Informació

• albert.font@upf.edu – despatx 40.138 – tutories: dimecres 12.45

• Organització de les classes i seminaris

• Avaluació continuada
– Pràctica 30 % - 3 seminaris – prova final
– Teòrica 70 % - examen

• Recuperació – només qui ha seguit l’avaluació continuada (examen teoria i

pràctica)

• Avaluació única
– Erasmus

• Bibliografia

– AAVV, Lliçons de dret internacional privat, Atelier, Barcelona, 2023

– Garcimartín Alférez
– Calvo Caravaca
– Esplugues Mota
– Fernández Rozas
Cas I:
divorci
• Què és? • SUPÒSIT
Via legal mitjançant la qual es declara Un espanyol amb veïnatge civil català que vivia a
dissolt el vincle matrimonial creant un Polònia, va contraure matrimoni a aquest
nou estat civil que permet tornar a país amb una alemanya.
contreure matrimoni. Un mes després hi ha una greu desavinença que
en determina la separació de fet; el ciutadà
espanyol torna a Reus on estableix la seva
• Com es regula? residència habitual i sis mesos després
a) El divorci no és causal CC (modif. Llei sol·licita el divorci davant dels tribunals
15/2005, art. 86, remissió art. 81) espanyols.
b) Divorci: acreditant el cessament de la
convivència durant un any a la data de Quina és la llei aplicable?
la demanda, si aquesta s'interposa de
mutu acord o sense oposició del
demandat, i durant tres anys si hi ha
oposició al divorci del demandat, llevat
força major (art. 1565 i 1566 BGB)
c) El divorci se substancia per la
constatació d'una alteració definitiva i
duradora de l'enllaç conjugal
(condicions acumulatives, art. 56.1,
Codi de família i tutela de Polònia).
Cas II:
el règim econòmic matrimonial
• Què és? • SUPÒSIT
Organització patrimonial que Un espanyol amb veïnatge civil català que vivia a
eventualment es pot derivar del Bulgària, va contraure matrimoni a aquest
matrimoni país amb una danesa i van anar a residir a
El matrimoni determina un règim continuació a Dinamarca.
econòmic dels contraents? Actualment resideixen a Manlleu.
Quin és aquest règim? Ell posseeix un petit apartament a Sofia, que
tenia ja de solter; ella un pis a Copenhage,
que tenia ja de soltera, i tots dos van
comprar una casa a Manlleu.
• Com es regula?
Ell hereta del seu oncle un immoble situat a
a) Separació de béns art. 231-10 CCCat Barcelona.
b) Comunitat diferida de béns (béns
adquirits a títol individual, posseïts
Quin és el règim econòmic matrimonial?
abans del matrimoni i heretats) art. 15
i ss. Llei sobre els efectes jurídics del
matrimoni de Dinamarca.
c) Comunitat de béns (equivalent a
ganancials) art. 18.2 CC de Bulgària
Cas III: pactes successoris
• Què són?
Acord entre dues o més persones que té
transcendència en la successió d’una
persona viva participant en el pacte.
El pacte successori és un títol admissible per
a la vocació successòria?
Qui el pot atorgar i amb qui?
• SUPÒSIT
Una espanyola amb veïnatge civil aragonès i
residència a Catalunya atorga pacte
successori juntament amb el seu marit
de nacionalitat austríaca, i també amb
residència a Catalunya, per a instituir
hereu a dos dels seus fills, un de
nacionalitat espanyola, amb veïnatge
civil comú i resident a Catalunya, i l’altre
austríac amb residència a Holanda.

• Com es regulen? Desplega efectes aquest pacte successori?

a) Heretaments entre familiars art. 431-
2 CCCat
b) Pactes successoris lliures art. 377
CDFAragó
c) Prohibició art. 4:4, secció 2 CC NL
(idem art. 1271 CC Espanya)
d) Pactes successoris entre cònjuges
art. 364,c AGBG d’Àustria
 Casos
introductoris
• Com es resol materialment un cas vinculat a diferents
ordenaments jurídics?
• Temes a considerar:
– La disparitat normativa
– La pluralitat de sistemes de DIPr
– El sistema de referència
– La importància del sistema de fonts
– Diferents estrats (internacional, intracomunitari,
interregional): no hi ha necessàriament una
correspondència normativa
– Pluralitat de tècniques de regulació: tècnica directa vs.
tècnica indirecta (és possible que s’hagi d’aplicar un Dret
estranger)
– La norma de conflicte i les seves limitacions
 Inexistència d’un O.J. Universal

• Com regulem els supòsits de tràfic jurídic internacional?

– Solució ideal: ordenament jurídic universal

• Un ordenament jurídic no pot contenir una regulació substantiva universal

– Abast territorial del poder legislatiu

– Funció i objectius d’aquest abast
– Preservació d’objectius irrenunciables
– Eficàcia de la norma

• Opcions:
– Considerar el tràfic jurídic internacional
– Concertar la proposta regulativa
– Admissió de l’aplicació del Dret estranger
 Tècniques de regulació
Directes
Tècnica directa: la norma conté
tant el supòsit de fet regulat
com la conseqüència jurídica
específica per a un supòsit de
tràfic extern, resposta material
o substantiva
•Estructura bipartita
•La tècnica consisteix en dotar a
la norma d’una resposta
específica, immediata i
substantiva a les situacions
privades internacionals.
Indirectes
Tècnica indirecta o de remissió: el supòsit
(categoria jurídica) queda definit en la norma,
però la resposta material s’obté indirectament,
•la norma es limita a remetre’ns a un
ordenament del que s’hauran de seleccionar les
corresponents normes civils, mercantils o
laborals per resoldre substancialment el supòsit
•és necessari un element de localització o
designació del Dret aplicable: el punt de
connexió.
•No es proporciona directament una solució a la
qüestió de fons
•Estructura tripartita: es pot aplicar un Dret
estranger
 2 exemples normatius

• El contrato de • El contrato de
compraventa no tendrá compraventa de
que celebrarse ni mercaderías se regirá
probarse por escrito ni por la ley del país donde
estará sujeto a ningún el vendedor tenga su
otro requisito de forma. residencia habitual

Art. 4.1.a) RRI

Art. 11 CISG
 Tècniques de regulació

Normes materials especials

• Tècnica directa
Normes materials imperatives

Normes d’extensió

Normes de conflicte unilaterals

• Tècnica indirecta
Normes de conflicte multilaterals
 Normes materials especials

• Solució directa i material, especial per regular el tràfic jurídic

extern

• En general, la norma conté l’element d’estrangeria en el

supòsit de fet.

• En principi, tipus normatiu preventiu de les normes de

conflicte.
– No hi ha remissió a un ordenament jurídic perquè el propi
ordenament ja ens subministra una norma especialment elaborada
per aquest tipus de supòsits.

• Limitacions d’aquest tipus normatiu

 Normes materials especials
Dificultats d’adopció:

• Dificultats tècnico-jurídiques per a elaborar un conjunt de normes

concebudes pel tràfic jurídic extern

• Dificultats per distingir supòsits interns de supòsits internacionals

• Impossibilitat dels legisladors estatals de proporcionar una norma

interna que serveixi a tots els efectes pel tràfic jurídic extern
(projecció de les solucions internes, dels interessos estatals,
fragmentació jurídica)

• Manca d’un compromís per a l’harmonització

 Normes materials especials

Presentació i pagament del xec:

•Art. 135:

– El cheque emitido y pagadero en España deberá ser

presentado a su pago en un plazo de quince días.
– El cheque emitido en el extranjero y pagadero en España
deberá presentarse en un plazo de veinte días si fue
emitido en Europa y sesenta días si lo fue fuera de Europa.

RAÓ DE SER. Adaptació a les necessitats reguladores especials que presenta

una situació a nivell internacional respecte a la situació purament interna.
 Dependència i independència
Un exemple: CV internacional mercaderies

Art. 1.1 CV 1980 (CISG) Art. 4.1 a) R Roma I

La presente Convención se aplicará a
los contratos de compraventa de
mercaderías entre partes que tengan
sus establecimientos en Estados
diferentes:
a)cuando esos Estados sean Estados
Contratantes; o
b)cuando las normas de derecho
internacional privado prevean la
aplicación de la ley de un Estado
Contratante.
A falta de elección realizada de
conformidad con lo dispuesto en el
artículo 3, y sin perjuicio de en los
artículos 5 a 8, la ley aplicable al
contrato se determinará de este
modo:
a)El contrato de compraventa de
mercaderías se regirá por la ley del
país donde el vendedor tenga su
residencia habitual.

Què s’aplica abans: CISG o Reglament Roma I? La CISG.

Per què? Norma directa
Normes (internacionalment) imperatives
• Terminologia variada: Normes d’aplicació necessària o
d’aplicació immediata, lleis d’ordre públic, normes materials
imperatives, lleis de policia

• Una definició: projecció art. 9.1 R Roma I – Lleis de policia-.

– Vegeu també art. 8.1 CC (territorialitat – ubicació sistemàtica)
Una ley de policía es una disposición cuya observancia un país considera
esencial para la salvaguardia de sus intereses públicos, tales como su
organización política, social o económica, hasta el punto de exigir su
aplicación a toda situación comprendida dentro de su ámbito de
aplicación, cualquiera que fuese la ley aplicable al contrato según el
presente Reglamento.

• Normes internacionalment imperatives vs. Normes

imperatives simples
– Llegítimes
– Prescripció
Normes (internacionalment) imperatives
• Justificació: defensa dels interessos públics, d'ordre polític, social i
econòmic, obviant els elements d'estrangeria.
– protecció dels consumidors, protecció del mercat de treball, protecció
de la balança de pagaments, defensa de la lliure competència en el
mercat, prohibició de comercialització de determinats productes
(tecnologies de doble ús, bens declarats patrimoni històric o cultural),
protecció de la infància, protecció del medi ambient, etc...

• Són normes internes irrenunciables: coherència, harmonia interna i

salvaguarda dels valors superiors de l’ordenament.

• Prioritat: aplicació directa, sense que es pugui admetre l’aplicació d’una

llei estrangera. Són aplicables qualsevol que sigui la lex causae, quan es
donin els seus pressupòsits d’aplicació.

• Efecte: elusió de l’aplicació de la norma de conflicte.

• Necessitat d’establir un vincle territorial o personal

• Contingut heterogeni

• lleis de policia administratives: es protegeix l’interès general a través de

normes de naturalesa pública per aconseguir determinades polítiques
considerades essencials per a l’organització econòmica i social del país
(protecció del medi ambient, protecció del patrimoni cultural, lleis de
seguretat i higiene en el treball, dret de la competència)

• lleis de policia tuïtives: es consideren certs interessos privats en ser

dignes d’una tutela especial, usualment per protegir a una part dèbil –
menors o incapacitats, consumidors, treballadors, etc. - (art. 3 de la llei
sobre condicions generals de la contractació, art. 6, 7 o 8 R Roma I,
contracte d’agència).
Un exemple normatiu
Art. 3 LCGC
Ámbito territorial. Disposiciones imperativas.
La presente Ley se aplicará a las cláusulas de
condiciones generales que formen parte de
contratos sujetos a la legislación española.
También se aplicará a los contratos sometidos a
legislación extranjera cuando el adherente haya
emitido su declaración negocial en territorio
español y tenga en éste su residencia habitual,
sin perjuicio de lo establecido en los tratados o
convenios internacionales. Cuando el adherente
sea un consumidor se aplicará lo dispuesto en el
apartado 3 del artículo 10 bis de la Ley General
para la Defensa de Consumidores y Usuarios.
• Distinció entre norma
internacionalment imperativa i norma
simplement imperativa: 1er paràgraf -
imperativitat simple o ius cogens
espanyol (forma part de la llei rectora
del contracte)
• Distinció entre norma
internacionalment imperativa i norma
d’extensió: 2on paràgraf - Aplicabilitat,
també, a certs contractes no subjectes a
la llei espanyola
(És una EXTENSIÓ de l’aplicació de la llei espanyola)
(La senyala com a norma internacionalment
imperativa en determinats casos)
 STJCE 9-11-2000, as. C-381/98, Ingmar
Fets essencials:
• Contracte d’agència
– Eaton (principal) amb domicili a Cal
(USA)
– Ingmar (agent) amb domicili a UK i
activitat professional a Irlanda i a UK
– Contracte regit pel Dret de Cal.
(clàusula elecció de llei)
• Ruptura unilateral per part de Eaton
• Ingmar demanda davant dels tribunals
anglesos a Eaton reclamant indemnització
(arts 17 i 18 Directiva 86/653 relativa a la
coordinación de los derechos de los
Estados miembros en lo referente a los
agentes comerciales independientes)
• El dret californià no preveu indemnització
Problema jurídic: Art. 17 i 18 Directiva
86/653/CEE preveuen indemnització o
reparació del perjudici (són d’aplicació
internacionalment imperativa?)
Fonamentació jurídica
Dels apartats 21, 24 a 26 i pronunciament
deduïm:
•Els art. 17 i 18 de la Directiva 86/653, que
garanteixen determinats drets a l’agent
comercial a la terminació del contracte, s’han
d’aplicar quan l’agent comercial hagi exercit la
seva activitat en un EM, encara que l’empresari
estigui establert en un tercer país i el contracte
es regeixi per la llei d’aquest país en virtut d’una
de les seves clàusules.
•En efecte, la finalitat del règim previst als art. 17
a 19 de la Directiva, que tenen caràcter
imperatiu, és protegir, a través de la categoria
dels agents comercials, la llibertat d’establiment
i el joc d’una competència no falsejada en el
mercat interior, de manera que aquestes
disposicions s’han d’aplicar quan la situació
tingui una relació estreta amb la Comunitat.
Normes internacionalment imperatives
Relació amb normes de conflicte unilaterals o normes d’extensió

• La delimitació en l’espai s’efectua mitjançant normes unilaterals:

– normes d’extensió: la norma amplia l’àmbit d’aplicació d’una llei o

d’un conjunt de disposicions imperatives internes més enllà del que li
correspon de conformitat amb la norma de conflicte multilateral (art.
3 LCGC, art. 3.1 i 3.5 Llei 45 /1999, sobre desplaçament de
treballadors en el marc d’una prestació de serveis transnacional)

Si el legislador es manté en silenci serà el jutge el que haurà de deduir

l’àmbit d’aplicació en l’espai del contingut i finalitat de les normes
imperatives internes (delimitació implícita, casos Ingmar-Unamar i
l’article 28 Llei 12/92).

• Les normes materials imperatives se serveixen de normes unilaterals per

delimitar el seu àmbit d’aplicació en l’espai per evitar l’aplicació eventual
del Dret estranger designat per la norma de conflicte multilateral.
 Norma de conflicte multilateral
• Plantejament unilateral o multilateral?

• Savigny (s. XIX): plantejament iusnaturalista i multilateral

(centrat en la relació jurídica)

• Comunitat jurídica a occident: elements estructurals comuns

en totes les institucions o categories jurídiques que permet
una classificació

• Tª de la Seu o centre de gravetat: element característic (punt

de connexió)

• Mètode sistemàtic, apriorístic, racional i deductiu

 NORMES DE CONFLICTE
• Norma de conflicte clàssica

General i abstracta Rígida Neutra

Llei
Categories jurídiques Un sol punt
fòrum = estrangera
àmplies de connexió
No importa el resultat

Supòsit de fet + Punt de connexió + Conseqüència jª

• Renovació o revisió de la norma de conflicte

Especialització Flexibilització Orientació material

Pluralitat punts Selecció conscient

Autonomia del punt de con.
Concreció
Punts de con. oberts Cerca d’un det.
Clàusules d’excepció resultat material
 NORMES DE CONFLICTE
• Art. 10.5 CC Reglament Roma I

• Art. 10.9 CC Reglament Roma II

• Art. 9.8 CC Reglament successions

• Projecció de cada institució (principis de política legislativa)

• Especialització: art. 4 i ss R Roma I, art. 5 i ss. R Roma II, art 24 i ss R

successions

• Flexibilització: autonomia conflictual (art. 3 R Roma I, art. 14 R Roma II,

art. 22 R successions); clàusula d’excepció (art. 4.3 R Roma I, art. 4.3 R
Roma II, art. 21.2 R successions) o connexió oberta (art. 4.4 R Roma I)

• Orientació material: art. 6.2 o 8.1 R Roma I, art. 7 R Roma II, art 27.1 R
successions
Norma de conflicte materialment orientada
• 9.4. Codi Civil.
La determinación y el carácter de la filiación por naturaleza se regirán por la ley de la
residencia habitual del hijo en el momento del establecimiento de la filiación. A falta de
residencia habitual del hijo, o si esta ley no permitiere el establecimiento de la filiación, se
aplicará la ley nacional del hijo en ese momento. Si esta ley no permitiere el
establecimiento de la filiación o si el hijo careciere de residencia habitual y de
nacionalidad, se aplicará la ley sustantiva española.

Aquesta norma de conflicte té tres punts de connexió ordenats

jeràrquicament. Si l’aplicació de la llei designada pel primer punt
de connexió no comporta un determinat resultat (establir la
filiació natural), es descarta i s’intenta la l’aplicació que ens
assenyala el segon punt de connexió; i si aquest tampoc
comporta el resultat determinat desitjat, s’aplica el dret
espanyol (tercera connexió).

Conclusió: norma materialment orientada per assolir un

resultat determinat a favor del presumpte fill: determinar la
filiació natural.
Norma de conflicte: estructura

1.- EL SUPÒSIT DE FET.

•Sol ser una categoria-figura jurídica, més o menys ample.

2.- PUNT DE CONNEXIÓ.

•Circumstància-element fàctic o jurídic que expressa el vincle (jurídic,

fàctic, territorial, objectiu, subjectiu) entre el supòsit de fet i la
conseqüència jurídica.

– Nacionalitat (comuna, present, que coincideixi amb la residència...)

– Residència (habitual, comuna, en un moment determinat,...)
– Lloc de (situació de l’immoble, producció del sinistre, celebració del
negoci, ...)
– Simple o compost; quan n’hi ha varis es poden ordenar de maneres
diverses (jerarquia, de forma acumulativa, de forma alternativa, etc.)
 Classes de punts de connexió
• Variabilitat en el temps:
– Immutables (art. 49 II CC)
– Mutables: (art. 9,6 CC) conflicte mòbil, fixació en el temps

• Funcionament i estructura interns:

– Únics
• Simples (art. 9.8 CC)
• Agrupació de punts de contacte (art. 4 CLH 1973 responsabilitat
fabricant)

– Compostos
• Alternatius (art. 1 CLH 1961 forma disposicions testamentàries)
• Subsidiaris (art. 8 Roma III divorci)
• Cumulatiu (art. 25.2 R 650/2012 successions)

• Efectes sobre la conseqüència jurídica:

– Neutres
 Norma de conflicte: estructura

3.- LA CONSEQÜÈNCIA JUDÍDICA

•Aquest element no és troba en la formulació-literalitat de la

norma de conflicte, sinó que s’infereix de la seva aplicació.
– Cautela: si la norma de conflicte és unilateral, si que es troba en la
literalitat de la norma (ex. Art. 11.3 CC).

•És l’aplicació del dret estatal designat pel punt de connexió que:

– Pot ser el mateix dret estatal al que pertany la norma de conflicte

(aleshores la lex fori i la lex causae coincideixen), o bé

– Pot ser un dret estranger

 NORMES DE CONFLICTE
• Art. 12.6 CC: Los Tribunales y autoridades aplicarán de oficio las normas
de conflicto del derecho español.
– Independentment de si s’al·lega o no
– Independentment del Dret en el que es fonamentin les pretensions

• Frustració:
– Ocultació de l’element d’estrangeria (ppi. de congruència, de justícia
sol·licitada, dispositiu)
• Art. 424/429 LEC: advertiment en l’audiència prèvia al judici si el
jutge s’adona d’ofici que hi ha elements estrangers que poden
interferir en la claredat i precisió de les pretensions
• Processos inquisitius: principi d’ofici, intervenció del MF (filiació,
capacitat, matrimoni, menors)
– Art. 33 LCJIMC; 281.2 LEC