03.

511 DRET CIVIL I

Prova davaluaci continuada

PAC 1

SOLUCIONARI PAC 1
Recordatori important: Excepci feta de les preguntes del test, la resta dindicacions sn
referides al contingut aproximat que es demanava respecte de cadascuna de les preguntes
formulades. Les vostres respostes han de ser sempre originals, s a dir, fruit de la vostra
reflexi personal i expressades tamb de manera original, no se n'ha de reproduir literalment
el que pugui localitzar-se en la guia de lectures, gesti, manuals o altres documents.
TEST:
1. La jurisprudncia s font del Dret segons el Codi Civil de Catalunya:
a) Cert, amb carcter subsidiari a la Llei, el costum i els principis generals del Dret.
b) Noms en el cas que la llei no resolgui una qesti i sempre que no hi hagi precedent
establert al respecte.
c) Fals, ho s en defecte de llei i abans del costum.
d) Fals, no s font del Dret en cap cas.
Segons lart. 111-1.1 CCCat el Dret civil de Catalunya s constitut per les disposicions daquest Codi, les altres
lleis del Parlament en matria de dret civil, els costums i els principis generals del dret propi. La jurisprudncia
sha de tenir present, de manera especial, en interpretar i aplicar el dret civil de Catalunya. El CCCat (art. 1112.2) diu que shan de tenir en compte la jurisprudncia civil del Tribunal de Cassaci de Catalunya i la del
Tribunal Superior de Justcia de Catalunya no modificades per aquest Codi o altres lleis. Luna i laltra poden
sser invocades com a doctrina jurisprudencial als efectes del recurs de cassaci.

2. Segons la Constituci i lEstatut, la Generalitat de Catalunya t competncies per

legislar sobre:
a) Els supsits daplicaci analgica de les lleis
b) Els efectes de la separaci judicial i el divorci.
c) Les normes per a resoldre els conflictes de llei.
d) La forma en que sha de practicar una inscripci en el Registre Civil.
Laplicaci analgica s una regla relativa a laplicaci de les normes que, en tot cas, s competncia exclusiva
de lEstat, com ho sn les normes per a resoldre els conflictes de llei i la forma en que sha de practicar una
inscripci en el Registre Civil, en tant que s una regla dordenaci dels registres (conforme lart. 149.1-8 CE).
En canvi, regular els efectes de la separaci judicial i el divorci pot ser i s competncia legislativa de la
Generalitat (art. 129 EAC), a ms de tenir connexi amb matries i institucions ja regulades (com ara el
matrimoni, excepci feta de la forma de contreurel). Est regulada al CCCat : arts. 233-1 i ss. CCCat.

3. Sn persones fsiques:
a) Les societats mercantils.
b) Les persones que neixen vives, tinguin o no plena capacitat dobrar.
c) Noms els ssers humans que tenen plena capacitat dobrar.
d) Les persones quan sn emancipades.

DRET CIVIL I
PAC 1
Cal recordar lart. 211-1.1 CCCat: la personalitat civil s inherent a la persona fsica des del naixement. La plena
capacitat dobrar o la majoria dedat faran que la persona que ja ho s (amb capacitat jurdica) passi a tenir
plena capacitat dobrar. Les societats mercantils no sn persones fsiques, sin jurdiques.

4. Segons el Codi Civil espanyol, els requisits per a tenir a una persona per
nascuda sn:
a) Que neixi amb figura humana i visqui fora del si matern.
b) Que neixi amb figura humana i visqui fora del si matern almenys durant un perode de 24
hores
c) Que neixi viva i es desprengui del si matern.
d) Que neixi amb figura humana i visqui fora del si matern almenys durant un perode de 48
hores.
De nou heu de tornar a tenir present lart. 211-1.1 CCCat: La personalitat civil s inherent a la persona fsica des
del naixement. Per aix, la legislaci civil catalana no exigeix figura humana o un termini de temps de vida fora
del si matern. (tampoc ho fa ja la del CC: arts. 29 i 30)

5. Ladquisici de la capacitat jurdica de la persona fsica es determina:

a) En el moment dinscriure la persona fsica en el Registre Civil.
a) Quan sinscriu el naixement en el Registre Civil.
c) De forma judicial, encara que la sentncia no sigui ferma.
d) En el moment del naixement, sempre que es donin els requisits exigits pel Codi Civil.
Dacord amb lart. 211-1.1 CCCat, la personalitat civil s inherent a la persona fsica des del naixement. Les
certificacions i les inscripcions registrals permeten fer prova dels fets, en aquest segon cas des que shan inscrit
al Registre Civil, com ara el naixement; per no atribueixen efectes jurdics constitutius. Ets persona des del
naixement, independentment que figuris inscrit al Registre Civil i aquest ho certifiqui. Les sentncies dictades en
procediments judicials poden determinar efectes jurdics (incapacitaci), per no constitueixen la personalitat
duna persona fsica.

6. La personalitat civil de la persona fsica sextingeix:

a) A partir del moment de la mort de la persona.
b) En el moment dinscriure la defunci en el Registre Civil.
c) 48 hores desprs de la mort de la persona.
d) 24 horas desprs de la inscripci de la defunci de la persona en el Registre Civil.
Vegeu lart. 211-1.3 CCCat: La personalitat civil sextingeix amb la mort. No hi ha cap termini que condicioni els
efectes de la mort. EL Registre Civil fa prova de la mort, per no atribueix efectes constitutius a la defunci. Una
persona s morta des del moment que es produeix aquest fet.

7. El menor de catorze anys dedat:

a) T la capacitat dobrar limitada i sha de sotmetre a curatela.
b) T capacitat per atorgar testament davant de Notari.
c) T capacitat per contreure matrimoni.
d) Pot ser emancipat.
Lart. 421-4 CCCat determina que sn incapaos per a testar els menors de 14 anys. A partir daquesta edat
poden atorgar testament notarial. Per altra banda, el menor dedat pel sol fet de ser-ho resta sotms a la
potestat parental fins a lemancipaci o a la majoria dedat (art. 236-32 CCCat). Noms sel sotmetria a curatela
si fos un menor emancipat (art. 223-1 CCCat), per als catorze anys no sel pot emancipar perqu ha dhaver

DRET CIVIL I
PAC 1
complert setze anys dedat (arts. 211-9, 211-10 i 211-11 CCCat). No pot contreure matrimoni fins que sigui
emancipat (art. 46 CCE)

8. El menor de setze anys dedat:

a) T la capacitat dobrar limitada i sha de sotmetre a curatela.
b) T capacitat per atorgar testament holgraf.
c) T capacitat per contreure matrimoni, si est emancipat.
d) Pot adoptar una persona.
Un menor que t setze anys dedat pot no ser un menor emancipat Per aix cal tenir present que el menor
dedat que t setze anys dedat noms restar sotms a curatela si s un menor que sha emancipat (art. 223-1
CCCat). No pot atorgar testament holgraf fins a la majoria dedat o si s un menor emancipat (art. 421-17.1
CCCat). Tampoc pot adoptar fins que tingui vint-i-cinc anys dedat (Art. 235-30.1 b) CCCat) Per s pot contreure
matrimoni, perqu lart 46 CCE exigeix per a contreure matrimoni, si s menor dedat, que sigui emancipat i
aquesta circumstncia es pot donar des dels setze anys dedat.

9. Un menor emancipat sotms al Dret civil de Catalunya pot prendre diners en prstec
per si mateix, sense necessitat de complement de capacitat:
a) Sempre.
b) Mai.
c) nicament si ho fa per finanar ladquisici dun b.
d) nicament si ho fa per finanar ladquisici dun b que sigui immoble.
En aquest cas no necessita complement de capacitat, perqu pren els diners en prstec per finanar ladquisici
dun b: art. 211-7, 211-12, 236-27.1 f) CCCat.

10. Segons la legislaci civil catalana, el menor emancipat

a)
No pot prestar diners per si mateix, perqu necessita el complement de capacitat
b)
Pot vendre un habitatge per si mateix.
c)
Pot renunciar a una herncia per si mateix.
d)
Pot aceptar per si mateix el crrec dadministrador duna societat mercantil.
Tornem a lart. 236-27.1 per remissi dels arts. 211-7 i 211-12 CCCat. Segons aquesta disposici el menor
emancipat no pot (sense complement de capacitat) alienar bns immobles (237-27.1 a), ni renunciar a una
herncia (art. 236.27.1 e), ni acceptar el crrec dadministrador duna societat (art. 211-12.1 b). Necessita
complement de capacitat per prestar diners (art. 236-27.1, f)

11. s causa dincapacitaci:

a) La prodigalitat.
b) Qualsevol malaltia fsica, sempre que sigui persistent.
c) Noms les malalties, fsiques o psquiques, sempre que siguin greus.
d) Qualsevol malaltia que sigui persistent i impedeixi una persona regir-se per si mateix.
Vegeu lart. 200 CCE. El Codi no considera per si sol el tipus de malaltia, ni la seva gravetat, ni la seva
persistncia com una causa dincapacitaci per si mateixes, sin que considera de forma concloentla
capacitat o no dautogovernar-se. Per altra banda, la prodigalitat no s una causa dincapacitaci.

12. Un menor dedat que t pares vius i est en estat cerebral vegetatiu:
a)
No por ser incapacitat.
b)
Podr ser sotms a curatela, si ho solliciten els pares.
c)
Passar a ser sotms automticament a tutela quan arribi als divuit anys dedat.
d)
Por ser incapacitat, encara que sigui menor dedat.
3

DRET CIVIL I
PAC 1
Dacord amb lart. 201 CCE, els menors dedat poden ser incapacitats quan hi concorri una causa
dincapacitaci i es prevegi raonablement que persistir desprs de la majoria dedat. Si aquest menor t pares
vius restaran sotmesos a la potestat parental, no a la curatela, perqu la potestat parental no s disponible i en
arribar als divuit anys dedat restar sotms a la prrroga de la potestat parental, sense constituci automtica
de la tutela.

13. Quin dels segents fets no s inscriptible en el Registre Civil

a) La declaraci dabsncia de la persona.
b) La filiaci no matrimonial.
c) La condici de parella estable.
d) La defunci.
Entre els fets que afecten lestat civil de les persones que sinscriuen al Registre Civil (Art. 1 LRC) no figura la
condici de parella estable.

14. La filiaci desconeguda duna persona que s morta:

a) No es pot manifestar a ning per part del Registre Civil, llevat daquelles persones que
afecti directament o, amb autoritzaci judicial, a qui justifiqui inters especial.
b) Noms ser accessible al cnjuge vidu de la persona que s morta.
c) Ser accessible per a tota aquella persona que acrediti un inters legtim.
d) No s accessible per a cap persona.
Vegeu lart. 51 Llei de 8 de juny de 1957, del Registre Civil, encara vigent en aquest aspecte.

15. Per tal de constituir un patrimoni protegit duna persona amb discapacitat, s
necessari:
a) Que estigui incapacitada i resti sota tutela.
b) Que la persona no tingui capacitat natural.
c) Que la persona resti afectada per una minusvlua psquica igual o superior al 65 %.
d) Que la persona resti afectada per una minusvlua fsica o sensorial igual o superior al
65%.
Lart. 227-1 CCCat determina que el patrimoni protegit duna persona amb discapacitat es pot constituir a
favor duna persona amb discapacitat psquica igual o superior al 33% o amb discapacitat fsica o sensorial
igual o superior al 65%. Tamb ho poden sser les persones que estan en situaci de dependncia de grau II
o III, dacord amb la legislaci aplicable.

B) CAS PRCTIC
1) Pot disposar en Lluc dels diners que ha obtingut treballant?

En Lluc t setze anys, fet que comporta la possibilitat que pugui ser contractat com a
treballador, dacord amb lEstatut dels Treballadors. Aquesta disposici determina que
puguin contractar la prestaci del seu treball els menors de divuit i majors de setze anys,
que visquin de forma independent, amb consentiment dels seus pares o tutors, o amb
autoritzaci de la persona o instituci que els tingui a crrec seu.(art. 7 b) del Decret
Legislatiu 1/1995, de 24 de mar).

DRET CIVIL I
PAC 1
Des daquest punt de vista en Lluc treballa (noms) els caps de setmana en un hotel i
continua vivint amb els pares. s evident que no podem mantenir que en Lluc pugui ser
un menor emancipat perqu no viu duna manera econmicament independent dels
progenitors, amb llur consentiment.
Tot i aix, hem de tenir present que els bns que adquireixin els fills amb una activitat que
generi benefici, si aquests menors tenen ms de setze anys resten exclosos de
ladministraci del pares (art. 236-25.c) CCCat). La conseqncia s que --en aquest
cas-- els fills tenen la facultat dadministrar-los, si b amb lassistncia dels progenitors
en els supsits a qu fa referncia larticle 236-27.(art. 236-26.2 CCCat.), que per altra
bandaserien els mateixos que si el menor fos un menor emancipat.

2) Pot vendre la finca en Lluc, per si sol? Necesita el consentiment dels seus pares
per poder vendre la finca?
En Lluc s un menor no emancipat i la finca lha heretat del seu avi, s a dir que no lha
adquirit amb amb la seva activitat (de treballador hoteler). Per aix, aquesta finca ha de
ser administrada pels pares den Lluc, llevat que hi hagus alguna disposici
testamentria de lavi que disposs altrament, cosa que no sembla que hagi succeit. (art.
236-21 CCCat., art. 236-25 a CCCat).
La conseqncia de tot aix s que (tal com assenyala lart, 236-18 CCCat) els pares
ostenten la representaci legal den Lluc i, particularment, pel que fa a aquest b sn ells
els nics que poden disposar la seva venda. En Lluc no pot vendre la finca, ni pretendre
el complement de capacitat pels pares, perqu no s major dedat ni emancipat: no t
ladministraci sobre el b ni la representaci.

3) Si finalment en Lluc aconsegueix tenir diners suficients, podria comprar

lautombil sense la intervenci dels seus pares?
En principi, diriem que En Lluc s un menor dedat no emancipat i qui hauria de comprar
el vehicle sn els seus pares, que ostenten la seva representaci legal. Tot i aix, hem
de advertir que En Lluc (com a menor que s) podria fer per si mateix, segons la seva
edat i capacitat natural, els actes relatius als bns o serveis propis de la seva edat,
dacord amb els usos socials.(art. 211-5 b) CCCat)
Ara b, no podem considerar que un menor de setze anys pugui dacord amb els usos
socials-- comprar un autombil, perque no t edat suficient per tenir perms de conduir
aquest tipus de vehicles, sens perjudici en aquest casque es pogus considerar que
t edat i capacitat natural suficients.
A ms, des dun punt de vista prctic no t diners suficients per adquirir aquest vehicle.
Pot administrar els diners que ha estalviat treballant des de fa un any, per ell mateix
sap que no arriben per pagar el preu que t aquest tipus de vehicles. En el cas daquest
vehicle sembla evident que hauria destalviar molts anys per poder comprar aquest
vehicle si no t disponibilitat per vendre limmoble heretat que, com hem vist abans, la
tenen els pares.
5

DRET CIVIL I
PAC 1
En aquest cas En Lluc hauria destalviar ms enll de la data en que arribs a tenir la
majoria dedat (divuit anys). En aquest moment ja no tindria problemes de sotmetiment a
la potestat parental, ni seria representat pels seus pares, ell administraria els bns
adquirits pel seu treball i tamb limmoble heretat, que el podria vendre i acte seguit
adquirir lautombil indicat en lenunciat.

PREGUNTES BREUS
MODUL I
A.1. Segons la normativa vigent (Constituci espanyola, Estatut dAutonomia de
Catalunya, Codi Civil de Catalunya i Codi Civil espanyol) , en quins casos s
daplicaci a Catalunya el Dret civil com contingut al Codi Civil espanyol?
Si a un supsit de fet determinat li s d'aplicaci la legislaci civil catalana, aquesta ser
preferent al Codi Civil espanyol (com ja expressava l'article 1 de la Compilaci, en la redacci
del Decret Legislatiu 1/1984). Ara sn els articles 111-1 i 111-2 CCCat els que determinen
que el Dret civil de Catalunya s constitut per les disposicions daquest Codi, les altres lleis
del Parlament en matria de dret civil, els costums i els principis generals del dret propi. A
ms en la seva aplicaci, el dret civil de Catalunya sha dinterpretar i sha dintegrar dacord
amb els principis generals que linformen, prenent en consideraci la tradici jurdica
catalana. No hem d'oblidar que el propi Codi Civil de Catalunya es configura com el Dret
com de Catalunya (i les seves disposicions sapliquen supletriament a les altres lleis).
Aquestes disposicions determinen en conseqncia un ordenament civil de Catalunya propi,
complert i autointegrat que impedeix l'aplicaci de les disposicions civils estatals que resultin
contrries als principis generals del Dret Civil de Catalunya. Ja l'article 26 de l'EAC de 1979
determinava que en matria de la competncia exclusiva de la Generalitat (com s el Dret
civil de Catalunya) el dret catal s aplicable en el seu territori amb preferncia a qualsevol
altre. Larticle 110.2 de lactual EAC del 2006 proclama que el Dret catal, en matria de les
competncies exclusives de la Generalitat, s el dret aplicable en el seu territori amb
preferncia sobre qualsevol altre.
Per l'article 111-5 CCCat precisa una mica ms, sobre tot per al cas que ens interessa que
s el del dret civil, quan determina que les disposicions del dret civil de Catalunya sapliquen
amb preferncia a qualssevol altres i que al dret supletori noms regeix en la mesura que no
soposa a les disposicions del dret civil de Catalunya o als principis generals que linformen.
Tenint present aquesta premissa, des de la Constituci espanyola de 1978 sha dentendre,
per altra part, que en matria de dret civil nicament podran tenir aplicaci general i directa a
Catalunya les disposicions del Ttol Preliminar del CC espanyol assenyalades a lart. 13.1 del
CCE i les dictades per lEstat en exercici de la seva competncia exclusiva en matria de
Dret civil, dacord amb lart. 149,1 8ena. Per aix el Ttol IV del Llibre I del CCE resultaria
daplicaci supletria, llevat de les disposicions que regulen les relacions juridicocivils
relatives a les formes del matrimoni, tal com assenyala lart.149,1.8ena CE. Tota la resta de
disposicions del Codi Civil espanyol seran, si sescau, aplicables amb carcter supletori (art.
149,3 CE i 13.2 CCE).
6

DRET CIVIL I
PAC 1

A.2. Qu s la integraci de les normes? Com saplica?

Lart. 111-2.1 del CCCat esmenta la integraci del dret civil en la seva aplicaci. A diferncia
de la interpretaci (que pretn esbrinar el contingut de la norma) la integraci s una
operaci adreada a trobar una soluci al cas concret quan les normes jurdiques no en
preveuen cap d'una manera expressa. Com que l'ordenament jurdic no pot presentar
llacunes, en el sentit de no donar resposta a tots els supsits de fet que es plantegin (Art.1.7
CCE), caldr omplir els possibles buits mitjanant la tcnica anomenada d'integraci. En
primer lloc, una manera possible de fer-ho s mitjanant l'analogia (Art. 4.1 CCE), que
permet l'aplicaci d'una norma a un supsit de fet diferent del que s previst quan hi ha una
similitud entre tots dos, sigui en termes concrets o b de principis, amb les anomenades
analogia legis i iuris.
En segon lloc, una altra tcnica d'integraci passa pel recurs als principis generals del dret,
que permeten resoldre el supsit de fet amb la seva aplicaci directa al cas, davant la manca
de cap altra soluci concreta, com b recull el mateix art. 111-2 CCCat.
En darrer terme, i atesa l'estructura territorial de l'ordenament civil a l'Estat, quan un
ordenament com el catal, que s incomplet en determinades matries, presenti buits
normatius, s a dir, matries en qu no hi ha cap regulaci, llavors es pot recrrer al dret civil
estatal per a integrar aquesta llacuna, per tenint present el que acabem dassenyalar en la
resposta anterior.
A.3. Quan entren en vigor les lleis de Catalunya?
La recent Llei 6/2015, del 13 de maig, d'harmonitzaci del Codi civil de Catalunya, com
assenyala la seva exposici de motius, recupera per a lordenament urdic catal una norma
reguladora de la vigncia de les lleis, qesti que havia estat regulada per la Llei 3/1982, del
23 de mar, per que shavia oms en aprovar-se la vigent Llei 13/2008, del 5 de novembre,
de la presidncia de la Generalitat i del Govern. Aix, el nou art. 111-10 determina:
Article 111-10. Vigncia de les lleis
1. Les lleis de Catalunya entren en vigor una vegada han transcorregut vint dies des del dia
en qu han estat publicades ntegrament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, si
no shi disposa altrament.
MODUL II, primera part
B.1. Assenyaleu quins efectes t que una persona incapacitada sigui sotmesa a tutela
o que sigui sotmesa a curatela. Quines diferncies comporta una o altra figura?.
Lincapacitaci duna persona comporta lestabliment duna restricci de la seva capacitat
dobrar. Per aix, la sentncia que declari la incapacitaci nhaur de graduar les limitacions,
tenint en compte les aptituds concretes del subjecte per a governar-se per si mateix (art. 760
LEC). Tindr que pronunciar-se sobre:
a) Els actes que l'incapa pot realitzar per si mateix, aquells en els quals ha de ser substitut
per un representant i aquells en els quals han de ser complementats pel consentiment
d'un tercer.

DRET CIVIL I
PAC 1
b) El tipus d'instituci tutelar a la qual queda sotms l'incapa, sigui la tutela, la curatela o el
nomenament d'un defensor judicial.
c) La necessitat o no de internament de l'incapa.
Tant la tutela com la curatela sn institucions de protecci de les persones, que per
diversos motius, tenen la capacitat dobrar limitada. No obstant aix, hi ha notables
diferncies que podem deduir tant de les funcions que tenen atribudes cadascuna, com
dels casos en els que han de substituir o complementar la capacitat de les persones.
Pel que fa a la tutela, s una instituci prevista per assistir als menors no emancipats que no
estiguin en potestat parental i als incapacitats si ho determina la sentncia. El tutor no noms
ha de tenir cura del tutelat i li ha de procurar aliments si els recursos econmics d'aquest no
sn suficients, sin que tamb ha de administrar els seus bens llevat que es nomeni a un
altre persona per fer aquesta funci i s el seu representant legal (art. 222.1 i ss CC Cat. i
222 i ss CCE).
Per la seva banda, la curatela t un abast ms restringit, ja que est prevista per
complementar la capacitat de determinades persones, com el menor emancipat, el prdig i
en els casos de incapacitaci judicial en que, per no ser tant greus, no es constitueix la tutela.
Es tracta de persones que tenen possibilitats dactuar per si mateixes en molts mbits, per la
qual cosa el curador no substitueix la seva capacitat dobrar sin que noms la complementa.
Tampoc t la representaci de la persona posada en curatela (arts. 223.1 i ss CCCat i 286 i
ss CCE)
B.2. La prodigalitat s una causa dincapacitaci de les persones?. Quins efectes t
aquesta figura jurdica?
La prodigalitat s una figura que actualment est regulada, de forma fragmentria, als articles
748, 757.5 i 760.6 LEC, 297 CCE i 223-1 i ss CCCat., per en qualsevol cas-- no s una
causa dincapacitaci (vegeu lart. 200 CCE: no comporta una malaltia o deficincia
persistent de carcter fsic o psquic que impedeixi la persona governar-se per si mateixa)
No s la legislaci la que ens defineix la prodigalitat sin que ha estat la jurisprudncia la que
ha anat decantant el concepte de prodigalitat. Per exemple, la sentncia de lAudincia
Provincial de A Corua de 3 de juny de 2005, indica les principals notes caracterstiques de la
prodigalitat:
a) que su conducta sea habitual, puesto que como ya se ha dicho los actos ms o
menos irregulares o los gastos excesivos, pero aislados o circunstanciales, no
pueden ser tenidos en cuenta para la declaracin de prodigalidad,
b) que su conducta sea condenable. Entendiendo por ello que los gastos realizados
supongan el dilapidar sus bienes, o realizar gastos excesivos en proporcin a sus
posibilidades. Sin que se tenga en cuenta la mayor o menor moralidad de sus
actos o su licitud.
c) que su conducta ha de suponer un riesgo para el patrimonio.

DRET CIVIL I
PAC 1
d) que ello perjudique gravemente a la familia (cnyuge, ascendientes o
descendientes que perciban alimentos o se encuentran en situacin de
reclamrselos).
Pel que fa als efectes, el prdig restar sotms a curatela. La sentncia determinar els
actes pels que caldr lassistncia del curador, complementant la seva capacitat dobrar.