1.

EL DRET A LA VIDA I A LA INTEGRITAT FÍSICA I MORAL

1.1. Regulació a la CE

Art. 15 CE → Tots tenen dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap
cas, no puguin ser sotmesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Queda
abolida la pena de mort, llevat del que puguin disposar les lleis penals militars per a temps
de guerra.

El problema que es presenta és que parla de “tots” i no de persona física. Segons la

jurisprudència constitucional a la STC 53/1985 diu que:
1. El concepte de “tots” es refereix a qualsevol persona física, sigui espanyol
o estranger.
2. El nasciturus (fetus) no és titular del dret a la vida sinó que és un bé
jurídic a protegir, perquè la vida és un valor superior de l’ordenament jurídic.

1.2. Contingut del dret a la vida (elements que el conformen)

A. El dret a al vida suposa l’obligació de poders públics i particulars de no

lesionar la vida de la resta. Per aquest motiu el CP castiga l’homicidi i
l’assassinat i per aquest motiu està prohibida també la pena de mort.
B. Els poders públics tenen l’obligació de protegir la vida front agressions.
C. No existeix un dret al suïcidi, perquè el dret a la vida no compren la
facultat de suïcidar-se, en termes generals. Això es desenvolupa en cinc
apartats:
a. STC 120/1990 / STC 137/1990 / STC 11/91 → el suïcidi, es un acte
que la llei no prohibeix, però no comporta la possibilitat de
demanar l’ajuda al suïcidi.
b. El CP castiga la inducció i cooperació al suïcidi.
c. Davant una persona capaç que es vol suïcidar, els poders públics
han d’evitar que ho faci amb mesures dissuasives.
d. Es discuteix si els particulars tenim l’obligació d’evitar el suïcidi de
terceres persones. Aquest punt es discuteix, segons el sector doctrinal i
això fa que es consideri un punt problemàtic.
e. STC 120/1990 → L’administració penitenciaria ha de vetllar per la
vida dels interns, i en cas de vagues de fam l’administració penitenciaria
 ha de respectar-la però quan perden el coneixement han de ser
alimentats per via intravenosa.
D. En l’àmbit clínic, mèdic o sanitari la LO 3/2021, per la regulació de
l’eutanàsia, estableix un dret a la mort.

1.3. Problemes que presenta el dret a la vida

Dret a l’avortament
Articles del 140 al 147 del CP castiga l’avortament no consentit o que es dur a terme
sense els requisits corresponents. La LO 2/2010, reguladora de l’avortament, regula els
requisits i terminis.

Dret a la mort
Es planteja l’eutanàsia activa regulada a la llei 41/2002 i l’eutanàsia passiva a la 42/2021.

Autènasia activa - desenchfam que em moro, pastilla

Autènsaia passiva - no em facis el tractament

Abortament

Dret a la integritat física i moral

Titualiritat a totes les perosones fisiques espanyoles o extrangeres
Contingut Protegeix la integritat de la persona front qualsevol ingerència corporal no
consentida (STC 207/96: Incolumidad corporal, inviolabilitat del cos). És possible
ingerències consentides? EL TC estabelix que com a regla general es permeten les
ingerències consentides (piricng, tatuatge). Excepcionalment el CP castiga com a
atenuant les lesions produides amb consentiment lliure, vàlid i espontani. En segon lloc,
es protegeix front ingerències que puguin produir danys en el cos. En tercer lloc, es
prohibeix la tortura, els tractes inhumans i els tractes degradants (STC 13/2022 estableix
les diferencies entre tortura….)
Tortura: Produir patiments greus per obtenir una informació o una confessió.
Tractes inhumans: Patiments mentals o fisics greus per aconseguir doblegar la voluntat
d’una persona.
Tracte degradant: Patiments fisics o mentals amb la intenció d’humiliar a la persona

Limits
-Inspeccions o registres corporals: Reconeixements del cos o accions sobre el cos que no
comporten lesions. Depen del cas estarà o no prohibit per l’ordenament jurídic. Negativa a
sotremtre’s a prova d’alcholemia, negativa a escorcolls o inspeccions anals o vaginals la
llei LO 4/2015 permet a la policia fer-ho respectant el principi de proporcionalitat sense
necessitat de tenir autorització judicial. El tercer supòsit és l’estranger que és expulsat i es
nega a marxar la policia ha de demanar autorització al jutge per utilitzar la minima força
necessària i respectar el ppi de proporcionalitat per obligar-lo a marxar.
-Intervencions corporals: Implica l’extracció d’elements del cos (orina, sang, ADN). Per fr-
ho es neceessari resolució judicial, presència de l’advocat i respectar el ppi de
proporcionalitat.

Dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte

Llibertat ideològica
Article 16
Titualitat: Persones fisiques o persones juridiques
Contingut àmbit intern: Dret a configurar i tenir unes conviccions personals, una ideologia.
Això és ilimitat, el dret a no ser obligat a declarar sobre la pròpia ideologia. Aquest però no
és un dret absolut, ja que en det casos ens poden obligar a declarar sobre la ideologia
Contigut àmbit extern: Prohibició d’obligar a una persona a adherir-se a una ideologia i la
possibilitat d’actuar d’acord amb les pròpies creeciès i ideologia.

Llibertat religiosa
Llibertat religiosa en el sentit de professar o no professar una religió
Titualitat: Persones fisiques o persones juridiques
Contigut: El dret a tenir una religió, a professar-la
Limits: El manteniment de l’ordre públic protegit per la llei.

LLIBERTAT I SEGURETAT
Ningu pot ser privat de llibertat excepte en dos supòsits:
1- Respectant el que diu l’article 17 CE
2- En els casos i en les formes previstes en la llei (generalment en les LEC).

Casos de privació de llibertat:

La presó com a sanció penal
La presó preovisional
Internament d’estrangers (CIE)
Internament en cas de malalties psiquiques o físiques
Detenció: Es te el conjunt de drets del detingut. Per tant, no és el mateix que la retenció.

Retenció:
Control d’alcholemia, drogues en la conducció
Prohibició d’accés a recintes esportius
Escorcolls (Regulats a la Llei de Seguretat Ciutadana 4/2015)
Registres (Regulats a la Llei de Seguretat Ciutadana 4/2015)
Identificació policial (Regulats a la Llei de Seguretat Ciutadana 4/2015)

Dret de llibertat i seguretat

Titularitat del dret de llibertat i seguretat: Persones físiques espanyoles o estrangeres.
Detenció: Privació de llibertat en els casos previstos a la llei des del moment d’aprensió de
la persona fins que la persona és posada en llibertat o en presó provisional.
Casos de detenció:
La comissió d’un delicte
Evitar la comissió d’un delicte
Evitar la fuga
Assegurar la persona que es trobi en rebeldia
En casos de delictes lleus si la persona no té domicili conegut o no presta fiança.
Durada de la detenció:
Dos àmbits. En la detenció policial ha de durar el temps estrictament necessàri i com a
màxim 72 hores, el detingut ha de ser posat en llibertat o a disposició judicial. En
disposició judicial la persona podrà estar detinguda fins a 72 hores. Llavors, o es posat en
llibertat o en privació provisional.

Es decreta la presó provisional quan concorren tres requisits, s’han de donar els tres:
El delicte porti aparellada una pena superior a dos anys o inferior si la persona té
antecedents penals.
Motius suficients per creure’l responsable d’un delicte
Que la presó persegueixi alguna de les tres finalitats seguents: 1. Evitar el risc de fuga, 2.
Evitar la destrucció de proves 3. Evitar posar en perill a la víctima

Drets del dentingut:

A l’article 520 LEC, tres blocs separats:
1- Dret a la informació: Dret a ser informat de manera immediata i comprensible dels fets,
dels drets i de les raons de la detenció. Dret a ser informats dels drets que se li imputen i
de la seva qualifiació jurídica. Dret a posar en coneixement d’un familiar el fet de la
detenció i el lloc de la custodia. Dret a l’assistencia mèdica, dret a l’assistència lletrada.
Dret a un intèrpret. Dret a sol·licitar un habeas corpus
2- Dret a no declarar, a no contestar alguna pregunta o a dir que només declararà davant
del jutge.
3- Dret a l’assitència lletrada: Dret a designar un advocat particular i si no es designa se li
designa un d’ofici. Dret a que l’advocat intervingui en les seguents diligencies: Declaració
com a investigat i l’advocat es pot entrevistar abans i després de la declaració. En el
reconeixement d’identitat (roda de reconeixement). En la reconstrucció dels fets.
Si el detingut es nega a que se li recullin mostres d’ADN, el jutge ho pot imposar de
manera forçosa i respectant el principi de proporcionalitat.

Art 17.4 Habeas Corpus

Es un dels primers drets reconeguts a l’època ibèrica. Es un procediment destinat a posar
a disposició un detingut davant del jutge quan la persona hagi estat detinguda ilegalment.
Supòsits de detenció il·legal:
Quan la detenció s’ha produit fora dels supòsits legals
Un internament ilicit, els estrangers que son internats tenen dret a l’habeas corpus.
Esta més de 72h detingut
No haver-se respectat els drets del detingut.

Procediment:
En primer lloc, es fa la solicitud d’habeas corpus, és una solicitud sense formalismes i la
pot realitzar el propi detingut, qualsevol familiar (persona coneguda) o el propi advocat.
Només es diu hebeas corpus. Després, hi ha la posada a disposició davant del jutge. Hi
ha una audiència del detingut, de l’advocat i del ministeri fiscal. La pràctica de la prova
que consisteix en la identificació de l’agent que ha procedit a la detenció.

Resolució:
Dues possibles resolucions.
Si el jutge considera que hi ha una privació de llibertat il·legal, la resolució que dicta el
jutge és decretar la immediata llibertat del detingut.
Si pel contrari, el jutge considera que no hi ha una privació de llibertat il·legal, desestima
l’habeas corpus, arxiva el seu procediment i la persona continua detinguda. El límit se
situa en 72 hores.

Drets a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge

L’article 18.1 recull els drets a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.
Conceptes:
L’honor és la bona reputació o la bona fama de la persona front a expresions que suposin
desmereiximent, descredit o menyspreu.
La intimitat son els aspectes o dades d’una persona que no vol que siguin conegudes per
tercers.
La pròpia imatge és la representació gràfica de la imatge d’una persona o de la seva veu.

Pertany a totes les persones fisiques, nacionals o extranjeres, i el dret a l’honor correspon
també a persones jurídiques privades, no públiques,

Vies de protecció:
Dret de rectificació: Constisteix en que la persona que consideri que s’han divulgat Dades
inexactes i que aquesta divulgació li causa perjudici pot demanar al mitjà de comunicació
que rectifiqui la informació donada.
La via civil la LO1/1982 recull dos articles importants, l’article 7 estableix quines son les
intromissions il·legítimes. Per exemple, gravació d’aspectes o moments de la vida iítima
d’una persona. Enregistrament de dades relatives a la vida intíma. Divulgació de dades de
la vida privada que afecten a la reputació o al bon nom.
L’article 8 estableix les intromissions legitimes. Caricatures de la persona d’acord amb els
usos socials, informació d’un succes amb imatge d’una persona quan aquesta imatge
sigui accesòria. Finalment, la captació d’imatges d’una persona en llocs públics
La tercera via de protecció, la protecció penal a través dels delictes d’injúries, calumnies i
revelació de secrets.

La protecció de dades s’estbaleix en l’article 18.4, que estableix la protecció de dades

personals a través de mitjans informàtics. LO 3/2018 que regula els drets d’accés,
rectifiacació i cancelació de dades sensibles. Hi ha una sentència d’enguany, 89/2022 que
estableix la jurisprudència sobre el dret a l’oblit que consisteix en la possibilitat
d’eliminació de dades personals ubicades en els motors de recerca d’internet.

TEMA 7
El concepte constitucional de domicili és l'espai en el que el subjecte desenvolupa la seva
vida privada exercint la seva libertat més íntima i sense estar subjecte a usos o
convencions socials.
Titualiritat: Persones físiques, espanyoles o extranjeres.
En les persones jurídiquies el domicili s’aplica el lloc on es produeix de manera efectiva
l’activitat privada, el lloc de direcció d’una persona jurídica.

Entrada legítima: Consentiment del titular que pot ser explícit o tàcit. En cas d’una
pluralitat de persones, només fa falta el consentiment d’una d’elles. En cas de
contradicció, el consentiment del titular. Resolució judicial, el jutge ho autoritza, s’ha de
complir uns requisits (Motivació, establiment de la manera d’entrar de forma concretada,
s’ha de precisar el delicte investigat, principi de proporcionalitat). Delicte flagrant, quan la
policia tingui percepció pels sentits de que s’esta cometent un delicte concret en un lloc
concret. Estat de necessitat per danys a persones, béns.

18.3 el concepte és el secret de les comunicacions. Es protegeix el dret a les

comunicacions en especial, les postals i les telegràfiques, excepte resolució judicial.
També s’ha ampliat a les comunicacions via internet. Hi ha una protecció formal de la
comunicació, és a dir, es protegeix la comunicació en sí independentment. Es garanteix el
secret front terceres persones, però no s’esten a els interlocutors.
Restricció. Només es possible a través d’una resolució judicial.

L’article 19. La llibertat de circulació I residència.

Els espanyols tenen dret a escollir la seva residència a circular lliurement pel territori
nacional a entrar i sortir lliurement. Aquest dret mai pot ser limitat per motius ideològics o
religiosos
Titularitat: Persones físiques espanyoles.
Contingut: Entrar sortir. Fixar la residència lliurement però es pot limitar amb normes
administratives.

TEMA 8
Article 20: Drets relatius a la llibertat d’expressió i inf
Es un dels drets foonamentals en la història del constitucionalisme. En la declaració de
drets dels EUA de 1789. La primera esmena, el primer dret contingut és el de llibertat
religiosa i dins d’aquest, el dret a la llibertat d’expressió i d’informació. El seu origen
“filosòfic” és la llibertat religiosa. El segon dret contingut és el dret a portar armes.
En la CE, s’hi content molts drets junts. El dret de llibertat d’expressió genèrica, fa
referència al dret que tenim totes les persones (espanyols i extrangers) a minfestar les
nostres, idees, pensaments, opinions per qualsevol mitjà de reproducció, La CE del 78
utilitza aquesta fòrmula d’una manera molt genèrica, en qualsevol mitjà (escrit, televisió o
internet). El segon dret de l’article 20 és el dret a la produccoó i creació literària, artística i
tècnica que té dues manifestacions; -la creació intel·lectual i -la propietat intel·lectual.
El tercer dret que està contingut és la llibertat de catèdra, que es pensa que està limitat
als professors universitaris però s’esté a qualsevol professor en qualsevol nivell (primària
secundària). Els professors tenen llibertat a expressar el contingut de la matèria amb
absoluta llibertat, però es troba una mica limitat en la pràctica.
El dret a la informació és un dels més rellevants. Hi ha llibertat per expressr informació?
Sí, però amb requisits. La informació ha ser veraç, els professionals tenen un deure de
contrastar la informació. Si no, no té protecció constitucional.
El dret a la clausula de consnciencia. Els professionals de la informació a mantenir la seva
informació, tenen llibertat de consiència; a no canviar la seva ideologia. El dret a la pràctia
esta molt limitat per la llibertat que té el mitjà d’informació
El secret professional. Tots els professionals de la inf estan lliures de dir quines son les
seves fonts de la informació. No existeix el deure a dir quines son les seves fonts
La interdicció de la censura prèvia. No es pot prohibir, limitar qualsevol tipus d’informació
de forma prèvia a la seva publicació. Si que hi pot haver és el segrest dels mitjans de
comunicació. Segrest d’una revista o periòdic. Un determinat periòdic viola el dret
d’algunes persones, grup o informació. El segrest és posterior a la publicació i donar
l’ordre de la desaparició de la vida pública. Actualment, està desfassat.
El control públic dels mitjans de comunicació de titularitat estatal. Els mitjans de
comunicació públics son controlas per l’estat mitjançant el Parlament. En el cas de
Ctaalunya hi ha un Consell de l’Audiovisual.

Aquests drets tenen uns límits. Estan en el CP i en la jurisprudència del TC. Els drets de
les altres persones, els drets continguts a l’article 18. L’honor, la initimitat I la pròpia
imatge. Aquests drets s’han de protegir.
La protecció de la Joventut i la infància (20.4)
La protecció de la moralitat i la salut pública (referència a la moralitat, introduit pel TC en
la setència 62 de 1982)
La dignitat de les instutucions i els símbols de l’estat (municipis I CCAA). La bandera és el
símbol més destacat objecte de protecció, sobretot en la seva crema. En la pràctica, però,
no s’acostuma a respectar.
Les necessitat de seguretat nacional. Es un dels limits més polemics, ja que esta regulat
per una llei aprovada en el franquisme 9/1968. La llibertat tenen un límit ens els secrets
oficials, els aspectes que l’estat no vol que siguin coneguts.
Aricle 21: El dret de reunió i dret de manifestació.
Son dos aspectes de la mateixa cosa. La reunió acostuma a ser estàtica i la manifestació
en moviment. Les reunions en llocs públics, no fa referència en llocs tancats i les reunions
privades, habitualment en trànsit de gent. Es considera que aquest dret s’aplica a partir de
les 20 persones. Això no osbtant, depen del país. Lituània situa aquest límit en 3
persones. Les reunions privades I en llocs tancats no es consideren reunió en en sentit
consitucional. No esta limitat per l’0autorització previa de l’autoritat governativa però sí
que es necessàri comunicar-la i iformar a l’autoritat governatiova. La delegació o
subdelegació del Govern: El lloc, el seu trajecte, l’horari (dia i l’hora aproximada), el
número de persones que es considera que assistiran i quins son els mitjans de control I
seguretat que la organització ha previst. S’ha de fer entre els 30 i 10 dies abans de la
reunió o manifestació amb la excepció de la urgència, es pot fer 48h abans. Si no es
compleix, es pot suspendre o encausar aquesta reunió o manifestació.
Hi ha reunions o manifestacions que son il·legals, l’autoritat governativa és la receptora i
pot proposar canvis. En principi, l’autoritat no pot prohibir, tret de les reunions I
manifestacions ilegals (513 CP), en que els assitents van armats o amb uniformes
paramilitars. Pel contingut, no es pot prohibir. Qui s’encarrega de prohibir aquestes
manifestacions no és l’autoritat governativa sinó, el ministeri de l’interior donarà trasllat
dels seus dubtes al ministeri fiscal que ho posarà en mans de l’autoritat judicial que
acistuma a ser un jutge de primera instància que en el seu cas, sí que podrà prohibir una
reunió o manifestació. En 48h des de la prohibició, qualsevol persona afectada per
aquesta prohibició pot presentar un recurs davant la jurisdicció contenciosa-administrativa.
En el cas de desetimar aquest recurs, es pot presentar un recurs d’empara davant el TC,
ja que es tracta d’un dret fonamental. Fins i tot es pot acudir al TEDH.

Article 22: Dret d’associaicó

Del qual es considera el dret a formar partits polítics. El dret que té qualsevol persona,
segons el TC en 218/1988, a fundar una associació, a entrar o sortir lliurement de
qualsevol associació, el dret que tenen els seus membres a establir les regles, la
organització de l’associasió. El dret a no associar-me obligatoriàment.
(Associaició en els Col·Legis d’advocat). Els requisits per a l’obligació d’associaició son
que l’obligació d’associar-me és lliure, aquest tipus d’obligatorietat siguin excepcionals
(l’excepció a la regla), ha de tenir una justificació objectiva. Hi ha persones que tenen
limitat aquest dret, els militars no poden formar part de sindicats ni associacions
reivindicatives. Els policies I jutges si que pooden formar part d’associacions per defensar
els seus interessos però no poden formar part de sindicats ni de partits polítics. Quan es
troben en actiu, no poden,
Totes les associacions han de registrar-se, la inscripció també es a títol informatiu i a
efectes de publicitat.

Article 23: Dret de particilpació política (+)

És l’únic que conté una limitació ens els titulars, ja que només recoenix com a titualrs els
ciutadans (les persones que tenen la nacionalitat). En principi, els estrangers no el tenen,
tret dels tractats de reciprocitat solament son vàlids per a les eleccions locals, per als
municipis. No per les eleccions a nivell estatal o autonòmic. El sistema de reciprocitat
aplica en tot el territori europeu. La UE permet que qualsevol stranger de nacionalitat de la
Unió Europea tingui dret a votar (actiu) i a ser votat (passiu) en les elccions municpials. Es
pot exercir de dues maneres, de manera directa o indirecta, democràcia representativa.La
democràcia representativa és votar els representats en unes eleccions La democràcia
directa és manifesta en el referèncum consultiu (92 CE) i l’article 87.3 ILP.
Art 151 i 152 referendums autonòmics per a aprovar l’estatut d’autonomia o la seva
reforma. Art 167 i 168 referendums de reforma constitucional, per a reformar la
constitcuió. L’article 140, el concejo abierto és una assemblea popular directa que es fa en
termes generals ens els pobles de menys de 100 habitants que tenen la possibilitat de
prendre les seves decisions en consejo.
A nivell autonòmic, tenim les consultes populars autònomiques I locals. La STC 103/2008
(la sentencia del pla ibarretxe) que diu que les consultes populars existeixen en l’àmbit
autonòmic i local però que no tenen efectes polítics i no son referendums, ja que no tenen
una vinculació.

Article 29: Dret de petició.

Qualsevol persona té a presentar una petició a les AAPP. Es pot demanar qualsevol cosa
però ha de ser competència d’aquella AAPP. L’administració té l’obligació de donar
resposta en un període de 3 mesos , el silenci administratiu és desestimatori.