CORRECCIÓ PAU SETEMBRE 2012.

PRIMER FRANQUISME

1. Anàlisi de fonts

Ambdós textos són fonts primàries ja que són contemporanis als fets que es narren. A
més, tenen una naturalesa jurídica al tractar-se de dues lleis i un autor col.lectiu al estar
publicades per l’Estat. El destinatari dels dos textos és públic ja que es dirigeixen a la nació. La
finalitat del primer seria establir un marc laboral de carácter falangista mentre que el segon
respon a la creació del Sindicat Únic.

2. Idees principals + context històric

Pel que fa a les idees del primer text, al primer paràgraf presenta la necessitat de
reaccionar contra el marxisme per a reimplantar valors com el catolicisme, la justicia o la fi de
la fam. Davant açò, s’estableix al segon paràgraf que “la riquesa estarà al servei de poble
espanyol” i subordinant-ho tot al mateix. Així, la producció haurà d’enfortir la patria (tercer
paràgraf), acomplint així amb els desitjos de tots aquells que lluiten per una nova Era a
Espanya.

El segon text té com a idea principal la creació del Sindicat únic en el qual estaran
representats obrers i patrons (“tots els factors de l’economia”, línia 3) i s’organitzaran en
sectors productius (“per branques de la producción o serveis”, línia 3). A més, s’establex que
aquest fur caldrà acomplir-se en tota Espanya acabada la Guerra Civil.

Els dos textos es corresponen al nucli temàtic de franquisme i democracia, més

concretament a l’etapa de la construcción de la dictadura entre 1929 i 1959 (primer
franquisme). Durant aquest periode, Franco es dedicà a construir un règim en el que
predominà la familia política falangista, com podem observar als dos règims, de manera que
fou un periode de carácter eminentment feixista, tendencia que Franco s’encarregava de
remarcar amb el seu suport posterior a les potències feixistes (Alemanya i Itàlia sobre tot)
durant la II Guerra Mundial. Amb això, els textos a analitzar están inspirats sobre tot en el
corporativisme i nacionalsindicalisme defensat per Mussolini. Al finalitzar la II Guerra Mundial,
Franco es veurà obligat a iniciar un lleuger aperturisme per tractar d’evitar l’aillament
internacional.

3. Definicions:

a) Totalitarisme: ideología, moviment o règim polític en el qual l’Estat exerceix tot el poder
sense divisions ni restriccions jurídiques enfront de la llibertat individual. Els règims polítics
articulen la vida política entorn d’un partit únic, que s’integra en les institucions de l’Estat, la
figura d’un dirigent carismàtic, i l’organització jeràrquica de tots els àmbits de la societat. Els
totalitarismes mobilitzen les masses enquadrant tota la societat per a formar un home nou en
un nou ordre, i fan un ús intens de la propaganda i de distints mecanismes de control social i
de repressió.

b) El nacionalsindicalisme espanyol, que es va desenvolupar plenament en el partit Falange

Espanyola de les JONS de José Antonio Primo de Rivera a través dels seus 27 punts
programàtics, és ideologia de d’inspiració feixista. De caràcter antidemocràtic, defensava el
corporativisme basat en un Estat totalitari a través d’un sindicat únic i vertical en què
s’aglutinarien empresaris i productors al servei de la nació. Es definia anticapitalista i
anticomunista com a tercera via i destacava pel seu nacionalisme extrem i la seua defensa del
catolicisme, contemplant la via revolucionària i violenta per a assolir els seus objectius polítics
CORRECCIÓ PAU SETEMBRE 2012. PRIMER FRANQUISME

4. Què cal desenvolupar?

A)
- Principals forces que donaren suport a la sublevació militar i la imposició del “nou
Estat”.
- Exposar els principals moments, fites legislatives i el sentit polític de la
institucionalització del règim dictatorial franquista fins el 1959 incidint en el Principis
Fonamentals del Règim.

B)
- Cal establir la connexió de la dictadura del general Franco amb la de Primo de Rivera,
com a antecedent en la crisi del liberalisme parlamentari restauracionista, i exposar
mitjançant una adequada contextualització l’esclat de la Guerra Civil espanyola i la
imposició institucional del «nou Estat» coincidint amb l’auge i el triomf dels moviments
feixistes europeus, també de Falange Espanyola, i l’esclat de la Segona Guerra Mundial
i la sort de la Guerra Freda.