03.

531 Dret internacional públic

Semestre setembre 2019 - gener 2020

Prova d'avaluació contínua – PAC nº 2

Unitat 2 – Mòduls 4, 5 i 6 Vicenç Serra Moral

ELS SUBJECTES INTERNACIONALS, COMPETÈNCIES DE L'ESTAT I ÒRGANS DE

L'ESTAT PER A LES RELACIONS INTERNACIONALS

BLOC I – TEST

Llegeixi detingudament cadascuna de les preguntes del test i respongui si és veritable (V) o falsa (F),
justificant jurídicament –en tots dos casos– la seva resposta, amb una extensió màxima de cinc línies
per pregunta.

Per facilitar la correcció, precisi si la pregunta és V o F també en la taula següent:

1. F 6. F 11. V 16. V
2. F 7. F 12. V 17. F
3. V 8. F 13. V 18. F
4. V 9. F 14. V 19. V
5. F 10. F 15. F 20. F

1. (F) La zona econòmica exclusiva (ZEE) és un espai marí comprès en el concepte de

territori estatal.
Degut a que és la franja marítima que s’estén des de el límit exterior del mar territorial fins una
distancia de 200 milles nàutiques

2. (F) Els agents diplomàtics tenen, en general, immunitat de jurisdicció penal i civil absoluta.
Ja que si fem referencia a l’art.3 de la Convenció de Viena podem observar com existeixen certes
excepcions pel que fa a la immunitat dels agents diplomàtics; per tant hem de dir que es falsa ja
que no disposa de immunitat absoluta en jurisdicció civil.
3. (V) Les Organitzacions internacionals són subjectes de Dret internacional de caràcter
secundari.
Ja que mentre els Estats són subjectes naturals i originaris, les organitzacions serien aquells
subjectes derivats o de caràcter secundari les quals s’han originat per un acord internacional entre
estats.
4. (V) La Muralla Xinesa és un criteri de delimitació artificial utilitzat per al traçat de fronteres.
Ja que la Muralla Xinesa va ser creada per l’home per separar el territori que pertanyia al imperi
Xinés.

5. (F) Segons la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (CNUDM) de 1982, les
excepcions al principi de jurisdicció exclusiva de l'Estat del pavelló sobre els seus bucs
afecten a tot tipus de vaixells.
Ja que les excepcions que preveu la convenció al principi de jurisdicció exclusiva de l’estat pavelló
no afectaran a els vaixells de guerra ni a cap vaixell d’estat, els quals sempre estaran sota la
jurisdicció exclusiva de l’estat del pavelló.

6. (F) La Cort Internacional de Justícia (CIJ) és una entitat superior als Estats, capacitada per
sancionar l'incompliment del Dret internacional.
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Prova d'avaluació contínua (PAC nº 2)
Ja que la seva funció és la de resoldre disputes jurídiques presentades pels estats i/o emetre
dictàmens o opinions consultives.
7. (F) La comunitat internacional està formada per una pluralitat d'entitats homogènies i
d'igual naturalesa jurídica.
Ja que tots els estats que formen la comunitat internacional tenen unes exigències i unes
necessitats totalment diferents; es en aquest punt, que no podem afirmar que tots els estats
disposin de la mateixa naturalesa jurídica.

8. (F) Els cònsols honoraris gaudeixen d'inviolabilitat respecte dels actes realitzats en
l'exercici de les funcions consulars.
Ja que la figura de consol honorari es troba protegida davant la llei però aquesta no disposa
d’inviolabilitat; per tant, aquesta afirmació no podria ser correcte (Art.63 i 64 de la Convenció de
Viena de 1963)
9. (F) Les minories nacionals no gaudeixen, en cap cas, del dret de lliure determinació.
Ja que els pobles són subjectes de dret internacional, titulars del dret d’autodeterminació i es troben
capacitats per posar-ho en pràctica.
A més a més, l’autodeterminació dels pobles és un dels principis fonamentals del dret internacional
públic i un dret dels pobles que te caràcter inalienable i genera obligacions “erga omnes”

10. (F) Tots els subjectes de Dret internacional tenen el mateix grau de subjectivitat
internacional.
Ja que existeixen diferents tipus de subjectes de dret internacional i no tots disposen del mateix
grau de capacitat internacionals degut a que algunes entitats disposen d’una capacitat restringida.
11. (V) L'establiment d'una missió diplomàtica es basa en el consentiment mutu.
Ja que a partir de l’Art. 2 de la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques de 1961 entenem
que tant l’estat acreditant com l’estat receptor han d’estar d’acord amb que es dugui a terme la
missió diplomàtica en qüestió.
12. (V) A la Zona Internacional dels Fons Marins i Oceànics (ZIFMO) no regeix el principi de
llibertat.
Ja que en la ZIFMO s’estableix un regim particular d’explotació de recursos i per tant no regiria el
principi de llibertat.
13. (V) San Marino i el Vaticà són enclavaments dins del territori italià.
Ja que són dos dels sis microestats que existeixen a Europa i aquets en qüestió es troben dins el
territori Italià. Tant San Marino com el Vaticà, són una part del territori d’una jurisdicció territorial que
està completament rodejada per el territori d’un altre jurisdicció, en aquest cas, tal com hem indicat,
per el territori italià.
14. (V) La competència territorial de l'Estat és normalment exclusiva.
Ja que així ho defineix el jutge Max Hubert. La sobirania territorial es el dret dels estats a exercir les
seves funcions estatals sobre un territori de manera exclusiva impedint que qualsevol altre estat ho
faci tret de que existeixi el seu consentiment.
15. (F) El sobre-vol de l'espai aeri estatal sempre requereix la prèvia autorització de l'Estat.
Ja que si ens remetem a el Conveni de Chicago del 1944 podem veure com existeix llibertat per a
sobrevolar el espai aeri sobre el territori sense aterrar.
16. (V) La cessió territorial és un acte convencional.
Ja que es porta a terme a través d’un tractat concertat entre l’estat que cedeix i el cessionari, on es
conte les condicions sota les quals tindrà lloc la transferència.
17. (F) Les badies internacionals tenen la consideració d'aigües interiors.
Ja que són les Badies no internacionals les que tenen la consideració d’aigües interiors.
18. (F) L'espai aeri d'un Estat és la columna d'aire situada sobre les seves àrees terrestres
(continentals i insulars) i sobre tots els espais marítims.
Ja que no és sobre tots els espais marítims sinó que és sobre el mar territorial.
19. (V) Els Estats són els qui posseeixen el ventall més ampli de drets i deures
internacionals.
Ja que els estats són els protagonistes de l’escena internacional i els subjectes primaris i plenaris
del dret internacional, degut a que només ells disposen “per se” d’una subjectivitat internacional
sense condicions.

2
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Prova d'avaluació contínua (PAC nº 2)
20. (F) El règim jurídic dels estrets de llarga data és exactament el mateix que el que s'aplica
als estrets principals o estratègics.
Ja que em l’actualitat la CNUDM distingeix diferents règims jurídics en funció del tipus d’estret en
que ens trobem. (Art. 34 a 35 CNUDM)

BLOC II – CASOS

CAS 1 – LES COMPETÈNCIES ESTATALS. ELS PODERS DE L'ESTAT SOBRE ELS ESPAIS
MARINS

El 14 de juliol de 2015, Iran, la Unió Europea (UE) i el P5+1 (compost per Alemanya i els cinc
membres permanents del Consell de Seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU):
Estats Units d'Amèrica (EE.UU), Regne Unit, França, Xina i Rússia) van adoptar el Pla d'Acció
Integral Conjunt (PAIC), a saber, un acord internacional dirigit a limitar el desenvolupament nuclear
d'Iran a canvi d'una reducció de les sancions internacionals imposades al país. Al 2018, els EE.UU
es van retirar del PAIC i van restablir l'aplicació de dures sancions a Iran. Al 2019, els nord-
americans van acusar a Iran d'atacar diversos petroliers en les aigües de l'Estret d'Ormuz; una
acusació negada per Teheran que, en el marc de la seva “paciència estratègica”, va anunciar el
ràpid incompliment del PAIC i el tancament de l'Estret d'Ormuz. Segons les últimes informacions,
Washington està desenvolupant una operació internacional (anomenada “Operació Sentinella”) per
garantir la lliure i segura navegació en les principals vies marítimes d'Orient Mitjà "a la llum dels
recents successos a la regió del golf Pèrsic". Inter alia, la captura en l'Estret d'Ormuz, al sud de la
illa de Larek, del petrolier britànic Stena Impero, el 19 de juliol de 2019, acusat de “contraban de
combustible” per la Guàrdia Revolucionària Iraniana.

Tenint presents les dades anteriors, respongui en Dret a les següents preguntes:

1.- Quina importància geo-estratègica té l'Estret d'Ormuz? Enumeri almenys cinc raons que
justifiquin el creixent interès en aquest estret.

L’Estret d’Ormuz té una gran importància geo-estratègica degut a que per aquest hi circula quasi
tota la producció de petroli mundial; d’aquesta manera esdevé el pas més importat per la
producció petrolera del món.
En segon lloc, també podem considerar que es important ja que connecta els productors de
petroli de l’orient mitja amb mercats de gran importància com el d’Àsia pacifica, Europa,
Amèrica del Nord, entre d’altres. En tercer lloc, hem de citar que aquest estret, resulta de vital
importància per l’economia mundial, ja que el petroli és necessari per a tots els estats, i el fet de
que hi hagués quelcom que afectes al normal funcionament d’aquesta ruta suposaria un impacte
per l’economia mundial ja que el preu del petroli es veuria incrementat dràsticament.
En quart lloc, hem de citar també que té un gran paper estratègic dins de la política exterior dels
països, perquè gràcies a les seves característiques i ubicació es creen rutes marítimes comercials
que permeten incentivar el desenvolupament econòmic d’aquells països que s’hi troben beneficiats.
Finalment, també hem de citar que l’Estret de Ormuz, és la única via d’accés al golf pèrsic; fet
que el situa en una gran posició estratègica.
També, cal citar, que a dia d’avui l’estret d’Ormuz disposa d’una importància vital, degut a que els
EUA, han aplicat una política sancionadora en vers Iran, fet que pot ocasionar greus
conseqüències per la pau mundial en cas de que Iran procedís amb el tancament de l’estret, tal
com s’està debatin en els darrers temps.

2.- Quin tractat internacional vigent regula la navegació marítima pels estrets internacionals?
Quina Part, Seccions i articles d'aquest tractat la contemplen exactament?

El tractat internacional que regula la navegació marítima pels estrets internacionals és la Convenció
de les Nacions Unides sobre el dret del mar (CNUDM).

3
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Prova d'avaluació contínua (PAC nº 2)
Pel que fa a la navegació marítima pels estrets internacionals, podem observar que aquesta, es
troba regulada en la seva part III ( Estrets utilitzats per la navegació internacional), en la seva
secció primera, segona i tercera en els articles del 34 al 35.

3.- És l'Estret d'Ormuz un estret internacional regulat per la Part, Seccions i articles
pertinents d'aquest tractat? Quins elements (doctrinals) han de concórrer per a això? Quin
és el règim de navegació aplicable, segons la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret
del Mar (CNUDM), en els estrets internacionals?

L’Estret d’Ormuz si que seria un estret internacional regulat per la part III, secció segona, en els
articles del 37 al 44 de la CNUDM.
Per tal de que un estret pugui ser considerat un estret internacional s’han de donar els següents
elements doctrinals:

 Geogràfic
- Ha de ser una part del mar no creada artificialment.
- Ha d’existir una contracció del mar.
- Separar dos espais terrestres.
- Unir dos àrees de mar.
 Jurídic
- Les aigües dels estrets han de formar part del mar territorial de un o mes estats.
 Funcional
- Utilització del estret per a la navegació internacional.

Finalment, hem de citar que el regim de navegació aplicable segons la CNUDM, en els estrets
internacionals seria el règim de pas en transit degut a que aquest estret uneix dos zones de lliure
navegació i per tant s’inclouria dins l’art. 37 CNUDM.

4.- Qui són els Estats riberencs de l'Estret d'Ormuz? Són part aquests Estats de la CNUDM?
Quin règim de navegació és aplicable al mar territorial omaní de l'Estret d'Ormuz? Quin
règim de navegació és aplicable al mar territorial iranià de l'Estret d'Ormuz?

Els estats riberencs de l’Estret d’Ormuz seria Irán i Omán. Óman seria l’únic estat que formaria
part de la CNUDM per tant, hem de citar que les vies marítimes fixades en la franja del mar Omaní
es regiran pel dret de pas en transit.
En canvi, a diferencia seva, Iran, no forma part del CNUDM, però si que el va firmar en data 10 de
desembre de 1982 però finalment no va manifestar el seu consentiment d’obligar-se a ella. És per
això que per Iran s’aplicaria el dret de pas innocent, al no existir cap norma que fonamenti
l’aplicació del dret de pas en transit i per la qual cosa s’aplicaria el regim de navegació anterior a la
convenció de 1982; de totes formes, si ens remetem a l’art. 18 del Conveni de Viena de 1969 hem
de citar que al haver firmat Iran el conveni, tot i no haver-lo ratificat Iran estarà obligat a abstenir-se
d’actes que puguin arribar a frustrar l’objecte i finalitat d’aquest tractat.

CAS 2 – LES RELACIONS DIPLOMÀTIQUES I CONSULARS. ALGUNS ASPECTES PRÀCTICS

La situació de seguretat al Txad és molt fràgil, per la qual cosa el Ministeri d'Afers exteriors, Unió
Europea i Cooperació espanyol prega a aquells que ho visitin prudència i precaució en tot el país.
Així, per exemple, es recomana evitar els desplaçaments prop de les fronteres; no viatjar a la nit -ja
que els assalts de bandes armades, agressions i atracaments en les carreteres són relativament
freqüents-; aprovisionar-se de gasolina i oli de recanvi per als viatges de llarga distància -a causa
de l'escassetat d'estacions de servei en el trajecte-; revisar la documentació del vehicle i de les
persones que van en el mateix abans del viatge –doncs les inspeccions policials en les carreteres i
pistes són bastant freqüents-; o no utilitzar moto-taxis. Malgrat aquestes circumstàncies, Vostè (de

4
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Prova d'avaluació contínua (PAC nº 2)
nacionalitat espanyola) decideix viatjar al país per vacances i s'acaba trobant en les següents
situacions:

1.- Viatjant cap a la República Centre-africana, al sud de Txad, una banda armada li assalta i
li roba, a més de tots els seus diners, el seu passaport i el seu salvo-conducte. Vostè està
desvalgut, confús, desorientat… On ha d'anar per tramitar un nou passaport que li permeti
continuar el seu viatge o per sol·licitar un salvo-conducte que li faciliti el seu immediat retorn
a Espanya?

Davant aquest incident, el primer que tindríem de realitzar es portar a terme la corresponent
denuncia davant la policia del país en que ens trobem; Un cop hem denunciat el fet, ens haurem de
dirigir a el Consulat o Ambaixada Espanyola més propera. Tal com podem veure a la pàgina del
ministeri d’assumptes exteriors, l’ambaixada més pròxima la trobaríem situada a Yaoundé, la qual
també seria l’encarregada per al Txad; D’aquesta manera ens hauríem de dirigir a Yaoundé, per tal
de que puguem tramitar un nou passaport per tal de poder continuar el viatge o ens facilites un
salva conducte que ens permetés retornar a Espanya per tal de tramitar la corresponent
documentació.
2.- I si Vostè no pogués veure satisfetes les seves pretensions a través del mecanisme triat
en la pregunta anterior?
En cas de no poder accedir a Yaoundé, podríem mirar de comunicant-se amb l’ambaixada a través
del correu electrònic per tal de que ens ajudes amb l’accés a Yaoundé (Camerun). En cas contrari,
en cas de que existeixi l’impossibilitat d’anar a l’Ambaixada Española, podríem dirigir-nos a un altre
Ambaixada de un estat membre de la UE que es trobi en el Txad.
3.- Podria acudir Vostè a l'Ambaixada de França a Txad per tramitar un document provisional
de viatge?

Tal com hem citat en l’anterior pregunta, davant l’impossibilitat de dirigir-nos a l’Ambaixada
Espanyola situada a Yaoundé, podríem dirigir-nos a l’Ambaixada de qualsevol dels estats membres
de la UE; així doncs, aquest fet ens possibilita per tal de dirigir-nos a l’Ambaixada Francesa situada
en el Txad per tal de que ens pugin tramitar un document provisional de viatja i així poder retornar a
Espanya i tramitar de nou la documentació sostreta.
4.- Com dèiem abans, a Vostè li han robat tot els seus diners i no és possible que els seus
familiars o amics l'hi enviïn. Podria demanar-lo a l'Ambaixada o Consolat pertinent? Hauria,
si s’escau, de reemborsar-lo? En quin termini?
Davant la impossibilitat de que familiars o amics enviïn diners, podríem demanar-ho a l’Ambaixada
Espanyola i davant aquestes circumstancies excepcionals, la Ambaixada ens podrà proporcionar la
quantitat necessària per tal de que es produeixi una repatriació devent retornar al Tresor Públic la
quantitat prestada dins el termini que estableix el Real Decret 939/2005, de 29 de juliol.
5.- Encara que Vostè no ha tingut cap intenció de delinquir, resulta que s'ha vist embolicat,
sense pretendre-ho, en una situació que li ha portat a una detenció. En concret, li han
confiscat un medicament d'ús legal a Espanya que al Txad es considera una droga. Quina
acció immediata pot adoptar?
En cas de que es produeixi una detenció, en primer lloc, tindré de sol·licitar a les autoritats locals
que es comuniqui de forma immediata aquesta detenció a l’oficina consular espanyola per tal de
que ens puguin proporcionar assistència en la detenció. En cas d’existir la possibilitat de contactar
amb la família, es proporcionaria el número de telèfon del ministeri d’assumptes exteriors i de
cooperació per tal de que siguin informats de tot el procediment que s’ha de realitzar.
En segon lloc, també podríem sol·licitar a l’Ambaixada o consulat que ens proporcionés un llistat
d’advocats per tal que ens pugui defendre d’aquesta situació.
Hem de tindre present, que les lleis de cada país son diferents i en conseqüència existeix la
possibilitat de que aquells medicaments o substàncies considerades legals a Espanya, puguin no
ser-ho en altres països; i que pel simple fet d’ignorar la llei local i/o pel simple fet de ser estranger
5
 DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Prova d'avaluació contínua (PAC nº 2)
no ens eximeix de complir la normativa del país en que trobem i per tant el consulat no podrà
extreure a l’infractor de l’aplicació de la llei penal estrangera però si que ens podrà proporcionar
assistència i ajudada per tal de conèixer les accions que hem de portar a terme.
6.- Si Vostè hagués sofert un accident com a conseqüència de l'assalt de la banda armada o
es trobés malalt a causa de l'incident, podrien assistir-lo les representacions diplomàtiques
o consulars corresponents? Podria beneficiar-se dels serveis de la Seguretat Social? Quin
tràmit cal realitzar a la Unió Europea per tenir la possibilitat de gaudir de serveis similars als
de la Seguretat Social?
En cas de patir una urgència mèdica greu o un accident sever a l’estranger, podrem contactar amb
l’ambaixada per tal de que ens ajudi a contactar amb els nostres familiars i amb la companyia de
d’assegurances contractada; en cas que no disposem d’assegurança medica, els gestos mèdics
hauran de ser assumits pel pacient.
A el Txad no podria beneficiar-me de la seguretat social degut a que aquesta només permet al
beneficiari el accés a els sistemes nacionals de salut.
Finalment, per tal de disposar de un sistema assimilable a la seguretat social dins el marc Europeu,
seria necessari tramitar la targeta Sanitària Europea; amb aquesta targeta ens podrem beneficiar de
la sanitat de tots aquells països que conformen l’ Espai Econòmic Europeu i Suiza en les mateixes
condicions que els nacionals d’aquests països. D’aquesta forma, si en el país en qüestió existeix un
sistema de copagament o reemborsament, seràs atès sota aquest precepte.

Bibliografia

Perez, Carmela. Salamanca, Esther, Mòdul didàctic 4, Subjectes del dret internacional públic,
Material docent de la UOC.

Iglesias, Marta, Mòdul didàctic 5, Competències de l'estat, Material docent de la UOC.

Beltrán, Susana, Mòdul didàctic 6, Òrgans per ales relacions internacionals, Materials docent de la
UOC.

Carballo, Alejandro,ieees.es, ¿puede irán cerrar el estrecho de Ormuz? Algunas cuestiones

jurídicas, http://www.ieee.es/ (3/11/2019)

Lopez, Gemma. Dialnet, El cierre del estrecho de Ormuz: Un análisis desde el derecho
internacional. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4371328 (2/11/2019)

Ministeri d’assumptes exteriors, unió europea i cooperació.

Conveni de Viena sobre el Dret dels tractats, de 23 de maig de 1969.

Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar.

Convenció de Viena sobre relacions consulars, 24 d’abril de 1963.