You are on page 1of 4

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD


CONVOCATÒRIA: EXEMPLE EXAMEN 2024 CONVOCATORIA: EJEMPLO EXAMEN 2024

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

BAREM DE L’EXAMEN:
1a) Responeu a una de les dues opcions (fins a 1 punt)
a) DELS DOCUMENTS 1 i 2 b) DELS DOCUMENTS 3 i 4
Descriviu el tipus de fonts utilitzades. Descriviu el tipus de fonts utilitzades.

2a) Responeu a una de les dues opcions (fins a 2,5 punts)


a) DELS DOCUMENTS 1 i 2 b) DELS DOCUMENTS 3 i 4
Identifiqueu les idees principals dels textos, Identifiqueu les idees principals dels textos,
situant-les en el seu context històric situant-les en el seu context històric
corresponent. corresponent.

3a) Definiu DOS dels conceptes següents (fins a 2 punts)


Absolutisme Sufragisme
Llei sàlica Miliciana

4a) Responeu a una de les dues opcions (fins a 2,5 punts)


1. Descriviu la crisi de l’Antic Règim des del 2. Exposeu les principals reformes socials i
1814, incidint en la Dècada Ominosa. Utilitzeu polítiques del període republicà, en particular
amb aquesta finalitat els textos a comentar. pel que fa a la condició de la dona. Utilitzeu
amb aquesta finalitat els textos a comentar.

5a) Responeu a una de les dues opcions (fins a 2 punts)


2. Compareu la successió a la Corona en les 2. Compareu l’avanç dels drets socials de la
persones d’Isabel II i Alfons XII i la seua dona en la història d’Espanya a partir del 1931.
implicació amb les guerres carlistes en el segle
XIX.

DOCUMENTS PROPOSATS

Document 1 Document 2

“Que en les Corts que es van celebrar al meu “Sorprès el meu reial ànim en els moments
palau d’El Buen Retiro l’any 1789 es va tractar, d’agonia a què em va conduir la greu malaltia
a proposta del Rei el meu august pare, de la que m’ha salvat prodigiosament la Divina
necessitat i conveniència de fer observar el misericòrdia, vaig signar un Decret (18 de
mètode regular establit per les lleis del Regne i setembre de 1832) que derogava la Pragmàtica
pel costum immemorial de succeir en la Corona Sanció de 29 de març de 1829, decretada pel
d’Espanya, amb preferència de major a menor i meu august pare a petició de les Corts de 1789
d’home a dona […] i tenint presents els per a establir la successió regular en la Corona
immensos béns que de la seua observança d’Espanya […] Ni com a rei jo podia destruir les
durant més de set-cents anys havia reportat a lleis fonamentals del Regne, el restabliment de
aquesta Monarquia, així com els motius i les les qual s’havia publicat, ni com a pare podia

1
circumstàncies eventuals que van contribuir a amb voluntat lliure desposseir de tan augustos i
la reforma decretada per la Interlocutòria legítims drets la meua descendència […]
Acordada del 10 de març de 1713 (va disposar Declare solemnement de plena voluntat i propi
que «foren preferits tots els meus descendents moviment, que el Decret signat en les angoixes
homes per la línia recta masculina a les de la meua malaltia, va ser arrancat de mi per
femelles i els seus descendents»), van elevar a sorpresa: que va ser un efecte dels falsos
les seues reials mans una petició amb data 30 terrors amb què van esglaiar el meu ànim; i que
de setembre del dit any de 1789, fent mèrit de és nul i de cap valor, i que s’oposa a les lleis
les grans utilitats que havien vingut al Regne, fonamentals de la Monarquia i a les obligacions
ja abans, ja particularment després de la unió que, com a rei i com a pare, dec a la meua
de les Corones de Castella i d’Aragó, per augusta descendència”.
l’ordre de succeir assenyalat en la Llei 2a, títol
15, partida 2a, i suplicant-li que, tot i la novetat Declaració del rei Ferran VII llegida davant de
feta en la citada Interlocutòria Acordada, es les autoritats del Regne, convocades amb
dignara a manar que s’observara i es guardara aquesta finalitat, sobre la successió de la
perpètuament en la successió de la Monarquia Corona (31 de desembre de 1832).
aquest costum immemorial, testificat en la llei
esmentada, com sempre s’havia observat i
guardat […]”.

Pragmàtica sanció de 29 de març de 1829 que


publica la llei de 1789 i restableix la Llei de
partides sobre la successió de la Corona.

Document 3 Document 4

“Jo em sent ciutadana abans que dona, i “Aquest és el clam que s’estén avui per totes
considere que seria un profund error polític les masses femenines, després d’un any de
deixar la dona al marge d’aquest dret [de guerra, la dona ha comprès que el seu lloc no
sufragi]…; la dona que serà indiscutiblement era com fins ara havia sigut: romandre inactiva
una nova força que s’incorpora al dret i només en sa casa, sense fer res útil per a la guerra.
cal espentar-la a seguir el seu camí. No deixeu Però un any de guerra ha fet que les nostres
a la dona, si és regressiva, que pense que la dones pensen i vulguen fer alguna cosa útil per
seua esperança estava en la Dictadura; no a acabar prompte amb aquesta canalla feixista
deixeu a la dona que pense, si és avançada, que ha sumit Espanya en la més cruel de les
que la seua esperança d’igualtat està en el guerres […]. La incorporació de la dona al
comunisme. No cometeu aquest error polític de treball, a més de ser una ajuda per a la
greus conseqüències […] No cometeu un error producció, pot ser una força molt potent per al
històric que no tindreu mai prou temps per a nostre exèrcit, perquè capacitant-se per al
plorar si deixeu al marge de la República la treball, els homes podran ser enquadrats en les
dona, que representa una força nova, una força brigades del nostre gloriós Exèrcit. […] Però
jove […] i que està anhelosa que l’única perquè nosaltres puguem capacitar-nos, cal
manera de perdurar per a l’exercici de la que els camarades dels sindicats ens ajuden i
llibertat i de fer-la accessible a tots és caminar
ens presten la seua col·laboració franca i
dins d’ella”. sincera, i no passe que, quan nosaltres
busquem la seua ajuda per a poder ser
Discurs de Clara Campoamor, Diari de capacitades, ens trobem que «tot es tornen
Sessions de Corts, 1 d’octubre de 1931. obstacles», i cal, per tant, que els autèntics
camarades revolucionaris que hi ha dins dels
sindicats facen comprendre a tots els
«incomprensius» que en l’Espanya que estem
forjant no existirà ni el favoritisme ni la
desocupació, i que serà necessari l’esforç de
tots, homes i dones […]”.

“Incorporeu-nos al treball!”, El Mono Azul, núm.


44 (desembre de 1937).

2
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD


CONVOCATÒRIA: EXEMPLE EXAMEN 2024 CONVOCATORIA: EJEMPLO EXAMEN 2024

Assignatura: HISTÒRIA D’ESPANYA Asignatura: HISTORIA DE ESPAÑA

BAREMO DEL EXAMEN:


1ª) Responda a una de las dos opciones (hasta 1 punto)
a) a) DE LOS DOCUMENTOS 1 y 2 a) b) DE LOS DOCUMENTOS 3 y 4
Describa el tipo de fuentes utilizadas. Describa el tipo de fuentes utilizadas.
b)

2ª) Responda a una de las dos opciones (hasta 2,5 puntos)


a) a) DE LOS DOCUMENTOS 1 y 2 b) b) DE LOS DOCUMENTOS 3 y 4
Identifique las ideas principales de los textos, Identifique las ideas principales de los textos,
situándolas en su contexto histórico situándolas en su contexto histórico
correspondiente. correspondiente.

3ª) Defina DOS de los conceptos siguientes (hasta 2 puntos)


Absolutismo sufragismo
Ley Sálica miliciana

4ª) Responda a una de las dos opciones (hasta 2,5 puntos)


1. Describir la crisis del Antiguo Régimen desde 1814, 2. Exponer las principales reformas sociales y
incidiendo en la Década Ominosa. Utilice para ello los políticas del periodo republicano, en particular lo
textos a comentar. referido a la condición de la mujer. Utilice para ello
los textos a comentar.

5ª) Responda una de las dos opciones (hasta 2 puntos)


2. Comparar la sucesión a la Corona en las personas de 2. Comparar el avance de los derechos sociales de la
Isabel II y Alfonso XII y su implicación con las guerras mujer en la historia de España a partir de 1931.
carlistas en el siglo XIX.

DOCUMENTOS PROPUESTOS

Documento 1 Documento 2

“Que en las Cortes que se celebraron en mi “Sorprendido mi real ánimo en los


palacio del Buen Retiro el año de 1789, se momentos de agonía a que me condujo la
trató, a propuesta del Rey mi augusto padre, grave enfermedad de que me ha salvado
de la necesidad y conveniencia de hacer prodigiosamente la Divina misericordia, firmé
observar el método regular establecido por las un Decreto (18 de septiembre de 1832)
Leyes del Reino y por la costumbre inmemorial derogando la Pragmática Sanción de 29 de
de suceder en la Corona de España, con marzo de 1829, decretada por mi augusto
preferencia de mayor a menor y de varón a padre a petición de las Cortes de 1789 para
hembra[…] y teniendo presente los inmensos establecer la sucesión regular en la Corona de
bienes que de su observancia por más de España […] Ni como rey pudiera yo destruir las
setecientos años había reportado esta leyes fundamentales del Reino, cuyo
Monarquía, así como los motivos y restablecimiento había publicado, ni como

1
circunstancias eventuales que contribuyeron a padre pudiera con voluntad libre despojar de
la reforma decretada por el Auto Acordado de tan augustos y legítimos derechos a mi
10 de marzo de 1713 (dispuso que “fuesen descendencia […]
preferidos todos mis descendientes varones Declaro solemnemente de plena voluntad y
por la línea recta de varonía a las hembras y propio movimiento, que el Decreto firmado en
sus descendientes”), elevaron a sus reales las angustias de mi enfermedad, fue arrancado
manos una petición con fecha 30 de setiembre de mí por sorpresa: que fue un efecto de los
del referido año de 1789, haciendo mérito de falsos terrores con que sobrecogieron mi
las grandes utilidades que habían venido al ánimo; y que es nulo y de ningún valor, siendo
Reino, ya antes, ya particularmente después opuesto a las leyes fundamentales de la
de la unión de las Coronas de Castilla y de Monarquía y a las obligaciones que, como rey
Aragón, por el orden de suceder señalado en y como padre, debo a mi augusta
la ley 2ª, título 15, Partida 2ª, y suplicándole descendencia”.
que, sin embargo de la novedad hecha en el
citado Auto Acordado, tuviese a bien mandar Declaración del rey Fernando VII leída
se observase y guardase perpetuamente en la ante las autoridades del Reino, convocadas
sucesión de la Monarquía dicha costumbre para ello, sobre la sucesión de la Corona
inmemorial, atestiguada en la citada Ley, como (31 de diciembre de 1832)
siempre se había observado y guardado […]”

Pragmática Sanción de 29 de marzo de 1829


publicando la ley de 1789 restableciendo la
ley de Partidas sobre la sucesión de la
Corona

Documento 3 Documento 4

“Yo me siento ciudadana antes que mujer, y “Este es el clamor que cunde hoy por todas las
considero que sería un profundo error político dejarmasas femeninas, después de un año de guerra, la
a la mujer al margen de ese derecho [de sufragio]…; mujer ha comprendido que su puesto no era como
a la mujer que será indiscutiblemente una nueva hasta ahora había sido: permanecer inactiva en su
fuerza que se incorpora al Derecho y no hay sino casa, sin hacer nada útil para la guerra. Pero un año
empujarla a que siga su camino. No dejéis a la de guerra ha hecho que nuestras mujeres piensen y
mujer, si es regresiva, piense que su esperanza quieran hacer algo útil para terminar pronto con esta
estuvo en la Dictadura; no dejéis a la mujer que canalla fascista que ha sumido España en la más
piense, si es avanzada, que su esperanza de igualdadcruel de las guerras […]. La incorporación de la
está en el comunismo. No cometáis ese error mujer al trabajo, además de ser una ayuda para la
político de gravísimas consecuencias […] No producción, puede ser una fuerza muy potente para
cometáis un error histórico que no tendréis nunca nuestro ejército, pues capacitándose para el trabajo,
bastante tiempo para llorar al dejar al margen de lalos hombres podrán ser encuadrados en las Brigadas
República a la mujer, que representa una fuerza de nuestro glorioso Ejército. […] Pero para que
nueva, una fuerza joven […] y que está anhelante de nosotras podamos capacitarnos es preciso que los
que la única manera de durarse para el ejercicio de camaradas de los Sindicatos nos ayuden y presten
la libertad y de hacerla accesible a todos es caminar
su colaboración franca y sincera, y no ocurra que al
dentro de ella”. buscar nosotras su ayuda para poder ser capacitadas,
nos encontremos con que ‘todo se vuelven
Discurso de Clara Campoamor, Diario de Sesiones obstáculos’, y es preciso, por lo tanto, que los
de Cortes, 1 de octubre de 1931.
verdaderos camaradas revolucionarios que existen
dentro de los Sindicatos hagan comprender a todos
los ‘incomprensivos’ que en la España que
estamos forjando no existirá ni el favoritismo ni el
paro, y que será necesario el esfuerzo de todos,
hombres y mujeres […]”.

“¡Incorporadnos al trabajo!”, El Mono Azul, nº 44


(diciembre de 1937).

You might also like