03.532.

- INTRODUCCIÓ AL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA

Semestre febrer 2021 – juny 2021 Unitat 3: Temes 16 a 22

Prova d’avaluació contínua – PAC 3 – Solucionari

CRITERIS DE SOLUCIÓ DE LA PAC 3. - FONTS DEL DRET I TUTELA JUDICIAL DE LA UNIÓ

EUROPEA -

Enunciats

PART I- VERTADER O FALS

Indiqueu si l’afirmació és vertadera o falsa i justifiqueu de manera raonada la resposta.

1. D'acord amb l'Article 216.2 TFUE, els acords internacionals celebrats per la UE formen part
integrant de l'ordenament jurídic europeu des de la seva entrada en vigor, i vinculen
únicament a les Institucions de la Unió.
FALS.- D'acord amb l'art. 216.2 TFUE, els acords internacionals vincularan les institucions de la Unió i
als Estats membres, i, per tant, formen part integrant de l'ordenament europeu a partir de la seva
entrada en vigor, tal com va establir el TJUE en la seva sentència de l'assumpte Haegemen (1974).
Aquests acords ocupen un rang jeràrquic superior a el dret derivat en l'ordenament jurídic europeu, tant
si són anteriors com si són posteriors a l'acord, i inferior als Tractats.

2. La noció d'efecte directe del Dret de la Unió Europea va ser establerta en la sentència Costa
v ENEL, i fou posteriorment recollida a l'article 288 TFUE.
FALS.- Va ser en l'assumpte Van Gend & Loos (1963) quan el TJUE va establir la noció d'efecte
directe en el Dret de la UE. El cas es va plantejar en relació amb el llavors TCEE. En aquest supòsit, el
TJUE es va haver de pronunciar en un recurs prejudicial sobre la possibilitat que l'art. 12 TCEE pogués
ser invocat directament per un particular (l'empresa Van Gend & Loos) per extreure un dret subjectiu
oposable a un estat membre (Països Baixos). A banda, l'article 288 del TFUE efectivament assenyala
que els reglaments són directament aplicables en els països de la UE.

3. El recurs per incompliment pot ser presentat per particulars davant el TJUE i permet al
Tribunal controlar les possibles violacions del Dret de la Unió Europea imputables a les
seves institucions.
FALS.- Mitjançant el recurs per incompliment, el TJUE controla les possibles violacions del dret de la
Unió que són imputables als Estats membres. A més, els subjectes legitimats per a interposar-lo són la
Comissió (art. 258 TFUE) i els estats membres (art. 259 TFUE).
 INTRODUCCIÓ AL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA
PAC 3 – Solucionari

4. El Dret Primari de la Unió Europea està compost pels Tractats Fundacionals (TUE i TFUE) i
el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.
FALS.- De manera genèrica, el Dret Primari de la UE l'integren els tractats originaris (TUE i TFUE), així
com els 37 Protocols i els dos annexos que els completen, i la Carta de Drets Fonamentals de la UE.
Més específicament, aquest Dret Primari es veu complementat pels tractats modificatius particulars i
les actes d'adhesió dels diferents estats membres.

5. En referència als principis generals de Dret, els Tractats de la Unió Europea en fan menció
explícita, enumerant exhaustivament: llibertat, democràcia, respecte dels drets humans i de
les llibertats fonamentals i l'Estat de Dret.
FALS.- Al recollir explícitament els principis de llibertat, democràcia, respecte dels drets humans i de
les llibertats fonamentals i l'Estat de Dret, els Tractats de la Unió Europea estan fent referència als
principis generals de la Unió, comuns a tots els estats membres i recollits en els articles 2 i 6 TUE. El
TUE només realitza una referència explícita a principis generals del Dret a l'article 5 TUE, relatiu a
l'aplicació del principi de subsidiarietat i proporcionalitat.

6. En funció de la matèria que es vulgui modificar, els Tractats constitutius de la UE es

modificaran per un procediment ordinari o simplificat, sent preceptiva i vinculant la consulta
al Parlament Europeu.
FALS.- Segons l'article 48 del TUE, hi ha dos procediments de revisió dels tractats: l'ordinari i el
simplificat. El procediment de revisió ordinari permet augmentar o reduir les competències atribuïdes a
la Unió en els tractats. El procediment simplificat permet fer modificacions relatives a les polítiques i les
accions internes de la Unió. Tot i que la participació del Parlament varia en funció del procediment, tant
en la via ordinària com en la simplifica, la consulta a aquesta institució és preceptiva, però no sempre
és vinculant. Per exemple, l'article 48.3 TUE estableix que el Consell Europeu pot iniciar la revisió de la
proposta de modificació amb la simple consulta de Parlament Europeu però, en canvi, es requereix la
seva aprovació si el Consell Europeu vol prescindir de convocar la Conferència intergovernamental.

7. Una actuació del Banc Central Europeu en violació dels Tractats, pot donar lloc a un
procediment d'omissió. Els particulars estan legitimats activament per a interposar aquest
recurs.
FALS.- Contra un acte legislatiu o una actuació del Banc Central Europeu que no siguin una
recomanació o un dictamen, el que cal és un recurs d'anul·lació, que és el destinat a controlar la

2
Semestre 2020-2.
 INTRODUCCIÓ AL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA
PAC 3 – Solucionari

legalitat dels actes jurídics obligatoris, definitius i amb efectes jurídics a tercers (reglaments, directives i
decisions), adoptats per les institucions o per altres òrgans o organismes de la Unió. Estan legitimats
per interposar aquest recurs els estats membres, les institucions (Parlament Europeu, Consell,
Comissió) i, de manera més restrictiva, el Banc Central Europeu, el Tribunal de Comptes, el Comitè de
les Regions i els particulars.

8. Els particulars poden invocar les disposicions dels acords internacionals dels quals és part
la Unió davant les jurisdiccions dels estats membres.
VERTADER.- En base a la jurisprudència Van Gend en Loos, el TJUE també va reconèixer en la seva
sentència a l'assumpte Nour Eddline El-Yassini v Secretary of State for Home Department (1999) la
possibilitat per als particulars d'invocar l'efecte directe vertical de els drets que, al seu favor, puguin
tenir origen en els acords internacionals dels quals n’és part la UE, sempre que els preceptes invocats
siguin prou clars, precisos i incondicionals.

9. Durant els deu anys següents a l'adopció d'un acte per part de les institucions de la Unió
Europea o dels seus agents que causi algun perjudici als particulars, els particulars poden
iniciar una acció davant dels seus respectius estats membres per obtenir la corresponent
reparació del dany.
FALS.- Els particulars i els estats membres poden iniciar una acció, regulada pels articles 268 TFUE i
340 TFUE, perquè el TJUE determini la responsabilitat de la Unió pels danys causats als ciutadans o a
les empreses per les seves institucions o agents en l'exercici de les seves funcions. La possibilitat
d'exercir aquesta acció expira a el cap de cinc anys des de l'adopció de l'acte que causa el perjudici.

10. A diferència del Reglament, la Directiva té aplicabilitat i efecte directe respecte als seus
destinataris i no deixa a les autoritats nacionals l'elecció de la forma ni els mitjans per a la
seva aplicació.
FALS.- Com a acte jurídic de caràcter normatiu, la Directiva obliga a l'estat membre destinatari pel que
fa a el resultat que es vol aconseguir, però deixa a les autoritats nacionals l'elecció de la forma i dels
mitjans, tal com preveu l'article 288 TFUE. Per contra, el Reglament sí que té un abast general,
aplicabilitat directa i obligatorietat en tots els seus elements.

11. L'exigència d'una "afectació directa i individual" és el principal requisit que han de complir
tots els subjectes legitimats per plantejar un recurs d'anul·lació davant del TJUE.

3
Semestre 2020-2.
 INTRODUCCIÓ AL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA
PAC 3 – Solucionari

FALS.- Pel que fa al recurs d'anul·lació, es pot distingir entre demandants privilegiats (estats membres,
Parlament Europeu, Consell i Comissió) que no necessiten demostrar que els actes impugnats els
afecten directament; i demandants ordinaris o no privilegiats (Tribunal de Comptes, Banc Central
Europeu i Comitè de les Regions) que només pot iniciar aquest recurs quan l'acte s'hagi adoptat en
violació de les seves prerrogatives. Els particulars tenen una legitimació activa encara més restringida.
Per demostrar aquesta afectació directa o individual, els particulars han de satisfer l'anomenat test
Plaumann. A banda, l'entrada en vigor del nou art. 263 TFUE millora la posició dels particulars en
aquest sentit, en atorgar-los la possibilitat d'interposar un recurs d'anul·lació contra actes generals com
els reglaments, sense necessitat d'estar afectats singularment pels mateixos actes, ja que estableix
que '[t]oda persona física o jurídica podrá interponer recurso […] contra los actos de los que sea
destinataria o que la afecten directa e individualmente y contra los actos reglamentarios que la afecten
directamente y que no incluyan medidas de ejecución'.

12. La qüestió prejudicial permet al TJUE corregir sentències judicials dictades pels òrgans
judicials dels Estats membres de la UE quan en aquestes sentències es faci referència
explícita al Dret de la Unió Europea.
FALS.- La qüestió prejudicial (article 267 TFUE) permet a un òrgan jurisdiccional nacional, davant el
qual s'està substanciant un litigi que requereix l'aplicació d'una norma comunitària, suspendre el litigi
principal i dirigir-se al TJUE per sol·licitar-li que interpreti o determini la validesa de la norma en qüestió.
Després de la resposta del TJUE (en forma de sentència), el jutge nacional reprendrà la tramitació del
litigi principal, resolent de conformitat amb aquella resposta. Mitjançant la qüestió prejudicial el TJUE
garanteix l'aplicació efectiva i uniforme del dret de la Unió en tots els estats membres a través de dues
funcions: a) la interpretació de l'ordenament jurídic de la Unió i b) el control de la legalitat dels actes de
les institucions, òrgans o organismes de la Unió.

13. El dictamen del TJUE previ a la conclusió d'un acord internacional per part de la UE,
especialment quan el seu contingut pugui ser contrari als Tractats de la Unió Europea, és
preceptiu però no vinculant.
FALS.- L'article 218.11 TFUE preveu el recurs al TJUE abans de la conclusió d'un acord internacional
per part de la UE quan el seu contingut pugui ser contrari als Tractats. En cas que el TJUE declari que
l'acord internacional que es vol concloure és contrari als Tractats, l'acord només es podria ratificar
prèvia modificació dels Tractats originaris per evitar la contradicció o mitjançant la modificació de
l'acord internacional perquè sigui compatible amb els Tractats. A això s'afegeix el fet que el TJUE ha
entès que té poder per anul·lar la decisió sobre la conclusió d'un acord internacional o sobre la seva

4
Semestre 2020-2.
 INTRODUCCIÓ AL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA
PAC 3 – Solucionari

aplicació en el cas que s'hagi conclòs en violació dels Tractats, amb les dificultats pràctiques que
aquest control a posteriori comporta.

14. La jurisprudència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió és una de les principals fonts
del Dret de la Unió Europea.
FALS. La jurisprudència del TJUE no és pròpiament una font del Dret de la Unió Europea. No obstant
això, cal destacar la seva tasca continuada d'interpretació, aplicació i definició dels principis generals
del Dret de la UE, especialment en els processos de solució de les controvèrsies presentades davant
la seva jurisdicció, i mitjançant la resolució de qüestions prejudicials.

15. Només les persones jurídiques que resideixin o tinguin el seu domicili social en un Estat
membre de la Unió podran presentar una queixa davant la Comissió Europea destinada a
informar-la que un Estat membre ha incomplert el Dret de la Unió Europea, el que donarà
lloc a l'obertura de la fase precontenciosa de el recurs per incompliment.
FALS.- Qualsevol persona pot posar en coneixement de la Comissió que un Estat membre ha
incomplert el dret de la Unió Europea. La presentació d'una queixa no requereix gairebé cap formalitat.
Es pot presentar davant la Secretaria General de la Comissió o davant el servei responsable per raó
de la matèria. No es requereix advocat, tot i que l'assessorament especialitzat és aconsellable. D'altra
banda, la presentació de la queixa obre un procediment en el si de la Comissió, que pot donar lloc a
l'obertura de la fase precontenciosa del recurs per incompliment.

PART II. CAS PRÀCTIC: LA QÜESTIÓ PREJUDICIAL DAVANT DEL TJUE

Aquest és un supòsit fictici, 'inspirat' en certs fets recents.

Com és sabut, els tribunals economicoadministratius (TEA) són els encarregats de resoldre les
reclamacions economicoadministratives a Espanya, que es presenten principalment contra (i) els
òrgans territorials de l'Administració de l'Estat; (ii) les administracions autonòmiques, en cas que així
es prevegi en l'Estatut d'Autonomia; i (iii) l'Administració tributària, essent els TEA els encarregats de
resoldre els recursos destinats a impugnar els actes de l'Administració tributària, i poder accedir
posteriorment a un procediment contenciós-administratiu. Dins dels tribunals economicoadministratius
destaca el Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC, amb seu a Madrid). Exemple del seu
àmbit d'actuació és la resolució de les provisions de constrenyiment dictades per la Delegació Central

5
Semestre 2020-2.
 INTRODUCCIÓ AL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA
PAC 3 – Solucionari

de Grans Contribuents (òrgan central de l'Agència Espanyola de l’Administració Tributària, AEAT),

sent aquestes últimes provisions objecte de recurs davant el TEAC.
La Comissió Europea va adoptar recentment una Decisió que ordena la recuperació d'ajudes d'estat
il·legals i incompatibles amb el mercat interior (Articles 107 i 108 TFUE). En execució d'aquesta
decisió, l'AEAT inicia un procediment de recuperació intern contra certes empreses, que decideixen
recórrer davant el TEAC.
Davant els seus propis dubtes d'interpretació sobre la Decisió i la seva execució, el TEAC, instat per
les parts, decideix remetre al TJUE una qüestió prejudicial d'urgència sobre aquesta qüestió.

Preguntes:

1. Quins elements ha de contenir una qüestió prejudicial per ser admesa pel TJUE? I una
qüestió prejudicial urgent? ¿Es donen aquests elements en el cas de la qüestió del TEAC?
L'article 267 TFUE ens indica que el Tribunal de Justícia és competent per a pronunciar-se amb
caràcter prejudicial sobre la interpretació dels tractats o sobre la validesa i interpretació dels actes
adoptats per les institucions, òrgans o organismes de la Unió, quan es plantegin qüestions d’ aquesta
naturalesa davant / per part d'un òrgan jurisdiccional d'un dels estats membres. A més, l'article 94 del
Reglament de procediment de Tribunal de Justícia ens indica els requisits que ha de complir una
qüestió prejudicial, a saber:
§ el text de les preguntes formulades al Tribunal amb caràcter prejudicial;
§ una exposició concisa de l'objecte del litigi i dels fets pertinents, o almenys una exposició de les
dades fàctiques en què es basen les qüestions;
§ el text de les disposicions nacionals que puguin ser aplicables a l'assumpte i, si és el cas, la
jurisprudència nacional pertinent;
§ la indicació de les raons que han portat a l'òrgan jurisdiccional remitent a preguntar-se sobre la
interpretació o la validesa de determinades disposicions del Dret de la Unió, així com de la relació
que al seu parer hi ha entre aquestes disposicions i la normativa nacional aplicable al litigi
principal.
Tot i que es donessin aquestes característiques en una hipotètica qüestió prejudicial del TEAC, no
prosperaria ni seria admesa pel Tribunal de Justícia per les raons que examinarem a la següent
pregunta. Tampoc cal plantejar una qüestió prejudicial d'urgència, perquè estan reservades a les
matèries previstes en el títol V de la tercera part del TFUE, és a dir, les relatives a l'Espai de Llibertat,
Seguretat i Justícia.

6
Semestre 2020-2.
 INTRODUCCIÓ AL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA
PAC 3 – Solucionari

2. Està facultat el TEAC per plantejar una qüestió prejudicial al TJUE? Per què? Hauria de
presentar-la al Tribunal de Justícia o al Tribunal General? ¿En base a quina norma de Dret
de la UE?
No, no ho està. Malgrat la seva denominació, no es tracta d'un òrgan judicial com a tal sinó d'una
instància de recurs administratiu: la qüestió prejudicial permet a un òrgan jurisdiccional nacional de
caràcter independent i permanent, davant el que s'està substanciant un litigi que requereix l'aplicació
d'una norma comunitària, suspendre el litigi principal i dirigir-se al TJUE per sol·licitar-li que interpreti o
determini la validesa de la norma en qüestió. D'haver estat el TEAC un òrgan judicial, aquest hauria
pogut remetre la qüestió prejudicial, sempre davant del Tribunal de Justícia (encara que l'article 256
(3) TFUE atribueix una competència limitada a Tribunal General per conèixer de certes qüestions
prejudicials) sobre la base de l' article 267 TFUE.

3. Insatisfets amb la actuació del TEAC i en una seu judicial nacional jeràrquicament superior,
els afectats per la Decisió de la Comissió Europea que ordena la recuperació d'ajudes
d'estat il·legals i incompatibles amb el mercat interior insten de nou a aquesta instància a
plantejar una qüestió prejudicial. Aquesta es nega, per entendre: (i) que l'execució de la
Decisió no planteja majors problemes d'interpretació; i (ii) que molts d'aquests dubtes ja
van ser resolts pel TJUE amb anterioritat. Davant d'aquesta negativa, ¿podrien els
particulars plantejar la qüestió prejudicial directament?
Un particular no pot plantejar mai una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia, únicament
instar, dins el marc del procediment que requereix l'aplicació d'una norma comunitària, a plantejar-la a
l'òrgan judicial de l'estat membre que coneix del litigi. En qualsevol cas, l'òrgan judicial nacional
només està obligat a plantejar una qüestió prejudicial quan és l'última instància de recurs, o si la
qüestió prejudicial a plantejar versa sobre l'apreciació de validesa. En qualsevol cas, el Tribunal de
Justícia no està obligat a pronunciar-se sobre qüestions que ja hagi resolt amb anterioritat.

4. Al marge dels disposicions rellevants dels Tractats, ¿quines normes del Reglament de
procediment del TJUE són aplicables a la qüestió prejudicial?
De cara al plantejament d'una qüestió prejudicial, els òrgans judicials nacionals que vulguin plantejar
una qüestió prejudicial hauran d'estar a l'indicat pels articles 93 a l'118 del Reglament de procediment
de Tribunal de Justícia.

5. La resolució d'aquesta pregunta és voluntària (per pujar nota: fins a 1 punt més de la nota
final de tota la PAC). Fes una cerca a internet (Google, EurLex, Cúria, CENDOJ, etc.) i

7
Semestre 2020-2.
 INTRODUCCIÓ AL DRET DE LA UNIÓ EUROPEA
PAC 3 – Solucionari

explica supòsits semblants al d'aquesta segona part. Existeixen precedents -recents o no-
de qüestions prejudicials similars davant el TJUE d'òrgans espanyols, independentment de
la seva naturalesa?
Precisament, el present cas pràctic està basat en la sentència prejudicial de 21 de gener de 2020 del
Tribunal de Justícia en l'assumpte C-274/14 - Banc de Santander, on el Tribunal de Justícia va
estimar que el TEAC no té legitimació per plantejar qüestions prejudicials davant el Tribunal de
Justícia de la Unió Europea, perquè no compleix amb el requisit d'independència que caracteritza els
òrgans jurisdiccionals. Aquesta és la conclusió amb la qual Luxemburg va liquidar la qüestió
prejudicial que el TEAC li va plantejar a costa de determinats aspectes de la nostra tributació interna
sobre la deducció del fons de comerç financer.
Les característiques del recurs extraordinari per a la unificació de doctrina que es pot interposar
contra les resolucions del TEAC posen de relleu els vincles orgànics i funcionals que existeixen entre
aquest organisme i el Ministeri d'Economia i Hisenda -i, en concret, el director general de Tributs del
Ministeri i el Director general la Direcció General del qual hagués dictat les resolucions impugnades
davant ell-, el que impedeix reconèixer al TEAC la qualitat de tercer en relació amb aquesta
administració. El Tribunal va aprofundir en aquesta qüestió en assenyalar que la legislació aplicable
"no garanteix que el president i els vocals del TEAC es trobin a l'empara de pressions externes,
directes o indirectes, que puguin fer dubtar de la seva independència".
Aquesta declaració no eximeix als nostres tribunals economicoadministratius de l'obligació de garantir
l'aplicació del Dret de la Unió en adoptar les seves resolucions i inaplicar, si s’escau, les disposicions
nacionals que siguin contràries a les disposicions de Dret de la Unió dotades d'efecte directe, ja que
aquesta obligació recau sobre el conjunt d'autoritats nacionals competents i no només sobre les
autoritats judicials.
Cal destacar especialment la sentència de Tribunal de Justícia de 26 de febrer de 2013 a l'assumpte
C-399/11 – Melloni, primera qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Constitucional espanyol. Amb
anterioritat, abans d'aquest assumpte, ja es van plantejar qüestions prejudicials -no admeses- per
l'extint Tribunal de Defensa de la Competència espanyol o certs col·legis professionals.

8
Semestre 2020-2.