03.

531 Dret internacional públic

Semestre setembre 2019 - gener 2020

Prova d'avaluació contínua – PAC nº 3

Unitat 3 – Mòduls 7, 8 i 9 Vicenç Serra Moral

RESPONSABILITAT INTERNACIONAL. PODERS COERCITIUS EN DRET

INTERNACIONAL

Enunciats de la PAC

BLOC I – TEST

Llegeixi detingudament cadascuna de les preguntes del test i respongui si és veritable (V) o
falsa (F), justificant jurídicament –en tots dos casos– la seva resposta, amb una extensió
màxima de cinc línies per pregunta.

Per facilitar la correcció, precisi si la pregunta és V o F també en la taula següent:

1. F 6. V 11. V 16. V
2. V 7. F 12. F 17. V
3. F 8. F 13. V 18. F
4. F 9. F 14. F 19. F
5. F 10. F 15. V 20. V

1. (F) El dret internacional clàssic ha considerat tradicionalment les relacions de

responsabilitat d´estats, organitzacions internacionals i/o individus

Degut a que el dret internacional clàssic considera les relacions de responsabilitat des d’una
perspectiva estrictament bilateral entre l’estat infractor i l’estat perjudicat.
2. (V ) Per a determinar l´existència d´un fet il·lícit internacional són necessaris dos
requisits: l´atribució a un estat d´una conducta contrària a una obligació
internacional (1) i la qualificació d´aquesta conducta com a contrària a una obligació
internacional exigible a l´estat al qual se li atribueix (2). Encara que, alguns autors
consideren que també és necessària l´existència d´un dany com a tercer requisit.

Si ens remetem a l’art. 2 del projecte d’articles del CDI de 2001, podem observar com el fet
internacionalment il·lícit pot conceptualitzar-se com una acció o omissió imputable al estat
que viola una obligació internacional vigent. A raó d’això podem diferenciar dos elements: el
comportament imputable i la il·licitud del mateix. No hem d’obviar però, tal i com diu el
enunciat, que existeix un debat doctrinal obert sobre si el dany ha de ser considerat un
tercer requisit.
3. (F) Com a regla general, qualsevol conducta d´una persona física o jurídica que
tingui la seva nacionalitat, o que resideixi en el territori d´un estat, suscita la
responsabilitat internacional de l´estat.
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Prova d'avaluació contínua (PAC nº 3)
Ja que el dret internacional rebutja la idea que qualsevol conducta d’una persona física o
jurídica que tingui la seva nacionalitat o que resideixi dins el seu territori pugui suscitar la
responsabilitat internacional.
4. (F) El dret internacional regula un llistat numerus clausus per a tots i cadascun
dels casos en els quals un individu pot ser considerat com a òrgan d´estat.

Ja que per conèixer si un individu té al condició d’òrgan de l’estat cal recorre al seu dret
intern, tot i que no sempre és suficient amb aquest indici per tal de determinar la condició
d’òrgan als efectes d’aquesta regla i en tot cas és possible que sigui necessari recorre a les
circumstancies concretes del cas.
5.(F) El Projecte d´articles sobre la responsabilitat de l´Estat per fets
internacionalment il·lícits (2001) contempla com a necessària l´existència de ‘dolo’ o
culpa per a determinar l´existència d´un fet il·lícit.

Ja que el projecte d’articles sobre la responsabilitat de l’estat per fets internacionalment

il·lícits de 2001 desvincula la qüestió de la determinació de l’existència d’un il·lícit
internacional a concurrència de dol o culpa sense voluntat d’incórrer en aquesta; d’aquesta
manera serà suficient amb la connexió objectiva entre el fet i la lesió.
6. (V) El fet il·lícit d´un estat, com a conducta que no s´ajusta a les seves obligacions,
pot consistir en una acció -quan es tracta d´una obligació d´abstenció- o en una
omissió -quan es tracta d´una obligació de “fer”-

Ja que les conductes que no s’ajusten a les obligacions que estan pendents d’un estat pot
consistir en una acció quan l’obligació es d’absència o una omissió en cas de que es tracti
d’una obligació de fer.
7. (F) Les causes que exclouen l´existència d´un fet il·lícit internacional són: el
consentiment, la legítima defensa, les contramesures, la força major, l´error, el perill
extrem i l´estat de necessitat.

Ja que les causes que exclouen l’existència d’un il·lícit internacional són molt limitades i
l’error no es troba dins aquestes causes.
8. (F) La protecció diplomàtica és un dret de titularitat de l´estat i no de l´individu. Es
tracta d´un dret discrecional: l´estat és lliure de concedir o negar la seva protecció i
una vegada presentada la reclamació, l´estat en conserva el control complet. No
obstant això, en cas d´obtenir una reparació, l´estat haurà de distribuir el seu import
entre els particulars afectats.

Ja que un cop presentada la reclamació, l’estat en conserva el control complet i en cas

d’obtenir una reparació l’estat pot distribuir l’import a la seva disposició fins i tot negant –lo
als particulars tot i que això no es l’ho habitual.
9. (F) A la societat internacional contemporània, els estats tenen l´obligació -tant de
comportament com de resultat- de resoldre pacíficament les seves controvèrsies.

Ja que l’obligació d’arranjament pacifica de controvèrsia ha estat configurada pels estats com
una obligació de comportament i no de resultat. Art. 33 CNU
10. (F) La decisió arbitral té força jurídica obligatòria erga omnes. És a dir, tant per
als estats implicats en el procediment d´arbitratge, com per a tercers estats.

Ja que la decisió arbitral te força jurídica obligatòria per a les parts ja que posa soluciona a
les controvèrsies entre països implicats; per tant no seria obligatòria per a tercers estats.

2
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Prova d'avaluació contínua (PAC nº 3)
11. (V) La Cort Internacional de Justícia té una jurisdicció contenciosa i una
jurisdicció consultiva. En la jurisdicció contenciosa, la Cort emet decisions judicials
obligatòries i, en la consultiva, emet dictàmens consultius no vinculants a petició de
les Nacions Unides o els seus 16 organismes especialitzats autoritzats.

Ja que la CIJ emet decisions judicials obligatòries en litigis que enfronten estats al mateix
temps que també pot emetre dictàmens sobre qüestions jurídiques plantejades per 5 òrgans
de la ONU i 16 organitzacions del sistema de les nacions unides.
12. (F) Durant l´època de l´anomenat dret internacional clàssic, Francisco de Vitoria i
altres fundadors de la ciència del dret internacional van reflexionar sobre els perills d
´un ús de la força anàrquic per part dels estats i van formular el principi de prohibició
de l´ús de la força.
Ja que van reflexionar sobre la noció de de “guerra justa” en tant que volien identificar quines
eren les causes conductes i finalitats que podien justificar l’ús de la força armada. La
prohibició de l’ús de la força és pot contemplar en la carta de les nacions unides de 1945 en
el seu art. 2.4
13. (V) L´article 2.4 de la Carta de les Nacions Unides preveu una prohibició general,
però no absoluta, de l´ús de la força, ja que la Carta mateixa preveu expressament
dues excepcions: la legítima defensa individual o col·lectiva (1) i l´ús de la força
autoritzat pel Consell de Seguretat de l´ONU (2).

Ja que no preveu una prohibició absoluta degut a que en l’art. 51 és contempla la legitima
defensa individual o col·lectiva i a raó dels capítols VII i VIII es preveu l’ús de la força
autoritzat pel consell de seguretat de la ONU.
14. (F) Mitjançant la retorsió, un estat pot respondre a un fet internacionalment il·lícit,
limitant-se a adoptar mesures lícites, però que d´alguna forma perjudiquen o
pressionen a l´estat responsable. Per exemple: trencant relacions diplomàtiques;
incomplint tractats bilaterals de comerç i/o exigint visats als nacionals del país
responsable (sempre que no s´haguessin assumit obligacions internacionals), entre
altres.

Ja que el fet d’incomplir un tractat bilateral de comerç no seria una retorsió si no que ens
trobaríem davant una contra mesura per part de l’estat lesionat.
15. (V) Les contramesures no es conceben com un mitjà de càstig, sinó
exclusivament com un mitjà de coerció destinat a pressionar a l´estat responsable
perquè posi fi al fet il·lícit que estigui cometent.

Ja que les contramesures consisteixen en l’incompliment d’una o més obligacions

internacionals per part de l’estat lesionat per tal d’exercir una pressió en vers l’estat
responsable.
16. (V) L´estat que adopti contramesures no quedarà exempt del compliment de les
obligacions en virtut de qualsevol procediment e solució de controvèrsies aplicable
al cas concret (1) ni tampoc quedarà exempt de respectar la inviolabilitat d´agents,
locals, arxius i documents diplomàtics o consulars (2).

Ja que així es determina a l’art. 50 del projecte de la CDI de 2001 en el seu paràgraf 2
17. (V) En el cas que hi hagi una pluralitat d´estats lesionats per un mateix fet
internacionalment il·lícit, tots podran adoptar contramesures, sempre que,
conjuntament, es respecti el requisit de proporcionalitat.

3
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Prova d'avaluació contínua (PAC nº 3)
Ja que així es desprèn de l’art 46, 49 i 51 del CDI del 20011 on es cita que l’estat només
podrà prendre contramesures enfront l’estat responsable i aquestes hauran de ser
proporcionals al perjudici sofert. És a dir, tot estat podrà prendre les seves contramesures
cap a l’estat que els lesiona sempre i quan aquestes siguin proporcionals.
18. (F) El Consell de Seguretat de l´ONU està concebut com un mecanisme per a
aprovar que un estat reaccioni i apliqui mesures coercitives contra qualsevol fet
internacionalment il·lícit.

A raó del cap. VII de la Carta de les Nacions Unides les mesures coercitives estan
concebudes per a restablir la pau i la seguretat internacional quan el consell de seguretat
ho determini.
19. (F) Un estat membre pot incomplir el Dret de la Unió Europea, entenent-se
aquesta acció com una contramesura, si un altre estat membre l´ha infringit
prèviament.

Ja que la Unió Europea seria un exemple de règim autocontingut “self-contained”; on el seu

tribunal de justícia ha afirmat reiterativament que un incompliment del dret de la UE per un
estat membre no pot justificar-se a títol de contra mesura, com a respecte a la prèvia
infracció d’un altre Estat membre ja que el seu marc institucional ofereix procediments
institucionalitzats adequats per tractar de forçar a un estat membre a complir amb les
obligacions.
20. (V) El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a través del recurs d´incompliment,
pot imposar sancions de caràcter econòmic, si un dels Estats membres no aplica una
de les seves sentències.

Mitjançant aquest recurs el TJUE controla el respecte per part dels estats membres de les
obligacions que els hi afecten en virtut del dret de la UE. Aquest recurs pot interposar-lo be
la Comissió Europea o bé un altre estat membre que deurà sotmetre el assumpte
prèviament a la Comissió. En cas que el tribunal de justícia declari que s’ha produït un
incompliment, el estat de que es tracti estarà obligat a adoptar les mesures necessàries per
posar fi a aquest. I en cas de que la Comissió consideri que no s’ha portat al cap, podrà
sotmetre el assumpte de nou al tribunal a fi d’imposar una sanció pecuniària.

BLOC II – CASOS

CAS 1 – RÚSSIA EXPULSA DIPLOMÀTICS DE 23 PAÏSOS PEL CAS SKRIPAL

Londres acusa Moscou d´estar al darrere de l´enverinament de l´ex-espia doble Serguei

Skripal i la seva filla Iúlia a Salisbury (Anglaterra) amb un agent químic tòxic de suposada
fabricació russa.

Rússia ha declarat aquest divendres persona non grata diplomàtics d´un total de 23 països
com a rèplica a l´expulsió de més d´un centenar de diplomàtics russos per part d´una
trentena de països en solidaritat amb el Regne Unit en el context de la crisi internacional
desencadenada per l´enverinament de l´exespia Serguei Skripal a territori britànic. La
mesura afecta diplomàtics de 16 membres de la Unió Europea (UE), entre els quals dos
funcionaris espanyols.

El ministeri d´Exteriors rus ha convocat aquest dissabte ambaixadors de països occidentals

per informar-los de la decisió d´expulsar diplomàtics de les seves legacions com a mesura

4
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Prova d'avaluació contínua (PAC nº 3)
de reciprocitat i per lliurar-los notes de protesta per les “mesures inamistoses” adoptades
contra Rússia. Segons han informat alguns dels països afectats, els diplomàtics declarats
persona non grata tindran diversos dies per abandonar territori rus.

En total, Moscou enviarà de tornada als seus països un total de 150 diplomàtics de més d
´una vintena d´estats, a més dels 23 britànics, que ja va expulsar en el seu moment. La
majoria són membres de la UE, però també d’Estats Units, Canadà, Austràlia i Ucraïna, els
governs dels quals aquesta setmana han anunciat la decisió d´expulsar 150 diplomàtics
russos.

En alguns casos, Rússia s´ha limitat de manera simètrica a expulsar un diplomàtic (Suècia,
Romania o Croàcia); en altres dos (Estat espanyol o Itàlia); tres (República Txeca o
Lituània), o quatre (Alemanya o França). En el cas d´Ucraïna, però, la xifra d´expulsats s´ha
disparat a 13. A més, Moscou s´ha reservat el dret de prendre mesures similars pel que fa
a dos països més de la UE, Bèlgica i Hongria, a més de Geòrgia i Montenegro, que s´han
sumat a la mesura conjunta contra Rússia a última hora.

Rússia va citar dijous a la nit l´ambaixador nord-americà per notificar-li l´expulsió de 60

diplomàtics dels EUA i el tancament del consolat general del país a Sant Petersburg, la
segona ciutat russa.

Font: EL PUNT AVUI+ (30.03.2018)

Tenint presents les dades anteriors, respongui en Dret a les següents preguntes:

1. Al cas Skripal, podem provar la comissió d´un fet il·lícit internacional per part
de les autoritats russes? Raoni la seva resposta.

En un primer moment , si ens remetem a l’art. 2 del CDI de 2001 ens adonem que en cas
de ser cert el fet de que Rússia hagi enverinat a l’ex espia doble Serguei Skripal en territori
britànic, si que ens podria arribar a fer pensar que ens trobem davant un fet
internacionalment il·lícit. Ara bé, tal i com es desprèn del text aportat i de tot el seguit de
bibliografia originada a raó d’aquest cas, podem observar com Londres, va atribuir la
responsabilitat dels fets sense presentar cap proba al respecte, únicament al·legant que és
va utilitzar un agent nerviós d’origen rus en aquest assassinat.
Per tant, hem de concloure que davant de la falta de proves existents amb relació amb el
cas que ens afecta, no podem provar que les autoritats Russes hagin comés un fet il·lícit
internacionalment.

2. Qualifiqui les mesures adoptades per Rússia i per la resta de països implicats,
podríem qualificar-les com a accions de retorsió o contramesures? Raoni la
seva resposta.

Podem observar que les mesures adoptades per Rússia i per la resta de països implicats
son les mesures de retorsió ja que davant el fet “internacionalment il·lícit” ( mort de Skripal i
la seva filla) un segui de països que es mostren solidaris amb el regne unit, expulsen
diplomàtic russos ( mesura licita) per tal de pressionar i perjudicar a l’estat Rus a respondre
davant els fets que se l’hi adjudiquen. De la mateixa forma, Rússia, davant la resposta de
tots els estats en vers les seves relacions diplomàtiques, decideix actuar de la mateixa
manera i així intentar aconseguir refrenar l’expulsió dels seus diplomàtics.

5
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Prova d'avaluació contínua (PAC nº 3)
D’aquesta manera, tot i que el fet d’expulsar diplomàtics no és considerat un fet il·lícit en si,
podem veure com aquest debilita sobremanera les relacions existents entre Rússia i
Occident.

3. I finalment, de quins mitjans de solució pacífica de controvèrsies disposarien

les parts per a tractar de resoldre aquest conflicte diplomàtic? Raoni la seva
resposta.

El dret internacional Públic estableix els mecanismes idonis que s’han d’utilitzar per tal de
resoldre un conflicte internacional. D’aquesta manera, la doctrina internacional estudia dos
tipus de mitjans de solució de conflictes com son els mitjans pacífics (diplomàtics i jurídics) i
els mitjans violents.

Tal com es desprèn de l’enunciat, la comunitat internacional, és totalment conscient que

davant la presencia d’un conflicte internacional s’han d’esgotar els mitjans pacífics de
solució d’un conflicte, evitant així a tota costa l’ús de mitjans violents.

Així dons, si ens remetem a l’art 33 de la carta de la ONU, podem observar que les parts en
una controvèrsia la qual la seva continuació pot posar en perill el manteniment de la pau i la
seguretat internacional tractaran de buscar-li una solució abans que res mitjançant la
negociació, la investigació, la mediació, la conciliació, l’arbitratge, l’arranjament
judicial, el recurs a organismes o acords regionals o altres mitjans pacífics de la seva
elecció.

D’aquesta manera, a nivell personal, davant el cas que ens trobem, considero que el mitjà
de solució pacifica de controvèrsies més adient pel cas que ens suscita, considero que és
la investigació. ja que el que es busca es aclarir sobre les qüestions de fet que rodejant el
conflicte sense pronunciar-se en cap cas sobre les responsabilitats que es puguin deduir
d’elles.

Així doncs, la comissió no es pronunciarà sobre la qüestió portada a debat si no que

aportarà a les parts totes aquelles dades que es considerin rellevants per del de solucionar
la controvèrsia a fi de que es determini la causa o el motiu del conflicte.

Finalment, tota aquesta informació emesa per la comissió, pot ser utilitzada per tal de
recorre a un mitja jurídic com l’arbitratge o l’arranjament judicial.

CAS 2 – TRUMP IMPOSA NOVES SANCIONS A IRAN I ENVIA TROPES A L´ARÀBIA

SAUDITA I EMIRATS ÀRABS UNITS

El Govern nord-americà acusa al banc central iranià d’haver finançat des de 2006 amb
milers de milions de dòlars a la Guàrdia Revolucionària iraniana, a la iraniana Força al
Quds i al grup xiïta libanès Hizbulà, tot ells considerats grups terroristes per Washington.

“Això és molt important. Ara hem tallat tots els possibles fons per a Iran”, va manifestar el
secretari del Tresor dels Estats Units, Steven Mnuchin, que va acompanyar a Trump.
Mnuchin va explicar que el Tresor també va sancionar avui el Fons de Desenvolupament
de la República Islàmica, el fons sobirà d´inversió iraniana que usa els guanys de la venda
de gas i petroli per al desenvolupament de la resta de l´economia persa, segons detalla en

6
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Prova d'avaluació contínua (PAC nº 3)
el seu web. Els Estats Units afirmen que el president iranià, Hasan Rohaní, forma part de la
seva junta directiva i acusa aquesta institució d´haver-se convertit en una font de divises
estrangeres que finança a la Guàrdia Revolucionària i per força al Quds, així com al
Ministeri de Defensa de la República Islàmica.

En plena escalada de tensió amb l’Iran, Trump es va inclinar per les sancions, però també
pel múscul militar en resposta a l´atac del dissabte a la petroliera saudita Aramco, que Riad
atribueix a Teheran i que inicialment va ser reivindicat pels rebels hutíes del Iemen. Segons
mitjans nord-americans, el Pentàgon també anava a posar sobre la taula de Trump
possibles operacions clandestines amb objectius com els llocs des dels quals Iran llança els
seus drons i míssils de creuer, a més d´on emmagatzema les seves armes. Per la seva
part, les autoritats iranianes van declarar aquest divendres que no volen una guerra, però
van assegurar que respondran amb tots el mitjans al seu abast en cas d´un atac.

Els Estats Units també han rebaixat lleugerament la seva retòrica. Després de l´atac contra
les refineries saudites, Pompeo va apuntar directament a Iran i va arribar a proclamar que
aquells atacs iranians constituïen un “acte de guerra”. Tanmateix, després de la seva visita
a l´Aràbia Saudita i als Emirats Àrabs Units, Pompeo va assegurar que la seva prioritat és
ara buscar “una solució pacífica” i “construir una coalició” per a aconseguir-ho. Per a formar
aquesta coalició, els Estats Units podrien intentar recaptar suports durant l’Assemblea
General de l´ONU que se celebra la setmana que ve a Nova York.

Font: Levante. El mercantil valenciano (21.09.2019)

Tenint presents les dades anteriors, respongui en Dret a les següents preguntes:

1. En el cas que fossin certes les acusacions del president Trump, podríem
identificar la comissió d´un fet il·lícit internacional per part de les autoritats
iranianes? Raoni la seva resposta-

Pel que fa a aquest cas en concret, si considerem que les afirmacions que realitza Trump
són certes, i tenint present el que determina l’art. 4 del Projecte de la CDI de 2001, a un
estat se li pot atribuir comportaments que són realitzats pels seus òrgans. Entenent això, i
tenint present que el banc central iranià es un òrgan del Estat d’Iran, si que podríem dir que
ens trobem davant un fet il·lícit, ja que estaria finançant a grups terroristes i en
conseqüència se l’hi podria exigir responsabilitat internacional.

2. Qualifiqui les mesures adoptades pels Estats Units, podríem qualificar-les com
a accions de retorsió o contramesures? Raoni la seva resposta.

Les mesures adoptades pels Estats Units les podríem qualificar com a acció de
contramesura, degut a que aquestes, són utilitzades per donar resposta a un fet il·legal
amb
un altre incompliment d’un obligació internacional la qual queda justificada per la il·licitud
comesa per l’estat responsable.
D’aquesta manera, i en el cas que ens ocupa, els Estats Units tallen els fons aportats a Iran
ja que aquest, a través del Banc Central Iranià està finançant el terrorisme i per tant davant
aquesta il·licitud, els Estats Units responen tallant els fons que aquests aporten cap a Iran.

7
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Prova d'avaluació contínua (PAC nº 3)
3. En cas que els Estats Units volguessin usar la força, quin seria el procediment
conforme a la Carta de les Nacions Unides? Raoni la seva resposta.

Si ens remetem a la Carta de les Nacions Unides, podem observar en el seu art. 2.4 que
els membres de la organització, en les seves relacions internacionals s’abstindran de
recorre a l’ús de la força i/o a l’amenaça contra la integritat territorial o independència
política de qualsevol estat o en qualsevol forma incompatible amb els propòsits de les
nacions unides.
D’aquesta manera, podem dir que els Estats Units no podrien utilitzar la força en vers Iran;
Ara bé, en la mateixa Carta de les Nacions Unides, podem observar, en els art. 42, 51 i
107, com es preveuen certes excepcions pel que fa a l’ús de la força.
Així doncs, en cas que els Estats Units volguessin usar la força, podrien mirar d’encasellar
o justificar l’ús d’aquesta atenent els articles anteriorment citats, sobretot esmentant a l’art
51, el qual fa referencia a l’ús de la legitima defensa.

Bibliografia

Mòdul didàctic 7, Sanchez, Victor. Torroja, Helena. La responsabilitat internacional de

l’estat, material docent de la UOC.

Mòdul didàctic 8, Sanchez, Victor. Arranjament de controvèrsies internacionals, material

docent de la UOC.

Mòdul didàctic 9, Fernandez, Xavier. Aplicació coercitiva del dret internacional, material
docent de la UOC

Dialnet, Albert Julio, El derecho de intervención en los conflictes.

Projecte de la CDI de 2001