1.

ELS LITIGIS
Date

Assign

Status Completed

INTRODUCCIÓ ALS ESTUDIS I A LA CIÈNCIA JURÍDICS

DRET PROCESSAL: evitar situacions d’indefensió

MANUAL: el sistema processal espanyol (Francisco Ramos Méndez)

edició 2019

Seminaris: 30% total assignatura, temes 5 i 6 no explicat a les

classes magistrals

70% examen final tipo test a/b/c

Dret substantiu NO = DRET PROCESSAL

PROBLEMA JURÍDIC:
Parts d’un procés (PROCÉS= JUDICI):

DEMANDA manera convencional de començar(interès privat)

DENÚNCIA no és part acusadora informa

QUERELLA part acusadora

ADVOCAT ( DEFENSA/CLIENT)

M.FISCAL ( ACUSA)

JUTGE/TRIBUNAL IMPARCIAL soluciona el problema

PROBLEMA JURÍDIC

1.ELS LITIGIS 1
 Hi ha diferents tipus de conflictes segons com s'organitza el poder
judicial:

(delictes, faltes, desordre

Procés penal (interès públic)
públic...)
Procés administratiu immigració, administració…) (interès privat)

(conflictes entre
Procés laboral/social (interès privat)
treballadors/empresaris…)

(divorcis, adopcions,
Procés civil (interès privat)
matrimoni, herència…)

1.ELS LITIGIS 
 

1. COM ES RESOLEN ELS LITIGIS JURÍDICS

L'actual model espanyol
d'organització de la convivència
convencionalment identifiquem
com a ciutadà a “la persona que
ha organitzat la seva
convivència amb els altres en un
estat de dret, a l'home que viu
el la civilització”.  El nostre
actual model d'organització de
la convivència en l'estat de
dret està resumit i compilat en
la Constitució espanyola de
1978.

1.ELS LITIGIS 2
 Per als objectius que persegueix aquesta exposició els paràmetres
rellevants són, en síntesis els següents: 
 

Organització de
 
Constitució
convivència
Drets i deures fonamentals → aspiracions
mínimes de la nostra persona com a ciutadans.
Valors
Són també el fonament de l'ordre polític i la
pau social.
- Prefectura de l'estat: Corona - Poder
legislatiu: Corts generals (congrés/senat) -
Estructura ( al
Poder executiu: Govern → (la potestat
servei d’aquests
reglamentària) i administració(
valors)
Central/ Autonòmica/ Provincial/Municipal) -
Poder Judicial: Tribunals de justícia

Lectura precipitada d'aquest repartiment de funcions porta a

→ identificar sistema de solució de litigis amb el poder
judicial i enquadrar-lo exclusivament dins de la seva àrea
d'influència. → aproximació falsa i perillós com a
concepció.  
- En un sistema estatal d'administració de justícia,
intervenen molts més elements en la tasca. 
- pretendre reduir la solució de litigis a l'àmbit judicial és
una concepció parcial que condueix injustificadament a la
preterició d'altres mètodes igualment vàlids i legítims
 

2.QUÈ ÉS UN LITIGI JURÍDIC? 

 Llenguatge comú litigi→ com un conflicte, divergència,… o així ho
perceben els seus protagonistes.  
En correspondència amb aquest tòpic vulgar, s'ha identificat
tradicionalment el camp processal amb l'escenari dels litigis.→
visió parcial i fart guerrera d'aquest sector de l'ordenament
jurídic.  

1.ELS LITIGIS 3
 Aquesta concepció justifica la percepció del judici com un combat,
el resultat del qual perseguiria res més a imposar o restaurar la
pau social. Tal visió és extremadament limitada.
Els sistemes de solució de litigis tenen una cobertura molt més
àmplia i haguessin d'excloure qualsevol àmbit bel·licista en la seva
filosofia de base.  
LITIGI→ transposició al camp processal de la dialèctica de
la contradicció com a mètode per a analitzar, gestionar i resoldre
algun problema. És alhora el “objecte” a solucionar quant el propi
“mètode” que condueix a la solució.
ciutadà→ moment de trobar-se o sotmetre's immersos en l'organització
de convivència, se li creen, necessitats jurídiques (enfront
d'altres ciutadans, l'estructura de l'Estat, el mateix sistema
processal,…  La resposta a aquestes és la cerca del dret, o el dret
mateix com a valor fonamental. Reacció esperada és la defensa
d'aquests valors (principis de convivència). L'individu, defensant-
se a si mateix realitza també els valors comuns, potència en
definitiva la sanitat del sistema.  

3. PROCESSALITZACIÓ, DESPROCESSALITZACIÓ I GESTIÓ DE
LITIGIS 
Què ha afegit el dret?→ resposta cal buscar-la en el que es podria
denominar la procesalització del litigi.  Del repartiment de
funcions en l'organització de convivència, els litigis apareixen
“PROCESSALITZATS”, sotmesos a regles prefixades, bé convencionalment
pels propis interessats, bé pel sistema estatal de justícia.  
Aquesta PROCESALITZACIÓ s'ha afermat per diversos factors

absorbent intervencionisme de l'estat

febleses estructurals de la societat civil

anhelada autonomia científica del propi dret processal

Entre altres +

= excessiva judicialització de la vida en societat, consent

utilitzar el sistema per a altres fins dels previstos.  

A mesura que s'organitza millor la societat civil i la seguretat

científica de la disciplina ja no es discuteix→ moment de revisar la
venda i promoció d'algunes veritats que semblaven eternes. 

gran contradicció entre els fins assignats i la poca flexibilitat

operativa per a gestionar millor els casos que pot absorbir el

1.ELS LITIGIS 4
 sistema. Administrar justícia no és només decidir casos, també
racionalitzar els models de decisió per a poder donar més i
millors respostes.

Lleis→ s'han preocupat molt d'atribuir matèries, distribuir

casos, dissenyar rols teòrics i molt poc comprovar el
funcionament real, de gestionar recursos. Va sent hora d'incidir
de forma més eficaç de gestió per a poder complir millor els
objectius previstos.

Aspiració sistema→ donar cobertura total (sembla meta inassolible→

consegüent desmoralització) Cal pensar + en adequació dels recursos,
i millor gestió dels disponibles.

Inútil sobredimensionar el
sistema→ superestructures no
operatives o rígides o amb temes
instrumentals, que malgasten
béns escassos i dissuadeixen
l'usuari. -estructuctures, +
activitat racional.
S'ha abandonat la fiabilitat de
la gestió a les normes del
procediment, pensant que eren
suficients per si mateixes. S'ha
oblidat que els litigis ho mouen
les persones, tb cal coordinar
les seves actuacions. - 2
paràmetres sempre presents: un
mínim de rendibilitat i eficàcia
inclouen (no en exclusiva),
aprofitament del temps i control
dels costos. 

4. ELS ELEMENTS FONAMENTALS D'UN SISTEMA DE SOLUCIÓ DE

LITIGIS
Punt de partida→ ciutadà.
Contrapartida→ ,la resta poders
Solució civilitzada de litigis
també accepta sotmetre-s'a la

1.ELS LITIGIS 5
 exigeix que el ciutadà,  disciplina del sistema, avenint-
1a norma de convivència→ se a usar-lo al mateix nivell
renunciï a prendre's la justícia que ell.  
per la seva mà. A canvi, ciutadà→ té un sistema
Això suposa 1a i important de tutela jurídica organitzat i

restricció de llibertat costós.  

individual.  Conserva resto de
les seves facultats: capacitat
d'iniciativa, actuació en
interès propi i fins i tot aliè,
presència contínua en cada
oportunitat,  de la seva
postura,… És l'usuari del
sistema.  
Infraestructura muntada pel
propi estat→ òrgans típics i
personal especialitzat→ encarrega
de proporcionar el servei de
justícia (pugui consumir el
ciutadà i resta poders Estat)

Ciutadà→ se li permet, organitzar gran part de la infraestructura

de manera privada o convencional. Única reserva→ observança d'uns
protocols mínims de conducta, comunes a tots dos tipus
d'infraestructura.  

Relacions entre el ciutadà, els seus oponents, resto poders i

infraestructura→ es canalitzen a través d'un instrument ad hoc,
dissenyat per a acollir i canalitzar les diverses expectatives
de justícia que es poden presentar i donar-los una resposta
definitiva. Aquest instrument pot ser tant sistema públic com
mitjans alternatius.  

Actual model, la solució de litigis→ interacció entre 3 elements

fonamentals: ciutadà, infraestructura privada o estatal i instrument
específic de cada sistema.
Cada element aporta al sistema la seva empremta.

Ciutadà motor i usuari Identificació sistemes

arquitectura que suporta el
infraestructura
servei
instrument mitjà d'obtenció dels fins
als quals serveix el
sistema. L'instrument és el
llenguatge que s'imposa per
a les relacions entre
ciutadà i infraestructura i
de solució de litigis
amb el poder judicial=
precipitada, encara
dins del mateix esquema
organitzatiu de la
Constitució espanyola
de 1978.

1.ELS LITIGIS 6
 per a obtenir el resultat El capítol de drets i
que s'espera del servici, deures fonamentals,
és compartit per tots
trobem referències als
perquè el producte final
sistemes de solució de
vinculi també a tots com a
responsables de la seva litigis, bon
producció. percentatge d'aquest
són previsions
típicament
Cap dels elements del sistema resulta processals.  En
preterit en el catàleg de garanties . concret, són
Uns afectaran principalment l'actuació les garanties fonamental
del ciutadà, unes altres seran típiques del sistema→ valors
de la infraestructura, moltes i totes en que ha de
conjunt concorren en la utilització de
<— complir un sistema
l'instrument. Tots els components d'un
de solució de litigis,
sistema de solució de litigis subordinen
segons
la seva actuació al respecte d'aquestes
les circumstàncies, per
garanties. 
que sigui homologable
com a part del model
d'organització de la
convivència.

5. LES RESTRICCIONS A L'AUTOTUTELA

El ciutadà no sols no és un invàlid, té aspiracions a exercitar per
si mateix els drets que li reconeix el sistema, sense necessitat
d'ajudes externes. Únic límit clar que se'ls imposa és el de
no recorrer a la força física.
Tenir dret, significa també tenir una posició de fet avantatjosa,
que és legítim aprofitar al màxim. L'eventual iniciativa de
tutela judicial es desplaça així al que no està en aquesta situació
d'avantatge. Aquesta mateixa filosofia es reprodueix en els casos
agraris que encara se citen en el Codi civil com de suposada

1.ELS LITIGIS 7
 autotutela. Són segurament drets propis que tenen alguna
contrapartida obligacional, com pot veure's en els propis articles.
És una pretesa autotutela que imposa càrregues.  
Segurament els casos límit, pròxims a la veritable autotutela, es
donen en altres sectors del ordenament jurídic. La legítima defensa
penal respon clarament a l'ús de força física, amb resultat d'una
conducta en abstracte prohibida per les normes de convivència.
Aquest concepte és ampliable a altres camps en els quals tal
mecanisme no col·lideix amb el regne del prohibit, sinó simplement
amb altres drets de major o menor rang.
També ocorre en el cas de col·lisió entre drets fonamentals, acaba
predominant l'un sobre l'altre. En totes aquestes situacions
l'interessat se situa en una posició inicial pròpia d'autotutela,
sense esperar que el sistema intervingui. En molts casos, quan la
intervenció es produeix, la resposta només queda com a missatge o
exemple per al futur. Però és difícil tornar enrere.  

Exemple clar autotutela, portat

a la seva màxima expressió→ dret
de vaga. És difícil sostreure's
a aquest instint d'autotutela,
per més que el dret positiu hagi
fins i tot criminalitzat alguna
conducta orientada a la
realització arbitrària del propi
dret. Restriccions d'aquesta
norma són anecdòtiques i
difícilment poden suposar un
obstacle en els casos que el
ciutadà es troba amb un cert
suport jurídic per a actuar per
si mateix.  

Model convivència → reducció generalitzada de l'autotutela, oferint

a canvi una sortida per a aquesta necessitat.  

6. LA CONVERSIÓ DEL CIUTADÀ EN PART

Sistema solució de litigis→ ciutadà paper protagonista de
tota exigència jurídica necessitada de tutela. El protagonisme
l'assumeix tant quan pretén accedir al sistema, com quan l'impulsa

1.ELS LITIGIS 8
 amb la seva activitat, o quan finalment es corresponsabilitza de la
solució.  
Ciutadà→ lliure, en un percentatge elevat dels casos, de triar el
model. Pot optar tant per l'estatal com per mitjans
alternatius.  Triat el model, aquest imposa determinats
comportaments→ forma desenvolupar la seva activitat. Excepte,
determinats sectors, continua sent el ciutadà qui pren la
iniciativa.
Això es produeix en una estructura bilateral de debat i contradicció
i té major o menor dimensió, segons el tipus de
litigis.  Protagonisme ciutadà→ serveix fet i fet perquè hagi
d'assumir el resultat, li agradi o no li agradi. L'ús d'algun dels
models de solució porta a una resposta de litigi, resulta del propi
sistema.  
 

7. ELS MODELS DE GESTIÓ I SOLUCIÓ DE LITIGIS 

1r element del sistema→ ciutadà, és infungible, resta permeten
multitud d'acomodaments o d'opcions organitzatives.

2 grans blocs : models de solució de litigis extrajudicial i el

model públic d'administració de justícia:

Solució extrajudicial de litigis→ alternatius al sistema estatal

de justícia ( Alternative Dispute Resolution, ADR)

Sistema públic de justícia ofereix models de judici per al sector

de l'ordenament jurídic, objectiu→ donar cobertura a qualsevol
tipus de necessitat jurídica.  

Són plenament compatibles, la coordinació i interacció de tots dos

models presenta les següents facetes:

Oferta diversos models augmenta les possibilitats d'opció de

l'usuari, pot triar l'un o l'altre en funció de les seves
necessitats.

Competència entre models no és negativa, permet estimular el

rendiment i les millores, que solen plasmar-se en les oportunes
reformes legislatives

Criteris d'elecció tendeixen a valorar l'adequació del model al

cas controvertit i a potenciar els seus avantatges intrínsecs en
relació amb la millor resolució d'aquest. No és infreqüent,
aprofitar disfuncions del model per part de l'usuari que apareix

1.ELS LITIGIS 9
 col·locat en una situació jurídica menys sòlida. Això implica
àmplia escala de valors que remena l'usuari en decidir-se
per un o un altre model.

Coordinar ús→ llei dona preferència als models extrajudicials de

resolució de litigis, sempre que existeixi constància, fins i tot
prima facie, que l'usuari ha manifestat la seva preferència per
aquest model. Aquesta opció sol recollir-se en clàusules
inserides en la contractació, que assenyalen
les circumstàncies del model triat

Existència ADR permet descarregar un percentatge de litigis i

contribueix a la gestió racional dels recursos disponibles. Són
sistemes + ràpids i - traumàtics. Però no serveixen per a tots
els casos i circumstàncies. Equilibri ideal és encara
un desiratum, no s'ha estimulat suficient per múltiples factors

Models
Sistema públic de justícia
extrajudicials

No s'imposa a les
parts , principi
bàsic és el
respecte de la
voluntat
d'aquestes que
Model de judici ve predeterminat automàticament per
aspira a
criteris legals i la regulació de les activitats dins
reconsiderar
d'ell és estricta i pràcticament inamovible
parcel·les
d'autonomia i
llibertat en
matèries que són
plenament
disponibles
Caràcter limitat,
restringit a
determinades
Cobertura del sistema aspira, teòricament a ser total,
matèries, la seva
encara que no pugui absorbir tots els casos que li
força expansiva
arriben   
cerca sempre noves
oportunitats
d'aplicació

Infraestructura es infraestructura establerta per endavant i és d'ús

tria i s'organitza obligatori. Es concreta en els tribunals de justícia,
lliurement pels servits per personal funcionari
interessats o
s'acomoda a regles

1.ELS LITIGIS 10
 suggerides per
determinades
institucions
específiques

Instruments
s'adapten a un
esquema dialèctic
contradictori Instrument= judici, s'adapta a les exigències de cada
senzill o sector de l'ordenament jurídic
reprodueixen
l'esquema d'un
judici estatal

model equivalent
al sistema
judicial, s'obté
un resultat Resultat es plasma en la sentència, que
similar i és immediatament executable
homologables
susceptible a
execució

Qualsevol
d'aquestes opcions
està sotmesa a un
control judicial
de qualitat, Els controls que s'estableixen són interns, dins del
respecte a les propi sistema judicial, a través de recursos, davant
garanties tribunals de rang superior. En tot cas regeixen també
constitucionals, les garanties constitucionals.
que constitueixen
el protocol
de qualitat de la
gestió

1.ELS LITIGIS 11