DRET CIVIL I

Respostes PAC 2

PAC 2

NOM I COGNOMS:______Georgia Manresa England__________

ENUNCIAT 1 (extensió màxima: 10 línies per pregunta).

1. Resposta: a): "Sempre que neixi amb vida, un cop produïda la total separació de la mare."
Justificació: La base legal per a aquesta resposta es troba en l'article 29- 30 del Codi Civil
espanyol, que estableix que "el naixement determina la personalitat". Això significa que l'adquisició
de la personalitat es produeix en el moment del naixement, sempre que el naixement es produeixi
amb vida i una vegada que el nen o nena estigui totalment separada de la mare. Aixi queda
expressat també segons el CCCat. En l’article 211-11.
La opció b) és incorrecta, ja que la llei no exigeix que el nadó visqui 24 hores per adquirir la
personalitat. Això és una possible excepció que pot ser establerta per la llei, però no és la regla
general.
La opció c) també és incorrecta, ja que la inscripció del naixement al Registre Civil és una formalitat
administrativa, i no afecta la determinació de la personalitat de l'ésser humà. La inscripció al Registre
Civil és necessària per a documentar la identitat de la persona, però no té cap efecte en la seva
existència com a ésser humà.

(Arroyo i Amayuelas, E., NA)

(Comunidad Autónoma de Cataluña, 2010)
(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

2. Resposta: a): "Tenen capacitat natural, però els hi manca la capacitat jurídica plena."
Justificació: Això es deu a que la legislació els reconeix com a subjectes de dret, però, durant la
seva minoria d'edat, la llei estableix un mecanisme de protecció especial per a ells, a través dels
seus representants legals, que són els seus progenitors o tutors, perquè puguin actuar en el seu
nom i defensar els seus interessos. En aquest sentit, l'article 211-3.3 del Codi Civil de Catalunya
estableix que "els menors de divuit anys no tenen capacitat d'obrar", mentre que l'article 2.2 de la
Llei Organica 1/1996, sobre la protecció juridica del menor estableix que "els menors d'edat estan
subjectes a tutela o als drets i deures dels seus pares o tutors, segons correspongui".
Per tant, la opció b) és incorrecta perquè els menors sí que tenen capacitat natural, i la opció c)
també és incorrecta, ja que encara que tenen capacitat jurídica plena en determinats casos, com per
exemple per rebre una herència, no poden exercir-la per si sols fins que no arriben a la majoria
d'edat o fins que no se'ls reconeix una emancipació legal.

(Arroyo i Amayuelas, E., NA)

(Comunidad Autónoma de Cataluña, 2010)
(Jefatura del Estado, 1996)

3. Resposta:La resposta correcta és la a) En cap cas.

Justificació: La Llei catalana 10/2008, de 10 de juliol, de Fundacions, estableix en el seu article
331-1 que les fundacions són entitats sense ànim de lucre constituïdes per voluntat d'una o diverses
persones físiques o jurídiques que, per decisió pròpia, afecten de manera duradora el seu patrimoni
a la realització de multes d'interès general. En qualsevol moment es menciona la possibilitat que les
fundacions puguin ser d'interès particular. També queda esmentat en l’article 22 de la llei 50/2002, de
26 de decembre, de Fundacions, i l’article 3-33 d’aquest mateix.
Per tant, l'opció (b) és incorrecta ja que no existeix un registre especial per a les fundacions d'interès
particular. L'opció (c) també és incorrecta, ja que la Llei de Fundacions no estableix una diferència

1
 DRET CIVIL I
Respostes PAC 2

entre les fundacions de caràcter temporal i les de caràcter permanent en relació amb l'interès
particular. Si que anomena, però, que les fundacions, que són de caracter general poden ser tant de
duració indefinida com temporal. Article 331-1 – 5 del CCAT.

(Comunidad Autónoma de Cataluña, 2008)

(Jefatura del Estado, 2002)

4. Resposta: a) és la correcta: la inscripció registral de les associacions els atribueix la plena

personalitat jurídica.
Justificació: Segons indica l’article 54 de la llei orgànica 1/2002, reguladora del dret d’associació on
es tracte l’acord de constitució, aquest indica com en el cas d’acord de constitució, aquesta s'haurà de
formalitzar mitjançant una acta fundacional, amb l'atorgament d’aquesta adquirira la seva personalitat
jurídica i plena capacitat d’obrar.
L'opció b) és incorrecta ja que la inscripció registral de les associacions és un requisit imprescindible
perquè puguin adquirir la personalitat jurídica. L'opció c) també és incorrecta, ja que la inscripció
registral és important per a les associacions, ja que els permet obtenir la plena capacitat jurídica i els
avantatges que això comporta en l'àmbit legal i administratiu.

(Jefatura del Estado, 2002. Ley Orgánica 1/2002)

(Torrubia Chalmeta, B., Vilasau Solana, M. & Gili Saldaña, M., 2022)

5. Resposta: b) El Lluís podrà reclamar en contra, al·legant que s'ha vulnerat el seu dret al domicili
protegit constitucionalment.
Justificació: El dret al domicili està recollit en l'article 18.2 de la Constitució Espanyola, que
estableix que "el domicili és inviolable. Ningú podrà entrar en ell sense el consentiment del titular o
per l'autorització judicial, excepte en cas de flagrant delicte". Recolzats per els articles 40 i 41 del CC,
podem estipular que en el cas plantejat, encara que en Lluís estigués en un hotel for a del seu
domicili habitual, el seu habitatge habitual continua sent el seu domicili i, per tant, està protegit pel
dret al domicili. Així doncs, l'entrada de la policia a l'habitació de l'hotel sense autorització judicial o el
consentiment de l'afectat podria constituir una vulneració del seu dret al domicili.
Per tant, la resposta a) és incorrecta perquè l'actuació de la policia no es limita a entrar en una
habitació d'hotel sinó que implica una entrada en el domicili de la persona afectada. La resposta c)
també és incorrecta doncs l’empadronament administrartiu no constata com a requisit en cap dels
alrticles anteriors.

(Bosch Capdevila, E, NA)

(Corts en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat, 1978)
(Ministerio de Gracia y Justicia. (1889)

6. Resposta: c): S'obté mitjançant la inscripció de la mort al Registre Civil.

Justificació: Això és així perquè la inscripció de la mort en el Registre Civil és la forma oficial de
determinar la defunció d'una persona, i només la certificació del registrador fa prova plena del fet
inscrit article. 4.15 LRC5, com s’indica en l’article 62 6 de la LRC, "La inscripción hace fe de la muerte
de una persona", tal com indica l’enunciat c, la prova de la mort d’una persona s'obté mitjançant la
inscripció d’aquesta en el Registre Civil.
Les opcions (a) i (b) són incorrectes perquè, tot i que la mort efectiva de la persona és un requisit
necessari per a la inscripció de la mort al Registre Civil, aquesta inscripció és la forma oficial de
determinar la defunció d'una persona.

(Arroyo i Amayuelas, E.(NA) Cap. 7)

(Jefatura del Estado, 2011)

2
 DRET CIVIL I
Respostes PAC 2

7. Resposta: c) Podran, com a titulars del dret d'opció, optar per adquirir la nacionalitat espanyola.
Justificació: La llei estableix que els fills majors d'edat de pares estrangers que adquireixen la
nacionalitat espanyola no la reben automàticament, sinó que han de seguir els procediments
establerts per la llei. L'opció per la nacionalitat espanyola és una d'aquestes opcions. L'opció ha de
ser exercida dins de 2 anys a partir d’aquella determinació. Tal com indica l’article 17.2 del CC7.
L'opció A és incorrecta perquè l'adquisició automàtica de la nacionalitat espanyola només es
produeix en determinats casos establerts per llei, tal com per naixement en estat espanyol, com per
naixement de pares espanyols al estranger.
L'opció B és incorrecta perquè la nacionalitat que mantenen els fills de pares estrangers depèn de la
llei del seu país d'origen, però si residissin a Espanya durant un període de temps determinat i
compleixen altres requisits, podrien sol·licitar la nacionalitat espanyola per residència (art. 22 Codi
Civil).

(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

8. Resposta:c) Podrà sol·licitar la declaració de mort sense esperar els 10 anys previstos legalment.
Justificació: Segons empara el real decret del 24 de juliol de 1889 en el qual es publica el codi
civil espanyol, es precedira a la declaració de mortalitat segons es vigent en l’art. 194-2 8. Tal com
indica l’enunciat en Marcos ha patit un naufragi a alta mar, que ha sigut comprovat i amb
evidencies d'absència de supervivents, en aquest cas serà el jutge qui dictamini la sentencia de
mort. La responsabilitat per iniciar el procediment per a la declaració de mort es d’un familiar o
representant legal, en aquest cas seria la dona d’en Marcos.
Les opcions (a) i (b) són incorrectes ja que, en aquesta situació, cal esperar a que es compleixin els
terminis establerts legalment abans de poder declarar absent en Marcos o realitzar gestions de
venda dels béns immobles.

(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

9. Resposta: a) Les mesures de suport de naturalesa voluntària, la guarda de fet, la curatela i el

defensor judicial.
Justificació: A Catalunya, l'exercici de la capacitat jurídica d'una persona major d'edat amb
discapacitat es regula per la Llei 19/2021, de 31 d'agost, pel qual s'adapta el Codi civil de Catalunya a
la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat. Aquesta llei estableix que, per
garantir la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, s'han de promoure i aplicar les
mesures de suport necessàries i adequades, que han de ser proporcionals a les necessitats i
circumstàncies de cada persona. Les mesures de suport voluntàries són aquelles que ajuden les
persones amb discapacitat a exercir la seva capacitat jurídica sense restriccions La guarda de fet
ajuda a les persones sense suport, la curatela s'aplica a les persones amb discapacitat que no
poden gestionar tots els seus actes jurídics i el defensor judicial es designa per a aquelles persones
que necessiten protecció específica en el seu exercici de la capacitat jurídica.
Per tant, les opcions b) i c) són incorrectes ja que no inclouen totes les mesures aplicables a
Catalunya per a l'exercici de la capacitat jurídica d'una persona major d'edat amb discapacitat.

(DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA, 2021)

10. Resposta: b) Al ministeri Fiscal si no hi ha altres subjectes legitimats, i sempre que ho exerceixi abans
que transcorrin 80 anys des de la mort.
Justificació: L'article 49 de la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a
l'honor, la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, estableix que el dret a la protecció del dret
a l'honor, la intimitat o la imatge d'una persona morta correspon a qui aquesta hagi designat a tal
efecte en el seu testament. Si no hi ha designació, estan legitimats per reclamar la protecció el
cònjuge, els descendents, ascendents i germans de la persona afectada que vivien en el moment de
la seva mort. Només si no hi ha cap d'aquests familiars es podrà exercir l'acció per part del Ministeri
3
 DRET CIVIL I
Respostes PAC 2

Fiscal, que podrà actuar de ofici a instància de persona interessada, sempre que no hagin
transcorregut més de 80 anys des del decés del afectat.
Les opcions a i c són incorrectes perquè els hereus únicament tenen dret a reclamar per danys
morals en el cas de falta d'assignació per part del mort d’un representant en el seu testament i
perquè el dret a la protecció del dret a l'honor, la intimitat i la imatge d'una persona morta sí que
existeix segons aquesta llei.

(Jefatura del Estado, 1982)

ENUNCIAT 2 (extensió màxima: 15 línies per pregunta).

a) El Víctor va néixer a Múrcia, per tant, inicialment tenia el veïnatge civil de Múrcia. Posteriorment, als
dos anys, els seus pares es van traslladar a Lugo, per la qual cosa el seu veïnatge civil va canviar a
Lugo. A l'edat de tres anys, la seva mare va canviar el seu veïnatge civil a gallec, per la qual cosa el
Víctor va adquirir el veïnatge civil gallec. I ell, en la actualitat resideix amb la seva parella matrimonial a
Madrid el que fa que en cas de no haver declarat un canvi de veïnat en dos anys de residir-hi, aquest
automàticament passarà a ser-ho en un plaç de 10 anys tal com indica l’article 14-5 1,2 del CC. Qualsevol
veïnat civil anterior va ser determinat per el dret comú al ser aquest fill d’espanyols amb veïnats civils
estipulats. (Art. 14-2 CC)

(Bosch Capdevila, E., NA)

(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

b) Laura ha residit a Catalunya durant 21 anys, llavors ha adquirit la veïnatge civil catalana. D'acord amb
l'article 14 apartat 5 del Codi Civil espanyol, "2.° Por residencia continuada de diez años, sin declaración
en contrario durante este plazo. ". Així que, en aquest cas, la Laura hauria adquirit la veïnatge catalana
després de viure a Catalunya durant més de 10 anys.

(Bosch Capdevila, E., NA)

(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

c) Segons el que estableix l'article 14 10 del Codi Civil espanyol, quan els pares tenen diferent veïnat civil,
el fill adquireix el veïnat civil del lloc de naixement. Per tant, al néixer a Madrid, el fill de Víctor i la Laura
adquiriria automàticament el veïnat civil madrileny, encara que un o tots dos pares tinguessin un veïnat
civil diferent. No obstant, Si la mare, el pare o tots dos tenen el veïnatge civil galleg, català o madrileny
depenen de les ultimes actualitzacions d’en Víctor i o la Laura, també podrien optar per registrar al fill
amb aquest mateix veïnatge civil., els pares poden atribuir al fill el veïnat civil de qualsevol d'ells en els
sis mesos següents al naixement, si ho desitgen. A més, un cop el fill compleix 14 anys, pot optar pel
veïnat civil del lloc de naixement o pel darrer veïnat de qualsevol dels seus pares.
(Bosch Capdevila, E., NA)
(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

ENUNCIAT 3 (extensió màxima: 10 línies per pregunta).

1. La Marta hauria de començar amb la interposició d'una denúncia per desaparició o desaparició
forçada, ja que hi ha un termini excessivament llarg sense notícies del seu marit. Aquesta denúncia
hauria de ser interposada per la Marta, i podria ser prioritàriament exercida per les autoritats policíaques
i judicials competents. Segons el article 18111 del CC en aquest cas el secretari judicial tindrà la potestat
per declarar un defençor que amapri i representi al desparegut en aquest cas en hambits de negocis que
no admeten demora sense prejudici greu. La marta com a conyuge present i major d’edat, no separats,
seria legalment la representant nata del desaparegut.
(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)
4
 DRET CIVIL I
Respostes PAC 2

2.Si la denúncia per desaparició ja ha estat interposada i la Marta ha fet tot el possible per localitzar en
Juan Carlos, la seva opció més adient seria esperar a la resolució del procediment judicial per la
declaració de mort presumpta al tractar-se d’un supòsits especials de inscripció de la defunció, la autoritat
judicial podria declarar-lo com a tal en cas de desaparició del cadàver, com podria ser en aquest cas. Així
ho estipula l’article 67 del codi civil, aquest procés només seria vàlid si la marta pogués proporcionar
proves de la mort del seu marit. En cas de falta de proves la Marta podria declarar la pèrdua de possessió
del immoble per abandono, segons indica l’article 46012 del cc, per altra banda si es trobes amb una
necessitat immediata d’efectuar qualsevol acció per evitar un allau de problemes amb els diversos negocis
i decisions familiars la Marta podria segons l’article 1393-3 del CC disoldre la societat de guanys a petició
d’un dels cònjuges en quant l’altre hagues abandonat l’habitatge durant un any, i així liquidar els bens
comuns, així doncs si es proves la desaparició de Joan Carles, seria possible que la notificació fou a partir
de llavors només vigent per a ella a partir de la dissolució del matrimoni, sempre tenint en compte les
circumstàncies del cas i la decisió del jutge en qüestió. L’article 1373 13 i 137414 també podrien ser
rellevants en aquest cas.
(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

3. Sí, la situació legal de Juan Carlos canviaria si es demostra que va morir en l'accident d'avió. Segons
indica l’article 194-2 al estar Juan Carlos implicat en un accident de nau de la qual un naufragi o
desaparició en el mar s’ha comprobat, procederia la declaració de mort.
En aquest cas, la Marta podria sol·licitar una declaració de defunció per part de les autoritats competents
i es consideraria que el matrimoni ha acabat definitivament. Això implicaria la liquidació dels béns i la
divisió dels mateixos entre la Marta i els hereders de Juan Carlos, segons la legislació aplicable. Pel que
fa als efectes patrimonials més immediats, caldria procedir a la liquidació del règim matrimonial de la
Marta i el Juan Carlos, ja que la seva mort implica la dissolució automàtica de la societat de guanys.,
(Art. 1392 CC) Això significa que la Marta seria l'única propietària dels béns que anteriorment havien
estat comuns. Pel que fa als efectes personals, la Marta hauria de procedir a realitzar els tràmits
necessaris per declarar la mort del seu marit, així com per gestionar la seva herència. Si el Juan Carlos
no havia deixat testament, la Marta podria ser la seva hereva legal. No obstant això, si el Juan Carlos
tenia altres fills o descendents, aquests també podrien tenir drets a l'herència, segons la llei aplicable en
cada cas. (Art. 1396 CCE)
(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

ENUNCIAT 4 (extensió màxima: 1 full).

Sentencia escollida: Roj: STS 4132/2015 - ECLI:ES:TS:2015:4132

La sentència del Tribunal Suprem de 20 de juliol de 2015 es va dictar en un cas en què una periodista
havia estat condemnada per un delicte de calúmnia per haver publicat una notícia sobre un policia local
en la qual es suggeria la seva possible implicació en un presumpte delicte de tràfic de drogues.
La periodista havia publicat la notícia en un diari digital i havia suggerit que el policia local estava sent
investigat per un presumpte delicte de tràfic de drogues, sense aportar cap prova que recolzés aquestes
acusacions. La publicació de la notícia va generar un gran rebombori a la ciutat i el policia local va
presentar una querella per calúmnia contra la periodista.
En primera instància, la periodista va ser condemnada per un delicte de calúmnia i va haver de pagar
una indemnització al policia local. La periodista va recórrer la decisió davant l'Audiència Provincial, que
va confirmar la sentència. Finalment, la periodista va interposar un recurs de cassació davant el Tribunal
Suprem, que va resoldre la qüestió.
En la seva decisió, el Tribunal Suprem va analitzar la col·lisió entre la llibertat d'expressió i informació i el
dret a l'honor del policia local. El Tribunal Suprem va destacar que la llibertat d'expressió i informació és
un dret fonamental que ha de ser protegit, però que aquest dret no és absolut i ha de ser equilibrat amb
altres drets fonamentals com el dret a l'honor.

5
 DRET CIVIL I
Respostes PAC 2

En el cas concret, el Tribunal Suprem va concloure que la informació publicada per la periodista era
inexacta i no estava sostenida per cap prova suficient, i per tant, va desestimar el recurs de cassació
interposat per la periodista. El Tribunal Suprem va considerar que la periodista havia vulnerat el dret a
l'honor del policia local i que la seva conducta havia superat els límits de la llibertat d'expressió i
informació.
En definitiva, la sentència del Tribunal Suprem de 20 de juliol de 2015 és un exemple de com es pot
produir una col·lisió entre la llibertat d'expressió i informació i el dret a l'honor, i de com el Tribunal
Suprem va resoldre aquesta col·lisió en un cas concret. La sentència destaca la importància de mantenir
un equilibri entre els drets fonamentals en situacions de conflicte.

1.
Els drets en conflicte en aquest cas són la llibertat d'expressió i informació i el dret a l'honor del policia
local.
La llibertat d'expressió i informació és un dret fonamental reconegut en moltes legislacions nacionals i
internacionals, incloent-hi la Constitució espanyola. Aquest dret implica la capacitat de buscar, rebre i
difondre informació i idees sense interferències d'autoritats públiques o privades. El Tribunal Suprem
destaca la importància de protegir la llibertat d'expressió i informació com a part fonamental de la
democràcia, però també reconeix que aquest dret no és absolut i ha de ser equilibrat amb altres drets
fonamentals, (Art 20 CE). D'altra banda, el dret a l'honor també és un dret fonamental que es refereix a
la reputació i la consideració que una persona gaudeix en la societat. Aquest dret implica el dret a ser
respectat i no ser objecte de comentaris o accions que puguin menystenir la dignitat de la persona. El
Tribunal Suprem destaca que el dret a l'honor és un dret fonamental protegit per la Constitució
espanyola, i que la vulneració d'aquest dret pot generar responsabilitats civils i penals. (Art. 18.1 CE)
En aquest cas concret, el Tribunal Suprem va considerar que la informació publicada per la periodista
era inexacta i no es sostenia per cap prova suficient. El Tribunal Suprem va destacar que la llibertat
d'expressió i informació no pot ser utilitzada com a excusa per vulnerar el dret a l'honor d'una persona, i
que els límits de la llibertat d'expressió i informació han de ser respectats per evitar perjudicis injustificats
a la reputació i la consideració d'una persona. En resum, el Tribunal Suprem va destacar la importància
de mantenir un equilibri entre la llibertat d'expressió i informació i el dret a l'honor en situacions de
conflicte.

2.
El Tribunal ha de fer servir el mètode de ponderació per a resoldre aquest conflicte de drets (La clàusula
d’interès públic ). Aquest mètode implica una anàlisi detallada i equilibrada de la importància i la
naturalesa dels drets en conflicte, amb l'objectiu de determinar quin dels dos drets ha de prevaler en una
situació determinada.
En aquest cas concret, el Tribunal Suprem va haver de ponderar la llibertat d'expressió i informació de la
periodista amb el dret a l'honor del policia local. El Tribunal va concloure que, en aquest cas, el dret a
l'honor del policia local havia de prevaler, ja que la informació publicada per la periodista era inexacta i
no estava recolzada per cap prova suficient, i per tant, la conducta de la periodista havia superat els
límits de la llibertat d'expressió i informació.

(Saraza Jimena, R., 2015).

(Ferreres i Comella, V., Carrillo López, M. & Cabellos Espiérrez, M., 2021, pg. 123-145)

6
 DRET CIVIL I
Respostes PAC 2

ANNEX:

1-
"Artículo 211-1. Personalidad civil.
1. La personalidad civil es inherente a la persona física desde su nacimiento.
2. El concebido tiene la consideración de persona a los efectos que le sean favorables, siempre y
cuando llegue a nacer.
3. La personalidad civil se extingue con la muerte."

(Comunidad Autónoma de Cataluña, 2010)

2-
"Artículo 2. Concepto.
1. Son fundaciones las organizaciones constituidas sin fin de lucro que, por voluntad de sus
creadores, tienen afectado de modo duradero su patrimonio a la realización de fines de interés
general.
2. Las fundaciones se rigen por la voluntad del fundador, por sus Estatutos y, en todo caso, por la
Ley. "

(Jefatura del Estado, 2002)

3-
"[...] 3. En ningún caso podrán constituirse fundaciones con la finalidad principal de destinar sus
prestaciones al fundador o a los patronos, a sus cónyuges o personas ligadas con análoga relación de
afectividad, o a sus parientes hasta el cuarto grado inclusive, así como a personas jurídicas singularizadas
que no persigan fines de interés general. [...]"

(Jefatura del Estado, 2002)

4-
"Artículo 5. Acuerdo de constitución.
[...]2. El acuerdo de constitución, que incluirá la aprobación de los Estatutos, habrá de formalizarse
mediante acta fundacional, en documento público o privado. Con el otorgamiento del acta adquirirá la
asociación su personalidad jurídica y la plena capacidad de obrar, sin perjuicio de la necesidad de su
inscripción a los efectos del artículo 10. [...]"

(Jefatura del Estado, 2002. Ley Orgánica 1/2002)

5-
"Artículo 4. Hechos y actos inscribibles.
Tienen acceso al Registro Civil los hechos y actos que se refieren a la identidad, estado civil y demás
circunstancias de la persona. Son, por tanto, inscribibles:
"[...]15.º Las declaraciones de ausencia y fallecimiento. [...]"

(Jefatura del Estado, 2011).

6-
"Artículo 62. Inscripción de la defunción.
1. La inscripción en el Registro Civil de la defunción es obligatoria. La inscripción hace fe de la muerte de
una persona y de la fecha, hora y lugar en que se produce. En la inscripción debe figurar asimismo la
identidad del fallecido. "

7
 DRET CIVIL I
Respostes PAC 2

(Jefatura del Estado, 2011).

7-
"Artículo 17.
[...]2. La filiación o el nacimiento en España, cuya determinación se produzca después de los dieciocho
años de edad, no son por sí solos causa de adquisición de la nacionalidad española. El interesado tiene
entonces derecho a optar por la nacionalidad española de origen en el plazo de dos años a contar desde
aquella determinación. [...]"

(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

8-
"Artículo 193.
[...]2.º De los que resulte acreditado que se encontraban a bordo de una nave cuyo naufragio o
desaparición por inmersión en el mar se haya comprobado, o a bordo de una aeronave cuyo siniestro se
haya verificado y haya evidencias racionales de ausencia de supervivientes. [...]"

(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

9-
"Artículo cuarto.
Uno. El ejercicio de las acciones de protección civil del honor, la intimidad o la imagen de una persona
fallecida corresponde a quien ésta haya designado a tal efecto en su testamento. La designación puede
recaer en una persona jurídica.
Dos. No existiendo designación o habiendo fallecido la persona designada, estarán legitimados para
recabar la protección el cónyuge, los descendientes, ascendientes y hermanos de la persona afectada que
viviesen al tiempo de su fallecimiento.
Tres. A falta de todos ellos, el ejercicio de las acciones de protección corresponderá al Ministerio Fiscal,
que podrá actuar de oficio a instancia de persona interesada, siempre que no hubieren transcurrido más
de ochenta años desde el fallecimiento del afectado. El mismo plazo se observará cuando el ejercicio de
las acciones mencionadas corresponda a una persona jurídica designada en testamento. [...]"

(Jefatura del Estado, 1982)

10-
"Artículo 14.
1. La sujeción al derecho civil común o al especial o foral se determina por la vecindad civil.
2. Tienen vecindad civil en territorio de derecho común, o en uno de los de derecho especial o foral, los
nacidos de padres que tengan tal vecindad. Por la adopción, el adoptado no emancipado adquiere la
vecindad civil de los adoptantes.
3. Si al nacer el hijo, o al ser adoptado, los padres tuvieren distinta vecindad civil, el hijo tendrá la que
corresponda a aquél de los dos respecto del cual la filiación haya sido determinada antes; en su defecto,
tendrá la del lugar del nacimiento y, en último término, la vecindad de derecho común.
Sin embargo, los padres, o el que de ellos ejerza o le haya sido atribuida la patria potestad, podrán atribuir
al hijo la vecindad civil de cualquiera de ellos en tanto no transcurran los seis meses siguientes al
nacimiento o a la adopción.
La privación o suspensión en el ejercicio de la patria potestad, o el cambio de vecindad de los padres, no
afectarán a la vecindad civil de los hijos.
En todo caso el hijo desde que cumpla catorce años y hasta que transcurra un año después de su
emancipación podrá optar bien por la vecindad civil del lugar de su nacimiento, bien por la última vecindad
de cualquiera de sus padres. Si no estuviera emancipado, habrá de ser asistido en la opción por el
representante legal.

8
 DRET CIVIL I
Respostes PAC 2

4. El matrimonio no altera la vecindad civil. No obstante, cualquiera de los cónyuges no separados, ya sea
legalmente o de hecho, podrá, en todo momento, optar por la vecindad civil del otro.
5. La vecindad civil se adquiere:
1.° Por residencia continuada durante dos años, siempre que el interesado manifieste ser esa su voluntad.
2.° Por residencia continuada de diez años, sin declaración en contrario durante este plazo.
Ambas declaraciones se harán constar en el Registro Civil y no necesitan ser reiteradas.
6. En caso de duda prevalecerá la vecindad civil que corresponda al lugar de nacimiento."

(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

11-
"Artículo 181.
En todo caso, desaparecida una persona de su domicilio o del lugar de su última residencia, sin haberse
tenido en ella más noticias, podrá el Secretario judicial, a instancia de parte interesada o del Ministerio
Fiscal, nombrar un defensor que ampare y represente al desaparecido en juicio o en los negocios que no
admitan demora sin perjuicio grave. Se exceptúan los casos en que aquél estuviese legítimamente
representado voluntariamente conforme al artículo 183.
El cónyuge presente mayor de edad no separado legalmente será el representante y defensor nato del
desaparecido; [...]"

(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

12-
"Artículo 460.
El poseedor puede perder su posesión:
1. Por abandono de la cosa o del animal. "

(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

13-
"Artículo 1373.
Cada cónyuge responde con su patrimonio personal de las deudas propias y, si sus bienes privativos no
fueran suficientes para hacerlas efectivas, el acreedor podrá pedir el embargo de bienes gananciales, que
será inmediatamente notificado al otro cónyuge y éste podrá exigir que en la traba se sustituyan los bienes
comunes por la parte que ostenta el cónyuge deudor en la sociedad conyugal, en cuyo caso el embargo
llevará consigo la disolución de aquélla.
Si se realizase la ejecución sobre bienes comunes, se reputará que el cónyuge deudor tiene recibido a
cuenta de su participación el valor de aquéllos al tiempo en que los abone con otros caudales propios o al
tiempo de liquidación de la sociedad conyugal. "

(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

14-
"Artículo 1374.
Tras la disolución a que se refiere el artículo anterior se aplicará el régimen de separación de bienes, salvo
que, en el plazo de tres meses, el cónyuge del deudor opte en documento público por el comienzo de una
nueva sociedad de gananciales. "

(Ministerio de Gracia y Justicia, 1889)

9
 DRET CIVIL I
Respostes PAC 2

BIBLIOGRAFIA:

Arroyo i Amayuelas, E.(NA) Cap. 7. La persona física. Universitat de Barcelona, 1. [ En Línia] Cap. 7.
La persona física (uoc.edu) [Consulta: 01/04/2023]

Arroyo i Amayuelas, E.(NA)Cap. 8. L'edat de la persona i els seus efectes jurídics. Universitat de
Barcelona, 1. [ En Línia] Cap. 7. La persona física (uoc.edu) [Consulta: 01/04/2023]

Bosch Capdevila, E.(NA)Cap. 9. La localització de la persona. Universitat Rovira i Virgili, 1.[ En Línia]
Cap. 9. La localització de la persona (uoc.edu) [Consulta: 01/04/2023]

Corts en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat. (1978). CONSTITUCIÓ
ESPANYOLA. BOE, 1. NIPO: 007-14-086-8. [En línia] ConstitucionCATALAN.pdf (boe.es) [Consulta:
01/04/2023]

Comunidad Autónoma de Cataluña. (2008). Ley 4/2008, de 24 de abril, del Libro Tercero del Código
Civil de Cataluña, relativo a las personas jurídicas.. BOE, 131. [En línia] Ley 4/2008, de 24 de abril,
del Libro Tercero del Código Civil de Cataluña, relativo a las personas jurídicas. (boe.es) [Consulta:
01/04/2023]

Comunidad Autónoma de Cataluña. (2010). Ley 25/2010, de 29 de julio, del libro segundo del Código
Civil de Cataluña, relativo a la persona y la familia. BOE, 203. [En línia] Ley 25/2010, de 29 de julio,
del libro segundo del Código Civil de Cataluña, relativo a la persona y la familia. (boe.es) [Consulta:
01/04/2023]

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA. (2021). DECRET LLEI 19/2021, de 31 d'agost, pel qual

s'adapta el Codi civil de. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Núm. 8493 - 2.9.2021. CVE-
DOGC-A-21244004-2021 [ En Línia] DECRET LLEI 19/2021, de 31 d'agost, pel qual s'adapta el Codi
civil de (gencat.cat). [Consulta: 01/04/2023]

Ferreres i Comella, V., Carrillo López, M. & Cabellos Espiérrez, M. (2021). Drets i llibertats. FUOC, 4.
En Línia] PID_00283475.pdf (uoc.edu) [Consulta: 01/04/2023]

Jefatura del Estado. (1982). Ley Orgánica 1/1982, de 5 de mayo, de protección civil del derecho al
honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen.. BOE, 115. BOE-A-1982-11196 [ En
Línia] Ley Orgánica 1/1982, de 5 de mayo, de protección civil del derecho al honor, a la intimidad
personal y familiar y a la propia imagen. (boe.es). [Consulta: 01/04/2023]

Jefatura del Estado. (1996). Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor,
de modificación parcial del Código Civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil.. BOE, 15.[ En Línia] Ley
Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor, de modificación parcial del
Código Civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil. (boe.es) [Consulta: 01/04/2023]

Jefatura del Estado. (2002). Ley 50/2002, de 26 de diciembre, de Fundaciones.. BOE, 310.[ En Línia]
Ley 50/2002, de 26 de diciembre, de Fundaciones. (boe.es) [Consulta: 01/04/2023]

10
 DRET CIVIL I
Respostes PAC 2

Jefatura del Estado. (2002). Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del Derecho de
Asociación.. BOE, 73.[ En Línia] Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del Derecho de
Asociación. (boe.es) [Consulta: 01/04/2023]

Jefatura del Estado. (2011). Ley 20/2011, de 21 de julio, del Registro Civil.. BOE, 175. BOE-A-2011-
12628. [ En Línia] Ley 20/2011, de 21 de julio, del Registro Civil. (boe.es) [Consulta: 01/04/2023]

Ministerio de Gracia y Justicia. (1889). Real Decreto de 24 de julio de 1889 por el que se publica el
Código Civil.. BOE, 206. [En línia] Real Decreto de 24 de julio de 1889 por el que se publica el Código
Civil. (boe.es) [Consulta: 01/04/2023]

Saraza Jimena, R. (2015). Sentència del Tribunal Suprem en el recurs núm. 2772/2013, de 15/10/2015.
STS 4132/2015 – ECLI:ES:TS:2015:4132.[en línia] Consell General del Poder Judicial: Cercador de
continguts. [Consulta: 05/04/2023]

Torrubia Chalmeta, B., Vilasau Solana, M. & Gili Saldaña, M. (2022). Introducció al dret privat: civil i
mercantil. FUOC, 7.[ En Línia] PID_00288955.pdf (uoc.edu) [Consulta: 01/04/2023]

11