut MP9. Formació i Orientació Laboral

B. Comunicacions i terminis de prescripció

Les sancions per faltes greus i molt greus s’han de comunicar per escrit al
treballador i fer-hi constar data i fet comés.

Prescripció de les faltes (des del moment en què l’empresa té coneixement

de l’incompliment):

● 10 dies per faltes lleus

● 20 dies per faltes greus
● 60 dies per faltes molt greus

TOTES prescriuen als 6 mesos d’haver-se comés.

C. Disconformitat amb les sancions

El treballador pot reclamar judicialment en un termini de 20 dies hàbils des

que li comuniquen.

● Sanció nul·la: no s’han complert requisits formals o la sanció està

prohibida per normativa (penalitzar temps de descans o vacanses).
● Sanció revocada: quan no es proven les faltes o el fet no és
constitutiu de falta.
● Sanció revocada parcialment: quan la falta s’ha qualificat malament.
El jutge decideix la sanció adequada.

Administració laboral:

ORGANISME FUNCIONS

Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Proposa i executa la política estatal en

matèria d’ocupació, estrangeria,
immigració i emigració.

Conselleria d’Ocupació de les CCAA. Desenvolupen la política estatal

d’ocupació, elaborant normes que
adapten les directrius bàsiques al seu
territori.

Inspecció de Treball i SS. Vigila i controla que a les empreses es

compleixi la normativa laboral.
També té funcions en l’àmbit de la
medicació i l’arbitratge en cas de
Andrea Ferragut MP9. Formació i Orientació Laboral

conflicte laboral.

Servei Públic d’Ocupació Estatal. Eleva propostes i impulsa el

desenvolupament de programes i
mesures en política d’ocupació.
Gestiona les prestacions per
desocupació i la formació per a
l’ocupació. Divulga estudis sobre
situació del mercat laboral.

L’Administració de justícia:

La jurisdicció social és el conjunt de jutjats i tribunals encarregats de resoldre els

conflictes que sorgeixen entre treballadors i empresaris.

ESTRUCTURA JUDICIAL:

● Jutjats socials: conflictes en matèria laboral. El jutjat competent és a elecció

del demandant, el del lloc on es presten els serveis o el seu domicili.

● Tribunal Superior de Justícia: conflictes col·lectius o sindicals (en única

instància) d’àmbit inferior al de la CCAA o recursos interposats contra les
resolucions dictades pels jutjats socials.

● Audiència Nacional: conflictes col·lectius (en única instància) d’àmbit

superior al de la CCAA.

● Tribunal Suprem: resol els recursos en contra de sentències d’altres

tribunals. També resol els conflictes de competència entre òrgans
jurisdiccionals.

● Tribunal Constitucional: resol recursos per vulneració de drets fonamentals

del treballador i ordena el cessament de la conducta lesiva.

El procés laboral:

Conjunt de fases que segueix la solució judicial del conflicte laboral, des que
s’interposa la demanda fins que es dicta resolució que el resol.

Les fases principals del procés laboral ordinari (no inclou els especials) són:

1. Conciliació prèvia al procés davant el servei de mediació, arbitratge i

conciliació corresponent.
Andrea Ferragut MP9. Formació i Orientació Laboral

2. Presentació de la demanda:

2.1. Òrgan davant el que es presenta.

2.2. Identificació del demandant i dels possibles interessats.
2.3. Enumeració dels fets.
2.4. Súplica o petició.
2.5. Indicació d’un domicili per a les notificacions i d’un lletrat, si és el cas.
2.6. Data i signatura.
2.7. Justificant de l’intent de conciliació prèvia.

3. Admissió de la demanda en un termini de tres dies des que es presenta i

indicació del dia i hora per a la conciliació judicial i judici.

4. Acte de conciliació i judici:

4.1. Intent de conciliació davant el secretari judicial.

4.2. Si no hi ha acord, celebració del judici davant del jutge.

5. Sentència en un termini de cinc dies.

6. Interposició de possibles recursos que modifiquin, revisin o invalidin la

sentència anterior.