You are on page 1of 67

DRET PENAL (CLASSIFICACIÓ DE DELICTES)

BLOC 1. VIDA I LESIONS

TEMA 1. ELS DELICTES CONTRA LES PERSONES

1. L’HOMICIDI I LES SEVES FORMES

FIGURES DELICTIVES:
A. Homicidi
a. imprudent
i. Greu (art. 142.1)
ii. Menys Greu (art. 142.2)
b. Dolós (art. 138.1)
i. Qualificat (138.2 - 140.1) (increment de la pena en afegir-se factors
ambientals)
B. Assassinat
a. Qualificat (art. 140)
C. Inducció i cooperació al suïcidi
a. Eutanàsia

1.1. DELICTE D’HOMICIDI


● Art. 138: “1. Aquell que mati a un altre serà castigat com a reu d’homicidi amb la
pena de presó de 10 a 15 anys”
● Determinades morts estan previstes en altres preceptes del codi:
○ Homicidi per terrorisme (arts. 572.1.1º i 577); homicidis de persones
especialment protegides (Rei, caps d’estat estrangers, etc., arts. 485 i 605.1);
i genocidi (art. 607).
● Objecte material del delicte: decidir quan finalitza la vida fetal (avortament) i
comença la vida humana independent (homicidi).
● Exemples:
○ Una dona dóna a llum a una criatura a un portal i, immediatament, sense
tallar-li el cordó umbilical ni estimular-li la respiració, l’abandona.
○ L’actuació incorrecta d’un metge durant el part provoca que el nen neixi mort.
● Avortament: Quan finalitza la vida fetal i comença la vida humana independent?:
Interpretacions:
A) Jurisprudència més recent: moment decisiu inici del part (començament del
període de dilatació)
B) Tenor literal “l’altre”: proposta més acceptada: naixement i, en concret, el
moment de plena separació del claustre matern.

DISTINCIÓ ENTRE HOMICIDI I LESIONS


● Agressió física intencionada de resultat incert i sense dol respecte l’homicidi:
○ Si només es produeixen ferides: lesions doloses
○ Si es produeix la mort: homicidi imprudent en concurs ideal amb unes lesions
doloses (homicidi preterintencional)
TIPUS SUBJECTIU:
● Problema pràctic: discernir si existeix dol de matar o de lesionar.
● Jurisprudència: indicis del dol homicida:
○ Indicis previs al fet: relacions entre autor i víctima, les seves personalitats, els
eventuals motius i mòbils del delicte, les actituds o incidències produïdes en
els moments previs, etc.
○ Indicis coetanis: gravetat de les lesions, classe i característiques de l’arma o
naturalesa de l’agressió (zona del cos objecte de l’atac, intensitat, repetició,
etc.).
○ Indicis posteriors: actitud i manifestacions de l’autor.

HOMICIDI IMPRUDENT
● Art. 142.1 CP: descriu el delicte d’homicidi per imprudència greu (pena d’1 a 4 anys
de presó)
○ Ex.: mare que deixa sol a la banyera a un nen de 3 mesos
○ Si el resultat de mort és conseqüència d’imprudència menys greu (142.2):
pena de multa de 3 a 18 mesos.
○ Ex.: moto que, de dia, circula sense llums i vianant que creua
inesperadament per lloc indegut la carretera
● Agreujament en cas de diversos resultats de mort (art. 142 bis; fins a 6 anys si més
de dos morts; fins a 9, si nombre elevat de morts).
● IMPORTANT: el delicte amb imprudència greu és perseguible d’ofici; en canvi,
excepte en cas d’accidents de trànsit, l’homicidi per imprudència menys greu
requereix denúncia prèvia de la persona afectada (subjecte material o moralment
perjudicat).

HOMICIDI QUALIFICAT (ART. 138.2)


● Pena superior en grau (15 anys i un dia a 22 anys i 6 mesos). Es tracta de matar
dolosament i:
a) Circumstàncies del 140.1:
i) víctima menor de 16 anys; víctima vulnerable (malaltía, discapacitat)
ii) Subsegüent a delicte contra la llibertat sexual
iii) pertinença a un grup o una organització criminal
b) Delicte d’atemptat (art 550 CP)

1.2. DELICTE D’ASSASSINAT


● Assassinat bàsic: art. 139.1 CP: presó de 15 a 25 anys a aquell que mati una altra
persona amb alguna de les circumstàncies següents;
1. Traïdoria (alevosía)
2. Per preu, recompensa o promesa
3. Encrueliment, augmentant deliberadament i inhumanament el dolor de la
víctima
4. Per tal de facilitar la comissió d’un altre delicte o per evitar que es descobreixi
● Assassinat agreujat: més d’una de les circumstàncies típiques de l’assassinat; pena
en a seva meitat superior (de 20 a 25 anys). Ex. mort a traïció comesa per a un
assassí a sou.
CIRCUMSTÀNCIES DE L’ASSASSINAT
A) Traïdoria: art 22.1 CP: utilitzar en l’execució mitjans, maneres o formes que
tendeixin directa o especialment a assegurar-la, sense el risc que per a la seva
persona pugui procedir de la defensa per part de l’ofès.
S’aprecia en les agressions a traïció o no percebudes per la víctima, en els atacs
imprevistos o sobtats, o en la creació o aprofitament de situacions d’indefensió.
B) Circumstàncies de l’assassinat
● Preu, recompensa o promesa:
- No és necessari que s’hagi efectuat pagament o contraprestació. És
suficient que l’autor obri impulsat per una oferta realitzada per un
tercer, normalment l’inductor.
- La circumstància pot tenir un contingut econòmic o d’altra naturalesa
(sentimental, sexual, professional, etc.)
C) ACARNISSAMENT: augmentar inhumana i deliberadament el dolor de l’ofès (art.
139.1.3 CP).
- El subjecte passiu ha d’estar viu i conscient
- El patiment ha de ser innecessari per a l’execució de dolor ha de ser buscada
expressament.
D) Per facilitar la comissió d’un altre delicte o per evitar que es descobreixi
ex: matar al guarda de seguretat per entrar a robar o per impedir que doni avís del
robatori.

ASSASSINAT QUALIFICAT: ART 140 CP


PRESÓ PERMANENT REVISABLE
Es tracta de cometre l’assassinat (circumstàncies del 139.1 CP) i, a més (art. 140.1):
- víctima menor de 16 anys; víctima vulnerable (edat, malaltia, discapacitat)
- subsegüent delicte contra llibertat sexual;
- pertinença a un grup o una organització criminal.
o bé assassinat de dues o més persones (art. 140.2 CP)

1.3. INDUCCIÓ I COOPERACIÓ AL SUÏCIDI


Suïcidar-se no és típic, però es castiga la intervenció de tercers (art. 143 CP):
a) Inducció al suïcidi (ap. 1)
b) Cooperació necessària al suïcidi (ap. 2)
c) Cooperació executiva al suïcidi (ap. 3)
d) Cooperació necessària o executiva al suïcidi en contextos eutanàsics no
autoritzats(ap. 4).
e) Eutanàsia no punible (ap. 5)
Concepte de suïcidi: Mort volguda per una persona responsable (capaç de comprendre la
naturalesa i sentit de la seva decisió

INDUCCIÓ AL SUÏCIDI
● Provocar la resolució i realització d’un suïcidi mitjançant influx psíquic directe
○ Es requereix dol directe de l’inductor
● Reforçar o donar suport a la decisió prèvia de suïcidar-se: Atípic
●Casos de bullying en què, finalment, la víctima assetjada pels seus companys acaba
suïcidant-se. Normalment no són una inducció al suïcidi. En qualsevol cas, delicte
lesions i contra la integritat moral
COOPERACIÓ NECESSÀRIA AL SUÏCIDI
● Participar en el suïcidi d’altri
● Els actes han de ser necessaris (no es castiga la simple complicitat al suïcidi).

COOPERACIÓ EXECUTIVA AL SUÏCIDI


● Cas en què la cooperació arribi al punt d’executar la mort. Pena més elevada.
● S’aplica aquesta figura (i no la de l'homicidi) si fins el moment de la pèrdua de control
el subjecte que mor ha mantingut la seva decisió de morir (és coautor de la seva
mort i, per tant, es pot parlar de suïcidi).

TRACTAMENT JURÍDICO-PENAL DE L’EUTANÀSIA ACTIVA


● Art. 143.4 i 5 CP: “causar la mort d’una altra persona o cooperar-hi activament amb
actes necessaris i directes” en un context eutanàsic (per evitar greus patiments o
una llarga agonia) LO 3/2021, de regulació de l’eutanàsia.
● Conducta justificada (impunitat) i, si no es compleixen amb els procediments legals,
pena molt atenuada.
● Pressupòsits d'aplicació (context eutanàsic):
1. patiment greu, crònic i impossibilitant o malaltia greu i incurable.
2. que provoqui patiments físics o psíquics constants i insuportables.
3. prèvia petició expressa, seriosa i inequívoca de la persona afectada.
● Art. 143.5: No obstant el que es disposa l’apartat anterior, no incorrerà en
responsabilitat penal qui causi o cooperi activament a la mort d’una altra persona
complint allò establert estableix a la llei orgànica reguladora de l’eutanàsia.

➢ LO 3/2021. Prestació d’ajut a morir: administració directe d’una substància letal per
part d’un facultatiu o autoadministració pel propi pacient sota supervisió facultativa.
Procediment iniciat a petició del pacient, on s’estableix un procés d'informació i
deliberació amb un “metge responsable” per assegurar un consentiment conscient,
autònom i informat i la concurrència real del “context eutanàsic”. La petició ha de ser
finalment aprovada o rebutjada per la “Comissió de Garantia i Avaluació” de la
CCAA. També està previst l’eutanàsia si no el pacient no és capaç de consentir, quan
ho hagi establert així en un document d’instruccions prèvies o voluntats anticipades.

STC de 22 de març de 2023, confirma la constitucionalitat de la LO 3/2021:


● Exercici del dret d'autodeterminació de la persona sobre la seva mort en contextos
de patiment greu i malalties incurables (derivat de l’ art. 15 CE, dret fonamental a la
integritat física i moral, i art. 10.1, principis de dignitat i lliure desenvolupament de la
personalitat).
● Deure dels poders públics d’habilitar vies per poder fer efectiu aquests dret.
● Dret a la vida (art. 15.CE) : imposa deures positius de protecció a l’Estat, que es
compleixen amb el els requisits, controls i comprovacions del procediment que
s’estableix a la LO. 3/2021.
TEMA 2. L’AVORTAMENT

EL DELICTE D’AVORTAMENT
● Resultat d’avortament: interrupció de la gestació que produeix la mort de l’embrió o
del fetus.
● Mitjans comissius: no estan limitats. Així és avortament, p. ex, tant l’extracció d’un
embrió com a mort d’un fetus produït per una agressió a l’embarassada
● Objecte del delicte: implantació de l’òvul fecundat a l’ùter (anidació).

TIPUS LEGALS
1. Avortament provocat dolosament per un tercer
a. Sense consentiment o amb consentiment viciat, això és, obtingut mitjançant
violència, amenaça o engany (art. 144 CP; és la modalitat més greu
d’avortament).
b. Avortament consentit per la dona. Art. 145.1CP. Exigeix la participació de la
dona en el fet, però la seva intervenció es tracta específicament a l’art. 145.2
CP, amb penes menors
2. Responsabilitat de la dona gestant per avortament dolós (art. 145.2). Tractament
menys sever (pena de multa). Es preveuen dues modalitats.
a. Autoavortament dolós (la dona arriba a l’extrem de produir-se ella mateixa
l’avortament. Ex: Ingesta de medicaments cercant efectes avortius).
b. Avortament consentit per la dona, practicat per un tercer (art. 145.1)
3. Avortament per imprudència greu (art. 146.I CP). Així, per exemple, es castiguen els
avortaments que són conseqüència de mala praxis mèdica o d’accidents de trànsit.
● S’ exclou expressament el càstig de la gestant que es provoca un avortament
imprudent.

REQUISITS LEGALS DE LA INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE L’EMBARÀS


● Dos models en dret comparat:
○ Sistema d’indicacions: Sistema d’indicacions: en determinats supòsits es
genera un conflicte específic prevalen els interessos de l’embarassada. Ex:
greu risc salut de la dona; indicació socioeconòmica.
○ Sistema de terminis: durant un cert període (primeres setmanes de gestació)
es consideren prevalents els interessos de la dona, de forma que
l’avortament es pot practicar sense restriccions.

LO 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción


voluntaria del embarazo
La dona pot posar fi a l’embaràs:
● 14 primeres setmanes de gestació
● Avortament per causes mèdiques: indicacions terapèutica i embriopatía.

STC 44/2023, de 9 de maig, confirma la constitucionalitat de la LO 2/2010. Existeix un dret


fonamental a decidir sobre la continuació de l'embaràs que és una manifestació del dret de
la dona a adoptar decisions i fer eleccions lliures i responsables, sense violència, coacció ni
discriminació, respecte al seu propi cos i projecte de vida, que forma part del dret
fonamental a la integritat física i moral (art. 15 CE) i als principis de dignitat i lliure
desenvolupament de la personalitat (10.1 CE) .
STC 44/2023, de 9 de maig.
● El sistema de terminis previst a la Llei és conforme al quest plantejament i al dret a la
vida. Es tractaria d'un sistema de tutela «gradual» dels dos drets, segons l'avenç de
la gestació. El legislador estableix un període temporal mínim perquè la dona tingui
l'oportunitat efectiva d'exercir el dret d'elecció, a partir de qual, prima la protecció del
nasciturus.
● En el cas de l'avortament terapèutic, és especialment rellevant la protecció de la vida
i la salut de la dona. I en el de greus anomalies, el lliure desenvolupament de la
personalitat de la dona.

REQUISITS COMUNS PER A LA IVE


● Avortament practicat sota direcció d’un metge especialista en un centre acreditat,
previ consentiment informat de la dona
○ Menors de 16 anys: consentiment del representant legal de la menor (pares)
o decisió del jutge
● Terminis
○ Genèric:14 setmanes
○ Avortaments per causes mèdiques: fins la 22a. setmana
■ Avortaments per greus anomalies fetals: excepcionalment possibilitat
de practicar-ho després de la 22a.

INDICACIÓ EMBRIOFETOPATIA
● Risc de greus anomalies en l’embrió o el fetus
● Necessitat de dos dictàmens previs a la intervenció
● 22 primeres setmanes. Excepcionalment, després de les 22 setmanes, si es
detecten anomalies fetals incompatibles amb la vida o quan el fetus pateixi una
malaltia extremadament greu i incurable, confirmat per un comité clínic.

TEMA 3. LESIONS
Lesions (arts. 147 - 156 CP)
● Protegeixen la salut humana en sentit ampli: benestar físic i mental de la persona i el
seu substrat corporal.
● Són lesions tant les situacions anormals de l’organisme (malaltia), com alteracions
de la configuració del cos humà (des d’una cicatriu a la mutilació d’un membre).

CLASSES DE LESIONS

Tipus bàsic 147.1 CP → Primera assistència facultativa + tractament mèdic o quirúrgic (pla
terapèutic que possibiliti o acceleri la curació).

Lesions lleus 147.2 → Com a màxim una primera assistència facultativa (exploració i
diagnòstic) sense tractament posterior. Actes de vigilància o seguiment. També art. 147.3:
Maltractaments.

SUBTIPUS AGREUJATS I: ART 148, respecte a les lesions de l’art 147.1 CP


● Quan s’utilitzin instruments, mitjans o formes concretament perillosos per a la vida i
salut del lesionat.
● Acarnissament o traïdoria.
● Víctima menor de 14 anys o persona amb discapacitat necessitada d'especial
protecció.
● Supòsits vinculats a la violència de gènere: víctima és o ha estat cònjugue o dona
que estigui o hagi estat vinculada a l’autor per una relació d’afectivitat anàloga, finas
i tot sense convivència.
● Supòsits vinculats a la violència domèstica: si la víctima és una persona
especialment vulnerable que conviu amb l’autor.

SUBTIPUS AGREUJATS (II): LESIONS AGREUJADES PEL RESULTAT (ART. 149)


● Perdùa o inutilitat d’òrgan o membre principal o d’un sentit i altres afeccions,
deformitats i malalties greus (art 149 CP).
○ Membres o òrgans principals: parts del cos que desenvolupen funcions
autònomes: ull, ronyó, mà, genoll, estómac, penis.
○ Deformitat: concepte ampli: modificació de la forma natural del cos, encara
que es puguin millorar mitjançant medicina estètica.
● També la mutilació genital (ap. 2).

SUBTIPUS AGREUJATS (III): LESIONS AGREUJADES PEL RESULTAT (ART 150)


● Pèrdua o inutilitat d’òrgan o membre no principal o deformitat no greus.
○ Exemples: pèrdua d’un dit, extirpació d’un testicle (no suposa la pèrdua
completa de la funció), limitació del moviment de l’espatlla en un 60%,
cicatriu de 15 cms. a l’abdomen o cicatrius no deformadores de les mans.
○ Pèrdua de peces dentàries, especialment incisius, es consideren deformitat
no greu. Ara bé, si és de menor entitat o reparable odontologicament amb
facilitat s’aplica el tipus bàsic (art 147.1).

LESIONS IMPRUDENTS
● Atipicitat de qualsevol lesió culposa si la imprudència és lleu.
● En cas d'imprudència menys greu o greu, sempre són típiques excepte si el resultat
produït sigui el previst a l’art. 147 ap. 2 ó 3 (lesions lleus o maltractament).
PARTICIPACIÓ EN BARALLA TUMULTUÀRIA
ART. 154 CP: “aquells que es barallin entre ells, escometent-se tumultuàriament, i utilitzant
mitjans o instruments que posin en perill la vida o la integritat de les persones (...)”.

Delicte de perill concret per la vida o la integritat física de les persones (el tipus no exigeix
que es produeixin lesions, ni que es provi la seva existència).
● Es pot aplicar també quan, malgrat existir lesions, hi ha impossible determinar
l’autoria de les agressions produïdes per la confusió pròpia de la dinàmica comissiva
d’aquestes baralles.
● En canvi, no procedeixen l’aplicació del 154 quan els fets estiguin individualitzats i
concretada la participació dels agressors. S’aplicarà llavors els corresponents tipus
de lesions o homicidi a les persones concretes que les hagin ocasionat.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE, DOMÈSTICA O FAMILIAR LLEU OCASIONAL (ART. 153 CP)


● Delicte de l’art. 153 CP: supòsits de maltractament lleu ocasional, que es castiga
més severament que quan es tracta de persones sense cap relació.
● Conducta típica: causar a una altra persona menyscapte psíquica o una lesió lleu o
maltractament d’obra (art. 147.2 i 3), per qualsevol mitjà o procediment.
● Subjecte actiu i víctimes determinades (vid. cfr. art 173.2). Modalitat agreujada en
cas que la víctima sigui dona parella (o exparella) de l’agressor o persones
convivents especialment vulnerables. El TC ha confirmat que aquest tractament
penològic diferenciat no implica discriminació.

TRÀFIC I TRASPLANTAMENT D’ÒRGANS


● Conducta típica: promoure, afavorir, facilitar el tràfic i el trasplantament il·legal
d’òrgans humans (tant provinents de persones vives com de persones mortes).
● La conducta de qui ofereix els seus propis òrgans es atípica. Qualsevol altre
intervinent, comet delicte, fins i tot el receptor de l’òrgan (en aquest cas, amb
atenuació de la pena).
● Turisme de trasplantament punible per regla general.

BLOC II. LLIBERTAT

TEMA 4. DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT

ESTRUCTURA DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT:

Coaccions: influència mitjançant una amenaça en la presa d’una decisió. (ex: “si no em
dones la cartera, et mato”).

ESTRUCTURA DETENCIONS IL·LEGALS:


DETENCIONS IL·LEGALS I SEGRESTOS
● Figura bàsica (art. 163.1 CP): castiga al particular que tanqui o detingui una altra
persona, privant-la de la seva llibertat.
● El tipus requereix mitjans comissius concrets: pot ser mitjançant violència,
intimidació, engany o qualsevol altre. Consumació permanent.
● Subjecte actiu: ha de ser particular (si l’autor és funcionari públic s’aplica la modalitat
agreujada de l’art. 167 CP).

DELIMITACIÓ AMB LES COACCIONS


● Problema: greu pena mínima de 4 anys de presó prevista a l’art 163.1, la qual
sembla excessiva quan la privació de llibertat no ha estat especialment perllongada.
● Conseqüència: els tribunals postulen interpretacions restrictives de l’art. 163.1.

DELIMITACIÓ AMB ELS ROBATORIS AMB INTIMIDACIÓ I LES AGRESSIONS


SEXUALS
Què passa quan per a la comissió d’un robatori amb intimidació o una agressió sexual la
víctima es veu privada de la seva llibertat ambulatòria?
● Jurisprudència: la privació de llibertat quedarà absorbida pel robatori o l’agressió
sempre que aquella no superi el temps estrictament necessari per consumar aquests
delictes.

SUBTIPUS AGREUJATS
● Segrest (art. 164 CP): detenció qualificada pel fet que el subjecte actiu exigeixi
alguna condició per posar en llibertat a la víctima.
● Desaparició forçada de persones (art. 166 CP): quan no es doni raó del parador
de la persona detinguda o segrestada.
● FP “sin mediar causa del delito” (art 167 CP).

SUBTIPUS ATENUATS
Quan el particular, fora dels casos permesos per la llei, deté una persona per presentar-la
immediatament a l’autoritat (art 163 CP).
- Art 490 LECrim: qualsevol persona pot detenir:
- Al que intenti cometre un delicte, en el moment d’anar a cometre’l
- Al delinqüent in fraganti.

LES AMENACES
● Amenaces
condicionals: anunci
d’un mal supeditat a la
realització d’una
determinada acció o
omissió. Afecta la lliure
formació de la voluntat
○ Ex: Si no em
dones la
informació et
mato
● Amenaces no condicionals: l’anunci del mal no es supedita al compliment de cap
condició. Afecta a la seguretat.
○ Ex: et mataré

CONDUCTA TÍPICA
● Anunci d’un mal: verbalització explícita o deducció tàcita de la conducta del subjecte.
○ Ex: una amenaça de mort no requereix que l’autor li digui a la víctima “et
mataré”, sinó que també pot dirigir-s’hi mitjançant gestos.
● El mal ha de ser seriós, real, futur, injust, determinat, possible i dependent de la
voluntat del subjecte actiu.
● Consumació: quan arriba l’anunci al seu destinatari.

AMENACES DE MAL CONSTITUTIU DE DELICTE


● Art 169 CP: amenaçar amb un mal que constitueixi delictes d’homicidi, lesions,
avortament, contra la llibertat, tortures i contra la integritat moral, la llibertat sexual, la
intimitat, l’honor, el patrimoni i l’ordre socioeconòmic. Determinants de la pena: a)
amenaça no condicional; b) condicional; c) condicional aconseguint el propòsit.
● Art 171.1: L’amenaça ha de ser condicional i la condició no ha de consistir en una
conducta deguda.
○ Condició imposada: no quan sigui una conducta deguda” (pretensió legítima
de qui amenaça)
■ ???“Si no pagas, te voy a enviar a la Guardia Civil para que te efectúe
una inspección que te vas a cagar” ???
● Tipus residual art 171.7: delicte d’amenaces lleus (multa)
● Xantatge (art 171.2 CP): “El precio del silencio”
Consisteix en exigir a un altra persona una quantitat o recompensa sota l’amenaça
de revelar o difondre (tb denunciar) fets referents a la seva vida privada o relacions
familiars que no siguin públicament conegudes i puguin afectar a la seva fama, crèdit
o interès.
○ Tb (art. 171.3): quan es tracti de la revelació de la comissió d’un delicte.
Possibilitat de no persecució delicte objecte xantatge (Ministeri Fiscal )/
Rebaixa de pena (Jutge)

AMENACES LLEUS
Les amenaces lleus (art 171.7) és un delicte lleu, que fa de tipus de recollida de les
amenaces. Si es presenten diverses modalitats de violència de gènere, domèstica i familiar
(art. 171.4, 5 i 6) la pena s’incrementa notablement.

COACCIONS
● Modalitat bàsica (art 172.1)
● Conductes típiques:
○ Impedir a un altre fer el que la llei no li prohibeix.
○ Obligar-lo a fer el que no vol, sigui just o injust.
Idea rectora: impossibilitar, amb violència que algú pugui portar a terme allò
que lliurament ja ha decidit; no exterioritzar la decisió lliurament adoptada
impedir que l’àrbitre pugui sortir del vestidor.
Fer baixar del tren una persona malgrat posseir bitllet.
● Mitjà comissiu: la violència
MITJÀ COMISSIU COACCIONS
● Violència: utilització de la força física sobre el cos d’una altra persona.
● “Espiritualització” de la violència: S’inclou la intimidació amb la causació d’un mal
immediat, la utilització de força sobre les coses; recurs a qualsevol via de fet
(privació o pertorbació il·legítima de drets)
○ Exemples: tallar indegudament el corrent; silicona als panys; treballador que,
al causar baixa, es va negar a comunicar als seus superiors quina era la clau
que permetia accedir al seu ordinador.

DIFERÈNCIA ENTRE COACCIONS I AMENACES


● Distinció jurisprudencial:
○ La intimidació amb un mal de causació inmediata constitueix delicte de
coaccions.
○ En les amenaces, el mal la causació del qual s’anuncia ha de tenir caràcter
futur.

COACCIONS: SUBTIPUS
● Coaccions de caràcter lleu (art. 172.3): segons el grau de violència emprada,
importància dret afectat i altres circumstàncies.
○ Si violència de gènere, domèstica i familiar, agravació de la pena.
● Agreujats: impedir exercici dret fonamental. Coaccions immobiliaries (art 172.1:
impedir legítim gaudi de l’habitatge. Coaccions al matrimoni, (art 172 bis)
● Stalking o assetjament (art 172 ter): assetjament insistent i reiterat, que alteri el
normal desenvolupament de la vida quotidiana de les persones (vigilància,
persecució, comunicacions, etc).
○ Ex: STS 843/2021: Després de la ruptura amb la seva parella sentimental,
enviar-li nombrosos missatges de WhatsApp i trucar-la més de 170 vegades,
al llarg d'un mes. per demanar-li explicacions, passant moltes vegades per
davant del seu domicili i arribant en un cas a agafar-la pel braç, quan sortia
amb uns amics. dient-li “tu véns a parlar amb mi”.
● Art. 172 ter 5: Utilització imatge d'una persona (a anuncis, perfils falsos en xarxes
socials, etc. ) provocant situació d'assetjament , o humiliació.
● Article 172 quater. Assetjament i dret a l’avortament Penes de fins a un any de presó
quan, per obstaculitzar l'exercici del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs,
s'assetgi una dona o treballadors de l’àmbit sanitari mitjançant actes molestos,
ofensius, intimidatoris o coactius que menyscabin la seva llibertat.
TEMA 5: TORTURES I ALTRES DELICTES CONTRA LA INTEGRITAT MORAL

A. DELICTE CONTRA LA INTEGRITAT MORAL


● Art. 173.1 CP: tipus bàsic dels delictes contra la integritat moral.
○ Aquell que infringeixi a una altra persona un tracte degradant, i danyi
greument la seva integritat moral.
○ Tipus de “recollida” de totes les afectacions importants a la integritat moral
que no poden subsumir-se en altres figures.
■ Recurs a aquesta figura per sancionar els casos d’assetjament en
l’àmbit escolar (bullying).

ASSETJAMENT O MOBBING LABORAL


● Art. 173.1 pàr. III: castiga amb la mateixa pena a qui en l’àmbit de qualsevol
relació laboral o funcionarial o prevalent-se de la seva relació de superioritat,
realitzi contra un altre de forma reiterada actes hostils o humiliants que,
sense arribar a constituir tracte degradant, suposin un greu assetjament
contra la víctima.
○ Relació de subordinació entre víctima i autor (bossing).
○ Atipicitat: relació d’igualtat (però atenció, si el cap que ho tolera), sens
perjudici que els casos greus puguin ser un 173.1.
○ Novetat: responsabilitat persones jurídiques
■ Assetjament sexual (subordinats i companys): art. 184 CP

ASSETJAMENT O MOBBING IMMOBILIARI


Art. 173.1 pàrr. IV: també castiga amb la mateixa pena a qui de forma reiterada porti
a terme actes hostils o humiliants que, sense arribar a constituir tracte degradant,
tinguin per objecte impedir el gaudi legítim d’un habitatge.
Solapament amb altres delictes coaccions, danys, amenaces ...
NOVETAT LO 14/2022
Art. 173.1 pàrr. II: “Igual pena se impondrá a quienes, teniendo conocimiento del
paradero del cadáver de una persona, oculten de modo reiterado tal información a
los familiares o allegados de la misma”.

B. DELICTE DE MALTRACTAMENT HABITUAL ART. 173.2 CP


2. El que habitualmente ejerza violencia física o psíquica sobre quien sea o haya
sido su cónyuge o sobre persona que esté o haya estado ligada a él por una análoga
relación de afectividad aun sin convivencia, o sobre los descendientes, ascendientes
o hermanos por naturaleza, adopción o afinidad, propios o del cónyuge o
conviviente, o sobre los menores o personas con discapacidad necesitadas de
especial protección que con él convivan o que se hallen sujetos a la potestad, tutela,
curatela, acogimiento o guarda de hecho del cónyuge o conviviente, o sobre persona
amparada en cualquier otra relación por la que se encuentre integrada en el núcleo
de su convivencia familiar, así como sobre las personas que por su especial
vulnerabilidad se encuentran sometidas a custodia o guarda en centros públicos o
privados, será castigado con la pena de prisión de seis meses a tres años, (…)

Maltractament habitual:
a) Àmbits: violència de gènere (afectiva), familiar, domèstica o persones
especialment vulnerables en centres públics o privats.
b) Delicte de generació d’un clima permanent d’assetjament, dominació i/o
humiliació.
c) Els actes concrets de violència, si constitueixen un altre delicte, es castiguen
també.

CONDUCTA TÍPICA
● Habitualitat: “ (…) lo verdaderamente relevante para apreciar la habitualidad
es la permanencia en el trato violento, de tal modo que lo importante es que
el Tribunal sentenciador llegue a la convicción de que la víctima vive en un
estado de agresión permanente” (STS 3/10/08)
● Actes concrets de violència física o psíquica: mostren la capacitat de crear un
clima d’agressió permanent
○ L’art. 173.2 és un tipus autònom d’aquells delictes en els que es
concreten els actes de violència física o psíquica

Art. 173.4 CP. Delictes lleus


● Causació d’injuria o vexació injusta de caràcter lleu a les persones del 173.2
CP. Atípic en d’altres persones
● NOVETAT LO 10/2022: Adreçar a qualsevol persona expressions,
comportaments o proposicions de caràcter sexual que generin una situació
humiliant, hostil o intimidatòria, sense arribar a constituir altres delictes de
major gravetat.
○ No penalització, per se, de la “floreta” (piropo).
C. DELICTE DE TORTURA: Art. 174 elements del tipus
● Subjecte actiu: autoritat o funcionari públic (art. 24 CP),. El subjecte ha d’abusar del
seu càrrec: exercici de les seves funcions o aprofitament de les facilitats que el seu
càrrec li proporciona.
● Conducta típica, atemptar contra la integritat moral: “condiciones o procedimientos
que por su naturaleza, duración u otras circunstancias, le supongan sufrimientos
físicos o mentales, la supresión o disminución de sus facultades de conocimiento,
discernimiento o decisión o que, de cualquier otro modo, atenten a su integridad
moral”.
● Pot ser greu (2 a 6 anys) o lleu (1 a 3 anys) + inhabilitació absoluta

DELICTE DE TORTURA: ART. 174 ELEMENTS DEL TIPUS


● Finalitats:
a. Obtenir de la víctima una determinada confessió o informació
b. Castigar a la víctima per un fet que hagi comès o se sospiti que hagi pogut
cometre.
c. Per raons basades en alguns tipus de discriminació.
● No un simple maltractament per enuig, irritació o altres motius: lesions o bé art. 175
CP.

FP. ALTRES MODALITATS CONTRA LA INTEGRITAT MORAL ART 175 CP


● Castiga els atemptats contra la integritat moral comesos per autoritat o funcionari
públic que no siguin susceptibles d’integrar el delicte de tortures.
○ Atemptats greus: presó de 2 a 4 anys
○ Atemptats no greus: presó de 6 mesos a 2 anys
■ Exemple: dos guàrdies civils que, després de col·locar una pistola al
clatell d’un subjecte, l’obliguen a baixar-se els pantalons i buscar una
burilla pel terra.

CxO
Art. 176 CP: autoritat o funcionari públic que, faltant als deures del seu càrrec i sense infligir
directament els tractes degradants a la víctima, permeti que siguin altres persones qui ho
facin.
Causes de Justificació? Si FP en exercici de les seves funcions, majoritariament es
considera que ni LD ni EN. Només, eventualment, exculpació, en major o menor grau.
TEMA 6: DELICTES CONTRA LA LLIBERTAT I LA INDEMNITAT SEXUAL
Títol VIII Codi Penal: Delictes contra la llibertat sexual (art 178 - 194 bis)

CANVIS MÉS RELLEVANTS LO 10/2022 I 4/2023


● Unificació terminològica dels atemptats contra la llibertat sexual: tota activitat sexual
no consentida es denomina agressió sexual (i s’abandona l’anterior distinció entre
abús i agressió, segons si els actes sexuals no consentits eren o no amb violència o
intimidació).
● Unificació penològica: marcs penals més extensos, produint-se finalment (2023) un
increment de penes. Exemple:
○ ABANS: abús amb penetració (4-10) i violació (4-12)
○ ARA: un únic delicte de violació (4-12). A més, (LO 4/2023) sí violència o
intimidació: de 6 a 12.
● Regulació expressa del consentiment: actes que, tenint en compte les
circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona.
● Nous agreujants: submissió química, agressió a dona parella o exparella, ...
● No modificacions en matèria de prostitució, pendent de futures reformes.

CONSIDERACIONS GENERALS
● “Llibertat sexual”: sexualitat com a manifestació positiva del lliure desenvolupament
personal
● Què protegeix el CP actual?
○ Llibertat sexual: dret de tota persona a mantenir relacions orealitzar activitats
de naturalesa sexual consentides (autodeterminar-se en l'àmbit de la
sexualitat)
○ Indemnitat sexual: manteniment de la intangibilitat del desenvolupament i
benestar de menors de 16 anys i també de persones amb discapacitat que
necessitin una protecció especial
DISPOSICIONS COMUNES
● Art. 191 CP: condicions de perseguibilitat
○ per perseguir delictes d’ agressions o assetjament sexuals, cal denúncia de
la persona agreujada, del seu representant legal o una querella del Ministeri
Fiscal.
○ si la víctima és menor, persona necessitada de protecció especial o
desvalguda, n’hi ha prou amb la denúncia del MF
○ el perdó posterior de la víctima és irrellevant.
● Art. 194 bis. Les penes previstes s'imposaran sens perjudici de les corresponents als
actes de violència física o psíquica que es realitzin.
● Responsabilitat de la PJ en els delictes d’assetjament sexual, relatius a la prostitució
i pornografia de menors.
● Prescripció víctimes menors edat (132.1 CP). Inici còmput a partir dels 35 anys.

A) AGRESSIONS SEXUALS

AGRESSIÓ SEXUAL: MANCA DE CONSENTIMENT


● Art. 178.1: Qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d’una altra
persona sense el seu consentiment. Només s’entendrà que hi ha
consentiment quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, tenint
en compte les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat
de la persona- [MODEL AFIRMATIU, “només sí és sí”].
○ L’element (negatiu) del tipus és la manca de consentiment (no ho és
“l’absència d’actes que expressin de manera clara la voluntat de la
persona”).
○ No inversió de la presumpció innocència (la defensa no ha de provar
l'existència de consentiment).
○ Ara bé la menció “absència d’actes...” pot incidir en quan es pot
admetre(o quan es pot donar per provat ) un eventual error sobre
l’existència deconsentiment per part del subjecte actiu.
○ Implicarà canvis pràctics importants?

A.S.: MODALITATS COMISSIVES


● En la regulació actualment vigent agressions i abusos s’unifiquen
Exemplificativament el CP menciona (art. 178.2):
○ Abús d’una situació de superioritat o de vulnerabilitat de la víctima.
○ Abús de la situación mental de la víctima o víctima privada de sentit
○ Violència (agreujat art. 178.3). ◦ Intimidació (agreujat art. 178.3).
○ Víctima amb la voluntat anul·lada (agreujat art. 178.3).

Exemples:
● Violència : immobilització per la força
● Intimidació: exhibició arma, amenaça d’ús força.
● Víctima amb la voluntat anul·lada: persona drogada mitjançant escopolamina
(“burundanga”)
● Víctima privada de sentit: abusar persona anestesiada per una intervenció
quirúrgica. Abús de la situació mental de la víctima: aprofitar-se d’una
persona amb Alzheimer.
● Abús d’una situació de superioritat o de vulnerabilitat de la víctima: psiquiatra
que s’aprofita del vincle terapèutic per a mantenir relacions sexuals amb
pacient; aprofitar-se de la drogodependència d’una persona indigents.
● Altres supòsits: tocaments aprofitant una gernació.

A.S.: MITJANS DE COMISSIÓ


1. Violència (agreujat): força eficaç i suficient per vèncer la voluntat de la víctima, no
es necessari que s’arribi a causar lesions.
● La resistència o oposició ferma de la víctima no és un element del tipus,
encara que, de vegades, és un indici probatori de l’existència de violència.
Binomi: violència-intimidació.
2. Intimidació (agreujat): provocar por mitjançant l’anunci d’un mal lligat a la vida,
integritat física o llibertat.
● Atenent al lloc dels fets, edat de la víctima, episodis previs, etc. (“quadre
intimidatori difús” i “intimidació implícita”). Vid. STS 344/2019 “la Manada”.
● Dubtes en cas de mal contra el patrimoni, intimitat, honor o no constitutiu de
delicte; mal diferit en el temps; “casos d’intimidació menor”. En qualsevol cas.
Via de l’abús de superioritat o vulnerabilitat”.
3. Víctima que tingui anul·lada la seva voluntat:
● Agreujat: per qualsevol causa (singularment, submissió química; tant
provocació com aprofitament). Alcohol?
4. Aprofitament de la situació mental de la víctima (singularment, discapacitats
intel·lectuals).
5. Víctima privada de sentit (situacions d’inconsciència)
6. Abús d’una situació de superioritat o vulnerabilitat de la víctima (“abusos amb
prevalença”), de manera que queda molt restringida la llibertat de víctima: edat,
àmbit relacional, situació de necessitat, drogodependències.
7. Altres supòsits de manca de consentiment no mencionats expressament al art
178.2:
● Contactes per sorpresa o fugissers.
● Obtinguts mitjançant engany (consentiment viciat)? Sí quan incideix sobre el
sentit o aspectes essencials determinants de la relació.
○ Stealthing (engany sobre característiques essencial del contacte
sexual). Sí, agressió sexual; violació (?)
○ Engany sobre identitat: sí, en cas d’usurpar-se plenament una
identitat aliena que determina completament la relació; engany sobre
altres expectatives.

MODALITAT ATENUADA
Art. 178.4: (només agressions sexuals bàsiques) Casos del menor entitat del fet i de les
circumstàncies personals del culpable, pena 1 a 2 a 6 mesos o multa.

MODALITATS HIPER AGREUJADES


Art. 180 CP estableix circumstàncies agreujants específiques per a tota classe d'agressió,
inclosa la violació: ús d’armes; caràcter particularment violent, denigrant o vexatori; acusació
conjunta de dues o més persones; víctima especialment vulnerable, relació de superioritat o
parentiu; parella o exparella femenina; convivència, mitjans perillosos; anul·lació de la
voluntat subministrant fàrmacs, drogues o similars.

PENES (EXEMPLES):
● Tipus bàsic agressió sexual: d’un a quatre anys;
● Tipus atenuat: de multa de 18 a 24 mesos o presó d'un a dos anys i sis mesos.
● Violació: de quatre a dotze anys.
● Violació amb violència, intimidació o anul·lació de voluntat: de sis a dotze anys
● Agressió sexual hiper agreujada: de dos a vuit anys
● Violació amb violència ... hiper agreujada: de dotze quinze.

AGRESSIONS SEXUALS A MENORS DE 16 ANYS (art. 181 ss.)


ART. 183 BIS: RELACIONS CONSENTIDES
Si les conductes de naturalesa sexual són plenament consentides pel menor de setze anys,
no hi haurà responsabilitat penal quan l’autor hagi estat una persona propera al menor per
l’edat i pel grau de desenvolupament o maduresa física i psicològica. En aquests casos el
consentiment és vàlid.

CIBERASSETJAMENT DE MENORS
● Child grooming: Art. 183.1 CP. Qui a través d'Internet o altres xarxes entri en
contacte amb un menor de 16 anys i li proposi concertar una trobada “… a fi de
cometre qualsevol dels delictes descrits en els articles 181 i 189”.
● Sexting: Art. 183 ter CP 2. Realitzar actes d’engany (“embaucamiento”) per tal que
el menor de 16 anys faciliti material pornogràfic o per tal de poder-li ensenyar
imatges pornogràfiques en què es representi o aparegui un menor.
● Altres agressions (art. 182) Fer presenciar actes sexuals (en viu) a un menor de 16
anys.

EXHIBICIONISME I PROVOCACIÓ SEXUAL (arts. 185 i 185)


Multa o presó fins a un any.
● Delicte d'exhibicionisme: actes d'exhibició obscena davant de menors d’edat o de
persones amb discapacitats necessitades de protecció especial.
● Provocació sexual: per mitjans directes, vendre, difondre o exhibir material
pornogràfic entre menors d'edat o persones amb discapacitats necessitades de
protecció especial.

ASSETJAMENT SEXUAL
1) art. 184.1: “Assetjament sexual ambiental” (presó 6 a 12 mesos o multa i
inhabilitació):
1. Sol·licitar favors de naturalesa sexual, per a un mateix o per a un tercer
2. Àmbit d'una relació continuada o habitual de naturalesa laboral, docent o de
prestació de serveis o anàloga
3. Provocant a la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, hostil o
humiliant.
Situació d'igualtat entre subjecte actiu i víctima (ex. companys de feina)

2) Art. 184.2 CP: "Assetjament sexual de prevalença" i “xantatge sexual” (presó 6 a


12 mesos o multa i inhabilitació): .
● Prevaldre d’una situació de superioritat laboral, docent o jeràrquica.
● o anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les
legítimes expectatives que aquella pugui tenir en l'àmbit de tal relació.

EXEMPLES
● Secretari general de Cambra de Comerç que prevalent-se de la superioritat
jeràrquica del seu càrrec realitza insinuacions de contingut sexual, premiant amb
increments de sou i castigant amb la no-renovacióde contractes, d'una forma
continuada i habitual sobre les treballadores i becàries.
● L'acusat li va dir diverses vegades a la víctima que portés faldilles més curtes, que
havia d'ensenyar les cames. Quan parlava amb ella, s’hi acostava molt físicament i li
mirava els pits i les cames de forma lasciva. En una ocasió, utilitzant, el mòbil, li va
fer fotos de les cames. Durant les festes de Sant Joan, es va celebrar un dinar de
companys de feina, i com que la víctima no es va quedar en acabar el dinar, dies
després, l’acusat li va dir que s'havia enfadat molt i que havia de fer-li molts petons
perquè es desenfadés.
ATENCIÓ
Cal tenir present altres assetjaments actes generadors de vexacions, situacions degradants.
hostils o humiliats també previstes al Codi: atemptat genèric a la integritat moral de les
persones (art. 173) coaccions i mobbing immobiliaris (arts. 172.1i 173), mobbing laboral (art.
173), stalking (172 ter), utilització imatge altres persones (art. 172.ter 5) assetjament sexual
lleu(art. 173.4), sexting (art. 197.7), etc.

DELICTES RELATIUS A LA PROSTITUCIÓ I L’EXPLOTACIÓ SEXUAL


● Trets generals:
○ Pràctica prostitució: conducta atípica
○ Les conductes típiques es castiguen sens perjudici que, a més, es presenti
alguna agressió sexual.

Conductes típiques:
● MENORS: "induir, promoure, afavorir o facilitar la prostitució d'una persona menor
d'edat o amb discapacitat necessitada de protecció especial, o lucrar-se o explotar-la
d'una altra manera”.
○ També es castiga al client: sol·licitar, acceptar, obtenir a canvi de
remuneració una relació sexual, sens perjudici dels possibles delictes
d'abusos o d’ agressions sexuals que es puguin produir (art.188.4).
● ADULTS. PROXENETISME. “Determinar, utilitzant violència o intimidació o engany,
o abusant d'una situació de superioritat o de necessitat o vulnerabilitat de la víctima,
una persona major d’edat a exercir la prostitució o mantenir-s'hi”.
○ A més: Títol VII bis CP, Tracta d’éssers humans
○ PROXENETISME “NO COERCITIU”. Lucrar-se explotant la prostitució d'una
altra persona, fins i tot amb el seu consentiment.
■ En qualsevol cas, s'entén que hi ha explotació de la prostitució quan
es doni alguna d'aquestes circumstàncies:
a) Quan la víctima es trobi en una situació de vulnerabilitat
personal o econòmica
b) Quan se li imposin per al seu exercici condicions oneroses,
desproporcionades o abusives.

EXCURS: LO 4/2015, DE 30 DE MARÇ, DE PROTECCIÓ DE LA SEGURETAT


CIUTADANA
● Sanció al client prostitució al carrer: Article 36. Infraccions greus:
○ “11. La solicitud o aceptación por el demandante de servicios sexuales
retribuidos en zonas de tránsito público en las proximidades de lugares
destinados a su uso por menores, como centros educativos, parques
infantiles o espacios de ocio accesibles a menores de edad, o cuando estas
conductas, por el lugar en que se realicen, puedan generar un riesgo para la
seguridad vial (…)”
● PERSONA QUE ES PROSTITUEIX: “ (…) Los agentes de la autoridad requerirán a
las personas que ofrezcan estos servicios para que se abstengan de hacerlo en
dichos lugares, informándoles de que la inobservancia de dicho requerimiento podría
constituir una [infracción administrativa de desobediència].
○ Si persisteix: possibilitat de delicte de desobediència (556 CP)

CORRUPCIÓ DE MENORS (ART 189) PORNOGRAFIA DE MENORS


● Produir, vendre, distribuir, exhibir o facilitar per qualsevol mitjà material pornogràfic
de menors o en l'elaboració del qual s'hagin utilitzat a persones amb discapacitat,
sens perjudici d'altres delictes contra la indemnitat sexual que es cometin amb motiu
del'elaboració d'aquest material.
● També es castiga la simple possessió d'aquest material o l’accés conscient (art.
189.5)
● Incloses imatges de persones presentades com a menors en un context sexual
(pornografia tècnica) i la ”creació artificial realista” (pornografia virtual).

DISPOSICIONS COMUNES
● Art. 191 CP: condicions de perseguibilitat
○ per perseguir delictes d’ agressions o assetjament sexuals, cal denúncia de
la persona agreujada, del seu representant legal o una querella del Ministeri
Fiscal.
○ si la víctima és menor, persona necessitada de protecció especial o
desvalguda, n’hi ha prou amb la denúncia del MF
○ el perdó posterior de la víctima és irrellevant.
● Art. 194 bis. Les penes previstes s'imposaran sens perjudici de les corresponents als
actes de violència física o psíquica que es realitzin.
● Prescripció menors edat (132.1 CP). Inici còmput a partir dels 35 anys.
● MS (art. 192 CP): llibertat vigilada; privació pàtria potestat, altres inhabilitacions
familiars i d’activitats amb contactes amb menors.
● Responsabilitat de la PJ en els delictes d’assetjament sexual, relatius a la prostitució
i pornografia de menors.

REGISTRE CENTRAL DE DELINQÜENTS SEXUALS I DE TRÀFIC D’ÉSSERS HUMANS


● RD 1110/2015, d'11 de desembre; (vid. tb LO 8/2021, de protecció integral a la
infància i l'adolescència davant de la violència, arts. 57 i ss.)
● Sistema d'informació de caràcter no públic i gratuït
● Conté identitat, perfil genètic, penes i mesures de seguretat imposades a aquelles
persones condemnades sentència ferma per qualsevol delicte contra la llibertat
sexual i indemnitat sexuals o per tràfic d'éssers humans amb fins d'explotació
sexual, incloent lapornografia, amb independència de l'edat de la víctima.
● Accés a la informació: Jutges, Ministeri Fiscal i Policia Judicial
● Exigència de Certificat de Delictes de Naturalesa Sexual per qualsevol activitat amb
menors.

Art. 129 bis CP


“Si se trata de condenados por la comisión de un delito gravecontra la vida, la integridad de
las personas, la libertad, lalibertad o indemnidad sexual, de terrorismo, o cualquier otrodelito
grave que conlleve un riesgo grave para la vida, la salud ola integridad física de las
personas, cuando de las circunstancias del hecho, antecedentes, valoración de su
personalidad, o deotra información disponible pueda valorarse que existe unpeligro
relevante de reiteración delictiva, el juez o tribunal podrá acordar la toma de muestras
biológicas de su personayla realización de análisis para la obtención de identificadores de
ADN e inscripción de los mismos en la base de datos policial”.
● Cfr. Tb.B Ley Orgánica 10/2007, de 8 de octubre, reguladora de la base de datos
policial sobre identificadores obtenidos a partir del ADN.

BLOC III. DELICTES CONTRA ALTRES DRETS DE LA PERSONALITAT

TEMA 7: DELICTES CONTRA LA INTIMITAT, EL DRET A LA PRÒPIA IMATGE I LA


INVIOLABILITAT DEL DOMICILI

INTERÈS TUTELAT
Dret a la intimitat, art. 18 CE (dret a mantenir espais de reserva excloent a altres persones).
● Intimitat personal i familiar
● Inviolabilitat del domicili
● Secret de les comunicacions
● Privacitat informàtica (“habeas data”)

DELICTES RELATIUS A LA INTIMITAT


Descobriment i revelació de secrets (art. 197 a 201)
● Tractament unitari de descobriment de secrets, tenint en compte les modernes
tecnologies.
● Tipus agreujats per raó del subjecte actiu i per revelació a tercers.
● Incriminació expressa de la divulgació del secret professional i laboral.
● Responsabilitat penal de les persones jurídiques.
● Ad hoc: intrusisme informàtic. Sexting.
Inviolabilitat del domicili (arts. 202 a 204).
● També punibles, amb menys pena, violació domicili de persones jurídiques i
establiments oberts al públic.

I. MODALITATS DE DESCOBRIMENT I REVELACIÓ DE SECRETS


1) Apoderament de documents o altres suports i intromissió en àmbits reservats.
Interceptar les telecomunicacions o utilitzar artificis tècnics d’escolta, gravació, etc.
2) Accés, apoderament o manipulació de dades reservades de caràcter personal o
familiar que es trobin enregistrats en fitxers o suports informàtics. Llibertat
informàtica (habeas data)
3) Revelació d’informació: a) descoberta prèviament de manera il·lícita (supra ap 1 i 2);
b) coneguda lícitament (secret laboral i professional).
4) Difusió (no consentida) de captacions (consentides) imatges íntimes. Sexting,
revenge porn.
5) Intromissió informàtica (hacking o intrusisme informàtic)
6) Produir, adquirir, importar o facilitar a tercers instruments idonis per l’espionatge
informàtic. Actes preparatoris.

a) Apoderament de documents i intromissió en àmbits reservats (art. 197.1


Article 197 . 1. El qui, per descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d’altri, sense el
seu consentiment, s’apoderi dels seus papers, cartes, missatges de correu electrònic
o qualsevol altre document o efecte personal, intercepti les seves telecomunicacions
o utilitzi artificis tècnics d’escolta, transmissió, gravació o reproducció del so o de la
imatge, o de qualsevol altre senyal de comunicació, ha de ser castigat amb les
penes de presó d’un a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos.
No nota afectació intimitat és delicte. Intrusió com a principi rector.
Tipicitat: comportaments que suposen una intromissió il·legítima en l’àmbit de
reserva d’una altra persona.
● Barreres de protecció concedides per l’OJ (dret al secret de les
comunicacions; dret inviolabilitat del domicili, etc)
● Mesures d’autoprotecció´adoptades per la pròpia persona (codis secrets; lloc
apartat per parlar, etc).

TEMA 8: DELICTES CONTRA L’HONOR

Concepte d’honor:
● Concepcions fàctiques: sentiment d’autoestima i heteroestima (fama) (arts 205-207
CP). Honor aparent.
● Concepcions normatives: atribut de la personalitat (dignitat) consistent en la
pretensió de respecte a la correspondència entre comportament del subjecte i la
seva projecció externa. Correspondència biografia reputació. Honor merescut:
lesionat per atribució de fets falsos o judicis de desvalor que atempten nucli dignitat.
● Protecció civil honor LO 1/1982, de protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat
personal i familiar i a la pròpia imatge.

TIPUS DELICTIUS
● Delicte de calúmnia (arts. 205-207 CP) Imputació d’un delicte feta amb coneixement
de la seva falsedat o amb temerari menyspreu vers a la veritat
● Delicte d’injúries (arts. 208 a 210 CP) Acció o expressió que lesionen la dignitat
d’una altra persona, en detriment de la seva fama o atemptant contra la seva pròpia
estimació: imputació de fets falsos o judicis negatius de valor
● Elements comuns (arts. 211 i ss.): delictes privats (excepte a FP): querella ofès;
possibilitat de perdó i de retractament (atenuant).

I. DELICTE DE CALUMNIA
● Imputació a un altra persona d’un delicte
○ Imputació d’un fet precís que es dirigeixi a una persona determinada o
determinable.
● Imputació objectivament falsa: tant imputació d’un delicte inexistent com atribució
d’autoria falsa d’un delicte que s’ha produït.
● Dol directe (“conocimiento de la falsedad” o eventual (“temerario desprecio a la
verdad”)

II. DELICTE D’INJÚRIES


● Delictes d’injúries (arts. 208 a 210 CP)
○ Acció o expressió que lesionen la dignitat d’una altra persona, en detriment
de la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estimació
○ Indeterminació mitjans comissius
● Les injúries han de ser greus (excepte en el cas persones del nucli convivencial de
l’art. 173.4): desqualificació ofensiva que implica una afectació rellevant de la
projecció social. Importància dels aspectes circumstancials.
● Imputació de fets (falsos): fets delictius no concretats o altres fets lesius per a la
reputació.
● Judicis de valor negatius objectivament desqualificants i greument ofensius
● Atenció llibertat d’expressió i dret transmetre informació veraç.

DRET A TRANSMETRE INFORMACIÓ VERAÇ I DRET A LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ


● Conflicte de drets. Supòsit en què les lesions objectives a l’honor estan justificades.
Causa de justificació: llibertat d’expressió i dret a transmetre informació veraç, que
poden donar cobertura a excessos formals i imputació de fets falsos (si s’ha actuat
diligentment).
● Informació: Ponderació Interès públic + compliment deures de veracitat
● Expressió: Ponderació Interès públic + necessitat dels termes ofensius emprats.

TEMA 9. DELICTES CONTRA LES RELACIONS FAMILIARS

DELICTES CONTRA LES RELACIONS FAMILIARS


● Matrimonis il·legals: bigàmia
● Delictes contra la filiació familiar (suposició de part, ocultació i entrega de fills,
substitució de nens, compra-venda).
● Delictes contra els drets i deures familiars:
○ Trencament deures de custòdia; inducció a l'abandonament del domicili
familiar; sostracció o retenció d’un menor per part d’un progenitor que no
tinguin la guarda o custodia en el moment del fet.
○ Abandonament de família i de menors.

ABANDONAMENT DE FAMÍLIA, MENORS O PERSONES AMB DISCAPACITAT


NECESSITADES D’ESPECIAL PROTECCIÓ
● Abandonament de familia (art 226).
○ Incompliment d’alguns dels deures legals d’assistència total, absolut i
persistent.
○ Inherent a la pàtria potestat: aliments (adults) en situació de necessitat.
○ cònjuge, ascendents i descendents (adults) en situació de necessitat.
● Abandonament de menors o persones amb discapacitat (art. 229).
○ Incompliment absolut del deure de custòdia o guarda amb ruptura de la
situació fàctica.
○ Agreujat si perill concret per a la vida salut o llibertat, sexual.
○ Abandonament temporal (art. 230)

IMPAGAMENT DE PENSIONS (art 227)


● Impagament de prestacions econòmiques aprovades o acordat judicialment
(separació, divorci, nul·litat, filiació, aliments)
● Prestacions periòdiques: dos mesos consecutius, quatre no consecutius; altres
prestacions de pagament únic.
● No exigeix situació de necessitat de la víctima
● Presó per deutes? No. La capacitat de pagament com a element que condiciona la.
punibilitat. Càrrega de la prova.
● Retards i compliments parcials.

UTILITZACIÓ PER A LA MENDICITAT DE MENORS O PERSONES AMB DISCAPACITAT


(art 232)
● Tant utilització com “préstec”
● Tant explícita com encoberta
● Només penalment rellevant quan la practica directament el propi menor?
○ El problema dels menors que simplement acompanyen a la persona que
practica la mendicitat (la jurisprudència majoritàriament considera que només
quan se’ls instrumentalitza obertament i se'ls implica en la petició d'almoina).

BLOC IV. DELICTES PATRIMONIALS I SOCIOECONÒMICS

TEMA 10. DELICTES CONTRA EL PATRIMONI

ESTUDI DE FIGURES DELICTIVES


● Furt
● Robatori
● Robatori i furt d’ús de vehicles
● Extorsió i usurpació
● Estafa
● Administració deslleial
● Apropiació indeguda
● Defraudacions de fluid elèctric i anàlogues
● Insolvències punibles
● Danys
● Receptació i blanqueig de capitals

QÜESTIONS PRÈVIES
● Delictes patrimonials vs. delictes socioeconòmics.
● Delictes d’apoderament i defraudacions.
● Ànim de lucre (enriquiment propi o de tercers).
● Delicte continuat: art. 74.2. Perjudici total causat.
● Proporcionalitat?
● Excusa absolutòria de parentiu (art. 268 CP). Efectes; persones incloses; delictes
compresos.
1. Estan exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil els
cònjuges que no estiguin separats legalment o de fet o en procés judicial de
separació, divorci o nul·litat del seu matrimoni i els ascendents, descendents i
germans per naturalesa o per adopció, així com els afins en primer grau si
viuen junts, pels delictes patrimonials que es causin entre ells, sempre que
no hi hagi violència o intimidació, o abús de la vulnerabilitat de la víctima, ja
sigui per raó d’edat o perquè es tracta d’una persona amb discapacitat.
2. Aquesta disposició no és aplicable als estranys que participin en el delicte.
Exemples:
● SÍ EXCUSA ABSOLUTÒRIA: L'acusat es va apoderar d'una caixa metàl·lica amb
clau que contenia 1.000 € i joies diverses que han estat valorades en 18.700 €,,
propietat de Tomàs, L'acusat va fracturar la caixa amb un ganivet va deixar una
empremta dactilar seva. Part de les joies sostretes van ser confiscades amb
posterioritat a l'establiment on havien estat venudes per l'acusat. L'acusat, amb
problemes de drogodependència, mantenia una relació estable de parella amb el
perjudicat des de feia dos anys.
● NO EXCUSA ABSOLUTÒRIA: L’acusada sostrau objectes de l'habitatge del seu ex
company, amb qui havia trencat la relació de convivència, per valor de 2134 €,
aprofitant que aquest era a la presó després d'una denúncia falsa per violència
domèstica i que disposava de les claus.
● SÍ EXCUSA ABSOLUTÒRIA però CONDEMNA: Subjecte que imita signatura la
signatura de la seva ex-esposa en imprès bancar per cancel·lar i retirar els fondos d’
un compte corrent del qual eren titulars els seus fills menors d’edat; exclusió de la
responsabilitat penal per estafa (no la civil) i condemna pel delictes de falsedat en
document mercantil.

DELICTES D’APODERAMENT
Furt:
● Tipus bàsic (234.1)
● Agravacions (234.2).Furt agreujat (235).
● Furtum possessionis (236)
Robatori:
● a/ Amb força en les coses
○ Força en les coses (238)
○ Pena (240)
○ Tipus agreujats (241)
● b/ Amb violència o intimidació
○ Tipus bàsic (242.1)
○ Subtipus agreujat (242.2 i 3)
○ Subtipus privilegiat (242.4)
I. FURT
● Article 234 CP:
1. Qui, amb ànim de lucre, prengui les coses mobles alienes sense la voluntat
del seu propietari ha de ser castigat, com a reu de furt, amb la pena de presó
de sis a divuit mesos si la quantia del que s’ha sostret excedeix els 400
euros.
2. S’ha d’imposar una pena de multa d’un a tres mesos si la quantia del que
s’ha sostret no excedeix els 400 euros (excepte si es dóna alguna de les
circumstàncies de l’article 235)
● Aspectes rellevants:
○ Bé jurídic: propietat – possessió
■ Art. 236: furtum possessionis (furt del propietari contra el legítim
posseïdor)
○ Conducta típica: prendre cosa moble aliena sense la voluntat del seu amo
○ Objecte material: cosa moble aliena
■ Valor de mercat en el moment de la sostracció, IVA inclòs. Límit entre
delicte menys greu i delicte lleu: valor superior o inferior a 400 euros.
Delicte lleu: Principi d’oportunitat art. 963.1 LECrim (poca gravetat,
manca d’interès públic en la persecució - no denúncia-).
○ Consumació: Disponibilitat potencial sobre la cosa sostreta
■ Ex.(no es considera consumat): A, M i C, amb ànim d’obtenir un
benefici econòmic, agafen diversos electrodomèstics i els introdueixen
en una furgoneta, sent sorpresos per dos agents abans d’abandonar
el lloc dels fets.
○ Tipus subjectiu: Dol
○ Ànim de lucre: Pretendre aconseguir un avantatge patrimonial propi o de
tercers.
● Agreujant específica: art 234.3 CP
○ Penes del furt en la seva meitat superior si es neutralitzen, eliminen o
inutilitzen dispositius d’alarma o de seguretat instal·lat a [en] la cosa sostreta.
● Furts agreujants (art 235):
○ PENA 1-3 anys presó
■ Sostracció de coses amb especial valor: artístic, històric, cultural o
científic
■ Sostracció de coses de primera necessitat o destinades a un servei
públic
■ Especial gravetat del furt, atenent al valor d’allò sostret o als perjudicis
causats
■ Es posi a la víctima o a la seva família en greu situació econòmica o
abusant de les circumstàncies personals de la víctima
■ Noves necessitats político-criminals.
● Organització o grup criminal; utilització de menors 16 anys;
multi reincidents; furt a infraestructures; furt agropecuari.
● Multireincidència al furt:
○ Reincidència: agreujant art. 22.8: Quan al delinquir existeixin antecedents
penals no cancel·lats per un delicte comprès en el mateix títol i de la mateixa
naturalesa: pena en la seva meitat superior (ex. si pena 1-2 anys: 1a 6m-2a)
Condiciona també la suspensió de la pena (art. 80.2.1a)
○ Multireincidència (art. 66.1.5): idem antecedents per tres delictes; possibilitat
imposar pena superior en grau (ex. si pena 1-2 anys: 2a 1d a 3a). No opera
per a delictes lleus (art. 66.2)
○ Crònica d’un fracàs del Sistema de Justícia penal
■ Problemes de detecció i efectiva persecució efectiva, especialment en
el cas dels delictes lleus. Mala regulació i principi de proporcionalitat
(TS)
■ Situació multireincidència després de LO 9/2022
● Furt de + 400 € i multireincidència*: Art. 435.1.7, pena d’1 a 3
anys
● Furt de - 400 i multireincidència: Art. 434.2 in fine: encara que
el delictes precedents siguin de caràcter lleu, si la suma total
acumulada supera els 400 € se imposarà la pena del furt per
aquest valor (és a dir, art 434.1, de sis a divuit mesos de
presó)
● *Queda per veure si es mantindrà anterior doctrina restrictiva
del TS, que ho limitava a antecedents per delictes no lleus.
I. ROBATORI
II. ROBATORI (art 237)
A) Robatori amb força en les coses (arts. 238 a 241). Pena inicial, d’un a tres anys.
● Modalitats típiques de “força en las coses” (art. 238):
1r. Escalament.
2n. Trencament de paret, sostre o terra, o ruptura de porta o finestra.
3r. Ruptura d’armaris, arques o una altra mena de mobles o objectes tancats
o segellats, o forçament dels panys o descobriment de les claus per
sostreure’n el contingut, sigui en el lloc del robatori o fora d’aquest lloc.
4t. Ús de claus falses.
5è. Inutilització de sistemes específics d’alarma o guarda.
● Fonaments:
○ Diferència amb el furt: superació barrera de protecció específica
■ Custòdia qualificada de la cosa.
■ Ni tota força és “força en les coses”, ni tots els supòsits de
“força en les coses” són força.
■ Força per accedir o per abandonar el lloc on es troben les
coses
● S’exclou la força exercida sobre la cosa o sobre
objectes que envolten la cosa (trencar la cadena d’un
ciclomotor per apoderar-se d’ells).
● Accés en el sentit d’arribar a la cosa, sense que sigui
necessari un accés personal.
● Modalitats típiques:
○ Escalaments:
■ Enfilar-se. Alçada: aplicació a partir aprox 1,5 metres. “Entrada
per una via no destinada a tal efecte”.
■ Correctors Energia criminal de certa entitat; vèncer obstacles
predisposats per propietari
○ Fractura exterior:
■ De paret, sostre o sol, o fractura de porta o finestra. Per
accedir (o abandonar ) el lloc on es troba la cosa: a) trencar la
finestreta per emportar-se el cotxe (furt); b) trencar la finestreta
del cotxe per emportar-se una bossa (robatori)
○ Fractura interior:
■ Fractura d’armaris, arques o altra classe de mobles o objectes
tancats o forçar les seves tancadures.
■ Descobriment il·lícit de les claus (“claves”) dels objectes
(objectes mobles).
○ Ús de claus falses: (s’equiparen les targetes, magnètiques o
perforades, i els comandaments, instruments d’obertura a distància i
similars). Les claus falses no han de ser necessàriament claus ni han
de ser necessàriament falses:
■ Rossinyols (“ganzúas”), filferros, etc.
■ Perdudes o obtingudes a través d’infracció penal
■ Aquelles que no siguin les destinades pel propietari per obrir.
○ Inutilització sistemes específics d’alarma o de guarda
● Supòsits agreujats: (art. 240-241)
○ Pena 2 a 5 anys:
■ Agreujants del furt (art. 235)
■ Robatori en casa habitada. Aplicació encara que
circumstancialment la casa estigués buida en el moment del
robatori.
■ Robatori en edifici o local oberts al públic, durant l’horari
d’obertura (fora d’horaris, menor pena).
● Supòsits hiperagreujats: art 241.4
○ Pena de 2 a 6 anys.
■ Supòsits especialment greus de casa habitada i local obert al
públic (per ex., sempre que concorri alguna de les
circumstàncies que agreugen el furt, art. 235).
B) Robatori amb violència o intimidació (art. 242). Pena inicial, de dos a cinc anys.
● Modalitat més greu (?) dels delictes d’apoderament. Art 242: de dos a cinc
anys.
● Conducta típica: apoderament coses mobles alienes amb utilització violència
o intimidació.
○ Mitjà per aconseguir la consumació (tb. violència o intimidació
sobrevinguda)
● Robatori amb violència:
○ Violència pròpia: exercici de força física
○ Violència impròpia: ús de narcòtics…
○ Resultats lesius: El robatori absorbeix delicte de maltractaments o
lesions lleus (147.2 CP): ex. un cop, una esgarrapada. Si es causen
lesions menys greus o greus, concurs medial ( ex: A clava un ganivet
a B per robar-li els diner) o ideal (ex: estrebada que causa lesions).
● Robatori amb intimidació:
○ Intimidació: coerció psíquica mitjançant l’amenaça d’un mal immediat i
real amb el qual es doblega la voluntat de la víctima.
○ Elements rellevants:
■ Amenaça de mal: suficient i idònia com mitjà per
l’apoderament
■ Immediatesa del mal amb què s’amenaça
○ Intimidació i amenaces:
■ Si s’exigeix un lliurament immediat: robatori
■ Si s’exigeix un lliurament diferit: amenaces
● Subtipus:
○ Subtipus agreujat (art 242.2): Pena de tres anys i sis mesos a cinc
anys.
■ fer ús d’armes o altres mitjans igualment perillosos o atacar a
les persones que vagin en auxili de la víctima. També ús
intimidatori. // Casa habitada, local obert al públic.
○ Subtipus atenuat (art 242.4): Pena inferior (fins a mínim 6 mesos)
■ Atenent a la menor entitat de la violència o intimidació
exercides i altres circumstàncies (ex. valor d’allò sostret).
C) Robatori i furt d’ús de vehicle a motor: art 244 CP
● “1. Qui sostregui o utilitzi sense la deguda autorització un vehicle a motor o
ciclomotor aliens, sense ànim d’apropiar-se’l, serà castigat amb la pena de
TBC de 31 a 90 dies o multa de 6 a 12 mesos si el restitueix, directament o
indirecta, en un termini no superior a 48 hores (...)”
● Conducta típica:
○ Sostracció d’un vehicle aliè o utilització sense tenir autorització.
○ No hi ha ànim d’apropiació
○ No hi ha violència ni intimidació (però sí pot haver-hi força en les
coses).
○ Restitució, directa o indirecta, en un termini no > 48 hores.
■ Restitució: Devolució al propietari
● Restitució directa: el subjecte actiu del delicte torna
personalment el vehicle al seu propietari (comunicant-li
la situació del vehicle)
● Restitució indirecta: reintroducció del vehicle a l’esfera
de localització del propietari: tornar-lo al lloc on estava
o a un altre on sigui fàcil recuperar-lo
● Si es restitueix després de 48hs ? Pena del furt o
robatori amb força comú, però possibilitat d’atenuació
per reparació (art. 21.5)
○ Delimitació:
■ Si el fet s’executés fent ús de força en les coses, la pena
s’aplicarà en la seva meitat superior.
■ De no efectuar-se la restitució dins el termini establert, es
castigarà el fet com un furt o robatori amb força ordinari.
■ Si el fet et comet amb violència o intimidació en les persones,
s’imposaran, en tot cas, les penes de corresponents al delicte
de robatori,
TEMA 11. DELICTES DE DEFRAUDACIÓ

SIMILITUDS I DIFERÈNCIES
● S’arriba a un acord inicial de representació i venda de mercaderies tèxtils italianes a
Espanya amb l’acusat, que paga inicialment dues vegades en metàl·lic, generant així
un fals clima de confiança empresarial, per deixar de fer-ho després, un cop ha fet
comandes molt més importants, venent a baix preu bona part de la mercaderia
rebuda i no venuda, sense cap mena d’explicació raonable (“timo del nazareno”).
● Administrador (propietari en part) d'una empresa que, després d'anys de bona
gestió, s'aprofita de la seva condició i “buida”la societat sense coneixement dels
socis que representen l’altre 50% del capital social, traslladant els elements
integrants de l'empresa a una altra societat creada expressament amb aquest
objectiu i reconduint-hi els clients de la primera empresa.
● En el primer cas hi ha un engany, la víctima paga sota un clima de falsa confiança
● En el segon cas,

DELICTES DEFRAUDATORIS
● Estafa
○ Tipus bàsic d’estafa
○ Altres modalitats d’estafa
● Administració deslleial
● Apropiació indeguda
● Modulacions penològiques
○ Penes de 6 mesos a 3 anys
○ Si la quantia no excedeix els 400 euros, multa d’un a tres mesos
○ Modalitats agreujades (art 250): fins a sis anys i, inclús, fins a vuit.
● Dificultat: destriar-ho dels simples incompliments d’obligacions entre particulars (fets
no delictius).

I. ESTAFA: BÉ JURÍDIC
● Bé jurídic protegit: patrimoni de la víctima
○ La lesió del patrimoni és considerat en el seu conjunt (balanç
econòmic final).
● Concepte de patrimoni → Concepte mixt juridicoeconòmic: perjudici com a
detriment d'una posició de poder econòmica amb aparença jurídica
○ Objectes il·lícits no poden ser objecte d’aquests delictes.
■ Exemple: engany amb drogues.
○ Diners: sí poden ser objecte d’aquests delictes.
■ Exemple: obtenir diners d’estudiants d’oposicions amb
l'engany que podia aconseguir aprovats pels seus contactes
amb els funcionaris examinadors.
TIPUS BÀSIC:
Article 248 CP. Una definició modèlica
Cometen estafa els qui, amb ànim de lucre, utilitzin engany suficient per produir error
en un altre, i la indueixin a realitzar un acte de disposició en perjudici propi o aliè.
EXEMPLES:
● Fer-se passar per venedor d'habitatges sobre plànol i aconseguir
quantitats anticipades de diners.
● Vendre vehicles de segona mà manipulant el comptaquilòmetres.
● Retornar un producte per al qual es reemborsarà els diners,
incorporant la caixa del producte i el tiquet de compra, però a l'interior
de la mateixa no hi havia el producte sinó una pedra.
● Estafa piramidal: paulatinament es van captant aportacions que,
aparentment s’inverteixen en diversos negocis, anunciant una alta
rendibilitat; en realitat les inversions no existeixen sinó que les noves
aportacions s'utilitzen per retornar les aportacions dels primers
participants i així donar l’aparença d’un negoci real altament lucratiu;
quan s’arriba a assolir una massa crítica, es cessa en els pagaments.

1. Engany suficient
● Acció/omissió/actes concloents
● Ex ante: acció idònia per causar error (criteri objectiu-subjectiu)
● No si greu incompliments deures d’autoprotecció de la víctima (en àmbits
professionals). ???
● No és un simple incompliments contractual (il·lícit civil.
2. Error. Representació falsa de la realitat
3. Acte de disposició patrimonial
● Acte efectuat per persona enganyada idoni per produir un perjudici immediat.
4. Perjudici: propi o aliè (estafa en triangle).
5. Tipus subjectiu: Dol i ànim de lucre.
6. Atenció, sol haver-hi concursos de delictes amb delictes de falsedats si és document
públic o mercantil

Síntesi → Cal no identificar sempre estafa amb tota mena de defraudació delictiva.
Engany com element distintiu (espècie “autoria mediata utilitzant la pròpia víctima”).
Sempre un engany antecedent, causal i qualificat.

EXEMPLES: Identificació dels elements del tipus


● (J), constructor, abandona una obra per a la qual ha estat contractat després de
ser-li lliurada una quantitat de diners a compte del preu total i haver realitzat part dels
treballs.
● (J) adquireix, deixant impagat, una important partida de material electrònic amb
càrrec a una línia de crèdit i que havia estat oferia inicialment per l'entitat
subministradora; prèviament s’havien adquirit altres mercaderies que s’abonaven
regularment.

ESTAFA INFORMÀTICA
Art. 249.1.a CP Els que, amb ànim de lucre, obstaculitzant o interferint indegudament en el
funcionament d'un sistema d'informació o introduïnt, alterant, esborrant, transmetent o
suprimint indegudament dades informàtiques o valent-se de qualsevol altra manipulació
informàtica o artifici semblant, aconsegueixen una transferencia no consentida de qualsevol
actiu patrimonial en perjudici d'una altra persona.
● Substitueix el requisit de l’engany i l’error del tipus basic. De fet, modalitat més
propera a una sostracció que a una defraudació

EXEMPLES:
● Intervenció sobre el sistema informàtic
○ Apropiar-se, mitjançant un virus informàtic, de les claus bancàries de la
víctima, per extraure del seu compte més de 2000 euros.
○ Treballadora del banc que utilitza les claus del sistema informàtic del banc
per donar d'alta un préstec bancari, disposant així de forma irregular dels
diners
○ Manipular ruleta electrònica a una sala de jocs per aconseguir que la bola es
mogués al color apostat i obtenir l’import del premi de forma indeguda.
● Ús il·legítim sense alteració del sistema?

ALTRES MODALITATS ESPECÍFIQUES D’ESTAFA


Sovint, sense engany o error (estafes “impròpies”)
1. Ús de targeta de crèdit, dèbit… i altres mitjans de pagament material i immaterial o
de les seves dades (art. 249.1.b CP). Ús il·legítim i perjudicial de targetes, etc. o de
les seves dades
○ Exemple: Apoderament de carta de la víctima, on hi ha targeta de crèdit i,
coneixent el número pin, realitzar extraccions de diners i recàrregues telèfons
mòbils.
○ Novetat LO 14/2022: moneders electrònics, bizum, monedes virtuals i altres
criptoactius,
2. Conductes preparatòries estafa informàtica i ús fraudulent de mitjans de pagament
(249.2 i 3 CP).
3. Estafes en el tràfic de béns mobles o immobles i delicte de contracte simulat en
perjudici de tercers (art. 251 CP). Només té sentit aplicar-les quan són impròpies, és
a dir, quan no hi ha relació entre l'engany i l’acte de disposició patrimonial i el
perjudici. Exemples: J amplia la hipoteca que gravaba l’habitatge comprat mitjançant
un contracte privat per la persona perjudicada, la qual gairebé havia pagat la totalitat
del preu pactat. Contracte simulat: Venda De l'habitatge d'anciana usant d'un poder
que tenia la neboda, resultant beneficiària final una filla seva i defraudant els drets
de l'hereu de l’anciana.
4. Estafa procesal (art. 250.1.7º CP). Manipulació de proves o frau processal anàleg a
un procediment judicial, causant error en el jutge amb perjudici par a un tercer.
Estafa en triangle, enganyant al Jutge
○ Exemple: Interposició de denúncia, que dona lloc a un judici per delicte lleu,
simulant un accident de trànsit per a l'obtenció d'una indemnització de l’entitat
asseguradora, aconseguint que la Jutge dicti sentència en aquest sentit.

II. ADMINISTRACIÓ DESLLEIAL


Art 252 CP:
1. Són punibles amb les penes [de l’estafa] aquells que, “tenint facultats per administrar
un patrimoni aliè, emanades de la llei, encomanades per l’autoritat o assumides
mitjançant un negoci jurídic, les infringeixin i s'excedeix en el seu exercici i,
d'aquesta manera, causin un perjudici al patrimoni administrat”.
Exemples:
● (J), administrador d’una SA propietat de cinc socis, ven partides dels productes
fabricats per l’empresa a un preu molt per sota de mercat a una societat que, en
darrer extrem, està controlada per la seva família.
● (J) subscriu, en nom de l’empresa de la qual és gerent, l’aval bancari d’un préstec
del qual n’és beneficiari la seva filla, la qual finalment no pot fer front als pagaments
mensuals.
● El pare d’una menor d’edat, esportista professional, avala amb el patrimoni del seva
filla diversos crèdits que ha concertat personalment i que no té cap intenció de
pagar.

SUBJECTE ACTIU: Persona amb facultats per administrar un patrimoni aliè (llei, decisió
autoritat o negoci jurídic). Casos més freqüents: administradors de societats i
d’associacions. També persones físiques.

CONDUCTA TÍPICA: excés (dolós) en l'exercici de les facultats d’administració en perjudici


del patrimoni de l’administrat. No actuar en interès del patrimoni administrat sinó en interès
propi o de tercers.
● Problema → casos d’operacions en risc.

RESULTAT TÍPIC: Producció d’un perjudici econòmic

TIPUS SUBJECTIU: ànim de lucre


● En la pràctica sempre hi sol ser, però la jurisprudència no ho exigeix, de manera que
expansió tipus a la simple administració perjudicial del patrimoni aliè.

III. APROPIACIÓ INDEGUDA


Article 253: Han de ser castigats amb les penes [de l'estafa], “aquells que, en perjudici d’un
altre, s’apropiïn per a si mateixos o per a un tercer de diners, efectes, valors o qualsevol
altra cosa moble, que hagin rebut en dipòsit, comissió, o custòdia, o que els hagin estat
confiats en virtut de qualsevol altre títol que produeixi l'obligació de lliurar-los o tornar-los, o
neguin haver-los rebut”.

EXEMPLES:
● Un advocat cobra una indemnització en nom del seu client, però no ho comunica i es
queda els diners.
● Un treballador, en ser acomiadat, es queda l'ordinador i altre material que li havien
lliurat per poder realitzar la seva tasca.
● Un subjecte té en el seu poder uns vehicles com a conseqüència d’un contracte de
lloguer de llarga duració; una vegada deixa de pagar les quotes mensuals del
contracte, se li reclama el retorn dels cotxes, però el denunciat no procedeix a la
seva devolució.

SUBJECTE ACTIU: persona que està en possessió legítima de diner, efectes o altres béns,
però amb l¡obligació de lliurar-los a algú o de retornar-lo. Títol que legitima la possessió
però no actuar com a amo.

CONDUCTA TÍPICA: Apropiar-se la casa o negar haver-la rebut.


Producció d’un perjudici
Complementari a l’administració deslleial (mateixa pena). Distinció: amplitud de les facultats
de gestió i concreció de l’objecte del delicte.

TIPUS RESIDUAL (art 254 CP:


1. Qui, fora dels supòsits de l’article anterior, s’apropia d’una cosa moble aliena ha
de ser castigat amb pena de multa de tres a sis
mesos.
Apropiació sense títol legítim (ni sostracció) de béns mobles.
Entre d’altres, (a) apropiació de cosa perduda o de propietari desconegut o (b) recepció
indeguda per error del transmitent de diners, negant haver-ho rebut la cosa o els diners o no
procedint a la seva devolució una vegada comprovat l’error.
Exemple: Endur-se telèfon mòbil oblidat pel seu propietari en una àrea de servei; rebre una
transferència bancària per error i buidar el compte immediatament, negant-se a retornar-la.

IV. ASPECTES COMUNS


Totes les defraudacions es castiguen amb pena de presó d’un a sis anys i multa de sis a
dotze mesos, quan (entre d’altres, art. 250 ):
● Recaigui sobre coses de primera necessitat, habitatges o altres béns de reconeguda
utilitat social.
● Revesteixi una gravetat especial, atenent l’entitat del perjudici i la situació econòmica
en què deixi la víctima o la seva família.
● El valor de la defraudació superi els 50.000€ o afecti un nombre elevat de persones.
● En la comissió del delicte el culpable hagi estat condemnat executòriament almneys
per tres delictes compresos en aquest capítol.
Si se superen el 250.000€ o combinació de diverses circumstàncies, pena de 4 a 8 anys i
multa.

V. ALTRES DEFRAUDACIONS
● Defraudacions fluid elèctric i anàlegs: tant a particular com a subministrador (art. 255
CP)
○ Exemple: Alteració dels equips de mesura amb l’objecte o d’abonar menys
consum i ocultar una plantació de marihuana
● Ús no consentit de terminal de comunicacions (art. 256 CP).
○ Exemple: Efectuar trucades des d’un mòbil aliè a números de pagament de
Burundi per valor de 1.000 €

TEMA 12. DELICTES CONTRA EL PATRIMONI

I. FRUSTRACIÓ D'EXECUCIÓ I INSOLVÈNCIES PUNIBLES: CONCEPTES PREVIS

● Dret de crèdit: dret que es té sobre el deutor, el qual està obliga a realitzar una
determinada conducta o prestació: per ex., efectuar un pagament, lliurar una
mercaderia, realitzar un servei. Creditor, deutor.
● En cas d’incompliment de l’obligació pactada, el creditor pot demanar la intervenció
de la jurisdicció civil (mitjançant una demanda). Si el deutor no compleix
voluntàriament la resolució judicial, es procedirà o l’execució forçosa o compliment
coactiu de l’obligació per via judicial (embargament de béns, subhasta judicial).
● Quan una persona, física o jurídica, no pot fer front a les obligacions contretes (els
seus deutes) esdevé insolvent. Ha: Fallides (“quiebra”), suspensió de pagaments.
● Quan, en cas d’insolvència, hi ha molts creditors, per evitar el caos s’activa està
establert un procés legal, de naturalesa judicial, que es denomina concurs de
creditors. La persona en situació d’insolvència actual o imminent s’ha de sotmetre a
aquest procediment, que posa ordre a la situació: es priva al deutor de
l'administració del seu patrimoni (que passa a mans d’un ad. judicial), s'estableix un
repartiment de les pèrdues entre els diversos creditors i s’ordena els pagament
(treballadors, Hisenda Pública i SS, bancs, proveïdors, altres creditors).
● Darrera garantia del dret de crèdit: manteniment de la integritat del patrimoni del
deutor de manera que permeti el pagament per via forçosa en cas d’incompliment.
No és delicte el simple fet de no poder fer front a les obligacions contretes.
○ No hi ha presó només per l’impagament de deutes o per ser insolvent, és a
dir, per no tenir patrimoni suficient per satisfer els obligacions adquirides. El
delicte és insolventar-se.
● Intervenció penal: protecció de la darrera garantia del dret de crèdit, que es veu
vulnerada quan, per defraudar els seus creditors, el deutor amaga el seu patrimoni o
el posa fora del seu abast (física o jurídicament), fent-se així artificialment insolvent o
agreujant la situació d’insolvència. prèvia. També es protegeix penalment el
procediment concursal.

Exemples:
● Els administradors d’una societat amb molts deutes impagats, tanquen els locals i
traspassen els seus actius a una altra societat de la qual són accionistes.
● El deutor, per no fer front al pagament d’un préstec concedit per una entitat bancària,
transmet una casa de la seva propietat a un familiar, sense cobrar el preu, abans
que el deute sigui exigible però quan ja és previsible un embargament.
● Ocultació de diversos camions de l’empresa, impedint així el seu precinte policial en
execució d'un embargament judicial acordat per a la satisfacció de les
indemnitzacions per acomiadament improcedent d'un treballador
● Un subjecte, després de ser condemnat per un delicte contra la propietat
intel·lectual, ven una finca del seu patrimoni per no satisfer la responsabilitat civil
derivada de delicte.

1. FRUSTRACIÓ DE L’EXECUCIÓ (art. 257 i ss)


Plantejament aïllat:
1. Alzarse con los bienes en perjuicio de los acreedores.
2. Realizar acto de disposición patrimonial o generador de obligaciones que dilate,
dificulte o impida la eficacia de un embargo o de un procedimiento ejecutivo o de
apremio, judicial, extrajudicial o administrativo, iniciado o de previsible iniciación.
3. Realizar actos de disposición, contraer obligaciones que disminuyan el patrimonio u
ocultar por cualquier medio elementos del patrimonio sobre los que la ejecución
podría hacerse efectiva, con la finalidad de eludir el pago de responsabilidades
civiles derivadas de un delito que hubiere cometido o del que debiera responder.

2. INSOLVÈNCIES PUNIBLES: art, 259 i ss


1. Plantejament col.lectiu: Procediment concursal.
2. Situació: Conductes en el marc d’una situació d’insolvència actual o imminent que
desemboca en un procediment concursal
3. Classes de conductes típiques
a. Conductes idònies per a disminuir el patrimoni
b. Conductes que dificulten esbrinar la verdadera situación patrimonial.
c. Afavoriment indegut d’un creditor, proposant a la resta.
d. Presentació dades falses amb la finalitat d’aconseguir declaració indeguda de
concurs
4. Tipus subjectiu: dol i, en molts casos, imprudència.

II. DANYS: arts. 263 – 267


● Infraccions contra el patrimoni sense enriquiment
● Danys = Destrucció, inutilització, deteriorament o menyscabament. Afectació del
valor dus.
● Delicte lleu<400€.
● Danys imprudència greu (>80.000€).
● Modalitats agreujades: segons perjudici, classe de béns, finalitat perseguida...
● Danys i sabotatges informàtics: 264/264 quater.

Exemples:
● Colpejar amb la barra de ferro trencant el vidre del davant; punxar dues rodes d’un
vehicle (no, en canvi, desinflar-les)
● Realització de destrosses per part dels arrendataris en local arrendat
● Reclusos de centre penitenciari que s’enfilen a la teulada ocasionant diversos
desperfectes
● Agricultor sorprès amb un tractor llaurant la coberta vegetal sembrada d’una finca
● Pintades i graffitis: si únicament és un “deslluïment” (la restauració precisa d’una
simple neteja), infracció administrativa (art. 37.13 Llei de protecció de la seguretat
ciutadana); en canvi, si la pintada (o la seva retirada) implica afectació material del
bé, delicte de danys.

III. RECEPTACIÓ
Tipus bàsic de receptació: art. 298:
“1. Qui, amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió d’un delicte contra el patrimoni
o l’ordre socioeconòmic, en el que no hagi intervingut ni comautor ni com a còmplice, ajudi
als responsables a aprofitar-se dels efectes del delicte, o rebi, adquireixi o oculti aquest
efectes, serà castigat amb pena de presó de 6 mesos a 2 anys”.

Exemples:
● Drapaire que compra 400 Kg de coure que, clarament, provenen de la xarxa
telefònica;
● subjecte que, a canvi d’una comissió, troba comprador d’unes obres d’art robades.
● Adquisició al carrer, al marge dels circuits normals comercials, sense documentació
relativa a la transacció, d'un telèfon mòbil a un preu molt per sota del cost real.
● Subjecte que, a canvi d’una comissió, troba comprador d'unes obres d’art robades.
● Subjecte que emmagatzema al seu garatge electrodomèstics procedents d’un
robatori a una gran superfície.
● Canviar francs suïssos per euros sabent que procedien d'un robatori.
● Empresaris de la ferralla que adquireixen gran quantitat de coure a banda
especialitzada en la sostracció.

Característiques:
● Ànim de lucre (*diferència amb encobriment).
● Coneixement previ comissió delicte patrimonial o contra l’ordre socioeconòmic: no
cal el coneixement del concret delicte, és suficient dol eventual, que es pot establir
per indicis (“precio vil”).
● No haver participat en el delicte precedent
● Modalitats de conducta:
A) Ajudar als autors a aprofitar-se dels efectes del delicte
B) Rebre’ls (acceptació gratuïta), adquirir-los o ocultar-los

IV. BLANQUEIG DE CAPITALS


Article 301 CP
1. El qui adquireix, posseeixi, utilitzi, converteixi, o transmeti béns, sabent que aquests
tenen l’origen en una activitat delictiva, comesa per ell oper qualsevol tercera persona, o
realitzi qualsevol altreacte per ocultar o encobrir el seu origen il·lícit, o per ajudar la persona
que hagi participat en la infracció o infraccions a eludir les conseqüències legals dels seus
actes, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a sis anys i multa del tant al
triple del valor dels béns. 3. Si els drets es realitzessin per imprudència greu, la pena serà
de presó de sis mesos a dos anys i multa del tant al triple...

Exemples:
● Money laundering. Una organització criminal dedicada al tràfic de drogues utilitza
una cadena de bugaderies; així simula obtenir importants ingressos, en aquest
negocis, quan en realitat són les aportacions del diner provinent de la droga.
● (J), regidor d’un ajuntament rep una sèrie de suborns per requalificar uns terrenys.
Gràcies a la intermediació de(L), que es dedica a aquestes activitats, localitzen a
(M), que posseeix diverses participacions en un número de loteria que ha resultat
premiat. (J) li compra a (M) les participacions, pel preu del premi més una comissió
del 20%. (J) ingressa els bitllets al seu compte bancari, els cobra i destina els diners
a l’adquisició de dos apartaments.
● Un empresari comet delicte fiscal no tributant una sèrie d'operacions que deixen els
seus beneficis a l’estranger. Els diners són “repatriats”, a través d’una societat amb
seu a l'Illa de Jersey que subscriu diverses ampliacions de capital (compra noves
emissions d’accions) de les societats a Espanya de l’empresari.
● Un partit polític rep, a canvi de tràfic d’influències en la contractació pública, unes
comissions il·legals per part d'una constructora. La constructora fa unes suposades
donacions a una fundació cultural que, a la vegada, concerta “convenis de
col·laboració” amb la fundació del partit, polític. Els convenis son una simulació ja
que en realitat serveixen simplement per traspassar els, sense cap contraprestació.

Característiques:
● Dissimular l’origen delictiu d’un bé, permetent que ingressi a la economia regular.
● Fonament del càstig (efectes sòcio-econòmic, repressió mediata dels delictes
antecedents, repressió delinqüència organitzada). Gran importància político-criminal
de la figura
● Adquirir, posseir, utilitzar, convertir o transmetre béns (+ actes equivalents) de forma
idònia per ocultar origen i/o incorporar els béns il·lícits al tràfic econòmic legal.
● S’Inclou en el tipus “autoblanqueig” (autor del delicte precedent) i el "blanqueig del
blanqueig”.
● No cal que es castiga el delicte precedent. N’hi ha prou provar que els béns
provenen d’”activitats delictives” i fins i tot podrien haver prescrit. Queda exclòs del
blanqueig únicament la consumació o esgotament delicte patrimonial. Han de ser
actes posteriors (excepte que sigui un tercer no partícip en el delicte precedent)
Imprudència

BLOC V. DELICTES DE PERILL

TEMA 13. DELICTES CONTRA LA SALUT PÚBLICA: EL TRÀFIC DE DROGUES

1. EL TIPUS BÀSIC: art. 368 CP


“Els que executin actes de cultiu, elaboració o tràfic, o d’altra manera promoguin, afavoreixin
o facilitin el consum il·legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques,
o les posseeixin amb aquells fins, seran castigats amb les penes de presó de tres a sis anys
i multa del tant al triple del valor de la droga objecte del delicte si es tractés de substàncies o
productes que causin greu dany a la salut, i de presó d’un a tres anys i multa del tant al
doble als altres casos”

Què entenem per droga tòxica, estupefaents o substàncies psicotròpiques?


● Jurisprudència: substàncies incloses als convenis internacionals ratificats per l'Estat
espanyol.
○ Conveni Únic de 30 de març de 1961 sobre estupefaents ratificat al 1966 i
esmentat per Protocol de Nova York de 1975. Llistes annexes d'actualització.
ELEMENTS DEL TIPUS (I)
● Conducta típica: actes de cultiu, elaboració o tràfic, o d’altra forma promoure, afavorir
o facilitar el consum il·legal.
○ Conversió de tot comportament de contribució al tràfic en autoria de l’art. 368
CP
● Ànim de traficar.

Exemples:
● Detingut a l'aeroport procedent de Santo Domingo portant tres quilos de cocaïna
ocults als pantalons.
● [A] es reuneix als voltants d'una fira amb altres persones i lliura a B una paperina
amb 0,28 gr. de cocaïna a canvi de diners.
● Ocupació de 17 plantes de cànnabis, d'un metre i mig d'alçada, amb un pes de 6.460
grams, una riquesa del 3,5% i un valor de mercat aproximat de 6.000 euros.
● Cercar i proporcionar conductors de camió per al transport de la droga i deixar fer
servir una finca per modificar convenientment el camió.
● Directius de club de cànnabis que el distribueixen a un elevat nombre de persones
que componen la societat i al local del qual s'ocupen importants quantitats de
cànnabis i diners.

ELEMENTS DEL TIPUS (II)


● Substàncies: que causen greu dany per la salut?
○ Sí: pena de presó de 3 a 6 anys…
○ No?: pena de presó d’1 a 3 anys
● Jurisprudència
○ Substàncies que causen greu dany: cocaïna, heroïna i altres opiacis,
metamfetamines i derivats, LSD, anestèsics (ketamina)...
○ Altres substàncies: derivats del cànnabis (marihuana, haixix) i psicofàrmacs
depressors (barbitúrics – tranxilium, trankimazin- i benzodiacepina, …)

2. ÉS DELICTIVA LA POSSESSIÓ DE DROGUES?


● Només és delictiva la possessió pel tràfic o amb ànim de traficar. La possessió pel
consum propi és atípica penalment
● Això no significa que la possessió pel consum estigui permesa pel Dret.

Delicte: indicis més importants per fonamentar l’ànim de traficar


● Posseir una quantitat rellevant de droga: aquest factor s’ha de valorar segons la
classe i la puresa de substància i la quantitat habitualment consumida.
○ Tràfic: + consum d’abús de cinc dies.
○ Què el posseïdor no sigui addicte o consumidor habitual
○ Posseir drogues de diferents classes

Altres indicis per considerar ànim de traficar


● Droga preparada per a la seva distribució
● Ocultació de la droga
● La falta de capacitat adquisitiva del posseïdor en relació amb el valor de la droga
● L’actitud del subjecte envers la policia
● Puresa elevada de la droga
● Posseir utensilis per tallar la droga
● Posseir importants quantitats de diners en moneda fraccionada

3. ATIPICITAT
Segons la jurisprudència no constitueix delicte (I):
● El consum compartit de drogues, sempre i quan:
○ Tots siguin addictes o consumidors habituals
○ No hi hagi risc de consum indiscriminat per terceres persones
○ Els consumidors siguin persones certes i determinades
○ La quantitat no excedeixi de la necessària pel consum
○ Es consumeix immediantament i en presència de qui proporciona la droga
○ El consum es faci a un lloc tancat

Segons la jurisprudència no constitueix delicte (II):


● La possessió en contextos de convivència: qui conviu amb un traficant (relació
familiar, cònjuges o relació anàloga d’afectivitat) no posseeix pel tràfic, no té posició
de garant respecte béns jurídics aliens, poden encobrir impunement al traficant i no
tenen deure de denúncia. Només es pot condemnar si contribueix a l’activitat de
tràfic.
● L’entrega de quantitat insignificant de droga: quantitat inferior la dosi mínima
psicoactiva
○ Institut Nacional de Toxicologia: ex. cocaïna: la dosi mín. psicoactiva en
termes de puresa és de 0,05g

Supòsits especialment discutits


● Entrega d’una dosis mínima a un consumidor amb qui existeix una relació afectiva o
d’amistat. Absolució sempre i quan:
○ Ambdós siguin consumidors i pertanyin a un cercle reduït de caràcter íntim o
marginal
○ Dosis mínima i consum immediat
○ Motius de solidaritat o cortesia
○ Invitació ocasional
● Entrega petita quantitat a persona lligada afectivament i que està sota el síndrome
d’abstinència. Absolució sempre i quan:
○ Consum immediat a l’entrega
○ No contraprestació econòmica

CLUBS CANNÀBICS: No es poden emparar en el consum compartit normalment


És típic el lliurament a terceres persones, encara que s’imposi el requisits previ d’inscriure’s
a una associació o similar, fins i tot quan no hi ha ànim de lucre
STS 91/2018, de 21 de febrer. Cultiu de cànnabis amb distribució organitzada,
institucionalitzada i amb vocació de persistència en el temps entre un col·lectiu integrat per
290 persones amb risc patent de difusió del consum, impossibilitat de comprovar la condició
de consumidors de la substància, així com de controlar la destinació que poguessin donar al
cànnabis seus receptors. Transitòriament: error de prohibició (vencible).
4. TIPUS ATENUATS. ART 368 II CP
● Pena inferior grau (1 any i 6 mesos a 3 anys → greu dany per la salut o 6 mesos a 1
any → resta de substàncies)
● “en atenció a l’escassa entitat del fet i a les circumstàncies personals del culpable”

Exemples tipus atenuat


● Acte aïllat de venda de 0'07 g de cocaïna al 91'3 % de puresa, portant dos paperines
més amb 0'19 g d'aquesta mateixa substància al 86'1 % de puresa. El venedor
constitueix l'última baula en la venda i no consten antecedents penals ni detencions
policials prèvies.
● La substància intervinguda eren uns 50 gr. de cànnabis sàtiva tipus herba, sent a
més l'acusat immigrant irregular, la qual cosa que permet presumir que es troba en
una situació precarietat econòmica.
● Venda de paperina amb 0,36 g d'heroïna amb una puresa del 13,5% i un valor de 12
euros: fet d'una entitat escassa juntament amb la impossibilitat de precisar una
reiteració o regularitat en el comportament criminal.

Altres atenuacions art. 376 CP


● Possibilitat d’atenuar pena, en un dos graus.
○ Cooperació amb la justícia
○ Tractament exitós de deshabituació, sempre que no sigui un cas de “notòria
importància”.
○ Vid. també art. 80.5 i 81 CP. Possibilitat de suspensió fins a penes de cinc
anys en cas de drogodependents que se sotmeten a tractament.

5. SANCIONS ADMINISTRATIVES
LO 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana . Art. 36. Infraccions greus
● 16. El consum o la tinença il·lícits de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies
psicotròpiques, encara que no estiguin destinades al tràfic, en llocs, vies,
establiments públics o transports col·lectius, així com l’abandonament dels
instruments o altres efectes utilitzats per a això en els llocs esmentats.
● 17. El trasllat de persones, amb qualsevol tipus de vehicle, per tal de facilitar-los
l’accés a drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, sempre que
no constitueix delicte.
● 18. L’execució d’actes de plantació i cultiu il·lícits de drogues tòxiques, estupefaents
o substàncies psicotròpiques en llocs visibles al públic, quan no siguin constitutius
d’infracció penal.
● 19. La tolerància del consum il·legal o el tràfic de drogues tòxiques, estupefaents o
substàncies psicotròpiques en locals o establiments públics, o la falta de diligència a
fi d’impedir-los per part dels propietaris, administradors o encarregats d’aquests.

6. MODALITATS AGREUJADES
● Pena tipus bàsic: presó de 3 a 6 anys i multa greu (greu dany per la salut) [o de 1
any a 5 anys i 6 mesos cànnabis]
● Pena tipus agreujats art. 369: presó de 6 a 9 anys [o de 3 anys a 5 anys i 6 mesos
cànnabis]
● Pena tipus hiper agreujat art. 370: presó que pot arribar a una pena de 6 anys a 14
anys i 6 mesos.
● Organització criminal (art. 369 bis): presó de 9 a 12 anys; pels caps, de 12 a 18
anys.

Supòsits agreujats art. 369 CP


● Característiques del destinatari: menors de 18, disminuïts psíquics o persones
sotmeses a tractament de deshabituació
● Pel lloc de comissió: establiments oberts al públic, centres docents, centres,
establiments o unitats militars, etc.
● Per la classe de subjecte actiu: autoritat, facultatiu, funcionari públic, treballador
social, docent, sempre que s'actuï en l'exercici del seu càrrec professió o ofici;
participar en d’altres activitats il·lícites organitzades; etc.
● Per la forma de comissió dels fets: violència o ús d’armes
● Per raó de l’objecte material: adulteració de la droga o notòria importància.
○ Notòria importància: (Acord Ple TS de 19-10- 2001)
1. l'agreujant específica de quantitat de notoria importància de drogues
tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, prevista al nombre 3r
del article 369 del codi penal, es determina a partir de les cinc-centes dosis
referides al consum diari que apareix actualitzat en l'informe de l'institut
nacional de toxicologia de 18 d'octubre del 2001.
2. per a la concreció de l'agreujant de quantitat de notòria importància es
mantindrà el criteri seguit per aquesta sala de tenir exclusivament en compte
la substància base o tòxica, això és reduïda a puresa, amb la salvetat de
l’haixís i dels seus derivats.
Per exemple, serà “notòria importància”
Paràmetre: 100% puresa, 500 dosis.
Heroïna: 300 gr.
Cocaïna: 750 gr.
Derivats del cànnabis: marihuana 10 kg; haixix 2,5 kg.
LSD: 300 mg.
Sulfat d'amfetamina: 90 gr.; 30 gr. metamfetamina, etc.
Feniletilamina (èxtasis, etc.): 240 gr.

Supòsit hiper agreujat (art. 369 bis i 370 CP)


● Art. 369 bis: pertinença organització delictiva; agreujant pels caps, administradors o
encarregats d’una organització dedicada al tràfic
● 370. Utilitzar abusivament a menors de 18 o disminuïts psíquics per cometre aquests
delictes. Casos d’extrema gravetat: ex. quantitat notablement per sobre de la notòria
importància (ex. 3000 kg de cocaïna); ús de bucs, d'embarcacions, aeronaus; xarxes
internacionals dedicades en aquest tipus d’activitats; etc.
TEMA 14. DELICTES CONTRA LA SEGURETAT VIÀRIA

SINISTRALITAT VIÀRIA I DRET PENAL


● Èxit de les PPP: més de 60.000 persones han salvat la vida en els darrers 20 anys.
● Intervenció del dret penal: efectes preventius reals o efectes simbòlics quan s’arriba
al límit de les polítiques pùbliques?
● Dret penal com a “dret de seguretat”. Model de la qüestionable administració del Dret
Penal.
● Conducció agressiva i “violència vial”.

REGULACIÓ JURÍDICO-PENAL
● Delictes contra la seguretat viària: Capítol IV, Títol XVII, Llibre II, arts. 379-385
● Ubicats dins del Títol dels Delictes contra la seguretat col·lectiva
● Homicidis i lesions imprudents (LO 2/2019)

DELICTES CONTRA LA SEGURETAT VIÀRIA


● El delicte de conducció a una velocitat excessiva, sota la influència de l'alcohol o les
drogues, o amb taxa d'alcohol excessiva (art. 379)
● El delicte de conducció temerària (art. 380)
● El delicte de conducció temerària amb manifest menyspreu per la vida dels altres
(art. 381)
● Abandonament del lloc de sinistre (art. 382 bis CP)
● Negativa a sotmetre's a les proves (art. 383)
● Conducció sense permís o llicència (art. 384)
● Alteracions de la seguretat del trànsit (art. 385)

BÉ JURÍDIC PROTEGIT
● Relació entre béns jurídics individuals i supraindividuals
● El bé jurídic d’aquests delictes és el manteniment de la seguretat viària com a
pressupòsits de la protecció de la vida i la integritat física de les persones.

DELICTES DE PERILL
Art. 142.1. Aquell que per imprudència greu causi la mort d’una altra persona
ha de ser castigat, com a reu d’homicidi imprudent,...
Art. 308.1. Aquell que condueixi un vehicle de motor o un ciclomotor amb
temeritat manifesta i posi en perill concret la vida o la integritat de les persones
ha de ser castigat…
Art. 379.2. … que condueixi un vehicle de motor o un ciclomotor sota la
influència de begudes alcohòliques… En tot cas… aquel que condueixi amb
una taxa d’alcohol en sang superior a 1,2 grams per litre.
DELICTES DE PERILL ABSTRACTE I JUDICI DE PERILLOSITAT EX ANTE

TIPUS SUBJECTIU
Dol → si més no, dol eventual, però no en relació no a un resultat lesiu sinó en relació als
elements integrants del tipus objectiu de les diverses modalitats delictives

FIGURES DELICTUOSES
● Alcohol i drogues: delicte de conducció sota la influència de l’alcohol o de les
drogues, o amb taxa d’alcohol excessiva (art. 279.2). Negativa a sotmetre’s a les
proves (art. 383)
● Conducció perillosa: Delicte de conducció a una velocitat excessiva (art. 379.1);
delicte de conducció temerària amb menyspreu manifest vers la vida dels altres (art.
381).
● Altres alteracions de la seguretat del trànsit (art. 385)
● Abandonament del lloc del sinistre (art 382 bis CP)
● Conducció sense permís o llicència (art. 384)

I. ALCOHOL I DROGUES

Art. 379.2 CP:


1. (…) será castigado con la pena de prisión de tres a seis meses o a la de multa de seis a doce meses y trabajos en
beneficio de la comunidad de treinta y uno a noventa días, y, en cualquier caso, a la de privación del derecho a
conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo superior a uno y hasta cuatro años.
2. Con las mismas penas será castigado el que condujere un vehículo de motor o
ciclomotor bajo la influencia de drogas tóxicas, estupefacientes, sustancias
psicotrópicas o de bebidas alcohólicas. En todo caso será condenado con dichas
penas el que condujere con una tasa de alcohol en aire espirado superior a 0,60
miligramos por litro o con una tasa de alcohol en sangre superior a 1,2 gramos por
litro.

● Primer incís: conduir sota la influència de l'alcohol o de les drogues


● Segon incís: conduir amb taxa d'alcohol
○ en aire espirat > 0,60 mg/l. o
○ a la sang >1,2 gr./l.
● Taxes administratives conducció etílica:
○ Reglament General de Circulació, art. 20.1
■ Alcohol en aire espirat > 0,25 mg/l.
■ Alcohol a la sang > 0,5 gr./l.

SUPERACIÓ OBJECTIVA DELS LÍMITS D’IMPREGNACIÓ ALCOHÒLICA


Primer incís art. 379.2 CP
● Sota la influència: element normatiu, font de la idoneïtat o aptitud; per tant, requereix
una valoració del jutge, on s’haurà de comprovar si en el cas concret la conducció
estava afectada per la ingestió de l'alcohol.
○ Element objectiu: grau d’impregnació alcohòlica que pateix el subjecte, per
sota de l’establert al segon incís.
○ Element individual: influència que aquest grau d'impregnació té en la
conducció en concret.

Segon incís art. 379.2 CP


● El legislador fixa un límit fix per a l’element típic:
○ En aire espirat > 0,6 mgr/l
○ En sang > 1,2 gr/l
● Evidències científiques que avalen la perillositat ex ante d’aquestes situacions

DETERMINACIÓ DE LA INFLUÈNCIA DE L’ALCOHOL EN LA CONDUCCIÓ


Insuficiència de test: la prova d’impregnació alcohòlica pot donar lloc, després de ser
valorada conjuntament amb altres proves, a la condemna de la persona que condueix el
vehicle, però ni és l’ùnica prova que pot produir aquesta condemna, ni és una prova
imprescindible per condemnar-la.
Altres elements de prova: testimonis presencials; circumstàncies producció d’accident; acta
de simptomatologia, etc.

INFLUÈNCIA DE DROGUES TÒXIQUES, ESTUPEFAENTS I SUBSTÀNCIES


PSICOTRÒPIQUES
● En aquest cas no estan fixat límits administratius. No hi ha un mètode equiparable a
l'etilòmetre
● Mecanismes de detecció de drogues:
○ Art. 14.3 Llei sobre Trànsit, circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària:
drogotest policial i posterior anàlisi de saliva.
○ Art. 28 Reglament. General de Circulació: anàlisis clíniques; reconeixement
mèdic.
● Com en el cas de l’alcohol, igualment cal provar la influència concreta de la
substància en la conducció.

Art. 383: Negativa a sotmetre's a les proves


El conductor que, requerido por el agente de la autoridad, se negare a someterse a la
pruebas legalmente establecidas para la comprobación de las tasas de alcoholemia y la
presencia de las drogas tóxicas, estupefacientes y sustancias psicotrópicas a que se
refieren los artículos anteriores, será castigado con las penas de prisión de seis meses a un
año y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo superior
a uno y hasta cuatro años.

Art. 383: Problemàtica entorn a aquesta figura delictuosa


CONSTITUCIONALITAT? SÍ (STC 161/1997 i 234/1997)
STC 161/1997: “el deber de someterse al control de alcoholemia no puede considerarse
contrario al derecho a no declarar, a no declarar contra sí mismo y a no confesarse
culpable, pues no se obliga al detectado a emitir una declaración que exteriorice un
contenido, admitiendo su culpabilidad, sino a tolerar que se le haga objeto de una especial
modalidad de pericia, exigiéndole una colaboración no equiparable a la declaración
comprendida en el ámbito de los derechos proclamados en los arts. 17.3 y 24.2 de la
Constitución”. Así, “las pruebas para la comprobación de la conducción bajo la influencia del
alcohol o de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, y, entre ellas, las de
espiración de aire a través de un alcoholímetro, no constituyen en rigor una declaración o
testimonio, por lo que no pueden suponer vulneración alguna de los derechos a no declarar,
a no declarar contra uno mismo y a no confesarse culpable”.
Jurisprudència majoritària: Apartant-se de posicionaments anteriors, en l’actualitat es
considera que les proves no han de tenir per objecte necessàriament la constatació de
l’existència fets delictius (art. 379 CP), sinó pot ser la una actuació adreçada a la
comprovació de les taxes d'alcoholèmia i presència de drogues (així, també negativa en
“controls preventius” sense simptomatologia ni altres indicis) Encara la negativa no sigui un
obstacle per provar l’existència de la conducció sota l’efecte de l’alcohol:
- Negativa a la pràctica de la prova d’aire espirat.
- Negativa a la prova de comprovació (segona prova) d'aire espirat després d’un
positu,
- Negativa a la realització d'anàlisi de sang, orina o altres anàlegs (ordre judicial).
Delicte o infracció administrativa? Noves tendències
Tendència actual de la jurisprudència: l’art. 383 CP és un delicte que protegeix el principi
d'autoritat, de manera que el motiu pel qual es requereix el subjecte ja no és rellevant. Nous
criteris per determinar la gravetat de la desobediència a desenvolupar.

Ex. STS de 297/2022. El contenido sustancial de esta infracción no está


principalmente en la tutela del tráfico viario, sino en el principio de autoridad. Esto
explica que también nazca la infracción cuando el bien jurídico “seguridad vial” está
ausente: negativa por contumacia, o por simple enfado generado por la contrariedad
de ser requerido para ello por parte de quien se encuentra en óptimas condiciones
para conducir por no haber ingerido ni una sola gota de alcohol. Estaremos ante un
delito del art. 383

I.
II. CONDUCCIÓ PERILLOSA

ART 379: Conducció velocitat excessiva


1. El que condujere un vehículo de motor o un ciclomotor a velocidad superior en
sesenta kilómetros por hora en vía urbana o en ochenta kilómetros por hora en vía
interurbana a la permitida reglamentariamente, será castigado con la pena de prisión
de tres a seis meses o a la de multa de seis a doce meses y trabajos en beneficio de
la comunidad de treinta y uno a noventa días, y, en cualquier caso, a la de privación
del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo superior a uno y
hasta cuatro años.

Superar la velocitat administrativament permesa en 60 km/h via urbana o en 80 km/h via


interurbana.
Exemples: turisme a 200 km/h per l'autopista o a 110 km/h via urbana.
No cal establir en el cas concret cap mena del perill de la conducta. Presumpció iuris et
d'iure o delicte infracció d'un deure?
Mostra de l'administrativització del dret penal: “Radar” o cinemòmetre ( STS 184/2018, de
17 d’abril): el marge d'error dels cinemòmetres a efectes de condemna penal és d’un 5% si
són fixos; 7% si són mòbils

ART. 380: CONDUCCIÓ TEMERÀRIA


1. El que condujere un vehículo a motor o ciclomotor con temeridad manifiesta y
pusiera en concreto peligro la vida o la integridad de las personas será castigado
con las penas de prisión de seis meses a dos años y privación del derecho a
conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo superior a uno y hasta seis
años.
2. A los efectos del presente precepto se reputará manifiestamente temeraria la
conducción en la que concurrieren las circunstancias previstas en el apartado
primero y en el inciso segundo del apartado segundo del artículo anterior”
[ultrapassar límits penals de velocitat excessiva o d’impregnació alcohòlica].
És un delicte de perill concret per a la vida o la salut de les persones. La conducta temerària
creadora simplement d'un perill abstracte no pot integrar aquest tipus
Elements distintius de la infracció administrativa
● Temeritat: desatenció notòria de les normes reguladores del trànsit. Més que la
mera imprudència.
● Manifesta: palesa, clara, evident o notòria per la l’home mitjà
● Perill concret: El delicte es caracteritza per crear un perill “efectiu, constatable, per
a la vida o la integritat física de les persones identificades o concretes, diferents del
conductor temerari”.

Exemples -
● Realitzar “un brusc canvi de direcció cap a l'esquerra, arribant a ocupar el carril
contrari, realitzant una nova maniobra fins a deixar creuat el tractor al mig dels dos
carrils de circulació, provocant que els vehicles que circulaven en aquell moment per
la via es veiessin obligats a frenar bruscament o a realitzar maniobres d'evasió per
impedir la col·lisió”
● “Apropar-se darrere del vehicle del denunciant i avançar-lo per la seva dreta i el
voral, i en frenar aquest bruscament, obligar el denunciant a efectuar un cop de
volant per no xocar, quedant creuat a la via i estant a punt de topar amb un altre
vehicle?
● “Conducció d'un vehicle de motor de gran cilindrada, a gran velocitat (…) fent-ho pel
nucli urbà de Castelldefels en una zona residencial (…) a les 11'00 del matí (…), en
sentit contrari al senyalitzat almenys en dos carrers, estant a punt de topar amb un
altre vehicle”

Art. 381: Conducció temeraria amb menyspreu manifest vers la vida d’altri
1. Será castigado con las penas de prisión de dos a cinco años, multa de doce a
veinticuatro meses y privación del derecho a conducir vehículos a motor y
ciclomotores durante un período de seis a diez años el que, con manifiesto
desprecio por la vida de los demás, realizare la conducta descrita en el artículo
anterior.
2. Cuando no se hubiere puesto en concreto peligro la vida o integridad de las
personas, las penas serán de prisión de uno a dos años, multa de seis a doce
meses y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por el
tiempo previsto en el párrafo anterior.

Supòsits de “Conducció suïcida” o “conducció homicida”.


● Elements típics
○ objectiu: temeritat manifesta; altes taxes d'alcohol + velocitat excessiva;
carreres, circulación sentit contrari.
○ subjectiu: consciència conducta extraordinàriament perillosa; proper a
l'homicidi per dol eventual.
○ no és imprescindible perill concret, si es produeix només és un element
agreujant.
● Exemples
○ Un subjecte va circular per una via ràpida, en sentit contrari a l'obligatori,
durant un trajecte superior a 1,5 km, augmentant la velocitat, davant
l'advertiment d'un altre conductor sobre la irregularitat de la seva manera de
procedir i mentre es creuava amb altres vehicles.
○ El conductor va pilotar a gran velocitat una motocicleta en un terreny amb
molta grava i on tenia poques possibilitats de maniobrar, posant en perill
evident la vida de la seva propia dona i la del seu escorta en passar molt a
prop de les dues persones.

Art. 382: Relacions concursals


Cuando con los actos sancionados en los artículos 379, 380 y 381 se ocasionare, además
del riesgo prevenido, un resultado lesivo constitutivo de delito, cualquiera que sea su
gravedad, los Jueces o Tribunales apreciarán tan sólo la infracción más gravemente
penada, aplicando la pena en su mitad superior y condenando, en todo caso, el
resarcimiento de la responsabilidad civil que se hubiera originado.

Jurprudència: STS 350/2020: “Pretende la norma concursal dar respuesta a los


graves resultados lesivos constitutivos de delito que se ocasionan mediante una
actividad de riesgo que tiene lugar en actividades referentes a la seguridad vial. El
espíritu de la norma es impedir que el delito de riesgo quede absorbido por el delito
de resultado, sancionando el conjunto con una pena similar a un concurso ideal,
aunque con algunas especialidades, ya que esta Sala Casacional ha entendido (al
menos en una ocasión) que al ser regla especial no se podría aplicar la sanción por
separado si resultara más favorable al reo, como sí lo permite el art. 77 del Código
Penal.

III. ALTRES INFRACCIONS

Art 385. Alteracions perilloses del trànsit


“Será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años o multa de doce a
veinticuatro meses y trabajos en beneficio de la comunidad de diez a cuarenta días, el que
originare un grave riesgo para la circulación de alguna de las siguientes formas:
1.ª Colocando en la vía obstáculos imprevisibles, derramando sustancias deslizantes o
inflamables o mutando, sustrayendo o anulando la señalización o por cualquier otro medio.
2.ª No restableciendo la seguridad de la vía, cuando haya obligación de hacerlo”.

Exemples:
● Arrencar 16 dispositius reflectors direccionals i dos extintors de tunel, deixant-los
tirats a la meitat de la calçada, al carril de desacceleració, amb important perill per
als usuaris de la via
● Circular per una via pública, mentre s'estan llençant petards per la finestreta del
copilot, ocasionant explosions i fum.
● Llançar pedres sobre vehicle que circula per la carretera
● Fer caure accidentalment un pal de telèfon, el qual va ocupar la totalitat del sentit de
la via, incomplint en no retirar-lo els deures que li corresponien com a garant

Art. 382 bis CP: Abandonament del lloc de sinistre


1. El conductor de un vehículo a motor o de un ciclomotor que, fuera de los casos
contemplados en el artículo 195, voluntariamente y sin que concurra riesgo propio o
de terceros, abandone el lugar de los hechos tras causar un accidente en el que
fallecieran una o varias personas o en el que se les causare alguna de las lesiones a
que se refieren los artículos 147.1, 149 y 150 será castigado como autor de un delito
de abandono del lugar del accidente.
2. Los hechos contemplados en este artículo que tuvieran su origen en una acción
imprudente del conductor, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a
cuatro años y privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores de
seis meses a dos años.
3. Si el origen de los hechos que dan lugar al abandono fuera fortuito le corresponderá
una pena de tres a seis meses de prisión y privación del derecho a conducir
vehículos a motor y ciclomotores de seis meses a dos

Preàmbul LO 2/2019: Lo que se quiere sancionar en este caso es la maldad intrínseca en el


abandono de quien sabe que deja atrás a alguien que pudiera estar lesionado o incluso
fallecido, la falta de solidaridad con las víctimas, penalmente relevante por la implicación
directa en el accidente previo al abandono, y las legítimas expectativas de los peatones,
ciclistas o conductores de ser atendidos en caso de accidente de tráfico.

NO és omissió del deure de socors (cfr. art. 195 CP: no socórrer persona en perill manifest i
greu) encara que les penes d’ambdós delictes són similars.

És un simple delicte de FUGIDA: no facilitar aclariment d’ un accident. Delicte contra


l’Administració de Justícia? Insolidaritat simbòlica amb les víctimes?

Art. 384. Conducció sense permís o llicència


“El que condujere un vehículo a motor o ciclomotor en los casos de pérdida de vigencia del
permiso o licencia por pérdida total de los puntos asignados legalmente, será castigado con
la pena de prisión de tres a seis meses o con la de multa de doce a veinticuatro meses y
trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y uno a noventa días.
Las mismas penas se impondrán al que realizare la conducción tras haber sido privado
cautelar o definitivamente del permiso o licencia por decisión judicial y al que condujere un
vehículo a motor o ciclomotor sin haber obtenido nunca permiso o licencia de conducción”.

Conductes típiques
Conduir sense estar autoritzat: per no vigència del permís o llicència per pèrdua de punts:
a) resolució administrativa ferma privativa del carnet:
b) per pèrdua cautelar o definitiva del permís per decisió judicial
c) per no haver obtingut mai el permís o llicència
TS: encara que és la ràtio legislatoris, NO cal que es creï una situació de risc per a la
seguretat viària
TEMA 15: LES FALSEDATS DOCUMENTALS

EXEMPLES:
● Escanejar el carnet de conduir d’una altra persona, incorporant-hi l'acusat la seva
foto i presentar-ho a la Guàrdia Civil.
● Afegir una nova clàusula a un contracte ja signat fent constar lliuraments de diners
inexistents.
● Regidor i Cap de Policia Local que falten a la veritat en els documents justificatius de
les hores extres realitzades pels agents.

QÜESTIONS GENERALS
● Arts. 390-400 bis CP
● Conductes d’alteració de la veritat (engany).
○ Si bé tota falsedat és susceptible de produir engany, no tot engany és una
falsedat típica (exemple, algunes estafes).
● Delictes contra la fe pública: lesió del dret a confiar en determinades dades
procedents de tercers.
○ Societats complexes:necessitat de confiar en les dades que proporciona
l’interlocutor.
● Actes de naturalesa instrumental: finalitat d’obtenir un benefici o avantatge
normalment associat a la causació d’un perjudici a una altra persona.

FUNCIONS DELS DOCUMENTS PENALMENT RELLEVANTS


● Capacitat de perpetuació:
○ Capacitat del document de fer constar el seu contingut de forma estable i
permanent.
○ Suport material: paper, pedra, tela, suport informàtic, etc.
● Capacitat d’autenticitat
○ Capacitat d’identificar al seu atorgant
○ Funció de garantia: atribució a una persona (signatura o rúbrica)
● Capacitat probatòria
○ Capacitat de ser instrument de prova del seu contingut
○ Efectes probatoris al tràfic jurídic

CONCEPTE GENERAL DE DOCUMENT:


Qualsevol suport material (suport material) que expressi o incorpori dades, fets o narracions
amb eficàcia probatòria (funció probatoria) o qualsevol altra tipus de rellevància jurídica
(funció garantia)” (art. 26 CP)

CLASSES DE DOCUMENTS (de més a menys força probatòria)


● Documents públics: autoritzats per notaris o funcionaris públics amb fe pública en
le seves competències.
● Documents oficials: documents atorgats pels funcionaris públics en exercici de les
seves funcions.
● Documents privats: atorgats per particulars. Només il·legal la falsificació.
○ Documents mercantils: Documents de naturalesa privada però protegits
penalment com els públics i oficials (vid. art. 392.1)
■ Concepte de doc mercantil segons jurisprudencia: tot document que
reculli una operació de comerç o tingui validesa o eficàcia per fer
constar drets o obligacions d’aquell caràcter o serveixi per
demostrar-les. Des de títols–valors fins documents d’operacions
bancàries, factures.
● Restricció a partir de la STS 232/2022 (Ple): documents
mercantils que, pel grau de confiança que generen per a
tercers, puguin afectar potencialment el valor de la seguretat,
en la seva dimensió col·lectiva, del tràfic juridicomercantil . No,
per exemple, pressupostos, tiquets, albarans, rebuts i altres
justificants de pagament que recauen sobre actes, negocis i
relacions jurídiques sense rellevància per a tercers.
Documents oficials per destinació o incorporació (documents receptics:
● Concepte: document generat per un particular (per tant, privat o mercantil) que no té
una altra finalitat possible que la d’incorporar-se a un expedient administratiu,
enganyant al funcionari públic encarregat de tramitar-lo.
● Jurisprudència: falsedat en documents oficials
○ Crítica doctrina (ex. Silva Sánchez): Extensió improcedent de la
responsabilitat penal per falsedat documental que no guarda relació amb el
sentit del concepte central “força probatòria”.
● Exemples:
○ STS. 535/2021, de 17 juny. Falsedats en documents oficials per particular:
creació de contractes privats de venda de vehicles simulant la intervenció de
persones que en realitat no hi havien intervingut, els quals van servir per a la
incoació d'expedients administratius que van autoritzar la transferència de
titularitat dels vehicles. Falsedat dels contractes creada amb la finalitat
exclusiva d'iniciar el procediment administratiu.
○ SAP Albacete (S2ª), 171/2020, de 18 juny, Falsedats en documents oficials
per particular: elabora un document manuscrit on s’imita la signatura del seu
pare per incorporar-lo a l'expedient administratiu de l'Ajuntament, amb la
finalitat d'obtenir una llicència per reprendre l'explotació de cria de pollastres
existent en una finca i naus propietat del seu pare.

COMPENDI: DADES DEL TACÒGRAF, DOCUMENT OFICIAL


STS 94/2020. La manipulació fraudulenta del tacògraf d’un camió amb la finalitat de falsejar
els registres d'aquest instrument per eludir controls policials i administratius constitueix un
delicte de falsedat en document oficial.

CONDUCTES DE FALSEDAT DOCUMENTAL


● Art. 390 CP: “1. Serà castigat amb les penes de presó de 3 a 6 anys, multa de 6 a 24
mesos i inhabilitació especial per temps de 2 a 6 anys, l’autoritat o funcionari públic
que, en exercici de les seves funcions, cometi falsedat:
1º Alterant un document en algun dels seus elements o requisits de caràcter
essencial.
2º Simulant un document en tot o en part, de manera que indueixi a error sobre la
seva autenticitat.
3º Suposant en un acte la intervenció de persones que no l’han tingut, o atribuint a
les que han intervingut declaracions o manifestacions diferents de les que hagin fet.
4º Faltant a la veritat en la narració dels fets.

Modalitats falsàries: art 390.1 CP


● Falsedats materials: intervenció de l’autor sobre el suport material del document. Ap
1º i 2º
○ Concepte aproximatiu: falsificació
● Falsedats ideològiques: inveracitat de les declaracions que conté. Ap. 3º i 4º.
○ Concepte aproximatiu: mentida documentada

Exemples de falsedats (materials)


● Alterar un document
○ Afegir nombres en les xifres que reflecteixen l’import d’unes factures
○ Canviar el nom de carrers en un part amistós d’accident de manera que
l’acusat tindrà preferència de pas
○ Imitar la signatura del titular en un xec, presentant-lo al cobrament
● Simular un document (art 390.1.2)
○ Col·locació de plaques de matrícules falses
○ Confecció DNI, passaport i carnet de conduir falsos
○ Crear un document complet per simular que hi ha una resolució
administrativa per part de l’advocat cap al seu client-víctima…

Exemples de falsedats (ideològiques)


● Suposar en un acte la intervenció de persones que no l’han tingut. (art. 390.1.3)
○ Secretari Consell d’Administració que fa constar la presència de consellers
que no hi eren presents
● Atribució de declaracions o manifestacions diferents de les fets (art. 390.1.3)
○ Legitimació de signatures per part de Notari amb la fórmula «en
reconèixer-les com a seves els senyors esmentats», quan no eren presents
davant del fedatari públic
● Faltar a la veritat en la narració dels fet. (art. 390.1.4)
○ Agent de policia que, per motius personals emet una butlleta de denúncia
d’un aparcament indegut que mai s’ha produït (uns fets que no es correspon
amb la realitat).
○ Secretari de l'Ajuntament que certifica l’existència d’un major nombre de
places hoteleres de les que realment existien a la localitat per tal
d’aconseguir una subvenció.

SUBJECTE ACTIU: AUTORITAT O FUNCIONARI PÚBLIC


● Art 390.1: Es castiguen totes les modalitats
● Art 391: Càstig per la comissió de les falsedats anteriors per imprudència greu

SUBJECTE ACTIU: PARTICULAR ART 392.1 I 395


● Punibles si la falsedat comesa es pot subsumir en el 390.1.1º, 2º o 3º; però no si és
un cas del 390.1.4º (“faltar a la veritat en la narració dels fets”).
● Si recau sobre doc públic, oficial o mercantil: art. 392.1. Pena fins a tres anys.
● Si recau sobre doc privat (sempre que sigui “per a perjudicar a una altra persona”):
Art. 395. Pena fins a dos anys.

FACTURES SIMULADES
● Art. 392.1 i 395. Falsedats comeses per particulars, punibles si la falsedat comesa
es pot subsumir en el 390.1.1º,2º o 3º; per no si és del 390.1.4º. Faltar a la veritat en
la narració dels fets és atípic. La mentida escrita dels particulars, no és punible com
a falsedat documental.
○ Atenció però a la doctrina Filesa del TS sobre“factures falses”. Tot document
genuí que reculli un negoci jurídic simulat és un document simulat “entot o en
part” de l’art.-390.1.2) Per tant, és punible.
○ Ex. emissió per part d’una consultoria d’unes factures sense que cap
delsseus conceptes corresponguin a serveis realment efectuats al seu client,
un Club de Futbol, amb l'objecte que aquest, seguint les instruccions de la
seva presidència, faci uns pagaments per altres serveis que la consultora ha
prestat, per a finalitats particulars, al President.
■ Punt d’inflexió? STS 89/2023, de 10 de febrer, cas Pescanova.

IMPUTACIÓ OBJECTIVA I SUBJECTIVA


● No són típiques les falsedats consentides(expressament o implícita).
● Tipus subjectiu: com a regla general, punibles només si s’han comès dolosament el
fet (+ànim perjudicar en cas de document privat).
○ Excepció: autoritat o funcionari públic que comet falsedat per imprudència
greu. Art. 391

CONCURSOS DE LES FALSEDATS DOCUMENTALS AMB L’ÚS DELICTIU DELS


DOCUMENTS
● Falsedats en documents públic, oficial omercantil: normalment concurs medial amb
el corresponent delicte fí (p. ex., estafa, malversació, delicte fiscal...).
● Falsedat en document privat (“ànim de perjudicar una altra persona”): normalment
concurs de lleis.
ÚS DE DOCUMENT FALS: 392.2; 393; 395 CP
● Subjecte que no ha participat en la falsedad prèvia (o no es pot demostrar que hagi
estat ell el falsificador) però fa ús del document falsari. Normalment, pena inferior en
grau.
○ Ex: ús de receptes falses per obtenir irregularment medicaments a un
hospital

ÚS IL·LEGÍTIM DE DOCUMENTS AUTÈNTICS: 400 bis CP


● S’equipara a l’ús de document fals, sempre que hi hagi risc d’engany
○ Ex. exhibir DNI i carnet de conduir que pertany a una tercera persona quan
és requerit per identificar-se per la policía.

BLOC VI. DELICTES CONTRA ELS INTERESSOS DE L’ESTAT

TEMA 16. DELICTES CONTRA L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

FIGURES DELICTIVES
● Prevaricació administrativa
● Suborn (cohecho)
● Malversació
● Tràfic d’influències
● Altres delictes: Infidelitat en la custòdia de documents, revelació de secrets i
informacions; ús indegut d’informació privilegiada; desobediència.
● Delictes contra l’ Ad Pública: tots delictes dolosos; els actes preparatoris són
punibles.

QÜESTIONS GENERALS:
● Concepte d’autoritat i funcionari públic
○ Art 24 CP. Qui és autoritat és al mateix temps funcionari, no al revés.
○ Art 24.2 CP funcionari: tota persona que, per disposició immediata de la llei o
per elecció o per nomenament d’una autoritat competent, participi en
l’exercici de funcions públiques. (de l’Estat, CCAA o entitats locals):
■ Càrrecs electes i polítics al servei administració.
■ Funcionaris permanents i interins.
■ Personal laboral contractat.
■ Administració Institucional. Gestors de societats mercantils de
titularitat pública.
○ Exemples: diputat, alcalde, notari, treballador correus, administrador loteries,
metge sanitat pública, professor contractat universitat.

PREVARICACIÓ ADMINISTRATIVA
Art. 404 CP: “A l’autoritat o funcionari públic que, sabent de la seva injustícia, dictés
resolució arbitrària en un assumpte administratiu se’l castigarà amb la pena d’inhabilitació
especial per treball o càrrec públic per temps de 9 a 15 anys.”
Exemples:
● Un professor universitari suspèn a un alumne, essent conscient que l’examen és
mereixedor d’un 8.
● Un funcionari concedeix al seu cosí un permís d’aparcament reservat als veïns de
certa zona, sabent que el seu cosí no viu allà
● El director d’un parc natural concedeix una autorització per l’extracció de fusta morta
o deteriorada, sabent que el que s’anava a fer era una tala.

ELEMENTS DEL TIPUS


A) Autoritat o funcionari públic
B) Concepte de resolució
● Qualsevol acte administratiu que suposi una declaració de voluntat de
contingut decisori i que afecti als drets dels administrats o a la col·lectivitat en
general, no sent necessari que es dicti per escrit
● No ha d’esgotar necessàriament la via administrativa, ni suposar la conclusió
d’un procediment administratiu.
● No ho poden ser els informes, almenys no els que nosiguin vinculants
C) Arbitrarietat
● Absoluta falta de competència de qui pren la resolució
○ Ex: un alcalde dicta un acord que li correspondria al Ministeri
● Infracció de les més elementals normes procedimentals
○ Ex: contractació directe a un proveidor quan era exigible una
adjudicació mitjançant concurs.
● Que el fons de la resolució impliqui una contradicció “patent i grollera” amb
l’ordenament jurídic
○ Ex: concedir una llicència per edificar quan el sòl no és urbanitzable.
D) Dictar la resolució sabent de la seva injustícia
● Comissió dolosa
● Error de prohibició
● La importància dels informes

SUBORN [COHECHO] art 419 a 427


Preservar la imparcialitat en l’exercici de les funcions públiques
En funció de la condició del subjecte actiu:
● Suborn actiu: particular que suborna o accepta l’exigència del funcionari
● Suborn passiu: funcionari que sol·licita la donació o retribució o accepta l’oferiment
SUBORN PASSIU (art 419–422)
Aspectes comuns:
● L’autoritat o funcionari públic que, en profit propi o d’un tercer, rebi o sol·liciti, per a sí
mateix o per una persona interposada, donació́ , favor o retribució́ de qualsevol
classe o accepti oferiment o promesa…
○ Mera activitat: es consuma quan el funcionari demana o accepta.
○ Qualsevol contraprestació, econòmica o d’altra mena.
○ Per a què? Des d’un acte licit fins a un delicte (que tb es castigarà).
○ També ex post (subsegüent) quan és una recompensa pel que ha fet el FP
sense acord previ (art. 421).
Modalitats:
● Per realitzar un acte il·lícit (delictiu o no) o per no realitzar un acte degut
● Art. 419: … per realitzar en l’exercici del seu càrrec per realitzar en l’exercici del seu
càrrec un acte contrari als deures inherents a aquest o per no realitzar o endarrerir
injustificadament el que hagi de practicar.
● Presó de tres a sis anys, multa i inhabilitació absoluta
○ Ex: Un funcionari demana feina per al seu fill a canvi d’admetre una petició
feta fora de tràmit
○ Un policia accepta diners a canvi de no efectuar una denùncia de trànsit.
● Per realitzar un acte propi del càrrec sense cap il·legalitat (suborn impropi)
● Art 420 CP: sol·licitar donatiu o present o admetre oferiment o promesa per realitzar
un acte propi del seu càrrec.
○ Ex.: Un funcionari rep una comissió per tramitar una llicència d’edificació
perfectament legal
● En atenció al càrrec o funció, sense cap vinculació a cap acte concret
○ Art. 422 CP: L’autoritat o funcionari públic que, en profit propi o d’un tercer,
admeti, per a ell mateix o per a una persona interposada, donació o regal que
li sigui ofert en consideració al seu càrrec o funció, incorre en la pena de
presó de sis mesos a un any i suspensió de feina i càrrec pùblic d’un a tres
anys.
■ Una constructora fa un ingrés injustificat al compte de la parella d’un
diputat

SUBORN ACTIU
Comès per particulars (Art 424 CP):
● Mateixes penes que pel FP. Tant si ofereix com si accedeix a la petició del FP
● Proveïdor d’hospital públic que ofereix percentatge a l’encarregat de compres de
l’hospital
● Guanyador de contracte de l’ AVE (licitat sense prevaricació) que ha de pagar
“comissió obligatòria” al partit.

SUBORN SINGULARITATS
● Responsabilitat PJ
● Prohibicions de contractar
● Exempció de penes; particular víctima de corrupció que denuncia abans de dos
mesos (art 426)
● Atenuant analògica de confessió (20.4)

PUNT DE FRICCIÓ
● Entre les diverses modalitats del suborn impropi i conductes socialment adequades
o, simplement il·lícits disciplinàries dels funcionaris. Del regal de cortesía al suborn.
○ Regal d’agraïments COvid-19 vs. “Astillas”
● Capacitat de la conducta per afectar la imatge d’imparcialitat de l'actuació de
l’Administració.

MALVERSACIÓ
● Administració il·lícita i potencialment perjudicial del patrimoni públic.
○ Alcalde fa passar com a despeses del càrrec factures particulars.
○ Atendre oferta proveïdor menys avantatjosa, amb sobrecostos per a
l’Administració persona que en realitat només treballa perl partit.
● Tres modalitats típiques: art 432 apropiació (amb ànim de lucre), art 432 bis
utilització temporal amb devolució i art 433 desviament pressupostari (“altre ús
públic”).
○ Evolució: de l’Administració deslleial o l’aprovació indeguda de béns i efectes
públics (2015) a les tres modalitats típiques de la LO 14/2022: apropiació,
utilització temporal amb devolució i desviament pressupostari. Un canvi útil?
● Infracció dels deures que té un funcionari en relació als elements patrimonials
públics que estan al seu càrrec per raó o amb ocasió de les seves funcions. Allò
determinant és la capacitat de disposició efectiva (ex. superiors jeràrquics a
l’Administració que ordenen al inferior competent per disposar que faci un
pagament).
● Penes segons perjudici. Atenuació per reparació íntegre i cooperació (art. 434).
● Responsabilitat Penal Persones Jurídiques.
● Particulars: art. 435 CP: administradors concursals, béns embargats, etc.

TRÀFIC D’INFLUÈNCIES (arts 428–430)


● Art. 428: “El funcionari públic o autoritat que influeixi en altre funcionari públic o
autoritat prevalent-se de l’exercici de les facultats del seu càrrec o de qualsevol altra
situació derivada de la seva relació personal o jerárquica amb aquest amb altre
funcionari o autoritat per aconseguir una resolució que li pugui generar directa o
indirectament un benefici econòmic per sí o per un tercer ...”
● Presó fins a dos anys. Pena més elevada si aconsegueix el benefici perseguit.
● Funcionaris o particulars que s’aprofitin de la seva influència sobre (altres)
funcionaris per aconseguir d’ells una resolució amb finalitats d’enriquiment, propi o
aliè
○ Resolució: no cal arbitrarietat. és suficient que sigui parcial. No cal que
s’arribi a adoptar la resolució
■ Si és delictiva o injusta: també prevaricació o suborn en concurs
● Influència: exercici de “predomini o força moral”
● Prevaliment: valdre’s facultats del càrrec o relació jeràrquica o personal; ex. relació
superior- subordinat; relació en el sí del partit.
● Art. 429 : Influència comesa per particular (nepotisme)
● Art. 430: “Conseguidores”.

ALTRES DELICTES
● Infidelitat en la custòdia de documents; revelació de secrets; ús d'informació
privilegiada; fraus en la contractació; ….
● Art. 410 CP Les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a complir
degudament resolucions judicials, decisions o ordres de l’autoritat superior, dictada
dins l’àmbit de la seva competència respectiva i revestides de les formalitats legals,
incorren en la pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a
ocupació o càrrec públic per un termini de sis mesos a dos anys.

DESOBEDIÈNCIA FUNCIONARI
● Delicte d'omissió pura. Situació típica que generi una obligació d'actuar d'una
determinada manera mandat (resolució judicial, ordre, etc.) i de la qual es derivi un
mandat precís, singular, concret i categòrica dirigit a l'obligat. No desobediencia a la
llei, sinó a un mandat concret d’una autoritat
● No realització acció indicada: Negar-se obertament a complir amb el mandat.
Oposició tenaç, contumaç i rebel davant de l'ordenant.
● Requeriment dirigit personalment a l'obligat.
● Cas 9-N (STS 722/2018). Certa, flexibilització requisits, especialment en la
contumàcia i la manca de notificació personal.

TEMA 18. DELICTES CONTRA L’ORDRE PÚBLIC

I. SEDICIÓ
Rebel.lio “en petit”. STS 459/2019 (cas Procés) i STC 91/2021 (taxativitat i
proporcionalitat); Derogada per la LO 14/ 2022, de 22 de desembre.

II. DELICTES CONTRA L’AUTORITAT I ELS SEUS AGENTS


● Atemptat (art. 550).
○ “Són reus d’atemptat els que agredeixin o, amb intimidació greu o
violència, oposin resistència greu a l’autoritat, als seus agents o a
funcionaris públics, o els escometin quan es trobin en l’exercici de les
funcions dels seus càrrecs o amb ocasió d’elles”
○ Exemples
■ Membre d'ETA que dispara en tres ocasions a l’expresident
del TC causant-li la mort (assassinat atemptat)
■ Abalançar-se contra agent de la policia, arrabassar-li l'arma i
provocar-li lesions lleus.
■ Accelerar i no parar el vehicle malgrat els senyals d’un agent
de policia uniformat que va haver d’apartar-se per evitar ser
atropellat
■ Agressió contra el personal del 061 quan van agafar al
subjecte per impedir que colpegés amb una cadira la seva
parella.
■ Esgrimir un ganivet a la cara d'un membre de la comitiva
judicial que procedia a un embargament
○ Art 24 CP
○ Agents de l’autoritat: LO 1/1986 de Forces i Cossos de Seguretat de
l’Estat: membres de les Forces i Cossos de l’Estat dependents del
Govern de la Nació i dels Cossos de Policia dependents de les
Comunitats Autònomes i de les Corporacions Locals. (arts. 2 i 7)
○ Elements del tipus:
■ Conducta típica: escometre, agredir o efectuar resistència greu
(amb de violència o intimidació greu)
■ Subjectes passius: autoritat, els seus agents i funcionaris
públics. Graduació de penes segons rang jeràrquic.
■ Tipicitat: que es trobin executant les funcions pròpies del seu
càrrec o amb ocasió d’elles (agressió motivada per)
■ Problemes distinció amb el delicte de resistència art. 556.1 CP.
Atemptat només si la resistència és activa greu.
■ Excessos en l’exercici de funcions per part del funcionari: qui
s’hi enfronta no comet atemptat.
■ Si hi ha un resultat lesiu addicional: concurs ideal dels dos
delictes (excepte homicidi, art. 138.2 b)
○ Modalitat agreujada: art 551 CP
■ Art. 551 CP: pena superior en grau per major perillositat (ús
armes o altres mitjans perillosos, vehicle a motor, acte violent
potencialment perillós per a la vida o risc de lesions greus)
○ Atemptats impropis? Art 554
■ Art. 554 CP: Militars; bombers, personal sanitari, equips de
socors; personal de seguretat privada (en cooperació i sota
comandament FCSE). També en cas de persones que vagin
en auxili.
● Resistència i desobediència greu (art. 556.1).
○ Art. 556.1 CP: “Els que, sense estar compresos a l’art. 550, resisteixin
o desobeeixin greument a l’autoritat o als seus agents, en l’exercici de
les seves funcions ...”.
○ Tb personal de seguretat privada (quan actuïn en cooperació i sota
comandament FCSE).
○ Art. 36.6 LO 4/2015 de protección de la seguridad ciudadana.- Són
infraccions greus: La desobediència o la resistència a l'autoritat o als
seus agents en l'exercici de les seves funcions, quan no siguin
constitutives de delicte, així com la negativa a identificar-se a
requeriment de l'autoritat o dels seus agents o l'al·legació de dades
falses o inexactes als processos d'identificació
○ Resistència Exemples:
■ Etzibar cops amb els peus i els braços a agents de policia
quan mirava d’impedir l'actuació dels agents que estaven
intentant fer-lo sortir del vehicle, la qual cosa que finalment
van aconseguir.
■ El subjecte es va posar nerviós i violent, amb la intenció
d'entrar a parlar amb la seva parella, fins al punt d'empènyer
l'agent amb els dos braços sobre el pit per apartar-lo.
■ Arrabassar a l'agent la documentació que prèviament li havia
lliurat, donant-li un cop a la mà, i intentar fugir.
○ Desobediència exemples:
■ Negar-se a exhibir la seva documentació als agents i,
encarant-se amb un d'ells, insultar-lo i fer una bola de paper
amb la butlleta de denúncia que se li acabava de lliurar i
llençar-la a la cara d’un dels agents.
■ Incompliment de l'ordre de suspensió de les obres i el
consegüent precinte acordat per l'autoritat municipal,
continuant l’activitat constructiva.
■ Ignorar requeriments judicials per incomplir règim visites.
○ Elements del tipus:
■ A l'autoritat o al seus agents (no els funcionaris) en l’exercici
de les seves funcions.
A) Resistència passiva greu (i activa no greu): Ponderació del
grau d’oposició física per diferenciar-ho de l’atemptat. Ex:
encadenar-se, fer una barrera humana, no deixar-se
emmanillar, agafar-se al cotxe.
B) Desobediència greu als mandats o ordres: Caràcter terminant;
directe o exprés de l’ordre imposant al particular una conducta
determinada. Es desobeeix l’ordre, no la llei. Coneixement de
l’obligat; Requeriment de l’autoritat amb formalitats legals;
Negativa o oposició voluntària; Especial importància ordre i
gravetat de la desobediència.
C) Resistència i desobediència (lleus o no delictives): 36.6 LO
4/2015
○ Diferència entre resistència i desobediència:
■ Tota resistència també implica desobediència. Diferència: en la
resistència s’incompleix una ordre o mandat recorrent a l’ús de
la força física o exercint oposició corporal.
■ Des d’un punt de vista pràctic: habitualment la resistència es
produeix contra agents de l’autoritat i la desobediència contra
autoritats, normalment jutges o autoritats administratives
● Manca de respectes i consideració deguda a l’Autoritat (art. 556.2).
○ Faltar al respecte i a la consideració deguda a l’Autoritat: insults,
vexacions.
○ Art. 556.2 CP. Els qui faltin al respecte i la consideració deguts a
l’autoritat, en l’exercici de les seves funcions, han de ser castigats
amb la pena de multa d’un a tres mesos.
○ Agent de l’autoritat i funcionaris: NO DELICTE; infracció
administrativa (Art. 37. 4 Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat
Ciutadana)
○ Exemples:
■ Apropar-se per sorpresa a una diputada del Parlament
d'Andalusia, tapar-li la boca amb la mà i simular tot seguit fer-li
un petó: conducta irrespectuosa
■ Durant una inauguració, regidor crida «pallassa» a l'Alcaldessa
i li dóna un cop de mà, fent que el bolígraf que subjectava
saltés pels aires.
■ No delicte (infracció administrativa):
● Dirigir-se als policies dient ”sort teniu que porteu
uniformes, si no us en fotia una de ben grossa, fills de
puta".
● Negar-se abandonar la consulta del CAP malgrat els
requeriments de la metgessa.

III. DESORDRES PÚBLICS


● Articles 557 i 558 CP:
○ 557 (alterar o pertorbar la pau pública): actuant en grup i amb el fi d’atemptar
contra la pau pública executin actes de violència o intimidació: a) sobre les
persones o les coses; b) o obstaculitzin vies públiques generant perill; c) o
envaeixen instal·lacions alterant greument serveis essencials (...)
○ 558 (pertorbar greument l’ordre públic): en determinats llocs: a) audiència
d’un tribunal o jutjat; b) actes públics propis de qualsevol autoritat o
corporació; c) col·legi electoral, oficina o establiment públic o centre docent;
d) lloc on se celebra un espectacle esportiu o cultural
● Exemples:
○ Tombar els contenidors, empenyent-los i deixant-los travessats al centre del
carrer, i aixecar les llambordes i trencar-les a cops en el curs d'una
manifestació multitudinària.
○ Afeccionats d'equip de futbol que, en un bar, llancen cadires i taules de la
terrassa contra els clients i van agredir diverses persones
○ En execució d'un pla preconcebut, van entrar per la força als locals de la
Cambra de Comerç, malgrat l'oposició dels agents de l'autoritat que tractaven
d'impedir-ho en l'exercici legítim de les seves funcions, forcejant-hi.
○ Ocupar el plató del Centre Regional de Ràdio Televisió Espanyola a
Extremadura, on s'estava emetent en directe l'informatiu regional, quedant
interromput.
1. Art. 557.2-3: modalitats agreujades: multitud; instruments perillosos, pillatge. armes
de foc.
2. Art. 557 5: “Avalanchas y estampidas”.
3. Concurs de delictes amb conductes lesives individuals (art. 557.6)
4. Art . 557 bis: ocupar locals públics Criminalització de protestes socials pacífiques?
“Perturbación relevante para la paz pública”.
5. Danys telecomunicacions, vies fèrries, aigua, electricitat... (art. 560).
6. Falsa alarma o simulació de situació de perill + mobilització serveis públics (art. 561).

IV. TINENÇA IL·LÍCITA D’ARMES


● STS 24/2004: art. 563 CP: tinença il·lícita d’armes: norma penal en blanc
○ Arma prohibida: introduïda arts. 4 i 5 RA per llei o reglament
■ per ordre ministerial: atípica (reserva formal de llei)
○ Instruments d’atac o defensa
■ Activitats domèstiques, professionals o col·leccionisme:
atípiques
○ Tinença en condicions que la converteixin en especialment perillosa
per a la seguretat ciutadana
■ Simple tinença: atípica
● STS 24/2004: Armes radicalment prohibides dret penal/dret
administratiu
○ Arma prohibida: “que posean una especial potencialidad lesiva y, por
último, que la tenencia se produzca en condiciones o circunstancias
que la conviertan, en el caso concreto, en especialmente peligrosa
para la seguridad ciudadana, quedando excluida la intervención del
Derecho penal cuando no concurra realmente ese concreto peligro sin
perjuicio de que se acuda, en ese caso, al Derecho administrativo
sancionador”
● Exemples:
○ Possessió de pistola marca Star, calibre 7,65, una pistola Smith
Wesson, calibre 9 mm i una pistola Astra model 3000, del calibre
9mm, en perfecte estat de funcionament i sense llicència, que foren
utilitzades per causar la mort a una persona.
○ Apoderar-se de l'escopeta i de la munició que la víctima tenia
legalitzada a nom seu. // Adquisició i tinença d'una escopeta, en
perfecte estat de funcionament amb la culata retallada
○ L'acusada de 24 anys, sense antecedents penals, sense que hi hagi
cap dada que faci pensar que tingués intenció d'usar la defensa
elèctrica amb fins il·lícits, sinó més aviat la portava a la bossa per fer
front a qualsevol atac.
○ NO: Tinença passatgera i fugaç d’una arma de foc que va sostreure i
acte seguit la va abandonar a la teulada d'un habitatge.
○ NO: Possessió al domicili propi d’armes prohibides (maça amb
punxes, ganivets metàl·lics de doble fulla, navalla plegable, caixes de
fusta i dues catanes): no consta un concret ús del qual inferir un plus
de perillositat.
V. GRUP I ORGANITZACIÓ CRIMINAL

● Conducta delictiva penada al marge dels delictes concrets que es cometin


(del quals en responen només els seus autors i partícips): concurs de delictes
○ Excepte que els delictes en concret comesos tinguin previstes
modalitats agreujades per banda o grup criminal (ex. drogues)
● Graduació de la pena segons funcions, nombre de membres, gravetat dels
delictes que cometi el grup o l’organització i perillositat
● Distinció Organització-Grup: estabilitat i complexitat estructural
○ NO: el grup només és aplicable quan hi ha una activitat criminal, no
quan les persones s'agrupen per cometre un delicte únic (tot i que a la
pràctica se’n fa en ocasions una interpretació extensiva)
● Figura del “membre penedit” com a atenuant qualificada
● Exemples:
○ Forta estructura organitzativa, basada en un ferri principi de jerarquia,
amb càrrecs i funcions perfectament delimitats, amb normes internes
de compliment estricte i previsió de sancions per al cas que no es
complís amb les estipulacions pactades. Així mateix, la banda es
fonamentaven en la defensa del que consideraven el territori.
○ Estructura complexa encarregada de portar dones des de Nigèria fins
al nostre país per exercir la prostitució, la qual cosa requereix la
utilització d'importants mitjans personals i materials.
○ Procediment sofisticat dissenyat i confeccionat per enganyar per
mitjans informàtics una sèrie d'empreses internacionals, la qual cosa
revela la concurrència d'una organització criminal amb estabilitat i
repartiment de tasques: creació de web falsa per tal de desviar les
quantitats pagades per clients, que ho feien en la creença que
operaven amb la veritable empresa.
○ Constituir i integrar un grup per a la realització d'un conjunt de
robatoris amb força a les coses; el concert de voluntats delictives era
molt més que un simple acord transitori de coparticipació, però sense
constituir una organització criminal.
○ Grup tres subjectes que repetidament es posava d'acord amb
diversos conductors per sostreure les mercaderies que transportaven.
○ Grup de quatre persones que explotaven dues plantacions de
marihuana.
○ NO banda: grup de persones a qui només se li atribueix la comissió
d'un delicte contra la salut pública: el tipus penal només és aplicable
quan hi ha una activitat criminal, no quan les persones s'agrupen per
cometre un delicte únic.

VI. TERRORISME
● Relativitat del concepte. Sociopolític, criminològic i jurídico-penal.
● Alterar les condicions que permeten l'exercici de drets fonamentals als ciutadans a
través de la comissió de delictes greus.
● Evolució: De l’organització terrorista tradicional al ”llop solitari”.
● Concepte jurídico–penal (art. 573 CP)
I) Comissió de delictes d’especial gravetat
II) Amb la finalitat:
a) Subvertir ordre constitucional o suprimir o desestabilitzar greument el
funcionament de les institucions polítiques o les estructures
econòmiques o socials de l'Estat o obligar als poder públics a fer un
acte o abstenir-se de fer-lo;
b) Alterar greument la pau pública;
c) Desestabilitzar greument el funcionament d’una Org. Int.;
d) Provocar un estat de terror a part o tota la població.
● Conductes típiques:
A) Delicte de pertinença a organització o grup terrorista. Art. 571 i 572. CP.
- Modalitat especialment greu de delicte de pertinença a grup o
organització criminal, caracteritzada per la finalitat especial del grup o
l'organització.
- Compatible amb el càstig d’actes delictius concrets en els quals el
subjecte intervingui
B) Comissió de delictes comuns amb finalitat terrorista: pena agreujada
(arts. 573-574 CP)
- Comesos dins de grup o organització terrorista o bé realitzats
individualment amb aquells fins (ex. “llops solitaris”)
- assassinat, lesions, segrest, desordres públics, robatori,
tinença il·lícita d’armes ...
C) Delictes específics de terrorisme
Sempre que no siguin punibles com a actes preparatoris o participació en
delictes concrets.
1. Art. 577. Col·laboració amb activitats d’organització o de grup
terrorista sense ser-ne integrant (excepte que ja sigui una forma de
coautoria o participació en delictes en concret). També imprudència.
2. Art. 576. Col·laboració econòmica (inclús imprudent).
3. Art. 575. Rebre i procurar-se adoctrinament o ensinistrament (inclòs
accés o possessió d’ informació idònia per incitar la incorporació a
organitzacions o grups terroristes) Clàusula terrorisme fonamentalista.
4. Art. 578. Enaltiment o justificació del terrorisme o actes de descrèdit o
humiliacions de víctimes.
● Altres previsions
○ Atenuació terroristes penedits (579 bis 3).
○ Atenuació facultativa en funció de la gravetat fets (579 bis 4).
○ Llibertat vigilada (579 bis 2).
○ Previsions especifiques més severes en matèria de determinació penes i
execució (“compliment efectiu”, Presó Permanent Revisable, llibertat
condicional, etc.).

You might also like