03.511 – Civil I.

Solucionari

PAC 1. SOLUCIONARI

Recordatori important: Us recordem a tots que aquestes son indicacions relatives al contingut
aproximat que es demanava respecte de cada una de les preguntes formulades. Les vostres
respostes han de ser sempre originals, és a dir, fruit de la vostra reflexió personal i expressades
també de manera original, no es pot reproduir el que pugueu localitzar als mòduls, guia de
lectures, ges, manuals, web o altres fonts.

QÜESTIONARI (40%)

RESPON A LES SEGÜENTS AFIRMACIONS, JUSTIFICANT JURÍDICAMENT LA

TEVA RESPOSTA:

1. Segons la Constitució i l’Estatut, la Generalitat de Catalunya té competències

per legislar sobre els efectes de la filiació no matrimonial

VERTADER/FALS

Argument:

L’art. 149.1.8 CE atribueix a les CC.AA. --que tenien legislació civil en el moment
de la seva entrada en vigor-- competències de conservació, modificació i
desenvolupament dels drets civils propis. Aquest és el cas de Catalunya, que ja
regulava la filiació a la Compilació de Dret Civil de 1960 i la continua regulant al
Codi Civil de Catalunya.

2. La jurisprudència és font del Dret Civil de Catalunya, sempre que hi hagi un

precedent establert pel Tribunal de Cassació.

VERTADER/FALS

Argument:

L’art. 111.1-1 del CCCat determina com a fonts del Dret Civil de Catalunya les
disposicions del propi Codi, les altres lleis del Parlament en matèria de dret civil,
els costums i els principis generals del dret propi.
Segons l’art. 111.2-2 del CCCat, la jurisprudència s’ha de tenir en compte, de
manera especial, en interpretar i aplicar el dret civil de Catalunya
En cap moment diu que la jurisprudència sigui font del Dret Civil de Catalunya
3. La personalitat jurídica s’adquireix des del naixement tot i que els concebuts i
no nascuts també gaudeixen de la mateixa.

VERTADER/FALS

Argument:

És el naixement el que determina l’adquisició de la personalitat jurídica (arts. 29

CCE i 211.1-1 CCCat), sense cap altre requisit ni excepció.
Per això, l’art. 211-1.2 CCCat. diu que el concebut té la consideració de persona
als efectes que li siguin favorables, sempre que arribi a néixer.

4. Segons la legislació civil catalana, el menor emancipat no pot renunciar a una

herència per si mateix, perquè necessita el complement de capacitat per fer-
ho.

VERTADER/FALS

Argument:

Entre els actes del menor emancipat que requereixen complement de capacitat
es troben (236-27.1 apartat e) CCCat) els de renúncia a donacions, herències o
llegats.

5. Els menors d’edat no poden ser incapacitats durant la minoria d’edat, perquè
ja estan sotmesos a la potestat parental i a la representació legal dels seus
progenitors

VERTADER/FALS

Argument:

Segons l’art. 201 CCE, els menors d’edat poden ser incapacitats quan hi
concorri una causa d’incapacitació i es prevegi raonablement que persistirà
després de la majoria d’edat.

6. El menor que ha complert setze anys d’edat té capacitat per contreure

matrimoni, però només si ja està emancipat.

VERTADER/FALS

Argument:

Segons l’art. 46 CCE, els menors d’edat que no estan emancipats no poden
contreure matrimoni.
7. El consentiment atorgat pels pares perquè el seu fill visqui de forma
independent i s’emancipi és revocable, sempre que es faci en escriptura
pública i s’inscrigui en el Registre Civil.

VERTADER/FALS

Argument:

L’art. 211-11.1 CCCat únicament determina que aquest consentiment dels

progenitors es pot revocar, però no demana cap requisit formal per a la revocació,
com tampoc ho fa per a l’acte d’atorgament del consentiment.

8. Quan una persona té determinada la seva filiació per ambdues línies (paterna
i materna), l’ordre dels seus cognoms serà el que acordin els progenitors entre
el primer cognom del pare i el primer de mare i, en cas de desacord, l’ordre
l’establirà l’Encarregat del Registre Civil.

VERTADER/FALS

Argument:

Segons l’art. 235-2.3 CCCat, el pare i la mare poden establir de comú acord
l'ordre dels cognoms en la inscripció del naixement o de l'adopció del primer fill.
Des del 30 de juny de 2017 és vigent la previsió que estableix l’art. 49.2 de la
Llei 10/2011 del Registre Civil. Per això, en aquests casos, en cas de desacord
o quan no s'hagin fet constar els cognoms en la sol·licitud d'inscripció,
l'encarregat del Registre Civil requerirà els progenitors, o als que tinguin la
representació legal del menor, perquè en el termini màxim de tres dies
comuniquin l'ordre de cognoms. Transcorregut aquest termini sense
comunicació expressa, l'encarregat ha d'acordar l'ordre dels cognoms atenent
l'interès superior del menor.

9. La incapacitació és automàtica; és a dir, només cal que un metge diagnostiqui

que concorre una de les causes establertes per la llei.

VERTADER/FALS

Argument:

Segons l’art. 199 CCE, la incapacitació no és automàtica, perquè determina que

“ningú pot ser declarat incapaç sinó per sentència judicial en virtut de les causes
establertes en la Llei.”
A més, l’art. 759 de la Llei d’Enjudiciament Civil diu que “en els processos
d'incapacitació, a més de les proves que es practiquin de conformitat amb el que
disposa l'article 752, el tribunal ha d'oir els parents més pròxims del presumpte
incapaç, examinar aquest per si mateix i acordar els dictàmens pericials
 necessaris o pertinents en relació amb les pretensions de la demanda i altres
mesures previstes per les lleis. Mai es decidirà sobre la incapacitació sense previ
dictamen pericial mèdic, acordat pel tribunal.”

10. Per tal de constituir un patrimoni protegit d’una persona amb discapacitat, és
necessari que estigui incapacitada, encara que no resti sota tutela.

VERTADER/FALS

Argument:

D’acord amb l’art. 227-1.1 CCCat, “poden ésser beneficiàries de patrimonis protegits
constituïts d'acord amb aquest capítol les persones amb discapacitat psíquica igual
o superior al 33% o amb discapacitat física o sensorial igual o superior al 65%.
També ho poden ésser les persones que estan en situació de dependència de grau
II o III, d'acord amb la legislació aplicable”. La llei no exigeix en cap moment que hi
hagi una sentència judicial d’incapacitació.

CAS PRÀCTIC (30%):

CAPACITAT JURÍDICA I CAPACITAT D’OBRAR. EMANCIPACIÓ

1. Poden Pau i Aleix acceptar la donació de Jordi?

En Pau i l’Aleix tenen capacitat jurídica, com qualsevol persona i, pel que fa a la capacitat
d’obrar que tenen per acceptar la donació, l’article 531-21 CCCat diu que poden fer-ho
totes les persones que tenen capacitat natural, llevat dels casos que es tracti de
donacions amb gravàmens, càrregues o modes. En aquest supòsits, els menors han de
ser assistits per els pares, tutors o persones que tenen encomanada la seva protecció
(vegeu també els arts. 625 i 626 CCE).

En tot cas, pel que fa a l’Aleix, heu pogut llegir al Mòdul II (pag. 44) un fragment de la
Resolució de la Direcció General del Registre i del Notariat de 3 de març de 1989, que
confirma la validesa de la inscripció d’una donació realitzada a favor de dos menors
d’edat. En aquesta resolució, la DGRN diu que com a regla general s’ha de reconèixer
aptitud per acceptar donacions a tota persona que tingui capacitat natural d’entendre i
voler, i que als menors d’edat, majors de setze anys, se’ls pressuposa legalment aquest
grau de discerniment.

2. Quin mecanisme es pot fer servir per fer una donació a una persona que
encara no ha nascut? ¿I si encara no ha estat concebuda?

La possibilitat d’atribuir béns i drets a persones que no han nascut, per via de donació o
d’herència, és diferent quan el beneficiari és un “nasciturus” (concebut i no nascut) o
quan el beneficiari és un “concepturus” (no concebut).
En el primer cas, l’ordenament crea una ficció legal i el considera persona per a tots els
efectes favorables, sempre que arribi a néixer (arts. 211-1.2 CCCat i 29 i 30 CCE); per
tant, podrà rebre béns i drets de forma directa.

En canvi, no hi ha una previsió legal similar en el cas del no concebut. No obstant això,
l’ordenament estableix uns mecanismes que permeten fer atribucions en favor de
persones que ni tant sols han estat concebudes de forma indirecta o condicional (art.
531-21.4 CCCat: “Les donacions efectuades a favor dels no concebuts, s’entenen fetes
sota condició suspensiva”). També hem de tenir en compte --tot i que són figures
jurídiques a estudiar en cursos posteriors--, la substitució fideïcomissària, la designació
convencional o la donació reversional.

3. Es pot emancipar Aleix? Quins requisits n’ha de complir?

D’acord amb els articles 211-8 i 211-11 CCCat, l'emancipació pot tenir lloc:
a) Per consentiment dels qui exerceixen la potestat parental o la tutela.
b) Per resolució judicial.
c) Per vida independent del menor.

En el cas de l’Aleix i, tenint en compte les circumstancies que coneixem, podria accedir
a l’emancipació per consentiment dels qui exerceixen la potestat parental (la seva mare)
o per vida independent. Ambdues possibilitats requereixen que el menor tingui setze
anys i el consentiment indicat. En el primer cas, aquest consentiment s'atorga en una
escriptura pública o per compareixença davant de l'autoritat judicial encarregada del
Registre Civil i és irrevocable (art. 221.9 CC Catalunya). El segon cas suposa una
situació de fet en la que el menor, com fa l’Aleix, viu d'una manera econòmicament
independent dels progenitors, amb el seu consentiment, que es pot revocar (art. 211-11
CCCat). L’emancipació per resolució judicial l’hem de descartar, perquè en aquest cas
no hi ha causes que facin impossible la convivència amb els progenitors o amb el tutor,
o que dificulten greument l'exercici de la potestat parental o de la tutela.

4. Per al cas que Aleix es pogués emancipar:

L’emancipació habilita al menor per actuar jurídicament com si fos major d'edat, però hi
ha tot un seguit d’actes que, fins que arribi a la majoria d’edat, no pot fer per si sol i
necessita un complement de capacitat.

El consentiment per realitzar aquest actes li han de donar el cònjuge o el convivent major
d'edat en cas de matrimoni o de convivència estable en parella de l'emancipat, els
progenitors o, a manca d'aquests, el curador (art. 211-7.2 CCCat).

Els actes que han de ser complementats són els que estableix l’art. 211-12 CCCat, que
fa una remissió a l’art. 236-27.1 CCCat.
Els actes fets sense el complement de capacitat són anul·lables, en el termini de quatre
anys, a instància de la persona que havia de prestar-lo i, a partir de l'arribada a la majoria
d'edat, de la persona interessada.

Pel que fa al cas de l’Aleix, d’acord amb aquesta regulació:

a) Pot llogar un pis per viure-hi?

Pot llogar el pis sense que ningú complementi la seva capacitat sempre que es
tracti d’un arrendament per un termini no superior a 15 anys (art. 211-12.1 apartat
a), que remet a l’art. 236-27.1 apartat g) CCCat).
No tenim més dades. En tot cas, llogar un pis “per viure-hi” és la modalitat
d’arrendament urbà prevista a la Llei d’arrendaments urbans (Llei 29/1994) com
a arrendament “per a satisfer la necessitat d’habitatge de l’arrendatari”, sobre la
que no hi ha un límit màxim de termini de durada inicialment convingut per les
parts (art. 9.1: “La durada de l’arrendament serà lliurement pactada per les
parts”).

b) Pot demanar un préstec al banc per pagar la compra del pis?

Quant a la possibilitat de demanar un préstec, és un dels actes que té limitats,

llevat que sigui per finançar la compra d’un bé. Per tant, també pot demanar-lo,
ja que ho vol per pagar la comprar el pis.
Si analitzeu l’article 323 CCE, veureu que en cap cas pot demanar diners a
préstec sense consentiment.
En canvi, en el Codi Civil de Catalunya (art. 211-12.1 apartat a), que remet a l’art.
236-27.1 apartat f), el complement de capacitat es preveu per donar i prendre
diners en préstec o a crèdit, llevat que aquest es constitueixi per a finançar
l'adquisició d'un bé, com succeeix en el cas plantejat.

c) Pot vendre per si sol el restaurant?

Per últim, sí que necessita el consentiment dels seus pares (en aquest cas de la
mare, perquè és orfe) per vendre el restaurant (establiment mercantil), d’acord
amb l’art. 211-12.1 apartat a), que remet a art. 237-27.1 apartat a) del CCCat,
llevat que en Jordi, al moment de fer la donació, ho hagués exclòs expressament.
Així ho estableix l’art. 211-12.4 CCCat: “El complement de capacitat amb relació
als béns i els drets adquirits per donació o a títol successori no és necessari si el
donant o el causant l'han exclòs expressament”.

CAS PRÀCTIC (30%):

LES INSTITUCIONS DE PROTECCIO DE LA PERSONA

PREGUNTES
Davant d’aquesta situació:

1. Té Joan la pàtria potestat de Meritxell i Jesús?

Sí. Segons els arts. 236-1 i 236-2 CCCat, s'atribueix als pares pel fet de ser-ho, com a
funció inexcusable i obligatòria. En aquest cas, certament, hi ha un motiu que
impossibilita objectivament –en aquest moment-- l’exercici de la potestat sense culpa de
Juan. Però perquè Joan no tingués la potestat s'hauria de donar una causa d'extinció
(art. 236-32 CCCat).

Si la situació de coma de Joan s’allarga indefinidament en el temps, es podria plantejar

la suspensió de l'exercici de la potestat parental per tal d’adoptar mesures de protecció
dels menors. D’això en parlarem a continuació.

2. Com qualificaries la situació en què es troben els dos menors sota la cura
de Víctor i Laura?

Podríem plantejar si hi ha una situació de desemparament (arts. 228-1 i ss. CCCat).

Però cal descartar-ho d'entrada. Els menors no han arribat a estar en situació de
desprotecció, ni sembla que hagin de ser allunyats del seu nucli familiar per estar en
risc. Estan atesos i el millor pel seu interès com a menors és seguir amb Víctor i Laura.
En realitat estem davant d'una guarda de fet de l'art. 225-1 i ss. CCCat. És guardadora
de fet la persona física o jurídica que té cura d'un menor o d'una persona en qui es dóna
una causa d'incapacitació, si no està en potestat parental o tutela o, encara que ho
estigui, si els titulars d'aquestes funcions no les exerceixen.

Segons l'art. 225-3 CCCat, el guardador de fet ha de tenir cura de la persona en guarda
i ha d'actuar sempre en benefici d'aquesta. Si assumeix la gestió patrimonial, s'ha de
limitar a fer actes d'administració ordinària.

3. Poden Meritxell i Jesús continuar en aquesta situació de protecció actual

si el coma de Joan es perllonga indefinidament?

Segons l'art. 52 de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de Jurisdicció Voluntària, en un cas de

guarda de fet com aquest, el jutge que tingui coneixement de l'existència d'un guardador
de fet, pot requerir-lo perquè informi de la situació de la persona i béns del menor, de la
persona amb capacitat modificada judicialment o de la qual hagués d'estar-ho, i de la
seva actuació en relació amb els mateixos. El jutge pot establir les mesures de control i
de vigilància que consideri oportunes, sense perjudici de promoure expedient per a la
constitució de la tutela o curatela. Aquestes mesures s'adoptaran, prèvia
compareixença, citant la persona a qui afecti la guarda de fet, al guardador i al Ministeri
Fiscal.

A aquests efectes, l’art. 225-3.2 CCCat disposa que en la guarda de fet de persones
que estiguin en potestat parental o en tutela, l'autoritat judicial pot conferir al guardador
--si ho sol·liciten aquelles persones-- les funcions tutelars, sempre que concorrin
circumstàncies que ho facin aconsellable. Les funcions tutelars s'atribueixen en un
procediment de jurisdicció voluntària, amb l'audiència de les persones titulars de la
potestat o tutela si és possible. Aquesta atribució comporta la suspensió de la potestat
parental o tutela. Això sembla que hauria de fer el jutge si la cosa s'allarga.

4. Poden Víctor i Laura ser nomenats tutors de Meritxell i Jesús o ho ha de

ser Manuel?

Per ser nomenats tutors, el primer que s’hauria de fer és valorar que Víctor i Laura no
estiguin sotmesos a alguna causa d'inhabilitat de l'art. 222-15 CCCat. No sembla ser el
cas.

Després d'això, caldrà veure qui poden ser els possibles tutors. En principi l’art. 222-9
CCCat diu que si es constitueix la tutela, l'autoritat judicial ha de nomenar les persones
designades en l'acte de delació voluntària. És a dir, en Manel que –per altra banda—és
l’avi dels menors.

Això no obstant, ateses les circumstàncies del cas (Manel viu a Alemanya) i a instància
del Ministeri Fiscal o d'alguna de les persones cridades per la llei a exercir la tutela
d'acord amb l'article 222-10 (entre les que hi figuren els guardadors), l'autoritat judicial
pot prescindir d'aquella designació si s'ha produït una modificació sobrevinguda de les
causes explicitades o que presumiblement es van tenir en compte en fer l'acte de delació
voluntària; o bé, si l'acte de delació voluntària es va fer dins l'any anterior a l'inici del
procediment relatiu a la capacitat de la persona protegida.

Deixant de banda aquest segon cas (en què només jugaria el termini establert a la
norma), també es podria afegir a la valoració del cas el fet que el poder que Joan va
atorgar en el seu moment s’havia establert per al cas d’una malaltia degenerativa.

El jutge podria, si ho estima més convenient per als interessos de la persona menor o
incapacitada i mitjançant resolució motivada (art. 222-10.2 CCCat), alterar l'ordre
establert o elegir a la persona que ha actuat com a assistent o com a guardadora de fet,
a les que es presentin voluntàriament per a assumir els càrrecs indicats o a una altra
persona.

A més, s’ha de tenir en compte que l'art. 222-11 CCCat preveu que, en cas que es
designi tutor per a dos o més germans, s'ha de nomenar el mateix tutor per a tots dos,
excepte causa justificada per no fer-ho així.

També hem d’aplicar els arts. 222-25 i 222-26 CCCat sobre la tutela entre dues
persones quan són cònjuges o parella i la manera d'exercici conjunt en aquest cas.