Ricard Perpinyà Alòs

2n Batxillerat

Comentari de text: “Carta de

l’Episcopat espanyol”
1.Enquadrament i classificació del text
a. Font: És una font històrica primària, ja que es tracta d’un fragment d’una
carta original contemporània als fets als quals fa referència.
b. Tipus de text: Es tracta d’un text escrit, concretament una carta. És de caire
polític perquè es fa saber la posició que adopta l’Església respecte a la
guerra civil, però també té un rerefons social, ja que exposa algunes causes
que van provocar l’aixecament.
c. Autor: És un autor col•lectiu, ja que es tracta de l’Episcopat espanyol.
d. Cronologia: El text data de l’1 de juliol de 1937, situat dins del període de la
Guerra Civil espanyola (juliol 1936 - abril 1939).
e. Destinatari: El text està destinat al públic general, ja que l’Església es
posiciona respecte a la guerra civil.

2.Anàlisi del text

a. Idea principal: La idea principal del text és donar a conèixer el
posicionament de l’Església a favor de l’aixecament militar (per tant del
bàndol franquista).

b. Idees secundàries: L’Episcopat justifica la seva decisió. Equipara la guerra

a un plebiscit armat, amb dos bàndols: els sublevats (a favor de l’ordre, la
religió, els valors patriòtics i tradicionals…) i la part que anomenen “marxista”,
comunista i anarquista (que segons diu l’Episcopat “vol establir el comunisme
dels soviets russos”).
A més, exposa que la part “marxista” vol acabar amb els privilegis, béns
materials i també amb les persones relacionades amb l’Església.
Finalment, l’Episcopat acaba afirmant que l’aixecament militar ha estat per
sentit patriòtic (protegir Espanya de la ruina definitiva) i per sentit religiós (per
reduir els enemics de Déu i continuar la pràctica de la religió).
 Ricard Perpinyà Alòs
2n Batxillerat

3.Context històric
Durant la IIa República espanyola, hi va haver una gran polarització de la societat,
sobretot provocada per les reformes que es pretenien impulsar per modernitzar el
país. Després d’alguns intents d’insurrecció i de diversos canvis de govern, el 1936
hi va haver eleccions, on s’enfrontaven el Front Popular (format principalment per
partits d’esquerra i defensors de la democràcia) i el Front Nacional, que agrupava la
dreta i l’ultradreta feixista. El Front Popular va obtenir la victòria, però no va ser
acceptada per la població de l’espectre polític dretà. Això va provocar un clima de
violència social que va anar a més, i els oficials africanistes de l’exèrcit van preparar
un cop d’estat.
El pretext detonant del cop d’estat va ser l’assassinat de José Calvo Sotelo, diputat
de dretes, a mans de la Guàrdia d’Assalt.
El cop d’estat es va iniciar el 17 de juliol de 1936 a Melilla. Franco va liderar l’exèrcit
africanista, molt ben preparat. Simultàniament, altres caps es van revoltar a diferents
llocs d’Espanya: Goded a Mallorca, Mola a Pamplona, Cabanellas a Saragossa i
Queipo de Llana a Sevilla. El cop d’estat havia de ser breu i havien d’apoderar-se
dels principals òrgans de govern, però no va funcionar perquè van trobar una forta
oposició. El govern va lliurar armes als sindicats i partits del Front Popular, i
juntament amb la Guàrdia d’Assalt i la part de l’exercit fidel a la República van
plantar cara als colpistes. El pronunciament va fracassar sobretot a Barcelona i
Madrid, les ciutats més importants del país. Així doncs, aquesta resistència que van
oferir els partidaris de la República va impedir el cop d’estat i va conduir cap a la
Guerra Civil.
La Guerra Civil aviat va tenir ressò internacional, ja que tant els sublevats com el
govern legítim de la República van buscar suport extern. L’opinió progressista
internacional va posicionar-se a favor de la República, i també ho van fer partits
obrers d’arreu i la URSS. En canvi, les forces conservadores de les democràcies
(França, Regne Unit) i els governs feixista i nazi (Itàlia, Alemanya) van donar suport
a la revolta de Franco. Finalment es va formar el Comitè de No-intervenció (agost de
1936), al qual s’adheriren 25 països, entre ells França i Regne Unit (grans potències
europees).

D’aquesta manera, Alemanya i Itàlia van ajudar al bàndol franquista proporcionant

aviació, tancs, artilleria i un gran nombre de tropes (més de 80.000 efectius en total).
 Ricard Perpinyà Alòs
2n Batxillerat
La URSS, en canvi, només va proporcionar entre 2.000 i 6.000 soldats, però va
enviar gran nombre de tancs i de peces d’artilleria. Cal destacar el paper de les
Brigades Internacionals, grups de voluntaris i voluntàries de diferents països del món
que van anar a lluitar per la República per defensar la democràcia.
En els dos bàndols hi va haver una gran repressió. Qualsevol símbol religiós
(edificis, sacerdots…) en les zones del bàndol republicà era perseguit, i els enemics
executats. En les zones del bandol franquista, també hi va haver molts afusellaments
i repressió.
Franco va trobar una forta resistència a Madrid, fet que el va portar a deixar el front i
a continuar cap al nord (Biscaia, Santander…). Després de prendre el nord
d’Espanya va avançar fins a l’Ebre, on hi va tenir lloc una batalla molt important
(Batalla de l’Ebre), la qual va vèncer, i va suposar la caiguda de Catalunya.
D’aquesta manera, els republicans van passar a controlar únicament el centre
d’Espanya. La victòria del bàndol franquista va ser qüestió de temps.

4.Conclusió
El text té una notable rellevància històrica, ja que l’Església va fer públic el suport a
la sublevació franquista. Especialment la denúncia de les matances de sacerdots i
cremes d’edificis religiosos va tenir un gran impacte internacional.
Aquest text no ha tingut efectes que es perllonguin en el temps fins avui dia, ja que
el suport de l’Església no va resultar determinant en el transcurs de la guerra civil
espanyola.
Personalment no estic d’acord amb el que es diu al text, però penso que és bastant
lògic que l’Església donés suport a la revolta. L’Església sempre ha tingut un gran
poder i una gran quantitat de béns materials al llarg de la història d’Espanya. Des de
la instauració de la IIa República l’Església havia perdut influència (a causa de la
reforma religiosa i la laïcitat de l’Estat), i amb l’esclat de la guerra va ser un dels
moments en què més va veure perillar els seus privilegis. La victòria del bàndol
franquista va suposar la perduració del poder eclesiàstic.

5.Bibliografia
● https://elpais.com/ccaa/2012/07/01/catalunya/1341168165_845727.html
● 19/04/2020, HB. Història. Editorial Vicens Vives, Barcelona, 2016
● https://profeenhistoria.com/guerra-civil-espanola/