LLIÇÓ 1: EL DRET DE FAMÍLIA

La relació entre el Dret civil Català i el dret civil estatal a Catalunya

- Dret civil: regula les relacions que afecten a la vida privada.
- A Espanya podem tractar la regulació: estatal i autonòmica (l’autonòmica no santé es
completa i, a més, hi ha matèries sobre les que no poden legislar.
- Relació entre Dret Civil Català i Espanyol:
- Si és una matèria que la CE reserva per a l’Estat : apliquem aquesta.
- Si hi ha una regulació catalana: té l’aplicació preferent a Catalunya respecte
de la Estatal.
- Quan el legislador català no regula matèria tot i poder fer-ho o a la seva
regulació hi ha llacunes: supletòriament s’aplicarà el dret Estatal.

** Algunes comunitats autònomes també tenen elaborats els seus propis codi civil. Envers
l’aplicació dels diversos codis civils, si on es viu té un codi civil propi, s’aplicarà aquell propi
de la comunitat, com és el cas de Catalunya (hi haurà temes que només es trindrà en compte
el codi civil Estatal).
Formes de matrimoni: només el codi civil estatal.
CCCat: Codi Civil Català—> Estructurat per llibres, ens interessa el llibre segon (art.2) de
persona i família.
CC/CCEsp: Codi Civil Estatal/Espanyol.

El veïnatge civil com a element d’aplicació de les normes territorials

- Criteris per a determinar quin dret hem d’aplicació a una relació jurídica —> En
l’àmbit personal el Veïnatge Civil (art. 14 CC).
- Si tenen veïnatge civil Català, aplicarem dret civil Català.
- Altres criteris: Si els subjectes tenen diferents VC (Ex. Lloc de celebració del
matrimoni, lloc de residència habitual de qui reclama aliments…).

Aspectes generals de la regulació del dret de família en el Dret Civil Català

1. La legislació catalana estava recollida a la Compliació de Dret Civil de Catalunya.
2. Es va exigir l’adaptació a la realitat del moment: fruit d’això es va publicar Codis (CF,
CS).
3. Actualment, el Dret Català es recull en:
- El Codi Civil de Catalunya amb noves institucions com unions estables de
parella i unions de convivencia la d’ajuda mútua).
(Regulació Persona i família: Llei 25/2010, del 29 de juliol, del Llibre Segon del
Codi Civil de Catalunya, relatif a la Persona i la Família).
- En algunes lleis especials (ex. Llei 22/2000, 29 de desembre, d’acolliment de
les persones grans).

Contingut del Dret de Família: la seva ordenació sistemàtica

Tres grans grups:
1. Matrimoni
2. Filiació i prestació d’aliments
3. Institucions de protecció de la persona

1
Actualment van afegir:
4. Relacions de convivència no matrimonial
5. Mediació familiar

Per a l’estudi del Dret de Família és IMPRESCINDIBLE l’estudi de la persona física.

Quin és l’abast de la institució familiar?

- Relacions familiars derivades de matrimoni/convivencia estable en parella/familiars
amb un sol progenitor.
- Són membres de la família: els fill comuns/els fills d’uns dels progenitores en els cas
de famílies reconstituïdes que convisquin en un mateix nucli familiar.

LLIÇÓ 2: LA PERSONALITAT CIVIL

La personalitat
- Condició per a ser titular de drets i obligacions (per a ser part de les relacions
jurídiques).
- És reconeixement a:
- Tot èsser humà.
- Apareix amb el naixement i acaba amb la mort (art. 211-1 CCCat).
- Algunes entitats i associacions (personalitat jurídica)—> requisits i tenir uns
Estatuts.
- Personalitat civil: totes les persones // Personalitat jurídica: empreses…

Componentes de la personalitat civil

La capacitat jurídica
- Aptitud de la persona per a ser titular de drets i obligacions.
- Característiques:
- Ho té tota persona: pel fet de tenir personalitat, té capacitat jurídica.
- Genèrica.
- No és graduable: tothom té la mateixa.
- No significa que puguis exercitar dret, sinó només que n’ets titular.

** Personalitat civil:
- Capacitat jurídica (titular de drets i obligacions).
- Capacitat d’obrar (exercitar, posar en pràctica el dret).
- Va augmentant a través del temps, la capacitat d’obrar plena/ completa és a partir
dels 18 anys.

La capacitat d’obrar (art. 211-3 CCCat)

Aptitud de la persona per exercitar els seus drets i complir amb les seves obligacions.

Característiques:
- Graduable: pot ser plena/limitada
- Limitacions: Vindran determinades sempre per llei (abans per sentència), en funció
de (menors d’edat):
a) L’acte
b) La maduresa de la persona

2
** Qualsevol persona incapacitada té la capacitat d’obrar plena (actualització 2021).

Dades objectives que pressuposen la falta de capacitat:

Minoría d’edat: La capacitat natural augmenta i també la capacitat d’obrar.
** Capacitats especials: en què s'exigeix més que la majoria d’edat—> adopció 25 anys
mínim (art. 235-30 CCCat).
La persona de 20 anys tindrà la capacitat plena d’obrar, però per tal d’adoptar caldrà tenir un
requisit anomenat “capacitat especial”, ja que no té els 25 anys

El poder de disposició
El titular d’un dret podrà disposer-ne com estimi convenient (sempre que sigui un dret del
que se’ pot disposar).
Que significa disposar d’un dret? Que el pots:
- Alienar a transmetre a una altra persona.
- Constituir dret limitats.
- Extingir el dret per renúncia.

Per exemple: Disposar d’una propietat, llavors tindràs dret a fer amb aquesta el que vulguis.
Tot i això, hi ha drets que no són compatibles amb la realització d’aquests processos
(transmetre'ls, renunciar…): Aquells drets fonamentals, com el dret a la igualtat, dignitat,
inocencia… S’anomenen: DRETS INDISPONIBLES.

Components:
A) Subjectiu
1. El titular.
2. El representant: actua amb interès de representat, sempre que el dret no
sigui personalíssim (de tu mateix).
Per exemple: Rebre una herència sent menor d’edat, els teus pares seran
aquells que administrin en representació, sempre han d’actuar al teu
favor/interès.
3. El llegitimat: actúa en interès propi sobre béns aliens.
Per exemple: Un banc no ha cobrat els préstec, llavors expropia els edificis de
la persona que no paga, per tant actúa en el seu benefici.
B) Objectiu
El bé/ dret ha de ser disponible.

Limitacions al poder de disposició

Una persona amb plena capacitat d’obrar pot no tenir poder de disposició per una limitació:
- Legal: Hi ha casos en què la llei limita el poder de disposició.
Si heredes una propietat històrica, la llei por dir-te que no podràs realitzar
modificacions en “X” anys.
- Convencional: Les imposa, per exemple:
El testador pot limitar el poder de disposició dels herejes sobre els seus béns.

3
Les prohibicions
Tot i tenir capacitat d’obrar i poder de disposició, ens podem trobar amb què un acte sigui
PROHIBIT.
No hi ha una limitació de la capacitat d'obrar però la llei imposa que l’acte de complir unes
condicions concretes per a poder-se realitzar:

Aquestes, poden ser:

- Singulars: Només afecten a certes actes de certes persones en una acte en concret.
Per exemple: Matrimoni entre germans, ja que la prohibió afecta només als germans
i en un àmbit en concret —> Un únic/concret acte entre persones concretes.
- Generals: Afecten a un àmbit de la persona en que la persona no por actuar.
Per exemple: En un restaurant amb deutes, per tant entra en concurs de creditors,
per tant la llei diu que no podràs administrar els teus diners/ patrimoni. Afecta al
propietari, però les conseqüències són més genèriques, ja que les afectacions són en
actes més amplis (perds la propietat, no pots administrar el teu patrimoni).
- Els actes contraris a les prohibicions —> Serán NULS.

LLIÇÓ 3: LA PERSONA FÍSICA

L’adquisició de la personalitat: els seus requisits
La persona civil s’aquireix en el moments del naixement (total desprendimientos del cos de
la mare) —> Es considerarà aquell dia com el naixement de la persona (personalitat civil).
- Parts dobles o múltiples: el primogènit és el que neix primer (art. 31 CC) (qui tindrà
els drets i càrregues associades al primogènit).
- Prova de naixement: Inscripció al Registre Civil (efectes retroactius).

Com es fa la inscripció al Registre Civil?

- Declaració, diantre de les 24h- 8 dies, de:
1) Art. 43 LRC: Pare, mare, familiar més proper o major d’edat present en el
moment del part.
2) Art. 44 LRC: El metge o al comadrona que assisteixen el part han d’informar
d'immediat a l’encarregat del Registre Civil.
**Ambdós documents han de coincidir, en cas de que no coincideixin, la persona
responsable del R.C. haurà d’aconseguir tota la informació per tal de comprobar quin
document és el correcte.
- Si hi ha justa causa que ho justifiqui: termini fina a 30 dies.
- Passats els 30 dies: Expedient governatiu (Art. 95.5 LRC).
** LRC (Llei del Registre Civil).

Protecció jurídica del nasciturus i del concepturus

- Nasciturus = Concebut però no nascut:
Protecció especial però NO personalitat civil.
- Concepturus = Encara no concebut.

El concebut es tindrà per nascut a tots els efectes favorables sempre que neixi en les
condicions de l’art. 30 CC (art. 211-1 CCCat).

4
 - Per exemple: En una herència, al no-nascut, també tindrà dret a rebre la seva part.
Però contrariament, en cas de deute, el no-nascut no es veurà afectat.
El concebut (sempre que neixi) adquireix els drets des del moment de la concepció.

El no concebut no està protegit com el concebut (PERÒ, es permet que es facin disposicions
successòries a favor de fill que no han estat ni concebuts ni nascuts).

Extinció de la personalitat
Art. 211.1-1 CCCat: S’extingeix la personalitat amb la mort de la persona.
Prova: Inscripció al R.C.
Per a la transmissió de dret després de la mort cal (art. 211-2 CCCat):
- Cal provar que un ha mort després.

Es considera que han mort a la vegada si —> COMMORIÈNCIA

- La mort té una mateixa causa.
- Han passat menys de 72 hores.
- Aleshores —> No hi ha transmissió de drets.

**És molt important saber el temps de la mort (qui ha mort primer), ja que la herencia de la
persona es transmetrà segons aquest aspecte, en cas de haver una mort amb múltiples
familiars. Per exemple, en accidents de cotxe on moren pare i filla, però ella mor abans, la
herència no es podrà transmetre als nets de la filla, ja que la herència estava prevista per a la
filla. Però si ell mor primer, la herència anirà als nets.

L’edat
L’edat és el temps des del naixement fin el moment que es té en consideració aquest
aspecte.
L’edat és un criteri objectiu pera determinar la capacitat d’obrar de la persona.
(També de vegades es té en compte el criteri subjectiu de la capacitat natural. Ex.: Audiència
menor: procediment de separació menors de 12 anys o menys (si es considera que es té la
prou maduresa) tenen dret a ser escoltats).

Diferenciem:
- Majoría d’edat: 18 anys = Plena capacitat d’obrar automàticament.
- Minoría d’edat: menys de 18 anys.

PUNTUALITZACIONS respecte al menor d’edat:

1) NO és incapaç. Simplement té una capacitat d’obrar limitada que augmenta a mesura
que es fa gran (pot actuar en certs casos en el seu benefici (art.211-5- CCCat)).
2) Es pot emancipar (no vol dir només anar-se de casa): El menor deixa de dependre
personal i patrimonialment dels pares (a partir dels 16 anys).
3) El menor és responsable per aquell actes que realitza tenint capacitat per a fer-ho.
(Redactar un testament als 16 anys, té la capacitat de portar-lo a terme, per tant, és
responsable) Si no té capacitat = anulables.

5
PUNTUALITZACIONS respecte del major d’edat:
1) Implica plena capacitat d’obrar: excepte alguns casos com l’adopció.
2) Es manté tota la vida.
** No existeix actualment la INCAPACITAT en qualsevol cas.

El dret d’audiència del menor

El menor té dret a ser escoltat en aquells procedimients judicials que l’afectin directament a
la seva esfera personal. Sempre que:
- Tingui més de 12 anys.
- Tingui prou maduresa.
- (Ex. Acolliment preadoptiu i adopció: a partir dels 12 anys: escoltat + consentiment).
PERÒ, la seva opinió NO és vinculant.

La situació del menor emancipat

Amb l’emancipació desapareix la dependència personal i patrimonial dels pares. (Personal i
economicament emancipat)
És un estat civil transitori (màxim 2 anys):
- Propi: “l’emancipat”
- Més ampli que la minoría d’edat i més limitat que la majoria d’edat.
Pot actuar com si fos major d’edat però a determinats actes que el poden perjudicar
necessita complement de capacitat.

Canvi de capacitat/ estat civil —> Ha d’estar present en el Registre Civil —> Estat civil de
persona emancipada.

FORMES D’EMANCIPACIÓ (art. 46 i 320 CC + 211-8 CCCat)

Per consentiment dels pares o tutors (art. 211-9 CCCat):
- Apartir dels 16 anys.
- Sempre qu el menor ho consenti.
- Es porta a terme en els jutjats.
- S’ha d’inscriure al Registre Civil.
- No és revocable.

Per resolució judicial: Quan ho demana el menor de més de 16 anys per un motiu que ho
justifiqui (Ex.: Causes que facin impossible la convivència).
- La sol·licitud la fa el menor.
- La concessió judicial requereix audiència prèvia a pares o tutors.
- Informe MF (Ministeri Fiscal): Gestiona els procediment de les persones més
vulnerables.

Efectes de l’emancipació
PRINCIPAL: Ampliació de la capacitat d’obrar.
Podran actuar com si fosinsin majors d’edat respecte de la seva persona, béns i drets,
excepte en les actuacions per les que la llei (art. 211-12 CCCat i altres) exigeix complement
de capacitat de: (Ex.: Vendre un inmoble o renunciar a una herència).
- Pare o mare (potestat parental).
- Tutor.

6
El complement de capacitat no es pot concedir de manera general però sí per a més d’un
acte.

El menor emancipat pot sol·licitar que el deixin actuar sol, en cas de:
- Desacords.
- Impossibilitat de complementar.
- Negativa injustificada.

Els actes realitzats sense complement de capacitat requerit:

- Són anulables en el termini de 4 anys per:
- La persona que ha de prestar el complement de capacitat.
- Pel propi menor a partir de la seva majoria d’edat.

La situació del menor d’edat de vida independent

La llei reconeix l’autonomia i independència: Emancipació de fet —> És una situació.
Requisits:
- 16 anys.
- Independència econòmica i personal (no domicili necesariament).
- Consentiment d’ambdós progenitores (exprès o tàcit).
Diferències amb l’emancipació:
- NO exigeix la potestat ni la tutela.
- Es pot revocar el consentiment en qualsevol moment.
- NO s’inscriu al Registre Civil.

Autonomía de la persona en l’àmbit de la salut

TRACTAMENTS MÈDICS:
INFORMACIÓ (art. 212-1 CCCat)
- Tota persona té dret a ser informada de manera comprensible, verídica i adequada
(EXCEPTE: quan es manifesta en contrari).
- Si la persona no pot ser informada: cal informar al representant, guardador, assistent,
etc.
El pacient és titular de la informació. Té dret a:
- La confidencialitat.
- No figurin dades personals als registres.
- Autorizar l’accès a la informació.

CONSENTIMENT INFORMAT (art. 212-2 CCCat)

- Majors de 16 anys + menors amb prou maduresa: han de consentir la intervenció.
- Si el seu estat no ho permet: les persones de l’art. 212.4 CCCat.
- Si els que suples en la capacitat es nieguen a consentir, ho pot autorizar el jutge:
- Per sol·licitud del facultatiu responsable.
- Per interès del pacient.

EL DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES(art. 212-3 CCCat)

- Document on expressa la seva voluntat i dóna instruccions d’intervencions futures.
- Pot nominar un representant (que rebi la informació i decideixi).
- Pot fer previsions sobre la donació d’òrgans, enterrement, etc.

7
Qui pot otorgar el document?
- Major d’edat (plena capacitat) —> (no menor emancipat).

Quina forma ha de tenir el document?

- Document públic (escritura pública davant de notari).
- Document privat (3 testimonis).
- Comunicació al Registre de voluntats anticipades.
**Es pot revocar en qualsevol moment amb un altre document posterior quan el contingut
és el mateix.

L’INTERNAMENT (art. 212-4 CCCat)

Establiment especial per les persones que tenen trastorns psíquics o malalties que poden
afectar a la seva capacitat cognitiva.
- Si la situació IMPEDEIX que pugui decidir: autorització judicial.

INTERNAMENTE URGENT (art. 215-5 CCCat)

A) No admet dilació
—> No cal autorització
B) Causa mèdica:
- Certificación per un metge
- Risc immdiat i breu per al malalt o altres persones.

Si la (1) persona que va decidir per ella mateixa internar NO està en condicions per decidir la
continuitat: el director insta al jutge perquè ho ratifiqui o no.

DECISIONS SOBRE EL PROPI COS (art. 212-7 CCCat)

Tota persona és lliure per a decidir sobre les qüestions que poden afectar a la seva dignitat,
integritat i benestar físic i mental.
En particular:
- Del seu propi cos.
- De la seva salut reproductiva i sexual.

LLIÇÓ 4: LES MESURES DE SUPORT A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

Decret llei 19/2021, de 31 d’agost
(Règim transitori)
Conseqüències de:
- Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a
Nova York el 13 de desembre de 2006 per l'Assemblea General de les Nacions
Unides.
- Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i procesal per al
suport de les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica (Llei
estatal, no s’aplica a Catalunya).
Per tant, se suprimeix el procediment de modificació judicial de la capacitat i es substitueix
perla processos sobre provisión de mesures judiciales de suport a les persones amb
discapacitat.

8
L’assistència com a nou règim: Mesura de suport formal (Catalunya)
● Reemplaça a la tutela, curatela, potestat parental rehabilitades i prorrogades, en
relació amb les persones amb discapacitat majors d’edat.
● DL 19/2021 complementa la regulació de l’assitència.
● En tot allò no regulat per l’assistència, s’aplicarà el règim jurídic de la tutela.
● Nomenament de l’assistent:
- Via judicial (com fins ara).
- Novetat: via notarial: atorgament d’escriptura pública —> Només ho pot
demanar la propia persona que té la discapacitat.
- Tipus designació de suport a l’assistent (de menor a major grau d’ajuda):
- Col·laboració.
- Codecisió
- Representació

Concepte i tipus de designació

La persona major d’edat que necessita suport per exercir la seva capacitat jurídica pot
sol·licitar la constitució de l’assistència.
Designació:
- La pròpia persona: escritura davant de notari, o seguint el procediment previst a la
llei de jurisdicció voluntària.
- També poden demanar-ho, en cas que no s’hagi fet de manera voluntària, el cònjuge
no separat, descendents, ascendents, germans i qualsevol persona pot informar al
Ministeri Fiscal.

Designació judicial
● Cal tenir en compte voluntat, desitjos i preferències de la persona:
- Si NO ho pot expressar: millor interpretació possible de la voluntat de la
persona discapacitada (obligatòri i comunicar-ho a l’autoritat judicial).
● Excepcionalment: no es tindrà en compte, si hi ha perill d’abús, conflicte d’interessos
o altres.
● S’ha d’inscriure al Registre Civil.
● Es poden establir mesures de control.
● La mesura d’assistència s’ha de revisar cada 3 anys (excepcionalment cada 6 màxim).

Designació notarial
Per part de la pròpia persona, en escriptura pública, en previsió d’una situació de necessitat
de suport.
Pot establir: la persona, règim del suport i funcionament de la mesura i mesures de control
oportunes.
En cas de més d’una, sempre preval l’última. I es poden establir substitucions.
Excepcionalment: no es tindrà en compte, si hi ha perill d’abús, conflicte d’interessos o
altres.
S’ha d'inscriure al Registre Civil i al Registre de nomenaments tutelars o testamentari i de
suport a la capacitat jurídica.

9
**
Menors d’edat:
- Capacitat jurídica (titularitat).
- Capacitat d’obrar (exercici).
Majors d’edat:
- Capacitat jurídica (tot).
**

Contingut d’assistència judicial

Valorar desitjos de la persona discapacitada per fixar el tipus i abast de l’assistència.
En la resolució de nomenament cal concretar les funcions de l’assistent, ja sigui en l’àmbit
personal com en el patrimonial.
EXCEPCIONALMENT: L’autoritat judicial, en resolució motivada i només quan sigui
estrictament necessari, pot atorgar a l’assistent funcions de representació.
Els actes per la persona assistida sense la intervenció de l’assistent, quan aquesta era
necessària, són anul·lables en el termini de 4 anys (assistent, assistit, i successors).

I les incapacitats anteriors?

- En tot moment es pot demanar la revisió de les mesures, per la persona afectada, o
per qui complementés la seva capacitat (representant legal, tutor…). En cas que es
demani, la revisió es portarà a terme en un periòde màxim d’1 any, des del dia es que
es sol·licita.
- En cas que no es demani: l’autoritat judicial ho farà d’ofici (o a instància del Ministeri
Fiscal) en un termini màxim de 3 anys de de l’entrada en vigor del Decret Llei.

Poders preventius
Instrument a partir del qual la persona amb discapacitat planifica la seva voluntat i les seves
preferències per si es troba en un futur en una situació de no poder comunicar-les (qui li
presta suport, mesures de control, substituts, causes d’extinció del suport…).
● Es fa en escriptura pública.
● Els poders preventius posteriors deroguen els anteriors.

LLIÇÓ 5: LA FORMA DEL MATRIMONI

La competència de l’estat sobre les formes del matrimoni
Cal tenir en compte que:
- Art. 16 CE: Estat aconfessional (no religió reconeguda).
- Art. 32.2 CE: La llei regula les formes de matrimoni (CC).
- Art. 149.1.8 CE: L’Estat té competència exclusiva en la regulació de les formes de
matrimoni.

Art. 49 CC: “qualsevol espanyol podrà contraure matrimoni dins o fora d’Espanya”:
1. En la forma prevista pel codi (forma civil ordinària).
2. En la forma religiosa legalment prevista.
3. També fora d’Espanya d’acord amb la llei del lloc de celebració.

10
A Espanya es pot contraure lliurement matrimoni civil o religiós (lliure elecció).
- Religió: pot ser canònic o amb el règim d’una altra confessió que tingui un acord amb
l’Estat espanyol (evangèlic, hebreu, canònic o islàmic) + NOVETAT: “notorio arraigo”-
demostren les altres religions que estan molt presents en la nostra societat, per tant
també es reconeix el matrimoni.
- Diferenciem:
A) Forma (exterioritzar el consentiment). Pot ser civil o religiosa.
B) Fons: es regirà per les disposicions civils. Són requisits (edat, parentiu)
— CC (obligatori complir-los).

Formes de matrimoni eficaces segons el CC

Forma matrimonial estatal:
Art. 51.2 CE: qualsevol espanyol pot contraure matrimoni davant del Jutge, Notari, Lletrat
de l'Administració Judicial, Alcalde o funcionari previstos pel CC:
(Es considera la forma normal: Estat aconfessional)
Cal:
1. Tramitar acta o expedient previ.
2. Prestar el consentiment en la forma/davant l’autoritat competent.

Formes no estatals reconegudes:

En tenim dos:
- Religiosa
- Determinada per la lex loci (d’acord amb la forma del lloc de matrimoni).

A) RELIGIOSA
- Art. 49.2 CC: Qualsevol espanyol podrà contraure matrimoni en la forma religiosa
prevista (Ex. Canònica, evangelista, hebrea, islàmica) o notable arrellament.
- No expedient matrimonial previ, només s’haurà d’entregar allò notari el paper de
confessió religiosa
- Art. 59 CC: El consentiment es podrà prestar de forma religiosa quan:
● La confessió tingui un acord amb l’Estat.
● Tingui la condició de “notorio arraigo”: Novetat LJV (llei de jurisdicció
voluntària).

Per tant: El matrimoni religió celebrat vàlidament en qualsevol de les formes religioses
anteriors: té EFECTES CIVILS.
Com es reconeixen els efectes civils?
- El matrimoni produeix efectes des de la seva celebració PERÒ, per al ple
reconeixement dels efectes civils CAL inscripció al Registre Civil (la inscripció també
determina la vàlidesa del matrimoni: que compleix els requisits civils).

Com es realitza la inscripció dels matrimoni religiós? (Art. 63 CC)

1) Certificació de l'església o confessió religiosa (circumstàncies exigides per la llei del
Registre Civil).
2) El funcionari:
- Inscriu el matrimoni al RG.
- Denega la inscripció: quan no concorren els requisits exigits a la llei ric.

11
*Si es denega: el matrimoni religiós no produeix efectes civils.

B) FORMA ESTABLERTA PER LEX LOCI

Qualsevol espanyol es pot casar fora d’Espanya d’acord amb la llei del lloc on es celebra
(aspecte formal).
1. Forma civil.
2. Forma religiosa: tot i que sigui una confessió religiosa sense acord/ “notable
arrelament” a Espanya.
Pel reconeixement d’efectes civils: cal que compleixin requisits de fons.

LLIÇÓ 6: DISPOSICIONS COMUNS A TOTES LES FORMES DE MATRIMONI

El consentiment matrimonial. Caràcter pur
NO hi ha matrimoni sense consentiment (drets i deures dels cònjuges).
Requisits:
1) Conscient.
2) Lliure (No per coacció/ por).
3) Pur (no condicionat, ni a termini en l’aspecte personal).

El principi de llibertat. La promesa de matrimoni

Promesa: quan 2 persones es manifesten recíprocament la voluntat de contraure matrimoni
en un futur (el compromís).
Característiques
- NO produeix obligació de contraure matrimoni.
- L’incompliment de la promesa SENSE causa: obligació de restituir les despeses a
l’altra part.
- NO es pot fixar cap obligació pel cas de no celebració (ex. Indemnitzar).

Puntualitzacions:
1) QUI? Major d’edat/ menor emancipat.
2) Promesa certa (sinó no hi ha promesa: no indemnització).
3) Restituir despeses quan NO hi ha justa causa.
Requisits per a excloure el pagament. La causa ha de ser:
- Sobrevinguda i coneguda amb posterioritat.
- Relativa a la situació, conducta i qualitats de l’altre promès.
- Raonable i atendible.
● Si els diners són recuperables, perquè les empreses ho retornaran en un temps, no es
podrà exigir els diner a la ex-parella.
● Només es recupera allò que tu has pagat, és a dir, la teva part de les despeses.

ACCIÓ DE RECLAMACIÓ
Qui pot reclamar les despeses? (Leg. Activa)
1) El promés que no ha trencat la promesa.
2) El que la ha trencat per una causa imputable a l’altre.

A qui se li pot reclamar? (Leg. Passiva)

1) Qui incompleix la promesa sense causa justificada.

12
Objecte:
1) Despeses fetes pel demandant per raó del matrimoni.
2) Sempre que no siguin recuperables.
3) Posteriors a la promesa.

Termini:
- 1 any des de la negativa a casar-se.

El caràcter personalíssim del matrimoni. El matrimoni per poder

Qui el contrau és qui ha de consentir
PERÒ! Existeix el matrimoni per poder, un dels contraents presta consentiment a través d’un
tercer.
Requisits del matrimoni per poder:
- Cal assistència personal de l’altre.

Requisits del poder (Art. 55 CC):

- Poder especial.
- Atorgat de forma autèntica (document públic): notari.
- Determinar la identitat de la persona amb la qui et cases.

Extinció del poder (Art. 55.3 CC):

- Renovació de qui l’atorga (si se celebra igualment el matrimoni = nul).
- La mort d’algun d’ells.
*Si la persona no comunica que al final no vol casar-se, però el matrimoni segueix endavant,
l’altra persona podrà demanar danys i perjudicis.

La capacitat dels contraents. Incapacitats

INCAPACITATS ABSOLUTES I RELATIVES
- Per a contraure matrimoni necessitem uns requisits de capacitat.
- Art. 46 i 47: IMPEDIMENTS (només que concorri un, no es pot celebrar el matrimoni).
TIPUS D’IMPEDIMENTS O INCAPACITATS
A) Absolutes (no pots contraure matrimoni amb ningú):
- Edat.
- Capacitat natural.
- Impediment de vinncle o llibertat d’Estat (estar ja casat, NO poligàmia).
B) Relatives (es poden dispensar, és a dir, un jutge pot considerar que hi ha una
justificació i deixen continuar amb el matrimoni):
*Nul·litat especial
- Són dos:
1) Per parentiu: per a consanguinitat i per adopció en línia recta
2) Per crim: Dues persones amb antecedents per voler o realitzar un crim
(mort dolosa) cap a la parella d’una de les persones.

13
IMPEDIMENTS:
Edat: menor no emancipat.
Capacitat: que no pugui prestar un consentiment vàlid.
D’estat: els casats per un matrimoni anterior subsistent (desapareix per la dissolució del
matrimoni anterior).
Parentiu:
- Per consanguinitat (senzill/doble - matrimonial/ no matrimonial - línia recta sense
límit/ colateral fins a 3r grau).
- Per adopció: es manegen els impediments matrimonials amb la família d'origen.
Per crim: si hi ha condemna per haver participat en la mort dolosa del cònyuge.
La dispensa
Sol·licitud: a instància de part (la persona interessada és qui ho demana).
Quines disperses s’admeten?
1) De crim.
2) De parentiu de 3r grau de col·lateralitat: cal justa causa (es pot tornar a demanar si
la denega).
**La dispensa posterior a la celebració del matrimoni:
- Efectes retroactius
- Es convalida sempre que no s’hagués instat la nul·litat abans.

Constància registral del matrimoni

OBLIGATORI: Inscripció al RC (afecta a l’estat civil).
Ple reconeixement dels efectes civils matrimoni (efectes retroactius).

FORMES MATRIMONIALS:
- Civil ordinària:
● El Jutge o funcionari extèn l’acta o inscripció amb la seva firma/ la dels
contraents/ la dels testimonis.
● Entrega als contraents del document acreditatiu: llibre de família.

- Religiosa:
● Presentar certificació de la confessió.
● El jutge o funcionari comprova que compleix els requisits.
● Accepta o denega la inscripció.
● Ha de constar: confessió, lloc, identitat de qui el va celebrar.

La prova de matrimoni
Inscripció = mitjà de prova.
Hi ha altres mitjans de prova quan:
- No es pugui inscriure.
- S’hagi. Destruït la inscripció.
- Hagin desaparegut.
- Hi hagi més d’una inscripció contradictòria.

14
LLIÇÓ 7: LA FORMA MATRIMONIAL ESTATAL
La modalitat ordinària de celebració del matrimoni
Cal:
- Tramitar un expedient matrimonial.
- Consentiment matrimonial davant funcionari competent.
- D’acord amb la forma legal.

1)EXPEDIENT MATRIMONIAL
- FINALITAT: Acreditar que els contraents reuneixen els requisits de capacitat de l’art.
46 CC (no impediments o despensa) art. 47 CC.
- Competència (desde 2017): Lletrat administratiu de justícia, Notari o Encarregat del
Registre Civil del domicili dels contraents.

REGULACIÓ: Art. 238 a 254 Reglament del Registre Civil

- Es sol·licita pels contraents per escrit signat
- L’autoritat competents els escolta per separat per comprovar que compleixen els
requisits:
—(Si es creu que tenen deficiències = exigeix un dictamen mèdic)
—(Si té dubtes pot demanat les proves/informes que estimi convenients)
- Dicta una resolució: aprova o denega el matrimoni.
A) Si s’aprova: se celebra el matrimoni.
B) Si es denega: es pot recòrrer (Direcció General de la Seguretat Jurídica i la Fe
Pública).
- Si el matrimoni se celebra sense expedient: el funcionari del Registre Civil haurà de
comprovar els requisits abans d’inscriure.
**La forma matrimonial religiosa NO necessita expedient previ: cal certificar la confessió
religiosa.

Les formalitats del matrimoni

COMPETÈNCIA Funcional + territorial:
Jutge de pau o alcalde del municipi d’on se celebra el matrimoni// Notari o lletrat
administratiu judicial lliurement escollit amb competència al lloc de celebració.
(Sinó: nul·litat del matrimoni)

CELEBRACIÓ DEL MATRIMONI

- Davant del jutge de pau o alcalde del municipi d’on se celebrar el matrimoni // Notari
o lletrat administratiu de justícia lliurement escollit amb competència al lloc de
celebració.
- Davant de 2 testimonis major d’edat (que tinguin consciència). Sinó: nul.
Formalitats:
1) Unitat d’acte.
2) El funcionari llegeix el principi d’igualtat, i els drets i deures dels cònjuges (art. 231-2
CCCat).
3) Pregunta si consenten i si contrauen matrimoni.
4) Si afrimen: el funcionari declara la unió: extén l’acta *(els notaris no extenen actes,
sinó ecriptures).
5) Inscripció de l’acta.

15
De les formalitats, només són ESSENCIALS:
- Intervenció del funcionari autoritzant.
- 2 testimonis majors d’edat.
- Consentiment matrimonial.
- Unitat d’acte.
- Llegir els dret i deures + artícles corresponents.
(La resta de requisits NO afecten a la validesa de l’acte).

Modalitats extraordinàries de celebració del matrimoni

MODALITATS que es poden adoptar en circumstàncies extraordinàries:
1) MATRIMONI PER PERILL DE MORT
- Objectiu perill de mort per a algun dels cònjuges.
- Només es podrà inscriure al Registre Civil:
1) Si hi ha un perill real.
2) Si els contraents no estan afectats per una prohibició.
- No cal la tramitació de l’expedient.

Competència: jutge de pau, Alcalde o delegat (qualsevol), Notari, Lletrat Adm. Justícia,
(militars: davant l’oficial o cap superior/ buc o aeronau: capità o comandant).

2 testimonis majors d’edat i no incapacitats (cal plena consciència del que fan).
*Si és per malaltia: cal dictamen mèdic.
El matrimoni serà nul si:
A) Es detecta la falta d’algun requisit legal.
B) No hi havia perill de mort.

2) MATRIMONI SECRET
Dispensan’t de tots els elements que en el M. Ordinari comporten publicitat.
- Competència: Ministeri de Justícia.
- Cal causa greu apreciada pel Ministre de Justícia (suficientment provada).
- El Ministre decideix autoritzar o no (no recurs).
- Tot i axò, caldrà que hagi dos testimonis.
- Fins que no sigui inscrit al R.C. no té efectes.

Celebració:
1) S’ha de tramitar l’expedient matrimonial, però sense publicitat.
2) L’autoritat competent ho ha d’autoritzar com qualsevol altre.
3) S’inscriu al Llibre especial al Registre central (publicitat només cònjuges).
4) La inscripció té publicitat restringida.
5) Qualsevol del que participen a la celebració i inscripció del matrimoni: deure de
guardar secret (inclosos els còjuges).
6) Al llibre de família no es veurà reflectit, fins que cap del dos ho especifiqui.

16
LLIÇÓ 8: ELS EFECTES LEGALS DEL MATRIMONI EN L’ÀMBIT PERSONAL
El principi d’igualtat
Regeix tota la relació matrimonial:
1) Individual: = capacitat, drets i deures.
2) Familiar: han d’actuar en interès de la família:
- Decisions de comú acord (sinó jutge).
- Potestat parental dels dos (en principi).

Els deures recíproca dels cònjuges

El matrimoni és un vincle jurídic que comporta una comunitat de vida. I aquesta implica
drets i deures que:
- Són indisponibles (no renunciables).
- El consentiment s’hi refereix.
Els deures són (art. 231-2 i 3 CCCat):
1) Respecte mutu.
2) Actuació en interés de la família.
3) Lleialtat.
4) Ajuda i socors mutu.
5) Els cònjuges han de determinar un domicili familiar (es pressuposa que hi viuen
habitualment).

La nacionalitat i el veïnatge civil

NACIONALITAT
Art. 22 d.CC: La persona que, havent residit un any a l’Estat espanyol, portés un any casat
amb un espanyol/-la i no estigués separat judicialment o de fet —> Pot sol·licitar la
nacionalitat espanyola.
També pot demanar-la després d’un anys de residència:
- El vidu/-a d’espanyol/-a si quan va morir aquest no hi havia separació judicial o de
fort i tenia nacionalitat espanyola.

VEÏNATGE CIVIL
El matrimoni no altera el veïnatge civil:
a) Poden tenir diferent V.C.
b) Si un el canvia durant el matrimoni, no implica el canvi de l’altre.

PERÒ, voluntàriament: poden escollir el V.C. de l’altre sense necessitat de consentiment i en

qualsevol moment (sempre que no estiguin separats).
*L’estranger que adquireix la nacionalitat espanyola: pot optar pel V.C. del cònjuge.

DOMICILI (art. 213-3 CCCat)

On els cònjuges/ un d’ells/ la majoria de la família conviuen habitualment.
Característiques:
- No hi ha presumpció de convivència.
- Només n’hi pot haver un. Qui el fixa?
1) Cònjuges (comú acord): es pot canviar.
2) Jutge (si no hi ha acord).
- Només es necessita empadronar a la família en el domicili escollit.

17
LLIÇÓ 9: LA NUL·LITAT DEL MATRIMONI
Les causes de nul·litat (art. 73 CC)
1) FALTA DE CONSENTIMENT MATRIMONIAL
És un element essencial i si falta = nul·litat.
La falta pot se deguda a:
a) no es manifesta conscientment.
b) No existia en el moment de celebrar el matrimoni:
- Matrimoni per poder
- NO apareix la voluntat del contraen.
c) Hi ha consentiment però no és matrimonial:
- Aparença (broma).
- Simulació.
- Condició, termini o mode (es tindran per no posats).

2) LA INCAPACITAT MATRIMONIAL
Nul·litat del matrimoni entre persones que són incapaces per a contraure matrimoni
(excepte dispensa).
Supòsits:
- Menors no emancipats.
- Lligats per vincle matrimonial.
- Parents pers consanguinitat o adopció (colaterals fins a 3r grau).
- Condemnats per haver participat en la mort dolosa del cònjuge.

Excepte dispensa*:
- Condemnats per mort dolosa.
- 3r grau entre colaterals.
*Dispensa: El jutge pot concedir o no excepcionalment.

3) ELS VICIS DEL CONSENTIMENT (art. 73.4 i 5 CC)

Són:
- Error en la persona.
- Coacció o por greu.

A) ERROR EN LA PERSONA: Hi ha 2 tipus d’errors:

a.1) Recau sobre la identitat de l’altre.
a.2) Recau sobre les qualitats personal de l’altre:
- Certa entitat.
- Personals (no professionals).
- Anteriors o coetànies a la celebració del matrimoni.

B) COACCIÓ O POR GREU:

b.1) Coacció física o violència (que porti a la celebració).
b.2) Coacció moral o intimidació (amenaça greu):
- Ha de ser determinant per a prestar consentiment.
- Pot ser provocada pel cònjuge o un tercer.

18
4) VICIS DE FORMA I DEFECTES DE FORMA
Quan no es fa davant de l’autoritat competent i dos testimonis.
A) El consentiment es presta davant d’una autoritat sense competència: és nul EXCEPTE:
- Un dels contraents actua de bona fe.
- El funcionari actua públicament con si fos competent.
Serà NUL quan:
- No intervé l’autoritat competent.
- L’autoritat no és competent.
- Quan el funcionari actua com si fos competent, però els contraents saben que no.

B) En el cas dels 2 testimonis, serà nul:

- Només intervé un testimoni.
- Intervenen dos testimonis però només un és major d’edat.
- Intervenen dos testimonis sens plena consciència —> (tot i que el matrimoni
s’hagués contret de bona fe).

L’acció de nul·litat: legitimació activa (qui pot realitzar la nul·litat)

1) ACCIÓ DE NUL·LITAT PER FALTA D’EDAT DEL CONTRAENT
Només ho poden fer determinades persones:
- Durant la minoria d’edat: Representants legals + Ministeri Fiscal (el cònjuge no està
legitimat, i tampoc el menor emancipat).
- Quan arriba a la majoria d’edat: el cònjuge menor per ell mateix (no el major d’edat) i
el M.F.
Termini:
- Rep. Legals = Fins que el contraent adquireix la majoria d’edat.
- Cònjuge major d’edat = 1 any des de la majoria d’edat, sempre que no hagin
conviscut.
2) ACCIÓ DE NUL·LITAT EN CAS D’ERROR, COACCIÓ O POR GREU
Només pot el cònjuge que ho hagués patit (privada) —> No Ministeri fiscal/altre cònjuge.
Si a més del vici del consentiment, hi ha impediment d’edat = l’acció la interposen els
representants legals.
Un any des de que descobreix l’error/ finalitza la coacció.
● Una vegada convivint un any, es convalida l’error, per tant l’única possibilitat de
separació haurà de ser el divorci.

3) ACCIÓ DE NUL·LITAT PER LES ALTRES CAUSES

Per a totes les que no tenen regulació especial.
Acció pública: cònjuges/ MF/ qualsevol persona amb interès directe i legítim.
Termini: No prescriu.

L’efecte específic de la declaració de nul·litat

- Sentència estimatòria: matrimoni nul.
(No ha existit mai —> només ha existit una aparença jurídica de matrimoni)
Però, NO invalida els efectes produïts respecte:
- Dels fills.
- Del cònjuge de bona fe (és aquell que no sabia que el seu matrimoni no era vàlid).

19
Respecte de la filiació
Tot i que el matrimoni sigui nul:
- Els fills són matrimonials (el cònjuge no és cònjuge).
- Els pares tindran les mateixes obligacions respecte dels fills.

Cònjuges de bona fe:

No invalida els efectes que ja s’han produït.
- Cònjuge de bona fe:
1. Falta de consciència que el matrimoni no era vàlid + NO abstenir-se de
celebrar un matrimoni vàlid.
2. La bona fe es presumeix (cal provar el contrari).

Alguns efectes que persisteixen: drets successoris, la llegítima…

Els efectes posteriors a la sentència de nul·litat:
1) Personalment: Llibertat d’estat.
2) Béns: Dissolució règim econòmic matrimonial + possible indemnització del cònjuge
de bona fe. Quan hi ha hagut convivència.

La convalidació del matrimoni nul

Menors d’edat: Es convalida el matrimoni si conviuen durant un any un cop arriben a la
majoria d’edat (El matrimoni s’entén vàlid des de la seva celebració).
** IPSO IURE (inmediatament, convalidació inmediata)

Error, violència o intimidació: Es convalida si després de l’error, violència o intimidació viuen

junts durant un any (el termini es compta a partir del moment que desapareix el vici).

Dispensa posterior: Convalida el matrimoni sempre que no se n’hagi instant la nul·litat.

- La dispensa la demana un dels contraents.
- Si l’altre no la vol: pot instar la nul·litat.

LLIÇÓ 10: LA SEPARACIÓ MATRIMONIAL

La separació legal
La separació pot ser: de fet o legal.
- Separació legal: es manté el vincle conjugal, però es modifica el règim de drets i
obligacions.
- La separació legal pot ser: judicial/davant lletrat Adm. de Justícia o notari.
A) Es decretarà judicialment quan hi hagi fills menors no emancipats o amb la
capacitat modificada judicialment que depenguin dels seus progenitors, sigui
quina sigui la forma de matrimoni que se celebri.
B) Davant notari/lletrat Adm. de Justícia: en cas contrari, sempre que sigui DE
MUTU ACORD.
- Pot ser:
1. Per petició consensuada.
2. Per petició unilateral.

20
1) PER PETICIÓ CONSENSUADA: SEPARACIÓ MUTU ACORD
Per evitar els inconvenients de la separació contenciosa.
- Sol·licitud: els dos cònjuges/ un amb el consentiment de l’altre.
A) Caràcter personalíssim.
B) Consentiment exprés.
C) 3 dies per ratificar.
- No cal justa causa —> si els dos volen, s’ha de concedir.

Requisits per a concedir-la:

1. Transcorregut mínim 3 mesos des de la celebració.
2. Obligatori: presentar conveni regulador acompanyant a la demanda. Si no es
presenta (10 dies per subsanar/termini de correcció): el jutge accepta o denega.
3. Mutu acord (separació i conveni regulador: contracte amb els acords, si es fa sense
l’acord dels dos, es portarà a terme a partir de mesures reguladores).
4. Fills menors emancipats + Incapacitats.

La separació de mutu acord conclou:

- Sentència jutge (fills menors o incapacitats). Acta lletrat Adm. de Justícia/ escriptura
notari: mutu acord sense fills/fills majors o emancipats.
- S’ha de pronunciar sobre el conveni.

**En cas de que en la parella hi hagin fills majors d’edat o menors emancipats, i no tenen
ingressos, ells mateixos determinaran si estan d’acord o no amb els acords determinats pels
progenitors. En cas de que el lletrat o notari determini que no els hi beneficien aquests
acords, llavors derivaria el cas a un judici contenciós/ jutjat.

2) PETICIÓ UNILATERAL: SEPARACIÓ CONTENCIOSA

- Sol·licitud: un dels cònjuges enfront de l’oposició de l’altre (separació o les mesures).
- No cal una justa causa.
- Sempre davant el jutge.
- Termini:
a) Transcorregut 3 mesos.
b) Excepció: No cal esperar si—> existència d’un risc per a la vida, integritat
física, llibertat, integritat moral, llibertat sexual del cònjuge demandant o dels
fills.
- Cal adjuntar proposta de les mesures que regularan els efectes de la separació.

Efectes de la separació legal

Efectes personals
Suspèn la vida en comú dels cònjuges (si hi ha reconciliació: poden tornar a la comunitat de
vida).
Hi ha altres efectes:
- Decau la pressumpció de paternitat.
- Es pot fraccionar l’exercici de la pàtria potestat (poder de decisió).
- Pot ser motiu per l’emancipació judicial del fill.
- Etc.

21
La reconciliació
Acte pel que els cònjuges posen fi LLIURE I VOLUNTÀRIAMENT a la separació.
- Canvia l’estat civil: Tornen al de cònjuge.
1) Separació de fet: tornen a la comunitat de vida.
2) Separació legal: els cònjuges li han de comunicar al jutge/secretari
judical/notari per separat —> (Si no es comunica: té efectes entre els
cònjuges però no respecte de tercers).

Moment de la reconciliació:
1) Prèvia a la sentència de separació/acta lletrat Adm. De Justícia/ escriptura notari
(estat civil de casats): posa fi al procediment.
(Es poden mantenir les mesures adoptades respecte dels illes un cop admesa la
demanda si hi ha justa causa).
2) Posterior a la sentència de separació/acta lletrat Adm. Justícia/ escriptura notari
(estat civil de separats): deixa sense efecte la sentència.
(Es poden mantenir les mesures adoptades respecte dels fills si hi ha justa causa).
- NO és definitiva.
- Registre Civil: declaració judicial de reconciliació.

22