DRET

D’OBLIGACIONS
Y CONTRACTES
1 SEMESTRE

AITANA EDO TORRE

 TEMA 1: EL DRET D’OBLIGACIONS I CONTRACTES VIGENT A CATALUNYA

Conjunt de regles i institucions que procuren i faciliten l’intercanvi de bens i serveix en el mercat.

Dret d’obligacions  regles generals comuns a la relació jurídica obligatòria des de el seu origen,
els fets que la fan néixer, els seus caràcters, classes y requisits, les seves vicissituds mentre
roman, fins al seu compliment i extinció, també les garanties i mitjans de protecció. Amb
independència de la font.

L’obligació neix del contracte y d’un acte il·lícit que es el dany.

Dret de contractes  font de la relació obligatòria més freqüent: el contracte, la configuració

jurídica, les regles comunes, la formació, l'eficàcia i les vicissituds, així com la seva ineficàcia i
invalidesa i els tipus contractuals concrets (els contractes), a través dels quals s'efectua
l'intercanvi econòmic. Es don solen néixer obligacions.

Dret patrimonial  Ordenació y realització de les activitats econòmiques de les persones.

Centrat en les activitats econòmiques que fan les persones. Veurem l’intercanvi de drets y
serveis.

Ordre públic econòmic  conjunt de principis jurídics de l’activitat econòmica.

 No son immutables, estan contextualitzats per factors polítics i socials

 Venen determinats l’anomenada constitució econòmica

PRINCIPIS:

1. L’atribució dels bens econòmics als particulars: reconeixement del principi de la

propietat privada com un dret de la persona (art. 33 CE)

2. El principi de llibertat econòmica -iniciativa privada-: la llibertat de mercat, llibertat

d’empresa i la lliure concurrència (art. 38 CE)

a. Principi de lliure contractació (art. 1.255 del C.c) que contempla el principi
d’autonomia de la voluntat de les parts. Amb limitacions (remissió)

3. El principi de la bona fe i la lleialtat i la honradesa en els tractes (art. 111-7 CCCat) (art.
621-7 i 621-45 CCCat i 1258.1 CCE)

4. El principi de commutabilitat del comerç jurídic: Tot intercanvi de bens o serveis entre
les persones ha d’estar fonamentat sobre el principi de commutabilitat. Ha d’haver una
causa, ha d’estar justificat.

a. Prohibició de “l’enriquiment injust” o enriquiment sense causa: tot intercanvi

de bens o serveis necessita una causa valida que ho justifiqui -un contracte, un
dany que cal reparar...-

b. Major equilibri possible de l’intercanvi de bens o servei: rebus sis stantibus

(remissió)
DRET CATALA D’OBLIGACIONS I CONTRACTES

Competència en matèria civil  Competència normativa, que d’entrada es del estat a excepció
de les comunitats autònomes que tenen dret propi.

Constitució espanyola:

 L’article 149.1.8CE atribueix competència per a la conservació, modificacions y

desenvolupament del dret propi a les CCAA que en tinguin.

 Però es reserva de l’Estat, en tot cas: ... les bases de les obligacions contractuals...

Estatut d’autonomia de Catalunya (art 129)

 Correspon a la generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en

les matèries que l’article 149.1.8 de la constitució atribueix en tot cas a l’estat. Aquesta
competència inclou la determinació del sistema de fonts de dret civil de Catalunya.

Primera llei del CCCat (Llei 29/2002) 

Codi obert i determinació del contingut:

 Article 3: Divisió  els llibres que componen el codi civil de Catalunya son els següents:

 Llibre sisè, relatiu a les obligacions i els contractes, que inclou la regulació d’aquestes
matèries, comprenent-hi els contractes especials i la contractació que afecta els
consumidors, aprovada pel parlament.

Llibre sisè (llei 3/2017)  No te tota la norma, nomes te parts d’ella. Nomes te una part del títol
segon en relació amb els contractes.

ART.1: objecte

De conformitat amb els articles 3.f i 6 de la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera llei del
Codi civil de Catalunya, aquesta llei estableix l'estructura del llibre sisè̀ del Codi civil de
Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, regula els contractes de compravenda, de
mandat i de permuta, i la modificació́ i la incorporació dels contractes regulats per lleis especials,
i substitueix la Compilació́ del dret civil de Catalunya.

ART.2: estructura del llibre sisè

El llibre sisè̀ del Codi civil de Catalunya s'estructura, inicialment, en tres títols:

a) Títol I, relaIu a les disposicions generals

b) Títol II, relaIu als Ipus contractuals. (Únic desenvolupat, en part)

c) Títol III, relaIu a les fonts no contractuals de les obligacions.

STC 132/2019 sobre el llibre sisè (i)

Les normes desenvolupades pel legislador català entren dins la competència en conservació,
modificació y desenvolupament de l’article 149.1.8 i del 129 EACAT, ja que cal considerar que
desenvolupen un conjunt sistemàtic en dret civil. Cap article afecta al límit competencial de els
bases de les obligacions contractuals que l’article 149.1.8 reserva sempre a l’estat.

L’article 621.54,3: es inconstitucional el pacte de condició resolutòria que permet recuperar

l’immoble al venedor en cas d’incompliment s’ha d’analitzar com una especialitat processal pel
fet que suposi un procediment extrajudicial de venda que entra en l’orbita de la reserva
competencial de l’estat de l’article 149.6 CE: legislació processal

Mes enllà del llibre sisè

En allò no regulat pel llibre sisè aplicarem:

 Si hi ha un consumidor, el dret de consum:

o Reial decret legislatiu estatal 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el text
refós de la llei general per a la defensa de consumidors i usuaris

o Codi de consum de Catalunya (llei 22/2010) (remissió)

 Codi civil estatal (CCE)

La transformació del dret de contractes actual

Quin dret de contractes? Quin model de dret de contractes? Dos possibles eleccions:

1. Tradició del codi civil espanyol de 1889, pràcticament sense modificacions

2. Dret modern de contractes

Propostes de regulació Europees  Nova construcció del dret contractual que el modernitza
impulsada per:

Dret uniforme:

 Principis UNIDROIT dels contractes internacionals (1994)

 Unificació per la transposició de Directives EU

 Texts de soft law

o Principis de dret europeu (2002)

o Marc comú de referencia (2009)
o CESL (COMMON EUROPEAN SALES LAW): proposta de reglament de 2011 que va ser
retirada
Dret comparat:

 Modernització dels codis civils decimonoics a Alemanya (2001) y França (2016)

 A mes de la codificació moderna dels països de l’est

Codi civil espanyol: intents de reforma

 Proposta de la comissió general de codificació de 2009

 Proposta de l’Associació de professores de derecho civil

Noves coordenades

Front al principi de llibertat de forma, cada cop son mes contractes que exigeixen forma escrita,
inclús a vegades algun formulari

Front al pacta sunt servanda, el dret de desistiment

Front a que un cop firmat el contracte ha de complir-se, el control dels pactes, especialment
mitjançant el control del contingut de las clàusules abusives.
 TEMA 2: L’OBLIGACIÓ

L’obligació es una relació jurídica entre titulars de dues posicions jurídiques subjectives: el crèdit
i el deute entorn a una conducta humana jurídicament deguda.

Aquesta relació jurídica de dues persones (el crèdit y el deute) el creditor te el dret d’exigir
aquesta conducta humana del deutor y el deutor te l’obligació de complir el que li demana.

Art 1088 CCE: toda obligacion consistí en dar, hacer o no hacer alguna cosa

Art. 1254 CCE: el contrato existe desde que una o varias personas consienten en obligarse,
respecto de otra y otras, a dar alguna cosa o prestar algun Servicio.

El contracte es una obligació voluntària.

La prestació  es la conducta humana jurídicament deguda que és especificada per l’obligació,

es a dir, aquesta diu quina es l’obligació que s’ha de fer. Exemple: m’obligo a pintar la paret de
verd

La prestació es jurídicament exigible, dona entrada a una sèrie de mecanismes que asseguren a
que aquesta conducta es compleixi. Exemple: si no ho fan tinc dret a indemnització

Ha de ser futura sempre, per això ens obliguen a fer-la.

 L’objecte de la prestació pot ser present o futur.

On apareix?

 Arts. 621-46.1; 621-56.2; 624-10 CCCat

 Arts. 1132,2; 1134; 1169,1 CCE

Característiques de la prestació:

1. Possibilitat i il·licitud: ha de poder-se fer si no es possible no hi ha obligació

a. Possibilitat material (art. 1272 CCE)

i. Objetiva: ningú pot realitzar la prestació

1. Lliurar la lluna

b. Possibilitat jurídica: il·licitud

i. Art. 1184 CCE

1. Lliurar un ronyó

2. No confonguem amb impossibilitat sobrevinguda (remissió)

 3. Determinabilitat: ha d’especificarse la condcuta a fer part del deutor

a. Art. 1256: la validesa i el compliment no pot deixarse a l’arbitrari de la part

b. Però pot ser determinable

i. De forma objetiva: art. 1447 (bolsa o mercado) 621.5 CCCat

ii. Per un tercer

iii. Per una de les parts: preu en el compravenda (art. 621-5) tensió 1256 i
1449 CCEsp / 621-5 CCCat

iv. Per la llei: art- 621-5 CCCat

La relació obligatòria

Es la relació entre el deute i el crèdit son correlatius. Tu estàs obligat a fer això y jo et puc exigir
que ho fessis.

 La persona que ha de complir la prestació es el DEUTOR

o Obligat al compliment del deute

 La persona que pot exigir el compliment es el CREDITOR

o Facultat d’exigir el compliment

Relació Inter partes (eficàcia relativa)

Qui no es deutor ni creditor es TERCER. Aquet pot intervenir en la obligació

El deute

El deutor

 Ha de complir amb la prestació: ha d’executar la prestació

o No existeix un deure d’autoria per part del deutor: a no ser que l’obligació sigui
personalíssima, la pot fer un tercer (1158 CCEsp.)

 Assumeix les conseqüències de l’incompliment de la prestació

o Mecanismes legals que asseguren

 El compliment específic de la prestació (execució forçosa)

 O un equivalent (diners)

 Obliguen a indemnitzar danys i perjudicis

  No es pot anar la presó per incomplir un deute:

o Art. 11 del pacto internacional de derechos Civiles y politicos, nueva york,

19.12.1966, ratificat per españa el 13.4.1977

o Nadie serà encarcelado por el solo hecho de no poder complir una obligacion
contractual

o Pot ser delicte en supòsits molt excepcionals: art. 277 CP, no pagar aliments als fils
o al conjuge presó o multa.

 Mecanismes de protecció del credit (remissió )

El deute: la diligencia

La carrega de la diligencia es una conducta que s’ha de fer per evitar les conseqüències que
tindrà no ferla.

Al deutor se li exigeix una conducta diligent: si es diligent, no respon de les conseqüències de la

infracció de l’obligacio (incompliment)

La diligencia es la conducta del deutor prèvia al compliment i destinada a l’efectiva realització

de la prestació

 Diligencia en el compliment (1104 CCE) que permet que l’obligació 21es faci efectiva, i
que actua en qualsevol obligació

 Diligencia en la conservació de la cosa (art. 1094), nomes en les obligacions de donar.

Es instrumental al compliment.
El deutor ha de finançar la diligencia, son a càrrec seu totes les despeses que aquesta comporti.

 Esta el deutor obligat a comprar una caixa forta per guardar joies que te en dipòsit?

La diligencia es una carrega pel deutor: si no la desplega, pot tenir conseqüències per a ell:
nomes el deutor diligent es pot exonerar de les conseqüències de l’incompliment

Models de diligencia

La diligencia material no esta determinada, no es pot concretar en cada obligacio i, per tant,
depèn de la conducta discrecional del deutor

Existeixen, però, uns models de diligencia:

 Bon pare de família / persona raonable: criteri estandar quan no se’n determini un altre

 Perit o professional: per excepció arts. 1484, in fine y 1495,2 CCE

 Quam in suis: com en les coses pròpies

Es pot pactar el nivell de diligencia però te límits:

 La diligencia no pot desaparèixer totalment del compliment de la prestació

 No es pot exonerar al deutor en cas de dol (art. 1102 CCE)

El deute: facultats

1. Oponer excepciones a la reclamacion del cumpliemiento de la persona acreedora. Las

excepciones son aquellas circunstancias o hechos juri d́ icos que, una vez alegados (su
eficacia no es automática o ipso iure: por ejemplo, art. 121- 4 CCCat), permiten a la
persona deudora paralizar (enervar) la acción de cumplimiento interpuesta por la
persona acreedora

a. Remissió

2. Liberarse de la deuda mediante el pago o cumplimiento

a. La falta de colaboracion o la negativa injustificada de la persona acreedora de

aceptar el cumplimiento, la persona deudora tiene la «facultad» de
desvincularse de la deuda

b. Remissió

El crèdit

Dret del creditor a exigir del deutor el compliment de l’obligació. Si el deutor incompleix, el
creditor te diferents mecanismes.

Es un dret subjectiu del creditor

 Ingressa en el seu patrimoni en pot disposar:

o Transmetre i gravar

o Art. 1526 CCE; art. 411-1 CCCat

o Renunciar: condonar el deute -art.1187 ss CCE, remissió

Comporta la exigibilitat de la prestació: extrajudicialment o davant de tribunals (art. 1100.1 CCE)

També comporta obligacions:

1. Principi de col·laboració entre les parts

2. Deure de cooperar per a que el deutor pugui complir (art. 621-34.1 i art. 622-8 CCCat)

3. Deure d’informar sobre aspectes que pugin influir en el compliment (621-12 CCCat)
 4. Carrega de comprovar si el compliment s’adequa a la prestació pactada (art. 621-27
CCCat)
Deute i responsabilitat

En la relació obligatòria van junts dos conceptes:

1. DEUTE: genera l’obligació de complir i els mecanismes que asseguren el compliment

2. RESPONSABILITAT: es la vinculació dels bens del deutor al compliment dels deutes

a. Responsabilitat patrimonial universal de l’art. 1911 CCE: «[d]el cumplimiento de

las obligaciones responde el deudor con todos sus bienes, presentes y futuros»

Excepció: l’obligació natural  Deures morals o socials no exigibles jurídicament que el seu
compliment es voluntari produeix unes conseqüències jurídiques, NOMES un cop complert.

FONTS DE LES OBLIGACIONS

Allò que te capacitat per a generar una obligació:

Art. 1089 CCE:

Las obligaciones nacen de la ley, de los contratos y cuasi contratos y de los actos y omisiones
ilícitos o en que intervenga cualquier género de culpa o negligencia.

Classificació de les fonts:

 TEMA 3: CLASSES D’OBLIGACIONS

En funció de la Naturalesa material de la prestació

La prestació consisteix en la conducta que ha de fer la part deutora i que la creditora te dret a
exigir. Pot consistir en donar, fer o no fer. Primer article programàtic del Llibre IV del Codi civil
es l’article 1088 CCEsp.

Diferencia entre obligacions:

1. Positives
a. Donar  entregar l’objecte venut

b. Fer  realització d’una determinada obra

2. Negativa
a. No fer  no jugar per a un altre equip

Punt de referencia: el contingut de la conducta compromesa

En que consisteix la prestació? Es la conducta que ha de fer la part deutora i que la creditora té
dret a exigir. Pot consistir en donar, fer o no fer.

Donar cosa certa i determinada

Total vinculació entre l’existència de la cosa y la prestació

Cosa certa y determinada  l’objecte de la prestació es una cosa única. Jo tinc l'obligació de
donar-te el meu porta guixos

Obligació genèrica  l’objecte de la prestació pot ser qualsevol. Jo tinc l'obligació de donar-te
un porta guixos però dona igual quin.

Diligencia en la conservació de la cosa

Extinció de l'obligació a:

 Interessos y Accessoris

Execució forçosa especifica

Donar cosa genèrica

Pertinença a un gènere

El gènere pot ser limitat

No hi ha tractament sistemàtic al Codi civil

Obligat a la qualitat mitjana

Compliment per via d’execució

Les obligacions pecuniàries

Sorgeixen quan la prestació consisteix en entregar una suma de diners en concepte de tal. Es
una obligació genèrica; el gènere sobre el que versa son els diners. Aquestes consisteixen en
entregar una suma de diners.

Quan la prestació consisteix en entregar una suma de diners en concepte de tal. Es la cosa
fungible i que està acceptat com mètode de pagament. Sorgeixen quan la prestació consisteix
en entregar una suma de diners en concepte de tal.

No fungible (no es genèrica) una moneda determinada, o bitllet determinat

La consideració jurídica del diner

 Diner en abstracte (be fungible)  donar cosa genèrica (intercanvis monetaris que fem
habitualment)

 Diner com a individualitat (cosa especifica)  donar cosa especifica

o Deute de diner  no tenen en consideració el que val el diner

o Deute de valor

 Funció substitutòria  objecte per diners

 Funció indemnitzatòria  intercanviar danys ocasionals per diners

  Funció restitutòria  canviar la posició d’una cosa per diners

Quin altre terme s’utilitza per referir-se a les obligacions de diners? Son obligacions pecuniàries

Que es un deute de valor? L’objecte de la relació es un poder o un valor determinable i que en el

compliment es concreta en una suma de diners.

Nominalisme i Valorisme

Nominalisme  nomes interessa l’especia o la moneda pactades.

Valorisme  conserva l’equivalència entre el poder adquisitiu entre els diferents moments

Que es el principi nominalista? Aquest principi consisteix que la part deutora lliuri la mateixa
suma de diners fixats en l’obligació, sigui quin sigui el valor adquisitiu.

Mesures correctores del nominalisme:

 Clàusules d’estabilització

 Actualització del valor

 Clàusula rebus sic stantibus

Que és una clàusula d’estabilització?

son clàusules contractuals que adeqüen el valor de la prestació compromesa a un índex

econòmic en relació amb el poder adquisitiu de la moneda o un altre paràmetre de referencia
de manera que converteixen el deute de diners en deute de valor.

Obligacions de fer

Criteris de classificació

 Fungibles  qualsevol persona ho pot fer

Exemple: necessito pintar la paret de la meva habitació. Ho pot fer qualsevol pintor

 No fungibles (personalíssima)  quan la persona que ha de realitzar la conducta es la

única en el mon que ho pot fer.

Exemple: si faig un contracte amb el dalí per fer me un retrat nomes ho podrà fer ell.

 Mitjans  la persona no esta obligada a donar uns determinats resultats. Consisteix

en desenvolupar una activitat a favor del creditor però sense prometre l’obtenció amb
ella de cap resultat.

Lex Artis  la diligencia que se li exigeix a algú especialitzat.

Exemple: ens fa mal el peu y anem al metja perquè ens curi. Ell te la obligació de fer tot
el que pugui per curar-nos.
  De resultats  exigim un resultat final. Promet al creditor un cert resultat.

Exemple: si demano que em pintin una paret però no me la pinten.

Quines son algunes de les qualitats de l’obligació de fer?

A mes de permetre la part creditora la satisfacció del seu interès, poden ser fungibles o infungibles,
obligacions de mitja o de resultat.

Obligacions de no fer

Ens obliguen a abstenir-nos a realitzar una determinada conducta o be a tolerar una activitat
alinea sense oposar-s’hi

Suposen convertir en prohibit un acte plenament lícit

Davant l’incompliment:

 S’obliga a desfer allò mal fer (si es possible) + (danys i perjudicis)

 Si no es pot desfer o no es reiterable únicament danys i perjudicis

EXERCICI

1. A s’obliga a entregar a B un cromo de CR/ de l’àlbum de les estrelles del mundial 2016
 Donar cosa certa i determinada

2. A s’obliga a entregar a B un cromo d’algun jugador del real Madrid  Donar cosa
genèrica

3. A s’obliga davant B a no aixecar ninguna murada en el seu jardí per no llevar-l’hi llum ni
vistes  No fer

4. A s’obliga a entregar a B 1000 kg de raïm  Donar cosa genèrica

Les obligacions alternatives

Son aquelles on l’objecte de les quals son diverses prestacions previstes de forma disjuntiva. Es
aquella que te lloc quan l’ obligat ha de fer una d’entre varies prestacions. Hi ha varies
prestacions a la obligació però a l’hora de complir s’ha de complir només pagant-ne una.

Art. 1131 CCivl.

La part deutora només haurà de complir una d’elles

Es tracta d’una sola obligació

Tot i que l’obligació tingui diferents possibilitats només una serà la deguda.
Una de les parts o un persona aliena tindrà la facultat d’elegir i determinar-la.

L’ individualitzacio de la prestació amb que ha de complir-se es diu concentració.

Podem diferenciar entre dues etapes:

Des-de que es constitueix fins que es dona l’elecció, aquest període es diu període transitori
d’alternativitat

1. Constitució de l’obligació

1. Pèrdua o destrucció d’alguna de les prestacions

Si l’elecció correspon a la part deutora:

1. Si es destrueixen totes les coses menys una se produeix de forma automàtica

la concentració.

2. Si es destrueixen totes amb culpa la part creditora té dret a indemnització

Si l’elecció correspon a la part creditora:

3. Si alguna de les coses s’ha perdut per cas fortuït, la part creditora complirà
entregant la que la part creditora elegeix-hi entre les restants.

4. Si alguna de los coses s’ha perdut amb culpa la part creditora podrà elegir
entre: (1) Qualsevol de les restant o (2) El preu de les desaparegudes

5. Si tots s’han perdut amb culpa la part creditora podrà elegir entre el valor
econòmic de qualsevol d’elles.

2. Concentració o facultat d’elecció: l’obligació deixa de ser alternativa

Que defineix les obligacions alternatives?

En aquestes prestacions heterogènies l’objecte pot ser divers de manera que la part deutora pot
optar a complir-ne només una.

Les obligacions conjuntes

Es aquella la prestació consisteix en una pluralitat de conductes diferent però que integren una
única prestació

Obligacions on hi han conductes diverses però que s’han de realitzar totes

Per tal que es produeixi el compliment s’han de realitzar totes les conductes

L’incompliment d’una de les conductes implica l’incompliment total de l’obligació

Les obligacions facultatives

Obligacions que contenen una sola prestació però la part deutora te facultat de lliurar se en el
moment del compliment amb la realització d’una prestació diferent. Quan l’ obligat deu una
prestació, però pot complir, no només fent aquesta, sinó també fent altre.

La diferencia amb l’alternativa es que en aquesta es deu una prestació d’entre varies, y en la
facultativa es deu una prestació totalment individualitzada. En aquella es paga amb la prestació
que es deu, en aquesta es pot pagar amb la prestació que es deu o amb una altre.

Sense necessitat de consentiment per part del creditor

Només existeix una prestació.

Si desapareix la prestació principal s’extingeix l’obligació.

La part creditora mai pot tenir el dret d’elecció.

Que defineix les obligacions facultatives? Són obligacions d'una sola prestació, però la part
deutora es pot lliurar complint la realització d'una prestació diferent.

Les obligacions sotmeses termini

L’eficàcia depèn d’un moment futur i cert

El termini pot ser:

- inicial i marca el començament de la relació obligatòria; o

- final i marca el moment en que expira la relació obligatòria

Al mateix temps el termini pot ser essencial. Es essencial si no s’accepta un compliment en
retard, ha que això es veu com un incompliment. En aquest casos, la data no només determina
el moment en que es exigible sinó que té una importància primordial de cara a l’interès creditici.
Exemple: em caso el 17 setembre y el vestit m’arribà el 18 setembre.

Origen:
- Voluntari – les parts ho han pactat expressament.

- Legal – establert per la llei

- Judicial – quan la norma remet a una concreció per part de l’autoritat judicial.

En que consisteix el termini essencial? El terme essencial fa referencia a la necessitat de

puntualitat de compliment de la prestació com a factor decisiu per a la satisfacció del creditor.

Obligacions sotmeses a condició

L’eficàcia depèn d’un moment futur i incert

Les obligacions condicionals tenen dues característiques:

 1. Incertesa 

2. Voluntarietat 

Classes d’obligacions condicionals

1. Suspensiva  es aquella que fa que els efectes de l’obligació no es produeixin fins que
no es realitzi el fet sotmès a condició. Exemple : si aproves l’assignatura et compro un
cotxe.

a. Entre el moment que es celebra el contracte i el moment en que compleix la

condició passa un temps que es denomina fase de pendència.

2. Resolutòria  si es compleix la condició l’obligació queda sense efecte Exemple: jo et

dono un cotxe però si suspens l’assignatura et quedes sense cotxe.

a. La resolució retrotreu l’obligació al moment del seu naixement

b. S’apliquen les regles de la condició suspensiva

Quina diferència hi ha entre termini i condició?

Mentre que el termini depèn d’un moment futur però cert, en la condició s’ignora tant si ha
d’arribar el moment com quan arribarà

Quines característiques defineixen la condició?

Les mes importants son 1 la incertesa de la concurrència d’un fet incert, i 2 la voluntarietat de
les parts de definir la condició.

Que es la condició suspensiva?

La condició suspensiva és aquella condició que fa que els efectes daquesta obligació no es
produeixin fins que no es dugui a terme el fet posat en la condició

Quin efecte es dona en la condició resolutòria?

En el moment de la resolució es retrotrau tot, torna com al principi. D'altra banda (pèrdua,
deterioraments, millores) s'apliquen les regles de la condició suspensiva

CLASSES D’OBLIGACIONS III

Obligacions en funció del compliment de la conducta

1. Obligacions de tracte únic

La conducta es compleix en un únic moment o acte jurídic

Exemple: en el contracte de CV l’entrega de la cosa

Es possible acordar la divisió del pagament  obligació fraccionada

  Per exemple: acordar que en comptes de fer el pagament de 100$ en un únic moment
es realitzaran 10 pagaments de 10$

 Es tracta d’una sola obligació però el compliment s’ha dividit

2. Obligacions de tracte continuat

El compliment s’estén en el temps

L’obligació es va complit al llarg d’un temps que pot ser determinat o no.

Cas paradigmàtic  obligacions de no fer

3. Obligacions periòdiques

Consisteixen en un conjunt d’actes deguts per part deutora

Normalment d’idèntica naturalesa i contingut homogeni

Cada una de les diferents obligacions son independents

Neixen en moment successius

L’origen es un mateix fet dotat d’eficàcia jurídica duradora

Cada pagament extingeix una obligació periòdica

Exemple: l’obligació de pagar cada mes la renta especificada en un contracte d’arrendament

Les relacions entre les obligacions

Principals, accessòries i subsidiàries

 Les principals tenen naturalesa autònoma. Existeixen per si soles

 Les accessòries pressuposen una de principal de la qual depenen. Aquesta garanteix y

complementa la principal, però depèn d’ella en quant a existència i abast.

 Per exemple: si ens obliguem a l’entrega d’una cosa:

o L’entrega del bé seria una obligació principal, i

o El deure de conservar la cosa amb una determinada diligencia, accessòria

 S’ha d’observar una relació de dependència. Les accessòries no solen ser estrictament
necessàries però suposen un increment del valor econòmic o de l’eficàcia de la
prestació

 L’obligació accessòria segueix les vicissituds de la principal, es a dir, la primera es

transmet i s’extingeix amb la segona.

 Paradigmes d’obligacions accessòries:

 o Obligació d’interessos:

 Els interessos consisteixen en una suma de coses de la mateixa

especia que les degudes, proporcional a la quantia d’aquestes i a la
durada de la deute. (preu que una persona paga per desfruitar d’una
capital de diners d’una altra persona)

 En un contracte de préstec on s’han pactat interessos: el lliurament

del capital es l’obligació principal. El lliurament dels interessos es
l’obligació accessòria. L’obligació d’interessos en diners es un deute
pecuniari i accessori.

 Cas especial: anatocisme

o Clàusula penal: consisteix en el pagament d’una quantitat de diners que la part

deutora haurà de lliurarà a la part creditora en cas d’incompliment d’una obligació
principal que pot consistir en un donar, fer o no fer alguna cosa.

 Les obligacions subsidiàries son aquelles en que, aprtint de l’accessorietat, la part

deutora és una persona diferent.

o Exemple: fiança

Obligacions reciproques:

 Diferenciar entre obligacions unilaterals i bilaterals (perf. i imperf.)

 Les obligacions recíproques o sinal·lagmàtiques són aquelles obligacions bilaterals on

trobem: o Titulars recíprocs idèntics. L’un és de l’altre creditor i deutor
simultàniament. o Cada part accepta el sacrifici de la prestació perquè té la pretensió
d’aconseguir la prestació que la contrapart ha de realitzar.

 Règim jurídic:

Les obligacions recíproques o sinal·lagmàtiques s’han de complir de manera simultània (llevat

de pacte o previsió legal).

La simultaneïtat no vol dir que totes dues parts hagin de complir en una unitat d’acte, alhora.
Vol dir que cap pugui compel·lir, o el que és el mateix, exigir a l’altra, el compliment sense oferir
o realitzar la prestació.

Si una de les parts que no ha complert amb la prestació no por compel·lir a l’altra perquè
compleixi amb la seva, la persona compel·lida pot «neutralitzar la reclamació».

· Exceptio non adimpleti contractus

·Exceptio non rite adimpleti contractus

En cas que una de les prestacions recíproques esdevingui impossible de manera sobrevinguda
sense culpa de la deutora:
 · l’extinció d’una obligació comporta l’extinció de l’altra,
· sense perjudici de pacte o de regulació legal específica en sentit contrari

Pel que fa a la mora, cap de les dues parts hi incorre fins que l’altra no compleix.

Davant l’incompliment essencial d’una de les obligacions recíproques, la part que ha complert
o que està disposada a complir la prestació deguda, pot optar entre exigir el compliment o
resoldre el contracte, amb indemnització de danys en ambdós casos (art. 1124 CCE). Aquesta
facultat de resoldre el contracte és legal, no requereix pacte i es pot exercir judicial o
extrajudicialment.

Decretada la resolució, s’allibera la part sol·licitant del compliment de la seva obligació si no

l’havia complert encara; si això és possible, recupera la prestació (restitució in natura o el valor
de les prestacions realitzades excepte en les obligacions de tracte successiu).

Obligacions solidaries i mancomunades

Cotitularitat en el credit o el deute

Cotitularitat del crèdit i/o del deute  dins de cada part pot haver-hi una pluralitat de subjectes,
físic o jurídics. Partim de la base que en una de les dues posicions, o de les dues, hi ha una
pluralitat de subjectes.

Com s’organitza el fet que els deutors o els creditors siguin més d’una persona?

Quan hi ha una pluralitat de subjectes en una mateixa obligació, dèiem que es parla de
cotitularitat del crèdit o deute. En una mateixa obligació poden concórrer dos o mes creditors i
dos o mes deutors. Si la pluralitat es dona a la part creditora es parla de cotitularitat activa, a la
part deutora passiva o mixta, que hi ha una pluralitat de creditors i una pluralitat de deutors.
Quan en una relació obligatòria intervenen varis creditors o deutors s’han de distingir dues
hipòtesis: mancomunitat i solidaritat.

1. Crèdit o deute mancomunat

2. Crèdit o deute solidari

Obligacions solidaries

Titularitat integra del crèdit o deute per part de tots els subjectes (art. 1137 CCE) A i B deuen 6
mil a C, qui pot exigir 6 mil a A o 6 mil a B; els dos deutors deuen solidàriament el mateix deute
al creditor C. Possibilitat d’exigir el deute complet a un dels dos deutors.
Una obligació mancomunada es quan cada deutor deu i cada creditor té dret nomes a una part
de la prestacio total. De manera que qualsevol dels mateixos pot separadament exigir la seva
part, amb independència dels altres.

 Sistema excepcional: demana pacte

 Però:
o La jurisprudència admet la solidaritat tàcita per tal de beneficiar al creditor que
desdibuixa la necessitat de pacte
 o S’admet la solidaritat impròpia -al final de la ppt-

Solidaritat en el crèdit relacions externes

En relació al deutor(s), cada creditor esta legitimat per a:

 Reclamar el total de la prestació (art. 1137 CCE) a qualsevol deutor (art. 1144 CCE) -ius
variandi-
o Si un creditor reclama, el deutor li haurà de pagar a ell (art. 1142 CCE)

 Rebre el pagament del deutor (art. 1142 CCE)

 Fer actes utils als cocreditors: interrompre la rescripcio (art. 1947.2 CCE), accions de
protecció del crèdit

 Extingir el deute (art. 1143 CCE), encara que respon davant els altres cocreditors per la
seva part (art. 1146 CCE)

o Exemple: condonar el deute

Solidaritat en el crèdit relacions internes

Relacions internes: entre els creditors solidaris

El creditor que ha cobrat tot el deute, ha de lliurar als altres creditors la seva part (art. 1143 CCE)

Si ha condonat o compensat part del deute, respon d’aquest fet davant dels altres cocreditors,
internament (art. 1146 CCE)

Solidaritat en el deute relacions externes

En les relacions amb el(s) creditor(s), la solidaritat enforteix la posició creditora:

 El deutor reclamat ha de pagar la totalitat del deute (art. 1137 CCE)

o Extingueix l’obligacio i allibera els altres deutors

 També té el dret de pagar tot el deute al creditor(s), a no ser que hi hagi un creditor que
ha reclamat a un deutor en concret (art. 1142 CCE)

 No pot al·legar l’existència d’altres deutors per evitar el pagament -benefici d’excussió-

Comunicació de titularitats:

1. Art. 1148 CCE: regim de les excepcions

 Excepcions generals -de l’obligacio-: pagament, prescripció... Qualsevol deutor

 Excepcions personals -afecten nomes a un deutor: condonació, compensació del deute-

o Pròpies, de forma total

 o Alienes: legitimació excepcional per usar les excepcions personals alienes, en
la part de l’altre deutor.

2. Art. 1147 CCE: en cas d’incompliment:

 Si intervé culpa d’algun deutor, responen tots, àdhuc els que haguessin estat diligents
 Deure d’indemnitzar per part del deutor negligent

Solidaritat en el deute relacions internes

Relacions internes: entre els deutos solidaris

Tots els deutos han de cobrir-se recíprocament la insolvència (art. 1145.3 CCE): cal pagar la part
del deutor insolvent

 Augmenta la cobrabilitat del crèdit

Per evitar l’enriquiment injust del deutor que ha pagat:

 Acció de regres per allò pagat en el que supera la part del propi deute
 Subrogació del deutor que ha pagat en la posició del creditor (art. 1210.3 CCE). El deute
continua essent solidari i es mantenen les garanties

Solidaritat impròpia

Creació jurisprudencial:

En les reclamacions per danys (obligació de reparar per acte il·lícit) l’obligació d’indemnitzar és
solidària si no es pot determinar en quin grau ha participat cada deutor en el dany

 Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de la Edificación (LOE): recull aquest

tipus de solidaritat

EDM: La responsabilidad se exigirá solidariamente cuando no pueda ser atribuida en forma

individualizada al responsable del daño o cuando exista concurrencia de culpa, sin que pueda
precisarse la influencia de cada agente interviniente en el daño producido.

Obligacions mancomunades

Obligacions mancomunades (art. 1138 CCE): Règim general a manca de pacte o disposició legal

 Parcialitzaciódel crèdit o deute:

o Pluralitat d’obligacions independents, presumpció d'igualtat però les parts

poden ser diferents (art. 1138 CCE)

o Cada part s’extingeix independentment

 Independència entre les titularitats del crèdit i el deute:

 o No hi ha comunicació de les titularitats com hem vist en les solidàries

Obligacions mancomunades especials

Art. 1139 CCE: obligacions en les que la prestació s’ha designat –pactat- com a indivisible-:

 Necessitat d’actuació col·lectiva malgrat la mancomunitat

 Cada creditor/deutor pot actuar en relació a la seva part, però no pot perjudicar la resta

 No hi cobertura recíproca de la insolvència per part del deutors

 TEMA 4: LA MODIFICACIO DE L’OBLIGACIO

L’art. 1203 del CC estableix que poden modificar-se les obligacions:

Modificació com a mecanisme:

 Alteració dels elements estructurals, descrit en l’art. 1203 CCE

o Canvi d’objecte
o Canvi de creditor
o Canvi de deutor

 Modificació com a efecte: resultat de l’alteració dels elements estructurals

o Modificació: l’obligació es manté, modificada. No te efecte extintiu i de creació

d’una nova obligació, sinó que simplement es modificar alguna cosa però
mantenint en essència l’obligació anterior.

o Novació: la modificació comporta extinció de l’obligació. Novar significa que hi

ha una mena d’acord o gaire be contracte, en que el seu objectiu i finalitat és
extingir una obligació antiga per crear-ne una de nova. La nova es crea per
substituir l’obligació antiga i aquesta s’extingeix.

Modificació subjectiva

Objecte  consentiment del creditor (art. 1166 CCE)

Circumstancies  temps o lloc del pagament

Modificació subjectiva  creditor  subrogació / cessió de crèdit

 deutor (novació)  expromissió / delegació passiva

Supòsits de modificació de creditor, bàsicament son dos:

1. Cessió de crèdit, per preu o descompte. Quan la previsió de risc es mes elevada, de
vegades els crèdits es venen molt barats

2. Subrogació, sempre per pagament.

L'obligació pot modificar-se canviant la persona del creditor mitjançant la subrogació i la

transmissió del crèdit a un tercer.

La subrogació pot ser convencional o legal:

 La subrogació convencional te lloc mitjançant acord entre el creditor antic i el tercer

que li paga (creditor nou), que pot ser anterior o contemporani al pagament, no sent
precís el consentiment del deutor, sinó nomes la seva no oposició expressa (art. 1158
CC)
  La subrogació legal té lloc quan, independentment d’acord dels interessats, la llei ho
estableix directa,ent com a efecte de determinats fets:

o Quan un tercer hagi pagat amb aprovació expressa o tàcita del deutor
o Quan un tercer interessat en el compliment de l’obligacio va pagar sense
oposició expressa del deutor (art. 1210 CC)

Cessió de crèdit  Arts. 1526 a 1536

Realment es com si es vengués el crèdit, hi ha un comprador i un venedor

 Negoci jurídic de transmissió del dret de crèdit a un tercer

 Per qualsevol títol: 1. Inter vivos (compravenda, donació)

2. mortis causa (llegat de crèdit)

 Crèdit existent i transmissible

Cedent – cessionari

En cessions oneroses, responsabilitat del cedent:

1. Existència del crèdit: si no, no hi ha obligació

2. Legitimat excepte si es ven com a dubtós

3. Solvència del deutor

a. si pacte
b. insolvència publica i notòria

Cessionari – deutor

Cessionari carrega de notificació al deutor:

1. Pagament laboratori del deutor al creditor inicial si desconeixement

a. Exclou amb el pagament indegut i la manca de legitimació per cobrar

2. Legitimació excepcional del deutor per usar la compensació que tenia amb el creditor
inicial

Deutor

1. Coneix la cessió i no consent, nomes compensació dels crèdit anteriors amb el creditor
inicial
2. Coneix la cessió i consent, renuncia a la compensació
Modificació subjectiva per canvi de deutor

Per a que es tracti d’una autentica novació i el deutor anterior s’allibera, cal el consentiment del
creditor, sinó el que es produeix, diu la jurisprudència, és l’assumpció de deute cumulativa.

Això significa que qualsevol intent d’inmiscuir-se un nou deutor i intentar que l’anterior quedi
alliberat pot quedar en no res si no hi ha consentiment exprés del creditor, en contra, el que es
produeix es que el mateix creditor en comptes d’un deutor en tindrà dos, de tal manera, que els
dos queden vinculats en una mateixa obligació. Podríem dir que la figura legal que ho preveu
tot es l’assumpció de deutes i aplicació concretes en son la delegació i l’expromissió.

Es a dir, l’assumpció del deute, és un negoci jurídic pel qual el nou deutor assumeix el deute del
primitiu. Requereix el consentiment de tots dos, naturalment, i del creditor perquè el deutor
primitiu quedi alliberat i manca de regulació pròpia.

 Delegació

Consisteix en un acord entre el deutor antic i el nou, pel qual aquest es fa càrrec del deute,
requerint-se per a això el consentiment del creditor.

Conveni entre deutors antic i nou, però nomes allibera si el creditor l’accepta i llevat insolvència
anterior, publica i coneguda pel delegant.

 Expromissió

Consisteix en un acord entre el creditor i el nou deutor, que pren sobre si l’obligació, alliberant
a l’antic, per al que no es necessari el consentiment d’aquest.

Conveni entre un nou deutor i un creditor de forma que el deutor anterior “ni pincha ni corta”
 TEMA 5 L’EXTINCIO DE L’OBLIGACIÓ

L’article 1156 descriu les formes d’extinció però “ni dice todo ni dice verdad”

Les obligacions s’extingeixen:

1. Per el pagament o incompliment

2. Per la pèrdua de la cosa deguda
3. Per la condonació del deute
4. Per la confusió dels dret del creditor i deutor
5. Per la compensació
6. Per la novació

La manera normal d’extinguir-se l’obligació es el pagament i també de la llista de causes

del article 1156.

1. El pagament

És l’execució exacta i completa de la prestacio pel deutor a favor del creditor. Realització
de la prestació, es dona valor de prestació a una conducta

És el deutor qui li confereix aquesta qualitat

És un acte degut  voluntari, però amb identitat i integritat de la prestació pactada,
amb possibilitat d’exigir rebut. Per al deutor es el compliment d’un deure, en canvi per
el creditor, es tracta de la satisfacció d’un dret.

Requisits:

L’execució de la prestacio ha de ser idèntica i integra, s’ha de complir de manera exacta

i completa, d’aquí sorgeixen els dos requisits:

- Identitat (art. 1166.1 i 1167 CCE); però s’admet la dació en pagament i el

pagament per cessió de béns (art. 1175 CCE)

L’identitat no pot obligar o forçar al creditor a admetre una altra cosa que no
sigui la que estava pactada, encara que sigui més valuosa o del mateix valor, el
pagament no valdria, seria nul.

- integritat (art. 1157 CCE )  possibilitat del creditor de rebutjar el pagament

parcial o fraccionat, llevat imputació de pagament. A no ser que el contracte ho
espcifiqui, no es pot acceptar.
-
- indivisibilitat (art. 1169 CCE)
- conformitat de la prestació: més enllà de la iden%tat (art. 621-30CCat)
Com s’ha de fer el pagament?

Pagament d’obligació dinerà ria: Vaig a comprar un telè fon mò bil a una gran superfi ́cie:
Supergadgets.

Vull pagar:

- Amb un xec
- Amb targeta de crè dit

Puc obligar a Supergadgets a acceptar el xec o la targeta?

Qui pot rebre el pagament?

1. Pagament fet al creditor

a. O als hereus
b. Amb la representació -menor- o les mesures de suport si escau
discapacitat
c. Poder de disposició si l’oblogacio transmet la propietat
2. Pagament fet a un tercer

Qui pot fer el pagament?

El deutor

També s’admet el pagament per tercer: no deutor o no deutor exclusiu

- Excepte 1161 CC
- Acció reemborsament

Interès en el pagament

interès aliè: gestió de negocis aliens o el mandatari

- Acció de reemborsament

Interès propi de fer el pagament, permet la subrogació en el deute

- Interès en el compliment: codeutor solidari, fiador

- Interes en el crèdit: creditor qur paga per ocupar el lloc del creditor preferent
- Interes circumstancial: tercer que paga per convertir-se en deutor, pot subrogar-
se excepte ignorància del deutor. Llavors utilitzat del pagament.
Pago por tercero

Llevat obligacions personalíssimes, val el pagament fet per qualsevol persona o tercer.
Es fa referencia al pagament efectuat per un subjecte aliè a la relació obligatòria. Es
permet qualsevol persona pagar un deute aliè per l’efecte satisfacció del pagament.

El creditor no pot negar-se a rebre el pagament realitzat per un tercer. L’excepció es

l’obligació personalíssima: en les obligacions de fer el creditor no podrà ser compel·lit a
rebre la prestacio o el servei d’un tercer, quan la qualitat i circumstancies de la persona
del deutor s’haguessin tingut en compte en establir l’obligació.

2. Pèrdua de la cosa

Pérdua en les obligacions de donar (art. 1182 CCE), IMPOSSIBILITAT SOBREVINGUDA DE

LA PRESTACIÓ –ISP-, en general (art. 1184 CCE)

- ISP sense culpa del deutor (Art. 1182 CCE): s’extingeix i el deutor s’allibera. El risc
de la pé rdua recau sobre el creditor, que no podrà satisfer el seu dret.

o art. 1186 CC atorga al creditor frustrat les accions que corresponguessin

al deutor contra tercers per aquest fet (asseguradores)

o Força major: imprevisible

o Cas fortui ̈t: discriminar si el deutor va esmerçar la diligè ncia mitjana

exigible

- ISP per culpa del deutor: perpetuatio obligationis : es manté l’obligació amb un
canvi d'objecte consistent en la subsitució de la prestació esdevinguda
impossible pel seu equivalent econò mic o estimació (cfr art. 1135.2 i 1136.2.2 i
3 CCE)

- PERÒ , INVERSIÓ DE LA CÀ RREGA DE LA PROVA: Es pressumeix la culpa del deutor

(art. 1183 CCE)

3. Condonació

La condonació és un acte unilateral i receptici que consisteix en la renuncia gratuïta al

dret de crèdit. el creditor renuncia a cobrar tot o part del deute. Poden ser:

- Unilateral  no necessita l’aprovació del deutor, és una donació indirecta

- Receptícia  requereix de una declaració de voluntat expresa o tàcita que
s’hauria de fer arribar al deutor

- Gratuïta  no va a canvi de una contraprestació

Classes:

- Expressa  1187: es pot fer expressa o tàcita i que estan sotmeses unes i altres
a les regles de les donacions inoficioses. A mes, l’expressa esta subjecta a les
formes de la donació.

- Tàcita  1188: actes concloents al creditor

- Presumpta  1189: no es presumeixen els actes gratuïts.

4. Confusió

Hi ha confusió quan conflueixen en una única persona les qualitats de creditor i deutor
de la mateixa obligació.

L’obligació extingeix l’obligació, perquè el vincle jurídic no pot subsistir sense dos
subjectes diferents: no es jurídicament acceptable que algú sigui deutor i creditor de si
mateix.

Requisits: les dues posicions

- Han de ser principals

- Han de pertànyer al mateix patrimoni

5. Compensació

Hi ha compensació quan dues persones siguin recíprocament creditores i deutores la

una de l’altra extingint-se dues obligacions en la quantitat concurrent.

Requisits:

- Que dues persones siguin creditores i deutores l’una de l’altre

- Que tots dos deutes consisteixin en una quantitat de diners, o sent fungibles, les
coses degudes siguin de la mateixa espècie i també de la mateixa qualitat, si
aquesta s’hagués designat

- Que els dos deutes estiguin vençudes

- Que siguin liquides i exigibles

- Que sobre cap d’elles hi hagi retenció o contensa promoguda per terceres
persones i notificada oportunament al deutor.

Efecte ipso iure – des que es dona la reciprocitat- un cop és al·legada per un dels deutors
 6. Novació

Quan l’obligació s’extingeix per la creació d’una altra nova que la substitueix.

Només es dona – Per acord entre les parts declarat – mai no es presumeix- Quan
l’obligació antiga i la nova siguin totalment incompatibles

Remissió al tema de la modificació de l’obligació

 TEMA 6 L’INCOMPLIMENT DE L’OBLIGACIÓ

L’incompliment de l’obligació

L’obligació genera un dret personal o de crèdit a favor del creditor. I neix per a morir amb el
compliment o pagament. Qualsevol altre camí produeix l’incompliment, i es una situació no
volguda.

l’incompliment comporta un seguit de conseqüències jurídiques:

- Quan es pot considerar incompliment

- I veure de quines accions disposa la part creditora

Dos models en el tractament de l’incompliment:

1. CCE – model subjectiu – amb culpa

a. Dol
b. Negligència
c. Morositat
d. Contravenir el tenor de l’obligació

2. Ordenaments moderns
a. Model objectiu
b. Perspectiva unitària
c. Falta de conformitat amb la prestacio

Mora del deutor

Mora vol dir retard. La part deutora es demora en el compliment, de manera que no ho fa en el
temps que toca o incompleix el termini en que tenia inicialment per complir.

El retràs per si no implica incompliment. Per tal de poder parlar d’incompliment hem d’estar
davant d’un cas de retràs qualificat o mora solvendi. Osigui que la prestacio encara es pot
complir però s’haurà d’indemnitzar el retard del compliment.

Aquest requisits estan recollits a l’art. 1100 CC:

- Nomes es possible en obligacions positives

- El compliment ha de ser possible
- L’obligació ha de ser exigible
- L’obligació ha de ser liquida
- El retràs ha de ser culpós
- Interpellatio in mora

Efectes de la constitució en mora:

- Indemnització pels danys ocasionats pel retràs

- S’agreuja el regim de responsabilitat
Final de la mora:

- La mora finalitza per:

o Obtenció de prorroga
o La contrapart entra en mora (compensació de mores o obligacions reciproques)

- El final de la mora no elimina els efectes ja produïts a no ser que hi hagi purgatio morae

Compliment defectuós

El compliment defectuós és un cas d’incompliment en el que la part deutora duu a terme una
la prestació de l’obligació de manera inexacta o defectuosa.
La falta d’exactitud es pot deure a:
- El subjectes.
- L’objecte.
- El lloc.
- El temps.
Els problemes amb el subjectes, el lloc o el temps es resolen d’acord amb les relatives al
pagament.
En relació a l’objecte s’han de cercar solucions en les regles especials dels règims del
contractes.
- Compravenda i arrendament.
- Contracte d’obra.
- Contracte de comodat.
- Contracte de depòsit.
Conseqüències de l’incompliment:
- Acció per exigir el compliment correcte de l’obligació
- Pretensió per indemnitzar en concepte de danys i perjudicis.
- En contracte recíprocs entra en joc l’exceptio non rite adimpleti contractus)
- Resolució únicament en el casos més extrems.

L’incompliment definitiu

Ha esdevingut impossible realitzar l’objectiu o propòsit inicialment previst o s’hauria d’esperar

massa per a complir.

Hi ha casos en què l'incompliment és definitiu, és a dir, no serà possible perquè l'omissió de
l'execució de la prestació ja no és possible.

2 supò sits:

La impossibilitat sobrevinguda quan es destrueix una cosa que hem de lliurar. Es pot donar en
les obligacions de donar i de fer. És una causa d'extinció de l'obligació. Està numerada al 1156.
La impossibilitat sobrevinguda és un fet de carà cter objectiu que impossibilita a qualsevol
persona, i no només al deutor, el compliment.
Obligacions en què la impossibilitat sobrevinguda mai té lloc à les genè riques. La impossibilitat
pot ser física o juri ́dica. S'han de donar dos pressupostos per a considerar que és impossibilitat
sobrevinguda:

 Que no hi hagi culpa per part del deutor

 Que el deutor no estigui constituït en mora

La impossibilitat parcial sobrevinguda no està prevista en el CC. Proposa el principi en que en

les obligacions amb causa onerosa, hi haurà extinció parcial o total a elecció del creditor. En cas
d'impossibilitat parcial, en les obligacions amb causa onerosa, hi haurà extinció parcial o total a
elecció del creditor à 1460. à aplicació analò gica.

Aquestes situacions, el que poden generar es que el creditor es queixi i mes endavant exigeixi la
integritat, el que manqui o la subsanació dels efectes. Per tant el compliment forçós mes una
petita indemnització.

Pel que fa a la frustració del fi de negocis, hi ha casos en què la prestació és possible però no
satisfà l'interè s del creditor à s'extingirà l'obligació. Un industrial pacta amb un altre que aquest
no es dictarà a exercir la indústria del primer. Però després si el primer ho fa, l'obligació del
segon s'extingeix.

Mora credendi

La part creditora també pot concórrer en mora

La mora del creditor no consisteix únicament en el fet que aquets de manera injustificada retardi
la realització de la prestacio per no rebre-la o per no cooperar a tal realització, sinó a retardar-
la injustificadament, una vegada oferta amb la intimació que la hi rebi o es presti cooperació
perquè sigui realitzada

En moltes situacions la part deutora no podrà complir si la creditora no col·labora

L’actitud obstructiva de la part creditora el situarà en mora.

La part deutora ha d’haver intentat fer el pagament de forma correcte

Si la part creditora esta en mora la deutora no ha incomplert

Si la deutora estava en mora, cessa la permutació de l’obligació i el risc d’impossibilitat fortuïta

ho torna a suportar la part creditora.

Consignació  La raó de ser i l’objectiu final de la consignació es que el deutor hagi aconseguit
alliberar-se. Aquesta consisteix a dipositar (el deutor) la cosa deguda en poder o sota control de
l’autoritat judicial o notarial i a disposició del creditor.

La mora de la part creditora  pressuposa que lα deudora ha inténtat pagar correctament

 TEMA 6.2 L’INCOMPLIMENT DE L’OBLIGACIO II

El sistema de responsabilitat contractual

Una vegada s’ha produït l’incompliment (mora, compliment defectuós o incompliment definitiu)
s’ha de resoldre si la part deutora ha de respondre pel mateix.

 El règim general de l’incompliment en el CEE es troba essencialment en els articles:

o Art. 1101 CCE

o Art. 1124 CCE

 La imputació de la responsabilitat es pot fonamentar o bé en criteris:

o Objectius - El mer incompliment genera responsabilitat pel mateix.

o Subjectius – El deutor que ha incomplert només respon si hi ha culpa.

En el CCE la responsabilitat per danys és estrictament subjectiva.

Cal que hi hagi culpa com a regla general; en conseqü ència, si hi ha cas fortuït o força major, el
deutor ha de provar-ho i llavors pot exonerar-se de responsabilitat però ja sigui per via legal o
bé convencional pot existir previsió que en situacions de cas fortuït o força major respon
igualment el deutor (exemple ti ́pic la garantia) o la excepció de l’excepció a pesar que hi hagi dol
o culpa sigui l’oblgiació la que estableixi una excempció de responsabilitat (clà usula
d’exoneració).

La resta d’efectes vinculats a l’incompliment s’enquadren en un règim de responsabilitat

objectiva. Mirarem si hi ha dol o culpa.

Hi ha CULPA quan, sense intenció deliberada de transgredir l’obligació, el deutor infringeix

aquesta per falta de diligè ncia. Pot consistir tan a fer, com a ometre el que, si s’hagués estat
diligent, es degué fer. La culpa pot ser major o menor, perquè la negligè ncia admet gran varietat
de graus: des de la mà xima consistent a no procedir ni tan sols amb la més elemental diligè ncia
que quaslevol guarda, fins a la mi ́nima consistent a ometre la diligè ncia que només observen les
persones més acurades; estant com a intermè dia la culpa lleu o omissió de la diligè ncia normal.

Hi ha DOLO quan el deutor trangredeix voluntà ria i conscientment l’obligació, precisant per això ,
no la intenció de danyar al creditor, sinó només la voluntat d’incomplir. Aquesta trangressió és
cosa que no es presumeix; pel que ha de provar-la qui l’al·legui.

La culpa com a base que hi ha d’haver responsabilitat al deutor, ve a ser com un retret, és a dir,
una valoració de com ha estat la seva acutuació. Llavors, és parla de culpa en sentit ampli i en
sentit estricte.

Segons la tesis tradicional, la responsabilitat contractual al CCE  és per-culpa, excepte causa

o força major
La culpa contractual

Actua amb culpa aquell qui es desvia de la cura que exigien les circumstàncies, es a dir que li
pertoca al deutor quan s’ha produït l’incompliment provar i demostrar que la causa li es aliena
a la seva voluntat. Si es vol exonerar ha de demostrar precisament el cas fortuït o la força major
perquè el que es presumeix es la culpa.

Criteris de diligència:

 Per defecte, la del Bon pare de família (Art. 1104 CCE)

 Es pot pactar qualsevol altre criteri de diligència. o A la persona que es professional se

l’hi exigirà un règim de diligència superior que tindrà en compte les regles de la seva
professió.
o La lex artis.
o La persona professional no està obligada a realitzar una actuació òptima sinó
senzillament al desenvolupament correcte de la seva professió.

La responsabilitat per culpa pot moderar-se judicialment (Art. 1103 CCE) el jutge pot determinar
que l’incompliment s’ha fet amb un grau de culpa o altre.

Respondrà de tots els danys previstos o previsibles y que siguin conseqüència de l’incompliment.
Els efectes de la indemnització esta constituïda per tots aquells danys previsibles a l’hora de
constituir l’obligació

Exemple: precovid tinc una tenda de mascaretes y tinc un contracte d’arrendament amb un altre
persona que em lloga el local. Per causes negligents (amb culpa) el be immoble no el puc utilitzar.

Les tesis tradicionals relatives a la responsabilitat entenen que la culpa es presumeix.

La culpa greu s’assimila al dol (culpa lata dolo aequiparatur).

Una advocada oblida aportar un document al procés i el seu client perd el cas  s’aplica un
estàndard de diligencia professional

La moderació de la responsabilitat ex art. 1103 CCE  s’ha aplicat en casos de culpa del deutor

Dol o mala fe

La part incompleix amb coneixença.

No es necessari que conegui tots els danys que causarà ni tan sols que vulgui causar-los. No és
necessari animus nocendi.

Però respondrà de tots aquells que es derivin d’aquesta mala fe. (Art. 1107 CCE)

El dol eventual també es considera dol.

El dol l’ha de provar sempre qui l’al·legui.

Esdevé il·lícit excloure la responsabilitat per dol per avançat. (Art. 1102 CCE). La renúncia amb
posterioritat si que s’accepta (Art. 6.2 CEE).

La culpa greu s’assimila al dol (culpa lata dolo aequiparatur).

La prova del dol  correspon a qui l’al·legui

Cas fortuït i força major

La responsabilitat de la part deutora s’exclou en els supòsits que concorri cas fortuït o força
major. (Art. 1105 CCE)

o Cas fortuït: fenomen imprevisible (casos)

o Força major: fenomen inevitable (vis maior) tot i que fos previsible. (no puc fer
res en contra de que pasi)

L’efecte és el mateix, per tant no paga la pena intentar marcar les diferències.

Es pot alterar el règim de responsabilitat contractual o legalment (mora debitoris).

Fenomen que no es pugui superar utilitzant el cànon de diligència deguda. (Art. 1104 CCE).

Tipus de situacions:

o Factum principis  fets del príncep. Decisió aliena a la meva voluntat.

o Fets naturals  terratrèmols, incendis,
o Actes d’una tercera persona 
o Error de la part deutora sobre el deute
o Impossibilitat sobrevinguda per ineptitud

Accions per incompliment

Compliment forçós:

 L’acció de compliment permet a la part creditora obligar a la deutora al compliment

de l’obligació.

 Compliment in natura. Es compleix l’obligació tal i com s’havia pactat amb auxili
judicial.

 Si no és possible (bé no fungible, per exemple): compliment per equivalent. Pagament

d’una suma pecuniària.