Professional Documents
Culture Documents
LLISTA DE PREGUNTES DE LES LLIÇONS 5 A 8 Preguntas
LLISTA DE PREGUNTES DE LES LLIÇONS 5 A 8 Preguntas
M
Aquests mecanismes son de tutela dels drets dels particulars (persones fisiques o juridiques) i son
mecanismesdepressiósobrel'òrganresponsabledelamalaadministració(lamajoriademecanismes)
o violació dels drets de la Unió Europea.
ueixes davant de la comissió: qualsevol persona pot posar en coneixement a la comissió
Q
incompliment del seu estat del dretdelaunióeuropea.Silacomissióanalitzalasituació,llavorssi
aquestaveuquehihaaquestincomplimentpotiniciarunrecursd'incomplimentcontraaquellestat,on
hi ha dos fases (pre-contenciosa y contenciosa).
ret de petició davant del Parlament Europeu: fer una petició davant el parlament europeu,
D
qualsevolciutadàtantpersonafísicaojuridica,denacionalitatoresidentpotcomunicarunaqueixaal
parlament europeu, concretament a la Comissió de Peticions i pot fer-ho de formaindividual,amb
associació,deformacolectivaambaltresciutadans,etc. Espresentaunaqueixasobrel’aplicaciódel
dret de la UE, requisits que siguin questions europeas que afectin directament al Peticionari. Pot
estimarquenosiguipertinentaquellaqueixaoquesihoés.Llavorsenelquequesiquehosiguipot
ferunaAudiencia,investigacionsinsitu(demanar+informació),etc.Alfinalsolferunesconclusions
o recomanacions a aquella institució que faci una mala administració i altres coses.
ret d'accés als documents de la Unió: pots accedir a qualsevol document llevatd’unasèriede
D
límits. Està regulat per un reglament 1049/2001 TFUE, regula l’accés als documents. Reglamenta
aquestdretd’accésalsdocumentsiposalímits.Eldretd'accésnoesil·limitat.Ex:secretscomercialsi
industrials, etc.
ecanismes de control jurisdiccionals del dret de la UE.
M
Tenim de tipus contenciós i consultiu.
ONTENCIOSOS
C
Control institucions
Recursos contra les institucions de laUEhofanenelTribunalGeneral.Aquestjugaunpapermolt
importanteneldesenvolupamentdeldretdelaUE.També,hacreatmoltsprincipis.Volasegurarsela
uniformitatdelainterpretaciódeldretdelaUE.QuanpasesaformarpartdelaUEhasd'acceptarles
decisionsdeltribunal,llavorslajurisdicciójanoesvoluntaria,sinoqueesobligatoria.Elprocediment
davanteltribunalhihafases:faseescrita,oral,dedeliberacióiimportantelTribunalactuademanera
colegiada (decisions per majoria simple), no hi ha vots decidents.
ecurs incompliment:
R
Objectiu: estat que no compleix normatives de la unió europea. Objecte és fer que els estats
compleixin els drets de la UE.
Legitimat:lacomissióeuropeaielsestats.AquestrecurshoposanormalmentlaComissióencaraque
tambéhopodenferelsEstatsperònoéstantcomú.Qualsevolòrgandel'estatquenorespectieldret
de la UE, pot provocar s’obri un recurs d’incompliment.
rocediment:
P
Comissió
1. Fase precontenciosa: La comissió quan detecta un incompliment del dret de la UE,
2. Llavors envia un requeriment on es trobarà el contingut del que teòricament esta violant
aquell Estat, s’alega tots els motius d’incompliment.
3. Si ho compleix s’ha acabat, sinó ho fa llavors li envia un dictamen motivat.
4. Sihocompleixs’haacabat,sinóhofaallavorenslaComissiódiscrecionalmentpotdecidirsi
anar davant del tribunal de justícia de la UE en recurs d’incompliment sobre aquell Estat.
5. Una vegada tenim la sentencia si es declara el incompliment l’Estat denunciat haurà de
complir el que diu la sentència i sinó ho fa li pot posar dos tipus de multes: Multad’una
quantitatdedinersoMultacoercitiva(multaquecadadiaquenocompleixihadepagar). El
tribunal imposa aquestes multes,
stat
E
En elcasqueladenúncialaposiunEstataquesthonotificaalaComissióiaquestafaundictamen
exposenelcontingutillavorensapartird’aixòl’Estatjapotposarrecursd’incomplimentsobreaquell
Estat.
otius:
M
Efectes:
ONSULTIUS
C
Quanesfaunacordinternacionalipertantespotdemanarundictamenpreguntantsiaquelltractatés
correctesegonseldretprimariisieltribunaldiuquenoespotferis’hauràdemodificarobérevisar
el tractat. Art 218.11 TFUE.
nstrobemendossituacions,enelcasosqueiniciaunprocedimentinterneljutgeinterntinguidubtes
E
jasiguisobrelainterpretacióolavalidesaelquefaesparalitzaelprocedimentinterniesdirigeixal
tribunaldejustíciaenaquestcaslamajoriadeqüestionsprejudicialslesresolaquesttribunalin’hiha
alguns casos que son pocs que ho resol el tribunal general.
a qüestió prejudicial és un mecanisme per assegurar la màxima uniformitat possible en la
L
interpretació i aplicació del dret de la UE. Per tant NO ES UN RECURS, sinó simplement son dubtes.
s pot plantejar sobre el dret primari, derivat, sobre qualsevol acord internacional,sobrequalsevol
E
sentencia o el principis generals del dret.
nelcasdeqüestióprejudicialsobrelavalidesaquedenexclòseldretprimari,osiguiunadisposició
E
de dret primari no pot ser objecte de qüestió prejudicial de validesa però si de interpretació.
egitimitat:EstàlegitimataqualsevolòrganjurisdiccionaldelsEstatsmembresihopotferd’oficio
L
instancia de part.
fectes: La decisió final normalment la sentencia prejudicial evidentment primerésobligatòriapel
E
jutge quelainterposatpertantquedavinculat,perònonomésaquilainterposatsinótambétotsels
òrgans judicials dels membres de la UE és a dir té efectes erga omnes.
óndecaràcterretroactiu,peròavegadess’aplicademaneracautaperimitarelsefectesextuncper
S
no crear un perjudici irreparable, això només ho pot establir el TJ.
n jutge pot fer una qüestió prejudicial d’interpretació sobre un tema que ja s’havia tractat i es
U
possible que la seva interpretació hagi variat. La qüestió de validesa es pot tornar a plantejar si
s’al·leguen nous motius.