You are on page 1of 4

COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATRIA: JUNY 2013 CONVOCATORIA: JUNIO 2013

HISTRIA DESPANYA

HISTORIA DE ESPAA

BAREM DE LEXAMEN 1. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (1 punt) 2. Identifiqueu les idees principals dels textos, situant-lo en el seu context histric i en el nucli temtic corresponent. (2,5 punts) 3. Expliqueu, amb poques paraules, els termes guerrilles i afrancesats. (2 punts) 4. a) Descriviu el desenvolupament de la Guerra de la Independncia, amb lanlisi de la revolta popular i la formaci de les Juntes. Utilitzeu per a aix els textos que shan de comentar (2,5 punts). b) Desenvolupeu breument les caracterstiques de la Constituci de Cadis, comparant-la amb altres textos constitucionals posteriors, en particular el moderat de 1845. (2 punts) PRIMERA OPCI Document 1 En conseqncia de lacord dahir 24 del corrent, en conferncia preparatria, i pel qual es va resoldre, que al dia davui, i hora de les nou i mitja del mat, sinstallara la Junta Central Suprema, i governativa del Regne, per a lobjecte de la qual van ser citats tots els SS Diputats presents en la Residncia Reial [] i de seguida tots els SS Vocals van prestar [] el jurament segent: Jureu a Du i als seus Sants Evangelis, i a Jesucrist crucificat, la sagrada imatge de qui teniu present, que en el dest i exercici de Vocal de la Junta Central Suprema i Governativa del Regne, promoureu i defensareu la conservaci i augment de la nostra Santa Religi, Apostlica, Romana; la defensa i fidelitat al nostre agust sobir Ferran VII la dels seus drets i sobirania; la conservaci dels nostres drets, furs, lleis i costums, i especialment els de successi en la famlia regnant, i en les altres assenyalats en les mateixes lleis; i finalment, tot all que condusca al b i felicitat daquests Regnes []. Acte continu, es va cantar un solemne Te Deum [] i concls aquest acte religis, i passant per davant del coratjs batall de tropes lleugeres de Valncia, que es trobava format en dues files, des de leixida de la Capella fins a lescala del Reial Palau, es van traslladar a una de les sales principals daquest, destinat per ara per a la celebraci de la Junta. [] Collocats els SS Diputats en els seus respectius llocs, i pronunciat pel senyor president un breu discurs, molt propi de les circumstncies, es va declarar la Junta legtimament constituda []. Acta dinstallaci de la Junta Suprema Governativa dEspanya i ndies, 25 de setembre de 1808. Document 2 La mudana del Govern anunciada ja com a necessria per la mateixa Junta Suprema i reservada a les Corts, no poden dilatar-se per ms temps sense risc mortal de la Ptria []. Si la urgncia dels mals que ens afligeixen i lopini pblica que es regula daquests exigeixen lestabliment dun Consell de Regncia, i ho demanen per al moment, a ning toca fer aix sin a lautoritat suprema establida per la voluntat general, obeda per aquesta i reconeguda per les provncies, pels exrcits, pels aliats, per les Amriques. Sola lautoritat que ella confie ser la legtima, la vertadera, la que represente la unitat del poder de la monarquia. Penetrada daquests sentiments la Junta Suprema Governativa dEspanya i ndies, ha resolt a nom del Rei nostre Senyor en FERRAN VII el que segueix. Que sestablisca un Consell de Regncia compost de cinc persones, una delles per les Amriques, nomenades totes fora dels individus que componen la Junta []. Tota autoritat i el poder que exerceix la Junta Suprema es transfereix a aquest Consell de Regncia sense cap limitaci. Els individus nomenats per ell romandran en aquest suprem encrrec fins a la celebraci de les prximes Corts, les quals determinaran la classe de Govern que ha de subsistir []. El Consell de Regncia sinstallar el dia 2 de febrer prxim a lIlla de Lle. Decret de creaci del Consell de Regncia, 29 de gener de 1810.

COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATRIA: JUNY 2013 CONVOCATORIA: JUNIO 2013

HISTRIA DESPANYA

HISTORIA DE ESPAA

BAREM DE LEXAMEN 1. Descriviu el tipus de fonts utilitzades. (1 punt) 2. Identifiqueu les idees principals dels textos, situant-lo en el seu context histric i en el nucli temtic corresponent. (2,5 punts) 3. Expliqueu, amb poques paraules, els termes autarquia i desenvolupisme. (2 punts) 4. a) Descriviu la primera etapa de la postguerra espanyola, incidint en el carcter del rgim instaurat desprs de la Guerra Civil. Utilitzeu per a aix els textos que shan de comentar. (2,5 punts). b) Desenvolupeu breument els principals aspectes de la poltica exterior dEspanya al llarg del segle XX. (2 punts) SEGONA OPCI Document 1 LAssemblea fa constar que en la Conferncia de Potsdam, els governs del Regne Unit, dels Estats Units dAmrica i de la Uni Sovitica van declarar que no recolzarien una sollicitud dadmissi com a membre de les Nacions Unides feta per lactual govern espanyol, el qual, havent sigut establit amb ajuda de les potncies de lEix, no reuneix per ra del seu origen, de la seua naturalesa, de la seua histria i de la seua ntima associaci amb els estats agressors, les qualitats necessries per justificar la seua adhesi. Resoluci aprovada per lAssemblea de les Nacions Unides, 9 de febrer de 1946.

Document 2 Enfront del perill que amenaa el mn occidental, els governs dels EUA i dEspanya, desitjosos de contribuir al manteniment de la pau i de la seguretat internacional [], han convingut el segent: Art. 1. Dacord amb els principis pactats en el conveni relatiu a lajuda per a la mtua defensa, estimen els governs dels EUA i dEspanya que les eventualitats amb qu ambds pasos pogueren veures enfrontats aconsellen que les seues relacions es porten a terme sobre la base duna amistat estable, en suport de la poltica que refora la defensa dOccident []: 1. Per part dels Estats Units, el suport de lesfor defensiu espanyol, per als fins convinguts, mitjanant la concessi dassistncia a Espanya en forma de subministrament de material de guerra i a travs dun perode de diversos anys []. Aquest suport estar condicionat, com en el cas de les altres nacions amigues, per les prioritats i limitacions derivades dels compromisos internacionals dels Estats Units i de les exigncies de la situaci internacional, i supeditat a les concessions de crdit pel Congrs. 2. Com a conseqncia de les premisses que antecedeixen, i als mateixos fins convinguts, el Govern dEspanya autoritza el Govern dels Estats Units, amb subjecci als termes i condicions que sacorden, per desenvolupar, mantenir i utilitzar per a fins militars, juntament amb el Govern dEspanya, aquelles zones i installacions en territori baix jurisdicci espanyola que es convinga per les autoritats competents dambds governs com a necessries per als fins daquest conveni. Conveni hispanordameric signat a Madrid, 26 de setembre 1953. Reprodut en ABC, 29 de setembre de 1953.

COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATRIA: JUNY 2013 CONVOCATORIA: JUNIO 2013

HISTRIA DESPANYA

HISTORIA DE ESPAA

BAREMO DEL EXAMEN 1. Describa el tipo de fuentes utilizadas. (1 punto) 2. Identifique las ideas principales de los textos, situndolo en su contexto histrico y en el ncleo temtico correspondiente. (25 puntos) 3. Explique, a grandes rasgos, los trminos guerrillas y afrancesados. (2 puntos) 4. a) Describa el desarrollo de la Guerra de la independencia, analizando la revuelta popular y la formacin de las Juntas. Utilice para ello los textos a comentar (2,5 puntos). b) Desarrolle brevemente las caractersticas de la Constitucin de Cdiz, comparndola con otros textos constitucionales posteriores, en particular el moderado de 1845. (2 puntos) PRIMERA OPCIN Documento 1 En consecuencia del acuerdo de ayer 24 del corriente, en conferencia preparatoria, y por el cual se resolvi, que en el da de hoy, y hora de las nueve y media de la maana, se instalase la Junta Central Suprema, y gubernativa del Reyno, para cuyo objeto fueron citados todos los S.S. diputados presente en el Real Sitio [] y en seguida todos los SS Vocales prestaron [] el siguiente juramento: Juris a Dios y a sus Santos Evangelios, y a Jesucristo crucificado, cuya sagrada imagen tenis presente, que en el destino, y ejercicio de Vocal de la Junta Central Suprema y Gubernativa del Reino, promoveris y defenderis la conservacin y aumento de nuestra Santa Religin, Apostlica, Romana; la defensa y fidelidad a nuestro Augusto Soberano Fernando VII la de sus derechos, y soberana; la conservacin de nuestros derechos, fueros, leyes y costumbres, y especialmente los de sucesin en la familia reinante, y en las dems sealadas en las mismas Leyes; y finalmente, todo lo que conduzca al bien y felicitad de estos Reinos []. Acto continuo, se cant un solemne Te Deum [] y concluido este acto religioso, y pasando por delante del bizarro Batalln de Tropas ligeras de Valencia, que se hallaba formado en dos filas, desde la salida de la Capilla hasta la escalera del Real Palacio, se trasladaron a una de las Salas principales de l, destinado por ahora para la celebracin de la Junta. [] Colocados los SS. Diputados en sus respectivos lugares, y pronunciado por el Seor presidente un breve discurso, muy propio de las circunstancias, se declar la Junta legtimamente constituida []. Acta de instalacin de la Junta Suprema Gubernativa de Espaa e Indias, 25 de septiembre de 1808. Documento 2 La mudanza del Gobierno anunciada ya como necesaria por la misma Junta Suprema y reservada las Cortes, no pueden dilatarse por ms tiempo sin riesgo mortal de la Patria []. Si la urgencia de los males que nos afligen, y la opinin pblica que se regula de ellos, exigen el establecimiento de un Consejo de Regencia, y lo piden para el momento, a nadie toca hacer esto sino a la autoridad suprema establecida por la voluntad general, obedecida por ella, y reconocida por las Provincias, por los Ejrcitos, por los Aliados, por las Amricas. Sola la autoridad que ella confe ser la legtima, la verdadera, la que represente la unidad del poder de la Monarqua. Penetrada de estos sentimientos la Junta Suprema Gubernativa de Espaa e Indias, ha resuelto a nombre del Rey nuestro Seor DON FERNANDO VII lo que sigue. Que se establezca un Consejo de Regencia compuesto de cinco personas, una de ellas por la Amricas, nombradas todas fuera de los individuos que componen la Junta []. Toda autoridad y el poder que ejerce la Junta Suprema se transfiere a este Consejo de Regencia sin limitacin alguna Los individuos nombrados por l permanecern en este supremo encargo hasta la celebracin de las prximas Cortes, las cuales determinarn la clase de Gobierno que ha de subsistir []. El Consejo de Regencia se instalar el da 2 de febrero prximo en la Isla de Len. Decreto de creacin del Consejo de Regencia, 29 de enero de 1810.

COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATRIA: JUNY 2013 CONVOCATORIA: JUNIO 2013

HISTRIA DESPANYA

HISTORIA DE ESPAA

BAREMO DEL EXAMEN 1. Describa el tipo de fuentes utilizadas. (1 punto) 2. Identifique las ideas principales de los textos, situndolo en su contexto histrico y en el ncleo temtico correspondiente. (25 puntos) 3. Explique, a grandes rasgos, los trminos de autarqua y desarrollismo. (2 puntos) 4. a) Describa la primera etapa de la posguerra espaola, incidiendo en el carcter del rgimen instaurado tras la Guerra Civil. Utilice para ello los textos a comentar. (2,5 puntos). b) Desarrolle brevemente los principales aspectos de la poltica exterior de Espaa a lo largo del siglo XX. (2 puntos) SEGUNDA OPCIN Documento 1 La Asamblea hace constar que en la Conferencia de Potsdam, los Gobiernos del Reino Unido, de los Estados Unidos de Amrica y de la Unin Sovitica declararon que no apoyaran una solicitud de admisin como miembro de las Naciones Unidas hecha por el actual gobierno espaol, el cual, habiendo sido establecido con ayuda de las potencias del Eje, no rene por razn de su origen, de su naturaleza, de su historia y de su ntima asociacin con los Estados agresores, las cualidades necesarias para justificar su adhesin. Resolucin aprobada por la Asamblea de las Naciones Unidas, 9 de febrero de 1946.

Documento 2 Frente al peligro que amenaza al mundo occidental, los gobiernos de los EEUU y de Espaa, deseosos de contribuir al mantenimiento de la paz y de la seguridad internacional [], han convenido lo siguiente: Art. 1.- En consonancia con los principios pactados en el convenio relativo a la ayuda para la mutua defensa, estiman los gobiernos de los EEUU y de Espaa que las eventualidades con que ambos pases pudieran verse enfrentados aconsejan que sus relaciones se desenvuelvan sobre la base de una amistad estable, en apoyo de la poltica que refuerza la defensa de Occidente []: 1. Por parte de los Estados Unidos, el apoyo del esfuerzo defensivo espaol, para los fines convenidos, mediante la concesin de asistencia a Espaa en forma de suministro de material de guerra y a travs de un perodo de varios aos []. Tal apoyo estar condicionado, como en el caso de las dems naciones amigas, por las prioridades y limitaciones derivadas de los compromisos internacionales de los Estados Unidos y de las exigencias de la situacin internacional, y supeditado a las concesiones de crdito por el Congreso. 2. Como consecuencia de las premisas que anteceden, y a los mismos fines convenidos, el Gobierno de Espaa autoriza al Gobierno de los Estados Unidos, con sujecin a los trminos y condiciones que se acuerden, a desarrollar, mantener y utilizar para fines militares, juntamente con el Gobierno de Espaa, aquellas zonas e instalaciones en territorio bajo jurisdiccin espaola que se convenga por las Autoridades competentes de ambos Gobiernos como necesarias para los fines de este Convenio. Convenio hispano-norteamericano firmado en Madrid, 26 de septiembre 1953. Reproducido en ABC, 29 de septiembre de 1953.

You might also like