CATLEG DE LA COLLECCI RONALD FRASER DE TESTIMONIS ORALS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA Llus Ubeda Queralt Arxiu Histric de la Ciutat

de Barcelona. Departament de Fonts Orals Barcelona, 2006

SUMARI
Introducci............................................................................................................................................... p. 3. Catleg....................................................................................................................................................... p. 6. ndex onomstic...................................................................................................................................... p. 126.

Edita: Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal Ajuntament de Barcelona

INTRODUCCI
Presentar el catleg daquesta collecci de 270 testimoni orals, obra del treball pioner, rigors i tena de linvestigador britnic Ronald Fraser, representa per lequip hum de lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona i, ms concretament, pel Departament de Fonts Orals la culminaci dun comproms i, alhora, la manifestaci evident de la nostra voluntat de preservar i difondre les fonts orals en la doble vessant, oral i escrita; en definitiva, el que nosaltres entenem com un correcte tractament daquest tipus de fonts. La Guerra Civil Espanyola s el perode historiat a partir de la memria daquells que la van viure des de les ms diverses posicions ideolgiques, condicions socials i procedncies geogrfiques. Laplec daquestes memries individuals ens dna una dimensi collectiva dels fets histrics i, com a producte de la memria, tamb ens situa en el moment en que es recull el testimoni oral, en concret entre els anys 1973 i 1975, moment on tamb sobria per a la majoria dels testimonis un perode cabdal. Arran de la donaci, loctubre de 1983, daquesta important collecci, es va constituir lactual Departament de Fonts Orals i aix va estar possible, en primer lloc, per la voluntat de Ronald Fraser de lliurar la seva documentaci oral i escrita a una instituci arxivstica un cop publicat el seu estudi titulat Recurdalo t y recurdalo a otros. Historia oral de la guerra civil espaola (Barcelona, 1979). Per altra part, el donatiu comport unes negociacions que arribaren a bon port grcies a la intervenci de la dra. Merc Vilanova vinculada com R. Fraser al moviment internacional dhistoriadors orals que va convncer al llavors director de lArxiu Histric de la Ciutat, dr. Jaume Sobrequs, de la vlua daquests qualificats aleshores com a nous documents i, a la vegada, va evitar que la collecci ans a formar part dels rics fons de lOral History Research Office de la Universitat de Columbia de Nova York. Daquesta manera es va trobar el suport necessari per a tirar endavant el projecte de creaci dun arxiu de fonts orals en el s de lArxiu Histric de la Ciutat, comptant amb la garantia inicial duna col.lecci de prestigi com la de R. Fraser, el que ens facilitaria posteriors nous ingressos i iniciar un treball amb continuat fins avui dia i amb projecci cap el futur. *** El catleg presenta els testimonis ordenats alfabticament i en registre individuals. Cada registre inclou: - Dades bsiques per a la identificaci del document, com ara: nom o pseudnim del testimoni, data i lloc de naixement, data i durada de l'enregistrament sonor, localitzaci i transcripci del document, i condicions d'accs al document. - Dades que incideixen ms en la dimensi histrica i social del document: * La pertinena o simpatia del testimoni envers certs moviments socials, poltics o religiosos. * Els topnims relacionats en el document. S'han consignat de forma selectiva i noms quan aporten informaci de relleu. * La professi del testimoni durant els fets centrals de la seva narraci. I la professi en el moment que es produeix l'enregistrament del document oral. * Matries que es desprenen de la narraci del testimoni.

* Resum del contingut de lentrevista. No tots els testimonis tenen resum, donat que al llarg dels anys en que shan realitzat les transcripcions (data dinici 1983, data final 2005) les limitacions tcniques i a vegades de temps han fet que no selabors el dit resum. El catleg es complementa amb un ndex onomstic dels testimonis indicant a ms, a tall d'informaci, el tema del document. SIGNIFICAT DELS CAMPS Data naixement. Dia, mes i any. Lloc naixement. Provncia o pas i la localitat entre parntesi. Militncia. Poltica, sindical o confessional. Professi. En el moment del tema central. Professi posterior. Amb posterioritat al tema central. Tema. GC = Guerra Civil. El tema central va acompanyat de les segents referncies geogrfiques: Andalusia, Arag, Astries, Cantbria, Castella, Catalunya, Espanya, Euskadi, Extremadura, Galcia, Madrid, Marroc, Navarra, Pas Valenci. Lloc histric. Topnims relacionats amb el document. S'inclouen topnims de pasos, poblacions i comarques, aix com fronts de guerra i batalles. S'ha respectat la toponmia prpia de les terres de parla catalana i els noms de pasos i ciutats estrangeres s'han consignat seguint la GEC; en els referents a la resta dEspanya, s'han consignat en espanyol. Data entrevista. Dia, mes i any. Durada entrevista. Hores, minuts i segons. Transcripci. Nmero de planes i inicials del transcriptor. Sigles testimoni. Referncia a larxiu de text on figura la transcripci. Cota. Armari i prestatgeria i nm. registre. Autoritzaci. A = Consulta lliure. NOA = Restringida. Resum. Informe sobre el contingut de lentrevista i sobre les condicions de la transcripci. SIGLES EMPRADES EN EL CAMP MILITNCIA AC Accin Catlica ACNP Asociacin Catlica Nacional de Propagandistas AE Accin Espaola AET Agrupacin Escolar Tradicionalista ANV Accin Nacionalista Vasca AP Accin Popular AR Accin Republicana CA Carlistes CEDA Confederacin Espaola de Derechas Autnomas CNS Central Nacional Sindicalista CNT Confederacin Nacional del Trabajo CTC Crculo de Trabajadores Catlicos EC Estat Catal EM Emakume Abertzale Batza ERC Esquerra Republicana de Catalunya FAI Federacin Anarquista Ibrica FE Falange Espaola FE-JONS Falange Espaola de las JONS FET-JONS Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS

FIJL Federacin Ibrica de Juventudes Libertarias FM Federacin de Mendigoizales FNEC Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya FUE Federacin Universitaria Escolar IR Izquierda Republicana IRS Izquierda Radical Socialista JAP Juventudes de Accin Popular JAR Juventudes de Accin Republicana JC Juventudes Comunistas JCE Juventud Catlica Espaola JIR Juventudes de Izquierda Republicana JONS Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista JS Juventudes Socialistas JSU Juventudes Socialistas Unificadas JSUC Joventuts Sociliastes Unificades de Catalunya LL Lliga Catalana MOAC Milicias Antifascistas Obreras y Campesinas NA No afiliat PCE Partido Comunista de Espaa PNE Partido Nacionalista Espaol PNV Partido Nacionalista Vasco POUM Partido Obrero de Unificacin Marxista PRRS Partido Republicano Radical Socialista PS Partido Sindicalista PSAD Partido Social de Accin Democrtica PSOE Partido Socialista Obrero Espaol PSR Partido Social Revolucionario PSUC Partit Socialista Unificat de Catalunya RE Renovacin Espaola SEU Sindicato Espaol Universitario SR Socorro Rojo STV Solidaridad de Trabajadores Vascos UDC Uni Democrtica de Catalunya UGT Unin General de Trabajadores UMRA Unin Militar Republicana Antifascista UR Unin Republicana URR Uni de Rabassaires USDE Unin Social Demcrata Espaola Altres termes que figuren en el camp militncia sn: Catlic/a, Monrquic/a, Republic/na. Entre parntesi es pot incloure la tendncia poltica (p. ex. republic) o b el grau dadhessi envers un grup o moviment (p. ex. simpatitzant).

CATLEG
MARISA ABAD MIR Data naixement: 00-00-1910 Lloc naixement: Militncia: UGT * PCE Professi: Llicenciada Cincies * Catedrtica Institut Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Valncia (Gandia) * Madrid * Valncia * Alacant Data entrevista: 17-09-1973 Durada entrevista: 1 h, 15 min Transcripci: 36ps.*Ll. Sigles testimoni: MAB Cota: A1 E2-E3 (104-105-114) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista aporta la visi d'una dona pertanyent al sector intellectual que va dedicar gran part de la seva joventut

a l'ensenyament. Les seves vivncies de la guerra sn interessants per a conixer la nova lnia pedaggica que es va portar a terme en l'ensenyament primari; aix com les activitats que va portar a terme en el camp de la fotografia i en la rdio, i ens informa sobre les activitats de tipus cultural i propagandstic iniciativa, principalment, del Quinto Regimiento i en el front de Madrid i a ciutat de Valncia. El testimoni s l'esposa del tamb entrevistat Fernando Tudela i que apareix, un cop, a l'entrevista com R2. Caldria revisar donat que consultades les nostres obres de referncia no hem trobat els seus noms o aquests sn incomplets- la cita al nom segent: - Nataliset Bot (literata francesa).

FRANCISCO ABAD SORIANO Data naixement: 00-00-1915 Lloc naixement: Almera (Alboloduy) Militncia: JC * UGT * PCE Professi: Soldat * Capit Professi posterior: Tema: GC Madrid * GC Catalunya Lloc histric: Madrid * Valncia (Paterna) * Girona (Figueres) * Teruel * Madrid (Brunete) * Almera Data entrevista: 15-03-1975 Durada entrevista: 2 h, 15 min Transcripci: 96ps.*Ll. Sigles testimoni: FAS Cota: A1 E3 (229-230) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista ens aporta la visi d'un jove comunista andals que a finals del 34 ingressa com a soldat en un regiment
de Madrid on participa en l'organitzaci clandestina de la tropa fins el juliol del 36 que passa a defendre la Repblica davant de l'aixecament dels militars revoltats. Participa en els fets de juliol i novembre a Madrid i, posteriorment, ingressa en l'Escola Popular de Guerra de Paterna d'on sortir com oficial, arribant al grau de capit. Entre els temes que es desprenen del seu discurs, cal destacar el retrat que fa del capit Eleuterio Daz-Tendero Merchn i el paper que aquest va jugar abans i durant la guerra, la situaci militar de Madrid, les batalles de Terol i Brunete, l'acci que va fer al castell de Figueres poc abans de la caiguda de Catalunya i, finalitza, amb un debat sobre la possible unitat de l'esquerra.

RAFAEL ABELLA BERMEJO Data naixement: 14-11-1917 Lloc naixement: Barcelona Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Escriptor Tema: GC Galcia * GC Andalusia * GC Catalunya Lloc histric: La Corua * Sevilla * Granada * Badajoz Data entrevista: 12-05-1974 Durada entrevista: 2 h, 35 min Transcripci: 57ps.*Ll. Sigles testimoni: RAB Cota: A1 E4 (174-175) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista aporta la visi d'un jove catal d'origen benestant i monrquic, que viu la guerra des de fora de

Catalunya. Com intellectual t una visi crtica dels fets i analitza la situaci de la zona dita nacional, amb alguna referncia a l'experincia personal i familiar viscuda a Catalunya.

KONI AGUIRRE OZAMIZ Data naixement: 00-00-1930 Lloc naixement: Vizcaya (Guernica) Militncia: NA Professi: Infant Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Guernica) * Vizcaya (Bilbao) * Frana Data entrevista: 02-04-1975 Durada entrevista: 15 min Transcripci: 9ps.*Ll. Sigles testimoni: KAG Cota: A1 E5 (209-211) Autoritzaci: A Resum: El testimoni reflecteix les vivncies duna nena de set anys de Guernica que presenci els bombardeigs del dia 26-

IV-1937 i els seus efectes sobre la dita poblaci. Juntament amb els seus germans, s trasllada a Bilbao on viur a casa duns familiars durant un curt perode i posteriorment, grcies a les gestions dun amic de la famlia, ser enviada ella i els seus germans a Frana en una colnia infantil de caire marxista. Lentrevista, tot i ser curta, s interessant per a copsar limpacte dels fets sobre la poblaci civil, ja que es centra molt en els aspectes relacionats amb la vida quotidiana des de la perspectiva duna nena que confessa haver patit -arran dels bombardeigs- un trauma. Sinicia amb un altre testimoni duna dona (R3) de la comarca de Guernica, per aquest testimoni sinterromp per a donar pas al testimoni de Koni Aguirre. La transcripci no ha plantejat problemes, i al llarg de lentrevista intervenen fent aclariments i comentaris R2 (dona, probablement Manolita Aguirre) i R4 (home).

MANOLITA AGUIRRE OZAMIZ Data naixement: 00-00-1928 Lloc naixement: Vizcaya (Guernica) Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Guernica) * Vizcaya (Bilbao) * Frana Data entrevista: 02-04-1975 7

Durada entrevista: 40 min Transcripci: 19ps.*Ll. Sigles testimoni: MAG Cota: A1 E5 (211) Autoritzaci: A Resum: Lentrevistada, filla dIgnacia Ozamiz, era una nena de nou anys en el moment del bombardeig de Guernica, vila on

residia amb la seva famlia. De sentiment nacionalista i profundament catlica, haur de fer-se responsable dels tres germans petits i, desprs duna estada a Bilbao, seran evacuats a Frana en diverses colnies infantils de caire comunista, fins que posteriorment podran retornar a Euskadi. Com a testimoni directe del bombardeig de Guernica del 26-IV-1937, dna la seva experincia viscuda aquell dia i detalla les accions de laviaci alemanya i els resultats esferedors que provoc sobre la vila. Laltre aspecte que cal destacar de lentrevista s la seva vivncia, juntament amb els seus tres germans petits, en els diversos refugis on van romandre durant uns tres anys i el contrast que els hi produeix el conviure amb gent daltra ideologia i on la religi estava exclosa. La transcripci no ha plantejat grans problemes i tan sols alguns noms propis o topnims no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de lentrevista interv R2 fent aclariments (dona, Ignacia Ozamiz). Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Taln, Vicente. El holocausto de Guernica. Plaza y Jans. Barcelona, 1987.

LUIS AGUIRRE VERGARA Data naixement: 13-08-1909 Lloc naixement: Militncia: NA * Catlic Professi: Capell Professi posterior: Capell Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Bilbao) * lava (Vitoria) * Vizcaya (Rentera) * Guipzcoa (Mondragn) * Gran Bretanya * Frana * Blgica * Vizcaya (Guernica) Data entrevista: 06-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 37ps.*Ll. Sigles testimoni: LAV Cota: A1 E5 (210-213) Autoritzaci: A Resum: El testimoni capell que durant la guerra civil actu com a assessor i responsable dafers religiosos de la Federaci

descoles basques- ens aporta informaci sobre les activitats dutes a terme en el terreny escolar, les relacions entre lEsglsia i el PNB, el primer projecte dEstatut basc, larticle 26 de la Constituci, la repressi de guerra i de postguerra que va patir el clergat basc, lorganitzaci de colnies de nens refugiats a lestranger (Anglaterra, Frana i Blgica), i lactitud de certes autoritats eclesistiques durant la II Repblica i la guerra. Per la seva actuaci, el testimoni va ser comdemnat per un consell de guerra i rest ms de tres anys empresonat. La transcripci no ha plantejat grans problemes, tot i que hi ha algun petit fragment de lentrevista que resta en blanc i alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de lentrevista el testimoni utilitza el terme el partido per a referir-se al PNB.

JUAN AJURIAGUERRA OTXANDIANO Data naixement: 06-08-1903 Lloc naixement: Vizcaya (Bilbao) Militncia: PNV Professi: Enginyer * Poltic Professi posterior: Enginyer * Poltic Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Bilbao) * Guipzcoa (San Sebastin) * Santander (Laredo) * Santander (Santoa)

Data entrevista: 02-04-1975 * 03-04-1975 Durada entrevista: 2 h, 20 min Transcripci: 59ps.*Ll. Sigles testimoni: JAO Cota: A1 E5 (222-224) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista amb el president del Bizkai Buru Batzar i un dels dirigents ms destacats del PNB, aplega un seguit
d'informaci de primera m sobre temes cabdals en el desenvolupament de la guerra civil a Euskadi, entre els que destaquen aspectes dels orgens de l'Estatut Basc; la seva participaci activa en els primers moments del conflicte; el nacionalisme basc durant la Repblica i la guerra; el poder a Euskadi durant la guerra; les negociacions i seguiment del conegut com Pacte de Santoa; i la repressi de postguerra. En referncia a la transcripci, alguns dels noms propis emprats pel testimoni no ha estat possible de confrontar i, per tant, s'han transcrit segons la cita textual; el mateix es pot dir d'algunes paraules de genealogia basca. Al llarg de l'entrevista interv amb aclariments i alguna pregunta R2 (home). L'entrevista s'inicia el dia 2-IV-1975 i continua, a mitjans de la segona cara (plana 28 de la transcripci), el dia 3-IV-1975. Aix mateix, resten espais en blanc quan no s'ha pogut esbrinar el contingut de la frase o paraula. Quan fa referncies "al partido", el testimoni vol dir el PNB. Bibliografia consultada: - Bidasoa Inguraztiak. Vols. 1, 2, 3. Bidasoa Institut d'Histoire Contemporaine (vol. 1). Geu Argitaldaria (vols. 2 i 3). SaintJean-de-Luz, 1975 (vol. 1). Bilbao, 1978, 1980 (vols. 2 i 3). - Gonzlez Portilla, Manuel i Garmendia, Jose Mara. La guerra civil en el Pas Vasco. Poltica y economa. Siglo XXI. Madrid, 1988. - Historia 16. La Guerra Civil. Informacin y Revistas. Madrid, 1986. Volums 12 (La Campaa del Norte) i 24 (ndex general). - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

DR. GUMERSINDO ALBERCA MONTOYA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Ciudad Real (Alczar de San Juan) Militncia: AR * IRS * PRRS * UGT * CNT Professi: Metge Professi posterior: Metge Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Ciudad Real (Alczar de San Juan) Data entrevista: 02-10-1974 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 36ps.*Ll. Sigles testimoni: DRAL Cota: A1 E3 (126) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista tracta fonamentalment el tema de la sanitat durant la guerra civil a Madrid, ciutat on el testimoni

desenvolup les seves activitats professionals i poltiques ja des del perode republic on va formar part com a diputat de les Corts Constituents com a membre d'Acci Republicana. Altres temes tractats sn les relacions Esglsia-Estat durant la Repblica i amb referncies a l'actualitat, el paper de les organitzacions sindicals i poltiques durant la guerra i, principalment per aquest perode, el paper de la CNT de la qual en form part. Al llarg de l'entrevista mant una visi independent i crtica, carregada d'un profund humanisme i amb uns alts principis tics que han estat el seu nord al llarg de la seva vida, tot i haver de patir la marginaci dels triomfadors de la guerra. El seu discurs, a voltes atropellat i molt rpid, ha comportat certes dificultats en la transcripci i ha restat algun espai en blanc. Quan es refereix a Alczar, s Alczar de San Juan provncia de Ciudad Real. Alguns dels noms propis emprats pel testimoni no ha estat possible de confrontar i, per tant, s'han transcrit segons la seva cita textual. Bibliografia consultada: - Guas Rpido. Gua de Madrid. Rpido. Barcelona, 1932. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

JUANA ALIER DE MARTNEZ Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Barcelona ? Militncia: NA * Catlica Professi: Mestressa Professi posterior: Mestressa Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 21-10-1974 Durada entrevista: 1 h, 55 min Transcripci: 64ps.*Ll. Sigles testimoni: JA Cota: A1 E1 (1) Autoritzaci: A Resum: MARIANO ALQUZAR SALVADOR Data naixement: 00-00-1897 Lloc naixement: Teruel (Alloza) Militncia: NA Professi: Camperol * Transportista Professi posterior: Camperol Tema: GC Arag Lloc histric: Teruel (Alloza) * Teruel (Muniesa) Data entrevista: 25-10-1974 Durada entrevista: 1h, 30 min Transcripci: 57ps.*Ll. Sigles testimoni: MALQ Cota: A1 E6 (251) Autoritzaci: A Resum: Membre duna famlia de camperols benestants dAlloza, s un home de tradici conservadora i amb afinitats
falangistes que el juliol del 36 s tinent dalcalde del seu poble. Formar part del primer comit que es constitu de forma paritria entre esquerres i dretes, per arran de lentrada de les forces de la Columna Carod Ferrer i la implantaci del comunisme llibertari, ser destitut, detingut i processat en un judici popular, per finalment, a instncies de Mariano Franco, ser alliberat i viur en el seu poble el procs collectivista, i el posterior retorn a les prctiques individualistes. El testimoni ser el primer alcalde nomenat pels nacionals, crrec que exerceix durant la postguerra. Del seu testimoni destaquem la informaci relativa a la realitat social, poltica i econmica dAlloza, la relaci dels fets succets a partir del juliol del 36, el funcionament de la collectivitat, la repressi durant la guerra i la postguerra. La transcripci ha plantejat bastants problemes donat el discurs a voltes confs i entretallat del testimoni i, per tant, han restat alguns passatges sense transcriure i alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Cap el final de lentrevista interv fent algun aclariment R2 (dona). El segon cognom del testimoni Salvador sha extret del propi enregistrament.

JOS LVAREZ Data naixement: 00-00-1917 Lloc naixement: Asturias (Alta muntanya d'Astries) Militncia: UGT Professi: Comer * Protsic dental Professi posterior: Comer * Protsic dental Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Oviedo) * Asturias (Gijn) 10

Data entrevista: 08-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 50 min Transcripci: 39ps.*FB Sigles testimoni: JAL Cota: A1 E5 (233) Autoritzaci: A Resum: PEDRO LVAREZ Data naixement: 00-00-1895 Lloc naixement: Militncia: FE Professi: Empresari Metal.lrgic Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba Data entrevista: 15-08-1973 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 64ps.*Ll. Sigles testimoni: PAL Cota: A1 E2 (87-92) Autoritzaci: A Resum: RAMN LVAREZ PALOMO Data naixement: 00-00-1913 Lloc naixement: Asturias (Gijn) Militncia: CNT * FAI Professi: Dirigent obrer Professi posterior: Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Gijn) * Asturias (Oviedo) * Barcelona Data entrevista: 26-04-1975 Durada entrevista: 2 h, 55 min Transcripci: 76ps.*Ll. Sigles testimoni: RA Cota: A1 E1 (21-22) Autoritzaci: A Resum: BARTOLOM AMIL SNCHEZ Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Crdoba (Adamuz) Militncia: NA (republic) Professi: Camperol Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba Data entrevista: 17-07-1973 11

Durada entrevista: 1 h Transcripci: 35ps.*Ll. Sigles testimoni: BAS Cota: A1 E2 (86) Autoritzaci: A Resum: JUAN ANDRADE RODRGUEZ Data naixement: 03-02-1898 Lloc naixement: Madrid Militncia: POUM Professi: Poltic * Escriptor Professi posterior: Poltic * Escriptor Tema: GC Catalunya * GC Espanya Lloc histric: Barcelona * Madrid Data entrevista: 15-11-1973 * 04-05-1975 Durada entrevista: 4 h, 10 min Transcripci: 101ps.*Ll. Sigles testimoni: JAN Cota: A1 E1 (29-30-31) Autoritzaci: A Resum: JOSEP ANDREU I ABELL Data naixement: 08-11-1906 Lloc naixement: Tarragona (Montblanc) Militncia: ERC Professi: Advocat * Poltic Professi posterior: Advocat * Poltic Tema: GC Catalunya Lloc histric: Tarragona (Reus) * Barcelona Data entrevista: 04-03-1974 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 36ps.*Ll. Sigles testimoni: JAA Cota: A1 E1 (36) Autoritzaci: A Resum: MANUEL ANDJAR MUOZ Data naixement: 04-01-1913 Lloc naixement: Jan (La Carolina) Militncia: JS * JSUC Professi: Funcionari * Periodista Professi posterior: Escriptor Tema: GC Catalunya * GC Andalusia Lloc histric: Barcelona * Mlaga * Madrid * Lleida * Front d'Arag * Barcelona (Sabadell) Data entrevista: 05-06-1974 Durada entrevista: 2 h, 25 min 12

Transcripci: 34ps.*Ll. Sigles testimoni: MAN Cota: A1 E6 (255-256) Autoritzaci: A Resum: L'entrevistat, un intellectual, utilitza un lxic molt correcte, noms en algun cas t una lleugera supressi dels
plurals degut al seu origen andals. Les intervencions de la seva dona (R2) sn purament accessries a l'entrevista. Bibliografia consultada: - Casters, Ramn. Las JSUC: ante la guerra y la revolucin (1936-1939). Ed. Nova Terra. Barcelona, 1977. - Martn Ramos, Jos Luis. Els orgens del PSUC. Curial. Barcelona, 1977. - Revista Anthropos. Especial Manuel Andjar. Nm. 72 (V-1987).

PERE ARDIACA MART Data naixement: 00-00-1909 Lloc naixement: Lleida (Balaguer) Militncia: PSUC Professi: Poltic Professi posterior: Poltic Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 10-12-1973 Durada entrevista: 1 h, 45 min Transcripci: 45ps.*Ll. Sigles testimoni: PA Cota: A1 E1 (51) Autoritzaci: A Resum: JOS ARES MONTES Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: FUE Professi: Batxiller Professi posterior: Tema: GC Galcia Lloc histric: La Corua * Galicia * Madrid Data entrevista: 01-07-1974 Durada entrevista: 1 h, 35 min Transcripci: 33ps.*Ll. Sigles testimoni: JAM Cota: A1 E3-E6 (150-264) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista a aquest jove estudiant pertanyent a la FUE i de famlia de tradici republicana, ens permet copsar com
es desenvolupava el conflicte bllic a la reraguarda dels revoltats i, en concret, a la ciutat de La Corunya. Els temes ms importants que es tracten sn la condici de republic dins l'Espanya "nacional", analitzant aspectes tals com la seva posici davant l'actitud de l'Esglsia catlica enfront de la guerra, la repressi general i en contra del gallec i dels seus representant poltics i culturals, i la visi i coneixena que des d'un bndol es tenia de l'altre. Al llarg de l'entrevista interv de forma tangencial R2 (home). La transcripci no ha plantejat gaires problemes tcnics, i noms alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb fonts escrites i figuren tal com s'han enregistrat.

13

MANUEL ARGUDO LUQUE Data naixement: 00-00-1917 Lloc naixement: Crdoba (Baena) Militncia: NA Professi: Estudiant * Camperol Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba (Baena) Data entrevista: 06-07-1973 Durada entrevista: 50 min Transcripci: 19ps.*Ll. Sigles testimoni: ARGUDO Cota: A1 E2 (106) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista es centra en la poblaci de Baena (Crdova) i en els fets ocorreguts durant el mes de juliol de 1936,

vistos des de la perspectiva d'un jove camperol fill de petit propietari, i en el s d'una famlia de tendncia conservadora i d'ordre. Al ser un relat dedicat a fets quotidians tals com la famlia, el treball, el poble, no apareixen noms propis susceptibles de figurar en l'ndex, a excepci dels estrictament relacionats familiarment amb el testimoni i, per tant, hem optat per, en aquest cas, obviar la confecci d'un ndex. Com a material de consulta figura junt amb la transcripci, l'article del tinent de la Gurdia Civil Fernando Rivas Gmez titulat "La defensa de Baena", aparegut a la Revista de Estudios Histricos de la Guardia Civil, nm. 9, any V, 1972.

JORDI ARQUER SALTOR Data naixement: 00-00-1906 Lloc naixement: Lleida (Bellcaire d'Urgell) Militncia: POUM Professi: Poltic * Escriptor Professi posterior: Poltic * Escriptor Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Front d'Arag Data entrevista: 26-01-1974 * 04-03-1974 Durada entrevista: 3 h, 45 min Transcripci: 130ps.*MS Sigles testimoni: JAR Cota: A1 E1 (17-26-27) Autoritzaci: A Resum: NIEVES ARRAZOLA Data naixement: 00-00-1916 Lloc naixement: Madrid Militncia: PCE * JSU Professi: Mestressa Professi posterior: Mestressa Tema: GC Madrid * GC Espanya Lloc histric: Madrid * Albacete * Alacant Data entrevista: 12-02-1974 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 75ps.*MS 14

Sigles testimoni: NIEVES Cota: A1 E1-E2 (44-74) Autoritzaci: A Resum: Entrevista amb una militant del PCE. De famlia treballadora. Casada quan la guerra amb Manuel Tun de Lara.

Interessa el punt de vista d'una militant no intellectual i el funcionament intern del partit durant la guerra civil a Madrid. La fugida cap a Valncia i l'espera del vaixell que no va arribar, a Alacant. Dna dades sobre aquest ltim fet, sobre el funcionament d'una fbrica d'armament de les Brigades Internacionals a Albacete i el funcionament de l'Escola de Quadres del PCE.

CONCHA DE AZAOLA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: EM Professi: Infermera Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Bilbao) * Frana * Barcelona * Blgica Data entrevista: 26-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 15 min Transcripci: 40ps.*Ll. Sigles testimoni: CAZ Cota: A1 E5 (216) Autoritzaci: A Resum: Concha de Azaola, com a membre destacat del grup basc Emakume Abertzale Batza, i filla d'una famlia de tradici
nacionalista, s molt interessant per a copsar la mentalitat i el tarann dels membres del moviment nacionalista basc i, en aquest cas, incidint en els aspectes relacionats amb la participaci de les dones en aquest moviment portant a terme tasques, fonamentalment, de tipus social i assistencial ja molt abans de l'esclat de la guerra civil. El temes que tenen ms relleu al llarg de l'entrevista sn els orgens del grup Emakume, les activitats d'aquest grup durant el perode de la Repblica i de la guerra civil fonamentalment a Bilbao, l'actuaci dels exiliats bascos a Barcelona durant la fase final de la guerra on destaquem la seva dedicaci a la preservaci i manifestaci pblica del culte catlic malgrat l'oposici dels estaments religiosos catalans. La transcripci ha plantejat alguns problemes i certes expressions massa rpides no ha estat possible de transcriure i figuren en blanc, aix com alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de l'entrevista interv participant i fent preguntes R2 (dona) que possiblement s Teresa Rotaeche, aix com de forma tangencial R3 (home) i R4 (dona). Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La guerra civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial Universidad del Pas Vasco. Bilbao, 1987. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Taln, Vicente. El holocausto de Guernica. Plaza y Jans. Barcelona, 1987.

DOLORES BALEZTENA Data naixement: 00-00-1895 Lloc naixement: Navarra (Pamplona) Militncia: CA Professi: Poltica Professi posterior: Escriptora Tema: GC Navarra Lloc histric: Navarra (Pamplona) * Frana (Sant Joan Lohitzune o Saint-Jean-de-Luz) * Navarra (Leiza) Data entrevista: 13-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 5 min Transcripci: 30ps.*Ll. Sigles testimoni: DBA 15

Cota: A1 E5 (201) Autoritzaci: A Resum: Dolores Baleztena, pertany per tradici familiar al carlisme on participar com a propagandista i dins de les
Margarites durant la guerra treballar a Frentes y Hospitales. s germana de Joaqun Baleztena president de la Junta Regional carlista de Navarra i com a persona de la seva confiana, Dolores collaborar en els preparatius de laixecament militar a Navarra. Tot i no arribar a aprofundir en la majoria dels temes que es tracten, lentrevista t aspectes destacats com, per exemple, el carlisme com a moviment arrelat en el poble navarrs, el sentiment de creuada davant del que els carlistes consideraven un atac a les seves tradicions religioses i morals, les relacions del carlisme amb el nacionalisme basc, el paper de la dona en la reraguarda i en la guerra, les diferncies en el bloc nacional i, fonamentalment, el diferent tractament de la repressi per part dels falangistes, per una banda, i els carlistes per laltre. La transcripci ha plantejat alguns problemes i hi ha algun petit fragment de lentrevista que resta en blanc i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Ugarte Tellera, Javier. La nueva Covadonga insurgente. Biblioteca Nueva. Madrid, 1998.

JOS BARDASANO Y ORBEGOZO Data naixement: 25-03-1910 Lloc naixement: Madrid Militncia: NA Professi: Pintor * Cartellista Professi posterior: Pintor * Cartellista Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid Data entrevista: 08-10-1974 Durada entrevista: 45 min Transcripci: 16ps.*Ll. Sigles testimoni: JBAR Cota: A1 E4 (155) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista aporta informaci sobre els artistes compromesos amb la causa republicana i les seves activitats durant
el perode de la guerra civil on es plantej un art amb un marcat carcter social. A la plana onze hi ha una referncia a un lloc de Madrid que no s'ha pogut corroborar. Per altra banda, hem trobat una referncia a Bardasano a Treball de 19-V-1938. Al llarg de l'entrevista es produeix alguna intervenci, citada com R2, de la seva dona (Paquita). Caldria verificar el nom complet dels artistes citats: Morales i Orbegozo. Bibliografia consultada: - Carteles de la Guerra Civil Espaola. Ed. Urbin. Madrid, 1981. - Cartells de la Repblica i de la Guerra Civil: Col.lecci Arxiu Nacional de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1986. - Grimau, Carmen. El cartel republicano en la guerra civil. Ctedra. Mdrid, 1979.

JOSEP M BERENGUER Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Tarragona Militncia: CNT Professi: Metal.lrgic Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Mallorca * Huesca * Barcelona (Poble Sec) Data entrevista: 20-02-1974 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 43ps.*Ll. 16

Sigles testimoni: JMB Cota: A1 E1-E2 (42-76) Autoritzaci: A Resum: MARIA BERENGUER Data naixement: 00-00-1919 Lloc naixement: Barcelona Militncia: NA (CNT) Professi: Modista Professi posterior: Modista Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Barcelona (Horta) Data entrevista: 23-02-1974 Durada entrevista: 45 min Transcripci: 30ps.*MS Sigles testimoni: MX Cota: A1 E1 (41) Autoritzaci: A Resum: Entrevista amb una dona de sentiment anarquista, per no afiliada. Interessant des del punt de vista de vida
quotidiana, laboral, collectivitzacions i aspectes relacionats amb la visi de les dones en general.

EMILIO BERNUZ Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Teruel (Mas de las Matas) Militncia: CNT * FIJL Professi: Camperol Professi posterior: Tema: GC Arag Lloc histric: Teruel (Mas de las Matas) * Teruel (Muniesa) * Zaragoza (Farlete) * Andorra Data entrevista: 28-10-1974 Durada entrevista: 1 h, 45 min Transcripci: 55ps.*Ll. Sigles testimoni: EBE Cota: A1 E6 (249) Autoritzaci: A Resum: El testimoni dEmilio Bernuz s el dun jove llibertari de Mas de las Matas, membre de les joventuts durant la
Repblica i la guerra civil, que inicia la seva participaci amb el moviment de desembre de 1933 i, posteriorment, prendr part en el procs revolucionari collectivista del Baix Arag, enrolant-se primer en la columna Carod Ferrer i, desprs, en la columna Durruti que esdevindr XXVI Divisi amb la militaritzaci i on ell romandr fins la caiguda del front dArag. Ser denunciat per vens del poble i comdemnat, per la qual cosa restar dotze anys empresonat. Els principals temes que es desenvolupen al llarg de lentrevista sn els antecedents econmics, socials i poltics de Mas de las Matas, la formaci del comit del poble, la repressi de reraguarda, la implantaci i el funcionament de la collectivitat, el front dArag i la militaritzaci de les columnes, la figura de Macario Royo com a lder dels collectivistes, i referncies al moment actual del poble. La transcripci ha plantejat alguns problemes donat la forma discontinua de parlar del testimoni, alguns noms propis i topnims no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats, i algun fragment no ha estat possible de transcriure i figura amb un espai en blanc. Bibliografia consultada: - Martnez de Sas, M Teresa, Pags i Blanch, Pelai (coord.). Diccionari Biogrfic del Moviment Obrers als Pasos Catalans. Ed. Universitat de Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona, 2000. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

17

MANUEL BLANCO TOBO Data naixement: 29-10-1919 Lloc naixement: Pontevedra (Lrez) Militncia: FET-JONS Professi: Estudiant batxillerat Professi posterior: Periodista * Escriptor Tema: GC Galcia Lloc histric: Pontevedra * Galicia * Madrid (Ciudad Universitaria) Data entrevista: 27-06-1974 Durada entrevista: 1 h, 35 min Transcripci: 34ps.*Ll. Sigles testimoni: MBT Cota: A1 E4-E5 (158-205) Autoritzaci: A Resum: Manuel Blanco Tobo, reconegut periodista i escriptor, va viure l'esclat de la guerra civil a la seva Galcia natal
essent un estudiant de batxiller que residia a Pontevedra. Finalitzat el batxiller, ingressa en l'exrcit com a soldat i, posteriorment, fa un curs a l'Acadmia Militar de Granada d'on surt nomenat alferes provisional, crrec que exercir fins al final de la guerra. La seva adscripci a Falange es produir desprs de la guerra per motius, segons ell, laborals, donat que per a treballar en la premsa era necessari el carnet del partit. El testimoni fa una descripci del mn gallec en el perode republic, on reflecteix principalment el tarann del camperolat i de les classes mitjanes urbanes de Pontevedra. Altres temes que es desprenen del seu testimoni sn la vida quotidiana a Pontevedra durant la Repblica i la guerra, el sistema educatiu, aspectes relacionats amb l'exercit "nacional", i l'actuaci dels alferes provisionals. La transcripci no ha plantejat problemes tcnics i noms alguns noms propis han restat sense identificar i figuren tal com han estat enregistrats. Al llarg de l'entrevista interv de forma tangencial R2 (home). L'entrevistat empra algun cop paraules angleses que hem pogut identificar. Bibliografia consultada: - ABC. Any 1972. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

PEPE BLASCO Data naixement: 00-00-1927 Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Castella Lloc histric: Toledo (Mntrida) Data entrevista: 29-08-1973 Durada entrevista: 50 min Transcripci: 16ps.*Ll. Sigles testimoni: BLASCO Cota: A1 E2 (96-98) Autoritzaci: A Resum: JACINT BORRS BOUSQUET Data naixement: 10-10-1901 Lloc naixement: Barcelona (L'Hospitalet) 18

Militncia: CNT Professi: Dirigent obrer Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Barcelona (L'Hospitalet) * Barcelona (El Prat) * Lleida (Arbeca) * Lleida Data entrevista: 25-01-1974 Durada entrevista: 1 h, 50 min Transcripci: 52ps.*Ll. Sigles testimoni: JB Cota: A1 E1 (12-26) Autoritzaci: A Resum: ADOLFO BUESO GARCA Data naixement: 00-00-1889 Lloc naixement: Valladolid Militncia: POUM Professi: Tipgraf * Dirigent obrer Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 08-01-1974 Durada entrevista: 2 h, 25 min Transcripci: 63ps.*Ll. Sigles testimoni: AB Cota: A1 E1 (49-50) Autoritzaci: A Resum: TOMS BULNES VILLALOBOS Data naixement: 00-00-1908 Lloc naixement: Valladolid Militncia: JONS Professi: Secretari sindicat agrari Professi posterior: Secretari sindicat agrari Tema: GC Castella Lloc histric: Valladolid Data entrevista: 18-11-1974 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 42ps.*Ll. Sigles testimoni: TBV Cota: A1 E4 (185) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Toms Bulnes t com a tema principal el camp castell, des de la vessant dels productors de sucre
de la provncia de Valladolid, on, com iniciativa promoguda per Onsimo Redondo, sorgeix el Sindicato Remolachero, del qual el testimoni formar part com a vicesecretari i ms endavant secretari. En conseqncia, els temes ms destacats de l'entrevista seran la poltica agrria, els sindicats agraris, els conreus, el paper de les JONS i d'Onsimo Redondo en el desenvolupament de les organitzacions camperoles castellanes i, donat el coneixement directe i personal, el retrat poltic i hum d'Onsimo Redondo fet pel testimoni. La transcripci no ha plantejat problemes importants i noms algun nom no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Al llarg de l'entrevista interv de forma tangencial R2 (dona).

19

CARMEN CAAMAO DAZ Data naixement: 11-04-1909 Lloc naixement: Madrid Militncia: FUE * PCE Professi: Llicenciada Fil. i Lletres * Bibliotecria Professi posterior: Arxivera Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Cuenca * Alacant Data entrevista: 20-06-1974 Durada entrevista: 1 h, 20 min Transcripci: 36ps.*Ll. Sigles testimoni: CCA Cota: A1 E4 (164) Autoritzaci: A Resum: Carmen Caamao, membre de la FUE i del PCE, pertany al redut grup de dones que van poder accedir, en aquella
poca, a la Universitat on es llicenci en Filosofia i Lletres i, posteriorment, treballar de bibliotecria. A Madrid, amb l'esclat de la guerra, passa a fer tasques de salvaguarda del patrimoni dins de la Junta de Intervencin y Proteccin del Patrimonio Artstico; l'any 37 va a Valncia i treballa en el Ministeri d'Instrucci Pblica i, posteriorment, va a Cuenca com a secretria del governador civil, crrec que ocupar els darrers mesos de la guerra. I, finalment, ser feta presonera a la sortida del port d'Alacant. El testimoni aporta informaci sobre aspectes de la cultura, la Universitat del perode anterior a la Repblica i de la Repblica, els treballs de la Junta del Patrimoni Artstic, les seves tasques en el Govern Civil de Cuenca, la situaci que es va viure al port d'Alacant la segona quinzena de mar del 39, i la repressi de postguerra. La transcripci no ha plantejat gaires problemes tcnics, noms han restat sense transcriure alguns fragment i alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de l'entrevista intervenen R2, Ricardo Fuente, marit de Carmen Caamao, fent alguns aclariments, i R3 (home) de forma tangencial. Bibliografia consultada: - Renau, Josep. Arte en Peligro 1936-1939. Ayuntamiento de Valencia. Valencia, 1980. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

FERNANDO CABADAS Data naixement: 00-00-1918 aprox. Lloc naixement: Madrid Militncia: JS * JSU Professi: Estudiant Arts i Oficis * Ebanista Professi posterior: Ebanista Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Madrid (Carabanchel) * Valncia Data entrevista: 01-08-1974 Durada entrevista: 25 min Transcripci: 17ps.*Ll. Sigles testimoni: FCA Cota: A1 E3 (144) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, membre de les JS i les JSU i identificat amb la lnia comunista desenvolupada durant la guerra, actu
com a combatent en el front de Madrid des del comenament del conflicte, finalitzant la guerra com oficial en l'Exrcit d'Extremadura. L'entrevista de curta durada no contempla tota la trajectria del testimoni i es centra fonamentalment en el perode inicial. Del relat destaquem aspectes sobre el moviment de les joventuts socialistes i comunistes, la formaci de les milcies populars a Madrid i, concretament, el Quinto Regimiento, els primers combats i els esdeveniments bllics que es desenvoluparen a la capital entre juliol i novembre de 1936. Bibliografia consultada

20

- Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Thomas, Hugh. La Guerra Civil Espaola. Grijalbo. Barcelona, 1978.

RAMON CALOPA CEJUELA Data naixement: 00-00-1914 Lloc naixement: Militncia: CNT * FIJL Professi: Mestre * Dirigent sindical Professi posterior: Mestre * Dirigent sindical Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona (Sabadell) * Barcelona Data entrevista: 12-02-1974 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 100ps.*MS Sigles testimoni: RC Cota: A1 E1 (43-44) Autoritzaci: A Resum: Mestre, fundador del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), militant de les Joventuts Llibertries. s molt

interessant des del punt de vista de les concepcions ideolgiques i pedaggiques de la CNT en el perode de la guerra. Se situen els problemes de l'ensenyament de l'poca, els canvis en l'orientaci pedaggica, el percentatge d'analfabets arreu d'Espanya i de Catalunya, la situaci de l'Escola Racionalista, l'adaptaci a la nova escolaritat per part dels mestres, la preparaci accelerada de nous mestres, i l'ocupaci de locals, entre d'altres. Membre actiu en l'assalt a les Drassanes, collaborador en les Milcies Culturals al front. Fa un anlisi sobre la influncia de la FAI en les Joventuts Llibertries. L'inters d'aquest testimoni est en conjunt en l'anlisi tant de la ideologia com de la perspectiva pedaggica durant la guerra, i les relacions entre els diferents partits en el sector de l'educaci, per part d'un membre qualificat de la CNT.

SATURNINO CALVO Data naixement: 00-00-1920 Lloc naixement: Vizcaya (Ortuella) Militncia: JSU * PCE Professi: Minaire Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Ortuella) * Vizcaya (Somorrostro) * Vizcaya (Bermeo) * Vizcaya (Bilbao) * Catalunya * Frana * Santander Data entrevista: 03-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 36ps.*Ll. Sigles testimoni: SCA Cota: A1 E5 (209-222) Autoritzaci: A Resum: Saturnino Calvo, en el moment de la guerra s un jove miner, militant de les Joventuts Socialistes Unificades dEuskadi,
procedent duna famlia desquerres -el pare de la UGT i els germans grans del Partit Comunista-, que sincorpora voluntari a un batall nacionalista i desprs forma part dun altre de les JSU on participa en diversos fronts i des de Santander aconsegueix arribar en vaixell a Frana on resta un temps internat i retorna a lEspanya republicana, concretament a Catalunya, on pren part amb la XI Divisi en el front de lEbre i, al produir-se la desfeta, cau detingut a Figueres i desprs duna curta estada en un camp de concentraci de Reus retorna a Euskadi on treballar en les mines. Com a conseqncia de la posterior lluita clandestina, restar al menys quatre anys i mig a la pres. Lentrevistat s un bon coneixedor de les lluites socials basques i destaquem del seu discurs la conflictivitat obrera en el perode la II Repblica, lactuaci del Partit Comunista, la vida a la reraguarda, lactuaci del PNB, la complicitat de la major part de loligarquia basca amb el franquisme, i lactitud de les autoritats franceses envers els republicans a Frana durant la guerra.

21

La transcripci ha plantejat alguns problemes i, per tant, hi ha algun fragment de lentrevista que resta en blanc i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La Guerra Civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPV. Bilbao, 1987. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Editora Nacional. Madrid, 1973.

EUGENIO CALVO PALACIOS Data naixement: 00-00-1914 Lloc naixement: Militncia: JC * PCE Professi: Obrer * Poltic Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya * Zaragoza Data entrevista: 22-06-1975 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 41ps.*Ll. Sigles testimoni: EC Cota: A1 E1 (7-8) Autoritzaci: A Resum: ASUN CANDINA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Vizcaya (prov.) Militncia: EM Professi: Infermera Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Bilbao) * Vizcaya (Las Arenas) * Navarra (Pamplona) Data entrevista: 23-03-1975 Durada entrevista: 50 min Transcripci: 23ps.*Ll. Sigles testimoni: ACAN Cota: A1 E5 (223-226) Autoritzaci: A Resum: Asun Candina com a pertanyent a una famlia de sentiments nacionalista i de classe mitjana de Las Arenas
(Biscaia), participa en el grup de dones Emakume Abertzale Batza en tasques relacionades amb la solidaritat i, durant la guerra, com a infermera. A causa de les seves activitats ser denunciada, empresonada durant un mes i mig i finalment desterrada a Pamplona; posteriorment retornar a Euskadi. Lentrevista es centra principalment en el paper de la dona nacionalista basca durant la Repblica i la guerra, en aspectes relacionats amb la llengua i la cultura basca enfront de la poltica uniformitzadora de lEstat central, les condicions de vida a la reraguarda, lactuaci de la quinta columna, i la poltica repressiva de postguerra La transcripci no ha plantejat molts problemes i tan sols alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de lentrevista intervenen fent aclariments R2 (Jon de Viar) i R3 (dona). Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La Guerra Civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPV. Bilbao, 1987. - Gonzlez Portilla, Manuel et al. (eds.). Industrializacin y nacionalismo. Anlisis comparativos. Ed. Universitat Autnoma de Barcelona. Bellaterra, 1985.

22

- Gonzlez Portilla, Manuel i Jos Mara Garmendia. La guerra civil en el Pas Vasco. Poltica y economa. Siglo XXI. Madrid, 1988. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

IGNACIO CAAL Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: FE Professi: Advocat Professi posterior: Advocat Tema: GC Andalusia Lloc histric: Sevilla Data entrevista: 13-09-1973 Durada entrevista: 50 min Transcripci: 18ps.*Ll. Sigles testimoni: ICA Cota: A1 E2 (104) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista desprn un cert ambient de tensi, no pas per la posici sempre neutral de l'entrevistador, sin per la

posici del testimoni que no es centra en les qestions que li planteja i s'estima ms parlar d'all que ell vol i, finalment, el testimoni allegant problemes de temps talla l'entrevista quan es comenava a parlar dels temes concrets que l'entrevistador pretenia aclarir. Com andals, el testimoni t tendncia a no utilitzar els plurals, per essent home de cultura parla un castell correcte. La transcripci literal noms ha modificat els plurals finals que s'han consignat tot i no ser dits pel testimoni.

MODESTO CAAL Data naixement: 00-00-1920 Lloc naixement: Militncia: FE Professi: Estudiant Batx. * Soldat Professi posterior: Tema: GC Euskadi * GC Andalusia Lloc histric: Guipzcoa (San Sebastin) * Sevilla Data entrevista: 04-09-1973 * 05-09-1973 o 06-09-1973 Durada entrevista: 45 min Transcripci: 37ps.*Ll. Sigles testimoni: MCA Cota: A1 E2-E3 (102-115) Autoritzaci: A Resum: El testimoni t un marcat accent andals i acostuma a eliminar les terminacions plurals en s i les fa en singular. Hi
ha zones de l'entrevista amb so defectus que figuren marcades al llarg de la transcripci. En conjunt, l'entrevista s interessant perqu aporta el punt de vista d'un franquista convenut per des d'una ptica falangista. Caldria comprovar la referncia (ps. 28 i 29) a la famlia Beca, de Sevilla.

ANDREU CAPDEVILA PUIG Data naixement: 25-12-1894 Lloc naixement: Barcelona (Cardedeu) Militncia: CNT Professi: Obrer txtil * Dirigent obrer 23

Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 25-01-1974 Durada entrevista: 2 h, 10 min Transcripci: 68ps.*Ll. Sigles testimoni: AC Cota: A1 E1-E2 (12-15-64) Autoritzaci: A Resum: MANUEL CARABAO Data naixement: 00-00-1921 Lloc naixement: Militncia: FIJL * FUE * CNT * PSOE Professi: Estudiant Medecina Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Cuenca * Alacant * Arag Data entrevista: 01-10-1974 Durada entrevista: 3 h, 10 min Transcripci: 71ps.*Ll. Sigles testimoni: MCARA Cota: A1 E3-E4 (148-155) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Manuel Carabao -membre de les Joventuts Llibertries que arrib al final de la guerra a ser capit
amb divuit anys- s molt til per comprendre l'evoluci que va tenir lloc entre certs elements del moviment llibertari. Aix, veiem com des d'una inicial espontanetat revolucionria que es materialitzava en les columnes paramilitars, el mateix desenvolupament de la guerra fa que ells vagin acceptant la militaritzaci cap a un exrcit regular i que, en el plnol poltic, es va concretar en la participaci en el govern republic. Aspectes que destaquen de l'entrevista sn l'assalt a la caserna de la Montaa de Madrid, l'organitzaci i actuacions de la Columna del Rosal, el setge de Madrid i, en concret, els fets de novembre del 36 a la capital, la repressi de postguerra, i tot un captol sobre les collectivitats camperoles a la zona de Castella. Al llarg de l'entrevista participen de forma tangencial dues dones no identificades, R2 i R3. Quan fa referncia als franquistes, diu "estos seores" o "esta gente". La transcripci no ha plantejat grans problemes, excepte en els casos de noms propis que no han estat suficientment identificats o ho han estat parcialment. Bibliografia consultada: - Mera, Cipriano. Guerra, exilio y crcel de un anarcosindicalista. Ruedo Ibrico. Pars, 1976. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola, Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. Madrid, 1973. - Thomas, Hugh. La Guerra Civil Espaola. Urbin. Madrid, 1979.

FRANCISCO CARMONA POZO Data naixement: 00-00-1921 Lloc naixement: Badajoz (Quintana de la Serena) Militncia: JS Professi: Camperol Professi posterior: Tema: GC Extremadura Lloc histric: Badajoz (Quintana de la Serena) * Badajoz (Castuera) Data entrevista: 05-08-1973 24

Durada entrevista: 3 h Transcripci: 63ps.*Ll. Sigles testimoni: FCAR Cota: A1 E2 (89-90-91) Autoritzaci: A Resum: SATURNINO CAROD LERN Data naixement: 21-02-1903 Lloc naixement: Zaragoza (Moneva) Militncia: CNT Professi: Dirigent obrer Professi posterior: Tema: GC Arag Lloc histric: Zaragoza * Teruel * Alacant Data entrevista: 09-12-1973 * 28-01-1974 * 14-02-1974 Durada entrevista: 7 h, 50 min Transcripci: 123ps.*Ll. Sigles testimoni: SC Cota: A1 E1-E2 (14-25-47-48-71-76) Autoritzaci: A Resum: DR. DARO CARRASCO PARDAL Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: NA (republic) Professi: Metge * Professor Universitat Professi posterior: Metge * Professor Universitat Tema: GC Castella Lloc histric: Salamanca Data entrevista: 23-11-1974 Durada entrevista: 1 h, 20 min Transcripci: 40ps.*Ll. Sigles testimoni: DCP Cota: A1 E4 (194) Autoritzaci: A Resum: El dr. Daro Carrasco Pardal, s un home que es defineix com de sentiments republicans d'esquerra i que particip

en l'Agrupaci al Servei de la Repblica. Resident a Salamanca on exercia la seva professi i la docncia universitria. Donada la seva trajectria, va patir la depuraci feixista tant del crrec municipal com del de la Universitat, per posteriorment va ser readms. El seu testimoni s til per a conixer la personalitat del llavors rector de la Universitat, Miguel de Unamuno, pel tracta personal que mantenien en les tertlies de professionals. A ms, l'entrevistat aporta informaci sobre aspectes relacionats amb el cop militar a Salamanca, i la repressi posterior que ell mateix va patir, alhora que fa una previsi sobre la transici cap a la democrcia, i una crtica al paper de la maoneria durant la Repblica. La transcripci ha plantejat certs problemes ja que l'expressi del testimoni s bastant rpida i a voltes confusa i, per tant, resten alguns passatges sense transcriure i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Al llarg de l'entrevista interv de forma tangencial R2 (dona). La referncia, a la plana 1, a l'obra d' Emilio Salcedo s: Vida de Don Miguel. Anaya. Salamanca, 1964 (2 ed. 1970, 3 ed. 1998).

25

FLIX CARRASQUER LAUNED Data naixement: 04-11-1905 Lloc naixement: Huesca (Albalate de Cinca) Militncia: CNT * FAI Professi: Pedagog * Dirigent obrer Professi posterior: Pedagog Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Huesca (Monzn) Data entrevista: 21-02-1974 Durada entrevista: 1 h, 50 min Transcripci: 62ps.*Ll. Sigles testimoni: FC Cota: A1 E1 (41-42) Autoritzaci: A Resum: JESS-EVARISTO CASARIEGO FERNNDEZ Data naixement: 00-00-1913 Lloc naixement: Asturias (Tineo) Militncia: CA Professi: Historiador Professi posterior: Historiador Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Luarca) * Asturias (Oviedo) Data entrevista: 05-03-1975 Durada entrevista: 4 h, 20 min Transcripci: 93ps.*FB Sigles testimoni: JEC Cota: A1 E5-E6 (236-269-270) Autoritzaci: A Resum: BENIGNO CASTAER Data naixement: 00-00-1910 Lloc naixement: Teruel (Mas de las Matas) Militncia: CNT Professi: Fuster Professi posterior: Tema: GC Arag Lloc histric: Teruel (Mas de las Matas) Data entrevista: 24-04-1975 Durada entrevista: 3 h, 30 min Transcripci: 129ps*Ll. Sigles testimoni: BC Cota: A1 E1 (32-33) Autoritzaci: A Resum:

26

ERNESTO CASTAO ARVALO Data naixement: 19-08-1901 Lloc naixement: Salamanca (San Muoz) Militncia: CEDA * Bloque Agrario Salmantino Professi: Ramader * Camperol * Dirigent agrari Professi posterior: Ramader * Camperol Tema: GC Castella Lloc histric: Salamanca * Vizcaya (Bilbao) * Vizcaya (Larrnaga) * Vizcaya (Durango) * Portugal (Estoril) * Portugal (Lisboa) Data entrevista: 27-11-1974 Durada entrevista: 5 h, 45 min Transcripci: 104ps.*Ll. Sigles testimoni: ECA Cota: A1 E4 (186-187-188-189) Autoritzaci: A Resum: Ernesto Castao Arvalo fou dirigent del Bloque Agrario Salmantino, diputat a Corts per l'esmentat Bloque, amic i
collaborador de Jos M Gil-Robles durant tota la seva llarga carrera poltica, i mitj propietari camperol salmant. L'entrevistat desenvolupa fonamentalment aspectes relacionats amb els orgens i evoluci del Bloque Agrario Salmantino, el perode de la II Repblica (constituents, article 26, problemtica agrria, les relacions amb la CEDA i la resta de grups poltics), per cal destacar la seva relaci amb Gil-Robles des dels seus inicis poltics fins al seu retorn de l'exili a Espanya propiciat en gran part per l'actuaci del testimoni. Altres temes que es tracten sn aspectes de la guerra civil al Pas Basc i de la dita transici a la democrcia (esperit del 12 de febrer). Al llarg de l'entrevista interv de forma tangencial R2 (nen o nena), i aquesta es desenvolupa en tres sessions diferents. La transcripci no ha plantejat problemes importants i noms algun nom no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat; no obstant, la darrera cara (7) t defectes en el seu enregistrament i alguns passatges han estat transcrits de forma parcial. Bibliografia consultada: - Gil-Robles, Jos M. La monarqua por la que yo luch (1941-1954). Taurus. Madrid, 1976. - Gil-Robles, Jos M. No fue posible la paz. Ariel. Barcelona, 1968. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

CARLOS CASTILLA DEL PINO Data naixement: 15-10-1922 Lloc naixement: Cdiz (San Roque) Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Psiquitre Tema: GC Andalusia Lloc histric: Cdiz (S. Roque) Data entrevista: 08-07-1973 Durada entrevista: 3 h Transcripci: 86ps.*Ll. Sigles testimoni: CCP Cota: A1 E2 (82-106-107) Autoritzaci: A Resum: FLORENTN CEBRIN Data naixement: 00-00-1915 Lloc naixement: Teruel (Mas de las Matas) Militncia: CNT 27

Professi: Camperol Professi posterior: Camperol * Obrer Tema: GC Arag Lloc histric: Teruel (Mas de las Matas) Data entrevista: 28-10-1974 Durada entrevista: 55 min Transcripci: 21ps.*Ll. Sigles testimoni: FCE Cota: A1 E6 (248) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Florentn Cebrin ens narra la seva experincia com a jove camperol duna famlia de petits
propietaris camperols de sentiments dretans. Quan esclata la guerra i el procs collectivista, ell ja t uns vint anys i, no obstant, al llarg de tota lentrevista sn constants les seves evasives adduint la seva poca edat per a copsar plenament els fets que es succeen en el seu poble, tot i que sinscriu a la CNT i participa en la collectivitat juntament amb la seva famlia i, posteriorment, mar de 1937, anir al front republic. Altre fet de relleu s la seva utilitzaci de refranys i llocs comuns per a respondre a les preguntes de lentrevistador. No obstant, el seu testimoni s molt til per entendre la mentalitat camperola tradicional i dna molta informaci relativa al sistema de vida i de producci del camp en un entorn de petita propietat on salternaven aquestes feines amb els jornals o els treballs per altri. A nivell de lxic empra modalitats prpies de la seva zona. La transcripci no ha plantejat molts problemes, tan sols algun petit fragment no ha estat possible transcriure i figura amb un espai en blanc i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat.

JOSEP CERCS Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: CNT * FIJL Professi: Obrer Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Front d'Arag Data entrevista: 08-03-1974 Durada entrevista: 1 h, 40 min Transcripci: 43ps.*Ll. Sigles testimoni: JC(II) Cota: A1 E1 (15-16-17) Autoritzaci: A Resum: POLICARPO CA NAVASCUS Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Navarra (?) Militncia: CA Professi: Capell Professi posterior: Capell Tema: GC Navarra Lloc histric: Navarra * Vizcaya (Bilbao) * Vizcaya (Durango) * Guipzcoa (Guernica) Data entrevista: 14-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 5 min Transcripci: 33ps.*Ll. Sigles testimoni: PC Cota: A1 E1-E5 (3-202)

28

Autoritzaci: A Resum: PILAR CLAUDN PONTES Data naixement: 00-00-1923 Lloc naixement: Madrid Militncia: JSU (Unin de Muchachas) * PCE Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Madrid * GC Pas Valenci * GC Catalunya Lloc histric: Madrid * Valncia * Barcelona * Girona (Figueres) * Segovia (pres) Data entrevista: 04-09-1974 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 22ps.*ICJG-A. Sigles testimoni: PCL Cota: A1 E4 (165) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista amb Pilar Claudn s una mena de testimoni collectiu que ens aporta la memria conjunta dels joves
antifeixistes de l'mbit comunista que actuaren a la reraguarda republicana. A travs d'ella parlen molts joves i fonamentalment dones joves que des de la seva incipient ideologia van voler donar un sentit a la lluita contra el feixisme. El testimoni s til per a comprendre l'activisme a la reraguarda, aspectes de la vida quotidiana a Barcelona, la caiguda de Catalunya, l'exili a Frana i els camps, el retorn fors a Espanya, les presons de dones i la lluita clandestina durant la dictadura franquista. La transcripci no ha plantejat problemes, excepte en el cas d'algun topnim o nom propi que no ha estat possible contrastar o identificar plenament. Bibliografia consultada: - Heine, Hartmut. La oposicin poltica al franquismo. Crtica. Barcelona, 1983. - Morn, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de Espaa 1939-1985. Planeta. Barcelona, 1986.

PEDRO CLAVIJO Data naixement: 00-09-1905 Lloc naixement: Sevilla (Santiponce) Militncia: JC * JSU * PCE Professi: Funcionari * Dirigent poltic Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Sevilla * Sevilla (Morn de la Frontera) * Sevilla (Carmona) * Sevilla (Santiponce) Data entrevista: 08-09-1973 Durada entrevista: 1 h, 50 min Transcripci: 37ps.*Ll. Sigles testimoni: PCLA Cota: A1 E2 (103) Autoritzaci: A Resum: Aquesta entrevista aporta informaci sobre el desenvolupament del moviment obrer sevill, principalment del
sector d'influncia comunista. Caldria revisar -donat que consultades les nostres obres de referncia no hem trobat els seus noms o aquests sn incomplets- les cites als noms segents: Ceval, Luz (mare de Montesinos); Cox (patr angls); Letrepo (carrer de Sevilla); Martnez Belgrat (comandant); Montesinos.

29

MARA CLEMENTE SAURAS Data naixement: 00-00-1914 Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Mestre Professi posterior: Mestre Tema: GC Arag Lloc histric: Teruel (Andorra) * Teruel (Alloza) * Teruel (Muniesa) Data entrevista: 26-10-1974 Durada entrevista: 1 h, 50 min Transcripci: 72ps.*Ll. Sigles testimoni: MCS Cota: A1 E6 (254) Autoritzaci: A Resum: Mara Clemente s una jove de sentiments catlics que lestiu de 1936 acaba el seus estudis de magisteri i a partir del

setembre comena a exercir com a mestre descola en el poble dAndorra (Terol) on resideix la seva via i on restar fins lentrada dels nacionals. Per tal dexercir la seva professi safiliar a la FTE de la UGT. La seva mare, tamb mestre, resideix a Alloza. El testimoni es centra en els temes relacionats amb el desenvolupament de lensenyament durant el perode de la collectivitzaci i durant el darrer perode marcat per un restabliment de les autoritats republicanes a la zona de lArag. Altres temes que es desprenen del seu discurs sn la repressi a la reraguarda a Alloza i Andorra, el funcionament de la collectivitat i de les primeres columnes de milicians, lactuaci de les Brigades Internacionals, i la caiguda en mans dels nacionals. La transcripci ha plantejat alguns problemes donat la rapidesa en lexpressi del testimoni i la participaci de dues persones ms que intervenen fent aclariments i donant opinions, R2 (germana) i R3 (Arturo Fernndez Cncer). Per tant han restat alguns fragments sense transcriure i figuren amb un espai en blanc, i alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats.

JOS M CODN FERNNDEZ Data naixement: 00-00-1920 Lloc naixement: Burgos (Villarcayo) Militncia: CA * AET Professi: Estudiant Professi posterior: Advocat Tema: GC Castella Lloc histric: Burgos * Burgos (Villarcayo) * Madrid (Somosierra) Data entrevista: 01-11-1974 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 34ps.*Ll. Sigles testimoni: JMCF Cota: A1 E4 (180) Autoritzaci: A Resum: Jos M Codn Fernndez, estudiant i membre destacat de l'Agrupacin Escolar Tradicionalista de Burgos, ens
aporta amb el seu testimoni el coneixement directe dels fets que van tenir lloc a la provncia de Burgos durant el perode republic, aix com l'organitzaci i el desenvolupament del cop que va donar el poder a l'aliana militar-feixista, els primers combats, i el front de Somosierra. Des dels seus plantejaments carlistes, analitza l'actuaci de la CEDA i la Falange, considerant al carlisme com a la primera fora social i militar que existia a Burgos, tot i que amb l'evoluci de la guerra el falangisme va anant guanyant protagonisme entre les masses urbanes i camperoles de Burgos. La transcripci no ha plantejat grans problemes i noms algunes expressions massa rpides no ha estat possible de transcriure i figuren en blanc, i alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de l'entrevista interv de forma tangencial R2 (home).

30

Per al seguiment de la transcripci ha estat molt til l'escrit del propi testimoni on narra els principals fets viscuts fins el mes d'octubre de 1937 (pocs mesos desprs de la unificaci entre Falange i Tradicionalistes) i on figuren molts dels noms que es diuen durant l'entrevista.

EDUARDO COMN COLOMER Data naixement: 12-10-1908 Lloc naixement: Zaragoza Militncia: NA Professi: Periodista * Policia Professi posterior: Historiador Tema: GC Arag * GC Espanya Lloc histric: Madrid * Zaragoza * Zaragoza (Fuendetodos) Data entrevista: 26-09-1974 Durada entrevista: 1 h, 40 min Transcripci: 37ps.*Ll. Sigles testimoni: ECC Cota: A1 E6 (268) Autoritzaci: A Resum: Eduardo Comn Colomer, de sentiments carlistes, durant la II Repblica es dedic al periodisme a Saragossa,

Madrid i Barcelona i a finals de 1935 es present a oposicions per a entrar a la policia, la qual cosa es far efectiva a partir de juliol del 36 quan ingressa en la brigada poltico-social de Saragossa i posteriorment anir a la jefatura de Valladolid. Ms endavant es dedicar a publicar diversos treballs sobre histria contempornia dEspanya i temes relacionats amb la maoneria, el comunisme i lanarquisme. Lentrevista es centra en les seves activitats com a periodista durant la II Repblica i en els seus coneixements que com a policia assoleix del moviment comunista i anarquista i de la maoneria, a ms de les vivncies personals a Saragossa a partir del maig del 36 (congrs de la CNT, cop militar, repressi nacionalista, front dArag). La transcripci no ha plantejat grans problemes, tan sols alguns fragments no han estat possible de transcriure i figuren amb un espai en blanc i alguns noms propis no han estat possible de contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Bibliografia consultada: - Comn Colomer, Eduardo. Historia secreta de la Segunda Repblica. AHR. Barcelona, 1959. - Comn Colomer, Eduardo. Historia del anarquismo espaol 1836-1948. RADAR. Madrid, s/a. - Comn Colomer, Eduardo. Historia del Partido Comunista de Espaa. Editora Nacional. Madrid, 1965. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. Madrid, 1973.

MARI COROMINAS Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: POUM Professi: Tcnic * Estudiant Professi posterior: Tcnic Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Mallorca * Barcelona (L'Hospitalet) Data entrevista: 08-12-1973 Durada entrevista: 3 h Transcripci: 43ps.*Ll. Sigles testimoni: MC Cota: A1 E1-E2 (47-54) Autoritzaci: A Resum:

31

JOSEP COSTA FONT Data naixement: 18-01-1906 Lloc naixement: Barcelona (Badalona) Militncia: CNT Professi: Contramestre txtil * Dirigent obrer Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona (Badalona) Data entrevista: 16-01-1974 Durada entrevista: 3 h, 25 min Transcripci: 99ps.*Ll. Sigles testimoni: JCF Cota: A1 E1-E2 (11-67-77) Autoritzaci: A Resum: JUAN CRESPO Data naixement: 00-01-1917 Lloc naixement: Salamanca Militncia: RE Professi: Estudiant Dret Professi posterior: Advocat Tema: GC Castella Lloc histric: Salamanca (Morasverdes) * Madrid (Alto del Len, Brunete, Quijorna) * vila * Sevilla * Lleida (Tremp, Balaguer, Massalcoreig) * Batalla de l'Ebre * Huesca (Bielsa) Data entrevista: 22-11-1974 Durada entrevista: 6 h Transcripci: 156ps.*Ll. Sigles testimoni: JCR Cota: A1 E4 (190-191-192-193) Autoritzaci: A Resum: Juan Crespo, jove salmant, estudiant de Dret i adscrit a Renovaci Espanyola, a l'esclat de l'aixecament militar

participa en les milcies "nacionals" de RE amb les que fou testimoni, entre altres, dels fets del Paranimf de la Universitat de Salamanca, el dia 12 d'octubre del 36, on tingu lloc l'incident protagonitzat pel general Milln Astray contra el llavors rector de la Universitat, Miguel de Unamuno. Posteriorment, ingressa com oficial en el cos de Regulars intervenint en fets tals com la pressa de Bielsa, i la campanya de Catalunya on a finals de 1938 ser ferit i traslladat a un hospital de Vigo on rebr l'alta mdica l'abril de 1940. El testimoni, donades les seves relacions de tipus familiar, s un bon coneixedor de la vida poltica i social de Salamanca; des de la seva ptica, t una certa capacitat autocrtica i, en conjunt, el seu relat resulta d'inters per entendre les expectatives que, entre sectors socials predominantment conservadors o tradicionals, aixecava el conegut com bndol "nacional". Aix mateix, J. Crespo ens narra amb detall aspectes relacionats amb la seva trajectria dins del cos de Regulars on destaquem el seu coneixement directe del tarann i la vlua de les tropes magribines que el constituen. Al final de l'entrevista interv de forma tangencial R2 (dona). La transcripci no ha plantejat problemes importants i noms algun nom no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat, i alguns passatges -donada la rapidesa en l'expressi del testimoni- han estat transcrits de forma parcial. Acompanya a l'entrevista transcrita unes notes manuscrites de R. Fraser amb ms informaci off the record del testimoni, un text de J. Crespo titulat "Oracin por los vencedores" i tres croquis de Salamanca. Bibliografia consultada: - Lojendio, Luis Mara de. Operaciones militares de la guerra de Espaa 1936-1939. Montaner y Simn. Barcelona, 1940. - Martnez Bande, Jos Manual. Servicio Histrico Militar. La campaa de Catalua. Monografas de la Guerra de Espaa, nm. 14. Ed. San Martn. Madrid, 1979. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

32

MANUEL CRUELLS I PIFARR Data naixement: 00-00-1910 Lloc naixement: Barcelona Militncia: EC Professi: Poltic * Escriptor * Estudiant Professi posterior: Poltic * Escriptor Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 19-12-1973 Durada entrevista: 3 h Transcripci: 91ps.*Ll. Sigles testimoni: MCR Cota: A1 E2 (59-60) Autoritzaci: A Resum: LUIS CUERVO Data naixement: 00-00-1913 aprox. Lloc naixement: Militncia: NA (republic) Professi: Professor * Funcionari Professi posterior: Tema: GC Cantbria Lloc histric: Santander * Granada * Valladolid * Asturias * Euzkadi Data entrevista: 25-07-1974 Durada entrevista: 2 h, 15 min Transcripci: 37ps.*Ll. Sigles testimoni: LCU Cota: A1 E3 (132) Autoritzaci: A Resum: Luis Cuervo, home d'esperit republic lliberal, sense pertnyer a cap organitzaci es mostra, al llarg de l'entrevista,
partidari de l'obra i de la causa republicana. Com sembla, tot i no ser gaire explcit, forma part del sector intellectual comproms amb les reformes que volien tirar endavant homes com Azaa o Prieto entre d'altres. Pel que es desprn del seu testimoni, ell era un professor especialitzat en comer i economia que l'estiu del 36 es trobava de vacances a Santander, on es veu sorprs per l'esclat de la guerra. Un cop establert el govern de Cantbria, passar a formar part de l'administraci en l'mbit econmic fins a la caiguda del front del nord, que ser detingut i destinat a un batall de treballadors i ser tamb depurat i expedientat pel Tribunal de Responsabilitats Poltiques. Dels temes que es desenvolupen destaquem, entre d'altres, el fracs de l'aixecament a Santander, el govern de Cantbria, la repressi d'ambds bndols, crtiques al franquisme i aspectes relacionats amb el moment present -1974- i les perspectives d'una transici cap a la democrcia. El testimoni pronuncia la c com la s, omet les terminacions plurals i utilitza alguna expressi en francs que figura en cursiva en el text. La transcripci no ha plantejat problemes donat la fludesa del discurs i la capacitat oratria del testimoni. Al llarg de l'entrevista interv de forma tangencial R2 (dona).

TOMASA CUEVAS GUTIRREZ Data naixement: 00-00-1917 Lloc naixement: Guadalajara (Brihuega) Militncia: JC * PCE Professi: Obrera Professi posterior: Mestressa * Escriptora Tema: GC Madrid * GC Castella 33

Lloc histric: Guadalajara * Madrid Data entrevista: 26-02-1974 Durada entrevista: 1 h, 50 min Transcripci: 57ps.*Ll. Sigles testimoni: TC Cota: A1 E1 (40) Autoritzaci: A Resum: IGNACIO DE LA HUERTA Y FERNNDEZ DE HENESTROSA [MARQUS DE LA PUEBLA DE PARGA] Data naixement: 00-00-1914 Lloc naixement: Militncia: RE Professi: Estudiant Dret * Advocat * Alferes Legi Professi posterior: Advocat Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid Data entrevista: 26-09-1974 Durada entrevista: 7 h, 10 min Transcripci: 85ps.*DC Sigles testimoni: IHFH Cota: A1 E3 (127-139-140-141-142) Autoritzaci: A Resum: Ignacio de la Huerta, membre de la noblesa i de Renovaci Espanyola, durant la Repblica s un jove estudiant

universitari que finalitza la carrera dadvocat i el 1936 sinstalla a Madrid. A partir del juliol rep la protecci de lAmbaixada anglesa i romandr en un pis fins a poder sortir amb un vaixell itali, per retornar a lEspanya nacional i prendre part en la guerra com alferes provisional de la Legi. La transcripci ha estat realitzada per Dbora Castel donat que hi han molts fragments de lentrevista en angls o b passatges en els quals sutilitza juntament amb el castell. Bibliografa consultada: - Atienza, Julio de. Nobiliario espaol. Aguilar. Madrid, 1959. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

LVARO DELGADO Data naixement: 09-06-1922 Lloc naixement: Madrid Militncia: FUE Professi: Estudiant Belles Arts Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid Data entrevista: 21-06-1974 * 22-06-1974 Durada entrevista: 2 h, 30 min Transcripci: 76ps.*Ll. Sigles testimoni: ADE Cota: A1 E4-E6 (163-266) Autoritzaci: A Resum: lvaro Delgado, jove adolescent estudiant de Belles Arts i membre de la FUE, ens narra les seves experincies en el
Madrid republic i durant el perode de la guerra civil. Pertanyent a una famlia de classe mitja amb elements majoritriament d'esquerres, la seva visi es prou objectiva i sincera per aportar-nos vivncies de la realitat que es vivia en

34

aquells moments de conflicte, aix destaquem la vida quotidiana (bombardeigs, problemes de subsistncies, etc.), l'actuaci dels elements emboscats o quinta columna, l'Escola de Belles Arts, la repressi a la reraguarda, l'anlisi de la propaganda poltica -principalment el cartellisme-, el paper de la dona en la resistncia popular de Madrid, i la repressi de postguerra. L'entrevista t una primera sessi el dia 21 de juny de 1974, i una segona sessi el dia 22 de juny de 1974. En aquesta segona sessi intervenen R2 identificat com Luis Candamo que aporta informaci sobre la Casa de Velzquez, lAteneo de Madrid i els intellectuals; i de forma tangencial R3, Mercedes Gal, esposa d'lvaro Delgado. La transcripci ha plantejat alguns problemes donat la rapidesa en l'expressi del testimoni i certs fragments han restat sense transcriure. Aix mateix, alguns noms propis no ha estat possible de contrastar amb altres fonts i s'han transcrit tal com han estat expressats. La identificaci de Luis Candamo ha estat possible grcies a la informaci obtinguda en l'Ateneo de Madrid. Tamb, grcies al Deg de la Facultat de Belles Arts de Madrid, ha estat possible identificar el nom de dos professors de la dita Escola. Bibliografia consultada: - Carulla, Jordi i Carulla, Arnau. La Guerra Civil en 2000 cartells. Repblica - Guerra Civil - Postguerra. Postermil. Barcelona, 1997. 2 vols. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

FRANCISCA DAZ Data naixement: 00-00-1918 Lloc naixement: Sevilla Militncia: JSU * PCE Professi: Mestressa Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Sevilla * Valncia * Barcelona Data entrevista: 06-09-1973 Durada entrevista: 2 h, 15 min Transcripci: 52ps.*Ll. Sigles testimoni: LEONDIAZ Cota: A1 E2-E3 (101-115) Autoritzaci: A Resum: SOLEDAD DAZ Data naixement: 00-00-1920 Lloc naixement: Madrid Militncia: FUE * PCE Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid Data entrevista: 18-12-1973 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 31ps.*Ll. Sigles testimoni: SD Cota: A1 E2 (57) Autoritzaci: A Resum: MAURO DEZ Data naixement: 00-00-1898 Lloc naixement: Burgos (Castrojeriz)

35

Militncia: NA * CNS Professi: Camperol Professi posterior: Jubilat Tema: GC Castella Lloc histric: Burgos (Castrojeriz) Data entrevista: 07-11-1974 Durada entrevista: 40 min Transcripci: 19ps.*Ll. Sigles testimoni: MDI Cota: A1 E4 (176) Autoritzaci: A Resum: Mauro Dez, camperol petit propietari, de mentalitat conservadora, membre durant la dictadura franquista del

sindicat oficial i, en el moment de l'entrevista, jubilat, ens narra les seves experincies com a fill d'un camperol pobre i les dures condicions de vida viscudes que queden reflectides en els episodis on evoca l'habitatge familiar -una cova- o el fet d'haver de demanar caritat per a poder sobreviure. Amb la perspectiva del temps i amb la millora general de la societat camperola, critica a la gent que durant els anys setanta demanen unes millors condicions de vida. La transcripci no ha plantejat grans problemes, noms a la part final s'ha tingut que identificar a les diverses persones que intervenen, R2 (Joaqun Moratinos) i R3 (Antonio Vicente) que completen les seves respectives entrevistes.

FULGENCIO DEZ PASTOR Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Cceres (Berzocana) Militncia: PRSS * UR Professi: Diputat Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Albacete * Cceres (Berzocana) Data entrevista: 26-05-1974 Durada entrevista: 1 h, 25 min Transcripci: 28ps.*Ll. Sigles testimoni: FDP Cota: A1 E4 (167-168) Autoritzaci: A Resum: Fulgencio Dez Pastor, secretari general d'Uni Republicana, parlamentari procedent del Partit Radical, particip en

la constituci del Front Popular i fou escollit diputat dins d'aquella coalici. Durant la guerra civil, dirigir el comit de Front Popular de Madrid que, el novembre del 36, deixa per anar a Valncia i, posteriorment, a Barcelona des d'on passar a l'exili. El testimoni, home de tarann liberal i objectiu, mostra al llarg de l'entrevista les seves discrepncies amb Diego Martnez Barrio -lder i mxim dirigent d'Uni Republicana- al considerar que aquest va prendre decisions molt importants sense consultar el partit. Altres aspectes que desenvolupa sn el pacte de Front Popular, les causes de la guerra civil, i el comit de Front Popular de Madrid. La transcripci, tot i la difcil expressi del testimoni i el seu accent extremeny (fa els plurals en singular), no ha plantejat greus problemes i noms algun passatge no ha estat possible transcriure i ha restat en blanc. En relaci al ministre Pla -que cita el testimoni a la plana 13-, el ministre de comunicacions d'aquell moment era Bernardo Giner de los Ros.

JOSEP J. DOMNECH [i.e. JOSEP JUAN I DOMNECH] Data naixement: 00-00-1900 Lloc naixement: Barcelona Militncia: CNT Professi: Dirigent obrer Professi posterior: 36

Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Barcelona (Sants) Data entrevista: 13-01-1974 Durada entrevista: 2 h, 30 min Transcripci: 57ps.*Ll. Sigles testimoni: JD Cota: A1 E1 (13-14) Autoritzaci: A Resum: ANA MARA ECHEBARRA Data naixement: 00-00-1921 Lloc naixement: Vizcaya (prov.) Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Luchana) * Vizcaya (Bilbao) * Santander * Frana * Barcelona Data entrevista: 23-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 5 min Transcripci: 28ps.*Ll. Sigles testimoni: AMECH Cota: A1 E5 (226) Autoritzaci: A Resum: El testimoni dAna Mara Echebarra, s el duna noia jove, estudiant, de famlia nacionalista de classe mitjana,

resident a Luchana (Bilbao) en el moment que esclata la guerra. Viur els esdeveniments a la reraguarda juntament amb la seva famlia amb qui tamb sortir cap a Santander i, posteriorment, a Frana i Barcelona, per a, finalment, tornar a lexili francs. Lentrevista es centra en les seves experincies personals, per a la qual cosa tenen relleu els temes relacionats amb la vida a la reraguarda com els bombardeigs, la repressi, lactuaci dels nacionalistes bascos, les condicions de vida de la poblaci civil, les evacuacions de nens, i la vida quotidiana. Cal destacar el relat que fa de la seva evacuaci primer a Santander i desprs a Frana, aix com dels bombardeigs de mar de 1938 a Barcelona i la seva visi de la situaci de Barcelona en comparana amb el Pas Basc. La transcripci no ha plantejat grans problemes, tan sols alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Algun petit fragment no ha estat possible dentendre i figura amb blanc. Al llarg de lentrevista intervenen fent aclariments i responent R2 (Jon de Viar) i R3 (dona). Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La Guerra Civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPV. Bilbao, 1987. - Gonzlez Portilla, Manuel et al. (eds.). Industrializacin y nacionalismo. Anlisis comparativos. Ed. Universitat Autnoma de Barcelona. Bellaterra, 1985. - Gonzlez Portilla, Manuel i Jos Mara Garmendia. La guerra civil en el Pas Vasco. Poltica y economa. Siglo XXI. Madrid, 1988. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

TRIFN DE ECHEBARRIA YBARRA Data naixement: 08-07-1911 Lloc naixement: Vizcaya (Somorrostro) Militncia: PNV * FM Professi: Professor Mercantil Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Ochandiano) * Vizcaya (Durango) * Vizcaya (Bilbao) * Santander (Santoa) 37

Data entrevista: 27-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 40 min Transcripci: 49ps.*Ll. Sigles testimoni: TEY Cota: A1 E5 (216-217) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista es desenvolupa en un bon clima de comunicaci i s de destacar la franquesa amb que s'expressa el
testimoni aix com la seva capacitat d'autocrtica. Cara a la comprensi del text, sempre que es refereix al "partido" el testimoni vol dir el PNB (Partit Nacionalista Basc) i quan diu la "Federacin" s la Federacin de Mendigoizales. Caldria revisar -donat que consultades les nostres obres de referncia no hem trobat els seus noms o aquests sn incomplets- les cites als noms segents: Abasterra (membre STV); Aranzadi; Echeverri; Gallastegui, Elas; Lezurrestieta (?); Sota, Ramn de la; Troncoso (comandant).

JUAN MANUEL EPALZA ARANZADI Data naixement: 00-00-1911 Lloc naixement: Vizcaya (Bilbao) Militncia: PNV * FM Professi: Enginyer * Advocat Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Bilbao) * Frana (Pars) * Santander * Santander (Santoa) * Vizcaya (Guernica) * Santander (El Dueso) Data entrevista: 22-03-1975 Durada entrevista: 4 h, 45 min Transcripci: 96ps.*Ll. Sigles testimoni: JME Cota: A1 E5-E6 (219-220-221-222-262) Autoritzaci: A Resum: Juan Manuel Epalza s un jove enginyer i advocat, vice-president dels Mendigoizales (moviment jovenvol del
PNB), que pertany a una famlia de la burgesia basca de tradici nacionalista, i participa com a crrec de confiana de la direcci del PNB en diverses activitats durant la guerra entre les que destaquen la compra darmament, les indstries de guerra, la protecci dels empresonats pel govern dEuskadi, i les accions que facilitaren el conegut com Pacte de Santoa. Comdemnat en tres consells de guerra, ser finalment bescanviat i anir a Catalunya des don passar a lexili a Frana. El testimoni tracta altres aspectes relacionats amb lactitud inicial del PNB davant de laixecament militar de juliol de 1936, les relacions entre nacionalisme basc i carlisme, el govern dEuskadi, lEstatut basc, les relacions amb el govern central i lactuaci de lExrcit del Nord, la justcia de postguerra a Euskadi, i la narraci dels fets del seu bescanvi. Tamb destaquem el retrat que fa del president Jos Antonio Aguirre. En referncia a la transcripci, alguns dels noms propis emprats pel testimoni no ha estat possible de confrontar amb altres fonts i, per tant, s'han transcrit segons com han estat expressats. Aix mateix, resten alguns espais en blanc quan no s'ha pogut esbrinar el contingut de la frase o paraula. Quan fa referncies "al partido", el testimoni vol dir el PNB. Al llarg de lentrevista J.M. Epalza empra algunes paraules en francs, angls i alemany. Lentrevista es va desenvolupar al llarg de diverses sessions. Bibliografia consultada: - Estorns Zubizarreta, Idoia. La Sociedad de Estudios Vascos. Aportacin de Eusko-Ikaskuntza a la cultura vasca (1918-1936). SEV. San Sebastin, 1983. - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La Guerra Civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPV. Bilbao, 1987. - Gonzlez Portilla, Manuel et al. (eds.). Industrializacin y nacionalismo. Anlisis comparativos. Ed. Universitat Autnoma de Barcelona. Bellaterra, 1985. - Gonzlez Portilla, Manuel i Jos Mara Garmendia. La guerra civil en el Pas Vasco. Poltica y economa. Siglo XXI. Madrid, 1988. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

38

MATILDE ESCUDER VICENTE Data naixement: 13-12-1913 Lloc naixement: Castell (Vilafranca del Maestrat) Militncia: CNT Professi: Mestre Professi posterior: Tema: GC Catalunya * GC Arag * GC Pas Valenci Lloc histric: Castell (Vilafranca del Maestrat) * Teruel (Mirambel) * Teruel (Cantavieja) Data entrevista: 21-02-1974 Durada entrevista: 1 h, 50 min Transcripci: 62ps.*Ll. Sigles testimoni: ME Cota: A1 E1 (41-42) Autoritzaci: A Resum: MARIANO ESCUDERO DE SOLS Data naixement: 00-00-1902 Lloc naixement: Militncia: AP * ACNP * CEDA Professi: Advocat Professi posterior: Tema: GC Castella Lloc histric: Valladolid Data entrevista: 13-11-1974 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 36ps.*Ll. Sigles testimoni: MEDS Cota: A1 E4 (182) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Mariano Escudero de Sols, advocat castell vinculat als cercles catlics de propagandistes, membre
d'Acci Popular, seguidor del lder de la CEDA, Jos Mara Gil-Robles, i persona de sentiment monrquic, s molt interessant tant per les agudes reflexions que fa dels principals temes, com de tot all que ell considera que no s l'indicat per parlar-ne o b que considera -segons diu- no adient comentar a un estranger com s el cas de l'investigador i entrevistador Ronald Fraser. Destaquem com a principals temes de l'entrevista: La defensa que fa tant del republicanisme de la CEDA com del de GilRobles. La justificaci de la tesi segons la qual l'aixecament militar s producte de la superaci de la legalitat republicana per un clima de violncia social promogut per l'esquerra socialista, comunista i radical. Les relacions de l'Esglsia catlica amb la Repblica i el paper dels catlics en aquest perode. La radicalitzaci de la dreta a partir, fonamentalment, del triomf del Front Popular. I, per ltim, aspectes relatius a l'aixecament militar a Valladolid. Com fet atpic, cal dir que l'entrevistat durant el seu testimoniatge t un qestionari escrit que va responent, a ms de les preguntes que van sorgint al llarg de l'entrevista. La transcripci no ha plantejat grans problemes i noms algunes expressions massa rpides no ha estat possible de transcriure i figuren en blanc, i alguns noms propis i topnims no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. En l'entrevista participa fent una pregunta i aclariments R2 (home). Bibliografia consultada: - Cabanellas, Guillermo. La guerra de los mil das. Grijalbo. Buenos Aires, 1973. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

39

PABLO ESTEBAN Data naixement: 00-00-1899 aprox. Lloc naixement: Militncia: UGT * PSOE Professi: Funcionari * Metal.lrigc Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Crdoba (Montoro) Data entrevista: 24-09-1974 Durada entrevista: 1 h, 40 min Transcripci: 44ps.*Ll. Sigles testimoni: PEST Cota: A1 E3-E6 (135-242) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, militant de base del PSOE i de la UGT, per de tarann independent i crtic, aporta informaci
valuosa sobre la vida quotidiana en el Madrid assetjat i, tamb, sobre certs aspectes de l'evoluci del socialisme durant el primer ter de segle, principalment sobre les figures senyeres de F. Largo Caballero, I. Prieto i J. Besteiro. La transcripci no ha presentat problemes importants, excepte en algun cas que donat la dificultat de l'expressi hem deixat en blanc, per que creiem no s res de fonamental en el discurs del testimoni. Quan es refereix a "stos" vol dir franquistes i quan diu "ste" vol dir Franco. Apareix de forma tangencial i sense incidir en el contingut de l'entrevista, R2 dona sense identificar. Bibliografia consultada: - Rosal, Amaro del. Historia de la UGT de Espaa, 1910-1939. Grijalbo. Barcelona, 1977. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

RAFAEL ESTEBAN Data naixement: 00-00-1905 Lloc naixement: Teruel (Villarquemado) Militncia: CNT Professi: Camperol * Dirigent camperol Professi posterior: Tema: GC Pas Valenci Lloc histric: Valncia (Montcada) * Valncia (Alfara) * Teruel (Villarquemado) Data entrevista: 30-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 52ps.*Ll. Sigles testimoni: RE Cota: A1 E1 (45-46) Autoritzaci: A Resum: FERNANDO ESTRADA VIDAL Data naixement: 00-00-1918 Lloc naixement: Militncia: FE Professi: Estudiant * Periodista Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 05-03-1974 40

Durada entrevista: 1 h Transcripci: 31ps.*Ll. Sigles testimoni: FE Cota: A1 E1 (35) Autoritzaci: A Resum: ELADIO FANJUL ROCES Data naixement: 00-00-1901 Lloc naixement: Asturias (La Felguera) Militncia: CNT * FAI Professi: Treballador Duro-Felguera Professi posterior: Jubilat Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (La Felguera) Data entrevista: 11-03-1975 Durada entrevista: 3 h, 10 min Transcripci: 62ps.*FB Sigles testimoni: EFR Cota: A1 E5-E6 (232-238-244) Autoritzaci: A Resum: ALBERTO FERNNDEZ Data naixement: 00-00-1914 Lloc naixement: Asturias (Mieres) Militncia: JS * JSU * PSOE Professi: Forner * Periodista * Poltic Professi posterior: Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Mieres) * Asturias (Moreda) * Asturias (Gijn) Data entrevista: 28-04-1975 Durada entrevista: 3 h, 15 min Transcripci: 94ps.*Ll. Sigles testimoni: AF Cota: A1 E1 (22-23-24) Autoritzaci: A Resum: NICOLS FERNNDEZ Data naixement: 00-00-1925 Lloc naixement: Asturias (Oviedo) Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Prit industrial Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Gijn) * Uni Sovitica (Moscou) Data entrevista: 08-03-1975 Durada entrevista: 35 min 41

Transcripci: 19ps.*FB Sigles testimoni: NF Cota: A1 E5 (235) Autoritzaci: A Resum: PROGRESO FERNNDEZ BAILN [i.e. ANTONIO FERNNDEZ BAILN] Data naixement: 00-00-1897 Lloc naixement: Valncia (Llria) Militncia: CNT * FAI Professi: Obrer manual Professi posterior: Tema: GC Pas Valenci Lloc histric: Valncia * Valncia (Llria) * Alacant (Alcoi) * Barcelona Data entrevista: 18-01-1975 Durada entrevista: 1 h, 20 min Transcripci: 40 ps.*ICJG Sigles testimoni: PFE Cota: A1 E5 (206) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista amb P. Fernndez -membre fundador de la FAI i destacat militant del moviment llibertari del Pas
Valenci- es desenvolupa amb intervencions d'altres companys no identificats, excepte en el cas de R2 que correspon a Jos Villar amb el que finalitzar l'entrevista (planes 32 a 37). Tamb figura un home no identificat com P1. El testimoni ens aporta informaci sobre els orgens del moviment llibertari i en concret de les primeres organitzacions de camperols que amb el temps formaren la CNT al Pas Valenci, aix com aspectes relacionats amb la constituci i evoluci de la FAI, i del perode collectivista durant la revoluci i la guerra civil. La transcripci, realitzada per l'Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, s'ha trobat com a principal dificultat la dels noms propis que hi figuren en molts casos de forma literal, sense haver-se pogut contrastar o identificar-se parcialment. Bibliografia consultada: - Bosch Snchez, Aurora. Ugetistas y libertarios. Ed. Alfons el Magnnim. Valncia, 1983. - Brademas, John. Anarcosindicalismo y revolucin en Espaa (1930-1937). Ariel. Barcelona, 1974. - Gmez Casas, Juan. Historia del anarcosindicalismo espaol. Zyx. Madrid, 1973. - Kaplan, Temma. Orgenes sociales del anarquismo en Andaluca. Crtica. Barcelona, 1983. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Ruiz Torres, Pedro (coord.). Histria del Pas Valenci. poca Contempornia. Ed. 62. Vol. V. Barcelona, 1990. - Vega, Eullia. El trentisme a Catalunya. Curial. Barcelona, 1980. - Vega, Eullia. Anarquistas y Sindicalistas 1931-1936. Ed. Alfons el Magnnim. Valncia, 1987.

ARTURO FERNNDEZ CNCER Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Zaragoza (Azuara) Militncia: NA * Catlic Professi: Mestre Professi posterior: Mestre Tema: GC Arag Lloc histric: Teruel (Alloza) Data entrevista: 19-10-1974 Durada entrevista: 1 h, 55 min Transcripci: 55ps.*Ll. Sigles testimoni: AFC Cota: A1 E6 (252)

42

Autoritzaci: A Resum: Arturo Fernndez Cncer, home de conviccions catliques i amb una visi crtica per apoltica (conservadora) del

mn que lenvolta, fou mestre descola a Alloza des del perode de la Repblica, la guerra i el franquisme. Per tant, s un bon coneixedor de la realitat social, cultural, econmica i poltica del poble, aix com dels diversos grups de poder que al llarg del segle passat dominaren el panorama poltic local. Del seu testimoni cal destacar els aspectes relacionats amb leducaci durant la Repblica i la guerra, la seva visi de laplicaci del comunisme llibertari i de la collectivitzaci als camperols aragonesos, la repressi a la reraguarda i durant la postguerra, el grau de polititzaci dels camperols, i certs passatges sobre retrats de persones que ell coneix o sobre les seves vivncies personals i sobre la seva mentalitat. La transcripci ha plantejat alguns problemes donat la rapidesa en lexpressi del testimoni i la seva avanada edat; aix alguns petits passatges han restat sense transcriure i figuren amb un espai en blanc i alguns noms propis o topnims no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de lentrevista intervenen de forma tangencial R2 (dona) i R3 (dona). Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. Madrid, 1973.

M DEL CARMEN FERNNDEZ DE SEPLVEDA Data naixement: 00-00-1927 Lloc naixement: Mlaga Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Mlaga * Mlaga (Alhaurn) Data entrevista: 21-08-1973 Durada entrevista: 2 h, 35 min Transcripci: 61ps.*Ll. Sigles testimoni: MCF Cota: A1 E2-E3 (95-97-112) Autoritzaci: A Resum: Aquest testimoni ens dna la visi d'una jove de la classe benestant malaguenya durant la II Repblica i la guerra civil.
Destaca, per, el perode de domini republic de la ciutat, on ella -juntament amb la seva mare- viu reclosa en un hospital mentre el seu pare, ngel Fernndez Ruano (advocat i membre d'AP), tamb viu amagat per tal d'evitar la ms que possible repressi incontrolada molt habitual en els primers moments de l'esclat del conflicte blic. L'entrevista es completa amb un altre testimoni, el de la seva mare Francisca de Seplveda.

MANUEL FERNNDEZ FERNNDEZ Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: PS Professi: Practicant (ATS) Professi posterior: Practicant (ATS) Tema: GC Galcia Lloc histric: La Corua * Pontevedra (Vigo) Data entrevista: 28-05-1974 Durada entrevista: 1 h, 45 min Transcripci: 36ps.*Ll. Sigles testimoni: MFF Cota: A1 E4-E6 (168-263) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Manuel Fernndez ens aporta informaci de primera m de la resistncia popular a l'aixecament
militar el juliol del 36 a La Corunya i la posterior repressi que tingu lloc en contra dels elements republicans i obrers.

43

Ell, com a president del Partit Sindicalista i vinculat amb el moviment obrer gallec, informa sobre la situaci prvia a la guerra i, principalment, sobre les divergncies dins del moviment llibertari que portaren a l'escissi del moviment trentista. Cal destacar tamb el seu coneixement personal d'ngel Pestaa. Molts dels noms propis que surten al llarg del relat han estat contrastats amb el text que el testimoni lliur a R. Fraser, titulat "Algunos aspectos del alzamiento en La Corua" obra del propi testimoni. La transcripci no ha plantejat grans problemes i noms alguns fragments no ha estat possible transcriure i resten en blanc, i alguns noms que no ha estat possible contrastar amb altres fonts figuren tal com han estat expressats. Durant l'entrevista interv de forma tangencial R2 (dona). Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. 4 vols. Madrid, 1973.

RAMN FERNNDEZ JURADO Data naixement: 00-00-1914 Lloc naixement: Almera Militncia: POUM Professi: Fuster Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Huesca (Sariena) * Huesca (Jaca) Data entrevista: 21-12-1973 Durada entrevista: 2 h, 45 min Transcripci: 99ps.*Ll. Sigles testimoni: RFJ Cota: A1 E2 (61-69-70) Autoritzaci: A Resum: JOAN FERRER Data naixement: 00-00-1918 Lloc naixement: Barcelona (Igualada) Militncia: CNT Professi: Mercantil * Secretari Sindicat Empleats Comer Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Barcelona (Sallent) Data entrevista: 19-01-1974 Durada entrevista: 1 h, 40 min Transcripci: 50ps.*Ll. Sigles testimoni: JF Cota: A1 E2 (65) Autoritzaci: A Resum: MARIANO FRANCO GARCA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Teruel (Alloza) Militncia: CNT Professi: Camperol petit propietari Professi posterior: Tema: GC Arag 44

Lloc histric: Teruel (Alloza) * Front d'Arag Data entrevista: 21-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 35 min Transcripci: 46ps.*Ll. Sigles testimoni: MFG Cota: A1 E1 (6-7) Autoritzaci: NOA Resum: RICARDO FUENTE ALCOCER Data naixement: 02-11-1906 Lloc naixement: Madrid Militncia: UGT * PCE Professi: Professor Institut * Periodista Professi posterior: Dibuixant Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Alacant * Cuenca Data entrevista: 20-06-1974 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 33ps.*Ll. Sigles testimoni: RFU Cota: A1 E4-E6 (158-164-266) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Ricardo Fuente, marit de la tamb testimoni Carmen Caamao, es pot considerar com representatiu
d'un sector de les classes populars madrilenyes que defensaren la Repblica. El seu comproms inicial, relacionat amb la seva afiliaci sindical a la UGT, evolucionar cap a un comproms poltic, ingressant en el PCE on desenvolupar tasques relacionades amb la premsa del partit. De la seva entrevista destaquem temes com l'ambient dels primers dies de l'esclat de la guerra viscuts a la redacci d'El Sol, la premsa de guerra, el front de Madrid, les Brigades Internacionals, el final de la guerra a Conca i Alacant, i la repressi de postguerra. La transcripci no ha plantejat problemes tcnics i noms han restat sense transcriure alguns passatges d'audici defectuosa, i alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com s'han enregistrat. Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. Madrid, 1973.

MART FUST SALVATELLA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Barcelona (Vilanova i la Geltr) Militncia: NA Professi: Advocat Professi posterior: Advocat Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Barcelona (Vilanova i la Geltr) * Barcelona (Montserrat) Data entrevista: 05-03-1974 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 29ps.*Ll. Sigles testimoni: MFS Cota: A1 E1 (16-35) Autoritzaci: A Resum:

45

AGUST FUSTER Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Castell (Forcall) Militncia: NA Professi: Petit empresari Professi posterior: Tema: GC Pas Valenci * GC Arag Lloc histric: Castell (Forcall) * Teruel (Mas de las Matas) * Teruel (Bajo Aragn) Data entrevista: 28-12-1973 Durada entrevista: 1 h, 40 min Transcripci: 65ps.*Ll. Sigles testimoni: AFU Cota: A1 E2 (61-62) Autoritzaci: A Resum: PAULINO GARAGORRI HERRANZ Data naixement: 00-00-1916 Lloc naixement: Guipzcoa (San Sebastin) Militncia: NA Professi: Estudiant Fil.i Lletres Professi posterior: Filsof * Prof. universitri Tema: GC Euskadi * GC Espanya Lloc histric: Burgos (Miranda de Ebro) * Guipzcoa (San Sebastin) Data entrevista: 04-06-1974 Durada entrevista: 1 h, 25 min Transcripci: 29ps.*Ll. Sigles testimoni: PGA Cota: A1 E6 (256) Autoritzaci: A Resum: Paulino Garagorri, fill duna famlia benestant darrels liberals, s un jove estudiant de filosofia a Madrid, que el
sorprn lesclat de laixecament militar en un balneari del nord prop de lEbre, des don comenar a copsar els primers actes de violncia. Posteriorment, torna amb la seva famlia a Sant Sebasti i a mitjans de 1937 s mobilitzat pel bndol nacional i prendr part en el front del nord i en el dAndalusia. El seu testimoni s el dun pensador i es centra en la visi que t de les causes que portaren a la guerra, del paper jugat per la propaganda dels nacionals, de la repressi, del carlisme i del nacionalisme basc, del desenvolupament militar de la guerra, a la vegada que fa algun relat relacionat amb la seva participaci personal en el front i alguna reflexi sobre el moment actual (1974) que viu el pas i les perspectives de futur. La transcripci no ha plantejat problemes donat la fludesa en lexpressi i lestructuraci del pensament del testimoni. Bibliografia consultada: - Ferrater Mora, Jos. Diccionario de filosofa. Alianza. Madrid, 1986.

GARCIA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: POUM Professi: Obrer txtil Professi posterior: Obrer txtil Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona

46

Data entrevista: 08-12-1973 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 65ps.*Ll. Sigles testimoni: G/MCiG Cota: A1 E1-E2 (47-54) Autoritzaci: A Resum: PEDRO GARCA FERRERO Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Toledo (Fuensalida) Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Castella Lloc histric: Toledo (Fuensalida) * Salamanca Data entrevista: 31-05-1974 Durada entrevista: 45 min Transcripci: 18ps.*Ll. Sigles testimoni: PGF Cota: A1 E4 (161) Autoritzaci: A Resum: Tot i no esmentar-se al llarg de l'entrevista, mitjanant les notes i la transcripci parcial de Ronald Fraser, podem

afirmar que el testimoni fa referncia al seu poble, Fuensalida, on va viure el primer perode de la guerra civil. Un poble inicialment en mans de la Repblica, per que a partir del mes d'octubre del 36 cau en mans dels "nacionals". Poc desprs, l'any 1937, el testimoni anir a residir a Salamanca on continuar amb els seus estudis en un collegi dels salesians. L'entrevista ens aporta, des de l'ptica d'un jove estudiant fill d'una famlia de classe mitja, informaci sobre els canvis que es van desenvolupar en un poble agrari de la provncia de Toledo durant un curt perode on va exercir el poder un comit de Front Popular, sorgint temes com la repressi, l'actuaci del comit, o les expropiacions agrries. I, amb l'arribada dels "nacionals", podem assenyalar aspectes tals com la repressi "nacionalista" i l'educaci nacional-catlica. A la plana 14 es fa referncia a un film de Carlos Saura, que creiem s La caza. La transcripci ha plantejat alguns problemes donat el to baix i la dicci rpida del testimoni, i certs fragments han hagut de restar sense transcriure. Al llarg de l'entrevista intervenen de forma tangencial R2 (dona), i R3 (home).

SALVADOR GARCA GIRALDO Data naixement: 00-00-1906 Lloc naixement: Asturias (Oviedo) Militncia: NA Professi: Comer Professi posterior: Comer Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Oviedo) Data entrevista: 10-03-1975 Durada entrevista: 35 min Transcripci: 23ps.*FB Sigles testimoni: SGG Cota: A1 E6 (239-244) Autoritzaci: A Resum:

47

PAULINO GARCA MOYA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: FUE * CNT * PCE Professi: Estudiant * Comissari poltic Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Cuenca * Madrid * Alacant (Monver) Data entrevista: 06-10-1974 Durada entrevista: 1 h, 45 min Transcripci: 32ps.*Ll. Sigles testimoni: PGM Cota: A1 E3-E4 (127-160) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, com a home d'esquerres pertanyent en el moment de l'entrevista a la corrent comunista pro xinesa,

postula uns criteris crtics envers l'aparell oficial del PCE tot i haver participat com a comissari poltic durant la guerra civil en el Quinto Regimiento i en altres unitats i destins. Com punts a destacar: La poltica d'aliances durant la guerra, les relacions internacionals del conflicte amb el seguit de dependncies que aix cre i, en aquest cas, la posici dependent del PCE envers la URSS, el cas Nin on critica l'actitud del PCE, i el desenlla del conflicte amb els intents de negociacions. Quan fa referncia al "partido" vol dir PCE. La transcripci no planteja problemes especfics i noms han quedat sense transcriure curts passatges que figuren en blanc. Bibliografia consultada: - Morn, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de Espaa 1939-1985. Planeta. Barcelona, 1986. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

MAXIMIANO GARCA PALACIOS Data naixement: 00-00-1908 aprox. Lloc naixement: Militncia: JAP * CTC Professi: Impressor Professi posterior: Jubilat Tema: GC Castella Lloc histric: Burgos * Madrid Data entrevista: 04-11-1974 Durada entrevista: 50 min Transcripci: 27ps.*Ll. Sigles testimoni: MGP Cota: A1 E4 (179) Autoritzaci: A Resum: Maximiano Garca Palacios, impressor i soci actiu del Crculo de Obreros Catlicos de Burgos, durant la Repblica
va militar en Acci Popular. De formaci catlica i partidari d'un ordre tradicional, critica els excessos comesos des dels sectors republicans causants, segons ell, del conflicte que van haver de resoldre -a la seva manera- els militars alats i que va donar lloc a l'esclat de la guerra civil. Destaca en el seu discurs les activitats i evoluci del Crculo de Obreros Catlicos de Burgos, les formacions de dretes a Burgos i, en concret, Acci Popular, aix com la pugna entre el sindicalisme catlic i la resta de sindicats de classe. La transcripci no ha plantejat grans problemes i noms algunes expressions massa rpides no ha estat possible de transcriure i figuren en blanc, i alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. A llarg de l'entrevista intervenen de forma tangencial R2 (home) i R3 (home).

RAFAEL GARCA SERRANO Data naixement: 11-02-1917 Lloc naixement: Navarra (Pamplona) 48

Militncia: FUE * FE * FE-JONS Professi: Estudiant * Militant * Periodista * Alferes Professi posterior: Escriptor * Periodista Tema: GC Navarra Lloc histric: Navarra (Pamplona) * Madrid * Logroo (Alfaro) * Soria * Madrid (Somosierra) Data entrevista: 25-06-1974 Durada entrevista: 3 h Transcripci: 57ps.*Ll. Sigles testimoni: RGS Cota: A1 E5 (204-205) Autoritzaci: A Resum: Rafael Garca Serrano, nascut a Pamplona dins duna famlia de classe mitja, en el perode de la II Repblica s un

jove estudiant universitari i militant falangista, que participar en laixecament de juliol del 36 i formar part de les primeres columnes de militars i de voluntaris que des de Navarra sortiran en direcci a Madrid, per que es veuran aturades en el front de Somosierra des don el testimoni comenar la seva tasca periodstica que es refermar a partir del moment en que ingressa en la redacci del diari Arriba Espaa de Pamplona. Dins de lexrcit arribar a ser alferes. El testimoni aporta informaci sobre lorganitzaci i la ideologia de la Falange en el seus diversos perodes, des dels orgens fins a la institucionalitzaci en el perode franquista, destacant la figura de Jos Antonio Primo de Rivera. Altres aspectes que es destaquen al llarg de lentrevista sn laixecament a Pamplona, les relacions amb els carlistes, episodis de guerra a Logronyo, Alfaro i Somosierra, la premsa durant la guerra, i el paper dels intellectuals. La transcripci ha plantejat alguns problemes i hi ha algun petit fragment de lentrevista que resta en blanc i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Al llarg de lentrevista intervenen de forma tangencial R2 (dona) i R3 (home). Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Ugarte Tellera, Javier. La nueva Covadonga insurgente. Biblioteca Nueva. Madrid, 1998.

TRINIDAD GARCA VIDALES Data naixement: 00-00-1906 Lloc naixement: Toledo (Mascaraque) Militncia: PCE Professi: Obrer construcci * Dirigent poltic Professi posterior: Tema: GC Castella Lloc histric: Toledo * Toledo (Corral de Almaguer, Camarena, Puebla de Don Fadrique, Casasbuenas, Poln, Olas del Rey, Cuerva, Mora, La Jara comarca, Miguel Esteban, La Guardia, Madridejos, Ocaa) Data entrevista: 23-07-1974 Durada entrevista: 3 h, 20 min Transcripci: 57ps.*Ll. Sigles testimoni: TGV Cota: A1 E3 (129-130-131) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Trinidad Garca, dirigent del moviment obrer de Toledo, ens aporta la visi d'un lder comunista
sobre els esdeveniments anteriors a l'esclat de la guerra, fonamentalment en la vessant referent al procs d'expropiacions de terres per part dels camperols i en el perode del Front Popular, aix com de la implantaci dels comunistes, tot centrat en la provncia de Toledo. Pel que fa a la guerra, incideix en aspectes de la Reforma Agrria conduda per V. Uribe, en la resistncia popular a l'aixecament feixista, i en la seva actuaci com secretari provincial del PCE de Toledo. La transcripci no ha plantejat gaires problemes, excepte en el cas d'algun nom propi que no ha estat possible d'identificar. Quan es refereix al "partido" vol dir el PCE i quan diu "estos" es refereix als franquistes. Bibliografia consultada: - Morn, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de Espaa. Planeta. Barcelona, 1986. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

49

CARMEN GARCA-FALCES Data naixement: 00-06-1913 Lloc naixement: Militncia: CA Professi: Fornera Professi posterior: Tema: GC Navarra Lloc histric: Navarra (Pamplona) Data entrevista: 11-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 15 min Transcripci: 49ps.*Ll. Sigles testimoni: CGF Cota: A1 E5 (199) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Carmen Garca-Falces, persona de famlia darrels monrquiques alfonsines i posteriorment

vinculada al carlisme dins de les Margaritas, recull les seves experincies viscudes a Pamplona durant el perode previ a la guerra, la guerra, la postguerra i alguna referncia al moment en que t lloc lentrevista (1975). Els temes que tenen mes relleu daquesta entrevista sn els relacionats amb les motivacions ideolgiques i de tipus espiritual dels carlistes que els van portar a promoure de forma cada cop ms progressiva un enfrontament amb la Repblica i, posteriorment, defendre la causa dels militar revoltats. Altres temes que cal esmentar sn la vida a la reraguarda nacional, els fets del 18 de juliol a Pamplona, la repressi, les indstries de guerra, la visi que es t sobre el nacionalisme basc, lactuaci de las Margaritas i de la dona en general. La transcripci ha plantejat alguns problemes donada la intervenci a vegades constant del marit de la testimoni, Mario Ozcoidi (R2), que ho fa donant opinions, aclariments i que, creiem, en part condiciona el testimoni de Carmen GarcaFalces. Algun fragment de lentrevista ha restat en blanc i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat.

VICTORIA GIL DE RAMALES BUERO Data naixement: 00-00-1915 Lloc naixement: Madrid Militncia: FUE Professi: Estudiant Lletres Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Valncia * Madrid (Paracuellos del Jarama) * Catalunya * Girona (Olot) Data entrevista: 14-07-1974 Durada entrevista: 2 h, 40 min Transcripci: 70ps.*Ll. Sigles testimoni: VGR Cota: A1 E3 (128-129) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Victoria Gil de Ramales, centrat en el Madrid de la guerra civil, ens aporta la visi d'una dona amb

estudis universitaris que treball en diversos camps com l'atenci d'orfenats, de guarderies, i feines administratives sota comandament comunista i socialista. D'aquesta manera ens ofereix les seves vivncies des d'un ptica independent, ja que de forma organitzada noms pertanyia a la FUE, per molt vinculada a la defensa popular de Madrid i a la causa de la Repblica. Entre els temes tractats, destaquen l'actuaci de la dona tant durant la guerra com en la postguerra, la defensa de Madrid, el cas de Paracuellos del Jarama, aspectes de l'assistncia social i les evacuacions de nens cap a zones llunyanes dels fronts, la repressi del catal durant la postguerra i, finalment, mitjanant l'actuaci del seu pare, directiu de la Campsa, qestions sobre l'ajut rus a la Repblica. La transcripci ha tingut com a principal problema, la rapidesa en les expressions del testimoni i que, a voltes, parlen a la vegada ella i R2 (Arturo del Hoyo) que tamb aporta algunes informacions sobre la situaci del Madrid assetjat. Per tant,

50

alguns fragments del testimoni no s'han pogut transcriure donats les dificultats prpies del seu discurs i han restat en blanc. Caldria tamb comprovar alguns dels noms propis que cita, dels quals no en tenim referncia. Bibliografia consultada: - Guas Rpido. Gua de Madrid. Rpido. Barcelona, 1932. - Morn, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de Espaa 1939-1985. Planeta. Barcelona, 1986. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

MARCEL GIR I MARAL Data naixement: 00-00-1912 Lloc naixement: Barcelona (Badalona) Militncia: NA (republic) Professi: Fotgraf Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Girona (La Molina) * Girona (Puigcerd) Data entrevista: 07-01-1974 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 30ps.*Ll. Sigles testimoni: MG Cota: A1 E1 (49) Autoritzaci: A Resum: SCRATES GMEZ PREZ Data naixement: 27-07-1914 Lloc naixement: Pontevedra (Vigo) Militncia: JS * JSU * PSOE Professi: Poltic Professi posterior: Poltic Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Segovia * Valncia * Alacant * Catalunya Data entrevista: 13-09-1974 Durada entrevista: 4 h, 15 min Transcripci: 88ps.*Ll. Sigles testimoni: SGO Cota: A1 E3 (133-134-135) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, com a membre caracteritzat del socialisme i amb una llarga trajectria en el seu s, ens aporta
informaci de primera m sobre el desenvolupament del socialisme al nostre pas. Entre els temes que tenen ms transcendncia, destaquen el procs d'unificaci de les Joventuts Socialistes amb les Joventuts Comunistes, les pugnes internes entre Largo Caballero i Indalecio Prieto, aspectes de la Junta Delegada de Defensa de Madrid, els orgens i desenvolupament del Consejo Nacional de Defensa, la reorganitzaci de les Joventuts Socialistes desprs del perode de les JSU, l'afer de l'afusellament de Jos Antonio Primo de Rivera, i el retrat que fa de la figura del seu pare -Jos Gmez Ossorio-. La transcripci no ha plantejat grans problemes, excepte quan parla sobre la mort del seu pare ja que no queda clar on va ser afusellat. Segons les nostres fonts, Jos Gmez Ossorio -junt amb Ricardo Zabalza- fou afusellat a Madrid el 25-II-1940. Del context de l'entrevista es desprn que aquesta t al menys una segona sessi posterior a la del 13-IX-1974; aix es detecta en la cara 3. En l'entrevista interv de forma tangencial un home R2. Bibliografia consultada: - Agrupacin Socialista d'Elx. PSPV-PSOE (ed.). Historia del PSOE en Elx. Cien aos de historia 1891-1991. Agrupacin Socialista d'Elx. Alacant, 1990. - Fundacin Pablo Iglesias. El Socialismo en Espaa. Desde la fundacin del PSOE hasta 1975. Fund. P. Iglesias. Vol. 1. Madrid, 1986.

51

- Heine, Hartmurt. La Oposicin poltica al franquismo. Crtica. Barcelona, 1983. - Morn, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de Espaa 1939-1985. Planeta. Barcelona, 1986. - Rosal, Amaro del. Historia de la UGT de Espaa, 1910-1939. Grijalbo. Barcelona, 1977. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Who's who in Spain. Madrid, 1988.

MIGUEL GONZLEZ INESTAL Data naixement: 04-05-1901 Lloc naixement: Salamanca (provncia) Militncia: CNT * FAI Professi: Obrer construcci * Militant Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Guipzcoa (Pasajes) * Burgos (Aranda de Duero) * Guipzcoa (San Sebastin) * Barcelona Data entrevista: 18-05-1974 Durada entrevista: 4 h, 15 min Transcripci: 79ps.*Ll. Sigles testimoni: MGI Cota: A1 E4 (166-167-175) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, membre destacat del moviment llibertari de Madrid i de la zona centre, ens aporta la seva experincia

personal en temes tals com els orgens i la trajectria dels grups anarquistes dins de la CNT de Madrid a partir dels anys vint, l'"entrisme" de membres de la CNT -illegal durant la Dictadura de Primo de Rivera- dins de la UGT, les diferncies i convergncies entre les diverses branques del moviment llibertari, la funci diferencial i expansiva de la CNT madrilenya, la crema de convents de maig de 1931 a Madrid, la premsa llibertria a Madrid, el seu treball com alliberat de l'organitzaci en el sindicat de Pescadors de Pasajes, l'esclat de la guerra a Sant Sebasti, la creaci i actuaci de la Junta de Defensa de Guipscoa, crtiques a la presncia russa i a l'actuaci dels comunistes, el procs de militaritzaci de les antigues columnes anarquistes i, finalment, l'exili. L'entrevista no ha plantejat problemes de transcripci, noms fer constar que aquesta comena en una data (18 de maig) i t dues sessions posteriors sense datar. Durant l'entrevista interv de forma tangencial R2 (home), i quan fa referncia a Madrid, el testimoni utilitza el terme "aqu". Alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts, i figuren tal com han estat expressats. Miguel Gonzlez Inestal s autor del llibre Cipriano Mera, revolucionario. Atalaya. Cuba, 1943. Bibliografia consultada: - Guas Rpido. Gua de Madrid. Rpido. Barcelona, 1932. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. 4 vols. Madrid, 1973.

JOAN GRIJALBO I SERRES Data naixement: 00-00-1911 Lloc naixement: Tarragona (Gandesa) Militncia: UGT * PSUC Professi: Empleat banca Professi posterior: Poltic * Editor Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 14-01-1974 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 39ps.*Ll. Sigles testimoni: JGR Cota: A1 E2 (71-73) Autoritzaci: A

52

Resum: CONTXA GUARRO I VALLBONA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Barcelona ? Militncia: NA Professi: Bibliotecria Professi posterior: Bibliotecria Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Front d'Arag Data entrevista: 28-01-1974 Durada entrevista: 45 min Transcripci: 18ps.*Ll. Sigles testimoni: CG Cota: A1 E1 (25) Autoritzaci: A Resum: FRANCISCO GUTIRREZ DEL CASTILLO Data naixement: 00-00-1917 Lloc naixement: Valladolid Militncia: FE-JONS * FET-JONS Professi: Militant Professi posterior: Militar Tema: GC Castella Lloc histric: Valladolid * Madrid (Alto del Len) * Avila (Peguerinos) * Madrid Data entrevista: 19-11-1974 Durada entrevista: 1 h, 25 min Transcripci: 43ps.*Ll. Sigles testimoni: FGC Cota: A1 E4 (184) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Francisco Gutirrez del Castillo, militant falangista i en el moment de l'entrevista tinent coronel
d'Aviaci en actiu, ens aporta la visi de la guerra civil d'un jove falangista de Valladolid, fet que constantment est present en el seu discurs quan analitza la situaci poltico-social que es vivia a Espanya durant el perode del Tardofranquisme i, ms concretament, fent una crtica vigilant al procs conegut com "aperturismo". De la seva actuaci cal destacar els aspectes relacionats amb la Falange de Valladolid, el seu coneixement personal d'Onsimo Redondo, i la seva participaci militar en el conflicte, en primer lloc com a cap militar de Falange a l'Alto del Len i en el front de Madrid i, posteriorment, com a oficial d'Aviaci en diverses accions de control del trnsit martim republic, bombardeigs, la utilitzaci de la propaganda aria i el final de la guerra. La transcripci no ha plantejat grans problemes donat el discurs prou flut del testimoni, i noms alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. L'inici de la cara 1 t el so una mica defectus. Bibliografia consultada: - Payne, Stanley G. Falange. A history of the spanish Fascism. Stanford University Press. Stanford, 1967. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

LUIS GUTIRREZ SANTAMARINA Data naixement: 00-00-1898 Lloc naixement: Santander (Colindres) 53

Militncia: FE Professi: Escriptor Professi posterior: Escriptor Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 14-02-1974 Durada entrevista: 1 h, 15 min Transcripci: 35ps.*Ll. Sigles testimoni: LSM Cota: A1 E1-E2 (43-76) Autoritzaci: A Resum: EDUARDO DE GUZMN ESPINOSA Data naixement: 00-00-1909 Lloc naixement: Palencia (Villada) Militncia: CNT Professi: Periodista * Escriptor Professi posterior: Periodista * Escriptor Tema: GC Madrid * GC Espanya Lloc histric: Madrid * Toledo (Puebla de don Fadrique) * Barcelona * Catalunya * Aragn * Valncia (Gandia) Data entrevista: 05-09-1974 Durada entrevista: 1 h, 45 min Transcripci: 48ps.*Ll. Sigles testimoni: EDGU Cota: A1 E3-E4 (124-165) Autoritzaci: A Resum: L'entrevistat, membre del moviment llibertari i actiu periodista de la premsa confederal de Madrid, coneix de

primera m la realitat de la ciutat al llarg de la guerra civil i ens proporciona una visi crtica del desenvolupament dels fets, aix com de les posicions de la CNT catalana que, segons ell, no va estar a l'alada de les circumstncies tenint en compte la seva hegemonia en el s de les forces antifeixistes de Catalunya. En un moment de l'entrevista apareix de forma tangencial R2 (dona). La cita completa del llibre de Jos Garca Pradas s: La traicin de Stalin. Cmo termin la guerra de Espaa. Cultura Proletaria. Nova York, 1939. Bibliografia consultada: - Mera, Cipriano. Guerra, exilio y crcel de un anarcosindicalista. Ruedo Ibrico. Pars, 1976. - Peirats, Jos. Los Anarquistas en la Guerra Civil Espaola. Jcar. Madrid, 1976.

RAFAEL HERNNDEZ Data naixement: 00-05-1909 Lloc naixement: Asturias ? Militncia: PSOE * UGT Professi: Ferroviari Professi posterior: Tema: GC Astries * GC Catalunya Lloc histric: Asturias (Langreo) * Asturias (Gijn) * Asturias (Oviedo) * Barcelona * Frana (Narbona) Data entrevista: 17-03-1975 Durada entrevista: 3 h, 50 min Transcripci: 119ps.*Ll. Sigles testimoni: RH 54

Cota: A1 E6 (240-241) Autoritzaci: A Resum: JOS M HEVIA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Asturias (Laviana) Militncia: PSOE * UGT Professi: Minaire Professi posterior: Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Laviana) * Asturias (Oviedo) * Len Data entrevista: 11-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 24ps.*FB Sigles testimoni: JMH Cota: A1 E5-E6 (232-244) Autoritzaci: A Resum: MANUEL HIDALGO Data naixement: 00-00-1915 Lloc naixement: Crdoba (Castro del Ro) Militncia: CNT Professi: Camperol Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba (Castro del Ro) * Jan (Mengbar) Data entrevista: 28-06-1973 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 56ps.*MS Sigles testimoni: MH Cota: A1 E2 (81) Autoritzaci: A Resum: ARTURO DEL HOYO MARTNEZ Data naixement: 00-10-1917 Lloc naixement: Madrid Militncia: FUE Professi: Estudiant Lletres * Tinent Professi posterior: Escriptor Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Madrid (Usera) * Valncia Data entrevista: 12-07-1974 Durada entrevista: 1 h, 25 min Transcripci: 32ps.*Ll. Sigles testimoni: ARHO Cota: A1 E3 (122-128) 55

Autoritzaci: A Resum: L'entrevistat, jove estudiant universitari membre de la FUE durant la Repblica, amb l'esclat de la guerra civil
particip com a voluntari en la defensa de Madrid i relata, principalment, el desenvolupament i desenlla de la guerra a la capital. Els termes i noms propis en els quals s'acompanya un interrogant, no ens ha estat possible identificar i figuren tal i com sn citats pel testimoni. Al llarg de l'entrevista participen amb intervencions de diversa vlua R2 (Pedro Snchez), R3 (Domingo) i R4 (dona). Bibliografia consultada: - Baztn Vergara, Francisco. Manual Informativo de la Villa de Madrid. Ayuntamiento de Madrid. Madrid, 1967. - Guas Rpido. Gua de Madrid. Rpido. Barcelona, 1932. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

JUAN IGLESIAS Data naixement: 00-00-1916 Lloc naixement: Vizcaya (Bilbao) Militncia: JS * JSU * PSOE Professi: Militant Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Bilbao) * lava (Vitoria) * Navarra (San Cristbal, fort) Data entrevista: 08-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 15 min Transcripci: 25ps.*Ll. Sigles testimoni: JIG Cota: A1 E5 (214) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Juan Iglesias s el dun jove socialista, que participa en el procs de creaci de les Joventuts
Socialistes Unificades on ocupar un crrec en el moment de lesclat de la guerra. Els principals temes de lentrevista sn el moviment revolucionari doctubre de 1934 a Bilbao, la unificaci de les joventuts comunistes i socialistes, els fets de juliol a Bilbao, la seva posterior detenci el mateix 19 de juliol a Ordua, el seu empresonament i condemna a mort i, per ltim, lintent de fuga collectiva que va tenir lloc al fort de San Cristbal el 22 de maig de 1938. La transcripci no ha plantejat grans problemes, tot i que alguns noms propis o topnims no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Bibliografia consultada: - Asociacin Isaac Puente. Isaac Puente. Independencia, libertad y soberana individual. Asociacin Isaac Puente. Vitoria, 1987. - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La guerra civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPVEHU. Bilbao, 1987. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Ugarte Tellera, Javier. La nueva Covadonga insurgente. Biblioteca Nueva. Madrid, 1998.

IGNACIO IGLESIAS SUREZ Data naixement: 00-00-1915 Lloc naixement: Asturias (Sama de Langreo) Militncia: POUM Professi: Estudiant * Poltic Professi posterior: Escriptor * Poltic Tema: GC Astries * GC Catalunya Lloc histric: Asturias (Sama de Langreo) * Asturias (Oviedo) * Asturias (Gijn) * Barcelona * Len (Ponferrada) Data entrevista: 29-04-1975 Durada entrevista: 3 h, 5 min Transcripci: 95ps.*Ll. Sigles testimoni: II 56

Cota: A1 E1 (24-45) Autoritzaci: A Resum: LORENZO IGO GRANIZO Data naixement: 10-08-1911 Lloc naixement: Guadalajara (Ledanca) Militncia: CNT * FIJL * FAI Professi: Dirigent sindical Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Valncia * Alacant (Alcoi) * Barcelona * Madrid (Majadahonda) Data entrevista: 10-05-1974 Durada entrevista: 4 h, 5 min Transcripci: 85ps.*Ll. Sigles testimoni: LIG Cota: A1 E4 (169-170-171) Autoritzaci: A Resum: Lorenzo igo Granizo, jove "dirigent" llibertari durant la Repblica i la guerra civil, secretari del Sindicat del Metall

de la CNT de Madrid, membre de diversos Comits Nacionals del Moviment Llibertari, i conseller d'Indstries de Guerra de la Junta Delegada de Defensa de Madrid. Ens aporta una panormica general dels fets centrada en la seva trajectria i, fonamentalment, en l'actuaci que ell va tenir en la formaci i consolidaci de les indstries de guerra de Madrid. Aix mateix, s til per a comprendre la correlaci de forces existent dins del bndol republic i copsar, des de l'ptica anarcosindicalista, la influncia dels comunistes en certes decisions de la guerra al comptar amb el suport de l'ajut sovitic. Altres aspectes que cal destacar d'aquesta entrevista sn l'esclat de l'aixecament militar a Madrid i a Valncia, el funcionament i problemes que tingu la Junta de Madrid i l'actuaci del general Miaja en el seu s, la posici de Negrn davant de l'acabament de la guerra i, per ltim, l'intent d'arribar a negociar una pau amb condicions amb el bndol franquista portat a terme per la Junta de Casado. Durant l'entrevista interv de forma tangencial R2 (home jove). Donat la durada de l'entrevista, aquesta t una segona sessi sense datar que es detecta en la cara 3. Alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat esmentats pel testimoni. Bibliografia consultada: - Mera, Cipriano. Guerra, exilio y crcel de un anarcosindicalista. Ruedo Ibrico. Pars, 1976. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Thomas, Hugh. La Guerra Civil Espaola. Grijalbo. Barcelona, 1978.

ANTONIO IZU BELZUNCE Data naixement: 05-07-1913 Lloc naixement: Navarra (Echauri) Militncia: CA Professi: Camperol * Requet Professi posterior: Tema: GC Navarra * GC Espanya Lloc histric: Navarra (Echauri) * Navarra (Pamplona) * Logroo * Logroo (Alfaro) * Soria * Burgos (Aranda de Duero) * Madrid (Somosierra) * Madrid (Madarcos) Data entrevista: 12-04-1975 * 13-04-1975 Durada entrevista: 4 h, 45 min Transcripci: 93ps.*Ll. Sigles testimoni: AIB Cota: A1 E5 (199-200-201-202) Autoritzaci: A Resum: El testimoni dAntonio Izu, petit propietari agrcola dEchauri i oficial del Requet, ens aporta tot un seguit
dexperincies centrades fonamentalment en la ideologia i la tradici carlista dels camperols navarresos que, moguts per la

57

defensa dunes creences que ells veien ultratjades pel rgim liberal i republic, van participar en all que avui dia 1974encara creuen va ser una cruzada. Com a membre de la primera columna que surt en direcci a Madrid la columna Garca Escmez- el testimoni participa en la pressa dAlfaro, Logronyo, Sria fins arribar a la zona de Somosierra. Al llarg del seu relat es destaquen a ms dels aspectes relacionats amb els fets de guerra, la repressi de guerra i de la reraguarda, les relacions del carlisme amb el nacionalisme basc, les diferncies amb els falangistes, aix com la situaci del camp a Navarra, lEstatut dEstella, i lorganitzaci militar el Requet- dels carlistes. La transcripci ha plantejat alguns problemes i hi ha algun petit fragment de lentrevista que resta en blanc i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta, Barcelona, 1987. - Ugarte Tellera, Javier. La nueva Covadonga insurgente. Biblioteca Nueva. Madrid, 1998.

DAVID JATO MIRANDA Data naixement: 00-00-1917 Lloc naixement: Asturias (provncia) Militncia: FE * SEU Professi: Estudiant Enginyeria Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid Data entrevista: 12-06-1974 Durada entrevista: 2 h, 45 min Transcripci: 54ps.*Ll. Sigles testimoni: DJM Cota: A1 E4 (154-162) Autoritzaci: A Resum: Aquesta entrevista t com un dels seus principals objectius, el de conixer de primera m les activitats
desenvolupades en la reraguarda republicana pel moviment denominat com a "quinta columna" i les seves actuacions en la ciutat de Madrid que, segons la versi del testimoni, van ser crucials per arribar a la conclusi del conflicte amb el lliurament pacfic de la capital a les forces triomfadores. Altres aspectes ha tenir en compte sn la vida universitria del Madrid de la II Repblica, les activitat del Sindicat Espanyol Universitari, el retrat poltic-ideolgic que fa d'en Jos Antonio Primo de Rivera, les causes que van portar a la guerra civil, i l'estratgia d'en Franco davant de la guerra civil. La transcripci no ha plantejat gaires problemes tcnics i noms algun nom propi no ha estat possible contrastar amb fonts escrites i figura tal com s'ha enregistrat Bibliografia consultada: - Jato Miranda, David. Madrid, capital republicana. Acervo. Barcelona 1976. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

ANTONIO JIMNEZ DEL RAYO Data naixement: 00-00-1920 Lloc naixement: Crdoba Militncia: FE Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba * Crdoba (Fernn-Nez) * Crdoba (Espejo) * Crdoba (Castro del Ro) * Crdoba (Baena) Data entrevista: 10-08-1973 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 66ps.*Ll. Sigles testimoni: AJR Cota: A1 E2 (87-88) 58

Autoritzaci: A Resum: NARCISO JULIN SANZ Data naixement: 00-00-1913 Lloc naixement: Militncia: PCE Professi: Ferroviari Professi posterior: Tema: GC Madrid * GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Front d'Arag * Madrid * Alacant * Alacant (Albatera) Data entrevista: 14-12-1973 Durada entrevista: 3 h, 45 min Transcripci: 103ps.*Ll. Sigles testimoni: NJ Cota: A1 E1-E2 (52-53-57) Autoritzaci: A Resum: LAURA KELLER ARQUIAGA Data naixement: 03-10-1905 Lloc naixement: Burgos Militncia: NA Professi: Mestressa Professi posterior: Professora Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Alacant Data entrevista: 29-03-1974 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 33ps.*Ll. Sigles testimoni: LKA Cota: A1 E6 (246) Autoritzaci: A Resum: Laura Keller Arquiaga, esposa del coronel dEstat Major Federico de la Iglesia Navarro militar fidel a la
Repblica, ens narra les seves vivncies personals i fa un retrat de la trajectria del seu marit durant el perode de la Repblica, la guerra i lexili. Resident a Madrid viu en aquesta ciutat fins el mes de febrer del 37, per a traslladar-se a Alacant, Barcelona i, finalment, tornar amb el seu marit a Alacant on ell prendr el cam de lexili i ella restar un temps a Madrid fins que podr sortir cap Anglaterra on es trobar amb el seu marit. Lentrevista es centra en lexperincia duna mestressa de casa casada amb un militar republic que actu durant el setge de Madrid, la batalla de Terol i en la zona de Llevant i que sempre es mantingu en una actitud professional per compromesa amb la Repblica. Apart daix, lentrevistada relata aspectes relacionats amb lambient que hi havia a Madrid abans de lesclat de la guerra entre els sectors de dretes, amb la vida a la reraguarda, els bombardeigs, els problemes de provements, els registres, o els emboscats. A ms, lentrevistada fa un petit retrat del seu sogre, Celedonio de la Iglesia. La transcripci no ha plantejat molts problemes, tan sols un nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat, i algun fragment no ha estat possible de transcriure i figura amb un espai en blanc. Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Editora Nacional. Madrid, 1973.

59

FAUSTINO LASTRA Data naixement: 00-00-1918 Lloc naixement: Mxic Militncia: FE Professi: Estudiant Dret Professi posterior: Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias * Asturias (Oviedo) * Madrid * Asturias (Tineo) Data entrevista: 14-05-1974 Durada entrevista: 1 h, 50 min Transcripci: 40ps.*Ll. Sigles testimoni: FLA Cota: A1 E4 (171-175) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Faustino Lastra, estudiant de Dret i militant de base de la Falange, ens aporta la visi d'un jove de

classe acomodada que s'adscriu al feixisme per sense una formaci poltica slida. Ser aix com, amb posterioritat als primers moments de l'esclat de la guerra civil, ell s'anir allunyant progressivament de les rengles falangistes per a prendre unes posicions ms properes a l'esperit democrtic i humanista. L'entrevista es centra en el darrer perode republic anterior al conflicte, la seva militncia falangista, la guerra a Astries, la repressi "nacionalista", i, pel fet de ser ciutad mexic, el seu aband del bndol franquista per anar-se a Mxic. Altres temes tractats sn el model de "seorito" falangista, un episodi d'espiritisme, aspectes de l'exili republic, i la seva actuaci personal davant de l'afusellament de Julin Grimau. La transcripci no ha plantejat gaires problemes, i tan sols alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Bibliografia consultada: - Robert, Paul (dir.). Le petit Robert 2. Dictionaries Le Robert. Pars, 1987. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. 4 vols. Madrid, 1973.

FRANCISCO LEN Data naixement: 00-00-1917 Lloc naixement: Sevilla (Guillena) Militncia: JC * JSU * PCE Professi: Obrer Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Sevilla * Sevilla (Guillena) Data entrevista: 06-09-1973 Durada entrevista: 2 h, 15 min Transcripci: 52ps.*Ll. Sigles testimoni: LEONDIAZ Cota: A1 E2-E3 (101-115) Autoritzaci: A Resum: PAULINO LEN LVAREZ Data naixement: 00-00-1916 Lloc naixement: Asturias (Mieres) Militncia: PSOE Professi: Camperol Professi posterior: Minaire 60

Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Mieres) * Asturias (Oviedo) Data entrevista: 13-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 50ps.*FB Sigles testimoni: PLA Cota: A1 E5-E6 (230-243) Autoritzaci: A Resum: JOS LPEZ REY Y ARROJO Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Madrid ? Militncia: PSOE * FUE Professi: Historiador de l'Art Professi posterior: Historiador de l'Art Tema: GC Madrid * GC Catalunya Lloc histric: Madrid * Valncia * Barcelona * Toledo (Illescas) Data entrevista: 28-06-1974 Durada entrevista: 1 h, 45 min Transcripci: 49ps.*Ll. Sigles testimoni: JLR Cota: A1 E3 (150-151) Autoritzaci: A Resum: EUGENIO LOSTAU ROMN Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: FE * SEU Professi: Estudiant Fil. i Lletres Professi posterior: Professor universitari Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Toledo (Torrijos) Data entrevista: 11-09-1974 Durada entrevista: 1 h, 5 min Transcripci: 24ps.*Ll. Sigles testimoni: ELO Cota: A1 E3 (133) Autoritzaci: A Resum: En primer lloc, cal fer esment de la personalitat del testimoni. Tal com figura en els documents de R. Fraser i en el
seu llibre, el testimoni s nomenat Eugenio Lortn, per a partir de la primera transcripci vam descobrir que quan ell mateix es citava, deia Eugenio Lostau. A ms, la seva identificaci com professor universitari ens va fer anar a la recerca de ms dades i aix en el llibre Who's who in Spain (Barcelona, 1963) figura el nom d'Eugenio Lostau Romn, antic combatent, membre del SEU i de la Falange, professor universitari i casat amb M Nieves Gonzlez Echeverra, i el testimoni en l'entrevista cita al germ de la seva dona com Martn Echeverra. Per tots aquests fets creiem que el nom del testimoni s el d'Eugenio Lostau Romn. L'entrevistat, estudiant universitari durant el perode de la Repblica i membre del SEU i la Falange, particip en aquest moviment i durant les jornades de juliol del 36 a Madrid defens la caserna de la Montaa fins a la seva rendici, moment en el qual va poder escapolir-se i, posteriorment, rest amagat en un pis fins prcticament la caiguda de la capital. Dels temes que tracta cal destacar les causes de la seva adscripci a Falange, les actuacions durant el perode republic i principalment durant el Front Popular -que ell planteja com una poca d'enfrontaments i de domini marxista-, la seva

61

participaci en l'aixecament militar a Madrid el juliol del 36 i, finalment, les activitats de la Falange clandestina i la presa de poder per part d'ells un cop es produeix la desfeta republicana. La transcripci no ha plantejat problemes, excepte en el cas de certs noms propis dels que no hem trobat referncies. Noms hi ha un moment en que interv de forma totalment tangencial un home que figura com R2. Beau Brummell (p. 9) s un personatge angls de principis del XIX model d'elegncia. Bibliografia consultada: - Jato Miranda, David. Madrid, capital republicana. Acervo. Barcelona, 1976. - Payne, Stanley G. Falange. A History of Spanish Fascism. Stanford University Press. Stanford, CA, 1961. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Thomas, Hugh. La Guerra Civil Espaola. Urbin. Madrid, 1979.

MANUEL LUNA RIVERA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Crdoba (Pozoblanco) Militncia: NA Professi: Mestre Professi posterior: Mestre Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba (Pozoblanco) * Crdoba (Valle de los Pedroches) Data entrevista: 28-08-1973 Durada entrevista: 2 h, 20 min Transcripci: 83ps.*Ll. Sigles testimoni: MLR Cota: A1 E2 (94-96) Autoritzaci: A Resum: JOAN MANENT PESAS Data naixement: 22-04-1902 Lloc naixement: Barcelona (Badalona) Militncia: CNT Professi: Obrer vidre * Fabricant llexiu * Dirigent obrer Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona (Badalona) Data entrevista: 26-04-1975 Durada entrevista: 2 h, 25 min Transcripci: 78ps.*Ll. Sigles testimoni: JMP Cota: A1 E1 (33-34) Autoritzaci: A Resum: LUIS MAPELLI Data naixement: 00-00-1911 Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Advocat Professi posterior: Advocat Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba * Crdoba (Espejo) * Ciudad Real * Mlaga 62

Data entrevista: 25-06-1973 Durada entrevista: 1 h, 45 min Transcripci: 64ps.*Ll. Sigles testimoni: LMAP Cota: A1 E2 (79-81) Autoritzaci: A Resum: JUAN MARN Data naixement: 00-00-1914 Lloc naixement: Militncia: CNT * FAI Professi: Agent comercial Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Sevilla * Madrid * Jan * Jan (Linares) * Alacant Data entrevista: 15-09-1973 Durada entrevista: 3 h Transcripci: 63ps.*Ll. Sigles testimoni: JMARIN Cota: A1 E3 (110-111) Autoritzaci: A Resum: Com aspectes a destacar de la transcripci, cal dir que el testimoni -sevill- t un marcat accent andals i, per tant,

dels plurals normalment no pronuncia la s final, a ms t una dicci bastant rpida el que dificulta a vegades la comprensi del relat. Al llarg de l'entrevista quan fa referncia a "ellos" o "estos" vol dir els franquistes. Al no trobar cap altra referncia que la cita del testimoni, alguns dels noms citats a l'ndex poden no ser del tot correctes. Fonamentalment l'entrevista aporta informaci sobre la formaci i funcionament dels grups anarquistes sevillans, aix com sobre la reraguarda republicana durant la guerra a la provncia de Jan. Noms interv un altra persona -dona- i de forma tangencial durant l'entrevista i figura com R2. Bibliografia consultada: - Abad de Santilln, Diego. El anarquismo y la revolucin en Espaa. Ed. Ayuso. Madrid, 1976. - Alloucherie, Jean. Nits de Sevilla. Ed. Europa-Amrica. Barcelona-Madrid, s.d. - Brademas, J. Anarcosindicalismo y revolucin en Espaa. Ed. Ariel. Barcelona, 1974. - Delicado, Manuel. Cmo se luch en Sevilla. Ed. Partido Comunista. Barcelona, 1937. - Kaplan, Temma. Orgenes sociales del anarquismo en Andaluca. Ed. Crtica. Barcelona, 1977. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Ed. Planeta. Barcelona, 1987.

ANDRS CECILIO MRQUEZ TORNERO Data naixement: 00-00-1912 Lloc naixement: Crdoba (Pozoblanco) Militncia: JIR * IR Professi: Funcionari Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Valncia * Alacant (Camp dels Ametllers) * Alacant (Albatera) Data entrevista: 02-07-1974 Durada entrevista: 2 h, 35 min Transcripci: 52 ps.*Ll. Sigles testimoni: ANMAR Cota: A1 E3-E6 (119-121-264) Autoritzaci: A 63

Resum: Aquesta entrevista t una part en la que el testimoni llegeix les seves memries i, pel fet de ser un text escrit, la
transcripci no ha estat literal i s'han evitat les repeticions i les errades prpies de la lectura. La resta del discurs del testimoni ha estat transcrit segons els nostres criteris de respecte mxim a l'original oral. El testimoni, des de la seva posici republicana-liberal, ens apropa a la realitat del Madrid de la guerra (18-VII-36, 7-XI-36, Junta de Defensa...) alhora que defensa la seva alternativa poltica i social enfront de posicions reaccionries i revolucionries. Noms intervenen en l'entrevista i de forma tangencial una dona que figura com R2 i un nen com R3. Al no trobar cap altra referncia que la mencionada pel testimoni, alguns dels noms citats poden no ser correctes. Petits fragments de l'entrevista resten en blanc donat linintelligible de les paraules del testimoni. Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola, Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. Madrid, 1973. - Thomas, Hugh. La Guerra Civil Espaola. Grijalbo. Barcelona, 1978.

LEN MARTN Data naixement: 00-00-1909 Lloc naixement: Militncia: CNT Professi: Mecnic Professi posterior: Mecnic Tema: GC Andalusia Lloc histric: Sevilla * Crdoba (Castro del Ro) Data entrevista: 05-08-1973 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 39ps.*Ll. Sigles testimoni: LEMA Cota: A1 E3 (116) Autoritzaci: A Resum: L'entrevistat, membre del moviment llibertari sevill, ens ofereix una descripci del mn obrer a la Sevilla

republicana fins els inicis de la guerra civil, de la qual destaquem el 18 de juliol a la mateixa ciutat. Al llarg de l'entrevista, ens demostra conixer el moviment llibertari tant a nivell estatal com internacional, amb nombroses referncies a la Revoluci Russa. Com andals, el testimoni pronuncia la c com la s. Noms interv un altra persona -home- i de forma tangencial durant l'entrevista i figura com R2. Bibliografia consultada: - Archinoff, Pedro. Guerrillas en la Revolucin Rusa. Ed. Proyeccin. Buenos Aires, 1973. - Braojos Garrido, A., L. Alvarez Rey, F. Espinosa Maestre. Sevilla, 36: Sublevacin fascista y represin. Muoz Moya y Montraveta eds. Brenes (Sevilla), 1990.

LZARO MARTN ESPINERO Data naixement: 00-00-1919 Lloc naixement: Teruel (Mas de las Matas) Militncia: NA Professi: Camperol Professi posterior: Camperol Tema: GC Arag Lloc histric: Teruel (Mas de las Matas) * Zaragoza Data entrevista: 28-10-1974 Durada entrevista: 1 h, 25 min Transcripci: 38ps.*Ll. Sigles testimoni: LME Cota: A1 E6 (247) Autoritzaci: A 64

Resum: Lzaro Martn Espinero, petit propietari camperol de Mas de las Matas (Terol), ens relata amb una considerable
objectivitat les seves vivncies durant la guerra civil en un poble on es va practicar el collectivisme. La seva famlia, sembla que donada la pertinena al Sindicato Agrcola, va ser repressaliada i el seu pare i el seu germ van ser afusellats i ell va haver de participar forosament en la collectivitat fins novembre de 1937 que fuig al bndol nacional on romandr com a soldat fins el final de la guerra, amb dest a Saragossa. Els temes de ms relleu al llarg de lentrevista sn les condicions de vida i leconomia camperola de Mas de las Matas; lanlisi que fa de la collectivitat; la problemtica amb els individualistes enfront de la collectivitat i, en aquest cas, principalment amb els membres dIzquierda Republicana contraris a la collectivitat; la repressi de reraguarda; la situaci que viu quan es passa al bndol nacional i la realitat que es troba a Saragossa; i alguna petita referncia al moment actual del pas. La transcripci no ha plantejat molts problemes, noms algun fragment confs resta sense transcriure i figura amb una lnia en blanc, i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat.

CARLOS MARTNEZ Data naixement: 20-07-1899 Lloc naixement: Asturias (Gijn) Militncia: PRRS * IR? Professi: Metge Professi posterior: Metge Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Oviedo) * Asturias (Gijn) * Barcelona * Girona (Figueres) Data entrevista: 13-09-1975 Durada entrevista: 4 h, 45 min Transcripci: 88ps.*FB Sigles testimoni: CM Cota: A1 E5-E6 (235-237-239) Autoritzaci: A Resum: VICTORIA MARTNEZ Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Zaragoza ? Militncia: PCE Professi: Modista Professi posterior: Tema: GC Arag Lloc histric: Zaragoza Data entrevista: 10-03-1974 Durada entrevista: 3 h, 50 min Transcripci: 133ps.*Ll. Sigles testimoni: VM Cota: A1 E1 (4-5) Autoritzaci: A Resum: ALEJANDRO MARTNEZ GIL Data naixement: 00-00-1900 Lloc naixement: Castella Militncia: NA * Catlic Professi: Capell Professi posterior: Capell 65

Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Luanco) * Asturias (Gijn) * Madrid * Madrid (El Pardo) Data entrevista: 16-09-1974 Durada entrevista: 2 h, 50 min Transcripci: 65ps.*Ll. Sigles testimoni: AMAGI Cota: A1 E3 (120-145-146) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, rector d'una parrquia d'un barri benestant de Madrid, ens apropa a la situaci de l'Esglsia catlica
perseguida a l'Espanya republicana i, concretament, a Astries lloc al que es trasllad poc abans de l'esclat de la guerra i on rest fins el final. Tot i declarar-se partidari de la causa franquista, el fet d'haver viscut fins 1937 a l'Espanya republicana i des d'aquesta data fins l'acabament de la guerra en territori "alliberat", fa que el testimoni realitzi crtiques a l'actuaci d'ambds bndols, sempre, lgicament, des d'una perspectiva catlica conservadora. Al no trobar cap altra referncia que la mencionada pel testimoni, alguns dels noms citats poden no ser correctes. Petits fragments de l'entrevista resten en blanc donat lintelligible de les paraules del testimoni. Quan el testimoni empra "nosotros" es refereix als franquistes o "nacionales", i quan empra "ellos" es refereix als republicans o "rojos". Les parts que corresponen a les cares 3 i 4 de les cintes, es van enregistrar amb posterioritat a la data en la que es va iniciar l'entrevista (16-IX-1974). Bibliografia consultada: - Crcel Ort, Vicente. La persecucin religiosa en Espaa durante la Segunda Repblica (1931-1939). Rialp. Madrid, 1990. - Marquina Barrio, Antonio. La diplomacia vaticana y la Espaa de Franco (1936-1945). CSIC. Madrid, 1983. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola, Planeta. Barcelona, 1987.

MISAEL MARTNEZ HERNNDEZ Data naixement: 00-00-1914 Lloc naixement: Asturias (Laviana) Militncia: JS * JSU Professi: Minaire Professi posterior: Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Laviana) * Asturias (S. Esteban de las Cruces) * Asturias (Oviedo) * Vizcaya (Bilbao) Data entrevista: 11-03-1975 Durada entrevista: 25 min Transcripci: 13ps.*FB Sigles testimoni: MMH Cota: A1 E5 (232) Autoritzaci: A Resum: RAMN MARTNEZ HERNNDEZ Data naixement: 00-00-1918 Lloc naixement: Asturias (Ribadesella) Militncia: JS * UGT Professi: Obrer construcci Professi posterior: Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Ribadesella) * Asturias (Gijn) Data entrevista: 11-03-1975 Durada entrevista: 15 min

66

Transcripci: 8ps.*FB Sigles testimoni: RMH Cota: A1 E5 (232) Autoritzaci: A Resum: RGULO MARTNEZ SNCHEZ Data naixement: 00-00-1893 Lloc naixement: Toledo (provncia) Militncia: IR Professi: Professor Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Guadalajara (Centenera) * Madrid * Segovia * Segovia (Cullar, pres) * Jan (Carmona, pres) * Barcelona * Frana (Pars) * Toledo (Mntrida) Data entrevista: 01-05-1974 Durada entrevista: 2 h, 25 min Transcripci: 93ps.*Ll. Sigles testimoni: RMAS Cota: A1 E3-E4 (126-153-162-172-173) Autoritzaci: A Resum: L'entrevistat, com excapell i catlic progressista, ens aporta una valuosa informaci sobre la problemtica de
l'Esglsia durant la II Repblica i la guerra civil. Tamb coneix de primera m la situaci de Madrid, del partit Izquierda Republicana, del que en forma part en la direcci de la capital i, aix mateix, desvetlla l'actitud de Manuel Azaa davant de la guerra. Altres aspectes que ens illustra l'entrevista sn: la repressi "incontrolada" i la creaci dels tribunals populars; com a testimoni dels Fets de Maig i de la situaci a Barcelona; les negociacions finals de la Junta de Casado per a l'acabament de la guerra; i el sector progressista i republic de l'Esglsia en contraposici al sector conservador. A partir de la cara 5 (cinta 126) s'inicia l'entrevista amb Josefa Monterde -la seva dona- que apareix com R2 i que anteriorment interv de forma tangencial, no obstant aquesta entrevista finalitza amb un seguit de preguntes a Rgulo Martnez. El testimoni de Josefa Monterde ens narra les seves vicissituds en el Madrid assetjat i s til per entendre la vida quotidiana de la capital. Josefa Monterde t entrevista prpia (veure cinta 153). Bibliografia consultada: - Guas Rpido. Gua de Madrid. Rpido. Barcelona, 1932. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

JOS MATA CASTRO Data naixement: 00-00-1911 Lloc naixement: Asturias (S. Martn del Rey Aurelio) Militncia: PSOE * UGT Professi: Minaire Professi posterior: Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (S. Martn del Rey Aurelio) * Asturias (Hueria de S. Andrs) * Len * Asturias (Oviedo) * Asturias (Sama de Langreo) Data entrevista: 22-04-1975 Durada entrevista: 3 h, 5 min Transcripci: 85ps.*Ll. Sigles testimoni: JM Cota: A1 E1 (8-9-19) Autoritzaci: A Resum: 67

JOS MEDINA NAVAJAS Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Agent comercial Professi posterior: Agent comercial Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba Data entrevista: 19-07-1973 Durada entrevista: 2 h, 5 min Transcripci: 45ps.*Ll. Sigles testimoni: JMN Cota: A1 E2 (84-85) Autoritzaci: A Resum: RAFAEL DE MEDINA Y VILLALONGA [DUC DE MEDINACELI] Data naixement: 12-08-1905 Lloc naixement: Vizcaya (Bilbao) Militncia: FE Professi: Propietari agrcola * Empresari Professi posterior: Propietari agrcola * Empresari Tema: GC Andalusia Lloc histric: Sevilla * Sevilla (Pilas) Data entrevista: 05-04-1974 Durada entrevista: 1 h, 5 min Transcripci: 25ps.*Ll. Sigles testimoni: RMED Cota: A1 E4 (172) Autoritzaci: A Resum: El testimoni tracta, principalment, la situaci del camp andals i en especial a l'entorn de Pilas i la seva zona
d'influncia El Aljarafe i els fets a Sevilla en els dies segents al 18 de juliol de 1936. Altres temes referenciats sn el clima pre-revolucionari anterior a l'esclat de la guerra civil, el complot comunista internacional contra Espanya, la repressi d'ambds bndols, la reraguarda nacional en el perode de Queipo. Al llarg de l'entrevista sn nombroses les cites al llibre del testimoni titulat Tiempo pasado, publicat a Sevilla, 1971. A l'ndex hem fet constar el nom de Luis de Medina que s el pare del testimoni. Tres noms que consten en l'ndex no els hem pogut contrastar amb altres fonts i figuren tal com sn citats pel testimoni: Rafael Beca, Garca Tadell i Joaqun Romero Morube. A la plana 21 el citat Antonio Bahamonde y Snchez s autor del llibre Un ao con Queipo. Memorias de un nacionalista, Ed. Espaolas, Barcelona, 1938. A la plana 22 el citat Antonio Sancho Corbacho s autor de Edificios religiosos y objetos de culto saqueados y destruidos por los marxistas en los pueblos de la provincia de Sevilla, Sevilla, 1937.Durant l'entrevista interv puntualitzant alguna qesti un home R2 sense identificar. Bibliografia consultada: - Braojos Garrido, A., L. Alvarez Rey, F. Espinosa Maestre. Sevilla, 36. Sublevacin fascista y represin. Muoz Moya y Montraveta editores. Sevilla, 1990. - Garca Durn, Juan. 1936-1939 Bibliography of the Spanish Civil War. El Siglo. Montevideo, 1964. - Patronato Nacional del Turismo. Sevilla. Guas "Espaa". Espasa-Calpe. Madrid, 1930.

68

LUIS MICHELENA ELISSALT Data naixement: 00-00-1916 Lloc naixement: Guipzcoa (Rentera) Militncia: PNV Professi: Administratiu * Militar Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Guipzcoa (Rentera) * Guipzcoa (Pasajes) * Guipzcoa (Oyarzun) * Guipzcoa (Urnieta) * Vizcaya (Guernica) * Front d'Arag * Santander (El Dueso) Data entrevista: 23-11-1974 Durada entrevista: 1 h, 45 min Transcripci: 46ps.*Ll. Sigles testimoni: LMI Cota: A1 E4 (194-195) Autoritzaci: A Resum: Luis Michelena, jove treballador de Renteria i membre del Partit Nacionalista Basc, particip en lexrcit basc on
arrib al grau de tinent, prenent part en la campanya del nord fins a la caiguda dEuskadi; llavors s fet presoner i traslladat al penal dEl Dueso. Lagost de 1937 s condemnat en consell de guerra per rebelli militar a la pena de mort i aix romandr durant ms de dos anys, per, finalment, ser alliberat lany 43. El testimoni s un bon coneixedor de la realitat social i poltica basca del perode de la II Repblica i la guerra civil, fonamentalment en els temes relacionats amb el nacionalisme basc, el mn del treball, la formaci i actuaci de lexrcit basc, la repressi de reraguarda i la posterior del franquisme, aix com alguna referncia al moment histric en qu t lloc lentrevista lany 1974-. La transcripci no ha plantejat grans problemes tot i que el discurs oral del testimoni s repetitiu i a voltes poc fluid. No obstant, resten alguns petits passatges sense transcriure i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Al llarg de lentrevista interv de forma tangencial R2 (dona). Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La guerra civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial Universidad del Pas Vasco. Bilbao, 1987. - Gonzlez Portilla, Manuel i Jos Mara Garmendia. La guerra civil en el Pas Vasco. Poltica y economa. Siglo XXI. Madrid, 1988. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. 4 vols. Madrid, 1973. - Taln, Vicente. El holocausto de Guernica. Plaza y Jans. Barcelona, 1987.

JOS MILLN CASTRO Data naixement: 00-00-1907 Lloc naixement: Crdoba (Espejo) Militncia: FE Professi: Camperol mitj propietari Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba * Crdoba (Espejo) * Crdoba (Fontalba del Pilar) Data entrevista: 24-08-1973 Durada entrevista: 1 h, 25 min Transcripci: 47ps.*Ll. Sigles testimoni: JMC Cota: A1 E2 (94-95) Autoritzaci: A Resum:

69

EUSEBIO MINGUILLN Data naixement: 00-00-1908 Lloc naixement: Teruel (Alloza) Militncia: IR Professi: Camperol Professi posterior: Camperol Tema: GC Arag Lloc histric: Teruel (Alloza) Data entrevista: 25-10-1974 Durada entrevista: 1 h, 45 min Transcripci: 45ps.*Ll. Sigles testimoni: EMI Cota: A1 E6 (253) Autoritzaci: A Resum: El testimoni dEusebio Minguilln s el dun camperol petit propietari dAlloza, que participa com a membre

dIzquierda Republicana en la collectivitat del poble, fins que es decreta la llibertat de participaci i torna a treballar de forma individual. Posteriorment s militaritzat com a minaire i, segons el seu testimoni, per tal devitar el ser destinat al front, prendr la decisi de creuar les lnies i anar al bndol nacional, on ser destinat a diversos batallons de treballadors i finalitzar la guerra a Santander en un batall dordre pblic. El seu relat ens narra aspectes relacionats amb la pressa de decisions dins la collectivitat, lactuaci raonable i moderada de la major part dels responsables del poble, el paper jugat pels individualistes, aix com els provements, leconomia local i la repressi a la reraguarda. La transcripci ha plantejat alguns problemes donat la dicci del testimoni i alguns fragments no ha estat possible transcriure i figuren amb un espai en blanc. Aix mateix, bastants noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de lentrevista interv fent alguna aportaci testimonial R2 (dona).

JAUME MIRAVITLLES I NAVARRA Data naixement: 00-00-1906 Lloc naixement: Girona (Figueres) Militncia: ERC Professi: Poltic * Escriptor Professi posterior: Poltic * Escriptor Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 25-02-1974 Durada entrevista: 3 h, 40 min Transcripci: 108ps.*Ll. Sigles testimoni: JMI Cota: A1 E1 (37-38-39) Autoritzaci: A Resum: ENRIQUE MIRET MAGDALENA Data naixement: 12-01-1914 Lloc naixement: Zaragoza Militncia: Catlic * JCE Professi: Estudiant Qumiques Professi posterior: Escriptor * Periodista * Teleg Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid

70

Data entrevista: 03-07-1974 Durada entrevista: 1 h, 15 min Transcripci: 26ps.*Ll. Sigles testimoni: EMM Cota: A1 E6 (257) Autoritzaci: A Resum: El testimoni dEnrique Miret Magdalena, qumic i teleg representant del catolicisme progressista espanyol actual,
s el dun jove estudiant universitari que a lesclatar la guerra a Madrid viur diversos episodis de persecuci motivats per les seves creences religioses- que finalment el portaran a haver-se damagar durant ms de dos anys en unes dependncies sota la protecci de lambaixada de Paraguai. El seu discurs est ple de reflexions i anlisis del paper desenvolupat per lEsglsia fonamentalment durant el perode de la II Repblica, aix com referncies a les activitats de les Joventuts Catliques, les influncies que va rebre de jove daltres pensadors catlics, les vivncies en el Madrid en guerra (registres, avals, amagatalls, el tnel de la mort a Carabanchel), la seva posici davant de la victria que per a ell represent la negaci dels ideals catlics i, per acabar, el llarg isolament que patir durant el franquisme. El discurs flut i ben construt del testimoni ha perms una transcripci sense problemes, tan sols un cognom no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Bibliografia consultada: - Batllori, Miquel i V.M. Arbeloa (eds.). Esglsia i Estat durant la segona repblica espanyola, 1931/1936. Monestir de Montserrat, 1981. - Diccionari dHistria Eclesistica de Catalunya. Claret. Barcelona, 1998. - Montero, Jos R. La CEDA. El catolicismo social y poltico en la II Repblica. Ed. Revista de Trabajo. Madrid, 1977. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

JOSEFA MONTERDE Data naixement: 00-00-1919 Lloc naixement: Madrid Militncia: NA * SR Professi: Estudiant * Administrativa Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Madrid (Cadalso de los Vidrios) Data entrevista: 17-06-1974 Durada entrevista: 35 min Transcripci: 28ps.*Ll. Sigles testimoni: JMON Cota: A1 E3-E4 (153) Autoritzaci: A Resum: Aquesta entrevista t com a complement la del seu marit, Rgulo Martnez Snchez, on ella interv fonamentalment
a partir de la cara 5 (cinta 126). En l'entrevista es desenvolupen aspectes relacionats amb el Madrid de la Repblica, guerra i postguerra, tals com vida quotidiana, situaci en el front, la quinta columna, la resistncia popular i la repressi, amb la perspectiva d'una jove membre del Socors Roig i antifeixista. Alguns fragments del testimoni no s'han pogut transcriure donat les dificultats prpies del seu discurs i han restat en blanc. Al llarg de l'entrevista interv R2 (Rgulo Martnez Snchez). Bibliografia consultada: - Guas Rpido Gua de Madrid. Rpido. Barcelona, 1932. - Morn, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de Espaa 1939-1985. Planeta. Barcelona, 1986. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

TOMS MORA IIGO Data naixement: 00-00-1900 Lloc naixement: Toledo (Talavera de la Reina) Militncia: UGT * PSOE 71

Professi: Dirigent sindical * Comissari brigada Professi posterior: Tema: GC Madrid * GC Espanya Lloc histric: Toledo (Talavera de la Reina) * Madrid * Cdiz * Mlaga * Teruel * Alacant Data entrevista: 14-09-1974 * 00-09-1974 Durada entrevista: 4 h, 45 min Transcripci: 115 ps.*Ll. Sigles testimoni: TMO Cota: A1 E3 (136-137-146) Autoritzaci: A Resum: Aquest testimoni, membre de la UGT i del PSOE, ens aporta la seva valuosa visi, com a comissari de brigada, del
qu constitu el Comissariat General de Guerra dins de l'Exercit republic. De la molta informaci que s'extreu d'aquesta entrevista, destaquem aspectes relacionats amb la caiguda de Mlaga, el front d'Arag i la batalla de Terol, diversos fets succets a la ciutat de Valncia en el perode en que ell va ser-hi, el final de la guerra al port d'Alacant, i la seva actuaci a Madrid arran de l'esclat de la guerra el juliol del 36. Al llarg de l'entrevista manifesta una actitud objectiva davant dels fets i, en conjunt, critica la influncia dels elements comunistes en el s de les organitzacions socialistes i del govern republic. Al llarg de l'entrevista intervenen de manera tangencial R2 (home) i R3 (dona). Del context de l'entrevista es desprn que la sessi que s'inicia amb la Cara 3, fou realitzada amb posterioritat a la primera -celebrada el 14-IX-1974-, per dins el mateix mes de setembre. La transcripci no ha presentat problemes importants, excepte en el cas d'algun nom propi que no ha estat possible d'identificar. Bibliografia consultada: - Agrupacin Socialista d'Elx. PSPV-PSOE (ed.). Historia del PSOE en Elx. Cien aos de historia 1891-1991. Agrupacin Socialista d'Elx. Alacant, 1990. - Fundacin Pablo Iglesias. El Socialismo en Espaa. Desde la fundacin del PSOE hasta 1975. Fund. P. Iglesias. Vol. 1. Madrid, 1986. - Heine, Hartmurt. La Oposicin poltica al franquismo. Crtica. Barcelona, 1983. - Martn Njera, Aurelio. Fuentes para la historia del PSOE y de las Juventudes Socialistas de Espaa. Ed. Pablo Iglesias. 2 vols. Madrid, 1991. - Martn Njera, Aurelio i Gonzlez Quintana, Antonio. Fuentes para la historia de la Unin General de Trabajadores. Ed. Pablo Iglesias. Madrid, 1988. - Morn, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de Espaa 1939-1985. Planeta. Barcelona, 1986. - Rosal, Amaro del. Historia de la UGT de Espaa, 1910-1939. Grijalbo. Barcelona, 1977. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. 4 vols. Madrid, 1973.

AQUILINO MORAL MENNDEZ Data naixement: 05-08-1893 Lloc naixement: Asturias (La Felguera) Militncia: POUM * CNT Professi: Metal.lrgic Professi posterior: Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (La Felguera) * Asturias (Oviedo) * Asturias (Gijn) Data entrevista: 06-03-1975 Durada entrevista: 2 h, 30 min Transcripci: 81ps.*FB Sigles testimoni: AMM Cota: A1 E5-E6 (231-270) Autoritzaci: A Resum:

72

JOAQUN MORATINOS Data naixement: 00-00-1918 Lloc naixement: Burgos (Castrojeriz) Militncia: FE Professi: Administratiu Professi posterior: Administratiu Tema: GC Castella Lloc histric: Burgos (Castrojeriz) Data entrevista: 06-11-1974 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 31ps.*Ll. Sigles testimoni: JMOR Cota: A1 E4 (176-177-179) Autoritzaci: A Resum: Joaqun Moratinos, membre del petit sector de serveis de Castrojeriz, de mentalitat de dretes, afiliat amb

posterioritat al 18 de juliol de 1936 a Falange, voluntari en la guerra civil, i alcalde durant la dictadura franquista, ens aporta un coneixement detallat de la realitat econmica i social d'aquesta vila castellana al llarg de gran part del segle XX, donat, principalment, el fet d'haver treballat durant ms de quaranta anys com auxiliar en el Registre de la Propietat de Castrojeriz. La transcripci no ha plantejat grans problemes, i tan sols alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de l'entrevista intervenen de forma tangencial R2 (home), i R3 (dona).

SALUD MORENO GARRIDO Data naixement: 06-06-1925 Lloc naixement: Crdoba (Castro del Ro) Militncia: FIJL Professi: Estudiant Professi posterior: Mestressa Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba (Castro del Ro) * Crdoba (Lopera) * Jan (Las Cuatro Casas) Data entrevista: 14-07-1973 Durada entrevista: 1 h, 15 min Transcripci: 54ps.*Ll. Sigles testimoni: SMG Cota: A1 E2 (83) Autoritzaci: A Resum: JOS M MOUTAS MERAS Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Asturias (Oviedo) Militncia: AP * CEDA Professi: Advocat Professi posterior: Advocat Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Oviedo) Data entrevista: 25-09-1974 Durada entrevista: 1 h, 55 min Transcripci: 28ps.*FB Sigles testimoni: JMMM Cota: A1 E3-E6 (139-242) 73

Autoritzaci: A Resum: JUAN IGNACIO MUGURUZA Data naixement: 00-00-1912 Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Enginyer * Empresari Professi posterior: Enginyer * Empresari * Banquer Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Bilbao) * Madrid * Huesca (Bolea) * Barcelona Data entrevista: 25-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 35 min Transcripci: 33ps.*Ll. Sigles testimoni: JIMU Cota: A1 E5 (219-227) Autoritzaci: A Resum: Lentrevistat s un jove enginyer industrial que t des de lany 1935- al seu crrec lempresa familiar de
construccions metlliques que ser militaritzada durant la guerra. El seu testimoni ens aporta la visi empresarial dels conflictes socials anteriors a la guerra i la situaci que visqueren com empresa militaritzada. Tot i manifestar-se apoltic, el testimoni un cop es produeix la caiguda de Bilbao es presenta voluntari a lexrcit franquista on arribar a ser tinent i actuar en el front dArag en larma dArtilleria i posteriorment ser destinat a Logronyo com a tinent dAviaci on finalitzar la guerra i la seva carrera militar per a retornar als negocis familiars i, ms tard, al sector bancari. Cal fer esment que s un dels primers professors que a la postguerra reprenen els cursos de lEscola dEnginyers de Bilbao. Al llarg de lentrevista intervenen R2 (home) que fa explicacions, aclariments i preguntes, i R3 (dona) que no interv. Tant el testimoni com R2 utilitzen alguna vegada frases i paraules en angls. La transcripci no ha plantejat molts problemes, tan sols alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats; algun petit fragment no ha estat possible de transcriure i figura en blanc. Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La Guerra Civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPV. Bilbao, 1987. - Gonzlez Portilla, Manuel et al. (eds.). Industrializacin y nacionalismo. Anlisis comparativos. Ed. Universitat Autnoma de Barcelona. Bellaterra, 1985. - Gonzlez Portilla, Manuel i Jos Mara Garmendia. La guerra civil en el Pas Vasco. Poltica y economa. Siglo XXI. Madrid, 1988. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

LORENZO MUOZ DE HERRERA Data naixement: 00-00-1911 Lloc naixement: Militncia: PRRS * UGT * JS * JSU Professi: Funcionari Professi posterior: Funcionari Tema: GC Madrid Lloc histric: Navarra (Pamplona) * Guipzcoa (San Sebastin) * Santander * Madrid * Barcelona Data entrevista: 11-07-1974 Durada entrevista: 1 h, 5 min Transcripci: 28ps.*Ll. Sigles testimoni: LOMU Cota: A1 E3 (121-122) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, jove funcionari d'adscripci republicana, va combatre durant la guerra civil en el front de Madrid, tot i
que amb anterioritat va presenciar l'esclat de la guerra a Pamplona des d'on va poder marxar a Donostia, desprs a

74

Santander i, en vaixell, a Frana per retornar a Madrid on va restar, excepte una petita estada a Barcelona, enquadrat en l'exrcit republic fent funcions principalment burocrtiques. Al finalitzar la guerra va estar condemnat a tres anys i amb posterioritat va tornar a exercir de funcionari pblic. Com a tema clau de l'entrevista, destaquem la visi que ens dna del front de Madrid i de la vida quotidiana a la ciutat assetjada.

JOS MUOZ SEZ Data naixement: 00-00-1897 Lloc naixement: Santander Militncia: UGT * JS * PSOE Professi: Treballador Alfa Professi posterior: Propietari taller Tema: GC Andalusia * GC Euskadi Lloc histric: Crdoba * Guipzcoa (Eibar) * Vizcaya (Bilbao) Data entrevista: 24-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 19ps.*Ll. Sigles testimoni: JMUSA Cota: A1 E5 (226-227) Autoritzaci: A Resum: En aquesta entrevista ens sembla apreciar que l'entrevistador es veu en la impossibilitat d'extraure els temes que
inicialment es preveien, donat que el testimoni no es centra ni en el perode ni en les qestions tractades i s'estima ms seguir el seu discurs que, en molts casos, s'apropa a la mera desqualificaci dels contraris per sense aportar cap documentaci que ho justifiqui. Al no trobar cap altra referncia que la mencionada pel testimoni, alguns dels noms citats poden no ser correctes. Alguns petits fragments de l'entrevista resten en blanc donat linintelligible de les paraules del testimoni.

RICARDO MUOZ SUAY Data naixement: 28-08-1917 Lloc naixement: Valncia Militncia: FUE * JS * JSU * PCE Professi: Estudiant Professi posterior: Cineasta Tema: GC Pas Valenci * GC Espanya Lloc histric: Valncia * Madrid * Alacant Data entrevista: 05-02-1974 Durada entrevista: 2 h, 40 min Transcripci: 72ps.*Ll. Sigles testimoni: RMS Cota: A1 E2 (74-78) Autoritzaci: A Resum: GONZALO NRDIZ BENGOETXEA Data naixement: 25-11-1905 Lloc naixement: Vizcaya (Bermeo) Militncia: ANV Professi: Industrial * Poltic Professi posterior: Tema: GC Euskadi

75

Lloc histric: Vizcaya (Bilbao) * Guipzcoa (San Sebastin) * Vizcaya (Baracaldo) * Santander (Santoa) * Santander (Laredo) * Frana (Saint-Jean-de Luz o Sant Joan Lohitzune) Data entrevista: 08-04-1975 Durada entrevista: 2 h, 5 min Transcripci: 38ps.*Ll. Sigles testimoni: GNB Cota: A1 E5 (203-214) Autoritzaci: A Resum: Gonzalo Nrdiz, com a membre d Acci Nacionalista Basca, va formar part de la Junta de Defensa de Biscaia en la
comissaria darmament i allotjament de tropes i, posteriorment, entr en el govern dEuskadi com a conseller dagricultura. El seu testimoni tracta els aspectes relacionats amb la seva trajectria durant la Repblica i la guerra civil, aix com sobre els orgens i desenvolupament dAcci Nacionalista Basca dins de lespai poltic del nacionalisme basc que, tot i ser hegemonitzat pel PNB, va saber donar una alternativa ms progressista i desvinculada de lEsglsia. Del conjunt de lentrevista destaquem lanlisi que fa del nacionalisme basc, la creaci de la Junta de Defensa de Biscaia i la situaci de Bilbao durant els primers mesos de la guerra, lactuaci del testimoni en la conselleria dagricultura del govern basc, la relaci personal que tenia amb el lehendakari Aguirre, els intents de negociaci amb els italians a Santoa, el govern basc durant la guerra i lexili. La transcripci ha plantejat alguns problemes donat el soroll de trnsit intens que a vegades es produeix i, per tant, hi ha algun fragment de lentrevista que resta en blanc i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. El testimoni quan diu aqu es refereix a Frana, ja que lentrevista t lloc a Baiona, i quan diu all es refereix a Euskadi o Espanya. Aix mateix el testimoni cita com Ulbarri Gmir al general Gmir Ulbarri. Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La Guerra Civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPV. Bilbao, 1987. - Gonzlez Portilla, Manuel i Jos Mara Garmendia. La guerra civil en el Pas Vasco. Poltica y economa. Siglo XXI. Madrid, 1988. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Editora Nacional. Madrid, 1973.

NGEL NAVARRO NOEL Data naixement: 00-00-1903 Lloc naixement: Militncia: CNT Professi: Camperol Professi posterior: Camperol Tema: GC Arag Lloc histric: Teruel (Alloza) * Barcelona Data entrevista: 25-10-1974 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 55ps.*Ll. Sigles testimoni: ANAN Cota: A1 E6 (250) Autoritzaci: A Resum: ngel Navarro Noel, membre de la CNT durant els anys vint a Barcelona, fou nomenat president del comit
d'Alloza en el perode de la guerra quan en el poble es va desenvolupar un procs collectivista amb uns trets diferencials, ja que en general els camperols seguien treballant les mateixes terres, per agrupades per grups d'afinitats familiars o d'amistat. La seva actuaci com a mxima autoritat municipal cerc en tot moment el respecte a les persones i evitar qualsevol mena de repressi; d'aquesta manera, si s'exceptua la repressi de reraguarda de l'estiu del 36, durant la qual ell no era alcalde, en el seu poble no es va produir cap acte violent. El testimoni s un petit camperol prcticament analfabet, per amb prou criteri i tica per assumir la seva responsabilitat, amb una mentalitat possibilista al marge de les ideologies imperants i amb uns coneixements procedents de la saviesa popular prpia dels camperols del seu entorn. Els principals temes que es desenvolupen al llarg de lentrevista sn els relacionats amb el funcionament de la collectivitat dAlloza, les transformacions que van tenir lloc al poble, la mentalitat i les actituds dels camperols enfront de la poltica i dels sindicats, fonamentalment en aquest darrer cas la CNT, lactuaci del comit dAlloza i cal destacar tamb la relaci personal del testimoni amb el dirigent llibertari i cap de milcies Saturnino Carod.

76

La transcripci ha plantejat algun problema donat la dicci a voltes confusa del testimoni, restant petits fragments sense transcriure que figuren amb un espai en blanc, i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. El testimoni empra un castell ple de modismes propis amb influncies catalanes.

MIGUEL NEZ GONZLEZ Data naixement: 00-00-1920 Lloc naixement: Madrid Militncia: FUE * JSU * PCE Professi: Estudiant Professi posterior: Poltic Tema: GC Madrid * GC Espanya Lloc histric: Madrid * Alacant Data entrevista: 10-12-1973 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 37ps.*Ll. Sigles testimoni: MN Cota: A1 E1-E2 (51-59) Autoritzaci: A Resum: JOS NEZ LARRAZ Data naixement: 00-00-1916 Lloc naixement: Militncia: JIR Professi: Treballador premsa * Carrabiner Professi posterior: Tema: GC Castella * GC Madrid Lloc histric: Madrid * Salamanca * Madrid (Alto del Len) * Frana (La Guingueta d'Ix o BourgMadame) * Lleida * vila (Ramacastaas) Data entrevista: 21-11-1974 Durada entrevista: 40 min Transcripci: 27ps.*Ll. Sigles testimoni: JNL Cota: A1 E4 (184-190) Autoritzaci: A Resum: Jos Nez Larraz, jove castell de famlia acomodada, pertany des d'abans de l'inici del conflicte a les Joventuts
d'Izquierda Republicana. L'esclat de la guerra el sorprn a Madrid quan amb un grup d'atletes anava a participar a la frustrada Olimpada Popular de Barcelona. S'inscriu voluntari en el Batall Octubre i lluita a la serra de Madrid i evoluciona cap a posicions properes a les JSU tot i mantenir-se independent. Posteriorment ingressa en el Cos de Carrabiners i es destinat a Catalunya on s nomenat oficial i des d'on passa a Frana on, durant un perode curt, roman en un camp de la zona de Bourg-Madame, per tornar a Espanya on desprs d'un altre perode d'empresonament s posat en llibertat mitjanant un suborn- i fa el servei militar. Ser denunciat annimament, per la causa instruda no tindr efectes. L'entrevista no t un gran contingut informatiu i molts dels temes que apareixen no saprofundeix en ells i noms es donen petites referncies. Tot i aix, destaquem aspectes relacionats amb l'organitzaci de l'Olimpada Popular, Madrid i el seu front durant els primers mesos de la guerra, el Cos de Carrabiners, la caiguda de Catalunya, el camp de Bourg-Madame, el dipsit de presoners de guerra de la Seu de Lleida, i la justcia i la repressi franquista. La transcripci no ha plantejat problemes importants i noms algun nom no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Al llarg de l'entrevista interv de forma tangencial R2 (home).

77

NATIVIDAD DE OAR-ARTETA (cunyada) Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Vizcaya (Guernica) Militncia: CA Professi: Mestressa Professi posterior: Mestressa Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Guernica) * Vizcaya (Bilbao) Data entrevista: 07-04-1975 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 28ps.*Ll. Sigles testimoni: NOAA Cota: A1 E5 (212-214) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Natividad, cunyada dels germans Oar-Arteta, s el duna dona de sentiments i dideologia carlista

tradicionalista, que va viure a Guernica durant la guerra. Els aspectes ms destacats de lentrevista, a banda de la seves vivncies familiars, sn la vida i la repressi a la reraguarda basca, que ella mateixa va patir, lexperincia directa del bombardeig de Guernica, la postguerra a Euskadi i certs trets del carlisme basc. La transcripci no ha plantejat grans problemes, tot i que alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La guerra civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPVEHU. Bilbao, 1987. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Taln, Vicente. El holocausto de Guernica. Plaza y Jans. Barcelona, 1987.

DIONISIO OAR-ARTETA Data naixement: 00-12-1897 Lloc naixement: Vizcaya (Ajanguiz) Militncia: NA * Catlic Professi: Capell Professi posterior: Capell Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Guernica) * Guipzcoa (Aulestia) * Blgica Data entrevista: 06-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 5 min Transcripci: 22ps*Ll. Sigles testimoni: DOA Cota: A1 E5 (212-213) Autoritzaci: A Resum: Dionisio Oar-Arteta, capell de sentiment nacionalista, fou testimoni directe del bombardeig de la villa de

Guernica el 26-IV-1937 i sobre aquest fet es centra lentrevista, a ms de tractar tamb aspectes relacionats amb lEsglsia basca durant la II Repblica i la guerra i les colnies infantils de nens refugiats a Blgica on ell va participar. La transcripci no ha plantejat grans problemes, tot i que hi ha algun petit fragment de lentrevista que resta en blanc i alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La guerra civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPVEHU. Bilbao, 1987. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Taln, Vicente. El holocausto de Guernica. Plaza y Jans. Barcelona, 1987.

78

JOS ANTONIO OAR-ARTETA Data naixement: 00-00-1900 Lloc naixement: Vizcaya (Ajanguiz) Militncia: NA * Catlic Professi: Capell Professi posterior: Capell Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Guernica) * Vizcaya (Marquina) * Santander (Santoa) * Blgica Data entrevista: 06-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 25ps*Ll. Sigles testimoni: JOA Cota: A1 E5 (212) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Jos Antonio Oar-Arteta, capell de sentiments nacionalistes, es centra principalment en el seu

coneixement indirecte del bombardeig de Guernica, la vida i la repressi a la reraguarda basca, el paper de lEsglsia basca durant el conflicte i el seu exili a Blgica on treballa amb els infants refugiats i a Frana on restar fins 1947. La transcripci no ha plantejat grans problemes, tot i que hi ha algun petit fragment de lentrevista que resta en blanc i alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de lentrevista interv fent aclariments R2 (dona). Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La guerra civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPVEHU. Bilbao, 1987. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Taln, Vicente. El holocausto de Guernica. Plaza y Jans. Barcelona, 1987.

M ROSA OCHOA Data naixement: 00-00-1923 Lloc naixement: Barcelona Militncia: NA (republic) Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona (Grcia) Data entrevista: 20-01-1974 Durada entrevista: 1 h, 20 min Transcripci: 43ps.*Ll. Sigles testimoni: MO Cota: A1 E2 (72-75) Autoritzaci: A Resum: URBANO ORAD DE LA TORRE Data naixement: 00-00-1903 Lloc naixement: Sevilla ? Militncia: UMRA * PSOE Professi: Militar Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Jan (Andjar) * Jan (Sta. M de la Cabeza) * Almera * Sevilla

79

Data entrevista: 18-09-1973 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 38 ps.*Ll. Sigles testimoni: UOT Cota: A1 E3 (114) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista ens informa, des de l'ptica d'un militar comproms amb la Repblica, sobre el context
prerevolucionari del perode de govern del Front Popular, amb els casos del tinent Castillo i Calvo Sotelo. Aix mateix, s molt interessant per a conixer la situaci militar de Madrid el juliol del 36 i la constituci d'un exrcit popular. El testimoni relata els fets ocorreguts a Madrid fins el 8 de novembre de 1936 data en la qual an a Valncia. Noms interv un altre persona -home- i de forma tangencial durant l'entrevista i figura com R2. No hem pogut trobar cap referncia sobre el topnim que el testimoni cita com Arrebatacapa, port situat a la serralada del front de Madrid. Al no trobar cap altra referncia que la cita del testimoni, alguns dels noms indexats poden no ser del tot correctes.

RAFAEL OTERO Data naixement: 00-00-1920 Lloc naixement: Madrid ? Militncia: JS * JSU * PSOE Professi: Militar Estudiant Professi posterior: Practicant (ATS) Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Madrid (Viclvaro) * Madrid (Rascafra) * Madrid (Buitrago) Data entrevista: 24-09-1974 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 27ps.*Ll. Sigles testimoni: ROT Cota: A1 E3 (137) Autoritzaci: A Resum: El testimoni d'aquest jove estudiant madrileny de famlia treballadora i de pare socialista, ens narra les seves
impressions que com a membre de les Joventuts Socialistes va rebre essent adolescent durant la II Repblica i la guerra civil. Lgicament, les vivncies no tenen, per tant, la transcendncia o l'anlisi profund que podrien tenir les d'homes ms adults en el moment dels fets, per tenen aix s ms espontanetat i sinceritat, i la forma d'exposar el passat des de l'avui es basa en una ptica prou objectiva. Del discurs del testimoni destaquem aspectes com les Joventuts Socialistes i la posterior creaci de les JSU, Madrid durant 1936-1939, els grups Alerta d'ajut al front, la crtica a l'actuaci dels comunistes dins les JSU, i la repressi de postguerra (amb una referncia a l'afer de "Las trece rosas") i la clandestinitat. Al llarg de l'entrevista interv fent algun aclariment R2 (home). La transcripci no ha plantejat gaires problemes tcnics, i noms alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb fonts escrites.

IGNACIA OZAMIZ Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Vizcaya (Ibarranguelva o Elejalde) Militncia: NA Professi: Mestressa Professi posterior: Mestressa Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Guernica) Data entrevista: 02-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 5 min Transcripci: 26ps.*Ll. Sigles testimoni: IOZ

80

Cota: A1 E5 (211) Autoritzaci: A Resum: Ignacia Ozamiz s una mare de famlia amb quatre fills petits, de sentiment nacionalista per sense afiliaci
especfica, que fou testimoni directe del bombardeig que el dia 26 dabril de 1937 destru la simblica villa de Guernica. Lentrevista es centra en les vivncies del testimoni i en els fets esmentats, a ms de tractar altres aspectes com la vida quotidiana a la reraguarda, el paper del seu marit com a responsable dANB a Guernica, la postguerra en el Pas Basc, la problemtica dels fills refugiats a Frana i la ideologia dels nacionalistes bascos. La transcripci no ha plantejat grans problemes i tan sols alguns noms propis o topnims no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de lentrevista intervenen fent aclariments els fills dIgnacia Ozamiz, R2 (dona), R3 (home), i R4 (dona). Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Taln, Vicente. El holocausto de Guernica. Plaza y Jans. Barcelona, 1987.

MARIO OZCOIDI CIRAUQUI Data naixement: 00-00-1910 Lloc naixement: Navarra Militncia: CA Professi: Funcionari * Oficial Requet Professi posterior: Tema: GC Navarra Lloc histric: Navarra (Pamplona) * Logroo Data entrevista: 10-04-1975 Durada entrevista: 45 min Transcripci: 24ps*Ll. Sigles testimoni: MOC Cota: A1 E5 (199-203) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Mario Ozcoidi, capit del ter de requets de Navarra i funcionari de la Diputaci Foral, s til per
entendre la mentalitat del carlisme navarrs i lambient que es vivia durant el perode de la II Repblica i el comenament de la guerra civil a Navarra, tot i ser un testimoni limitat per un discurs atropellat i a voltes confs i que cau sempre en el tpics i lloc comuns de la dreta tradicionalista com, per exemple, la conspiraci comunista o la justificaci de la guerra com una creuada darrel civil i militar. No obstant aix, al llarg de lentrevista es destaca la fora del carlisme com a moviment popular en la zona de Navarra i Pas Basc. Altres aspectes que es tracten sn lEstatut dEstella, el Partit Nacionalista Basc, i lorganitzaci militar -el Requet- dels carlistes. La transcripci ha plantejat alguns problemes, donat la dicci del testimoni, i hi ha fragments de lentrevista que resten en blanc i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Ugarte Tellera, Javier. La nueva Covadonga insurgente. Biblioteca Nueva. Madrid, 1998.

ANSELMO PAEDA COTO Data naixement: 00-00-1915 Lloc naixement: Asturias (Barredos) Militncia: JS * UGT Professi: Minaire Professi posterior: Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Barredos) * Asturias (Oviedo) * Vizcaya * Asturias (Laviana) Data entrevista: 11-03-1975 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 24ps.*FB Sigles testimoni: APC

81

Cota: A1 E6 (243) Autoritzaci: A Resum: FRANCESC PASCUAL Data naixement: 00-00-1906 Lloc naixement: Girona (L'Escala) Militncia: URR * PS Professi: Camperol Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Girona (L'Escala) Data entrevista: 24-01-1974 Durada entrevista: 1 h, 55 min Transcripci: 55ps.*Ll. Sigles testimoni: FP Cota: A1 E2 (64-66) Autoritzaci: A Resum: ALBERTO PASTOR PALENCIA Data naixement: 00-00-1910 Lloc naixement: Valladolid (Villalba de los Alcores) Militncia: JONS * FE-JONS * FET-JONS * CNS Professi: Camperol propietari * Militar Professi posterior: Camperol propietari Tema: GC Castella Lloc histric: Valladolid (Tamariz de Campos) * Valladolid * vila * Valladolid (Villalba de los Alcores) Data entrevista: 17-11-1974 Durada entrevista: 2 h, 20 min Transcripci: 67ps.*Ll. Sigles testimoni: APP Cota: A1 E4 (182-183) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista amb Alberto Pastor Palencia, membre de les JONS de Valladolid i pertanyent a una famlia de classe
acomodada amb mitjana propietat de la terra, ens aporta la visi d'un home d'idees nacional-sindicalistes amb la qual cosa pretn situar-se per sobre de la poltica de partits i dibuixar una difosa i "pendent" -encara a 1974- revoluci que hauria de permetre una transformaci ms justa i equilibrada de la riquesa del pas. Els temes ms destacats del conjunt de l'entrevista sn la situaci del camp a la provncia de Valladolid, aspectes relacionats amb les JONS i la Falange, el clima social i poltic anterior a l'esclat de la guerra, aspectes relacionats amb la seva actuaci durant la guerra i la dictadura franquista, i, per ltim, la figura del seu pare. La transcripci, donat el discurs atropellat del testimoni, ha plantejat problemes i certs passatges s'han hagut d'interpretar i algunes expressions massa rpides no ha estat possible de transcriure i figuren en blanc, aix com alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de l'entrevista interv de forma tangencial R2 (dona). L'entrevista va iniciar-se el dia 17-XI-1974, per a partir de la cara 3 (I) cinta 183 t lloc una segona sessi celebrada el 18XI-1974.

82

PEDRO Data naixement: 00-00-1918 Lloc naixement: Madrid Militncia: CNT Professi: Treballador * Estudiant * Militar Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Alacant * Alacant (Albatera) * Valncia (Portaceli) Data entrevista: 08-05-1974 Durada entrevista: 1 h, 25 min Transcripci: 40ps.*Ll. Sigles testimoni: PEDRO Cota: A1 E4 (169-173) Autoritzaci: A (Annim) Resum: Sota el nom annim de Pedro, s'amaga el testimoni d'un madrileny, militant de base cenetista, que a l'esclat de la

guerra civil tenia divuit anys. Amb certes dosis de passi i amb la perspectiva que aporta el temps, ens narra els fets per ell viscuts els primers mesos del conflicte a Madrid i, posteriorment, ja com a tinent de l'Exrcit Popular en el front de Llevant. Finalment, com soldat republic que s fet presoner en el port d'Alacant, viur la caiguda de la Repblica i els camps de concentraci i presons franquistes. Altres aspectes que sorgeixen al llarg de l'entrevista seran la participaci de la CNT en el poder durant la guerra, la repressi a la reraguarda republicana en comparana amb la franquista, la resistncia popular en el setge de Madrid, la integraci de les columnes en l'Exrcit Popular, l'opini crtica envers la persona del coronel S. Casado, la confrontaci entre anarcosindicalistes i comunistes, i l'experincia personal en el port d'Alacant, camp d'Albatera i camp de Paterna. L'entrevista no ha plantejat molts problemes a l'hora de la transcripci, no obstant algunes expressions no ha estat possible de reconixer i resten sense transcriure. En relaci als noms propis, alguns no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. El testimoni empra algun cop el terme "esta gente" per referir-se als franquistes. El llibre que s'esmenta d'E. de Guzmn deu ser, segons les nostres recerques, El ao de la victoria, Madrid, 1974. Bibliografia consultada: - Guas Rpido. Gua de Madrid. Rpido. Barcelona, 1932. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. 4 vols. Madrid, 1973.

ANTONIO PREZ Data naixement: 00-06-1920 Lloc naixement: Militncia: JS * FUE * JSU * PSOE * PCE Professi: Estudiant prof. mercantil Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Valncia (Algar de Palancia) * Valncia * Guadalajara (Almiruete) Data entrevista: 03-06-1974 Durada entrevista: 4 h, 5 min Transcripci: 89ps.*Ll. Sigles testimoni: APE Cota: A1 E4 (156-157-161) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, fill d'Antonio Prez Garca -representant de la UGT en el Consell Nacional de Defensa presidit pel
coronel S. Casado-, particip ja des de jove en els moviments estudiants i poltics a travs de la FUE i de les Joventuts Socialistes. Posteriorment, ingressa en les JSU i al llarg de la guerra anir prenent partit cada vegada ms per les tesis defensades pel PCE, fins a la seva adhesi ja quasi al final del conflicte. En aquest testimoni trobem, podrem dir, la radiografia del jove militant socialista i, alhora, la trajectria de molts altres joves que participaren en la guerra. Ell, personalment, ingressa en Artilleria on passar a ser comissari de batall en el front de Llevant.

83

Aspectes que es destaquen en el seu discurs sn: el funcionament de la FUE; el procs d'unificaci que don lloc a les JSU; valoraci de l'actuaci del PSOE, PCE i CNT durant la guerra; el paper dels comissaris; la guerra de columnes; la caiguda del front de Llevant; la resposta davant la constituci del Consell Nacional de Defensa; la repressi de postguerra a Madrid i la clandestinitat antifranquista. La transcripci no ha plantejat problemes de realitzaci, noms alguns noms que no ha estat possible contrastar amb altres fonts, figuren tal com s'han enregistrat. Bibliografia consultada: - Fundacin Pablo Iglesias. El Socialismo en Espaa. Desde la fundacin del PSOE hasta 1975. Fund. P. Iglesias. Vol. 1. Madrid, 1986. - Martn Njera, Aurelio. Fuentes para la historia del PSOE y de las Juventudes Socialistas de Espaa. Ed. Pablo Iglesias. 2 vol. Madrid, 1991. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

INDALECIO PREZ Data naixement: 00-00-1919 Lloc naixement: Teruel (Mas de las Matas) Militncia: NA Professi: Camperol Professi posterior: Camperol Tema: GC Arag Lloc histric: Teruel (Mas de las Matas) Data entrevista: 28-10-1974 Durada entrevista: 45 min Transcripci: 22ps.*Ll. Sigles testimoni: IPE Cota: A1 E6 (248) Autoritzaci: A Resum: Indalecio Prez, jove camperol duna famlia de petits propietaris agraris de Mas de las Matas, t en el moment de
lesclat de la guerra i de la declaraci del comunisme llibertari uns disset anys, per tant, i segons el seu testimoni, no s gaire conscient dels fets que van succeir en el seu poble, tot i participar dins de la collectivitat, assistir a la biblioteca de lateneu que es va crear tot just llavors, i que en els primers moments, donat les desavinences amb el seu pare, va deixar de treballar les terres familiars per anar a treballar en un menjador pblic i en la collectivitat fins que la famlia tamb ingressa; posteriorment, al desfer-se la collectivitat, tornaran a treballar les terres familiars. El testimoni tracta fonamentalment temes relacionats amb la vida camperola com el sistema de treball, leconomia familiar, la mentalitat i com van viure els canvis que es van produir durant el perode collectivista. La transcripci no ha plantejat molts problemes, tan sols algun petit fragment no ha estat possible transcriure i figura amb un espai en blanc. Tamb cal destacar la utilitzaci dun lxic caracterstic de la regi que, a vegades, no ha estat possible de contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat.

JOS ANTONIO PREZ Data naixement: 00-00-1934 Lloc naixement: Valncia Militncia: NA Professi: Infant Professi posterior: Tema: GC Pas Valenci Lloc histric: Valncia Data entrevista: 11-02-1974 Durada entrevista: 50 min Transcripci: 33ps.*MS Sigles testimoni: JAP Cota: A1 E1 (44) Autoritzaci: A

84

Resum: ALBERT PREZ BAR Data naixement: 00-00-1902 Lloc naixement: Barcelona Militncia: NA Professi: Escriptor * Sindicalista * Funcionari Professi posterior: Escriptor Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 03-01-1974 Durada entrevista: 2 h, 35 min Transcripci: 73ps.*Ll. Sigles testimoni: APB Cota: A1 E2 (61-62-63) Autoritzaci: A Resum: ANASTASIO PREZ DORADO Data naixement: 00-00-1916 Lloc naixement: Crdoba Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Funcionari Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba Data entrevista: 27-07-1973 Durada entrevista: 1 h, 50 min Transcripci: 71ps.*Ll. Sigles testimoni: APD Cota: A1 E2 (85-86-92-93) Autoritzaci: A Resum: FRANCISCO PREZ GONZLEZ Data naixement: 00-00-1927 Lloc naixement: Argentina (Buenos Aires) Militncia: FE-JONS (simpatitzant) Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Cantbria Lloc histric: Santander Data entrevista: 24-07-1974 Durada entrevista: 1 h, 5 min Transcripci: 24ps.*Ll. Sigles testimoni: FPG Cota: A1 E3 (131-132) Autoritzaci: A

85

Resum: El testimoni de Francisco Prez Gonzlez -fill d'una famlia majoritriament pertanyent a la Falange- s d'inters
per a copsar la vida a la reraguarda republicana des de la visi d'un jove de nou anys influt per les idees falangistes de les seves germanes militants actives en la Secci Femenina i en el Socors Blau que actu a la zona de Santander durant el perode de la II Repblica i la guerra civil. Del conjunt de l'entrevista destaquen aspectes relacionats amb l'ensenyament, la vida quotidiana a la reraguarda de Santander, la repressi republicana i la posterior amb la caiguda del front del nord, les relacions de Falange amb els militars revoltats, la ideologia falangista, i l'ajut estranger a l'Espanya nacional. La transcripci no ha plantejat problemes importants i noms algun nom no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat pel testimoni. Bibliografia consultada: - Ortz de la Torre, Elas. Gua de Santander. Patronato Nacional de Turismo. Madrid, 1930. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

LUZ PREZ GONZLEZ Data naixement: 00-00-1910 Lloc naixement: Militncia: FE-JONS Professi: Comerciant Professi posterior: Comerciant Tema: GC Cantbria Lloc histric: Santander * Santander (Muriedas) Data entrevista: 17-03-1975 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 26ps.*Ll. Sigles testimoni: LPG Cota: A1 E6 (260) Autoritzaci: A Resum: Luz Prez Gonzlez forma part duna famlia espanyola procedent dArgentina i establerta a Santander lany 1932
que, segons es desprn del seu testimoni, eren la mare i tres germans. Les dues germanes grans, Luz i Oliva, ben aviat formaran part de la Falange cntabra, tot i que amb ms protagonisme per part dOliva. En el cas de Luz es dedicar ms a portar el negoci de papereria familiar i a certes activitats de suport al falangisme. El testimoni ens narra la seva adscripci a lideari falangista, les tasques desenvolupades pel Socors Blau, la repressi i la vida quotidiana a la reraguarda, la seva detenci i empresonament, les activitats de la xarxa despionatge del denominat grup San Mams durant el perode de guerra a Cantbria, la caiguda de Santander i els primers temps del nou rgim establert pels militars revoltats. Al llarg de lentrevista interv fent comentaris i aclariments R2 (Oliva Prez Gonzlez). La transcripci no ha plantejat molts problemes, no obstant, algun fragment no ha estat possible transcriure i figura amb un espai en blanc i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Bibliografia consultada: - Garca Venero, Maximiano. Testimonio de Manuel Hedilla. Acervo. Barcelona, 1972.

OLIVA PREZ GONZLEZ Data naixement: 00-00-1914 Lloc naixement: Militncia: FE-JONS * FET-JONS Professi: Comerciant Professi posterior: Tema: GC Cantbria Lloc histric: Santander Data entrevista: 17-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 45 min Transcripci: 45ps.*Ll. Sigles testimoni: OPG Cota: A1 E6 (260-261) 86

Autoritzaci: A Resum: Oliva Prez Gonzlez, lany 1936 s una jove de vint-i-dos anys que treballa en la botiga familiar de papereria, i que

durant el darrer perode de la II Repblica participa i milita en la Falange de Santander, dins de la Secci Femenina. Al mantenir-se Santander dins la legalitat republicana en el moment del cop militar, ella ser empresonada per les seva activitat poltica i, posteriorment, amb lentrada de les tropes nacionals esdevindr cap provincial de la Secci Femenina, crrec que deixar cap a finals de lany 1938 per motius, segons ella, personals, ja que shavia de casar, tot i continuar afiliada fins lactualitat (1975). El seu testimoni es centra en el paper de la dona dins de la Falange, primer la de Jos Antonio i Hedilla, i desprs en el nou moviment que sorgeix a partir de la unificaci amb el tradicionalisme FET-JONS-. Admiradora de Jos Antonio, tan sols esmenta de passada lafer Hedilla i mai es mostra crtica envers el procs que va portar a la creaci del Movimiento. En el seu discurs, fonamentalment desenvolupa aspectes relacionats amb la dona dins de la Secci Femenina com a complement de lhome, la funci del Servicio Social i certs relats sobre les activitats i militants de la Falange de Cantbria. La transcripci no ha plantejat molts problemes, tan sols alguns fragments no ha estat possible transcriure i figuren amb un espai en blanc, i alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de lentrevista intervenen fent comentaris i aclariments R2 (Luz Prez Gnzalez) R3 (home, marit de Luz Prez G.). Bibliografia consultada: - Garca Venero, Maximiano. Testimonio de Manuel Hedilla. Acervo. Barcelona, 1972. - Ortz de la Torre, Elas. Gua de Santander. Patronato Nacional de Turismo. Madrid, 1930.

ENCAR PLAZA Data naixement: 00-00-1927 Lloc naixement: Alacant (Oriola ?) Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Madrid * GC Pas Valenci * GC Castella Lloc histric: Alacant (Oriola) * Toledo (Quintanar de la Orden) * Madrid Data entrevista: 29-08-1973 Durada entrevista: 45 min Transcripci: 19ps.*Ll. Sigles testimoni: EPL Cota: A1 E2 (96) Autoritzaci: A Resum: El relat d'Encar Plaza s, des de la perspectiva d'una adolescent pertanyent a una famlia republicana, molt til per
comprendre el drama que van haver de patir moltes famlies republicanes tant al llarg de la guerra civil com en la posterior postguerra. En el cas concret d'Encar Plaza, trobem que el pare s un republic moderat, metge, que s'integrar en la sanitat de guerra i amb la victria nacional haur de patir depuraci i repressi per la seva fidelitat a la Repblica tot i no haver participat mai en fets de sang, ans al contrari salvar la vida de moltes persones segons es desprn del testimoni de la seva filla. Del testimoni destacarem els aspectes relacionats amb la vida quotidiana del Madrid assetjat i les condicions de vida, la caiguda de la capital i la posterior repressi. Tamb es tracten aspectes relacionats amb Oriola (Alacant) i Quintanar de la Orden (Toledo). En la transcripci caldria verificar el nom d'un carrer de Madrid que figura com Gortubay a la plana 6. Aix com completar el nom d'un alcalde d'Oriola que noms surt citat com Mazn.

JESS DE POLANCO GUTIRREZ Data naixement: 07-11-1929 Lloc naixement: Madrid Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Advocat * Empresari Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Burgos * Santander Data entrevista: 05-07-1974 87

Durada entrevista: 1 h Transcripci: 21ps.*Ll. Sigles testimoni: JPOL Cota: A1 E3 (119) Autoritzaci: A Resum: Tot al voltant de la visi i els records d'un infant de sis anys -a l'inici de la guerra civil- en el s d'una famlia

benestant i de dretes de Madrid, el testimoni s ple dels contrastos d'una persona que ha estat en els dos bndols, i reflecteix tant la vida quotidiana del Madrid assetjat com, un cop traslladat a l'Espanya nacional, de Burgos i Santander. Cal confirmar els noms de Gaspar Ges, oncle del testimoni, i Fernando Trceres, amic del pare. Al llarg de l'entrevista apareixen de forma tangencial dos homes R2 i R3.

EDUARD PONS PRADES Data naixement: 00-00-1920 Lloc naixement: Barcelona Militncia: CNT Professi: Militant sindicat fusta CNT Professi posterior: Periodista Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 15-01-1974 Durada entrevista: 2 h, 50 min Transcripci: 93ps.*Ll. Sigles testimoni: EP Cota: A1 E1-E2 (20-73) Autoritzaci: A Resum: CSAR PONTVIANNE Data naixement: 00-00-1920 Lloc naixement: Militncia: NA (republic) Professi: Estudiant Enginyeria * Soldat Professi posterior: Tema: GC Castella Lloc histric: Salamanca * Batalla de l'Ebre * Salamanca (San Felices) * Salamanca (Lumbrales) * Salamanca (Ahigal de los Aceiteros) Data entrevista: 21-11-1974 Durada entrevista: 45 min Transcripci: 25ps.*Ll. Sigles testimoni: CPO Cota: A1 E4 (190) Autoritzaci: A Resum: Csar Pontvianne, jove estudiant d'enginyeria a Madrid, de famlia republicana originaria i resident a Ahigal de los
Aceiteros (Salamanca) on viu durant els primers temps de la guerra, per, posteriorment, anar a Salamanca i entrar a l'Aviaci on far funcions relacionades amb el subministrament de combustible a l'exrcit. Dels temes que es desprenen de l'entrevista, cal destacar el relacionat amb l'expedient de responsabilitats poltiques que es va portar a terme contra la majoria de petits propietaris d'Ahigal de los Aceiteros, aspectes relacionats amb la repressi a la provncia de Salamanca, la vida a la reraguarda, la propaganda de guerra i els subministraments de l'exrcit franquista. Al llarg de l'entrevista interv amb apreciacions la dona del testimoni R2, i tamb per de forma tangencial R3 (dona jove). La transcripci no ha plantejat problemes; nicament algunes parts no ha estat possible de transcriure i resten en blanc.

88

LUIS PORTELA FERNNDEZ Data naixement: 00-00-1901 Lloc naixement: Madrid Militncia: POUM Professi: Tipgraf Professi posterior: Tipgraf Tema: GC Madrid * GC Espanya Lloc histric: Madrid * Soria * Guadalajara * Guadalajara (Sigenza) * Valncia * Barcelona Data entrevista: 31-01-1974 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 58ps.*Ll. Sigles testimoni: LP Cota: A1 E2 (58) Autoritzaci: A Resum: POSADAS (pseudnim) Data naixement: 04-08-1904 Lloc naixement: Crdoba (Posadas) Militncia: NA Professi: Empleat banca Professi posterior: Empleat banca Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba (Posadas) Data entrevista: 30-08-1973 Durada entrevista: 1 h, 35 min Transcripci: 37ps.*Ll. Sigles testimoni: POSADAS Cota: A1 E2 (98-102) Autoritzaci: A (Annim) Resum: FRANCISCO POYATOS LPEZ Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Granada Militncia: NA Professi: Fiscal Professi posterior: Fiscal Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba * Sevilla Data entrevista: 24-09-1973 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 22ps.*Ll. Sigles testimoni: FPL Cota: A1 E2 (99-100) Autoritzaci: A Resum:

89

JOSEFA POZO PARDO Data naixement: 00-00-1893 Lloc naixement: Militncia: PSOE Professi: Mestressa Professi posterior: Mestressa Tema: GC Extremadura Lloc histric: Badajoz (Quintana de la Serena) Data entrevista: 06-08-1973 Durada entrevista: 2 h, 15 min Transcripci: 81ps.*Ll. Sigles testimoni: JPP Cota: A1 E2 (89-90-91) Autoritzaci: A Resum: RAMN PRIETO Data naixement: 00-00-1905 Lloc naixement: Burgos Militncia: PNE * Catlic * CA Professi: Treballador pell Professi posterior: Jubilat Tema: GC Castella Lloc histric: Burgos Data entrevista: 04-11-1974 Durada entrevista: 50 min Transcripci: 24ps.*Ll. Sigles testimoni: RPR Cota: A1 E4 (178-179) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Ramn Prieto, treballador, catlic, membre del Partit Nacionalista Espanyol i del Crculo de
Obreros Catlicos de Burgos, s interessant per a conixer la mentalitat i les opcions de tipus poltic i social que es defensaven des dels sectors propers a l'Esglsia catlica durant el perode de la II Repblica, guerra i postguerra i, concretament, a Burgos. Els temes ms destacats de l'entrevista sn, a ms dels aspectes abans esmentats, la figura del dr. Jos Mara Albiana, la confrontaci entre catlics i els identificats com a socialistes partidaris de la implantaci del comunisme, la funci dels sindicats, les diferncies amb Falange envers el PNE. La transcripci de l'entrevista no ha plantejat grans problemes, noms alguns passatges amb so defectus i algunes expressions del testimoni no han estat possible de transcriure i resten en blanc, aix com alguns noms propis que no han estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat esmentats. Al llarg de l'entrevista interv fent algun aclariment R2 (home).

HERMENEGILDO PUIG MART Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Enginyer M.T.M. Professi posterior: Enginyer M.T.M. Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona

90

Data entrevista: 20-12-1973 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 36ps.*Ll. Sigles testimoni: HPM Cota: A1 E2 (69) Autoritzaci: A Resum: PRUDENCIO PUMAR CUARTERO Data naixement: 00-00-1901 Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Advocat * Empresari Professi posterior: Advocat * Empresari Tema: GC Andalusia Lloc histric: Sevilla Data entrevista: 05-09-1973 Durada entrevista: 35 min Transcripci: 15ps.*Ll. Sigles testimoni: PPU Cota: A1 E2 (102) Autoritzaci: A Resum: El relat del testimoni es centra en la seva activitat empresarial com un dels fundadors de lempresa txtil HYTASA
durant la guerra civil a Sevilla. L'entrevista no ha plantejat molts problemes de transcripci, noms han restat espais en blanc en les referncies a noms propis que no s'han pogut transcriure.

DR. ANTONIO QUINTANA Data naixement: 00-00-1909 Lloc naixement: Militncia: NA (republic) Professi: Metge * Militar Professi posterior: Metge Tema: GC Castella Lloc histric: Salamanca (Villaflores) * Salamanca (Cantalapiedra) * Salamanca (Cantalpino) * Lleida (Sers) * Batalla de l'Ebre * Barcelona Data entrevista: 25-11-1974 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 42ps.*Ll. Sigles testimoni: AQUINTA Cota: A1 E5 (196-197) Autoritzaci: A Resum: El testimoni del doctor Antonio Quintana recull les seves vivncies com a metge abans de la guerra en el poble de

Villaflores de la provncia de Salamanca i, posteriorment, com a tinent metge primer en lExrcit del Nord i desprs en el cos dexrcit Marroqu destinat en el front dArag i participant en fets tals com el cap de pont de Sers, la batalla de lEbre i la pressa de Barcelona. El doctor Antonio Quintana, home liberal i amb idees properes i simpatitzant de lAgrupaci al Servei de la Repblica i del partit Izquierda Republicana, per la seva professi s un bon coneixedor de la vida social i poltica de Salamanca i ens aporta informaci sobre temes relacionats amb la repressi a la reraguarda, els grups poltics amb presncia a la zona (socialistes, falangistes), aix com sobre la sanitat militar i els fronts de batalla. La transcripci no ha plantejat grans problemes, no obstant, resten alguns petits passatges sense transcriure i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat.

91

R.B. (pseudnim) Data naixement: 00-00-1915 Lloc naixement: Crdoba (Baena) Militncia: NA Professi: Camperol Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba (Baena) Data entrevista: 06-07-1973 Durada entrevista: 40 min Transcripci: 14ps.*Ll. Sigles testimoni: RB Cota: A1 E2 (82) Autoritzaci: A (Annim) Resum: MARIO REY JUANEZ Data naixement: 00-00-1917 Lloc naixement: Militncia: JONS * FE-JONS Professi: Fuster Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid Data entrevista: 10-09-1974 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 50ps.*Ll. Sigles testimoni: REJU Cota: A1 E3 (149) Autoritzaci: A Resum: El testimoni d'aquest aleshores jove madrileny militant de les JONS i desprs de FE-JONS, es centra en les

activitats prvies a l'esclat de la guerra aix com en la seva actuaci en la caserna de la Montaa el juliol del 36 i els episodis de pres (Model i Porlier) viscuts a Madrid des d'on va anar posteriorment a camps de treball de presoners de guerra. Altres aspectes que cal fer esment: l'actuaci dels tribunals populars de justcia en la zona republicana, la formaci "jonsista" confrontada a la falangista, i la figura de Ramiro Ledesma. La transcripci no ha plantejat gaires problemes tcnics, i noms alguns noms propis no han estat possible contrastar amb fonts escrites. Durant l'entrevista interv de forma tangencial R2 (dona). Bibliografia consultada: - Montero, Jos R.. La CEDA. El catolicismo social y poltico en la II Repblica. Ed. Revista del Trabajo. 2 vols. Madrid, 1977. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

JOSEP RIBA ORTNEZ Data naixement: 00-00-1908 Lloc naixement: Barcelona (Igualada) Militncia: NA Professi: Empresari Professi posterior: Empresari Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona (Igualada) * Barcelona

92

Data entrevista: 04-03-1974 Durada entrevista: 25 min Transcripci: 13ps.*Ll. Sigles testimoni: JRO Cota: A1 E1 (38) Autoritzaci: A Resum: ANTONI RIBAS Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: UGT * PSUC Professi: Obrer Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Barcelona (Berga) Data entrevista: 23-02-1974 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 40ps.*Ll. Sigles testimoni: ARI Cota: A1 E1 (37-41) Autoritzaci: A Resum: ROSA RICART RIBERA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Barcelona ? Militncia: NA Professi: Bibliotecria Professi posterior: Bibliotecria Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 06-01-1974 Durada entrevista: 1 h, 20 min Transcripci: 46ps.*Ll. Sigles testimoni: RRI Cota: A1 E2 (63) Autoritzaci: A Resum: DIONISIO RIDRUEJO JIMNEZ Data naixement: 12-10-1912 Lloc naixement: Soria (El Burgo de Osma) Militncia: FE * PSAD * USDE Professi: Poltic * Poeta Professi posterior: Poltic * Poeta Tema: GC Castella * GC Espanya Lloc histric: Segovia * Valladolid * Madrid * Asturias * Salamanca * Barcelona * Catalunya Data entrevista: 03-07-1974 * 00-07-1974 93

Durada entrevista: 5 h, 20 min Transcripci: 201ps.*MS Sigles testimoni: DRJ Cota: A1 E3-E6 (121-257-258-259) Autoritzaci: Resum: Ideleg de la Falange, l'entrevista est plantejada per part de l'entrevistat com una reflexi de la seva postura

poltica durant tota la seva vida. Quan va comenar a tenir conscincia poltica i la seva evoluci, la seva autocrtica per haver recolzat a Franco i la posterior postura davant del que ell defineix com una agressi intolerable a la classe treballadora a travs de la repressi. s interessant tamb per conixer la histria de la Falange, els seus personatges, els seus pactes i l'evoluci de la seva ideologia. s una entrevista gens ingnua, est molt pensat i reflexionat durant anys el que aqu es diu. Frapa la sinceritat i la seriositat que dna en l'intent d'analitzar fins el fons, del per qu dels fets succets a la histria d'Espanya des d'abans de la guerra civil en relaci amb la Falange, i admetre el seu grau de responsabilitat.

MANU ROBLES-ARANGIZ Data naixement: 26-08-1884 Lloc naixement: Vizcaya (Begoa) Militncia: STV * PNV Professi: Linotipista * Dirigent sindical * Diputat Professi posterior: Dirigent sindical Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Bilbao) * Frana * Navarra (Pamplona) Data entrevista: 09-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 40 min Transcripci: 30ps.*Ll. Sigles testimoni: MRO Cota: A1 E5 (215) Autoritzaci: A Resum: Manu Robles-Arangiz, ha estat president de Solidaritat de Treballadors Bascos des de 1933 fins al retorn de la

democrcia i diputat al Parlament pel Partit Nacionalista Basc durant les tres legislatures del perode de la II Repblica. El seu testimoni es centra en els orgens, desenvolupament i ideologia del sindicat ELA-STB fins al Tardofranquisme, aix com les relacions amb el nacionalisme basc i el PNB, la seva actuaci com a diputat, lacci de govern durant la guerra civil, lEstatut basc, lajut als refugiats bascos i lexili. Cal fer esment tamb de la teoritzaci que fa sobre la ideologia comunitarista o cooperativista tractant de superar la lluita de classes- que va a portar-se a terme des de lesmentat sindicat. La transcripci no ha plantejat grans problemes grcies a la qualitat de lenregistrament i al discurs estructurat del testimoni, i tan sols algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. El testimoni quan diu el partido es refereix al PNB. Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La Guerra Civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPV. Bilbao, 1987. - Gonzlez Portilla, Manuel et al. (eds.). Industrializacin y nacionalismo. Anlisis comparativos. Ed. Universitat Autnoma de Barcelona. Bellaterra, 1985. - Gonzlez Portilla, Manuel i Jos Mara Garmendia. La guerra civil en el Pas Vasco. Poltica y economa. Siglo XXI. Madrid, 1988. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

JOSEP ROBUST PARS Data naixement: 00-00-1900 Lloc naixement: Tarragona (Valls) Militncia: PS Professi: Tenedor de llibres * Dirigent sindical Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Huesca (Angs de Sitamo) 94

Data entrevista: 18-01-1974 Durada entrevista: 2 h, 20 min Transcripci: 57ps.*Ll. Sigles testimoni: JROB Cota: A1 E2 (65-68) Autoritzaci: A Resum: PAULINO RODRGUEZ Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Asturias (Sotrondio) Militncia: UGT * PSOE Professi: Minaire Professi posterior: Minaire Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Sotrondio) Data entrevista: 06-03-1975 Durada entrevista: 2 h, 45 min Transcripci: 54ps.*FB Sigles testimoni: PR Cota: A1 E5-E6 (231-245-265) Autoritzaci: A Resum: LEOPOLDO RODRGUEZ ALCALDE Data naixement: 00-00-1921 Lloc naixement: Militncia: SEU Professi: Estudiant batxillerat Professi posterior: Tema: GC Cantbria Lloc histric: Santander Data entrevista: 19-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 20 min Transcripci: 35ps.*Ll. Sigles testimoni: LRA Cota: A1 E6 (262) Autoritzaci: A Resum: Leopoldo Rodrguez Alcalde, el juliol del 36 s un jove adolescent de Santander que acaba de finalitzar el batxillerat.
Fill dun metge didees liberals ben relacionat amb els sectors republicans i progressistes de Cantbria. La visi que t inicialment el testimoni sobre la Repblica, anir canviant arran dels fets que es van desenvolupar a partir del fracs del cop militar i de la creaci del Consell de Santander. En ell, com en altres membres de la burgesia, es produeix una mena de desencs envers la Repblica motivat, segons ell, per latac a la religi, la repressi, la manca dautoritat, etc.-, que el portar a identificar-se amb els postulats dels revoltats i identificar-se ideolgicament amb la Falange. Quan Santander sigui alliberat, senquadrar en el SEU i, posteriorment, ser cridat a files per a participar en el tram final de la campanya de Catalunya en el front de Lleida. Els temes ms rellevants de lentrevista sn els relacionats amb la ciutat de Santander durant la II Repblica i la guerra, la repressi de reraguarda, la vida quotidiana, aix com les valoracions que des del present fa de les causes de la guerra, la repressi posterior i certs retrats dalgunes persones de relleu de la societat cntabra. En tot moment el testimoni dna la sensaci de manifestar-se amb franquesa. La transcripci ha tingut que fer-se eliminant les constants repeticions que des de linici de lentrevista es produeixen en el discurs del testimoni, possiblement motivades pels nervis o algun problema fsic. Hi han fragments que no ha estat possible

95

transcriure i figuren amb un espai en blanc. Alguns noms propis no ha estat possible de contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Bibliografia consultada: - Ortiz de la Torre, Elas. Gua de Santander. Patronato Nacional de Turismo. Madrid, 1930. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

JUAN RODRGUEZ ANIA Data naixement: 00-00-1927 Lloc naixement: Asturias (Oviedo) Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Torner Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Oviedo) * Uni Sovitica Data entrevista: 08-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 50 min Transcripci: 22ps.*FB Sigles testimoni: JRA Cota: A1 E5 (234-235) Autoritzaci: A Resum: DR. JOS RODRGUEZ CONTRERAS Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: NA (republic) * FE-JONS Professi: Metge Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Granada * Mlaga (Antequera) Data entrevista: 18-08-1973 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 9ps.*DC Sigles testimoni: DRC Cota: A1 E3 (112) Autoritzaci: A Resum: Ronald Fraser relata de viva veu, en angls, les vivncies del Dr. Rodrguez Contreras durant la guerra civil a
Granada i com a metge forense dAntequera. Home de sentiments republicans, fou denunciat i arrestat per socrrer els civils del barri de lAlbaicn que shavien resistit als militars el juliol del 36. Grcies a les seves relacions personals, s alliberat desprs de tres mesos de pres, ingressa a Falange i el tornen a destinar com a metge forense a Antequera. Es narren diversos casos succets a Granada i Antequera durant el perode de la guerra. Dins de la collecci tan sols trobem un altre cas de relat, el de Dinosio Venegas. La transcripci ha estat realitzada per Dbora Castel.

BALBINA RODRGUEZ FERNNDEZ Data naixement: 00-00-1905 Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Mestressa Professi posterior: 96

Tema: GC Andalusia Lloc histric: Sevilla (Cantillana) Data entrevista: 23-09-1973 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 39ps.*Ll. Sigles testimoni: VIUDA Cota: A1 E2 (99) Autoritzaci: A Resum: El testimoni ens aporta lexperincia directa duna dona, mare de famlia, i esposa dun ferroviari que va ser executat
en la reraguarda per motius poltics. Els fets es centren en un poble de Sevilla, Cantillana. Com s normal per la seva procedncia, els testimonis pronuncien la c com la s (seseo) i ometen els plurals en molts casos. Al llarg de l'entrevista, hi han moments en que participen vries persones alhora, pel que es fa difcil la comprensi de certes expressions i, per tant, aix explica els espais en blanc que en alguns casos s'han tingut que deixar. No obstant, per al conjunt del document, aquestes omissions sn irrellevants. Aquest testimoni figura com Juana Snchez en el llibre Recurdalo t y recurdalo a otros, ps. 215-217. Relaci de persones presents a l'entrevista: - R. Balbina Rodrguez Fernndez ("Viuda Ferroviario") - R2. Balbina Mrquez Rodrguez (filla) - R3. Pepe Mrquez Rodrguez (fill) - R4. Dona desconeguda (nora?) - R5. Nen (net)

JUAN RODRGUEZ-VIGIL LORENZO Data naixement: 00-00-1924 Lloc naixement: Asturias (Pola de Lena) Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Pola de Lena) * Asturias (Fresnedo) Data entrevista: 04-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 20 min Transcripci: 27ps.*FB Sigles testimoni: JRVL Cota: A1 E5 (236) Autoritzaci: NOA Resum: TOMS ROIG LLOP Data naixement: 00-00-1902 Lloc naixement: Barcelona Militncia: LL Professi: Advocat * Escriptor Professi posterior: Advocat * Escriptor Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 19-04-1975 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 33ps.*Ll. Sigles testimoni: TR Cota: A1 E1 (6-10) Autoritzaci: A 97

Resum: IGNACIO ROMERO Y OSBORNE [MARQUS DE MARCHELINA] Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Sevilla Militncia: CA Professi: Propietari agrcola * Militar Professi posterior: Propietari agrcola Tema: GC Andalusia Lloc histric: Sevilla Data entrevista: 17-09-1973 Durada entrevista: 1 h, 25 min Transcripci: 27ps.*Ll. Sigles testimoni: MARCHE Cota: A1 E2 (105) Autoritzaci: A Resum: El testimoni fa una presentaci del carlisme llegint un text al llarg de les quatre primeres planes de la transcripci.
Com andals, pronuncia la c com la s i aspira la r. L'entrevistat aporta un relat sobre el carlisme durant la Repblica i la guerra civil i l'evoluci d'aquest moviment fins el Tardofranquisme on el carlisme defens posicions "progresistes".

ANTONIO ROSELL Data naixement: 00-00-1905 Lloc naixement: Zaragoza Militncia: PCE Professi: Fonedor Professi posterior: Tema: GC Arag Lloc histric: Zaragoza Data entrevista: 10-03-1974 * 23-10-1974 Durada entrevista: 6 h Transcripci: 133ps.*Ll. Sigles testimoni: AR Cota: A1 E1 (4-5-27-28) Autoritzaci: A Resum: TERESA ROTAECHE Data naixement: 00-00-1919 Lloc naixement: Vizcaya (Bilbao) Militncia: NA Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Bilbao) * Gran Bretanya (Illa de Wight) * Frana (Saint-Jean-de-Luz o Sant Joan Lohitzune) Data entrevista: 26-03-1975 Durada entrevista: 40 min

98

Transcripci: 23ps.*Ll. Sigles testimoni: TRO Cota: A1 E5 (216-219) Autoritzaci: A Resum: Teresa Rotaeche s, en el moment de lesclat de la guerra civil, una jove de disset anys que es troba cursant estudis a
lilla de Wight. Filla duna famlia benestant de la burgesia basca nacionalista, els seus sentiments sn profundament nacionalistes, tant poltica com culturalment, i catlics. El seu testimoni es centra en la seva experincia escolar durant el perode la II Repblica, el seu despertar poltic a lescalf de lambient que vivia, el paper de lEsglsia en el conflicte, aix com la seva trajectria personal que com a exiliada viur durant tota la guerra en el Pas Basc francs, no tornant a Bilbao fins lany 1942. La transcripci no ha plantejat grans problemes, tot i que algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Al llarg de lentrevista intervenen fent comentaris R2 (Begoa) i R3 (possiblement Concha de Azaola). Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La guerra civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPVEHU. Bilbao, 1987. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

MACARIO ROYO LISBONA Data naixement: 00-00-1896 Lloc naixement: Teruel (Mas de las Matas) Militncia: CNT Professi: Camperol petit propietari Professi posterior: Tema: GC Arag Lloc histric: Teruel (Mas de las Matas) * Front d'Arag Data entrevista: 16-04-1975 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 52ps.*Ll. Sigles testimoni: MR Cota: A1 E1 (3-10) Autoritzaci: A Resum: RAMN RUBIAL CAVIA Data naixement: 28-10-1906 Lloc naixement: Vizcaya (Erandio) Militncia: JS * UGT * JSU * PSOE Professi: Metal.lrgic * Poltic Professi posterior: Poltic Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Bilbao) * Vizcaya (Ochandiano) * Guipzcoa (Villarreal) * Vizcaya (Guernica) * Santander * Vizcaya (Baracaldo) Data entrevista: 27-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 45 min Transcripci: 41ps.*Ll. Sigles testimoni: RRC Cota: A1 E5 (217-218) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Ramn Rubial ens informa abastament de levoluci i desenvolupament del socialisme basc i de la

seva actuaci durant el perode de la II Repblica i la guerra, amb algunes referncies a la postguerra i la situaci que ell personalment va viure a les presons del franquisme. Dels temes que es desprenen del seu discurs destaquem lorganitzaci i

99

realitzaci de la Revoluci dOctubre del 34 a Euskadi, les relacions entre el socialisme i el nacionalisme basc, la seva participaci primer com a tinent i desprs com a comandant en la campanya dEuskadi, i el seu posterior procs dempresonament que pateix per la seva activitat poltica de guerra i clandestina. La transcripci no ha plantejat grans problemes, ja que el testimoni t un discurs flut i ben estructurat; tan sols algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Al llarg de lentrevista interv de forma tangencial R2 (dona). Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La guerra civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPVEHU. Bilbao, 1987. - Gonzlez Portilla, Manuel i Jos Mara Garmendia. La guerra civil en el Pas Vasco. Poltica y economa. Siglo XXI. Madrid, 1988. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Editora Nacional. Madrid, 1973.

JORDI RUBI I BALAGUER Data naixement: 30-01-1887 Lloc naixement: Barcelona Militncia: NA Professi: Bibliotecari * Investigador Professi posterior: Bibliotecari * Investigador Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 14-12-1973 Durada entrevista: 1 h, 15 min Transcripci: 27ps.*Ll. Sigles testimoni: JR Cota: A1 E1 (52) Autoritzaci: A Resum: COL. RAMN RUIZ FORNELLS Data naixement: 00-00-1901 Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Militar Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Murcia * Batalla de l'Ebre Data entrevista: 25-06-1974 Durada entrevista: 1 h, 25 min Transcripci: 38ps.*Ll. Sigles testimoni: RRF Cota: A1 E3-E4 (151-163) Autoritzaci: A Resum: El testimoni del coronel Ramn Ruiz Fornells, militar professional que rest lleial a la Repblica durant tot el conflicte, en el que desenvolup les tasques prpies al seu crrec d'oficial d'Estat Major i altres comandaments, s til per a entendre el punt de vista dels militars davant del fet bllic. En el seu cas concret, ens destaca la influncia negativa que va tenir la poltica en el desenvolupament de la guerra per la seva intervenci en decisions de caire estrictament militar. Altres aspectes que es presenten de forma menys o ms desenvolupada sn la creaci d'un nou exrcit mitjanant les brigades mixtes, les dificultats de tipus material i hum que tenia l'exrcit republic, la participaci de les Brigades Internacionals, fets bllics com el setge de Madrid, la batalla del Jarama, Brunete, l'Ebre, el front d'Arag, i les negociacions del coronel Casado per a la rendici final.

100

Al llarg de l'entrevista intervenen de forma tangencial quatre homes identificats com R2, R3, R4, R5. A voltes la veu del testimoni s molt feble i, a ms, hi han bastants sorolls de fons, el que ha dificultat la feina de transcripci.

TIMOTEO RUIZ SNCHEZ Data naixement: 00-00-1919 Lloc naixement: Toledo (Los Navalmorales) Militncia: JS * JSU * PCE Professi: Camperol Professi posterior: Obrer Tema: GC Castella * GC Madrid Lloc histric: Toledo (Los Navalmorales) * Toledo (Talavera de la Reina) * Toledo (Olas del Rey) * Madrid * Madrid (Quijorna) * Catalunya * Frana * Aragn Data entrevista: 26-07-1974 Durada entrevista: 2 h, 25 min Transcripci: 73ps.*Ll. Sigles testimoni: TRUSA Cota: A1 E3 (120-125-144) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, jove comunista durant la guerra civil, participa com a combatent des del comenament del conflicte i
lluita en diversos fronts fins a la caiguda de Catalunya i l'exili a Frana on, posteriorment, entrar en la Resistncia fins l'acabament de la Segona Guerra Mundial, moment en el que passar a la clandestinitat primer com guerriller a Llevant i desprs dedicat al treball clandest del PCE a Madrid. La dicci del testimoni, molt rpida i a voltes poc clara, ha fet que en certs passatges de l'entrevista el transcriptor hagi hagut d'interpretar el sentit del discurs. Com a peculiaritats del testimoni, destaquem que fa les terminacions plurals en singular. El terme "el partido", repetit al llarg de l'entrevista, fa referncia al PCE. Les cares 4 i 5 de l'entrevista van ser enregistrades amb posterioritat a la data en la que es va iniciar l'entrevista (26-VII1974). Noms interv en l'entrevista i de forma tangencial una dona que figura com R2.

SINZ DE BARANDA Data naixement: 00-00-1901 Lloc naixement: Santander (Torrelavega) Militncia: CNT (simpatitzant) Professi: Mecnic Professi posterior: Jubilat Tema: GC Castella Lloc histric: Burgos Data entrevista: 02-11-1974 Durada entrevista: 2 h, 5 min Transcripci: 51ps.*Ll. Sigles testimoni: SBA Cota: A1 E4 (178-180) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, nascut a Torrelavega i d'origen obrer, es trasllad abans de la guerra a Burgos on va obrir i regent un

taller de reparaci d'autombils. Com a simpatitzant del moviment llibertari, va viure l'aixecament militar des de la posici contraria a ell i, per tant, va haver d'amagar-se un cop triomf la revolta, per, posteriorment, tornar a la seva feina sense patir represlies greus. No obstant, durant la postguerra va ser detingut i processat per activitats contra el rgim franquista. Sinz de Baranda ens aporta informaci directa dels esdeveniments a Burgos durant el juliol de 1936, aix com de la repressi viscuda a Burgos durant la guerra i la postguerra, i de les condicions de vida de la postguerra amb aspectes relacionats amb l'estraperlo. El testimoni, amb un parlar rpid i entretallat, a voltes ha fet difcil la transcripci i, per tant, alguns passatges han restat sense transcriure i, tamb, alguns noms propis no ha estat possible de contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Quan parla del bndol nacional o dels franquistes utilitza el terme "estos". Bibliografia consultada:

101

- Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Thomas, Hugh. La Guerra Civil Espaola. Grijalbo. Barcelona, 1978.

PEDRO SINZ RODRGUEZ Data naixement: 14-01-1897 Lloc naixement: Madrid Militncia: RE Professi: Literat * Catedrtic * Poltic * Ministre Professi posterior: Literat * Catedrtic Tema: GC Castella * GC Espanya Lloc histric: Burgos * Itlia (Roma) Data entrevista: 19-06-1974 Durada entrevista: 45 min Transcripci: 18ps.*Ll. Sigles testimoni: SAINZ Cota: A1 E4 (152-164) Autoritzaci: A Resum: En la transcripci del testimoni hi han dues referncies que no ha estat possible d'aclarir: la primera, a la plana sis

on es menciona Casina Baladier, local d'espectacles a Roma durant el perode feixista. I a la plana 16 hi ha una referncia a un poltic francs que no hem pogut definir. El testimoni utilitza un llenguatge molt correcte i noms en el cas de la paraula camuflaje l'empra amb accent francs (camouflage). El testimoni aporta dades interessant donat el seu coneixement directe i personal de molts dels caps militars implicats en l'aixecament de juliol de 1936, aix com les seves gestions a Roma cercant suport per a la causa nacional.

PABLO SALAZAR Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: CTC * Monrquic Professi: Militar Professi posterior: Militar Tema: GC Castella Lloc histric: Marroc (Larraix o El 'Araich) * Burgos Data entrevista: 06-02-1975 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 44ps.*Ll. Sigles testimoni: PSA Cota: A1 E4 (181) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Pablo Salazar, militar monrquic i catlic, ens planteja dos temes. La primera part de l'entrevista

est centrada en l'actuaci del Sindicat agrari catlic, fonamentalment a la provncia de Burgos, on l'informant realitz funcions de propaganda i diverses actuacions destinades a la millora de les condicions de vida dels camperols castellans. La segona part de l'entrevista, tracta sobre la seva actuaci dins l'exrcit i, concretament, a Larraix i al llavors Protectorat espanyol del Marroc, destacant les maniobres prvies a l'aixecament del 17 de juliol de 1936, i l'aixecament i la presa del poder per part dels militars revoltats. Segons el testimoni, la principal oposici al triomf de l'aixecament, en el cas de Larraix, va venir dels militars integrats a la maoneria. La transcripci no ha plantejat grans problemes i noms algunes expressions massa rpides no han estat possible de transcriure i figuren en blanc, i alguns noms propis i topnims no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de l'entrevista interv fent aclariments i opinant R2 (dona, esposa del testimoni). Bibliografia consultada - Onieva, Antonio. J. Gua turstica de Marruecos. Madrid, 1947. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

102

MANUEL SAN MARTN Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: FE-JONS Professi: Hostaler Professi posterior: Tema: GC Cantbria Lloc histric: Santander * Vizcaya (Bilbao) * Madrid (Brunete) Data entrevista: 18-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 39ps.*Ll. Sigles testimoni: MSM Cota: A1 E6 (261-262) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Manuel San Martn, propietari duna famosa cerveseria a la ciutat de Santander i membre de la

Falange des dels seus orgens, ens aporta informaci relativa a les activitats falangistes durant la II Repblica i la guerra civil a Cantbria. Es pot dir que a mesura que avana lentrevista, el testimoni defuig daprofundir en molts dels interrogants que R. Fraser va plantejant. De lentrevista cal destacar el retrat que fa de la figura de Manuel Hedilla durant el seu lideratge a Santander i, posteriorment, quan va ser confinat a Mallorca. Altres temes que es desprenen del discurs del testimoni sn la desfeta dels revoltats el juliol del 36 a Santander, el perode dempresonament a Bilbao en vaixells-pres i a Larrnaga, la seva actuaci en lexrcit nacional on arrib a alferes provisional, la problemtica de lideari falangista amb la unificaci promoguda per Franco, i la posici purista falangista davant de temes com les relacions Esglsia-Estat i la frustrada revoluci nacional-sindicalista. Lentrevista no ha plantejat molts problemes, tan sols alguns noms propis no han estat possible de contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Bibliografia consultada: - Garca Venero, Maximiano. Testimonio de Manuel Hedilla. Acervo. Barcelona, 1972. - Ortz de la Torre, Elas. Gua de Santander. Patronato Nacional de Turismo. Madrid, 1930. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

PEDRO SNCHEZ Data naixement: 00-00-1917 Lloc naixement: Madrid Militncia: UGT Professi: Treballador Professi posterior: Treballador Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid Data entrevista: 12-07-1974 Durada entrevista: 40 min Transcripci: 41ps.*Ll. Sigles testimoni: PESA Cota: A1 E3 (122) Autoritzaci: A Resum: L'entrevistat, treballador d'una indstria de guerra a Madrid, afiliat a la UGT, ens relata les transformacions que es
van produir en la seva empresa d'autombils per a convertir-la en una indstria bllica aix com els canvis en la gesti i pressa de decisions de l'empresa. Tamb aporta informaci sobre la situaci i la vida quotidiana en el Madrid assetjat. Al llarg de l'entrevista intervenen aportant dades i fent preguntes R2 identificat com Domingo i R3 Arturo del Hoyo que posteriorment s entrevistat per Ronald Fraser. Certs noms de carrers, zones de Madrid i noms propis, no ens ha estat possible identificar i figuren tal com sn citats pel testimoni. Bibliografia consultada: - Guas Rpido. Gua de Madrid. Rpido. Barcelona, 1932.

103

- Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

MANUEL SNCHEZ FERNNDEZ Data naixement: 00-00-1915 Lloc naixement: Asturias (Oviedo) Militncia: JC * JSU Professi: Militant * Oficial exrcit Professi posterior: Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Oviedo) Data entrevista: 08-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 15 min Transcripci: 32ps.*FB Sigles testimoni: MSF Cota: A1 E5 (233-234) Autoritzaci: A Resum: PEDRO SNCHEZ SNCHEZ Data naixement: 00-00-1912 Lloc naixement: Militncia: UGT * JS * JC * MAOC * JSU * PCE Professi: Funcionari * Policia Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Alacant * Alacant (Camp dels Atmellers) * Alacant (Albatera) Data entrevista: 07-10-1974 Durada entrevista: 1 h, 55 min Transcripci: 53ps.*Ll. Sigles testimoni: PSS Cota: A1 E3 (143) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, home d'orgens socialistes que evolucion vers el Partit Comunista, ens aporta informacions de
primera m sobre la constituci de les Joventuts Socialistes Unificades i les Milcies Antifeixistes Obreres i Camperoles, aix com del desenvolupament de la guerra civil a Madrid i la seva participaci en l'assalt a la caserna de la Montaa. Donat la seva pertinncia a la policia republicana, tamb s til per analitzar l'actuaci de la dita policia durant la guerra. Per ltim, ens narra amb detall la situaci viscuda en el port d'Alacant al final de la guerra i les condicions que patiren en els camps i presons de la postguerra. Al llarg de l'entrevista interv noms de forma tangencial R2, un home no identificat. El testimoni t una expressi a voltes difcil de reflectir, el que ha portat que la transcripci no resulti del tot reeixida, deixant noms propis i frases sense identificar o completar. Quan es refereix a "estos", vol dir els nacionals o franquistes. Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. Madrid, 1973. - Thomas, Hugh. La Guerra Civil Espaola. Grijalbo. Barcelona, 1978.

RAFAEL SNCHEZ VENTURA Data naixement: 00-00-1897 Lloc naixement: Zaragoza Militncia: NA * PCE (simpatitzant) Professi: Professor H de l'Art 104

Professi posterior: Jubilat Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Toledo (Illescas) * Toledo * Madrid (El Escorial) Data entrevista: 18-06-1974 Durada entrevista: 1 h, 40 min Transcripci: 28ps.*Ll. Sigles testimoni: RSV Cota: A1 E4 (152-153) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Rafael Snchez Ventura -professor universitari d'Histria de l'Art, comproms amb la causa de la

Repblica i simpatitzant del Partit Comunista- ens aporta la visi del sector intellectual que amb la seva actuaci va voler defensar la cultura popular, amb manifestacions tals com el grup de teatre La Barraca i els milicians de la cultura, aix com amb la realitzaci de tasques de salvament del patrimoni histric-artstic. En concret, ell form part en la Junta de Incautacin y Proteccin del Patrimonio Artstico creada a primers d'agost de 1936 i personalment va participar en el salvament dels grecos d'Illescas, en el palau de Lria dels ducs d'Alba i en El Escorial entre altres. De la seva trajectria, cal destacar tamb el seu paper en l'Alianza de Intelectuales Antifascistas para la Defensa de la Cultura, la participaci en la creaci de les denominades Milicias Aragonesas, el casos que narra sobre l'aplicaci de repressi a la reraguarda madrilenya (M. Fernndez Almagro i Pablo Neruda), i la seva actuaci com a secretari i agregat cultural de l'ambaixada espanyola a Pars L'emoci i la passi que en certs moments es desprenen del discurs del testimoni, sn mostra de la fora amb que ell va viure els esdeveniments i el que per a ell significaven La transcripci ha plantejat alguns problemes donat la dicci atropellada del testimoni i, per tant, alguns fragments han restat sense transcriure. Bibliografia consultada: - Bonet, Juan Manuel. Diccionario de las Vanguardias en Espaa (1907-1936). Alianza. Madrid, 1995. - Renau, Josep. Arte en Peligro 1936-1939. Ayuntamiento de Valencia. Valencia, 1980. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

JOS SANDOVAL [i.e. JOS AURELIO SANDOVAL MORS] Data naixement: 00-00-1913 Lloc naixement: Asturias (Gijn) Militncia: PCE Professi: Projectista Professi posterior: Poltic Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid Data entrevista: 17-09-1974 Durada entrevista: 2 h, 55 min Transcripci: 48ps.*Ll. Sigles testimoni: JOSAN Cota: A1 E3 (123-124) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, com a militant comunista, tracta principalment la trajectria del PCE durant la Repblica i la guerra

civil, aix com els antecedents del Front Popular i el seu desenvolupament des de febrer del 1936 i durant la guerra. Per altra banda, el testimoni es dedica a reproduir tot un seguit de justificacions, per tal de donar una certa coherncia als errors de la poltica comunista portada a terme durant la guerra civil. L'rea d'actuaci del testimoni s Madrid, fins el moment en que per circumstncies blliques s'ha d'anar traslladant a diversos fronts, per acabar exiliant-se a Frana. Al llarg de l'entrevista participa de forma tangencial R2 (dona). Bibliografia consultada: - Morn, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de Espaa 1939-1985. Planeta. Barcelona, 1986. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

105

NGELA SANFRANCISCO Data naixement: 00-00-1920 Lloc naixement: Zamora (Casaseca de las Chanas) Militncia: FUE Professi: Estudiant Professi posterior: Metge * Mestra Tema: GC Castella Lloc histric: Zamora (Casaseca de las Chanas) * Salamanca * Zamora Data entrevista: 24-11-1974 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 47ps.*Ll. Sigles testimoni: ASA Cota: A1 E4 (192-195) Autoritzaci: A Resum: ngela Sanfrancisco, jove estudiant que finalitza el batxillerat superior l'any 1936 a Salamanca, procedeix d'una
famlia benestant i de conviccions republicanes (IR) resident a Casaseca de las Chanas, provncia de Zamora. Fou vocal de batxillerat de la FUE i s'identifica amb la Repblica des d'una perspectiva propera a les esquerres d'aquell moment. Posteriorment a la guerra, es llicenciar en medicina i magisteri. s, per tant, una dona amb formaci, cas bastant excepcional en un entorn camperol com era el del seu poble. El seu testimoni ens aporta informaci sobre els esdeveniments viscuts a Caseca durant el perode de la guerra i la postguerra, dels quals destaquem a part de la trajectria del seu pare- els relacionats amb la repressi exercida als sectors republicans i obrers de Zamora, l'aplicaci de la Llei de Responsabilitats Poltiques, la confrontaci entre Falange i Requet, l'estraperlo, i certs aspectes de la vida estudiant i quotidiana a Casaseca i Salamanca. Finalment, A. Sanfrancisco tamb ens ofereix una visi sobre les perspectives poltiques de la transici vers la democrcia a Espanya. La transcripci no ha plantejat grans problemes, per donat la rapidesa en l'expressi del testimoni, certs passatges curts han restat sense transcriure. Al llarg de l'entrevista interv de forma tangencial R2 (home). Bibliografia consultada: - Casters, Ramn. Las JSUC: ante la guerra y la revolucin (1936-1939). Nova Terra. Barcelona, 1977. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

F. SANMART Data naixement: 00-00-1916 aprox. Lloc naixement: Barcelona (St. Fruits de Bages) Militncia: AC Professi: Obrer Professi posterior: Petit empresari Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Santander * Front d'Arag * Barcelona (St. Fruits de Bages) Data entrevista: 05-03-1974 Durada entrevista: 30 min Transcripci: 23ps.*Ll. Sigles testimoni: FS Cota: A1 E1 (35) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, un jove treballador d'arrels catliques, ens narra la seva experincia durant la guerra civil marcada per

la persecuci religiosa que es desferm a Barcelona i a Catalunya, la qual cosa el va portar a evadir-se a Frana el juliol del 37 i passar-se al bndol dit nacional on va lluitar com a soldat fins a l'acabament de la guerra. De l'entrevista cal destacar els aspectes relacionats amb el sindicalisme cristi, les xarxes de solidaritat amb els religiosos a Catalunya durant la guerra, la repressi a la reraguarda, i la vida en el front de combat.

106

FRANCISCO SANMIGUEL Data naixement: 00-00-1917 Lloc naixement: Albacete Militncia: JAR * FUE Professi: Soldat * Estudiant Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Albacete * Barcelona Data entrevista: 26-07-1974 Durada entrevista: 1 h, 35 min Transcripci: 32ps.*Ll. Sigles testimoni: FSAN Cota: A1 E3 (125) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista desenvolupa el testimoni d'un home de conviccions republicanes, pertanyent a la FUE, que interv

directament, com a soldat, en els fets de la caserna de la Montaa el juliol del 36 a Madrid. Aix mateix, al llarg de la guerra arriba a ser capit d'estat major i es troba immers en el procs d'ocupaci de crrecs militars per part dels elements afins als comunistes. Aix provoca el seu voluntari trasllat de l'exrcit del Centre al front de Catalunya on caur malalt i, finalment, presoner del bndol "nacional", per, posteriorment, evadir-se d'un camp de concentraci d'Horta (Barcelona) a Madrid on ser denunciat i condemnat a mort. Desprs de nou mesos veur reduda la pena a trenta anys, i sortir en llibertat la primavera de 1946. La fludesa del testimoni, fa que la transcripci no comporti gaires problemes i el discurs es desenvolupi seguint una estructura a voltes quasi literria, com en el cas de les dues ancdotes finals que ens narra referents a la seva evasi, ja en la postguerra, i al doble joc portat a terme per elements sense principis. Bibliografia consultada: - Guas Rpido. Gua de Madrid. Rpido. Barcelona, 1932. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

LLUS SANTACANA PELLICER Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: CNT Professi: Obrer txtil Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 16-01-1974 Durada entrevista: 2 h, 10 min Transcripci: 46ps.*Ll. Sigles testimoni: LSP Cota: A1 E2 (73-77) Autoritzaci: A Resum: RICARDO SANZ GARCA Data naixement: 00-00-1898 Lloc naixement: Valncia (Canals) Militncia: CNT * FAI Professi: Obrer Txtil * Militant * Cap 26 Divisi Professi posterior: Jubilat Tema: GC Catalunya 107

Lloc histric: Barcelona * Front d'Arag * Barcelona (Granollers) Data entrevista: 23-04-1975 Durada entrevista: 3 h Transcripci: 70ps.*Ll. Sigles testimoni: RS Cota: A1 E1 (18-19) Autoritzaci: A Resum: JOAN SAA I MAGRINY Data naixement: 00-05-1898 Lloc naixement: Barcelona (Sabadell) Militncia: CNT Professi: Mecnic ajustador * Vidrier * Dirigent sindical Professi posterior: Jubilat Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Barcelona (Matar) * Barcelona (Sabadell) Data entrevista: 21-01-1974 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 55ps.*Ll. Sigles testimoni: JSAA Cota: A1 E2 (66-75) Autoritzaci: A Resum: JUAN ANTONIO SARAZA AYUSTANTE Data naixement: 00-00-1917 Lloc naixement: Militncia: FE * SEU Professi: Estudiant Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Crdoba * Mlaga Data entrevista: 18-07-1973 Durada entrevista: 1 h, 30 min Transcripci: 48ps.*MS Sigles testimoni: JASA Cota: A1 E2 (80) Autoritzaci: A Resum: ENRIQUE DE SENA MARCOS Data naixement: 00-00-1922 Lloc naixement: Salamanca (provncia) Militncia: FUE * FET-JONS Professi: Estudiant batxillerat * Administratiu Professi posterior: Periodista Tema: GC Castella

108

Lloc histric: Madrid * Salamanca (La Armua) * Salamanca (Forfoleda) * Salamanca (Santa Marta) * Salamanca * Salamanca (Cantalapiedra) * Salamanca (Ledesma) Data entrevista: 27-11-1974 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 37ps.*Ll. Sigles testimoni: ESEMA Cota: A1 E5 (198) Autoritzaci: A Resum: Enrique de Sena Marcos, home de sentiments republicans i alumne de lInstitucin Libre de Enseanza, va viure de
jove els esdeveniments del perode republic i de la guerra civil, per els va viure amb la intensitat i a voltes lapassionament propis de la joventut formada amb uns principis de carcter democrtic. El seu testimoni s molt til per a copsar aspectes de lambient poltic i cultural del Madrid de la II Repblica, aix com a partir de la seva arribada a Salamanca a principis de juliol de 1936- la vida quotidiana a una provncia nacional, la repressi de reraguarda a diversos pobles de Salamanca, lensenyament nacional-catlic, i les seves primeres passes que fa per a comenar la professi de periodista en el diari La Gaceta Regional apartat on podem veure algunes pinzellades sobre la premsa de guerra. Polticament E. de Sena va pertnyer a la FUE i, posteriorment, a Falange per tal de cercar alguna soluci a la greu situaci de la seva famlia que vivia a Madrid, per fou al poc temps expulsat. Altres temes que es tracten durant lentrevista sn el procs dunificaci de la Falange, el paper de lEsglsia lany 1936 en comparana amb el que desenvolupa en el moment que t lloc el testimoniatge (novembre 1974), la tasca educativa de lInstitucin Libre de Enseanza, lactuaci de la Creu Roja Internacional en un procs de reunificaci familiar, i el retrat que fa del poeta Antonio Machado com a professor de lInstitut Caldern de la Barca de Madrid. La transcripci no ha plantejat grans problemes i noms algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat pel testimoni. En relaci al suport sonor cal dir que linici, aproximadament un minut, de la primera cara t el so defectus. Al llarg de lentrevista interv fent suggeriments i aclariments R2 (home), i de forma tangencial R3 (dona).

FLIX DE SENTMENAT I GELL [MARQUS DE CASTELLDOSRIUS] Data naixement: 07-04-1908 Lloc naixement: Barcelona Militncia: RE Professi: Advocat Professi posterior: Advocat Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 18-04-1975 Durada entrevista: 40 min Transcripci: 18ps.*Ll. Sigles testimoni: FSG Cota: A1 E1 (10) Autoritzaci: A Resum: FRANCISCA DE SEPLVEDA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Mestressa Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Mlaga * Mlaga (Alhaurn) Data entrevista: 22-07-1973

109

Durada entrevista: 1 h, 7 min Transcripci: 46ps.*Ll. Sigles testimoni: PEPA Cota: A1 E2 (93) Autoritzaci: A Resum: MAURICI SERRAHIMA I BOFILL Data naixement: 14-06-1902 Lloc naixement: Barcelona Militncia: UDC Professi: Advocat * Escriptor * Poltic Professi posterior: Advocat * Escriptor * Poltic Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 03-12-1973 Durada entrevista: 2 h, 30 min Transcripci: 59ps.*Ll. Sigles testimoni: MSB Cota: A1 E2 (55-56) Autoritzaci: A Resum: WILEBALDO SOLANO ALONSO Data naixement: 00-00-1916 Lloc naixement: Burgos Militncia: POUM Professi: Estudiant * Poltic Professi posterior: Poltic * Escriptor Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 30-04-1975 Durada entrevista: 2 h, 55 min Transcripci: 130ps.*MS Sigles testimoni: WS Cota: A1 E1 (31-46) Autoritzaci: A Resum: Entrevista molt interessant des del punt de vista d'anlisi poltica i d'histria, a la qual cosa est molt acostumat

l'entrevistat, perqu s un intellectual (va estudiar medicina). Malgrat la seva joventut, va tenir crrecs molt importants que li van permetre conixer molts aspectes de la histria del POUM que d'altres de la mateixa edat no han conegut directament. A ms de la histria de Barcelona i de Catalunya, hi han aportacions valuoses de Valncia. El to de l'entrevista s en la seva totalitat d'intent d'anlisi i sntesi del per qu de la guerra civil i el seu desenvolupament. En les pgines 48 i 55, sembla que faci un dibuix sobre un paper o estigui parlant davant d'un mapa de Barcelona, per ensenyar el trajecte o punts geogrfics a l'entrevistador.

JOSEP SOL BARBER Data naixement: 00-00-1913 Lloc naixement: Girona (Llvia) Militncia: PSUC Professi: Poltic * Advocat 110

Professi posterior: Poltic * Advocat Tema: GC Catalunya Lloc histric: Tarragona (Reus) * Tarragona * Barcelona * Tarragona (La Fatarella) Data entrevista: 05-03-1974 Durada entrevista: 1 h, 50 min Transcripci: 53ps.*Ll. Sigles testimoni: JSB Cota: A1 E1 (11-15) Autoritzaci: A Resum: SENYORA DE TAYA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Lleida (provncia) Militncia: NA (republic) Professi: Mestressa * Metgessa Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Lleida Data entrevista: 05-12-1973 Durada entrevista: 1 h, 25 min Transcripci: 42ps.*Ll. Sigles testimoni: TAYA Cota: A1 E2 (55) Autoritzaci: A Resum: IGNACIO TOCA ECHEVARRA Data naixement: 00-00-1917 Lloc naixement: Navarra (Estella) Militncia: CA Professi: Estudiant * Tinent Professi posterior: Tema: GC Navarra Lloc histric: Navarra (Estella) * Navarra (Irache) * Navarra (Tolosa) * Guipzcoa (Hernialde) Data entrevista: 31-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 29ps.*Ll. Sigles testimoni: ITE Cota: A1 E5 (218-221) Autoritzaci: A Resum: Ignacio Toca, era un jove estudiant de dinou anys a lesclat de la guerra, pertanyent a una famlia de classe mitja

dEstella de tradici carlista, i que sanir de voluntari a la coneguda com Partida de Barandalla i, posteriorment, passar a ser alferes i tinent en el Ter de Montejurra. Lentrevista es centra i desenvolupa fonamentalment aspectes relacionats amb el carlisme durant la II Repblica i la guerra: la defensa de la religi catlica com a causa principal de loposici del carlisme a les institucions democrtiques, les relacions amb el nacionalisme basc, laportaci humana i material del carlisme al bndol feixista, lactitud del carlisme en el nou bloc hegemnic que es configura a partir del nomenament com a cap de govern i destat del general Franco i la posterior unificaci poltica, el paper de certs membres de la jerarquia i del clergat durant la guerra, i lactuaci de la Partida de Barandalla en el front basc.

111

La transcripci no ha plantejat grans problemes, tan sols alguns noms propis no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. A la plana cinc de la transcripci, el testimoni cita Alfonso Carlos quan hauria de ser Javier de Borbn Parma. Bibliografia consultada: - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Ugarte Tellera, Javier. La nueva Covadonga insurgente. Biblioteca Nueva. Madrid, 1998.

JULIO DE LA TORRE GALN Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Mlaga Militncia: FE (simpatitzant) * Catlic Professi: Militar Professi posterior: Tema: GC Marroc * GC Espanya Lloc histric: Marroc * Marroc (Melilla) * Sevilla * Sevilla (Lora del Ro) * Madrid * Toledo * Gibraltar * Marroc (Tnger) Data entrevista: 03-10-1974 Durada entrevista: 1 h, 12 min Transcripci: 33ps.*Ll. Sigles testimoni: JTO Cota: A1 E6 (267) Autoritzaci: A Resum: Julio de la Torre Galn, s tinent de la Legi destinat a Melilla on el 17 de juliol participar activament en
laixecament militar i concretament en els fets inicials succets a la Comisin de Lmites i en la posterior pressa del poder per part dels militars revoltats. Un cop arribat a la pennsula, com oficial prendr part en els primers combats a Andalusia, la pressa de Mrida, Toledo i posteriorment anir al front de Madrid on ser ferit. Participar tamb en tasques encomanades pel tinent coronel Beigbeder a Gibraltar i Tnger. Lentrevistat es manifesta en tot moment com un home dordre, catlic i ideolgicament proper a la Falange, que justifica la seva actuaci i la de la resta de companys darmes com a necessria per a salvar al pas del desgavell que representava el Front Popular, lamenaa dels nacionalismes i de la maoneria, i els atacs a lEsglsia. El seu testimoni es centra en la seva trajectria militar i desenvolupa, fonamentalment, el paper i la mentalitat de la Legi, fa algun retrat del seus superiors, a ms dalgunes referncies a situacions del moment poltic i social present (1974). La transcripci no ha plantejat grans problemes, per cal fer esment que el testimoni t un accent andals que acostuma a fer en singular els plurals. Algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat.

TRENTA CINC (pseudnim) Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: PSOE Professi: Fuster Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Sevilla Data entrevista: 08-09-1973 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 21ps.*Ll. Sigles testimoni: 35 Cota: A1 E2 (101) Autoritzaci: A (Annim) Resum:

112

TRENTA QUATRE (pseudnim) Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Sevilla Militncia: PCE Professi: Obrer construcci Professi posterior: Tema: GC Andalusia Lloc histric: Sevilla Data entrevista: 07-09-1973 Durada entrevista: 15 min Transcripci: 6ps.*Ll. Sigles testimoni: 34 Cota: A1 E2 (101) Autoritzaci: A (Annim) Resum:

JOSEP TRUETA I RASPALL Data naixement: 27-10-1897 Lloc naixement: Barcelona Militncia: NA (republic) Professi: Cirurgi Professi posterior: Cirurgi Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona Data entrevista: 27-02-1974 Durada entrevista: 1 h, 10 min Transcripci: 32ps.*KB Sigles testimoni: JTR Cota: A1 E1 (39-40) Autoritzaci: A Resum: FERNANDO TUDELA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: PCE Professi: Estudiant Arquitectura Professi posterior: Arquitecte Tema: GC Madrid * GC Pas Valenci Lloc histric: Madrid * Valncia * Valncia (Gandia) * Alacant Data entrevista: 09-09-1973 Durada entrevista: 2 h, 10 min Transcripci: 43 ps.*Ll. Sigles testimoni: TUDELA Cota: A1 E2-E3 (103-113) Autoritzaci: A

113

Resum: L'entrevista aporta informaci sobre la constituci i funcionament del Quinto Regimiento i sobre l'aparell
intellectual del PCE. El testimoni s lesps de Marisa Abad Mir tamb entrevistada. Quan al llarg de l'entrevista es fa referncia al partido, vol dir el Partit Comunista d'Espanya.

FELISA DE UNAMUNO LIZRRAGA Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Mestressa Professi posterior: Mestressa Tema: GC Castella Lloc histric: Salamanca * Salamanca (Candelaria) * Salamanca (Bjar) Data entrevista: 26-11-1974 Durada entrevista: 40 min Transcripci: 20ps.*Ll. Sigles testimoni: FUNA Cota: A1 E5 (197) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Felisa de Unamuno, filla del filsof Miguel de Unamuno, es centra fonamentalment en la figura del
seu pare com a rector de la Universitat de Salamanca i home destacat per la seva heterodxia i conscincia crtica. El perode que tracta s el de la guerra civil i, en ell, destaca els fets del Paranimf, la repressi a la reraguarda, i les relacions de tipus poltic i intellectual que mantenia Unamuno en aquells temps. De la trajectria personal de Felisa de Unamuno es reflecteixen aspectes relacionats amb el paper de la dona en la societat durant lpoca de la guerra, la repressi en la zona de Candelaria y Bjar i alguns comentaris sobre lEsglsia, lextrema dreta i el futur del pas relacionats amb el moment en que t lloc lentrevista lany 1974-. La transcripci no ha plantejat problemes importants i noms algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat pel testimoni. Sadjunta una nota manuscrita de Ronald Fraser amb un recull de noves dades no enregistrades de F. Unamuno.

RAFAEL DE UNAMUNO LIZRRAGA Data naixement: 00-00-1902 Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Metge * Militar Professi posterior: Metge Tema: GC Castella Lloc histric: Salamanca Data entrevista: 25-11-1974 Durada entrevista: 40 min Transcripci: 17ps.*Ll. Sigles testimoni: RUNA Cota: A1 E5 (196) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Rafael de Unamuno, fill del filsof Miguel de Unamuno, es centra, lgicament, en la figura del seu
pare durant lpoca de la II Repblica i la guerra civil. Daquesta manera es tractaran els fets relacionats amb la seva actuaci poltica i com a rector de la Universitat de Salamanca on desenvolup la seva activitat docent en el darrer perode de la seva vida. Rafael de Unamuno posa en evidncia el rebuig del seu pare envers la cruenta repressi del bndol revoltat i el seu progressiu distanciament de la causa nacional, aix com la seva actitud en els fets del Paranimf de la Universitat el dia 12X-1936 i les conseqncies de tipus social i personal que tingu el seu improvisat discurs. Per altra part, de les prpies vivncies de Rafael de Unamuno cal destacar el retrat que fa de la vida quotidiana a Salamanca durant la guerra i la referncia al paper de lEsglsia en el perode on t lloc lentrevista 1974-.

114

La transcripci no ha plantejat problemes importants i noms algun nom propi no ha estat possible de contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat, i alguns passatges de lentrevistat han estat transcrits de forma parcial. Bibliografia consultada: - Delgado, Buenaventura et al. Cincuentenario de la muerte de Unamuno. Fundaci Caixa de Pensions. Barcelona, 1988. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

OLEGARIO UVIEDO MURCIANO Data naixement: 00-00-1902 Lloc naixement: Cuenca (Cardenete) Militncia: PSOE * UGT Professi: Camperol * Comerciant * Alcalde Professi posterior: Tema: GC Castella Lloc histric: Cuenca (Cardenete) * Cuenca * Alacant Data entrevista: 16-01-1975 Durada entrevista: 2 h, 10 min Transcripci: 52ps.*Ll. Sigles testimoni: OUV Cota: A1 E5 (206-208) Autoritzaci: A Resum: Olegario Uviedo Murciano, petit camperol, comerciant, membre de la UGT, alcalde de Cardenete (Cuenca) durant
el Front Popular i responsable de la collectivitat agrria del poble, ens aporta amb el seu testimoni un ampli i detallat relat de la situaci social i poltica del primer ter del segle XX en aquest poble de la serralada de Cuenca. Els temes que destaquen de lentrevista sn la formaci duna collectivitat camperola per membres de la UGT, laixecament de juliol del 36 a Cardenete, aspectes relacionats amb els rics propietaris del poble, i la repressi de postguerra. La transcripci ha plantejat alguns problemes i hi ha algun petit fragment de lentrevista que resta en blanc i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Al llarg de lentrevista interv fent aclariments la dona de lentrevistat, Elvira, R2.

RICARDO VALGAN Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Vizcaya (Sestao) Militncia: JC * JSU * PCE * UGT Professi: Fonedor Professi posterior: Fonedor Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Sestao) * Vizcaya (Bilbao) * Guipzcoa (Mondragn) * Guipzcoa (San Sebastin) * Vizcaya (Ordua) * Santander * Santander (Colindres) * Santander (Santoa) Data entrevista: 05-04-1975 Durada entrevista: 3 h, 40 min Transcripci: 81ps*Ll. Sigles testimoni: RVA Cota: A1 E5 (210-225) Autoritzaci: A Resum: Ricardo Valgan, jove metallrgic afiliat a la UGT, nascut a Sestao, comena la seva militncia arran de la
Revoluci doctubre del 34, primer a les JC i desprs a les JSU. Com a membre actiu, participa amb les MAOC abans de laixecament militar i, posteriorment, pren part en els fets de juliol de 1936 a Bilbao i en una columna de voluntaris que actu a Mondragn i a Sant Sebasti, ciutat en la qual tenen una intervenci destacada en les lluites que van tenir lloc enfront dels militars revoltats. Posteriorment, actuar en el front dOrdua i viur la desfeta de lexrcit dEuskadi tot i la resistncia que des de Santander es volia plantejar. Poc abans de caure definitivament Santander, tracta de fugir en un vaixell que ser apressat per la marina franquista, essent detingut i traslladat a diversos batallons de treballadors i, posteriorment, empresonat.

115

El testimoni al llarg de lentrevista destaca pel seu coneixement de la realitat poltica i social dEuskadi del perode, i, per tant, s prou interessant lanlisi que fa del nacionalisme i fonamentalment el paper jugat pel PNB entre daltres, lafer Altos Hornos i el pacte de Santoa-, aix com lactitud interclassista del sindicat ELA-STB, la influncia de Prieto a les files socialistes basques, i la trajectria del Partit Comunista dEuskadi i les relacions amb el seu homleg PCE. La transcripci ha plantejat alguns problemes i, per tant, hi ha algun fragment de lentrevista que resta en blanc i alguns noms propis no han estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Durant lentrevista intervenen R2 (home) fent aclariments, i R3 (dona) de forma tangencial. Pel que fa a lndex, la majoria dentrades que corresponen al PCE tamb poden fer referncia a la formaci PC dEuskadi. Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La Guerra Civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPV. Bilbao, 1987. - Morn, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de Espaa 1939-1985. Planeta. Barcelona, 1986. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Editora Nacional. Madrid, 1973.

EDMON VALLS I PERDRIX Data naixement: 00-00-1920 Lloc naixement: Zaragoza (Mequinensa) Militncia: FNEC Professi: Estudiant * Mestre d'escola * Soldat Professi posterior: Escriptor * Periodista Tema: GC Catalunya Lloc histric: Tarragona * Lleida (Ibars d'Urgell) * Front d'Arag * Batalla de l'Ebre Data entrevista: 20-01-1974 Durada entrevista: 1 h, 40 min Transcripci: 62ps.*Ll. Sigles testimoni: EVA Cota: A1 E2 (72) Autoritzaci: A Resum: JOAQUN VZQUEZ FERNNDEZ Data naixement: 00-00-1912 Lloc naixement: Militncia: Catlic * JSU Professi: Capell Professi posterior: Capell Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Madrid (Legans) Data entrevista: 04-10-1974 Durada entrevista: 2 h, 15 min Transcripci: 41ps.*Ll. Sigles testimoni: JVF Cota: A1 E4-E6 (160-267) Autoritzaci: A Resum: Aquesta entrevista exposa els esdeveniments viscuts per un capell que va romandre camuflat com a tal a Madrid
durant els tres anys de guerra i va trobar de forma inversemblant aixopluc i suport dins de les JSU i, posteriorment, prest serveis en l'exrcit republic. El testimoni ens aporta el coneixement directe de la persecuci religiosa, de les activitats religioses clandestines, de la vida quotidiana del Madrid assetjat, de la caiguda de Madrid en mans de l'exrcit nacional, i de la funci dels avals en la postguerra. La transcripci ha comportat alguns problemes davant d'expressions llatines i noms propis que no ha estat possible contrastar i que figuren tal com han estat expressades, i en certs passatges que han restat en blanc.

116

JULIN VZQUEZ SANZANO Data naixement: 00-00-1911 Lloc naixement: Militncia: UGT * JS * PCE Professi: Treballador confecci Professi posterior: Treballador confecci Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Toledo (Puebla de Don Fadrique) * Barcelona * Alacant Data entrevista: 04-07-1974 Durada entrevista: 3 h, 45 min Transcripci: 108ps.*Ll. Sigles testimoni: JVS Cota: A1 E3 (117-118) Autoritzaci: A Resum: Julin Vzquez Sanzano, dirigent sindical de la UGT i membre del PCE, ens narra les seves experincies sindicals i
poltiques anteriors a la guerra civil, aix com la seva participaci en el conflicte. Com a sindicalista, desenvolupa tasques de direcci en el Sindicat del Vestit de Madrid i, posteriorment, ingressar en l'exrcit republic tot i tenir uns primers contactes bllics formant part del Cinqu Regiment i del Batall Pasionaria. Al participar des de molt jove en el moviment obrer, coneix l'evoluci de l'esquerra a partir de l'escissi que origin la formaci del Partit Comunista d'Espanya i al llarg de l'entrevista fa una crtica a l'actuaci del Partit Socialista Obrer Espanyol i, especialment, a la figura de Fco. Largo Caballero. Altres aspectes que destaquen al llarg de l'entrevista sn la revolta de Jaca, l'aplicaci de la Reforma Agrria durant el perode del Front Popular, les experincies d'economia de guerra, la seva visi sobre la situaci revolucionria de Catalunya, i l'acabament del conflicte al Llevant. El testimoni fa esment a una publicaci del Partit Comunista titulada Pueblo, que segons les nostres fonts ha de fer referncia a la publicaci titulada La Palabra. La transcripci, iniciada per Merc Soler, ha estat completada i indexada per Llus Ubeda. L'estil de dicci a voltes apressat, ens ha fet que alguns passatges hagin tingut que restar sense transcriure. Aix mateix, alguns noms propis no han estat possible de contrastar amb altres fonts i s'han transcrit tal com han estat expressats. En un moment de l'entrevista interv de forma tangencial R2 (Petra Cuevas) dona del testimoni. Bibliografia consultada: - Guas Rpido. Gua de Madrid. Rpido. Barcelona, 1932. - Morn, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de Espaa 1939-1985. Planeta. Barcelona, 1986. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

RICARDO VZQUEZ-PRADA BLANCO Data naixement: 00-00-1912 Lloc naixement: Asturias (Pola de Siero) Militncia: FE Professi: Periodista Professi posterior: Periodista Tema: GC Astries Lloc histric: Asturias (Oviedo) Data entrevista: 08-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 15 min Transcripci: 40ps.*FB Sigles testimoni: RVPB Cota: A1 E6 (245) Autoritzaci: A Resum:

117

EUGENIO VEGAS LATAPI Data naixement: 20-02-1907 Lloc naixement: Guipzcoa (Irn) Militncia: AE * FET-JONS * Monrquic Professi: Advocat * Poltic * Escriptor Professi posterior: Advocat * Poltic * Escriptor Tema: GC Castella Lloc histric: Madrid * Burgos * Salamanca * Itlia (Roma) Data entrevista: 25-09-1974 Durada entrevista: 2 h, 30 min Transcripci: 61ps.*Ll. Sigles testimoni: EVL Cota: A1 E3 (138-139-140) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, membre actiu del sector monrquic borbnic, destaca per la seva participaci directa en la major part

d'intents i trames contrarevolucionries que tingueren lloc al llarg de la Repblica, aix com en la formaci ideolgica del sector monrquic i en la defensa d'aquesta instituci com alternativa poltica pel pas. E. Vegas durant la guerra fou vocal de Cultura i Educaci de la Junta Tcnica, desprs treball en la Secretaria de Premsa i Propaganda, i fou dels pocs que dimit com a conseller nacional de FET i JONS, per les seves discrepncies amb Serrano Suer. A ms, sempre es manifest partidari de la instituci monrquica, representada en les figures d'Alfons XIII i de Joan de Borb, la qual cosa li comport la progressiva separaci i crtica envers el rgim franquista. Els aspectes ms rellevants de l'entrevista els trobem en la formaci i desenvolupament d'Accin Espaola com a rgan de difusi del pensament reaccionari i societat de conferncies; la preparaci del moviment de juliol del 36; l'actuaci del testimoni en els crrecs que va ocupar durant la guerra, on ens narra de primera m fets com el cas Unamuno, les depuracions de mestres, la repressi i principalment la situaci dels condemnats a mort en el bndol nacional, impressions sobre la figura del general Franco o la seva relaci amb el general Yage. Altre tema que surt al llarg de l'entrevista s les relacions entre la instituci monrquica i el rgim franquista, aix el testimoni relata els seus viatges a Roma, l'entrada de Joan de Borb a l'Espanya franquista, i les relacions entre els diversos sectors monrquics. El testimoni s autor, entre altres, de: - El pensamiento poltico de Calvo Sotelo. Cultura Espaola. Madrid, 1941. - Memorias polticas. Planeta. Barcelona, 1983. - Los caminos del mundo. Giner. 1987. - La frustracin de la victoria. Memorias polticas, 1938-1942. Bustelo. Actas. Madrid, 1995. La transcripci no ha plantejar gaires problemes tcnics, i noms algunes parts confuses han restat en blanc i alguns noms propis no han estat possible de contrastar amb fonts escrites. Bibliografia consultada: - Montero, Jos R.. La CEDA. El catolicismo social y poltico en la II Repblica. Ed. Revista del Trabajo. 2 vols. Madrid, 1977. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. 4 vols. Madrid, 1973. - Salmador, Vctor. Don Juan de Borbn. Grandeza y Servidumbre del Deber. Planeta. Barcelona, 1976.

ANTONIO VELASCO Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Madrid Militncia: IR Professi: Barber * Policia secreta Professi posterior: Barber Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Zaragoza (Caspe) * Teruel * Zaragoza (Belchite) * Madrid (Paracuellos de Jarama) * Murcia (Cartagena) Data entrevista: 29-05-1974 Durada entrevista: 1 h, 5 min Transcripci: 29ps.*Ll. Sigles testimoni: AVE 118

Cota: A1 E6 (263) Autoritzaci: A Resum: Antonio Velasco, barber de professi i membre dIzquierda Republicana, participa en els primers moments com a
voluntari i pren part en els combats de Somosierra i, posteriorment, amb les milcies aragoneses a la zona de Cifuentes (Guadalajara) i al front dArag. Ms endavant, aproximadament a finals de 1937, ingressa com agent del cos de policia a Madrid on actuar principalment en tasques dordre pblic i en la Brigada Social. Poc abans de finalitzar la guerra s destinat a Cartagena, per tornar el mar de 1939 a Madrid on presenciar els darrers enfrontaments interns que conduren a la rendici de la capital. La narraci del testimoni est plena de llocs comuns i justificacions a la seva actuaci, tot i aix aporta una certa informaci sobre temes com les relacions entre el SIM i la Direcci General de Seguretat, la repressi de reraguarda, el problema dels refugiats a les ambaixades, la quinta columna, lactuaci dels llibertaris al front dArag, i altres fets com la Brigada del Amanecer o el tnel de la mort de Madrid. La transcripci ha plantejat alguns problemes donat, principalment, la dicci atropellada del testimoni i, en conseqncia, alguns fragments no han estat possible transcriure i figuren amb un espai en blanc. Aix mateix, alguns noms propis no han estat possible de contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Bibliografia consultada: - Cervera Gil, Javier. Madrid en guerra: la ciudad clandestina, 1936-1939. Alianza. Madrid, 1998. - Guas Rpido. Gua de Madrid. Rpido. Barcelona, 1932. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

ANANDA VELASCO GARRO Data naixement: 10-07-19 ? Lloc naixement: Asturias (Gijn) Militncia: FUE * UGT * PCE Professi: Mestre Professi posterior: Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Madrid (Manzanare el Real) * Valncia * Uni Sovitica (Moscou) * Catalunya * Frana Data entrevista: 12-06-1974 Durada entrevista: 1 h, 55 min Transcripci: 38ps.*Ll. Sigles testimoni: AVG Cota: A1 E3 (147) Autoritzaci: A Resum: El testimoni d'Ananda Velasco, jove mestre a l'esclat de la guerra i membre de la FETE-UGT, tracta principalment
els temes relacionats amb l'ensenyament en el perode republic i de guerra, aix com la tasca que port a terme en aquest camp a Madrid, en l'assistncia en els trasllats de nens a les colnies infantils del Llevant i, finalment, la seva estada a Moscou com a mestre dels nens i nenes espanyols refugiats. Aquest periple tamb la port a ingressar en el PCE, del qual posteriorment es va anar allunyant. Del seu perode a l'antiga Uni Sovitica, cal destacar la crtica que fa de l'estalinisme. La transcripci no ha plantejat problemes i noms alguns noms propis no han estat possible d'identificar o contrastar documentalment i figuren tal com s'han enregistrat. Al llarg de l'entrevista interv R2 (marit de l'entrevistada) fent aclariments i concrecions. Bibliografia consultada: - Rosal, Amaro del. Historia de la UGT de Espaa, 1910-1939. Grijalbo. Barcelona, 1977. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

DIONISIO VENEGAS Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Militncia: UGT Professi: Advocat Professi posterior:

119

Tema: GC Andalusia Lloc histric: Granada * Cdiz (Chipiona) * Cdiz * Crdoba Data entrevista: 18-08-1973 Durada entrevista: 45 min Transcripci: 9ps.*DC Sigles testimoni: DVE Cota: A1 E3 (112) Autoritzaci: A Resum: Ronald Fraser relata de viva veu, en angls, les vivncies de Dionisio Venegas durant la guerra civil a Granada,
Chipiona, Cadis i Crdova. Advocat de sentiments republicans, membre del sindicat de treballadors de lensenyament de la UGT, romandr amagat durant cinc setmanes a la catedral de Granada i, posteriorment, protegit pels franciscans de Chipiona i pel governador de Cadis que lacollir a casa seva. Finalment, loctubre de 1937, ser jutjat en consell de guerra a Granada, condemnat per rebelli militar i restar quatre anys empresonat a Granada. Dins de la collecci tan sols trobem un altre cas de relat, el del Dr. Rodrguez Contreras. La transcripci ha estat realitzada per Dbora Castel.

DR. VENZOR Data naixement: 00-00-1906 Lloc naixement: Asturias (Castropol) Militncia: NA Professi: Metge Professi posterior: Metge Tema: GC Euskadi * GC Astries Lloc histric: Guipzcoa (San Sebastin) * Asturias (Castropol) * Asturias * Madrid Data entrevista: 07-06-1974 Durada entrevista: 2 h, 35 min Transcripci: 47ps.*Ll. Sigles testimoni: VENZ Cota: A1 E4-E5 (154-228) Autoritzaci: A Resum: El testimoni, jove professional de la medicina en el moment de l'esclat del conflicte, de simpaties republicanes,
narra les seves experincies personals a Donostia aix com, posteriorment, en la localitat asturiana d'on procedeix. Al llarg de l'entrevista mant una postura oberta, tot i voler conservar en l'anonimat el nom del seu poble. Al procedir d'una zona camperola asturiana, el desenvolupament dels fets sols coincideix amb la resta del principat en el referent a la repressi nacionalista. Quan fa referncia als franquistes, utilitza "estos". Noms interv de forma tangencial R2 (dona). La transcripci i l'estat de conservaci de la cinta no han plantejat grans problemes tcnics i noms han restat en blanc certs fragments i alguns noms propis no han estat possible de contrastar amb altres fonts escrites i figuren tal com s'han enregistrat.

JOS VERGARA DORCEL Data naixement: 00-00-1909 Lloc naixement: Militncia: NA Professi: Enginyer agrnom Professi posterior: Enginyer agrnom Tema: GC Madrid Lloc histric: Madrid * Toledo (provncia) Data entrevista: 30-03-1974 Durada entrevista: 2 h, 30 min Transcripci: 54ps.*Ll. Sigles testimoni: JVD Cota: A1 E4 (159-161) 120

Autoritzaci: A Resum: J. Vergara Dorcel, com a enginyer agrnom i funcionari tcnic del Ministeri d'Agricultura, particip en els treballs

de l'Institut de Reforma Agrria durant el perode republic i, per tant, el seu testimoni s de gran vlua per a conixer l'origen de la llei, la seva aplicaci i desenvolupament. Posteriorment, amb l'esclat de la guerra civil, prendr una posici de neutralitat i es mantindr al marge, vivint durant tot aquest perode a Madrid fins el final del conflicte, quan deixar el Ministeri d'Agricultura per a entrar en l'Institut d'Estudis Poltics i desprs continuar com a tcnic de l'administraci. Del seu discurs destaquem aspectes com, apart de l'esmentada reforma agrria, la crtica al treball d'E. Malefakis, la crtica a la resistncia popular del Madrid de novembre del 36, els preparatius del cop del coronel Casado, les negociacions per a la rendici de Madrid, i el coneixement directe que t a l'exili de Juan R. Jimnez y Z. Camprub. La transcripci no ha plantejat problemes tcnics i noms alguns noms propis han restat sense identificar i figuren tal com han estat enregistrats. Bibliografia consultada: - Malefakis, Edward. Reforma agraria y revolucin campesina en la Espaa del siglo XX. Ariel. Barcelona, 1971. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

JON DE VIAR Data naixement: 00-00-1919 Lloc naixement: Vizcaya (Deusto) Militncia: PNV Professi: Estudiant Medicina * Infermer Professi posterior: Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Bilbao) * lava (Vitoria) * Zaragoza * Vizcaya (Deusto) * Vizcaya (Guernica) * Santander (Laredo) * Asturias (Trubia) * Barcelona Data entrevista: 23-03-1975 Durada entrevista: 1 h, 40 min Transcripci: 36ps.*Ll. Sigles testimoni: VIAR Cota: A1 E5 (223) Autoritzaci: A Resum: Jon de Viar a lesclat de la guerra s un jove estudiant de 1er. de Medicina, de sentiments i de famlia catlica i

nacionalista el pare s membre del PNB-, forma part de la Federaci dEstudiants Bascos, i actu com infermer durant la guerra en els hospitals de Basurto i Bidarte on coneix i relata referncies de ferits de guerra o de testimonis directes del bombardeig de Guernica. Altres temes tractats al llarg de lentrevista sn la manca darmaments i ajut a diferncia, segons ell, de la resta del nord, la poca entesa amb la gent de Santander, els emboscats a Euskadi durant la guerra, les relacions dels estudiants bascos amb la resta de forces poltiques i lintent de Falange de atraurels. A la caiguda de Bilbao, es trasllada a Santander i desprs a Astries des don surt cap a Frana, per anar a Catalunya on molts bascos com ell ja senten la guerra com aliena i s destinat com a sanitari a lhospital Euzkadi i participa en les activitats de la comunitat basca a Barcelona (misses, bateigs). La transcripci no ha plantejat grans problemes i tan sols algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Moltes vegades, el testimoni quan parla dels bascos es refereix al PNB o a ELA-STB. Durant lentrevista interv de forma tangencial R2 (home, Txiki), i R3 (Ana M Echebarra) la seva esposa i que interv mnimament. Bibliografia consultada: - Garitaonanda, Carmelo i Jos Luis de la Granja (eds.). La Guerra Civil en el Pas Vasco 50 aos despus. Servicio Editorial UPV. Bilbao, 1987. - Gonzlez Portilla, Manuel et al. (eds.). Industrializacin y nacionalismo. Anlisis comparativos. Ed. Universitat Autnoma de Barcelona. Bellaterra, 1985. - Gonzlez Portilla, Manuel i Jos Mara Garmendia. La guerra civil en el Pas Vasco. Poltica y economa. Siglo XXI. Madrid, 1988. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987.

121

ANTONIO VICENTE Data naixement: 00-00-1903 Lloc naixement: Burgos (Castrojeriz) Militncia: NA Professi: Camperol Professi posterior: Camperol Tema: GC Castella Lloc histric: Burgos (Castrojeriz) Data entrevista: 07-11-1974 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 23ps.*Ll. Sigles testimoni: AVIC Cota: A1 E4 (176-177) Autoritzaci: A Resum: Antonio Vicente, camperol i fill de propietari benestant, ens aporta la visi d'aquest sector social que tingu com a

principal antagonista a un moviment camperol incipient sorgit durant el perode republic. El testimoni, concretament, s interessant per a conixer les organitzacions de caire catlic que es formaren a l'entorn dels camperols propietaris de la provncia de Burgos, aix com per a copsar els fets i esdeveniments viscuts a Castrojeriz durant la Repblica i la guerra civil. La transcripci no ha plantejat grans problemes i tan sols alguns noms propis no han estat possible contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. Al llarg de l'entrevista intervenen de forma tangencial R2 (home) i R3 (home).

JOSEP VILLAR SNCHEZ Data naixement: 00-00-19 ? Lloc naixement: Valncia (Titages) Militncia: CNT Professi: Camperol * Treballador Arts Grfiques Professi posterior: Tema: GC Pas Valenci Lloc histric: Valncia * Barcelona * Valncia (Pedralba) * Valncia (Titages) * Frana (Argelers, camp) Data entrevista: 18-01-1975 Durada entrevista: 1 h, 40 min Transcripci: 8 ps.*Ll. Sigles testimoni: JVI Cota: A1 E5 (206-207) Autoritzaci: A Resum: Tal com consta al principi de l'entrevista, aquesta comena a partir de la plana 32 del testimoni de Progreso

Fernndez. L'enregistrament original de la cinta nm. 207, corresponent a la cara 2, t el so defectus fins aproximadament la meitat de la dita cara. El testimoni aporta informaci sobre les collectivitats camperoles de la zona de Pedralba i Titages, i tracta tamb aspectes relacionats amb la Columna de Hierro, l'exili a Frana i la CNT dels anys vint. Al llarg de l'entrevista intervenen de forma tangencial tres homes, identificats com R2, R3 i R4. En la documentaci complementria, hi ha una carta de J. Villar en resposta a R. Fraser sobre les collectivitats i un informe titulat "Lo que pas en Titaguas durante el movimiento" (Valncia, 22-IX-1975) redactat per J. Villar. Bibliografia consultada: - Bosch Snchez, Aurora. Ugetistas y libertarios. Ed. Alfons el Magnnim. Valncia, 1983. - Ruiz Torres, Pedro (coord.). Histria del Pas Valenci. poca Contempornia. Ed. 62. Vol. V. Barcelona, 1990. - Vega, Eullia. El trentisme a Catalunya. Curial. Barcelona, 1980. - Vega, Eullia. Anarquistas y Sindicalista 1931-1936. Ed. Alfons el Magnnim. Valncia, 1987.

122

JOSEP M VILLARRBIA I SILVA Data naixement: 00-00-1904 Lloc naixement: Barcelona (Castellterol) Militncia: PSUC Professi: Funcionari Professi posterior: Tema: GC Catalunya Lloc histric: Barcelona * Barcelona (Pineda de Mar) Data entrevista: 10-01-1974 Durada entrevista: 1 h, 5 min Transcripci: 31ps.*Ll. Sigles testimoni: JV Cota: A1 E1 (13) Autoritzaci: A Resum: JOS VIRTUS Data naixement: 00-00-1901 Lloc naixement: Burgos (Castrojeriz) Militncia: NA Professi: Camperol Professi posterior: Jubilat Tema: GC Castella Lloc histric: Burgos (Castrojeriz) Data entrevista: 07-11-1974 Durada entrevista: 20 min Transcripci: 12ps.*Ll. Sigles testimoni: JVIR Cota: A1 E4 (177) Autoritzaci: A Resum: El testimoni de Jos Virtus, s representatiu del camperol petit propietari de Castella, i til per conixer les
condicions de vida i mentalitat d'aquest grup social. Una veu feble i una dicci entretallada, ens ha fet que en molts passatges de l'entrevista s'hagin tingut que deduir el missatge i les paraules del testimoni. Al llarg de l'entrevista intervenen de forma tangencial R2 (Joaqun Moratinos) i R3 (home). Per les altres entrevistes realitzades per R. Fraser a Castrojeriz, es pot afirmar que les referncies al Bloc camperol sn extensibles a la Uni General de Treballadors.

PILAR VIVANCOS Data naixement: 00-00-1920 Lloc naixement: Teruel (Beceite) Militncia: FIJL Professi: Militant Professi posterior: Mestressa * Portera Tema: GC Arag Lloc histric: Teruel (Beceite) * Teruel (Valderrobres) * Barcelona Data entrevista: 10-08-1973 Durada entrevista: 2 h, 50 min Transcripci: 104ps.*MS Sigles testimoni: VIVANCOS Cota: A1 E3 (108-109) 123

Autoritzaci: A Resum: Filla d'un cenetista de Beceite (poble amb horta i una fbrica de paper que ocupava a la majoria de la gent), va

conixer als setze anys quan ell en tenia quaranta, el que seria el seu company fins a la mort, Miguel Garca Vivancos, del qual va tenir dues filles, Sara i Elena, general de Divisi (a la CNT van arribar a la categoria de general, Durruti a ttol pstum, Ricardo Sanz i ell) i integrant del grup "Los Solidarios" (d'aquest grup, que estava format per una vintena de membres, l'entrevistada cita a Durruti, Ascaso, Garca Oliver, Aurelio Fernndez i Jover). Fa una sntesi del que va ser la seva vida amb ell sota la concepci llibertria de la parella, que ella defensa, i de la vivncia del comunisme llibertari, a travs de la collectivitzaci agrria que es va fer al seu poble, el seu funcionament intern, el canvi de les relacions entre les persones, el canvi de la concepci econmica de la producci i la relaci amb el diner, etc. fins la seva desfeta per la Divisi Lster que la va eliminar. s de destacar el magnfic intent de transmetre el pensament de Garca Vivancos i la seva postura davant de mltiples fets de la guerra civil del 36 i les reflexions a l'exili, com per exemple la crtica del dirigisme que es feia des de Frana de la lluita a l'interior del pas, l'allament dels exiliats i una autocrtica de la postura de la CNT en la seva lnia tctica quan Companys els ofereix el poder, la manca dintellectuals, i d'altres. Tamb comenta qu va representar el pensament llibertari per a l'alliberament de la dona, si b al seu poble, com a organitzaci noms funcionaven les Joventuts Llibertries i de Mujeres Libres en parla com una cosa de Catalunya. Per ltim destaca les vivncies i problemtiques que van resultar del fet que a l'exili ell es decants cap a la pintura, i que ben aviat dhuc se'l considers millor que el pintor naf Louis Vivin.

LUIS M DE YBARRA ORIOL Data naixement: 00-00-1913 Lloc naixement: Vizcaya Militncia: RE Professi: Graduat Empresarials * Empresari Professi posterior: Empresari Tema: GC Euskadi Lloc histric: Vizcaya (Algorta) * Vizcaya (Las Arenas) * Frana (Biarritz) * Vizcaya (Bilbao) Data entrevista: 12-04-1975 Durada entrevista: 1 h Transcripci: 23ps.*Ll. Sigles testimoni: LMY Cota: A1 E5 (209) Autoritzaci: A Resum: Pertanyent a una de les ms importants famlies de loligarquia industrial i financera basca, el testimoni de Luis M

de Ybarra ens informa principalment sobre la figura del seu pare, Fernando M de Ybarra tant en la seva actuaci en lmbit econmic com en el poltic, a ms de la seva prpia experincia personal durant el perode de la guerra civil que va romandre cinc meses amagat en zona republicana mentre el pare i un germ eren assassinats i, posteriorment, aconsegueix fugir a Frana per a incorporar-se a la zona nacional on actu com alferes. Del seu discurs tamb destaquen el seu anlisi sobre el nacionalisme basc, i els orgens del capitalisme basc. La transcripci no ha plantejat grans problemes, per donat el discurs un xic atropellat del testimoni, hi ha algun petit fragment de lentrevista que resta en blanc i algun nom propi no ha estat possible contrastar amb altres fonts i figura tal com ha estat expressat. Al llarg de lentrevista intervenen de forma tangencial R2 (dona) i R3 (home, Perico). El testimoni utilitza a vegades termes en angls i francs. Bibliografa consultada: - Daz Morln, Pablo. Los Ybarra contra el sndrome de Buddenbrooks. El xito de seis generaciones de empresarios (1801-2000). Universidad de Alicante. s/a. - Lpez Rod, Laureano. La larga marcha hacia la Monarqua. Noguer. Barcelona, 1977. - Rubio Cabeza, Manuel. Diccionario de la Guerra Civil Espaola. Planeta. Barcelona, 1987. - Salas Larrazbal, Ramn. Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Ed. Nacional. Madrid, 1973.

JUAN ZAFN BAYO Data naixement: 28-04-1911 Lloc naixement: Barcelona Militncia: CNT Professi: Dirigent obrer Professi posterior: Escriptor 124

Tema: GC Arag Lloc histric: Zaragoza * Huesca * Teruel * Zaragoza (Caspe) * Huesca (Bandalis) Data entrevista: 20-10-1974 Durada entrevista: 2 h Transcripci: 49ps.*Ll. Sigles testimoni: ZB Cota: A1 E1 (2) Autoritzaci: A Resum: CARLOS ZAPATERO Data naixement: 00-00-1916 Lloc naixement: Militncia: JAP Professi: Estudiant Farmcia Professi posterior: Tema: GC Madrid * GC Euskadi Lloc histric: Madrid * Guipzcoa (San Sebastin) * Sevilla Data entrevista: 24-06-1974 Durada entrevista: 40 min Transcripci: 19ps.*Ll. Sigles testimoni: CZA Cota: A1 E4 (163) Autoritzaci: A Resum: L'entrevista amb Carlos Zapatero, jove estudiant universitari pertanyent a les JAP i de famlia burgesa, ens informa

sobre el perode previ a l'esclat del conflicte a Madrid, on ell viu i, posteriorment, el seu trasllat a Donostia on junt amb la famlia acostumava a estiuejar i on viur prcticament amagat fins a la pressa de la ciutat basca pels "nacionals". Com a membre d'una famlia adscrita a l'Acci Popular, el testimoni manifesta les seves crtiques envers l'actitud que ell matisa com autoritria de certs elements falangistes en quant a la repressi de reraguarda. Carlos Zapatero ingressa per la seva quinta a l'exrcit on arriba a sotsoficial, actuant en una unitat de recuperaci formada per treballadors bascos presoners de guerra, i en transports. En la seva narraci destaquem la impressi que li produ l'entrada a Madrid a finals de mar del 39, i certs comentaris sobre l'actuaci poltica de Jos Mara Gil-Robles. La transcripci no ha plantejat molts problemes, no obstant, diversos noms propis no han estat possible de contrastar amb altres fonts i figuren tal com han estat expressats. I algunes expressions no han pogut ser transcrites i figuren amb un espai en blanc.

125

NDEX ONOMSTIC
Abreviatures: - GC: Guerra Civil. El lloc geogrfic indica on es desenvolupen els fets. TESTIMONI
Abad Mir, Marisa Abad Soriano, Francisco Abella Bermejo, Rafael Aguirre Ozamiz, Koni Aguirre Ozamiz, Manolita Aguirre Vergara, Luis Ajuriaguerra Otxandiano, Juan Alberca Montoya, Dr. Gumersindo Alier de Martnez, Juana Alquzar Salvador, Mariano lvarez, Jos lvarez, Pedro lvarez Palomo, Ramn Amil Snchez, Bartolom Andrade Rodrguez, Juan Andreu i Abell, Josep Andjar Muoz, Manuel Ardiaca Mart, Pere Ares Montes, Jos Argudo Luque, Manuel Arquer Salt, Jordi Arrazola, Nieves Azaola, Concha de Baleztena, Dolores Bardasano y Orbegozo, Jos Berenguer, Josep M Berenguer, Maria Bernuz, Emilio Blanco Tobo, Manuel Blasco, Pepe Borrs Bousquet, Jacinto Bueso Garca, Adolfo Bulnes Villalobos, Toms Caamao Daz, Carmen Cabadas, Fernando Calopa Cejuela, Ramn Calvo, Saturnino Calvo Palacios, Eugenio Candina, Asun Caal, Ignacio Caal, Modesto Capdevila Puig, Andreu Carabao, Manuel Carmona Pozo, Francisco Carod Lern, Saturnino Carrasco Pardal, Dr. Daro Carrasquer Launed, Flix Casariego Fernndez, Jess-Evaristo Castaer, Benigno Castao Arvalo, Ernesto Castilla del Pino, Carlos Cebrin, Florentn Cercs, Josep

TEMA
GC Madrid GC Madrid * GC Catalunya GC Galcia * GC Andalusia * GC Catalunya GC Euskadi GC Euskadi GC Euskadi GC Euskadi GC Madrid GC Catalunya GC Arag GC Astries GC Andalusia GC Astries GC Andalusia GC Catalunya * GC Espanya GC Catalunya GC Catalunya * GC Andalusia GC Catalunya GC Galcia GC Andalusia GC Catalunya GC Madrid * GC Espanya GC Euskadi GC Navarra GC Madrid GC Catalunya GC Catalunya GC Arag GC Galcia GC Castella GC Catalunya GC Catalunya GC Castella GC Madrid GC Madrid GC Catalunya GC Euskadi GC Euskadi GC Euskadi GC Andalusia GC Euskadi * GC Andalusia GC Catalunya GC Madrid GC Extremadura GC Arag GC Castella GC Catalunya GC Astries GC Arag GC Castella GC Andalusia GC Arag GC Catalunya

126

Ca Navascus, Policarpo Claudn Pontes, Pilar Clavijo, Pedro Clemente Sauras, Mara Codn Fernndez, Jos M Comn Colomer, Eduardo Corominas, Mari Costa i Font, Josep Crespo, Juan Cruells i Pifarr, Manuel Cuervo, Luis Cuevas Gutirrez, Tomasa De la Huerta y Fdez. de Henestrosa, Ignacio Delgado, Alvaro Daz, Francisca Daz, Soledad Dez, Mauro Dez Pastor, Fulgencio Domnech, Josep J. Echebarra, Ana Mara Echebarria Ybarra, Trifn de Epalza Aranzadi, Juan Manuel Escuder Vicente, Matilde Escudero de Sols, Mariano Esteban, Pablo Esteban, Rafael Estrada Vidal, Fernando Fanjul Roces, Eladio Fernndez, Alberto Fernndez, Nicols Fernndez Bailn, Progreso Fernndez Cncer, Arturo Fernndez Fernndez, Manuel Fernndez de Seplveda, M del Carmen Fernndez Jurado, Ramn Ferrer, Joan Franco Garca, Mariano Fuente Alcocer, Ricardo Fust Salvatella, Mart Fuster, Agust Garagorri Herranz, Paulino Garcia Garca Ferrero, Pedro Garca Giraldo, Salvador Garca Moya, Paulino Garca Palacios, Maximiano Garca Serrano, Rafael Garca Vidales, Trinidad Garca-Falces, Carmen Gil de Ramales Buero, Victoria Gir i Maral, Marcel Gmez Prez, Scrates Gonzlez Inestal, Miguel Grijalbo i Serres, Joan Guarro i Vallbona, Contxa Gutirrez del Castillo, Francisco Gutirrez Santamarina, Luis Guzmn Espinosa, Eduardo de Hernndez, Rafael Hevia, Jos M Hidalgo, Manuel Hoyo Martnez, Arturo del

GC Navarra GC Madrid * GC Pas Valenci * GC Catalunya GC Andalusia GC Arag GC Castella GC Arag * GC Espanya GC Catalunya GC Catalunya GC Castella GC Catalunya GC Cantbria GC Madrid * GC Castella GC Madrid GC Madrid GC Andalusia GC Madrid GC Castella GC Madrid GC Catalunya GC Euskadi GC Euskadi GC Euskadi GC Catalunya * GC Arag * GC Pas Valenci GC Castella GC Madrid GC Pas Valenci GC Catalunya GC Astries GC Astries GC Astries GC Pas Valenci GC Arag GC Galcia GC Andalusia GC Catalunya GC Catalunya GC Arag GC Madrid GC Catalunya GC Pas Valenci * GC Arag GC Esukadi * GC Espanya GC Catalunya GC Castella GC Astries GC Madrid GC Castella GC Navarra GC Castella GC Navarra GC Madrid GC Catalunya GC Madrid GC Madrid GC Catalunya GC Catalunya GC Castella GC Catalunya GC Madrid * GC Espanya GC Astries * GC Catalunya GC Astries GC Andalusia GC Madrid

127

Iglesias, Juan Iglesias Surez, Ignacio Iigo Granizo, Lorenzo Izu Belzunce, Antonio Jato Miranda, David Jimnez del Rayo, Antonio Julin Sanz, Narciso Keller Arquiaga, Laura Lastra, Faustino Len, Francisco Len Alvarez, Paulino Lpez Rey y Arrojo, Jos Lortn, Eugenio (Vegi's Lostau, E.) Lostau Romn, Eugenio Luna Rivera, Manuel Manent Pesas, Joan Mapelli, Luis Marn, Juan Marqus de Marchelina (Vegis Romero y) Marqus Puebla de Parga (Vegis De la Huerta) Mrquez Tornero, Andrs Cecilio Martn, Len Martn Espinero, Lzaro Martnez, Carlos Martnez, Victoria Martnez Gil, Alejandro Martnez Hernndez, Misael Martnez Hernndez, Ramn Martnez Snchez, Rgulo Mata Castro, Jos Medina Navajas, Jos Medina y Villalonga, Rafael de Michelena Elissalt, Luis Milln Castro, Jos Minguilln, Eusebio Miravitlles i Navarra, Jaume Miret Magdalena, Enrique Monterde, Josefa Mora Iigo, Toms Moral Menndez, Aquilino Moratinos, Joaqun Moreno Garrido, Salud Moutas Meras, Jos M Muguruza, Juan Ignacio Muoz de Herrera, Lorenzo Muoz Sez, Jos Muoz Suay, Ricardo Nrdiz Bengoetxea, Gonzalo Navarro Noel, Angel Nez Gonzlez, Miguel Nez Larraz, Jos Oar-Arteta (cunyada), Natividad de Oar-Arteta, Dionisio Oar-Arteta, Jos Antonio Ochoa, M Rosa Orad de la Torre, Urbano Otero, Rafael Ozamiz, Ignacia Ozcoidi Cirauqui, Mario Paeda Coto, Anselmo Pascual, Francesc Pastor Palencia, Alberto

GC Euskadi GC Astries * GC Catalunya GC Madrid GC Navarra * GC Espanya GC Madrid GC Andalusia GC Madrid * GC Catalunya GC Madrid GC Astries GC Andalusia GC Astries GC Madrid * GC Catalunya GC Madrid GC Madrid GC Andalusia GC Catalunya GC Andalusia GC Andalusia GC Andalusia GC Madrid GC Madrid GC Andalusia GC Arag GC Astries GC Arag GC Astries GC Astries GC Astries GC Madrid GC Astries GC Andalusia GC Andalusia GC Euskadi GC Andalusia GC Arag GC Catalunya GC Madrid GC Madrid GC Madrid * GC Espanya GC Astries GC Castella GC Andalusia GC Astries GC Euskadi GC Madrid GC Andalusia * GC Euskadi GC Pas Valenci * GC Espanya GC Euskadi GC Arag GC Madrid * GC Espanya GC Castella * GC Madrid GC Euskadi GC Euskadi GC Euskadi GC Catalunya GC Madrid GC Madrid GC Euskadi GC Navarra GC Astries GC Catalunya GC Castella

128

Pedro Prez, Antonio Prez, Indalecio Prez, Jos Antonio Prez Bar, Albert Prez Dorado, Anastasio Prez Gonzlez, Francisco Prez Gonzlez, Luz Prez Gonzlez, Oliva Plaza, Encar Polanco Gutirrez, Jess de Pons Prades, Eduard Pontvianne, Cesar Portela Fernndez, Luis Posadas (pseudnim) Poyatos Lpez, Francisco Pozo Pardo, Josefa Prieto, Ramn Puig Mart, Hermenegildo Pumar Cuartero, Prudencio Quintana, Dr. Antonio R.B. (pseudnim) Rey Juanez, Mario Riba Ortnez, Josep Ribas, Antoni Ricart Ribera, Rosa Ridruejo Jimnez, Dionisio Robles-Arangiz, Manu Robust Pars, Josep Rodrguez, Paulino Rodrguez Alcalde, Leopoldo Rodrguez Ania, Juan Rodrguez Contreras, Dr. Jos Rodrguez Fernndez, Balbina Rodrguez-Vigil Lorenzo, Juan Roig Llop, Toms Romero y Osborne, Ignacio Rosell, Antonio Rotaeche, Teresa Royo Lisbona, Macario Rubial Cavia, Ramn Rubi i Balaguer, Jordi Ruz Fornells Ruz, Col. Ramn Ruz Snchez, Timoteo Sinz de Baranda Sinz Rodrguez, Pedro Salazar, Pablo San Martn, Manuel Snchez, Pedro Snchez Fernndez, Manuel Snchez Snchez, Pedro Snchez Ventura, Rafael Sandoval, Jos Sanfrancisco, ngela Sanmart, F. Sanmiguel, Francisco Santacana Pellicer, Llus Sanz Garca, Ricardo Saa i Magriny, Joan Saraza Ayustante, Juan Antonio Sena Marcos, Enrique de Sentmenat i Gell, Flix de

GC Madrid GC Madrid GC Arag GC Pas Valenci GC Catalunya GC Andalusia GC Cantbria GC Cantbria GC Cantbria GC Madrid * GC Pas Valenci * GC Castella GC Madrid GC Catalunya GC Castella GC Madrid * GC Espanya GC Andalusia GC Andalusia GC Extremadura GC Castella GC Catalunya GC Andalusia GC Castella GC Andalusia GC Madrid GC Catalunya GC Catalunya GC Catalunya GC Castella * GC Espanya GC Euskadi GC Catalunya GC Astries GC Cantbria GC Astries GC Andalusia GC Andalusia GC Astries GC Catalunya GC Andalusia GC Arag GC Euskadi GC Arag GC Euskadi GC Catalunya GC Madrid GC Castella * GC Madrid GC Castella GC Castella * GC Espanya GC Castella GC Cantbria GC Madrid GC Astries GC Madrid GC Madrid GC Madrid GC Castella GC Catalunya GC Madrid GC Catalunya GC Catalunya GC Catalunya GC Andalusia GC Castella GC Catalunya

129

Seplveda, Francisca de Serrahima i Bofill, Maurici Solano Alonso, Wilebaldo Sol Barber, Josep Taya, Senyora de Toca Echevarra, Ignacio Torre Galn, Julio de la Trenta Cinc (pseudnim) Trenta Quatre (pseudnim) Trueta i Raspall, Josep Tudela, Fernando Unamuno Lizrraga, Felisa de Unamuno Lizrraga, Rafael de Uviedo Murciano, Olegario Valgan, Ricardo Valls i Perdrix, Edmon Vzquez Fernndez, Joaqun Vzquez Sanzano, Julin Vzquez-Prada Blanco, Ricardo Vegas Latapi, Eugenio Velasco, Antonio Velasco Garro, Ananda Venegas, Dionisio Venzor, Dr. Vergara Dorcel, Jos Viar, Jon de Vicente, Antonio Villar Snchez, Josep Villarbia i Silva, Josep M Virtus, Jos Vivancos, Pilar Ybarrra Oriol, Luis M de Zafn Bayo, Juan Zapatero, Carlos

GC Andalusia GC Catalunya GC Catalunya GC Catalunya GC Catalunya GC Navarra GC Marroc * GC Espanya GC Andalusia GC Andalusia GC Catalunya GC Madrid * GC Pas Valenci GC Castella GC Castella GC Castella GC Euskadi GC Catalunya GC Madrid GC Madrid GC Astries GC Castella GC Madrid GC Madrid GC Andalusia GC Euskadi * GC Astries GC Madrid GC Euskadi GC Castella GC Pas Valenci GC Catalunya GC Castella GC Arag GC Euskadi GC Arag GC Madrid * GC Euskadi

130