La Nova Cançó Catalana

La Nova Can
Ttol: La Nova Can Catalana.

Curs: 2n de batxillerat escnic.
Modalitat: Msica.
Realitzat per: Isabel Pla Teixidor.
Tutoritzat per: Maria Iriso Ariz.
Data de composici: 13 de gener del 2011.
La Nova Can

Agraments
A tots els que m'han facilitat la informaci per fer aquest treball:
Al Quico, gran font de saviesa i ajuda indispensable,
A la Guillermina que sha mostrat plenament disponible per explicar-me tot el

que he volgut saber.
Als vividors del moviment : Pere Camps, Miguel Ibarrondo, Jaume Martnez,
inspector Jordi, Muriel Casals i , en especial a la meva mare Imma Teixidor.
Noel Binis per acompanyar-me i filmar les meves entrevistes.
A tots ells, mil grcies!
La Nova Can
ndex

Objectius..................................................................................... Pgina 4
Context histric......................................................................... Pgina 6
Introducci a La Nova Can.................................................... Pgina 8
La Censura.................................................................................. Pgina 9
Els Setze Jutges ..........................................................................Pgina 11
El Grup de Folk........................................................................ Pgina 13
Estudi dels artistes: Elixir La Nova Can Catalana. ................Pgina 15
Raimon, el rei de bastos............................ .........Pgina16

Pi de la serra, un parell de pebrots..................... Pgina 19
Guillermina Motta, la llengua llarga i
la faldilla curta...........................................................Pgina 22
Serrat, clara batuda al punt de neu...................... Pgina 25
Pau Riba, un pl dngel i dos de dimoni............Pgina 28
Ovidi Montllor, cot de la samarreta vermella....Pgina31
Sisa, un toc intergalctic.......................................Pgina 34
Festivals fenomenals.........................................................Pgina 37
Desprs de la mort de Franco............................................Pgina 41
Conclusi...........................................................................Pgina 47
Bibliografia.................................................................................Pgina 49
Annex.
La Nova Can

Objectius
Vaig comenar aquest treball amb una idea molt pobre sobre La Nova Can Catalana,
tot i la meva proximitat amb el tema. Potser per aix, la meva primera intenci era
gravar un documental sobre el moviment, centrant el treball ms en la producci
audiovisual que en lestudi de La Nova Can . Tamb aix, podria presentar lestudi
amb un format ms atractiu perqu arribs tamb a la gent jove.
Per abans de comenar a informar-me sobre la producci dun documental, em vaig
informar sobre aquest fenomen artstic parlant amb el Quico Pi de la Serra, veient
documentals de lpoca, llegint el llibre Els Tretze que Canten de Joan Ramon
Mainat
i sobretot escoltant molta msica dOvidi Montllor, de la Trinca, Serrat,
Raimon, Pi de la Serra, Pau Riba, Sisa... Desprs dhaver conegut totes aquestes coses,
ja tenia una idea diferent del que era el moviment, i el format del documental va quedar
fora del meu treball ja que amb el que havia vist tenia material, inters i feina per
dedicar-me noms lestudi del tema de La Nova Can, de fet em vaig veure obligada a
centrar-me ( a lhora destudiar els artistes) en la primera dcada del fenomen . El Tema
del documental va quedar, per tant, aparcat per produir-lo ms endavant.
Se'm plantejaven mil preguntes, curiositats sobre el moviment que va tenir lloc al meu
propi pas no fa pas tants anys. El primer objectiu del treball era conixer el moviment en
s, fer un estudi general de La Nova Can per saber qu va significar a nivell artstic,
social, poltic i cultural. I un cop feta aquesta feina de coneixement general del
moviment, van sorgir-me algunes qestions que vaig seguir investigant per incloure al
meu treball.
Havent conegut el moviment i explotat la meva posici privilegiada, madono que una
de les coses que se mha passat per alt , i no noms a mi sin a moltes fonts que he
consultat, s una de les coses ms interessants i importants. B, mentre estudiava la
histria de La Nova Can, veig que tothom posa una data dinici i que gaireb totes
coincideixen amb larticle de Llus Serrahima, per pel que fa les circumstncies del
final del fenomen ning en dona gaires explicacions i trobem interpretacions molt
diferents del que va passar . Les dates que trobo em mostren que no sacaba en un any
La Nova Can
concret, o sigui, que no es va autodisoldre oficialment per que amb el principi de la
democrcia es desintegra. Aix em fa qestionar quins elements, de forma activa o
passiva, van acabar amb La Nova Can. B doncs, la primera pregunta que espero
respondre a partir del coneixement del fenomen fa referncia al final de La Nova Can.
Investigant sobre aix madono que , un cop acabat el moviment, uns cantautors, no
ms bons artsticament ni tampoc ms compromesos amb Catalunya, estan molt ms
reconeguts que daltres que mai han rebut el que es mereixen per la seva feina. Els
catalans dara coneixen Llach i Raimon i, els hi agradin o no, els tenen com a grans
figures de La Nova Can, cosa innegable; daltra banda s trist que hi hagi tan poc
coneixement dartistes dun pes especfic tant gran com Pi de la Serra o Ovidi Montllor.
Aquest tema em crida especialment latenci, perqu amb la perspectiva dels anys i els
fets posteriors al final del moviment, madono que hi ha una distorsi important de la
realitat i de que s molt fcil manipular la histria. La impossibilitat dobviar aquest
tema i la voluntat de voler conixer qu s el que provoca aquesta situaci em fa posarme en contacte amb una srie de testimonis propers al tema perqu majudin a
comprendre-ho. Daquesta manera realitzar un investigaci que no estar basada tant
sols en el que ja es va escriure ni ser un treball totalment objectiu. Ho contemplar
sobretot des dun punt de vista ms profund escoltant les fluixes veus daquells que
tamb han viscut a prop de La Nova Can per que no han estat tant escoltats .
Per tant, a part de el tpic treball de recerca informativa sobre el tema magradaria
respondre a aquestes qestions que sem plantegen, s a dir, saber quins elements fan
que la Nova Can acabi i descobrir qu s el que va passar desprs amb les persones,
els artistes del poble, i aix aportar una visi diferent, ms crtica aprofitant la matria
prima d'aquets testimonis, la seva experincia .

La Nova Can
La Nova Can sestn en el context histric de la segona part del franquisme i la

transici.

Al 1938, desprs de la derrota del poble espanyol en la Guerra Civil, lexrcit franquista
entra al territori Catal. Les tropes feixistes, dirigides per el general Francisco Franco,
aboleix Lestatut dautonomia i la Generalitat, i crea un estat dexcepci permanent on
els drets humans, civils , poltics, socials i culturals, no estan contemplats.
El nou rgim totalitari imposat compta amb el recolzament dels grans terratinents,
l'oligarquia industrial i financera i de la major part del clergat catlic. s una dictadura
que es caracteritza per lantilliberalisme i per lanticomunisme per crear una Nueva
Espaa.
Molts catalans i catalanes relacionats amb la resistncia opten per lexili, per altres van
ser massacrats abans de poder escapar del govern feixista. A lestranger sorganitzen,
sense xit, per ajudar en la defensa de les institucions, la cultura i els drets humans
malmesos pel nou rgim. La repressi tan cruel que van patir els que continuaven al
pas feia prcticament impossible tota activitat associativa.
La Nova Can avarca la ltima part daquest rgim. Lany 1959, Espanya es troba en
els anys del Miracle, ja que leconomia t un molt bon desenvolupament i aix
aconsegueix sortir de la postguerra, per aix no canvia la situaci de repressi del pas
i lobjectiu deliminar tota manifestaci antifranquista.
Lany 1973, la situaci dEspanya canvia per la crisi econmica del petroli que
incrementa el cost de vida. Daltra banda, creixen les protestes estudiantils i les vagues
i amb tot aix el franquisme perd un suport molt important, leclesistic.
En plena crisi, el 20 de novembre de 1975 Franco mor desprs de trenta-sis anys de
dictadura.
La Nova Can
La Transici
Anomenem transici al perode de temps que sinicia amb la mort de Franco, al 1975 i
acaba amb el restabliment de la democrcia. No t una data concreta dacabament sin
que varia entre el 1977 i el 1982. Els fets que marquen aquesta poca sn els segents:
Desprs de la mort de Franco, el Rei Joan Carles I decideix que el president del govern
segueixi sent Carlos Arias Navarro, per aquest renuncia, ja que est massa lligat al
rgim anterior. s llavors quan Adolfo Surez s anomenat president del govern.
Al 1977, es celebren les primeres eleccions democrtiques a Espanya en les quals la
Unin de Centro Democrtico (UCD) s el partit ms votat. Amb aquest fet sinicia
tamb la redacci de la constituci, que es aprovada un any desprs. Aquell mateix any,
es restableixen les institucions catalanes i la Generalitat, anomenant a Josep Tarradelles
president.
El 15 doctubre de 1977 es publica la llei damnistia, una llei de punt final en la que,
dalguna manera, queden perdonats i oblidats els actes passats dels franquistes i dels
defensors de la democrcia. Finalment, desprs del cop destat del 23 de febrer del 1981
i la desintegraci del UCD, el PSOE guanya les eleccions espanyoles per majoria
absoluta lany 1982, a Catalunya per, lideren els convergents amb Jordi Pujol com a
president a partir de lany 1980.
Del franquisme a la democrcia hi ha un gran canvi per recuperar el que el franquisme
havia eliminat , per s un procs molt lent. El conflicte que hi ha per aquesta evoluci,
va ser que molts franquistes no van fan aquest canvi de mentalitat i a causa de la llei
damnistia es segueixen tolerant molts comportaments encara repressius per part de les
autoritats lligades al rgim anterior. s per aix que, durant el segents anys, la situaci
a Espanya i especialment a Catalunya, segueix sent de por per les encara vigents
repressions.
La Nova Can

Article de Llus Serrahima publicat a la Revista "Germinabit", nm 58, gener de 1959.
Ens calen canons d'ara

Hem de cantar canons, per nostres i fetes ara. Ens calen canons que tinguin una
actualitat per a nosaltres. Tothom n'ha cantades fins ara de les que podem anomenar de
sempre, i d'aquestes, potser noms les ms conegudes; tanmateix n'hem deixades de
banda de magnfiques que corren el perill d'sser oblidades, i potser per culpa d'una
excessiva intromissi de canons estrangeres. s molt lloable, i dhuc necessria
aquesta intromissi des d'altres terres, per aix no ha de privar mai que se segueixin
cantant les nostres, siguin tristes o alegres, siguin com siguin: pel fet dsser nostres
tenim l'obligaci de no oblidar-les. Ara b, s greu que no se'n facin de noves, jo
almenys no n'he sentides. Podem atribuir-ho a les circumstncies, per de canons se'n
poden fer de moltes menes i maneres; a ms, aquestes circumstncies no poden per
elles mateixes privar un poble de les seves canons. s precisament en moments difcils
que han nascut gran nombre de canons, de les ms boniques, aquelles que els pobles
han transformat en una mena d'oraci collectiva.
Es tracta, doncs, que surtin canons d'aquest moment nostre. Les darreres generacions
b ho van fer: Rodoreda, Nicolau, Morera, Vives... que aleshores eren joves. Van fer
canons que tots seguim cantant.
Qu fan els msics que ara sn joves? Les generacions futures podrien dir de nosaltres
que vam sser una generaci que no sab fer-se les seves prpies canons; en realitat
podrien dir que amb prou feines vam cantar.
Fixem-nos a Frana, qu passa: de qualsevol tema, de qualsevol fet, important o no aix s igual- sorgeix una can: i quines canons!
Estem massa intellectualitzats? Tindrem por de cantar-les si en fem? Ben b no ho
sabem, per alguna cosa passa.
A les places dels pobles es ballen sardanes; se'n ballen moltes de compositors nous. Hi
ha poetes i b en surten de nous! Tamb tenim msics. Qu passa? Anem cadasc pel
seu cant o badem simplement.
Us imagineu si com a Frana tingussim aquesta mena de trobadors com sn els
"chansonniers", que anessin pels pobles i per tot el pas cantant canons nostres? Les
canons franceses, italianes, mexicanes i moltes d'altres, b sn escoltades per tothom!
Per no vull sser massa optimista. Potser amb el temps ho aconseguirem. De moment,
per qu no intentem de fer les nostres prpies canons i cantar-les?
Llus Serrahima
Llus Serrahima va escriure aquest article lany 1959 en ple Franquisme, en un moment
en el que lexistncia de msica Catalana era prcticament nulla a causa de la
repressiva situaci que vivia Catalunya on no es podia, ni tan sols, parlar amb lidioma
propi. s considerat un fet molt important en aquest moviment ja que s el que va donar
lempenta que molts necessitaven per comenar a posar en marxa un fenomen amb
La Nova Can
aquest esperit que deix veure Serrahima per primera vegada, i que caracteritz el
moviment.
Progressivament, a partir daquest article van anar sortint cantants i canons catalanes,
que van acabar donant nom al fenomen de La Nova Can.
Com Serrahima esperava, aquest fenomen, va satisfer les necessitats dunes persones
que tenien gana de canons prpies, de canons que expressessin el que estava passant,
de canons que reivindiquessin o, simplement, de sentir que malgrat el trgic context
histric que reprimia Catalunya encara es feien coses.
El moviment va servir per reivindicar i estendre una identitat i una cultura catalana
totalment tapada per el franquisme. En aquell moment va ser essencial la seva tasca de
reivindicaci de la llengua catalana, una llengua que estava en greu perill.
Culturalment va significar un gran progrs de normalitzaci cultural, va divulgar
poetes clssics i avantguardistes catalans, va recuperar canons populars catalanes, i
,evidentment, va enriquir musicalment Catalunya creant unes canons prpies i del
moment.
La difusi que tenia la can va permetre que la cultura catalana fos
accessible per a tothom i no noms per les lites.

Evidentment tot aix no va ser fcil, els cantautors estaven obligats a presentar
prviament les canons al TOP (Tribunal del Orden Pblico) i aquest autoritzava o no a
cantar aquestes canons.
Per els cantautors, no es van resignar a fer una can dacord amb el rgim, sin que
se les van empescar per poder cantar el que realment pensaven i aix trencar el silenci i
donar veu a un poble cansat de repressions. Aix no era fcil, per ho van aconseguir,
van saber utilitzar metfores, dobles sentits, jocs de paraules i en definitiva emmascarar
els missatges per expressar-se. Aix s una de les coses que encara feia ms especial les
canons, aquestes metfores i el que amagaven els seus missatges ocults duna manera
molt enginyosa, agafant-se a qualsevol buit legal per tal de burlar les censures.
A continuaci podem veure alguns exemples de canons modificades per el TOP o b

per els mateixos cantautors per tal de passar la censura:
La Nova Can
Raimon, en el primer enregistrament de Cantarem la vida, desprs de un poble

que no vol morir va haver dafegir les veus dun cor femen cantant Israel, Israel
perqu el censor no volia que ning es pogus pensar que es referia a Catalunya.
En el cas de lastut Pi de la Serra i de les seves dures crtiques al franquisme

mitjanant canons com La Matana del porc, el Burro i lguila real ,Fills de Buda, Si
els Fills de Buda Volessin no Veurem Mai el Sol o Verda , la censura va ser burlada
grcies als jocs de paraules mentre que el pblic entenia perfectament a que es referien
aquestes lletres.
Ovidi Montllor denunciava la brutalitat amb que la policia detenia les

manifestacions amb la can La Fera Ferotge, una metfora continuada per no haver
de anomenar literalment a les autoritats del moment. Tamb va fa servir aquests recurs
en canons en les que presenta la seva ideologia poltica com La Samarreta.
La can La Gallineta de Llus Llach, tamb guardava un doble sentit crtic del
rgim, per grcies a la metfora els censuradors noms van poden aconseguir que
enlloc de dir la paraula revoluci digus revulci.
Quan es parla de censura sha danomenar la Trinca i les seves canons enginyoses,
burlesques, irniques i festives, que han estat censurades moltes vegades per que van
saber esquivar aquesta dificultat per riures de la censura. Per exemple a la can
Botifarra de Pags amaga un lliure en un viure que sovint sels escapa als recitals.
La llista de canons i cantautors censurats es molt llarga, per com Serrahima deia en el
seu article referint-se sa la can, les males circumstncies shan daprofitar per treuren
bones coses, i s evident que sho van prendre al peu de la lletra.
10
La Nova Can
Dins del moviment trobem dos fonts musicals principals. Aquestes fonts musicals, sn
molt diferents per les dues sencarreguen de divulgar i enriquir la nova can
catalana.
Els Setze Jutges
Membre dEls Setze Jutges el 1966.
Som a lany 1961, en ple franquisme. Remei Margarit, (dona de Llus Serrahima), el
llibreter i crtic de cinema Miquel porter, i lescriptor Josep M Espins, sagrupen i es
dediquen a fer canons en Catal per respondre a la necessitat de canons prpies.
Aquest grup, encara no gaire conegut, rep una molt bona acceptaci popular i lany
segent shi afegeixen els membres Francesc Pi de La Serra i Delf Abella. s llavors
quan el grup passa a anomenar-se Els Setze Jutges per el simple motiu de la broma
lingstica impronunciable per a qualsevol persona no catalana Setze jutges dun jutjat
mengen fetge dun penjat. En els tres anys segents el grup conta dincorporacions
constants en aquest ordre: Enric barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del
Carme Girau, Mart Llaurador, Joan Ramon Bonet, Maria Amlia Pedrerol i Joan Manel
Serrat. Amb aquestes incorporacions els grup guanya popularitat , fan ms audicions i
comencen a cobrar uns mnims en les seves actuacions.
s evident que la gent necessita alg que parls de la realitat del moment, algun mitja
dexpressi, de cultura, de reivindicaci lingstica i dinteracci. Les canons dels
Setze Jutges, responen perfectament a aquesta demanda muda de Catalunya, i aquestes
s precisament el primer pas per trencar el silenci en que vivien.
Els Setze Jutges estan molt influenciats per la can francesa, tant en les seves formes
com en les seves canons. En els concerts tamb compleixen una esttica francesa,
11
La Nova Can
vestits de negre, segueixen un ordre en el qual estan tots assentats en cadires i van
sortint a cantar al centre acompanyant-se amb la guitarra prpia o amb un guitarrista.
Quan els Setze Jutges es denominen amb aquest nom, es decideix que quan sarribi als
setze membres el grup ser dissolt, ja que pels fundadors del grup i molts dels membres
posteriors, la msica no era la seva professi, sin una afici que van utilitzen com a
lluita contra les repressions i com a mitj dexpressi. Lany 1968, amb les ressents
incorporacions de Maria del mar Bonet, Rafael Subirachs i Llus Llach, el grup es
dissol. Alguns dels components tornen al seu ofici original seguint vinculats al
moviment. Per els Setze Jutges ens deixen grans artistes com Francesc Pi de la serra,
Guillermina Motta, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet i Llus Llach que opten
per a la professionalitzaci i comencen la seva trajectria individual com a cantautors.
Membres dEls Setze Jutges el 1966.
12
La Nova Can
El Grup de Folk.
Membres del grup de Folk el 1968 al Parc de la Ciutadella
Lany 1967, Barcelona viu un moment de certa efervescncia musical, grcies a les
persones que sincorporen al mn de la can desprs duna inexistncia gaireb total
de msica prpia. Jaume Arnella, futur membre del grup de folk, treu el primer Cd de
folk en catal. Aquell mateix any, lEscola dArquitectura de Barcelona, celebra un
festival de folk en el que coincideixen joves interessats per aquest gnere, influenciats
per el folk nord-americ de Seeger i Dylan. Aquest acte es fa amb la intenci de
recuperar canons populars Catalanes, i entn la msica com un esdeveniment festiu,
participatiu i popular. En aquest festival es troben msics com Albert Batiste, Jordi
Batiste, Xesco Boix, Eduard Estivill, Jordi Pujol...etc. Entre tots els msics que hi van
assistir comen a cridar latenci un jove carismtic anomenat Pau Riba. Daquest
esdeveniment sorgeix el primer CD del Grup de Folk, anomenat Festival de Folk.
Desprs daquest festival, on es planta la llavor del Grup de Folk, safegeixen msics i
cantants com : Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Jaume Sisa, Ramon Gens, Jaume
Vallcorba-plana, Montse Soler, Jordi Roura i Oriol Tramvia, fins ha arribar a un total de
vint-i-sis components que en un moment o un altre tocaran amb el Grup de Folk.
13
La Nova Can
El grup, realitza diversos concerts per t el seu moment lgid el 23 de maig del 1968
amb un concert histric al Parc de la Ciutadella amb 9.000 persones i set hores de
msica en directe. El mateix any treuen el seu segon i ltim CD com a Grup de Folk.
s tamb al 1968 quan el grup es dissol i cada membre sen va per el seu cam.
En la seva trajectria curta per intensa, el Grup de Folk, reivindica i divulga el Catal
com a llengua de cultura i aconsegueix crear un ambient festiu en plena poca grisa,
cosa impensable una dcada enrere.
Parallelament per amb unes formes molt
diferents a la dels Setze Jutges, el grup de Folk, fa de la Nova Can un moviment de

molta riquesa en quan a gneres i estils.
Membres del grup de Folk el 1968 al Parc de la Ciutadella
14
La Nova Can
Estudi dels artistes

Elixir La Nova Can Catalana
Ingredients bsics per obtenir lefecte nova can:
El rei de bastos
Un parell de pebrots
Una llengua llarga i una faldilla

curta.
Clara batuda a punt de neu.
Cot duna samarreta vermella.
Un pl dngel i dos de dimoni.
Un toc intergalctic .
Per preparar aquest elixir , utilitzarem els ingredients bsics per arribar a un efecte
mgic que aconsegueix per primera vegada trencar el silenci dun poble duna forma
artstica i innovadora i daquesta manera formar una bona base Nova Can on shi
poden afegir desprs elements variats al gust de cadasc. Aquest primers ingredients
sn, evidentment, els artistes de la primera dcada del moviment. Per aconseguir
aquest efecte, thas de fixar sobretot en les seves personalitats artstiques i les seves
canons , ja que aix va lligat amb el que van aportar al moviment i al que aportaran al
elixir. I si el resultat no s dun gran virtuosisme musical, no et preocupis, La Nova
Can, va significar una creaci important de msica del moment catalana, per no es
caracteritz per tenir uns grans cantants, de fet molts dells no ho eren, sin per les
personalitats que tenien aquest artistes. Pujar dalt dun escenari, cantar canons en un
idioma prohibit, tractar temes tabs com el sexe, desafiar el sistema poltic, reclamar la
cultura negada, muntar saraus... Aix va ser el que va fer de la can un fenomen. Al
contrari daltres moviments artstics no va ser tant per el virtuosisme musical sin per la
seva manera valenta i genial de cantar les lletres daquestes canons mitjanant les
quals expressaven i transmetien aquest esperit contra el rgim vigent a un pblic que
tenia molta necessitat duna msica propera a les seves idees.
BON VIATJE!
15
La Nova Can
*A lannex es troba lelixir auditiu, un CD amb el que, en escoltar-lo, grcies al seu
contingut en canons reivindicatives, trencadores o intimistes es produeix lefecte Nova
Can.
Raimon, el rei de bastos.
La can per a mi s sobretot un mitj

dexpressi. Abans que res sento un gran desig
de comunicar-me amb els altres, i aquest desig
s el motor primer que em porta a fer una
can, una feina. I aquest desig s canalitza de
formes variades; amb canons de contingut
cvic, amors, potic... Jo no sc noms un
cantant poltic. Penso que la creativitat no t
res a veure amb si el Franco s mort o viu, si
hi ha eleccions o no nhi ha ... ni el cantant , ni
el pintor, ni lescriptor poden basar totalment
la seva activitat en la conjura poltica
. Raimon
Raimon, el 30 doctubre del 1975 al Palau de Monjuc.
Raimon neix el 2 de desembre de 1940, al carrer Blanc de Xtiva. El ms petit de cinc

fills viu sempre entre les disputes duna famlia paterna anarcosindicalista i una famlia
materna socialista, aix li fa adonar-se de moltes coses i ser un nen inquiet i preocupat,
a part de ser un gran bromista, un noi alegre i una mica bstia.
Als nou anys comena a tenir inquietuds artstiques i entra a la Banda Nova de Xtiva
que tenia com a president el seu pare. Complementa la seva educaci musical amb
lestudi de msica i solfeig i la seva feina de locutor a lemissora de Xtiva. Ms tard
estudia filosofia i lletres on rep una educaci molt diferent que la de la seva antiga
escola Josep de Rivera . A la Universitat viu les primeres experincies en la lluita
poltica i tamb comena a prendre conscincia lingstica grcies al descobriment de
poetes com Salvador Espriu, poeta al qui estar sempre molt lligat. Mentrestant fa les
seves primeres canons influenciades pels seus sentiments i les seves experincies a
Valncia com Al vent o Diguem no aix com tamb les primeres audicions.
Un dia va a una trobada on hi ha Josep Maria Espins, un dels nuclis dels Setze Jutges,
que el convida a cantar amb ells. Al 1963 participa en el Festival Mediterrani amb una
16
La Nova Can
can en catal Sen va anar, guanya el primer premi i contribueix a la popularitzaci
de la can catalana, a ms grcies a la seva capacitat de persuasi i el seu magnetisme
ajuda a impulsar un moviment que estava comenant a fer els primers brots. Desprs
daix i del seu posterior xit a lOlympia de Paris, es decideix definitivament a
dedicar-se a la can.
Ms tard coneix a una noia italiana, lAnalissa, amb ella neixen canons damor i shi
acaba casant. Aquesta relaci ha estat sempre molt important per ell, es complementen
amb perfecci , a ms ella ha seguit sempre la seva trajectria i lha ajudat fent-li fins i
tot de manager.
Raimon s un home molt segur dell mateix, fidel a les seves idees i a les persones per
,daltre banda, tamb s un home dindependncies com per exemple poltiques. T un
comproms amb els sectors desquerra per sense cap militncia en cap grup concret.
A ms de ser un dels ms veterans, s un dels cantautors de La Nova Can que ms ha
cantat a lestranger i daquesta manera a contribut a lexportaci de la cultura catalana i
com a valenci, sha preocupat per explicar arreu on ha viatjat la problemtica dels
Pasos Catalans.
En la seva creaci el contingut poltic i reivindicatiu noms nocupa un part, t una
obra bastant variada en la que abunden les canons intimistes. En la seva llarga
trajectria ha fet un gran treball de divulgaci de poetes clssic com Ausias March, Pere
Quart, Jordi de Sant Jordi i Salvador Espriu.
17
La Nova Can
DIGUEM NO
Ara que som junts
dir el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:
Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sangser llei del mn.
Diguem no, s una can amb la que tots ela que han viscut el
franquisme els hi s fcil identificar-se, per el cert s que neix
duna experincia personal de lpoca universitria de Raimon.
Un dia els amics den Raimon el van convidar a passar la tarda
junts a passar lestona i a escoltar el nou disc de Brassens, en
Raimon va dir que no perqu tenia un examen important. Desprs
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres
no som d'eixe mn.
es va assabentar que en aquella reuni, a la que no va assistir, la

policia va fer una enganxada i molts dels seus amics van ser
vist la fam
Hem
ser pa
dels
treballadors.
detinguts, torturats i empresonats.
Hem vist tancats

a la pres
homes plens de ra.
sentit del que tindria avui, ja que en aquell moment les activitats
No,
jo
dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe mn.
Ara que som junts s la frase que obra la can, aix t ms
associatives estaven prohibides per evitar conspiracions.

La can explica a una altra persona tot el que pensa de les
condicions poltiques del moment. La repressi s tant forta que
No,
diguem
no.
Nosaltres no som d'eixe mn.
es veuen obligats a fingir que estan dacord amb quelcom que no
creuen i aix a vegades els fa oblidar quins sn realment els seus

ideals.
Raimon, qualifica aquella equivocada llei absoluta com a por i

diu que la sang, la violncia del franquisme, no genera ordre, sin
ms sang, ms violncia. A la tornada repeteix No! per negarse a aquell mn que est tant canviat i reprimit, un mn en el
que es fan grans distincions entre classes i els treballadors passen
gana, un mn en el que els qui expressen el seu desacord amb el

franquisme sn empresonats, un mn que ja no el seu.
18
La Nova Can
Francesc Pi de la Serra, un parell de pebrots
Si ara em diguessin que no puc
cantar em moriria, no sabria

dedicar-me a altra cosa que no fos
el cantar o el fer msica. O, com a
mnim, alguna feina de tipus
artstic. s per aix que passi el
que passi, estic condemnat a fer
aix
tota
la
vida,
penso
continuar mentre tingui fora als

dits, veu a la gola, el vent
mempenyi i la tramuntana no se
Francesc Pi de la Serra el febrer de 1976 al Palau de Monjuc.
memporti.
Quico Pi de la Serra
neix el 6 dagost del 1942 , descendent duna famlia Burgesa fabricant txtil. T la sort
destudiar al Liceu Francs on rep una educaci progressista per lpoca. De petit li fan
un test psicotcnic davant de la desesperaci dels mestres i dels pares per aquell
gamberro que no estudiava. El test li surt Poc apte per a les carreres tcniques, ms
aviat t aptituds artstiques. Va comenar tocar amb la guitarra de la seva germana tot
escoltant Big Bill Broonzy, Georges Brassens i Charlie Byrd.
A principis dels seixanta acudeix a un recital dels Setze Jutges on els sorprn amb una
inesperada opini: Aix no ho feu b! Els nuclis del grup li responen amb el repte de si
ell ho podria fer millor, i Pi de la Serra entra al grup com a acompanyant amb la
guitarra. Lany segent sestrena com a cantant amb Les Portes i ms endavant
forma, junt amb altres companys msics, el primer grup de rock catal Els 4 gats
amb el que va trencant cors de noietes i cordes de guitarra per tot Catalunya.
Pi de la Serra demostra aquells que pensen que els qui canten en Catal estan
condemnats a no sortir de la frontera lingstica el seu gran error. Quico canta les seves
canons en Catal a, d altres llocs, Alemanya, Frana, Sucia, Santo Domingo, EE.UU
i sobretot a Portugal.
Ha estat qualificat com a patriarca de la Can, pare del Blues i oncle del Rock Catal.
El seu tarann hum entusiasta i la seva simpatia el fan ser un captador daltres artistes
19
La Nova Can
que engresca en tota mena de projectes. El Quico sempre ha tingut temps per rebre a
casa seva als amics de qualsevol edat, que toquen la guitarra i canten.
Es defineix com un esclau de la guitarra; el Quico s un msic que interpreta les seves
canons amb una gran habilitat i amb una energia espectacular.
En definitiva el Quico, tenia tot el que shavia de tenir per en un temps de silenci sortir a
lescenari i cridar ben fort les reivindicacions dun poble.
Tot i que s un dels cantautor de ms dilatada trajectria de Catalunya, la falta de
reconeixement pblic , i aix mateix de beneficis, li han impedit poder-se dedicar
totalment a la can i la seva obra completa no est disponible en CDs, ja que les
antigues gravacions de vinil no shan reeditat.
En les seves canons tracta sobretot temes poltics i socials, sempre amb aquesta fora
que treu amb la veu i que complementa amb la guitarra. En elles Quico juga amb les
paraules amb una gran habilitat i fa del problema de la censura una rica creaci.
*Entrevista a Quico Pi de la Serra a lannex.
20
SI ELS FILLS DE BUDA VOLESSIN
Si alg se sent alludit, y t ales que no voli!

El refr que cantar s adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol
Si els fills de pota volessin no veurem mai el sol

Potser en ajupim sovint,
no es per hbit ni caprici
Que s per esquivar el calbot,
y esperar el moment propici
tant si es vol com si no es vol
Jo cada cop veig ms clar,

que el poble diu el que pensa
Hem aprs aquest proverbi
I amb mtua complaena cantem com un home sol

Al camp la fruita es podreix,
hi ha massa intermediaris
No hi ha planificaci
Aix diuen els diaris i aix resa el camperol
Utilitza un refrany popular per advertir

sobre les moltes causes que feien que
aquella fos una poca fosca.

A Sussa han ingressat,
mils de milions a cabassos
Desprs diuen que s l'obrer,
el culpable dels fracassos i la manca de control
No les accepta i afirma que sest gestant el
Les causes que anomena son: la situaci
A ciutat anem de cul,

ning s'aclareix tot falla
Ja no podem respirar,
tothom mes o menys la balla de l'Agost fins al Juliol
insostenible del camp, levasi de capital a

Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses
Sona un tret, com un fuet,
i cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fill i dol
Heu d'oblidar si podeu,
aquests 40 anys de glria
A mi no em preocupa gens,
perqu tinc mala memria i el cap dur com un pinyol
La unitat no t dest,
l'univers no s cap llimona
Tinc un passaport que diu:
Ha nascut a Barcelona i per tant es Espanyol
moment de desobeir.
lestranger, el creixement desbordat i la

contaminaci de les ciutats, la
culpabilitzaci de la lluita obrera, la
repressi policial a les manifestacions
reivindicatives, la ideologia imposada pel
rgim al poder durant 40 anys i la negaci
de la identitat del pas catal.
El refrany s la tornada de la can i
convida a la gent a cantar-la junts,
convertint Si els fills de pota volessin no
veurem mai el sol en un himne popular,
en una poca en que lhimne oficial
franquista era el Cara al sol del fundador
de la Falange, Jos Antonio Primo de
Rivera.
La llengua llarga i la faldilla curta de Guillermina Motta.
Company,
companya:
per
la
supervivncia de la can, de lhumor, de

la ironia; per la defensa de la llibertat;
perqu els discos puguin continuar essent
rodons sense mala conscincia; per una
situaci real, democrtica, estaturia del
microsols i el macrosols; perqu els L.P
ja no siguin ms Lnia del Partit ni
Lament ni Plany, sin Lliure paraula, i
fins i tot, Llampec del Parads; per tot
aix i per molt ms, Vota Motta!
Guillermina Motta.
Guillermina Motta 1966.
Filla duna famlia de classe mitjana , neix a Barcelona el 26 de febrer del 1941 .
Estudia en una escola de monges on va tenir la sort de ser expulsada als dotze anys,
per tot i aix aix li porta molta feina per reeducar-se, per canviar uns valors que li
havien imposat. Per aix reconeix lajuda dels ms propers, dels seus amics, dels qui ha
aprs molt.
Estudia Filosofia i lletres perqu pensava que aix resoldria els seus problemes
existencials, per en aquella poca ja arrossega la guitarra. Un company de la Uni
Xavier Serrahima li va proposa dentrar al Setze Jutges i mitjanant el contacte de
Quico Pi de la Serra, entra al grup. Aix comena el seu creixement com a artista,
marcat per la timidesa i la por escnica. Finalment, acaba decantant-se per la msica, i
tot i que acaba la carrera regala el ttol de Filosofia al seu pare ja que ella no vol un ttol
franquista.
T una dria per a la psicoanlisis, per conixer a ella mateixa, s una persona amb
moltes contradiccions entre ra i sentiment, per quan t una cosa clara la defensa
fortament i, fins i tot, es torna intolerant i exigent tant amb ella mateixa com amb els
altres.
La Guillermina continua amb la seva expressi de joventut, de bellesa i coqueteria que
es combina perfectament amb la seva naturalitat.
Li agrada el show de lescenari, el cabaret, el music-hall. s una cantant molt dctil,
treballa en molts estils diferents : canons dadolescent, damor, de caire social, cuplets,
intimistes... Li agrada molt fer el pallasso i passar-ho b per aix no vol dir que no
pugui fer canons ms dramtiques i intimistes amb les que es sent ms a gust.
* Entrevista amb Guillermina Motta a lannex
NO US CASESSIU PAS NOIETES

No heu vist mai un home a pl
que acaba de sortir del bany
regalimant per cada pl
busca el barns amb gran afany.
No heu vist cap lleig sense remei
desprs de devorar un llu
mirar-se amb cara de palls
la maonesa del jersei.
Els jovencells sn uns mesells
quan es fan vells tenen rampells.
Els que sn alts sn uns cretins,
si sn baixets sn uns botxins.
No heu vist mai un home gras
que treu les cames del seu ja
tot remugant "que tinc mitjons?"
i es grata d'esma els saxons.
No us casssiu pas, noietes,
no us casssiu pas.
Val ms fer cine, feu-me cas,
o quedar verge a cals paps.
Feu de cambrera, de rentaplats.
Crieu un mico, crieu gats.
Alceu els rems, serviu conyacs.
Prengueu els hbits o els parracs.
Veneu bombons, veneu tabacs.
Feu strip-tease amb fons de jazz
o feu la Rambla, en darrer cas.
Per casssiu pas, noietes,
no us casssiu pas.
Heu vist un home balbejat
si ve massa tard a sopar.
El coll maculat, de carm
i amb tuf dubts de patxul..
No heu vist mai al cabaret

un senyors calb i obsolet
palpar dissimuladament
la donzelleta innocent
Els que sn forts parlen d'esports,
si sn polits sn avorrits,
si sn astuts i orelluts,
quan sn rics sn massa antics.
Potser no heu vist mai al ball
un pixav escarransit,
estarrufar-se com un gall,
estirar el coll i treure pit.
No us casssiu pas, noietes,
no us casssiu pas,
poseu-vos el millor vestit
i aneu de gresca cada nit.
Canvieu d'amant tres cops al mes,
dins un mitj guardeu diners
als setanta anys us serviran
per conquerir qualque galan.
Al pretendent recalcitrant
deixeu-lo amb un pam de nas.
Viviu la vida a tot gas.
Per no us casssiu pas, noietes
no us casssiu pas.
.
En
aquesta can, Guillermina Motta ens mostra la seva visi crtica dels homes, anomenant
quantitat
de defectes i ridiculitzant-los. s un consell per a les noies ms innocents que ella, una
can que els vol fer veure que casar-se s una equivocaci i que hi ha moltes coses millors a fer.
El missatge que dna es que visquin al mxim la seva vida de dona, que explotin totes les seves
qualitats
femenines i que no es deixin enganyar, que tinguin els homes com un joc i no com un
comproms.
cuplets traduts i versionats per Guillermina, no eren ben vistos per tot el pblic, ja que sovint
Els
tractaven temes com el sexe o com em vist una gran crtica a la tradici del matrimoni i als homes.
A ms Guillermina ho defensava amb el seu gran carisma, la seva grcia i sempre amb un to
provocatiu. Artsticament ho considero un mrit molt gran per cantar, i ser de les primeres a
introduir
un gnere i unes canons com les que ens deixa Guillermina Motta, perqu a part de
canons reivindicatives i intimistes, la gent necessitava msica que els fes obrir la ment.

Joan Manel Serrat, clara batuda a punt de neu
La nova can fou un moviment

que ms que la importncia que va
tenir al seu dia, lha tingut en un
desenvolupament general. La seva
importncia
rau
en
lorigen
popular, ja que si la can existeix

es perqu la va fer possible la
gent. I si jo existeixo com a
cantant
perqu
aquest
moviment ja hi era.
Joan Manel Serrat
Joan Manel Serrat, Josep Maria Espins I Quico Pi de la Serra el 1965
a lenvelat de la plaa del Sol.
Neix el 23 doctubre de 1943 al barri barcelon del Poble Sec. Fill duna famlia obrera
viu una infantesa marcada per la famlia i tot el que li aportava poder jugar al carrer. De
fet aquest barri va ser una de les seves principal fonts dinspiracions, junt amb les seves
primeres experincies amoroses, per fer seves primeres canons.
Dadolescent li arriben les seves primeres inquietuds artstiques i crea una banda de
msica amb un grup damics . Ms tard, per el grup es desf ja que es trasllada a
Tarragona a estudiar. Hi viatja amb una guitarra i moltes ganes dexpressar coses a
travs de les canons i comena a escriure les seves primers peces en castell, la seva
llengua materna . De mica en mica es va enriquint musicalment i li arriba tot els que
sest fent en catal grcies al Sen va anar de Raimon i comena a compondre en
catal. Li fan una prova per entrar al 16 jutges i es converteix en el jutge nmero 13 ,
poc desprs es troba dalt dels escenaris aprenent lofici en la prestigiosa escola de La
Nova can.
Va musicar diversos poemes dAntonio Machado, Papasseit, Rafael Alberti, Federico
Garcia Lorca, Miguel Hernandez. En les seves canons en catal tracta no tant temes
poltics sin canons a la terra, canons damor, cants populars, records de la infncia,
homenatges a persones o canons de la famlia, canons que arriben molt rpidament al
pblic. Aix fa preveure una projecci a altres mercats molt ms amplia que els altres
cantants catalans.
Un cop enllestit el servei militar comena a dedicar-se professionalment a la can i la
acceptaci social que tenen les seves canons lacaben de definir com a cantant i aix
satisf el seu desig dexpressar. Sinicia una trajectria plena de bons moments i de
grans xits i tamb de moments ms crtics per causes poltiques.
Al seixanta-set surt dEdigsa i a mans de Laso De La Vega ( manager) opta per el
bilingisme, cosa no gaire ben vista per alguns dels companys de la seva escola, per
que li permet obrir-se a nous horitzons i treballa sobretot en el mercat llatinoameric.
L any 1968 es nega a cantar a Eurovisi si no s en catal, aix li provoca problemes
amb les autoritats, prohibicions, insults... Si hi vaig la meva gent no ho entendr, es
sentir defraudada. Prefereixo renunciar a enganyar el meu pblic. Aix s el que deia
Serrat quan li preguntaven per el tema.
Un altre fet que li causa grans problemes amb les autoritats sn les declaracions que va
fer des de laeroport de Mxic el 1975, desprs de lafusellament de cinc lluitadors
antifranquistes, en las que Serrat es lamenta i ataca durament el rgim franquista. s
per aquest motiu que es queda Amrica exiliat fins lany segent i aix evita una
detenci per causes poltiques.
La seva personalitat, el seu estil i , sobretot, la seva veu, lhan fet un dels cantants ms
reconeguts a nivell mundial, malgrat aix Serrat s un home humil i modest, doncs diu
que s simplement un noi que va tenir sort, per no es pot negar que t un gran talent.
s un home amable, corts i que no oblida mai les seves arrels. Es sent tranquil amb ell
mateix, perqu sempre ha fet el que li dictava la seva forma de pensar, tot i que no fos
ben vist als ulls dels altres
Pare
Pare
digueu-me qu
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.
Pare
que el riu ja no s el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que s viu.
Pare
digueu-me qu
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.
Pare
que el bosc ja no s el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
Pare
Si no hi ha pins
No es fan pinyons
Ni cucs, ni ocells.
Pare
On no hi ha flors
No es fan abelles
Ni cera, ni mel.
Pare
que el camp ja no s el camp.
Pare
dem del cel plour sang.
El vent ho canta plorant.
Pare
ja sn aqu...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.
Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.
Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.
Sense llenya i sense peixos, pare,

ens caldr cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vost...
Aquesta can denuncia, en lestil romntic i familiar de Serrat, la especulaci que va permetre
el franquisme.
Un fill demana explicacions al seu pare de perqu els rius estan contaminats i els boscos i camps
despoblats. El fill sadona del problema que representen les especulacions que senriqueixen
explotant els recursos naturals deixant famlies que viuen de la terra en la misria. El nen t
conscincia de que sense la terra no tenen res, per li dona forces al seu pare per superar aquells
mals temps.
Serrat emociona a mils de persones amb aquesta can en defensa de la natura on transmet i, com
sempre, arriba perfectament al pblic amb tot el que vol comunicar.
Pau Riba, un pl dngel i dos de dimoni.

En aquell mat dagost de lany 48 em vaig
trobar respirant en una cambra despullada i
trista de Terreno, a Palma. Mofegava de
calor i tenia gana, i no sabia ni qui ni per qu
mhavien
deixat
dins
daquell
cabs
submergit en tanta calor que em cegava i a

merc de tant de soroll infernal eixordador; i
sentin-me indefens, em vaig posar a plorar,
fou ma primera can[...]Tothom felicitava
els meus pares per la seva preciosa filla, tant
graciosa, l aleshores, infinitament divertit,
vaig arrencar a riure, i va ser ma segona
Pau Riba el 1978 a Badalona.
can...
Pau Riba.
Fill duna famlia burgesa i net de lescriptor Carles Riba.

De
jovenet ja solora el seu carcter artstic que es decanta per la pintura i per
lescriptura per que finalment sacaba decidint per la msica. Els seus primers passos
en la msica coincideixen amb La Nova Can, en un moment de ruptura artstica en el
que qualsevol cosa que trenqus era un xit. Aix li va donar molta llibertat per fer el
que volgus amb el seu carcter desinhibit i el seu carisma dalt de lescenari, de fet va
ser autor de grans escndols escnics i de seguida se lassocia amb la idea de rebelli.
Aix li porta molta simpatia amb els revolucionaris per tamb molts problemes amb
els conservadors i amb les autoritats.
Es un gran amant del ritus, de fet veu el paper del cantant en els concerts com el de
bruixot, el msic ha delevar els nims del pblic i espantar els mals esperits com un
sacerdot en un ritual. T una manera de veure el mn molt diferent, cosa que moltes
vegades lha mantingut apartat.
La meva poltica s ms de futur. Minteressa que lhome retorni a la natura, que es
desmaquinitzi, que canvi tota una srie de valors, que es retrobi a ell mateix... Per mi
s aquest el gran punt de poltica. I potser el que ms sacosta a aix s lecologisme.
Aquest escrit de Pau Riba, demostra que malgrat la imatge que dona per el seu carcter,
no s un home que passi de tot, sin al revs, s un home que sinteressa per tot per
duna manera diferent, sovint anant ms enll del que molts , en aquella poca i encara
ara, eren i sn capaos de veure. s per aix que es considera un avanat per la seva
forma de pensar simplement passa que som uns avanats, i no tenim ms remei que
esperar a que els altres arribin all on nosaltres ja som.
La msica de Pau Riba significa una gran revoluci per lpoca ja que amb ell neix el
Rock Catal. En les seves canons tracta temes de crtica social a partir dactituds
individuals ( sovint en primera persona) , tamb dona el seu punt de vista sobre les
costums festives del Pas ( El dia de Nadal, el dia de Sant Esteve, El dia de la Rosa),
sovint tracta temes relacionats amb la natura i pel que fa el tema poltic el tracta, com
em vist abans, des de un altre nivell que els altres.
Ell no ha estat tant
influenciat per la can francesa sin que Riba s ms de
lAmericana com Dylan o Hendrix , aquest s un dels motius pels quals es va fer un dels
membres principals del Grup de Folk i no va entrar als Setze Jutges , per a part de les
diferncies musicals en Pau s estticament ms transgressor.
CAN SPTIMA
EN COLORS
Ha plogut sobre el meu cap
i ha crescut herba molt fresca.
He sortit a passejar
la testa florida i verda.
Perqu tamb s'hi han fet flors
com si jo fos una gerra.
Desprs ha sortit el sol
i he sentit olor de terra.
Fixa't jo, quin cap ms verd,
quina enveja, quina enveja.
Papallones i ocellets
s'hi posen i les abelles.
Fixa't jo, quin cap ms verd,
El vent m'ha dut grans de blat
i com que ja s primavera
les espigues s'han llevat
per damunt dels brins de l'herba.
I han cobert les flors del foc
car tamb han crescut roselles.
I per fer-me un cap tot d'or
el sol m'ha pansit la gespa.
Fixa't jo, quin cap ms groc,
Papallones i ocellots
Fixa't jo, quin cap ms groc,
L'estiu m'ha dut la calor

i ha arribat el temps de sega.
I he anat a cal segador,
vinc perqu em segueu la testa.
Podeu segar tot el blat
per per res ni una rosella.
I he sortit al carrer gran
amb la testa ben vermella.
Fixa't jo, quin cap vermell,
Papallones i grans ocells
Fixa't jo, quin cap vermell,
Oh quina enveja em tens.
Les roselles s'han pansit,
la tardor no t donzelles
i els meus cabells blancs i fins
han omplert de nou la testa.
L'hivern m'ha cobert de neu,
m'ha robat les flors i l'herba.
I el fred m'ha fet presoner
amb el cap blanc com la pedra.
Fixa't jo, quin cap ms blanc,
Ni papallones ni ocells
s'hi posen ni les abelles.
On s la pluja? On s?
On s el blat? On s l'herba?
On s la pluja? On s?
En aquesta can es veu la seva capacitat descriure, doncs s una poesia molt rica que
crea un gran imaginari ple de colors i de sensacions. Personifica la terra i la tracta en
primera persona experimentant sobre el seu cap les transformacions de la natura. En ella
sexpliquen els canvis que li produeixen les quatre estacions de lany, i a travs daix
expressa la seva filosofia ecologista de trobar la felicitat, la plenitud, mitjanant el
contacte amb la natura.
Cot vermell de la samarreta dOvidi Montllor
Jo sc fill de famlia molt humil.

Tant humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren: vermella.
D'en, per aquesta samarreta, no
he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perqu jo no s qu passa que
tothom que el ve de cara porta el
cap topant a terra...Per jo, que
m'hi trobo molt b amb ella.
Ovidi Montllor 1972.
Perqu abriga, me l'estime,

i li pregue que mai no se'm faa
vella.
Ovidi Montllor, La Samarreta.
Neix el 4 de febrer de 1942 a Alcoi ( Valncia) fill duna famlia didees bastant
avanades i de classe treballadora , enamorat dels seus pares, introvertit, malalts,
tmid i interessat per la literatura. Des de petit t un somni, ser actor i expressar-se
davant del pblic.
Als dotze anys ha de deixar destudiar i comenar la llarga llista doficis que practicaria
que sn ms de trenta-sis. Aix el fa integrar-se definitivament al seu grup social, la
classe treballadora. Aix va agafant conscincia de les injustcies que veu i als disset
anys es defineix com a comunista.
Ms tard es casa i t la seva primera filla, cosa que el fa haver de treballar divuit hores
diries per es comena a fer lloc en el mn del teatre i al cinema fins al punt de
complir parcialment el seu somni, ja que va actuar en diverses pellcules i teatres per
no va poder viure mai daix.
Tot va canviar quan Ovidi, que era un home interessat en la cultura, va assistir a un
festival de La Can lany 1967. En sentir a Pi de la Serra, Raimon i Guillermina , es
va quedar encisat, i de cam a casa va fer la seva primera can, la Samarreta, can que
defineix la seva procedncia i ideologies amb riques metfores. Ms tard sintegra al
grup de Folk, per de seguida es decanta ms per lestil dels Setze Jutges tot i que ja no
existeixen com a grup. Malgrat les seves mans curtes i els seus dits de botifarra, intenta
aprendre a tocar la guitarra i ms o menys sen surt, per la seva gran capacitat
dexpressi llueix ms sense la guitarra, s per aix que aparca linstrument i es dedica
a explotar el seu gran carisma. Per complementar les seves capacitats interpretatives, es
fa acompanyar per msics com Toti Soler, amb qui acaben sent indispensables lun per
laltre.
Mor al 10 de mar de 1995 dun cncer desfag, als 53 anys. La seva mort s un cop
molt fort per els seus familiars i els seus amics , era un home que es feia estimar molt,
inoblidable, un home molt honest, modest, terriblement hum, que la seva cara, la seva
mirada inspiraven bondat i tendresa i , sens dubte, una gran artista. Arrel de la seva mort
va rebre sentits homenatges, dels companys i del seu pblic.
Ovidi va ser un gran divulgador de poesia, va musicar poetes com Papasseit, Vicent
Andrs o Maiakowsky. En les seves canons defensa els drets humans , la seva identitat
catalana, la seva ideologia comunista, i denuncia les injustcies del poder. Ho fa de
manera valenta i directa i en ocasions amb una gran riquesa metafrica grcies al seu
domini de les lletres. En els seus concerts utilitza el seu subtil talent interpretatiu i la
seva grcia que el caracteritzen i el diferencien de tots els altres.
LACANDELCANSAT
Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, catal.
Per condici, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerr.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No s miracle, ni s un mal son;
m'ha tocat, i s la meua feblesa.
Quede clar, tamb, que sn covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
La can comena definint els lmits dels pasos

catalans, a dalt els Pirineus, a baix Oriola ( punt ms
al sud de Valncia) i com a cor Alcoi, la seva terra.
Explica i accepta els seus orgens i defensa la seva
nacionalitat catalana , la seva llengua, la seva classe
social obrera i la seva ideologia poltica desquerres.
Lltima estrofa fa referncia a les continues
discussions del Valenci, i en especial al blaverisme,
corrent dultradreta que nega que Valncia sigui part
dels pasos catalans i defineix lidioma com a
dialecte del Castell. Ell t una ideologia totalment
contraria a aquesta ja que considera Valncia part de
s ben trist encara avui parlar,

i posar al seu lloc una histria.
Fins ac ens heu fet arribar.
De tan grossa ra, naix la glria.
Catalunya . el mateix creu en la llengua quan afirma

que canta amb Catal per a la manera de Valncia, s
a dir que el Valenci s Catal. Aquesta ideologia li
I torne a repetir: sc alcoi.

Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle catal
Manel Serrat.
i ho faigJoan
a la manera
de Valncia.
va port molts problemes amb els blaveristes fins al

punt de rebre amenaces de bomba en els seus concerts
a Valncia.
s grcies a canons com aquesta que la gent pren
conscincia del concepte de pasos catalans, i no per
la poltica del moment ni posterior
Jaume Sisa, un toc intergalactic.

Magraden els cacauets salats picats amb martell
galctic, magrada la cervesa, magrada Pau Riba,
magrada Jimmi Hendrix, no magrada lEurovisi,
no magrada la can catalana, no magraden els
neorealistes, magraden les bicicletes, magrada no
fer res, magrada caminar de nit, no magrada la
gent que pinta quadres, no magraden les anxoves
amb caf, no magraden els estadis, no magraden
les banderes, magraden les carreteres, magrada
Henry Miller, no magraden les mones, no
minteressa
Sisa al Canet Rock el 1975.
lEspriu,
no
magrada
treballar,
magrada tot, no magrada res...[...]

Jaume Sisa.
Neix el 24 de setembre del 1948 al Poble Sec en una famlia de classe mitjana. La seva
primera educaci va ser la que va rebre al carrer de ben petit jugant amb els seus amics.
De jovenet li encantaven els cmics i la rdio que eren la seva nica font de cultura.
Primer es pensava que tenia vocaci doficinista , per de seguida li van sortir els
primers brots artstics i va comenar a tocar en un conjunt. Aquest conjunt el va fer
viatjar molt i descobrir el mn, fins que es va cansar i va tornar a Barcelona. Per Sisa
no va tardar gaire a tornar al mn de la can i a integrar-se al Grup de Folk on
desenvolupa i explota les seves capacitats artstiques.
Posteriorment, desprs del seu xit amb Qualsevol nit pot sortir el sol es torna a
distanciar del mn de la msica. Aquestes retirades sn abundants a la vida den Sisa,
potser pel fet de que s un solitari. Fins i tot, durant una poca es canvia el nom pel de
Ricardo Solfa, cantant meldic dels anys vint, reencarnat en Sisa segons ell mateix.
s considera un cantant galctic, un especialista en cantar, ballar, tocar i recitar, sense
saber fer cap daquestes coses. Ell sempre ha pensat que el seu problema a la vista fa
que all que li falta de visi real es complementi amb una visi espiritual de les coses.
Com em dit abans s un solitari tamb pel que fa les relacions amb les dones, les troba
massa complicades i es perd, per aix creu que la relaci essencial s amb ell mateix.
En les seves retirades ha treballat sovint de botiguer, el que el fa ser , com diu ell, un
botiguer en potncia, per ms sescauria dir que s un botiguer de somnis i de
illusions.
T una gran amistat amb Pau Riba, considera que no hi ha cap altre cara dura al mn
que no sabent cantar pugui fer el que han fet ells ( s clar encara no coneixien a
LAlbert Pla).
Seguint les maneres trencadores i abstractes de lartista, seguidament tenim una srie de
paraules que se li atribueixen i que creen una idea de la seva personalitat i dels temes
de les canons: Lletres galctiques, lletres entranyables, actitud amoral, filosofia de
lmits impenetrables, reflex imprehendible, somni dun somni, aventura passional i
enjogassada, surrealisme...
Comentari
dAgust
Ponts
en
el
llibre
Els
Tretze
que
Canten
No exagero si dic que en les canons den Sisa hi ha quelcom de Boris Vian i de
Kerouac. Semblen escrites per un nen que es sorprn a cada moment del que est vivint,
que es meravella per cada cosa que succeeix al seu entorn, que contempla atnit una
orgia que lhipnotitza i larrossega... Suposo que molt progres de boqueta sestriparn
les vestidures perqu he comparat el Sisa amb Boris Vian i Kerouac. Per la
comparaci quedava feta.
QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL
Fa una nit clara i tranquilla,

hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aqu a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l'Ali Bab i en Gulliver.
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva s casa vostra,
si s que hi ha cases d'alg.
Hola Jaimito i Donya Urraca!
I en Carpanta i Barba-azul,
I Frankestein i l'home llop,
I el compte Drcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan
La senyoreta Marieta de l'ull viu

ve amb un soldat.
Els Reis d'Orient, Pap Nol,
el Pato Donald i en Pascual.
La Pepa maca i Superman
I Mortadelo i Filemn
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, en Cocoliso i en Popeye.
Bona nit senyor King Kong,

senyor Astrix i en Taxi Key,
Roberto Alczar i Pedrn,
l'Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot senyor Oblix.
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.

Ara ja no hi falta ning,
o potser s, ja me n'adono que tan sols
hi faltes tu...
En Pinotxo ve amb la Monyos,

agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la famlia Ulises
i el capitn Trueno amb patinet.
Tamb pots venir si vols.

T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l'espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.
I a les dotze han arribat

la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calixta,
Bambi i Mobby Dick,
i l'emperatriu Siss.
En aquesta can reflexa els personatges duna infncia marcada sobretot pels cmics, la rdio,
la literatura juvenil i el cinema, ja que no existia la televisi.
Aparentment s una can infantil que cita desenes de personatges cmics per convidar-los a
una festa a casa seva, i no cal dir que els nens els fascina aquesta pea. Per tamb va ms enll
daix, ja que est publicada lany 1975, un any de celebraci per alguns, degut a la mort de
Franco. En Sisa aprofita locasi per fer una gran festa i convidar a tots els personatges de la
seva infncia per celebrar-ho fins que surti el sol. Crea un ambient festiu, hospitalari, un
ambient de somni que fa que la can sigui considerada una de les ms bones creacions en
Catal. Aquesta pea torna a mostrar quina classe de cantautor s en Sisa i quina manera t de
veure les coses a travs de les seves ulleres surrealistes.
Casa meva no existeix a la Terra, o dit duna altra manera, la casa que existeix a la Terra no s
exactament casa meva. La meva s la casa dels somnis, la casa de la poesia, la casa dun ideal
abstracte de bellesa, democi, dalegria i de festa. El mn de la illusi, en el que qualsevol nit
pot sortir el sol.
Escrit de Jaume Sisa, un cantautor galctic.

FESTIVALS FENOMENALS
Sis hores de can i Canet Rock
A la ltima dcada del Franquisme i a principis del que sanomena transici neixen les
Sis Hores de Can a Canet i , posteriorment, el Canet Rock. Aquest sn els primers
festivals musicals de grans dimensions dels Pasos Catalans. Compten amb la presncia
de grups i cantants del moment i amb una assistncia de pblic multitudinria. el Canet
Can es celebra per primera vegada lany 1971, s dun caire reivindicatiu i es centra
en la can dautor. Lany 1975 Canet es desdobla i tamb es celebra el Canet Rock
dun caire ms festiu amb artistes del rock catal.
Canet Can
Festivals daquest tipus demostren, a part del poder de convocatria, que som iguals
que la resta de pasos europeus, encara que intentin de fer-nos creure el contrari.
Passa que en aquest pas anem mirant de sortir del feixisme, i qualsevol cosa que es
faci s poltica. Fins i tot una exposici de clavells vermells pot arribar a ser poltica. Quico Pi de la Serra.
La llavor del Canet Can es va sembrar lAgost de 1969, quan sorganitza a les pistes
de tenis de Canet un concert on hi actuen Llus Llach, Ovidi Montllor i Pi de la Serra.
Lesdeveniment t una assistncia de 500 persones i lany segent es torna a repetir amb
un nombre de pblic major.
El 18 de setembre de 1971 participen ms cantants del moment en aquell concert de
Canet i es fa la primera edici del Canet Can on hi assisteixen 1.800 persones. En poc
temps, el festival aconsegueix una gran capacitat de convocatria fins a arribar a 5.000
persones lany 1973, triplicar aquesta xifra al 1975 amb 15.000 persones i comptar amb
40.000 persones lany 1975, primer any que es celebra el Canet Rock.
Els principals cantants que participen a les Sis Hores van ser La Trinca, que tamb
sencarreguen dorganitzar el festival a partir de lany 1974, Toti Soler, Maria del Mar
Bonet, Francesc Pi de la Serra i Ovidi Montllor. Raimon noms hi actua el 1976. En el
Canet Rock destaquen Pau Riba, Sisa, La Companyia Elctrica Dharma i l'Orquestra
Plateria entre daltres.
Aquest festival va ser molt important en el camp de la mobilitzaci popular a Catalunya

durant el franquisme i els anys segents. Per molts no va ser ms que una manifestaci
artstica sense poltica pel mig, per el cert es que la tasca dels artistes i organitzadors
que hi participaven, va prendre molta ms importncia social a causa de la situaci
poltica, i va esdevenir, en part, una festa de reivindicacions i un reflex del desig de
llibertat de tot un poble.
Ambient al Canet Rock el 1975
Article publicat a El pas, el juliol de 1979:

No se celebrar el festival de Canet Can
J. M. COSTA
El principal festival de cancin popular de nuestro pas, el Canet Can, no celebrar,
como estaba previsto, su octava edicin. Tradicionalmente este festival de seis horas
presentaba cada ao una muestra comprensiva de lo que haba ocurrido en la canc
catalana, a lo largo de la temporada.
[...]Una vez que La Trinca comprob la imposibilidad de contar con alguna de ambas
figuras, se puso en contacto con Joan Molas, representante de todos los cantantes de
can, con la excepcin de Ovidi Montllor y la misma Trinca, a fin de confeccionar un
cartel que incluira, entre otros, a Joan Manuel Serrat, La Companya Electrica
Dharma y Sisa. Tras mltiples intentonas pareca quedar claro que, con independencia
de problemas y ajustes monetarios, lo que no deseaba Joan Molas era ver a sus pupilos
actuando junto a un elemento distorsionador (de un purismo catalano parlante) que en
algn momento, no obstante, fue uno de los primeros y ms valiosos elementos de la
can. No es cuestin ahora de entrar en la polmica tpica de si un cataln puede
cantar en castellano, ingls o francs si le viene en gana, y sin ser por ello un traidor
intocable, sino de significar que por problemas de purismo (aliados a los estrictamente
comerciales) no se va a celebrar un festival de la importancia de Canet Can.
Com cada any al 1978 hi van haver problemes amb els permisos per fer un festival
daquell caire, per no es cert que aquesta fos la nica ra per la qual es deix de
celebr les Sis Hores de Can i el Canet Rock.
Llus Llach, centre dimportncia de la can al comenar la democrcia, estava
aleshores treballant en altres projectes ambiciosos facilitats per el seu manager Joan
Molas i lany 1978 no participaria al festival. Daltra banda tampoc no hi assistiria
Raimon, altre gran personalitat de la can.
La Trinca, organitzadors dels festival, van voler contractar a Joan Manel Serrat, per
primera vegada al Canet Can, tot i que recordem que aquest cantautor , a les acaballes
del franquisme i durant la transici opt per cantar tamb en castell. Per Joan Molas,
manager de tots els cantants que participaven als festivals menys dOvidi Montllor i la
Trinca, va preferir retirar a tots els seus artistes fent inviable el projecte de la Trinca per
la vuitena edici del Canet Can que compartir cartell amb el que molts consideraven
un trador i donar una imatge que no linteressava gens. Sha de dir que Joan Molas
estava centrat en la nova promesa, Llus Llach, i va perdre inters en defensar un
festival en el qual hi participaven molts msics, alguns dells daltres managers, quan va
veure que amb un sol msic com Llus Llach podia guanyar tant o ms si seguia
treballant en projectes ms individuals i ambiciosos.
Si els motius de fons son puristes, i es va fer un boicot respecte al bilingisme de Serrat,
cap cantant ho va declarar ni ho declara ara. Pi de la Serra al cap dun temps va deixar
de treballar amb la oficina de Joan Molas, al veures perjudicat, com havia fet Ovidi
Montllor una mica abans.
Lindividualisme dalgunes figures i la ambici econmica, son al meu entendre, ms
que la intransigent exclusi del bilingisme les causes de que Canet Can es deixi de
celebrar lany 1978.
Larticle que ve a continuaci, aix com lexplicaci de les causes que fan que el Canet
Can es deixi de celebrar, est totalment basat en explicacions i converses amb gent
de dins del moviment, managers, artistes, acompanyants... No s un treball bibliogrfic
que expliqui tot el que va passar desprs del Franquisme, sin una srie de fets exposats
per explicar i denunciar un seguit de situacions duna manera argumentada .
Segurament des dun altre punt de vista, es defensarien o denunciarien unes altres coses,
per jo he tingut fcil accs i familiaritat amb unes certes fonts i he decidit fer aquesta
aportaci al treball. La meva intenci no s atacar ni menysprear a ning, per penso
que s molt interessant poder veure les coses des dun punt de vista diferent al que
estem acostumats, tot i no compartir el mateix pensament.
Desprs de la mort de Franco...
En els anys que segueixen a la mort de Franco, arriba la democrcia, i saconsegueix

el retorn de les institucions catalanes, la Generalitat de Catalunya. Daquesta manera,
sobre un nou horitz per a la Nova Can Catalana.
Les llibertats civils aconseguides permetien una ms amplia difusi i unes condicions
millors pel treball artstic i cultural en general, a tot Espanya. A Madrid, per exemple,
lalcalde Enrique Tierno Galvn, va facilitar l'aparici del moviment creatiu La Movida
Madrilenya. Per no vas pas ser aix per la Nova Can, sin que en aquest perode, La
Nova Can va ser desmantellada com a moviment.
Raimon, Pi de la Serra i Llus Llach, Ovidi Montllor eren autntics lders a Catalunya
l'any 1975. Feien concerts, reclamen llibertats, com la legalitzaci dels partits poltics, i
omplien estadis de gent, que no sabien ni qui era Jordi Pujol, quan no hi havien partits
poltics legals ni mtings. Polticament, al govern linteressava doncs un trasps de
lideratge i un cribatge de ideologies.
A Convergncia i Uni ( centre-dreta catalana) ,que governaria durant 23 anys seguits a
la Catalunya, no li interessava en absolut uns lders esquerrans, veterans en denunciar
sense pels a la llengua les injustcies socials, reconeguts artsticament a nivell
internacional, arrelats a la seva gent, en definitiva un potencial revolucionari perills o

incmode.
Segons les meves fonts i els fets que mhan explicat, la poltica cultural de convergncia
va ser rescatar solament la reivindicaci nacionalista de lampli ventall ideolgic i
temtic que enriquia la can, i bloquejar la xarxa popular que possibilitava a tots els
cantants seguir treballant. Aix, sobreviuria aquell qui sabs jugar a negociar amb
astcia mes que amb integritat, i s quan pren ms importncia la figura clau del
manager del cantautor, per aconseguir el favor de les institucions per possibilitar al
cantant una bona trajectria professional.
La bandera ms del gust del nou poder catal convergent va ser Llus Llach que es
convert en el cantant predilecte del Govern de Catalunya, distingit amb una creu de
Sant Jordi el primer any (1981), que la reinstaurada Generalitat va tornar a lliurar amb
la finalitat de distingir les persones naturals o jurdiques que, pels seus mrits,
haguessin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat en el
pla cvic i cultural.
En els anys segents, la creu de Sant Jordi es va atorgar a les inofensives Maria Del
Mar Bonet (1984) i Marina Rossell (1988). Aquesta ltima, que va comenar com a
talonera de Llus Llach, va rebre la distinci tot i la seva curta i no gaire intensa
trajectria. Aquest reconeixement, es podria haver fet amb ms motiu a altres artistes
ms compromesos amb Catalunya, per no va ser aix. La democrcia no premiaria a
uns msics comunistes, desquerres o que es mullessin polticament amb canons com
les del Quico. Cal dir tamb que , Llach, Bonet i Rossell, estaven representats pel
mateix manager, Joan Molas, que va monopolitzar l'oferta artstica de la Can Catalana
amb molta habilitat i amb tctiques purament mercantilistes. En la meva conversa amb
Quico Pi de la Serra i amb la Imma Teixidor mexpliquen una ancdota sobre aquest
manager. ( Annex)
Raimon tamb accept la Creu de Sant Jordi lany 1997 , desprs dhaver-la rebutjat
anteriorment. Raimon va saber fer valer la seva condici de ser el primer cantant de la
histria de la Can, i es caracteritz pel seu individualisme junt amb una
extraordinria habilitat en dosificar on i quan aparixer per continuar recollint sempre el
benefici de la antiga lluita sense perdre energia en projectes o propostes solidries que
no contribussin a la seva carrera. Fins i tot el fet de ser valenci li va representar un

valor afegit, al contrari del que va passar amb Ovidi Montllor, ja que segons don
bufava el vent podia fruir tant de les seves relacions institucionals catalanes com de les
de la nova Comunitat autnoma de Valncia. El tndem amb la seva dona Analisa Corti
li va permetre no necessitar cap manager per conduir el seu projecte personal cap a la
posteritat, regravant ntegrament la seva obra, i commemorant amb concerts homenatge,
dcada a dcada els seus aniversaris com a cantant.
El llistat de premis i reconeixements que acaparen aquests quatre personatges, Raimon,
Llach, Bonet i Rossell, va creixent mentre que els altres queden sotmesos a lostracisme
perqu evidentment, el mateix que passa amb els premis institucionals, passa tamb
amb els mitjans de comunicaci pblics i amb les subvencions.
Aix no vol dir que Llach i Raimon fessin canons per convergncia. Per s clar que
sn els nics beneficiats de la democrcia , provocant aix una competncia deslleial,
on ells, grcies al recolzament que rebien, cada vegada eren ms populars mentre que
els altres sense cap mena de facilitat sanaven quedant oblidats.
Semblant reflexi podem fer amb la poesia. Si en el franquisme els cantants escollien
donar veu als poetes ms compromesos i subversius, amb la Generalitat de CiU, les
preferncies serien els poetes clssics, com el treballs de Raimon.
D'altra banda, Pi de la Serra i Ovidi Montllor, dos artistes creadors i
escnics, amb dilatada trajectria, entranyablement populars, compromesos en la lluita
per les llibertats, per ms esquerrans i ms irreductibles, no varen rebre mai ni la Creu
de Sant Jordi ni cap altre reconeixement pels seus destacats serveis en la defensa de la
identitat catalana. Pi de la Serra que havia sigut pioner cantant a nivell internacional
durant el franquisme, no va ser mai cridat com representant oficial en cap esdeveniment
cultural que la Generalitat promogus, on hi actuaven ara els altres cantants que
gestionava l'oficina de Joan Molas. Ovidi Montllor no va ser contractat mai per cantar a
TV3 ni ala televisi de Valncia. Ambds van continuar fent canons i cantant on
podien, la qual cosa es redua a actes de solidaritat per collectius que no podien pagar
els alts pressupostos de Llach o Raimon i que evidentment no tenien cap ress en els
mitjans de comunicaci.
Les dificultats per mantenir un grup estable de msics
professionals i els problemes per gravar discos regularment, no solament van limitar les
seves trajectries dartistes del moment sin que queden desvalorats quan volem accedir
a la seva obra actualment, ja que la qualitat tcnica dels primers anys era un desastre i
moltes de les seves canons no han sortit del vinil.
Ovidi Montllor va optar forosament per dedicar-se ms al teatre, com actor, i noms la
seva prematura mort de cncer, el 10 de mar del 1995, el va rescatar d'un ostracisme on
a poc a poc l'absurd de la vida l'havia situat. Llavors va rebre homenatges que no va
veure mai en vida, com reeditar algun dels seus treballs discogrfics o com donar-li nom
a una sala del Mercat de les Flors a Barcelona. Pi de la Serra continu creativament viu
sempre en la seva lnia, sense aconseguir un resultat professional suficient, per viure de
la seva feina de fer canons a Catalunya,... L'any passat va ser desnonat, del pis de la
plaa sant Jaume de Barcelona on vivia de lloguer des de feia trenta anys, vctima del
mobing immobiliari sense haver rebut cap ajuda.
En els exemples de Pi de la Serra i Ovidi Montllor veiem com varen ser marginats pel
govern democrtic del seu propi pas. A les seves canons van seguir denunciant
aquesta situaci discriminatria a Catalunya i aix els feia cada cop ms incmodes. A
la resta dEspanya continuaven discriminats per cantar en catal i era i s del tot
inexplicable i increble que a Catalunya passes tal cosa amb uns cantants de llengua
catalana.
Per mostrar el contrast en les condicions en que es movien uns i altres, recullo aquest
comentari, en relaci al ms gran dels concerts, faranic, realitzat per un artista, el de
Llus Llach al camp del Bara, amb ms 100.000 espectadors, l'any 1985, amb ajut que
Joan Molas va aconseguir pel seu artista, aquest cop tamb de l'Ajuntament de
Barcelona:
El regidor de lAjuntament de Barcelona Enric Tru ens va habilitar un despatx al
Palau de Pedralbes per treballar amb lequip de collaboradors que vaig formar.
Despatx ampli i cmode, en realitat era un luxe treballar en aquelles condicions....
Maria del Mar en acabar el seu concert, a la Plaa del Rei, acompanyada per la
gurdia urbana i amb totes les sirenes per tal de que arribs a temps al Camp Nou per
interpretar conjuntament amb la Marina Rossell i en Llus un emocionat Cant de
lenyor.
Joan Carles Doval, encarregat de la promoci, publicitat i relacions pbliques del

concert.
Seguidament podem veure en quina situaci es trobava mentrestant Quico Pi de La
Serra:
Pi de la Serra tenia problemes per cobrar un bolo que ja havia fet, dins la programaci dun
Ajuntament democrtic. Va anar a consultar-ho a ladvocat Josep M Socies Humbert,
exalcalde de Barcelona, i persona important en el partit socialista a Catalunya. Socies

el va reny per haver firmat un contracte que no li permetia defensar-se en cas
dincompliment de lAjuntament, i li va aconsellar que oblids el tema. El Quico i la
seva companya li van explicar que no era fcil oblidar-se del tema quan aquell era
lnic contracte per cantar que tenien en molt temps. Socies no sho creia, sabia que
tots els ajuntaments ja tenien pressupost per cultura i festes, i sospitava que hi havia
per part del Quico una feina poc correcte a nivell de management. Es va oferir per fer
unes trucades a persones de confiana per facilitar el contacte amb els teatres o cicles
culturals pblics que funcionaven aleshores. Una setmana desprs, altre cop en el seu
despatx, Socies havia fet les trucades i la seva cara havia canviat dexpressi. Noms
va dir compungit que tot era ms difcil del que es pensava i que el seu consell era que
la companya del Quico desempolss el seu ttol i busqus feina fora del mn artstic.
Mentrestant la Generalitat va crear, desprs de moltes crtiques pel seu tracte envers la
Can, un petit departament per activitats de la Can Catalana. Aquest tenia un
pressupost absolutament ridcul comparat amb el de teatre o altres activitats
culturals. Pau Riba, tot i que va acceptar el crrec d'assessor del Departament de cultura,
en feia aquest comentari:
Hi ha una voluntat decidida perqu tot el que es faci des del servei de msica vagi
contra la prpia msica.
Per el cantants "predilectes" o el manager Joan Molas no accedien a les subvencions a

travs daquest departament sin que les seves activitats rebien
fons econmics
directament de presidncia, de la que Llus Prenafeta nera secretari general.
Anys desprs, quan el menyspreu de la Generalitat i les seves emissores pbliques vers
la Can catalana, era ja generalitzat i escandals, els cantants importants com Llach,
Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Raimon i els joves que volien dedicar-se a cantar
en catal es van organitzar fent una famosa tancada de protesta. Pi de la Serra i Ovidi
Montllor no hi eren. Ells ja feia molts anys que patien aquella situaci de greuge mentre
els seus contemporanis de la Nova Can havien gaudit de molts privilegis i vivien molt
b de cantar en catal. En tot cas era un tema difcil de transmetre a l'opini pblica que
recull el fet com a noticia per, com sovint passa, no t inters suficient per captar la
diferent i complicada situaci en que es trobaven el Quico i l'Ovidi.
En el marasme d'aquests anys, Sisa renuncia a ser Sisa, i adopta una nova identitat, la de
Ricardo Solfa, cantant meldic que intenta des de Madrid una nova carrera professional.
Serrat, havia consolidat la seva carrera cantant bsicament en castell al mercat
Llatinoamrica.
Aix
junt
amb la
seva
militncia
socialista
el
mantenien
afortunadament per ell fora del trist panorama de la Can en aquest perode.
Altres com Guillermina Motta seguirien tamb treballant, si no en concerts, en televisi
i en espectacles de teatre de varietats explotant les seves caracterstiques artstiques ms
com a actriu cantant showman que com a cantautora.
Conclusi i opini personal.
La meva conclusi sobre el final de La Nova Can, desprs destudiar el significat del
moviment en tots els mbits i els fets posteriors a la mort de Franco s la segent:
La Nova Can no es destrueix noms es transforma.
Si com a Nova Can donem protagonisme sobretot i des dun punt de vista pragmtic
al seu paper de donar veu a un poble que reclamava llibertats en el context histric de
dictadura, podem considerar que lobjectiu i per tant el moviment, sacaba amb la
derrota del franquisme i amb la recuperaci del vot democrtic que torna la veu cvica
als catalans. Per com b sabem la Nova Can no va ser noms un molt bon instrument
poltic sin un fenomen artstic i com a tal, consolid la Can Catalana que sumar a
altres artistes i seguir activa al nostre pas com a gnere musical i expressi dun poble
que estima cantar en la seva llengua.
Pel que fa la meva investigaci sobre qu va passar amb el artistes de La Nova Can
un cop instaurada la democrcia i la recuperaci de les institucions catalanes la
conclusi que he tret la segent:
Als nous demcrates governants no els interessava aquell fenomen ja que tenia un gran
poder popular i la poltica de centre dreta catalana era molt ms conservadora que el
discurs de la Nova Can. Al meu entendre va faltar un immediat acte dagrament
pblic als cantants histrics de La Nova Can que els hauria situat al lloc respectat que
mereixien. Daltra banda, des de la conselleria de cultura soblidaven de la can en els
seus pressupostos i des dels mitjans de comunicaci pblics, com la nova televisi
catalana ( TV3), al contrari del que sesperava, es posaven traves a la difusi de la
Can Catalana.
D'aquesta manera, cada cantant de forma individual i dins un context amb unes normes
de joc de mercat i de contactes dinfluncia, acabaria en una de les dos sortides
oposades: la dels cantants que van tenir el favor del nou temps, i la dels caiguts en
desgrcia. La conclusi s que aqu el valor no s artstic. El toc nacionalista s
benvingut, per no la ideologia esquerrana; la tradici es potencia, per la innovaci es
margina. I ara, lxit de la carrera de cada cantant tamb passa per la pura capacitat de
negociaci del seu manager.
s aix com, anys desprs, com sempre, loblit fa la resta i la histria que es coneix s la
dels vencedors.
Bibliografia
Llibres consultats:
MANUEL VZQUEZ MONTALBN, Antologia de la Nova Can Catalana.
Ediciones de cultura popular, Barcelona, 1968.
JOAN RAMON MAINAT, Canet, 36 hores de can i de llibertat. Edinform,
Barcelona 1977.
JOAN RAMON MAINAT, Els tretze que canten. Editorial Mediterrnia, Barcelona
1982.
Enderrock. Ajuntament de Barcelona
La Nova Can, la veu dun poble. Generalitat de Catalunya 2009.
VENTURA MESTRES, Lletres galctiques. Edicions del Mall, Barcelona, 1948.

La Nova Cançó Catalana

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Nova Cançó Catalana

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La Nova Can

Ttol: La Nova Can Catalana.

Al Quico, gran font de saviesa i ajuda indispensable,

A la Guillermina que sha mostrat plenament disponible per explicar-me tot el

Noel Binis per acompanyar-me i filmar les meves entrevistes.

A tots ells, mil grcies!

Context histric......................................................................... Pgina 6

Introducci a La Nova Can.................................................... Pgina 8

Els Setze Jutges ..........................................................................Pgina 11

El Grup de Folk........................................................................ Pgina 13

Estudi dels artistes: Elixir La Nova Can Catalana. ................Pgina 15

Raimon, el rei de bastos............................ .........Pgina16

Desprs de la mort de Franco............................................Pgina 41

i sobretot escoltant molta msica dOvidi Montllor, de la Trinca, Serrat,

La Nova Can sestn en el context histric de la segona part del franquisme i la

Ens calen canons d'ara

La difusi que tenia la can va permetre que la cultura catalana fos

accessible per a tothom i no noms per les lites.

A continuaci podem veure alguns exemples de canons modificades per el TOP o b

Raimon, en el primer enregistrament de Cantarem la vida, desprs de un poble

En el cas de lastut Pi de la Serra i de les seves dures crtiques al franquisme

Ovidi Montllor denunciava la brutalitat amb que la policia detenia les

Els Setze Jutges

Membre dEls Setze Jutges el 1966.

Membres dEls Setze Jutges el 1966.

Membres del grup de Folk el 1968 al Parc de la Ciutadella

Parallelament per amb unes formes molt

diferents a la dels Setze Jutges, el grup de Folk, fa de la Nova Can un moviment de

Membres del grup de Folk el 1968 al Parc de la Ciutadella

Estudi dels artistes

Una llengua llarga i una faldilla

Clara batuda a punt de neu.

Cot duna samarreta vermella.

Un pl dngel i dos de dimoni.

La can per a mi s sobretot un mitj

Raimon neix el 2 de desembre de 1940, al carrer Blanc de Xtiva. El ms petit de cinc

es va assabentar que en aquella reuni, a la que no va assistir, la

detinguts, torturats i empresonats.

Hem vist tancats

Ara que som junts s la frase que obra la can, aix t ms

associatives estaven prohibides per evitar conspiracions.

condicions poltiques del moment. La repressi s tant forta que

es veuen obligats a fingir que estan dacord amb quelcom que no

creuen i aix a vegades els fa oblidar quins sn realment els seus

Raimon, qualifica aquella equivocada llei absoluta com a por i

gana, un mn en el que els qui expressen el seu desacord amb el

cantar em moriria, no sabria

continuar mentre tingui fora als

*Entrevista a Quico Pi de la Serra a lannex.

SI ELS FILLS DE BUDA VOLESSIN

Si alg se sent alludit, y t ales que no voli!

Si els fills de pota volessin no veurem mai el sol

Jo cada cop veig ms clar,

Si els fills de pota volessin no veurem mai el sol

Utilitza un refrany popular per advertir

Si els fills de pota volessin no veurem mai el sol

No les accepta i afirma que sest gestant el

Si els fills de pota volessin no veurem mai el sol

Les causes que anomena son: la situaci

A ciutat anem de cul,

insostenible del camp, levasi de capital a

Si els fills de pota volessin no veurem mai el sol

lestranger, el creixement desbordat i la

La llengua llarga i la faldilla curta de Guillermina Motta.