LA GUERRA CIVIL (1936-1939) Qüestionari 3

1. Com s’anomenà el territori dominat pels insurrectes? Què es va crear o organitzar

per dirigir tots els territoris dominats pels colpistes? Quan s’organitzà? On s’establí la
seu? Qui fou el President?

La zona dominada pels insurrectes, s'anomenava zona nacional.

El 24 de juliol es va crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional integrada per militars
(Mola, Franco, Queipo de Llano...) i presidida pel general més antic, Miguel Caballenas.

2. Quin era el seu objectiu o missió?

La missó era governar el territori ocupat i les primeres mesures que van prendre va ser la
prohibició de l'activitat de tots els partits polítics, la suspensió de la Constitució i la
paralització de la reforma agrària.

3. Què va passar el dia 1 d’octubre de 1936. Explica-ho

L'1 d'octubre del 1936 es va publicar el decret que el nomenava cap del govern de l'Estat i
generalísimo dels exèrcits espanyols. La Junta de Defensa Nacional va esaparèixer i es va
establir una Junta Tècnica del Estado, amb seu a Valladolid i Burgos. El quarter general del
generalísimo es va traslladar a Salamanca.

4. Què va ser el decret d’unificació imposat per Franco? Quin paper hi jugava ell en
aquest?

Franco, inspirant-se en el model d'Estat feixista italià i alemany, de partit únic i amb un cap
amb poders plens, l'abril del 1937 va fer conèixer el decret d'unificació que establia la
creació d'un partit únic, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que comportava la
unificació de falangistes i carlins, i en el qual s'havien d'integrar totes les altres forces
“nacionals”.
Franco esdevenia cap nacional d'aquest partit únic i concentrava així a les seves mans un
altre poder.

5. Quan es creà el primer govern franquista? On s’establí? Quin tipus d’Estat

s’establia? Quin era el paper de Franco en tot plegat?

El procés d'institucionalització del nou Estat franquista es va iniciar el gener del 1938 amb la
formació del primer govern de Franco. El nou Estat s'inspirava en el feixisme i defensava un
model social basat en el conservadurisme i en el catolicisme. Tenia una ideologia nacional
catòlica.

6. Esmenta les actuacions principals d’aquest nou govern

Es va abolir la legislació republicana, es van suprimir les llibertats religiosa, política i sindical
i es va imposar censura en la premsa. També es van suprmir els estatuts d'autonomia i es
va restablir la pena de mort.
 7. Quin fou el posicionament de l’església catòlica en la guerra? Quan ho feren públic?

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), l'Església Catòlica a Espanya es va

posicionar en gran manera a favor del bàndol franquista, liderat pel general Francisco
Franco. La jerarquia catòlica espanyola va considerar a Franco i les seves forces com
l'única defensa possible contra el que percebien com una amenaça comunista i anticatòlica
representada per la coalició republicana.

L'1 d'agost de 1936, a penes unes setmanes després de l'inici de la guerra, el cardenal
prevalgut d'Espanya, Isidro Gomá, va emetre una carta pastoral en la qual afirmava que la
revolta militar liderada per Franco era "un deure sagrat" per a defensar a l'Església i a la
civilització cristiana. Altres bisbes i clergues també van expressar el seu suport al bàndol
franquista al llarg de la guerra.

8. Quin caràcter va donar l’església a la insurrecció militar? Quin significat creus que
tenia?

Desde su perspectiva, la sublevación era una "cruzada" para defender la fe católica, la

patria y la tradición contra lo que consideraban la amenaza de la revolución comunista y el
laicismo republicano.

La Iglesia, a través de la jerarquía católica española, hizo un llamamiento a la defensa de la

religión y la moral cristiana, pidiendo a los fieles que se unieran a la lucha contra el
"enemigo comunista" que supuestamente buscaba acabar con la Iglesia y con la fe en
España. Así, la Iglesia contribuyó a la creación de una atmósfera de miedo y violencia en la
que la represión y el exterminio de cualquier manifestación contraria a la sublevación militar
fueron justificados en nombre de la defensa de la religión y la patria.