03531 - DRET INTERNACIONAL PÚBLIC

Semestre setembre 2019 – gener 2020 Unitat 1

Prova d'avaluació contínua – PAC 1 Vicenç Serra Moral

Concepte i fonts del dret internacional públic i relacions amb el dret intern

Enunciats

PART I – TEST

Llegeixi detingudament cadascuna de les preguntes del test i respongui si és verdadera (V) o falsa
(F), justificant jurídicament –en tots dos casos– la seva resposta, amb una extensió màxima de cinc
línies per pregunta.

Per tal de facilitar la correcció, precisi si la pregunta és V o F també en la taula següent:

1. V 6. F 11. F 16. F
2. F 7. F 12. F 17. F
3. F 8. F 13. F 18. F
4. F 9. F 14. V 19. V
5. F 10. F 15. F 20. F

1. (V) Les nocions “actor internacional” i “subjecte del Dret internacional” no són sinònimes
Pel fet que tot i ser conceptes que presenten una certa similitud, hem de saber que no són iguals, ja
que un actor internacional és aquell que té capacitat per actuar dins l'àmbit de les relacions
internacionals ,generalment enfront d'unes determinades competències, m'entres que un subjecte
internacional és aquell que és posseïdor de drets i obligacions derivades de l'ordenament jurídic
internacional.
2. (F) És unànime afirmar que el Pacte de la Societat de Nacions de 1919 va suposar el pas de
l'anomenat Dret internacional clàssic al Dret internacional contemporani
Ja que no podem afirmar de forma unànime que el pacte de la societat de nacions de 1919 suposes
el pas del dret internacional clàssic al contemporani, ja que el pacte de la societat de nacions tot i ser
una fita important a la història del dret internacional públic no va aconseguir assolir els seus objectius i
va acabar esdevenint la segona Guerra mundial;
3. (F ) L'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) pot ser considerada
com un parlament amb poder legislatiu a escala mundial
Ja que l'ONU no ha estat concebuda com un òrgan legislador de la societat i per tant no la podem
considerar com un parlament.
4. ( F ) Les normes de ius cogens són les úniques normes internacionals obligatòries
Ja que totes les normes del dret internacional són de caràcter obligatori; la diferencia recau en que les
normes ius cogens no es pot modificar el seu contingut ( a no ser que sigui per un altre norma ius
cogens) o excloure la seva aplicació en les seves relacions mútues.
5. (F) La signatura o firma d'un tractat internacional sempre requereix la posterior ratificació
per l'Estat
Pel fet que la firma d'un tractat no obliga al país a avançar cap a la ratificació, tot i que sí que estableix
que l'estat en qüestió té l'obligació d'abstenir-se de realitzar qualsevol acte que pugui posar en perill
els objectius i propòsits del tractat, així com el fet de prendre mesures que el puguin debilitar.
6. (F ) Un tractat internacional mai pot prohibir que els Estats formulin reserves al mateix
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 1

Ja que a través de l'article 19 de la Convenció de Viena podem extreure que la reserva no serà valida
quan aquesta quedi prohibida explícitament o implícitament pel tractat i/o quan sigui incompatible amb
l'objecte i la finalitat d'aquest.
7. (F) Segons el Dret espanyol, la manifestació del consentiment a obligar-se per un tractat
internacional requereix sempre la prèvia autorització de les Corts Generals
Ja que nomé serà necessària la prèvia autorització de les Corts Generals en aquells casos previstos
per l'article 93 i 94 de la CE .
8. (F) Una norma internacional consuetudinària pot derogar una norma internacional
convencional
Ja que no existeix una jerarquia normativa en el dret internacional i per tant no es podrà derogar una
norma internacional convencional
9. (F ) Els principis generals del Dret únicament poden ser extrets dels ordenaments jurídics
interns dels Estats
Ja que aquest també poden referir-se al dret natural i per tant anar més enllà del que seria el dret
positiu (El de cada Estat).
10. (F) Només la Cort o Tribunal Internacional de Justícia (CIJ-TIJ) pot generar jurisprudència
en el Dret internacional
Degut a que tots els òrgans amb caràcter jurisdiccional internacionals poden crear jurisprudència, així
com també els òrgans jurisdiccionals nacionals, en el sentit que també apliquen i interpreten el dret
internacional i per tant les seves decisions també són rellevants.

11. (F) La doctrina és irrellevant per al Dret internacional

No podem afirmar que la doctrina sigui irrellevant per al dret internacional degut a que existeixen
organismes com la comissió de dret internacional que segueixen aportant informació important pel
que fa a la determinació del dret internacional.

12. (F) Totes les resolucions de les Organitzacions Internacionals són meres recomanacions
Degut a que existeixen Organitzacions Internacionals que porten a terme resolucions amb caràcter
obligacional com per exemple les resolucions aprovades per el Consell de Seguretat en virtut del
capítol VII de la carta de les nacions unides.

13. (F) Una promesa no té cap repercussió en el Dret internacional

Ja que en el dret internacional la promesa es troba dins els actes unilaterals mitjançant els quals
l’estat adquireix unes determinades obligacions; es a dir, la promesa és una declaració unilateral que
pren qualsevol estat per tal de comprometre’s a adoptar un comportament determinat enfront un estat
o altres sense esperar res a canvi.
14. (V ) La Cort o Tribunal Internacional de Justícia (CIJ-TIJ) pot arribar a decidir un litigi
basant-se en “l’equitat”
Ja que en article 38.2 d l’Estatut del CIJ podem extreure que l’equitat es un mitja per moderar,
completar i suplir el dret.
15. (F) Els tractats internacionals, després d'entrar en vigor a nivell internacional, sempre
s'incorporen automàticament dins dels ordenaments jurídics interns dels Estats que han
prestat el seu consentiment als mateixos
Ja que si ens remetem a l’art 96 de la CE podem observar com existeixen diferents sistemes de
recepció de tractats en l’ordenament intern; d’aquesta manera, em de destacar la recepció especial
on tot i haver estat degudament conclòs, no forma part del ordenament jurídic intern en tant que no
ha estat objecte de conversió per una norma interna.
16. (F) Les normes internacionals consuetudinàries mai s'incorporen dins dels ordenaments
jurídics interns dels Estats
Ja que si ens remetem a l'article 38 de l'Estatut de la Cort internacional de Justícia, que fa especial
esmena al costum com la pràctica seguida per subjectes internacionals que és generalment

2
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 1

acceptada per aquests com a dret, podem extreure que, sí tindria lloc la possibilitat de que normes
consuetudinàries s'incorporessin dins els ordenaments jurídics dels Estats.
17. (F) A Espanya, els tractats internacionals no poden quedar subjectes a controls de
constitucionalitat pel Tribunal Constitucional
Ja que la constitució espanyola preveu un recurs específic davant el Tribunal Constitucional per tal de
determinar si un tractat, amb el qual es vol comprometre Espanya, disposa de disposicions que
puguin ser materialment incompatibles amb la CE.
18. (F) Les normes contingudes en els tractats internacionals sempre són self-executing o
auto-executables
Ja que existeixen normes que son non self –exectuing i per tant, necessiten per a la seva execució en
el dret intern un desenvolupament normatiu legal o reglamentari.
19. (V ) Una resolució d'una Organització Internacional pot arribar a tenir eficàcia directa per
als òrgans administratius i judicials espanyols
Ja que si esmentem l'article 25 de la carta de les nacions unides, podem observar com determina
l'obligatorietat de les resolucions del Consell de Seguretat; d'aquesta manera, podem afirmar que una
OI pot arribar a tenir eficàcia directa per als òrgans administratius i judicials espanyols.20. (F )
Segons el llibre Sánchez, V. M. (2016), Migraciones, refugiados y amnistía en el Derecho
internacional del Antiguo Oriente Medio, II Milenio a. de C., Madrid: Tecnos, les normes
internacionals en aquesta remota època eren, principalment, normes consuetudinàries i
encara era inusual la celebració de tractats internacionals
F, ja que podem fer especial esmena al Tractat de pau de qhadesh, el qual va estar subscrit entre el
faraó egipci Ramsés II i el Rey Hitita Hattusili III.

PART II: CASOS

CAS 1: EL TRACTAT SOBRE EL COMERÇ D'ARMES (TCA)

1.1. Per què l'entrada en vigor del TCA no es va produir fins al 24 de desembre de 2014?
L'entrada en vigor del TCA no es va produir fins al 24 de desembre del 2014, ja que si ens remetem a
l'article 22 del TCA ,en el seu punt primer, podem observar com aquest tractat no entraria en vigor fins
que cinquanta estats no el ratifiquessin i un cop ratificat per 50 estats, s'obria un termini de 90 dies per
tal que entres en vigor; d'aquí que entrés en vigor el 24 de desembre del 2014.

1.2. Amb quants Estats part compta actualment el TCA? Identifiqui alguns Estats amb un gran
pes a les relacions internacionals que no són part, ara com ara, del TCA.
Actualment, el TCA, compta amb 105 Estats, sent així Maldives l’últim estat en ratificar el tractat amb
data 27 de setembre del 2019.
Com a estats amb un gran pes internacional i que no formen part del TCA hem de destacar els
següents: EEUU, Rusia, India y China, els quals són considerats dels majors exportadors d’armes del
món.

1.3. Classifiqui el TCA en funció dels criteris més habituals per a la classificació dels tractats
internacionals (tipus de parts, número de parts, grau d'obertura, durada, tipus
d'obligacions…).
Tipus de parts: Entre estats
Número de parts: És un tractat multilateral, ja que inclou més d’un estat.
Matèria: Comercial, ja que vol regular el comerç d’armament
Grau d’obertura: Obert, ja que pot adherir-se qualsevol estat.
Durada: Il·limitada; Així es preveu en el mateix tractat en el seu art.24.

3
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 1

Tipus d’obligacions: Tractat regulador, ja que regula el comerç d’armament entre estats
Forma de conclusió: Tractat de forma solemne

1.4. Qui és el dipositari del TCA i quines són algunes de les seves funcions com a tal?
El dipositari del TCA és el Secretari General de les Nacions Unides i les seves funcions consisteix a
sotmetre a la consideració del Consell de Seguretat qualsevol assumpte que segons el seu criteri
pugui amenaçar el manteniment de la pau i seguretat internacional així com també haurà de vetllar
pels valors i l'autoritat moral de les Nacions Unides i haver de parlar per i a favor de la pau, encara
que això suposi estar en desacord amb els propis membres dels estats que en formen part
També podem contemplar dins les seves funcions la d'assistir a les reunions del òrgan de les Nacions
Unides, les consultes amb dirigents mundials, funcionaris governamentals i altres persones, els
viatges per tot el món per mantenir-se en contacte amb els pobles dels estats membres, la realització
de la memòria anual de l'organització, entre d'altres.

1.5. Busqui, en una font fidedigna d'Internet, si el text del TCA ha estat publicat al BOE
espanyol. Per a què es requereix la publicació al BOE?
Si ens remetem a la pàgina web de la secretaria de comerç de l'estat
(http://www.comercio.mineco.gob.es/es-ES/comercio-exterior), podem observar com fa especial
referència a la publicació del text del TCA en el BOE. Aquest tractat va estar publicat al BOE, sota el
previst per l'article 41 de la llei 25/2014 de 27 de novembre, sobre tractats i altres acords
internacionals, i per tal de constatar la seva entrada en vigor per Espanya, tal com es preveu l'article
96 de la CE.

1.6. En què consisteix la denúncia o retirada d'un tractat internacional? És jurídicament fàcil
retirar-se del TCA?
La denuncia o retirada d'un tractat internacional consisteix en la declaració unilateral per la qual un
Estat decideix retirar el seu consentiment envers un tractat internacional, trencant així la relació
obligatòria que el vinculava amb el mateix.
No podem afirmar que sigui jurídicament fàcil retirar-se del TCA ja que en el seu article 24, en el punt
3, es constata que la retirada del tractat no eximeix a cap Estat de les obligacions que l'incumbien en
virtut del present tractat menters era part d'ell, incloses les seves obligacions financeres; per tant hem
de constatar que tot i que no es posen masses pegues per retirar-se del tractat, això no posa fi a què
cessin les obligacions que tenim amb el mateix, per la qual cosa segueix vinculant l'estat retirat amb el
TCA.
1.7. Llegeixi l'art. 13 del TCA, sobre “Presentació d'informes” i reflexioni, particularment, sobre
la següent frase inclosa al final del seu paràgraf 3: “Els informes podran excloure dades
comercialment sensibles o relatives a la seguretat nacional”.
Amb la frase inclosa al final del paràgraf 3 de l'art. 13 del TCA, el que ens volen constatar és que en
els informes que han d'elaborar els estats que formen part del tractat, tot haver de realitzar un informe
sobre les exportacions i importacions realitzades ( compreses en l'article 2 paràgrafs 1) d'armament
convencional, no tenen perquè aportar dades que aportin informació detallada sobre les transaccions
que han portat a terme, així com els beneficis que hagin obtingut, ja que aquests temes són aspectes
sensibles dels estats i per tant, han de quedar en la seva intimitat. D'igual forma, el fet d'aportar una
informació detallada de l'armament que disposen, a escala d'inventari, entre altra informació
confidencial, pot suposar un perill per l'estat facilitador d'aquesta informació, pel fet que podria ser
objecte d'interès per un altre estat i en conseqüència utilitzar aquesta informació de forma
4
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 1

malintencionada; és per això que aquest article preveu l'opció de què els estats puguin excloure
dades comercialment sensibles o que puguin afectar a la seva seguretat nacional.
1.8. Identifiqui, a la llum de l'articulat del TCA, dos supòsits en què es prohibeixi als seus
Estats part l'exportació d’armes convencionals cap a certs països.
Els dos supòsits que he identificat, amb relació a l'articulat del TCA, en els quals es prohibeix que els
seus estats membres exportin armament convencional cap a certs països, vindria donat en el sentit
de prohibir aquesta comercialització a aquells països en què es produeixi aquesta transacció amb
finalitats de cometre crims de lesa humanitat, o per a realitzar atacs contra béns de caràcter civil. Per
tant, en cap d'aquests dos supòsits es podria contemplar la venda d'armament, ja que estarien
infringint lo disposat en el TCA.
1.9. Reflexioni sobre si l'actual venda d’armament convencional a Aràbia Saudita (país implicat
en el conflicte armat al Iemen) per alguns països (com França, Espanya o el Regne Unit) podria
considerar-se contrària a les seves obligacions internacionals segons el TCA i si és
políticament fàcil paralitzar-la.
Personalment, considero que la venda d'armament convencional a Aràbia Saudita per part d'alguns
països sí que podria considerar-se un comportament contrari a les obligacions internacionals que
determina el TCA, ja que si ens remetem a l'article 6 del TCA en el seu punt 3, podem observar com
la venda d'armes convencionals a Aràbia saudita, podria tenir lloc dins d'aquest punt, ja que com bé
coneixem l'armament que disposa Aràbia saudita està sent utilitzat sobre manera en la guerra civil
contra el Yemen i per tant estaria infringint el previst en aquest article on es determina que en cas de
tenir coneixement que les armes es puguin utilitzar per cometre crims de genocidi, crims de lesa
humanitat, i infraccions greus dels convenis de Ginebra de 1949 entre d'altres, la venda d'armament
quedaria no permesa.
Ara bé, aquest fet, no és políticament fàcil de paralitzar perquè si tenim en compte el joc d'interessos
econòmics que hi ha a favor de la comercialització d'armament, juntament amb la desconeixença dels
procediments/motius sobre el qual s'autoritza o es denega les transaccions d'armament entre estats,
fan que quedi en un mar d'incertesa els criteris que s'apliquen, i per tant es fa més difícils la
paralització d'aquest tipus de conductes.

CAS 2: RATIFICACIÓ PER ESPANYA DE LES ESMENES DE KAMPALA

2.1. En què es distingeixen, essencialment, una “esmena” i una “modificació” a un tractat

internacional?
Tenint clar la definició que ens presenta la convenció de Viena en el seu punt IV, podem extreure que
la diferència principal entre una esmena i una modificació recau en el fet que l'esmena és un procés
de revisió obert entre tots els estats contractants, m'entres que la modificació només afecta a alguns
d'ells en les seves relacions mútues, però no a tots, com seria en el cas de l'esmena.
Això si, tots dos conceptes estan pensats per revisar els tractats internacionals (acord de voluntats
entre subjectes de dret internacional conclosos amb la intenció de produir efectes jurídics), a no sé
que en aquest es citi tàcitament que queda prohibida qualsevol forma de modificació del text original.

2.2. Per a què es van adoptar aquestes Esmenes de Kampala?

Els estats part en l'Estatut de Roma es van reunir a Kampala, Uganda, per portar a terme la primera
revisió de l'Estatut; A la conferència de revisió, es va adoptar per consens, dues resolucions que van
modificar els crims sota la jurisdicció de la Cort internacional penal.

5
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 1

A la resolució 5 de la conferència de revisió es va modificar l'article 8 sobre crims de guerra i a la

resolució 6, seguin les instruccions que es preveien en l'article 5 de l'Estatut, es va proporcionar una
definició y un procediment de jurisdicció de la cort sobre el crim d'agressió. És per això que les
esmenes de Kampala tenen una gran importància, ja que permeten que la CPI pugui exercir la seva
jurisdicció pel que a l'anomenat crim d'agressió, ja que fins al moment aquest tipus no havia estat
definit com a tal en l'article 5 originari i en conseqüència el CPI no havia pogut exercir la seva
jurisdicció.

2.3. Qui va adoptar aquestes Esmenes de Kampala i per quin mètode?

Les Esmenes de Kampala, en un primer moment, van estar adoptades per 21 països, i la metodologia
emprada va ser generalment per ratificació tot i que existeixen alguns països com Alemanya, Andorra
i Eslovàquia que van adherir-se aquestes Esmenes a través del mètode d'acceptació.
D'aquesta manera, els països que van adherir-se per ratificació van estar els següents: Àustria,
Bèlgica, Botswana, Xipre, Croàcia, Eslovènia, Espanya, Estonià, Letònia, Liechtenstein, Luxemburg,
Mauricio, Noruega, Polònia, Samoa, San Marino, Trinitat i Tobago i finalment Uruguai.

2.4. Per què es va requerir, abans de procedir a la ratificació d'aquestes Esmenes de Kampala
per Espanya, que fos concedida per les Corts Generals l'autorització prevista en l'art. 93 de la
Constitució espanyola?
L'autorització per les Corts Generals es va haver de realitzar a través de l'aprovació d'una Llei
Orgànica pel fet que l'acceptació de l'esmena de Kampala cedia l'exercici de certes competències a
un ens internacional com ara és la Cort Penal Internacional, ja que la CPI es configura com a una
organització internacional on Espanya cedeix l'exercici de determinades competències derivades de
la constitució, com ho són les que integren l'aplicació del dret penal, per tal que en determinats i
puntuals casos, un individu pugui no ser jutjat pels delictes comesos davant un tribunal intern, sinó
que aquest, pugui ser jutjat i castigat directament davant la mateixa Cort Penal Internacional.

2.5. Per què s'indica que l'Instrument de ratificació va ser “donat a Madrid, el 19 de setembre
de 2014” i en les taules del propi BOE s'indica, a continuació, que la “manifestació del
consentiment” per Espanya va tenir lloc, per ratificació, el “25 de setembre de 2014”?
Per tal de donar resposta a aquesta pregunta, hem de citar en primer lloc l'article 93 de la CE, ja que
tal com ja hem pogut veure, per tal que es pugui donar la ratificació d'un tractat que li atribueixi a una
organització o institució internacional l'exercici de competències derivades de la constitució (com seria
aquest cas), s'haurà d'autoritzar a través d'una llei orgànica per tal que les Corts Generals donin la
seva autorització al Govern i posteriorment aquest pugui ratificar l'Esmena en qüestió; és per això que
s'indica que l'instrument de ratificació va ser donat en data 19 de setembre de 2014 a Madrid i
posteriorment es va donar la consegüent ratificació i manifestació de consentiment el dia 25 de
setembre de 2014.

2.6. Pel que fa a la concreta Esmena relativa l'art. 8 de l'Estatut de Roma de la CPI, per què es
precisa que “aquesta Esmena va entrar en vigor amb caràcter general el 26 de setembre de
2012 i entrarà en vigor per a Espanya el 25 de setembre de 2015”?
Aquesta Esmena, va entrar en vigor amb caràcter general el 26 de setembre del 2012, ja que va ser a
San Marino el primer estat on es va ratificar aquesta esmena amb data 26 de setembre del 2011; Pel
que fa a Espanya, i tal com preveu l'article 121, paràgraf 5, de l'Estatut de Roma, i tenint present que
Espanya va ratificar aquestes esmenes amb data 25 de setembre de 2014, podem observar com la
6
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 1

seva entrada en vigor s'ha donat tot just un any després de la seva ratificació, tal com es preveu en
l'article anteriorment citat "Las enmiendas a los artículos 5, 6, 7 y 8 del presente Estatuto entrarán en
vigor únicamente respecto de los Estados Partes que las hayan aceptado un año después del
depósito de sus instrumentos de ratificación o aceptación.[...]" ; és per això que deixa constància
d'aquest fet en la publicació d'aquesta esmena al BOE.
2.7. Busqui, en una font fidedigna d'Internet, quants Estats han manifestat el seu consentiment
actualment a les Esmenes de Kampala relatives al crim d'agressió? Identifiqui algunes
absències que cridin especialment l’atenció.
Si consultem a la pàgina web d'internet de les nacions unides (https://treaties.un.org/), podem
contemplar com avui dia els estats que han manifestat el seu consentiment a les esmenes de
Kampala en són 38; en aquest llistat, podem trobar a faltar estats importants com ara bé són el Regne
unit, China, Afganistan, Japó, i qualsevol dels estats que conformen elsEstats Units d'Amèrica, entre
d'altres.

2.8. Amb quin principi estructural del Dret internacional contemporani està vinculat el crim
d'agressió? Per què?
Si fem referència a la Carta de les Nacions unides, en el seu capítol primer, podem observar com en
l'article primer es fa especial esmena als principis que hauran de tenir l'organització i els seus
membres; és en aquest punt, on podem extreure que el crim d'agressió es trobaria vinculat amb el
punt numero quatre de l'anterior article citat "Los Miembros de la Organización, en sus relaciones
internacionales, se abstendrán de recurrir a la amenaza o al uso de la fuerza contra la integridad
territorial o la independencia política de cualquier Estado, o en cualquier otra forma incompatible con
los Propósitos de las Naciones Unidas", ja que si agafem les tipologies que es presenten com a crim
d'agressió a la resolució 3314 (XXIX) de l'Assemblea General de les Nacions Unides, de 14 de
desembre de 1974, podem veure com aquestes encaixarien perfectament dins el principi estructural
anteriorment citat perquè presenta tots aquells tipus delictius que tenen a veure amb l'amenaça o l'ús
de la força en vers un altre territori.

2.9. Que Espanya hagi ratificat les Esmenes de Kampala relatives al crim d'agressió implica
que els tribunals interns espanyols ja puguin jutjar i condemnar a una persona física pel crim
d'agressió? Raoni la resposta.
Espanya tot i haver ratificat les Esmenes de Kampala relatives al crim d'agressió, els tribunals interns
espanyols no podrien jutjar i condemnar una persona física per aquesta tipologia delictiva, pel fet que
és la CPI qui té competència per jutjar els crims d'agressió (Art.5 de l'Estatut de Roma).
Aquest fet, també el podem veure patent en l'art. 13 de l'estatut de Roma de la Cort Penal
Internacional que preveu en quins casos el CPI podrà exercí les seves competències i conforme a
quines disposicions.
Per tot això hem de determinar que els tribunals interns espanyols no són competents per jutjar
aquesta tipologia delictiva.

2.10. Abans de l'adopció de les Esmenes de Kampala relatives al crim d'agressió, es podia
afirmar l'existència d'alguna norma internacional preveient el crim d'agressió? Raoni la
resposta.
Sí que podríem afirmar que abans de les Esmenes de Kampala, existia alguna norma internacional
que preveia el crim d'agressió, ja que el Tribunal de Nuremberg considerava el crim d'agressió com el
crim internacional suprem. Per tant, hem d'afirmar que va ser a Núremberg on per primera vegada es
7
Semestre 2019/1
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
PAC 1

va produir l'enjudiciament del crim d'agressió definit en aquell moment com un crim contra la pau;
Aquest fet, el podem veure patent en l'estatut del tribunal militar internacional de Núremberg de 1945
en el seu article sisè i en l'articulat dels principis de Núremberg en el seu principi VI, on es defineix els
crims contra la pau com la direcció, preparació, desencadenament i desenvolupament d'una guerra
d'agressió o una guerra de violació dels acords internacionals.

Bibliografia

Mòdul didàctic 1, 2, 3, Dret internacional públic, Material docent de la UOC

Carta de les Nacions Unides
Tribunal Internacional de Justícia,
Convenció de Viena de 1969 sobre el Dret dels Tractats
Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional,
la Constitució espanyola de 1978
Llei espanyola 25/2014, de 27 de novembre
Tratado sobre el Comercio de Armas
United Nations, Treaty Collection, https://treaties.un.org/ (8/10/2019)
El crimen de agresión después de Kampala: Soberania de los estados y lucha contra la impunidad,
http://idehpucp.pucp.edu.pe, UNIVERSIDAD CÀTOLICA DEL PERÙ (5/10/2019)

8
Semestre 2019/1